Fòrum

Com fou el proces en el qual vau descubrir que el Pare Noel/Reis 'magus' no existien?

Dinn183👍 3
Jo cronologicament:

4-5 anys. En tinc records. Evidentement m'ho creia pero tenia dubtes.

El Rei magu Melcior de El Corte Ingles de Diagonal que no s'assemblava en res al que hi havia a una botiga del barri, ni el que hi havia al Corte Inglés de Pl.Catalunya.

Aixo ho esmento a ma mare. Li dic que son persones diferents. Ella em deia que no. Que si eren la mateixa persona. I jo per dintre pensava ''els collons, si no s'assemblen gens", pero aquesta part racional era absolutament superada pel raonament mediatic i exterior.

Els Reis del Corte Ingles, la profe, la tele, mitjans, la dona de la botiga que em preguntava que li demanaria als Reis.

Si que els diferents Reis eren la mateixa persona era quelcom irracional, que existis un boicot a una escala tan global per a enganyar-me, era una idea encara menys racional.

Obviament tambe li preguntava com podien estar a diferents llocs alhora. I l'explicacio que em donava era que feien magia.

I aquest comodi tenia un poder amb capacitat per resoldre-ho tot.

Amb aproximadament 6 anys despres d'insistir amb aixo de que eren persones diferents ma mare troba una tercera vía que jo em menjo doblada: els del Corte Inglés son actors, els verdaders Reis Magus son els que veiem la nit del 5 al 6 a la Cavalcada de Barcelona.

Amb prop de 7 anys els nens mes xungos de classe comencen a escampar la veritat amb arguments solids, pero molts altres treuen el comodi de la magia que válida i destrueix tot argument oposat. 

Aquell any abans de sortir de casa el día 5 per anar a la Cavalcada veig per la tele que a Madrid tambe hi son. I quan arribo a Pl.Espanya veig que no son els mateixos Reis que els que hi havien a la Cavalcada de Madrid.

La meva mare reconeix que els de la Cavalcada tambe son actors. I que els verdaders no es veuen pero si existeixen.

Ara ja no nomes els del Corte Inglés son actors. Tambe ho son els de la Cavalcada.

Crec que aquell mateix any m'acaba explicant la veritat.

I si, el mon es podia conxorxar per a enganyar-me.

Respostes

Configuració
  • llamp48.478 17 10👍 12.061
    Jo ho vaig escoltar per la ràdio.

    Li ho vaig dir a la mare i a partir d'aleshores només bolis i llibretes. Lo fomut és que va pringar el meu germà petit també.
  • rotllan10.042 4 214👍 8.590
    Va ser de cop. A casa no feiem carta als reis, portaven lo que volien. L'avi em va dir em penso que aquest any et portaran una bola del món. Al dematí després d'obrir els regals de casa (que solia ser material escoalar i quatre merdes per menjar, les joguines les cagava el tió) vaig anar corrents a ca l'avi i vaig obrir la bola del món. De cop em va venir com una revelació: els reis són l'avi. No havia tingut mai cap sospita.
  • catalàamallorca39.917 7 14👍 15.476
    Amb 5 anyets, al menjador de l'escola uns nanos una mica més grans que eren asseguts a la taula del costat ho van dir i es va iniciar una discussió aferrissada entre ells i els de la taula on seia jo, ferms defensors de l'existència dels Reis d'Orient. Em va quedar el dubte però i el primer que vaig fer en arribar a casa fou demanar a ma mare quina era la veritat. Em va confessar que els reis eren els pares, amb la mala sort que ma germana petita (de 3 anys) ho va sentir. 

    Va ser llavors que ma germana i jo ens varem reunir i decidirem que voliem tots els regals per Nadal, per poder gaudir-los durant totes les vacances.
    • henke56.730 11 9👍 9.486

      catalàamallorca escrigué:
      Va ser llavors que ma germana i jo ens varem reunir i decidirem que voliem tots els regals per Nadal, per poder gaudir-los durant totes les vacances.
      Nosaltres fèiem el mateix!!! 
  • Magalí727.696 1 279👍 2.648
    Aquest any em toca dir-ho al meu fill petit... Uff, quina mandra, tenia esperances que fos més mal pensat, com la germana, que va descobrir -ho ella mateixa amb algun mètode semblant als que heu descrit.. .
  • Tobies19.749 14 75👍 11.169
    Tenia 6 o 7 anys quan en un capítol de Dr. Slump ho van dir. Ho vaig preguntar directament als pares i no em van mentir. Fi.
  • Aufrany4.149 3 508👍 3.831
    Estava disposat a restar despert tota la nit per desvetllar el misteri però els meus germans em digueren: vés a dormir que son els pares home.
    Un cop vingué el pare Noel però era mà tieta disfressada, quan es tregué la barba no em feu ni mica de gràcia.
  • __32991__104👍 45
    Baixant d'un tobogan, en arribar a baix hi havia una colla de cabrons i filles de puta tancant el pas, i ho anavan explicant.
  • Kevin Durant i Lleida4.258 1 496👍 2.531
    Realment ni ho recordo, a casa meva no som religiosos.
  • Hyphen182👍 293
    Diria que ho he sapigut sempre. No recordo haver cregut mai en la seva existència ni que un dia ho descubrís de forma “traumàtica” d’allò que ho recordes tota la vida.
  • Wittgenstein116👍 171
    Vaig trobar una factura amb els regals.
  • nosferatu1.947 12 857👍 164
    Ho posava en un text d'un llibre de segon d'EGB, tota la classe ens en vam assabentar a la vegada. No sé qui devia ser el fill de merda de l'editorial però es va quedar ben descansat.
  • ziol7.363 15 292👍 2.828

    M’expliquen, no recordo absolutament res perquè encara no tenia res anys, que un dia de Nadal jugava sol amb un nino, i el joc consistia en fer-li cagar el tió a ell, tot dient-li ara gira i no miris, cantant la cançó corresponent, i fent tot ple de «oh» quan apareixia el regal.

     També m’expliquen que una nit de reis, que em va despertar el brogit que feien al menjador, vaig pregutar mig adormit:

    —Encara em compreu més coses?

    Val a dir que una cosa és el que sabia, i una altra el numeret que feiem tots plegats a casa, en el que jo participava activament, per exemple anant a cercar garrofes a l'arbre per deixar-les pels camells.

  • Astralcat3.578 2 572👍 3.104
    Segons em va dir ma mare, que no ho recordo, la vaig arraconar i amb un dit amenaçador li vaig preguntar: -Els reis sou vosaltres o els reis mags?-
    Tant petit i ja patint les 'fake news'.
  • Puigdomènech9.571 12 224👍 2.560
    No n'estic segur. Em penso que va ser a l'escola.

    Del que si que me'n recordo és de dir-li a ma mare: - però existeixen o no? i ma mare em va confirmar el que de fet ja sabia.

    No em va agradar saber-ho, no la seva no existència sinó les paranoies d'aquest món. Especialment les religioses. Va ser un punt més per a rebutjar l'esglèsia i les seves collonades. Ara enganyaven les criatures... ho vaig trobar molt lamentable. D'això si que me'n recordo.
  • Ius Novum2.436 3 744👍 4.542
    A l'escola.

    De fet, de vegades he pensat sobre aquesta tradició, i penso que per un costat és bonica perquè juga amb la innocència dels nens i els adults s'ho passen bé donant-los la il·lusió de fer-los creure en els Reis, els regals, la màgia i tot això. És molt bonic veure la cara de felicitat dels nens aquells dies.

    Però la cara obscura d'aquesta festa és l'enorme porcada que saps que els estàs fent, perquè en saber la veritat s'enduran una bona clatellada. És una mica pervers jugar amb la seva innocència i aprofitar-se d'això per muntar tots els xous de les cavalcades, recepcions oficials, enviaments de cartes als patges, etc.

    Són la cara i la creu d'aquesta tradició, que és bonica però alhora és una mica bèstia, la veritat.

    Ara, molt pitjor em sembla això que el pare Noel dels collons ho acabi monopolitzant tot.
  • Ultrança7.733 5 276👍 982
    Et referiràs en tot cas a la figura del Pare Nadal, no?

    Si vols referir-te'n pel nom popular de la cultura americana (ja que l'actual és pràcticament una còpia) ho entenc. Però anomenar-lo a la francesa quan tenim un nom existent en el nostre mite és estrany.
    • erianocar2.534 1 728👍 1.577
      Hi ha un Pare Nadal tradicional?
      • Ultrança7.733 5 276👍 982
        Més aviat associat amb la figura de Sant Nicolau de Bari/Myra que amb la readaptacó nòrdica d'aquest, però sí.
        Portava taronges als bons nens des del port de València acompanyat d'un servent Pere el Negre.
        A diversos llocs de Catalunya encara es manté la tradició del bisbetó, on hom es disfressa de Sant Nicolau i van captant pels carrers.

        D'aquí va passar via comerç a Flandes i els Països Baixos amb el seu Sinterklaas, que després es mudà al nou continent.

        Si volem referir-nos exclusivament al pallasst americà trobo bé dir-li Santa Claus però no entenc el motiu de dir-li Pare (català) i Noel (francès) a part que per desconeixença de les nostres pròpies tradicions.

        Una mica com passa amb Halloween -- Nit de les ànimes.
  • erianocar2.534 1 728👍 1.577
    Quan tenia uns 5 anys, el meu amic, que era molt intel.lectual un bon dia em va dir sense que vingués a to "els reis són els pares". La meva mare ho va sentir i em va voler consolar per la desil.lusió. El cas és que jo no havia entès què havia volgut dir el meu amic. No sabia ni que es referia als reis d'orient.

    Em penso que encara vaig trigar uns anys a saber-ho, però no recordo el fet en si.
    • Ultrança7.733 5 276👍 982
      Els reis són els reis, tenen una existència més enllà de la realitat merament tangible.

      Els pares i altres adults unes nits a l'any encarnen l'éssencia dels reis de manera física, n'esdevenen símbol present.
      Si els reis fossin els pares parlarien amb veu de pares, dirien coses de pares i actuarien com els pares i tindrien interessos de pares. Tanmateix representen un concepte que tothom té clar en el seu cap, malgrat no estar escrit enlloc, que és el que és ser Rei Mag. Si no fos així l'engany seria aparent per qualsevol.

      Si l'únic que és real és matèria empíricament demostrable i res més, Catalunya existeix tant poc com els reis o santa claus.
      Clar que ningú pensa realment així i allò immaterial és tant o més real que'l món físic: en dóna forma i canvia el món material al llarg del temps.

      Perdona per haver aprofitat el teu comentari per fer aquesta reflexió. Veig encara molta gent encallada en el negacionisme naïf empiricista.

  • ArkaitzUsuari sumador5.154 14 417👍 545
    Ara, llegint aquest fil al racó.
  • Mcasas8.980 12 246👍 3.472
    Jo feia veure que no ho sabia per què tenia por que, en cas de saber els meus pares que jo ja estava assabentat de la veritat, no em fessin més regals.
  • erianocar2.534 1 728👍 1.577
    És absurd que passin els reis per tv. Tots els nens poden anar a veure els del seu poble.
  • Iago2.283 10 776👍 384
    Tenia sis anys i els reis, amb esforç com sempre i entre d'altres regals, m'havien duit una equipació del F.C Barcelona que el primer dia de col·legi vaig lluir amb orgull. Aquell dia, però, un company del Madrid va decidir afegir a la crítica a la meva samarreta la encara més dolorosa consideració que els reis no existien i eren els pares. La meva ràbia i desconsol feren que l'enganxada fos inevitable i rodàrem els dos pel terra.

    No hi ha res comparable a l'infant que el matí de reis es vessa tot ell cap a fora, cap a la llum crua i ardent de l'habitació on els reis li han deixat els regals.
  • __32806__74👍 199
    Què diver és entrar a un fòrum català a trolejar-los tractant-los d'infantils i de subnormals, eh?

    Paradoxalment, la teva actitud de perdre el temps així sí que és de nen petit i de subnormal. Qualsevol persona sana mentalment estaria fent coses més productives.

    Els espanyols sou la polla, us creieu millor que ningú, els més valents, els de més cojones i sou l'últim cagarro de merda fastigós d'Europa, que no pinta res i no importeu a ningú.
  • Rolf Steiner12.488 10 164👍 4.786
    M'ho va dir algú a l'escola... no el vaig creure al principi, però el que explicava era consistent.


    La petita pena va ser després admiració per els pares que volen portar il·lusió als fills.
  • Defectible2.971 652
    D'entrada, estava pensant que no tinc cap record d'haver-hi cregut mai. Simplement era una cosa que donava per fet, però que no encarava amb cap mena d'il·lusió ni misteri.

    Ja de petit tenia molta dificultat per escriure la carta mateixa, fins al punt que els meus germans grans m'havien d'anar al darrere perquè ho fes i fer-me suggerències. L'únic record que tinc de fer la carta era intentant reproduir el nom d'alguna joguina que havia vist per la tele, una mica com qui fa els deures, intentant quedar bé. També em disgustava veure al Club Super 3 aquelles cartes amb les franges perimetrals vermelles i blaves, i jo fer-ho sobre un paper i sobre qualsevol. Era com si les cartes amb els colors fossin les que funcionaven, i la meva no arribaria. Com sempre a casa, la resta del món era diferent que el que jo vivia portes endins.

    Sí que al voltant dels 6 o 7 anys anava a les carrosses del poble, i allà m'hi havien dut alguna cosa, fent-me pujar a l'escenari a buscar-la, i jo volia que em toqués el rei ros perquè el negre feia por i el blanc em feia angunia. Però ho recordo més amb angoixa social que res més.

    Els únics regals decents que em van dur mai eren dels padrins, doncs ambdós famílies sí que tenien diners, i eren ells qui veien darrere meu a preguntar-me, així que suposo que ja se'm feia molt evident molt d'hora

    Als 7-8 ja devia saber-ho doncs perquè els meus companys de classe en tindrien 10, 11 i 12. Sí que recordo que, una vegada ho vaig saber, i sabent els problemes econòmics de casa, no vaig demanar mai més res. Només un dels meus germans grans es va seguir esforçant per aportar una mica d'alegria i normalitat a casa, fent-me (fent-nos) algun regal prou xulo amb el seu sou, essent jo ja adolescent.

    Devia tenir 11 anys que els reis de casa van dur-me un coixí de fer punta. No sabria descriure la sensació que allò em va provocar, però va ser d'una tristesa molt grossa. Jo ja era conscient que no hi havia un duro, però ja era prou grandet i llest perquè els meus pares m'ho expliquessin, que no hi hauria res, i jo els hauria dit que no passa res, que no es preocupin, però no ho van fer mai, el seu orgull els podia i sempre van pretendre passar com una família normal quan no ho vem ser mai. Suposo que al veure aquell regal vaig entendre que els meus pares no serien mai pares.

    Però bé, la memòria és molt traidora. Potser sí que hi vaig creure i ho vaig viure amb il·lusió, però aposto més per que qualsevol il·lusió era motivada pel la promesa d'una joguina, i no per cap motiu màgic.
    • Iago2.283 10 776👍 384

      Defectible escrigué:

       Jo ja era conscient que no hi havia un duro, però ja era prou grandet i llest perquè els meus pares m'ho expliquessin, que no hi hauria res, i jo els hauria dit que no passa res, que no es preocupin, però no ho van fer mai, el seu orgull els podia i sempre van pretendre passar com una família normal quan no ho vem ser mai.

      Això té un mèrit molt gran de part dels teus pares. No era cap orgull. Mira-ho des d'aquesta perspectiva.

      I això no ho entenc:


      Defectible escrigué:
       Suposo que al veure aquell regal vaig entendre que els meus pares no serien mai pares.




      • Defectible2.971 652
        Això té un mèrit molt gran de part dels teus pares. No era cap orgull. Mira-ho des d'aquesta perspectiva.

        En absolut.

        Era per sentir-se bé ells (o més ben dit, ella, ma mare, doncs mon pare no estava per res), sentir que feien alguna cosa, sentir que "eren bons pares", però en realitat era insuficient i negligent.

        Com bé he explicat en el propi text, jo ja era prou grandet, no els hagués costat res dir-me que "mira Defecable, no hi haurà res per això i per això, però podem fer altres coses que tu vulguis", i que els sabia greu, o que m'estimaven. Enlloc d'això, pretensions i fer veure que tot anava bé.

        Les bones intencions no són suficients, especialment quan ets pare. Els adults han de ser competents cara als menors.

        Això no ho entenc:

        Suposo que al veure aquell regal vaig entendre que els meus pares no serien mai pares.


        Ah... Bé, suposo que si haguessis captat això no hauries vist com a positiu lo anterior 

        Vull dir, estàs partint de la premissa que els meus pares eren bons pares. No ho eren. Eren persones negligents, emocionalment malaltes, i que s'odiaven i s'odien entre sí. Maltractadors dels seus fills, cadascun a la seva manera. Els meus pares no em van dur mai enlloc, no em van ensenyar mai res, no em van fer mai un sol regal d'aniversari, i als 15 ja es van desfer de mi enviant-me a viure amb un germà sense pressupost per menjar ni res.

        És molt tràgic per un nen veure de tan petit que els seus pares són persones amb qui no podrà comptar, doncs tot i ser adults no es comporten com a tals.

        • Iago2.283 10 776👍 384
          Ara ho puc entendre millor. Em sap greu.

          Com a raconaire excel·leixes en apunts domèstics i entranyables. Quan abordes temes més abstractes sociofilosòfics amb intencions de redenció hi ha més problemes.

          De vegades cal anar en bai en bai.
  • Gínjol15.062 3 129👍 4.942
      Aproximadament igual que el procès en què vam descobrir que el Procès no existia.
  • Pavel_Korchagin2.800 2 675👍 5.512
    A casa meva sempre va estar clar que els regals de Nadal o Reis eren entre familiars. No recordo que mai m'ho volguessin ocultar o fer-me creure una altra cosa.
  • Hanzel und Gretyl5.235 10 412👍 1.729
    Una peli cutre d'A3. 
  • henke56.730 11 9👍 9.486
    Va ser per culpa del tió. No em cuadrava gens que aquella cosa pogués cagar regals. Els vaig insistir en aquest sentit i m'ho van explicar tot. Si jo segurament un any o dos més podrien haver fet reis sense que sospités res.
  • CèsarUsuari sumador16.012 14 112👍 13.442
    Aquesta pregunta no la podries fer a un fòrum espanyol. Allà molts adults creuen encara en els reis.

Publicitat

Fòrums

  • 9.192.267 missatges
  • 217.432 temes
Fixa la barra dreta
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums

Fils
més votats

Accedeix als fils més votats
Publicitat