Fòrum

Primàries pel Parlament - per Santiago Espot

Nester921 1👍 1.089

Primàries pel Parlament

"Els polítics de tots els partits nominalment independentistes són com pollastres amb el cap tallat."
 
 

per Santiago Espot09/10/2018

L’escenari polític català només es pot descriure amb una paraula: caos. Ningú sap on va ni què fer. Els polítics de tots els partits nominalment independentistes són com pollastres amb el cap tallat. Corren i corren desconcertats fins que caiguin dessagnats un dia d’aquests. Només els eixelebrats poden confiar-hi.

 

L’espectacle que ofereixen és tan lamentable que bona part dels seus votants han perdut la paciència. Veure l’intent d’assalt al Parlament és la constatació gràfica d’un règim desbordat i acabat. Sempre passa el mateix quan ments simples intenten gestionar situacions complexes. Els catalans, com que som una gent que ens han mantingut volgudament en una situació d’infantilisme polític, no sabem valorar quines són les capacitats que ha de tenir un dirigent. Per aquesta raó enlairem al primer que ens posen a la televisió i ens diu allò que ens plau escoltar i no pas el què cal escoltar. Som com nens que no volem saber que els reis són els pares.

 

 

 

Molts d’aquells que promocionen per ocupar un escó de diputat a Barcelona o a Madrid sovint no tenen on caure morts, i veuen aquella oportunitat com una plataforma per poder tenir la vida solucionada. Si mai perden el càrrec, sempre els quedaran les tertúlies remunerades o qualsevol menjadora oficial amb nom d’oficina governamental. Afarta’m i digue’m moro, pensen.

 

Amb tot això, el que pretenc és descriure una situació on afirmo rotundament que la independència de Catalunya és absolutament impossible de realitzar mentre al capdavant d’aquest procés hi hagin oportunistes, mediocres i pocapenes. Si no estem disposats a acceptar aquesta situació, continuarem essent còmplices de la nostra pròpia destrucció.

 

Per substituïr-los ens cal tenir més afany de poder, més voluntat de dirigir. La gent catalana, per les vicissituts històriques, ha estat més pendent de combatre el poder que no pas de prendre’l. És així com el poc que tenim se l’acostumen a apropiar els que només acrediten el mèrit de “saber-se colocar”. Molts d’ells són orfes de biografia. “Qui és aquest o aquesta?” es pregunta sovint el votant quan veu un nou càrrec electe.

 

Qui pretengui liderar ha de saber “llegir” el moment polític. Ara, Catalunya viu una situació de feblesa institucional. Tothom intueix, encara que sigui de forma inconscient, que el to i el discurs dels que diuen que “implementaran la República” no poden conquerir res. La sensació de substitució va prenent forma i és quan el mecanisme de primàries genera més simpaties. Perquè interpreta intentar acabar amb l’absència d’un mínim talent directiu en la classe política i enganxa amb els protocols d’elecció dels sistemes de representació més prestigiats.

 

Així, personalment, celebro la idea dels promotors de “Primàries per la República” de cara a les eleccions municipals. Però, malgrat que l’essència de la seva iniciativa és encertada per el que he dit anteriorment, ha quedat superada per l’escenari polític actual. Fins i tot, afegeixo que han estat víctimes del nostre tradicional poc afany de poder. Intentar erosionar la partitocràcia processista pels municipis és una estratègia que no regenerarà res. Voler competir amb batlles i regidors de municipis on l’independentisme està molt arrelat i on se’ls percep (i sovint amb raó) com a promotors d’un estat català, és abocar-nos a una lluita entre hòbbits. Poc més o menys tot continuarà igual. Tanta por fa enfrontar-se obertament a la pèrfida i miserable partitocràcia? Sembla com si ningú volgués dir la veritat que no és cap altra que la impotència i el cinisme d’Esquerra i de les diverses mutacions convergents,  i la ineptitud de la CUP per castigar-los. Sempre s’acaben protegint-se i justificant-se entre ells.

 

El tap que impedeix la fundació d’un estat català no es troba en un ajuntament d’Osona o del Vallès, està situat en la pobresa conceptual i caracterològica d’una majoria dels seus principals representants institucionals. Unes primàries al Parlament que conformin una llista electoral sense cap vinculació, acord o unitat amb tres partits que acumulen fracás rere fracàs, és l’únic embrió possible per a la fundació d’un estat català. No és l’hora de canviar un consistori, és l’hora de canviar un Parlament.

Respostes

Configuració
  • broquil_is_over1.446 3👍 1.498


    Només estic en desacord amb el paràgraf següent:

    "Molts d’aquells que promocionen per ocupar un escó de diputat a Barcelona o a Madrid sovint no tenen on caure morts, i veuen aquella oportunitat com una plataforma per poder tenir la vida solucionada. Si mai perden el càrrec, sempre els quedaran les tertúlies remunerades o qualsevol menjadora oficial amb nom d’oficina governamental. Afarta’m i digue’m moro, pensen."

    ...justament, considero que la majoria de polítics son de casa bona. Justament per aixó son processistes: perquè en el fons, son burgesos, la majoria. I temen la revolució, prefereixen mil cops ser pactistes, mesells... com ja van fer a la Guerra Civil...

Publicitat

Fòrums

  • 9.207.160 missatges
  • 217.957 temes
Fixa la barra dreta
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums

Fils
més votats

Accedeix als fils més votats
Publicitat