Fòrum

Quina és la llengua més parlada als carrers de Macau?

Pralija1.152 3👍 737

He traduït això d'aquesta prestigiosa pàgina web. Podeu llegir l'article en la llengua original aquí. 
Segons l'autor necessiteu 9 minuts si voleu llegir l'article sencer.

Quina és la llengua més parlada a Macau?

Aquí tenim una pregunta que sembla fàcil, oi? Tanmateix, la resposta amaga una o dues sorpreses. Aleshores, comencem un viatge a l'altre costatdel món...

Abans de res, comencem per preguntar: quines són les llengües oficials de Macau? La Lei Básica da Região Administrativa Especial de Macau és clara:

A banda del xinès, també es pot fer servir la llengua portuguesa amb els òrgans executiu, legislatiu i judicials de la Regió Administrativa Especial de Macau, esdevenint també el portuguès llengua oficial.

El xinès i el portuguès són els idiomes oficials.

No ens sorprén, oi? De la mateixa forma que tampoc no ens sorprén que, avui dia, el portuguès és parlat per una part molt minoritària de la població local. Si arribem a la ciutat — com jo voldria fer tard o d'hora — verem molt portuguès escrit en plaques, però poc portuguès ens entrarà per les orelles.

Aleshores, quina lllengua surt dels llavis dels habitants de Macau?

Imagineu un portuguès que hagi aprés xinès durant molt de temps a Lisboa. Aprendrà mandarí, probablement — o sigui, la llengua oficial de la República Popular de la Xina.

Molt bé: fiquem aquest ciutadà portuguès en un avió direcció a Macau. El portuguès surt del avió, arriba a la terminal i veu les plaques. Troba mots en portuguès, i tant. També hi troba gaire anglès. I, és clar, de manera preferencial, lletres xineses.

Quan el nostre protagonista viatger veu les avingudes de la ciutat, té la primeira sorpresa: les lletres de les plaques del carrer no són com els que havia aprés a Lisboa. Són un xic més complicats. Al cap i a la fí, s'acorda de que havia parlat d'això a les classes: el xinès pot ser escrit amb lletres simplificades o tradicionals. Aquests últims tenen presència a Taiwan, fora del control del govern xinès, i també a Hong Kong o Macau.

El nostre amic no s'embolica amb això: si la escrita és més difícil del que es pensava, els seus anys d'estudi haurien d'ajudar a conversar amb els macaenses que no saben portuguès, oi?

La veritat és la següent: quan comença a sentir a les persones enraonant no entén un borrall. Troba estrany això i segueix caminant pel carrer, embolicat davant d'un idioma que no comprén i les plaques escrites també en portuguès.

Aleshores troba una parella que fa servir el xinès que havia aprés… Un alivi: comprén tot! Somrriu i se n'apropa. Comença a conversar. Lavors entén que els turistes són de Pequín. Parlen mandarí, però no són de Macau. Segons li diuen, tampoc entenen el que diuen els macaenses quan enraonen entre ells.

El nostre protagonista ja té una teoria: potser les persones fan servir un dialecte que ell no conec. Si sentís el xinès de la televisió, de segur que hi trobará la llengua que ha aprés. Segueix cap a l'hotel — no sense adonar-se de que, contràriament amb la resta del gegant asiàtic, els cotxes de Macau circulen estil anglès… (Igual que Hong Kong, la qual cosa és un xic menys sorprendent.)

A l'hotel, s'adona de que els traballadors entenen mandarí (fins i tot, hi ha un que parla una mica de portuguès), però entre ells parlen la llengua o dialecte desconegut per a ell. A l'habitació, decideix veure televisió. Està parlant un ministre del govern de Macau. I el que surt del llavis del ministre tampoc no és mandarí!

Que passa? Bé, el que se passa és que el xinès que fan servir a Macau i Hong Kong és cantonès — fins i tot en situacions formals i oficials.

Sí, un macaense dirà que parla xinès quan realment parla cantonès — i, d'altra banda, un xinès de Pequín no el comprendrà. El mandarí i el cantonès pertanyen a la mateixa família linguística, però són molt diferents — tant que aprendre un no vol dir comprendre l'altre.

Al cap i a la fí, la situació a Macau i Hong Kong se sembla a aquesta situació kafkiana: un anglès aprén portuguès a Londres, va des de Madeira — on la llengua oficial és el portuguès — i, quando hi arriba, veu que tots fan servir una mena d'italià al carrer i la televisió, malgrat li diuen «portuguès». Estrany? Sí, sense cap mena de dubte: però és la situació a la Xina.

Però...són molt grans les diferències entre el cantonès i el mandarí?

Podem fixar-nos en el terme «jo». S'escriu amb el mateix signe xinès: 我. En aquest cas, el caràcter és el mateix en versió tradicional i simplificada. Ara, demana a un parlant de mandarí que llegeixi el mot. El que ens dirà serà quelcom semblant a «wo». Si demanem això a un parlant de cantonès, ens dirà una cosa semblant a «ngóh».

Com diu en Robert Lane Greene, en el seu excel·lent llibre You Are What You Speak, l'actor Chow Yun-Fat, un parlant de cantonès nascut a Hong Kong, va haver d'aprendre mandarí per tal d'esdevenir part de la pel·lícula El Tigre i el Drac. Alguns espectadors d'altres indrets del país es van queixar de l'acent de l' actor… I a Hong Kong, la pel·lícula fou emesa doblada en cantonès!

Les diferències entre el mandarí i el cantonès són més que moltes: el cantonès té sis tons, el mandarí en té quatre. Més: les síl·labes del mandarí poden acabar en vocal o en les consonants «n» o «ng» — però cap més. I en cantonês, les síl·labes poden terminar en vocal, però també en «p», «t», «m» i «k».

Cal dir que, en la part escrita, podem parlar de xinès com una realitat més o menys una — els caràcters poden ser emprats per a escriure mandarí o cantonès — fins a  quin punt la llengua parlada transpareix en la escrita depén de la persona que escriu i de la situació. Però, quan parlen, la unitat del xinès és una il·lusió política. Els dialectes xinesos — reben aquest apel·latiu per tradició — són tan diferents uns dels altres com les diferents llengües llatines.

Robert Lane Greene, en el mateix llibre, presenta les següents frases com exemple de les diferències entre aquestes dues llengües xineses (diferències que són lexicals, sintàctiques, morfològiques…):

  • En mandarí: «Tian bu pa, di bu pa, zhi pa Guangdong ren shuo Putonghua.» («No tinc por ni del Cel ni de la Terra; només tinc por de sentir un parlant de cantonès intentant fent servir el mandarí.»)
  • En cantonès: «Tin mh geng, deih mh geng, ji geng bak fong yahn gong gwong dung wah mh jehng.» («No tinc por ni del Cel ni de la Terra; només tinc por de sentir un parlant de mandarí enraonant fatal en cantonès.»)

El govern xinès ha mostrat molta voluntat en promoure el mandarí com a llengua comú de tots els xinesos. Però el cantonès és parlat per milions i milions de persones i és emprat pels governs de Hong Kong i de Macau, on existeixen institucions públiques amb l'objectiu de regular la llengua i defensar-la. Els sistemes educatius de totes dues ciutats fan servir el cantonès. Les pel·lícules són doblades en cantonès al cinema.

A propòsit, si preguntem a un xinès de Cantó si parla un idioma diferent al del seu compatriota de Pequín, és probable que ens digui que no. Per a ell, el mandarí i el cantonès són dues varietats de la mateixa llengua — i aquesta sensació està estretament relacionada amb l'escrita.

Un lingüista, reconeixent que és difícil establir un criteri objectiu per tal de distinguir els idiomes, dirà que ambdos dialectes mutuament incomprensibles dificilment poden ser considerats part del mateix codi. És aquest un dels motius pels quals és poc probable que la Xina comenci a emprar un alfabet en comptes del complicat sistema d'escrita que tots coneixem: la diversitat oral passaria a estar reflectida també en papers escrits.

Una nota sobre l'escrita xinesa: la divisió entre els caràcters simplificats i els tradicionals no es correspón a la divisió entre mandarí i cantonès. Taiwan fa servir els signes tradicionals i el mandarí com a llengua oficial oral. Hong Kong i Macau fan servir també els caràcters tradicionals, malgrat tot, el cantonès com a idioma oficial pel que fa a l'oralitat. També hi ha milions de xinesos al sud de la Xina que parlen cantonès i utilitzen els caràcters simplificats, oficials a la República Popular — és probable que aprenguin mandarí a l'escola, mentre els alumnes de Hong Kong aprenen cantonès.

Hi ha més llengües a la Xina?

Aquest ha estat un viatge fugaç al país amb més habitants del món. No vull que ningú es pensi el paisatge es redueix al mandarí i el cantonès. Aquestas són, de fet, les dues més conegudes —una per ser la oficial de la República Popular i a Taiwan i l'altra per ser oficial a Hong Kong i Macau. Però, a banda d'aquests dues, existeixen altres dialectes que podem, sense por, considerar idiomes tenint en compte el grau de diferència que presenten.

El paisatge lingüístic d'aquest país és encara més difícil del que ens fan pensar les diferències entre les vàries llengües que s'amaguen dins de l'idioma xinès — hi ha, allà, idiomes no relacionats amb el xinès que ni tan sols s'escriuen amb el mateix sistema d'escriptura. Un d'ells — l'uigur — empra  l'alfabet àrab… D'aquesta manera un portuguès despistat a Xinjiang (que es troba molt lluny de Macau) se sorprendrà per veure aquesta placa amb l'escrita àrab per sota de l'escrita xinesa.

I les traduccions?

Ja sap el lector que passo mota estona traduint. Doncs, quan un client ens demana un treball relacionat amb el xinès, cal tenir en compta que la paraula «xinès» pot voler dir moltes coses:

  • Si el client necessita un intèrpret per a una reunió amb un empresari de Hong Kong, és probable que necessiti un intèrpret que sàpiga cantonès — malgrat sigui probable que l'empresari sàpiga bastant anglès.
  • Si la reunió és amb un empresari de Pequín, és probable que la llengua que l'empresari faci servir siga el famós mandarí.
  • Si el client vol traduir un text de portuguès a xinès per a enviar a Hong Kong, Macau o Taiwan, és important saber que l'alfabet serà el tradicional.
  • Si el text és per a la resta del país, haurien de fer servir l'alfabet simplificat.

Bé, sempre és millor aclarir aquestes coses abans de començar un treball. Ningú ha dit que això siga fàcil.

L'escrita i la parla són sistemes diferents a tot arreu — ningú parla com escriu ni l'escrita expresa perfectament tot el que sentim. En el cas xinès, aquesta veritat lingüística és encara més visible del normal: al cap i a la fí, un habitant de Pequín comprén el que escriu una persona de Hong Kong, però no és així pel que fa a l'oralitat.



Respostes

Configuració

Publicitat

Fòrums

  • 9.283.550 missatges
  • 220.619 temes
Fixa la barra dreta
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums

Fils
més votats

Accedeix als fils més votats
Publicitat