Fòrum

A l'assignatura de català, un grup per als que saben català i un per als que no en saben?

Esteu d'acord amb la proposta?
20 (43.48%)

No
19 (41.30%)

Crom el de C's
7 (15.22%)

Vots emesos: 46
Foguera Catalana4.654 4 459👍 3.970
No aconsegueixo enganxar el fil de Twitter. Aquí en teniu l'enllaç: https://twitter.com/dvbotet/status/1051857076916539392

He estat professor de català de secundària en una escola de la rodalia de BCN, barri castellanoparlant. No generalitzo però aquells que s’hi sentin identificats facin RT, si us plau. Obro fil.

Que a l’escola on he estat, hi ha alumnes que no parlen català ni a l’hora de català, ni tan sols per a dirigir-se a mi, el professor.

Que tot i ser majoritàriament alumnes nascuts aquí, des d’un punt de vista lingüístic semblen talment estrangers acabats d’arribar: fonètica molt deficient, mancances en lèxic bàsic i morfosintaxi a tres quarts de quinze.

Gràcies a la mal anomenada «immersió» com a mínim tenen un coneixement del català, ni que sigui passiu.

No m’havia trobat mai haver de traduir paraules del català al castellà perquè els alumnes no les entenen.

Que no serveix de res aprendre què és un SN o què és una locució adverbial sinó saps fer una essa sonora, o dius «professor no l’escolto» per «professor no el sento»...

Com podem avançar si no saben què volen dir expressions com ple de gom a gom o paraules com eixerit o no saben què és una figa...

Que caldria una adaptació curricular per a alumnes catalanoparlants i catalanopracticants habituals, i una altra per a alumnes catalanoparlants passius o castellanoparlants.

No es pot ensenyar el mateix català a una persona que no el parla fent veure que és igual que una que el parla. Tenen necessitats i mancances diferents.

Quan els alumnes sàpiguen fer esses sonores i sàpiguen dir que la «la taula fa olor de fusta» i no que «olora a fusta», potser podrem parlar d’explicar què és un SN o que és una locució adverbial.

Aprovar la selectivitat o els exàmens de secundària de català és garantia que has estudiat el que et demanaven, els alumnes són uns «professionals de l’estudi», però això no garanteix que dominin el català

També s’ensenya llatí no vol dir que els alumnes surtin parlant llatí de l’escola. Aprenen la lliçó i aproven l’examen.

Aquests alumnes aprovaran secundària i la selectivitat i ens diran que els alumnes catalans tenen el mateix nivell de català que de castellà, però això és fals.

Com pot tenir el mateix nivell de català que de castellà un alumne de batxillerat que em fa una rima amb «deessa» i «princesa»?

espero no ofendre a ningú, però això és així i fer-ne els ulls grossos, com s'està fent, només ens durà a fer la fi del cagaelàstics. Això no se serva per almón.

Respostes

Configuració
  • saturos437 3👍 387
    Ostres, t'anava a votar positiu i m'ha sortit al revés. Disculpa!
  • ArtigaireUsuari sumador6.766 9 316👍 3.902
    L'únic problema que hi veig és: com es podria assegurar una selectivitat igualitària en cas de dividir les classes de català, havent-hi un currículum diferent? Perquè depèn de com es fes podria perjudicar la igualtat d'accés a la universitat dels catalanoparlants, que farien un currículum més complex.
    • Anna May56👍 3
      És veritat. Es podria resoldre si l'examen de Selectivitat fos igual per tothom, adaptant-se al nivell baix de català.
      I, en canvi, que el Batxillerat tingués dos tipus de títols: l'habitual i el "Bachillerat amb nivell alt de català". I, una vegada més, aixó es impossible per la mentalitat progressista de les darreres dècades, que evita fer distincions de qualsevol mena.
      Els pares haurien de poder triar també una mica, pot ser, si rebutjaven el nivell alt per la dificultat dels exàmens. Però suposo que pocs ho farien, i més aconsellats per tutors o professors 
  • virot8.863 4 248👍 4.184
    És un tema debatible, els progres li tenen una fixació insana a qualsevol cosa amb olor de segregació, però jo crec que pot ser útil en alguns casos.

    No sé ben bé com es duria a terme això però. Com es decidirien els grups?

    Si fos per llengua materna, i per tant els pares haguessin de declarar la llengua materna dels seus fills, en els casos en què la balança estigués molt decantada cap a un cantó no valdria la pena separar-los. No ja per la quantitat, sinó perquè a on hi ha molts catalanoparlants, com va ser en el meu cas, els castellanoparlants tenen un domini plenament natiu del català, en qualsevol aspecte, i m'hauria semblat ridícul segregar-los.

    Si fos pel nivell de català, caldria fer un examen que efectivament avalués el domini real de la llengua, sense que hi entressin factors distorsionadors com ara gramàtica teòrica, comprensió lectora, redacció, o literatura, que són als que es dona més pes tal com estan plantejada l'assignatura. En general és un error tractar les assignatures de català i castellà com si tots en fóssim natius.

    Jo crec que en el marc de la immersió actual el millor és adaptar-se a la realitat de l'aula, incidint en els aspectes que es creguin convenients. És veritat que la fluïdesa dels castellanoparlants en català fot plorar, però també hi ha mancances importants en el coneixement de l'estàndard dins dels catalanoparlants. Poso un exemple que m'acaba de passar mentre estava escrivint això, he hagut de consultar si és tal i com tal com. Jo considero que tinc un nivell de l'estàndard molt per sobre de la mitjana i ni tan sols sé una cosa que hauria de ser tan bàsica com aquesta. Crec que en general a l'assignatura de català s'ha d'anar molt més al gra i centrar-se molt més en el domini de la llengua en si, i menys mandangues de literatura o expressió escrita.

    Això en realitat també es podria aplicar per al castellà. Per exemple a mi em sembla ridícul que ens fessin aprendre quan escriure ll o y, és que ni tan sols concebia que es poguessin pronunciar igual, però de tota manera nosaltres ho trobàvem absurd perquè com a no-natius derivem la pronunciació de l'escrita i no al revés. En canvi, mai no ens van ensenyar per exemple quan posar en CD, i encara avui dubto molt perquè realment la regla admet molts matisos.

    La tercera opció seria la segregació a tots nivells a partir de la llengua vehicular de preferència, en aquest cas sí que seria una tria dels pares, i té l'avantatge precisament de la llibertat d'elecció.
  • Rigel61.726 10 6👍 30.011
    És de pura lògica: no es pot ensenyar la nostra llengua de la mateixa manera a aquell que parla català que a aquel que no ho fa. Sembla mentida que això hagi d'ésser tema de debat.
  • Rigel61.726 10 6👍 30.011
    I no hauria de limitar-se a l'assignatura, sinó a tota l'escolarització.
  • llevantdemallorca18.287 13 87👍 3.892
    Bastant cert, però això seria petar la bòfega que ningú vol petar. 
  • willybarna11.064 10 186👍 2.802
    La millor manera de protegir la nostra llengua contra els intents de Castella per destruir-la, és la seguent :

    - Els catalans que no vulguin ser assimilats per Castella, que no escolaritzin els seus fills en escoles en les quals hi haguin castellans escolaritzats.

    És la millor manera de lluitar contra la opressio i els intents d'assimilacio dels catalans per part del supremacisme imperialista castella.
  • Mcasas8.985 12 246👍 3.475
    Però això de dividir una classe per nivells durant unes hores no s'ha fet sempre? A la meva escola de primària ens dividien per grups en funció de la capacitat lectora o del nivell de matemàtiques i a l'institut de secundària també ho feien durant l'ESO. 
    • Rigel61.726 10 6👍 30.011
      És que no n'hi ha prou en dividir classes per nivells durant unes hores, ni tant sols n'hi ha prou de crear grups separats permanentment a l'assignatura de català. Hem d'entendre que el domini de la nostra llengua és quelcom que implica tot el procés d'escolarització, tant les classes com l'esbarjo. Cal, per tant entorns segregats en funció de la llengua d'origen per tal de:

      1) Garantir una educació catalana per als infants catalanòfons (cosa que ara no es produeix perquè la massiva presència de no catalanòfons fa que l'entorn escolar s'hispanitzi).
      2) Possibilitar l'aplicació de programes específics, especialment dissenyats, per a conferir competències sòlides en la nostra llengua als alumnes no catalanòfons.

      I per a això, agradi o no, són imprescindibles establiments educatius diferents per a uns i altres.
  • alexpv1.820 2 889👍 982
    La part de fer el català una llengua divertida i prestigiosa fora de "la essa sonora", "una locució advervial" o merdes gramaticals diverses, no? vitat? 
    I mira que el català no és una llengua amb expressions divertides o curioses i una eina de treball i de prestigi que gent com esta desprestigia. De fet per a mi, amb què ensenyeu dialectes del català ja em done per satisfet.


  • pastor_de_bits10.151 9 211👍 1.946
    Senzillament NO. Reforç i aules d'integració pels immigrants i inadaptats, sí. Ja n'hi ha prou de rebaixar el nivell. Si suspenen català, no passen de curs, és una assignatura troncal.

    Aquestes propostes de treure el català progressivament de les aules respon a la creació d'una doble línia escolar, una espanyola i una catalana. Permetre que facin forat a la nostra educació fa minoritzar el nostre pes. No és el mateix destruïr de cop un sistema educatiu que anar per fases.

Publicitat

Fòrums

  • 9.193.819 missatges
  • 217.497 temes
Fixa la barra dreta
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums

Fils
més votats

Accedeix als fils més votats
Publicitat