Fòrum

De genocidis i epidèmies: la destrucció d'El Paradiso

hyaenodon3.612 3 571👍 1.346

Com que les dates acompanyen, i per tal d’aclarir conceptes i la incidència de les malalties en la gran carnisseria que caigué sobre el Nou Món el 1492, vull fer un apunt sobre l’illa de la Hispaniola, repartida avui entre la República Dominicana i Haití i que fou la primera possessió espanyola a Amèrica. L’illa era habitada pels taíno, un poble de cultura agrícola avançada de tipus ‘formatiu’, amb certa jerarquització social i una estructura política complexa en senyories, que s’havien reunit en cinc reynos: Maguà, Marién, Maguana, Higüey i Xaraguà. 
Resultado de imagen de taino kingdoms

L’illa tingué el primer assentament europeu a Amèrica el 1492, Fuerte Natividad, que davant els pillatges dels seus habitants fou destruït pel cacic de Maguana abans que Colom hi tornés el 1493 amb 1.300 colons i hi fundés Isabela, la primera ciutat espanyola de l’illa. Ràpidament s’imposaren taxacions sobre els indis, se’ls obligà a extreure or de mines, se n’abusà sexualment i se’ls robà menjar, fins que una coalició de cacics liderada per Maguana s’aixecà el 1495 (Marién romangué fidel a Colom) i fou anihilada a la batalla de la Vega Real. El 1497 un intent de rebel·lió de Maguà fou esclafat i el 1496 fou fundada una nova capital, Nueva Isabela. El 1502 Higüey fou conquerit a sang i fetge i immediatament fou també destruït Xaraguà. Un intent de limitar l’abús sobre els indis fou la introducció de l’encomienda el 1503 que només féu que donar aparença de legalitat a l’esclavització de la població.

El col·lapse demogràfic al Paradiso
Les estimacions de la població precontracte de la Hispaniola han estat variades, originalment es donaven xifres força baixes (60.000), però els primers models matemàtics a partir de dades arqueològiques s’enfilaren a 7-8 milions. Més recentment, les dades generalment oscil·len entre 300.000 i 1.000.000, i hi ha una certa tendència a donar per bona la xifra de mig milió. Tanmateix, una projecció demogràfica recent ha estimat 250.000, xifra que té l’aventatge significatiu de correspondre’s perfectament amb l’estimació independent de 30.000 habitants per a Puerto Rico (la proporció de superfícies de les dues illes és 8.5:1).
Resultado de imagen de hispaniola population 1492
Les dades demogràfiques són més fiables a partir de 1508: 60.000 indis el 1508, 33.500 el 1510, 26.000 el 1514, 18.000 el 1519, i 150 el 1565. Les xifres són esfereïdores indubtablement, amb una reducció del 90% en els primers  vint anys en el millor cas.

De les epidèmies primerenques
En els darrers decennis s’ha provat d’argumentar que el col·lapse poblacional catastròfic fou causat fonamentalment per malalties importades pels europeus i a les quals els indis eren immunològicament verges. Però el fet és que la primera epidèmia ben documentada a l’illa (i a tot Amèrica) és la de verola el 1518 (quan només quedava una desena part de la població original). Diversos especialistes han postulat epidèmies anteriors, el 1493, 1507 i 1510, generalment de verola, tot i que en el primer cas s’ha plantejat alternativament la pesta porcina (fins i tot identificant com a vector vuit porcs portats des de les Canàries per Colom). Però el fet és que l’evidència per a aquestes early epidèmics és molt inconsistent, si és que es pot dir-ne evidència: es basa en malalties documentades en els espanyols, especialment durant el llarg viatge transatlàntic, i que a més són especialment atribuïdes a les dificultats d’adaptació al clima tropical i al menjar de l’illa, només hi ha casos d’indis malalts entre els que Colom portà de retorn a Europa. I cap cronista recull cap epidèmia entre els indis de l’illa abans de la de 1518. De fet, cal tenir present que el cicle relativament curt de les malalties infeccioses feia especialment difícil que superessin el llarg viatge a través de l’Atlàntic (probabilísticament la verola hauria hagut de trigar 50 anys a arribar-hi, i no 25). És doncs evident, que la verola fou una causa marginal en la despoblació de la Hispaniola.

Mestissatges, mitocòndries i mentides
Una possible aproximació és l’estudi de l’emprempta genètica en les poblacions actuals. Les dades preliminars en la població dominicana indiquen que és bàsicament idèntica a la de la veïna Puerto Rico, on les mostres són més grans i s’han estudiat més gens: i en el cas portoriqueny és clar: la població actual té de mitja més del 50% de DNA mitocondrial indi, però només té un 10-15% de DNA nuclear indi, i en els gens associats al cromosoma Y la contribució índia és 0%.  Això vol dir que exclusivament les dones índies participaren en aquest mestissatge i que la reproducció normal dels indis s’interrompé. Essencialment:
  1. La població masculina taíno fou exterminada o reproductivament aïllada de la femenina (físicament o per condicionants socials)
  2. De la descendència mestissa de les dones taíno amb europeus només les dones tingueren accés a la reproducció, els varons mestissos experimentaren el mateix que els varons indis.
  3. Aquesta situació es mantingué com a mínim durant quatre generacions.
No hi ha cap malatia infecciosa que pugui exterminar només la població masculina. Bartolomé de las Casas, en la seva Brevisima relación de la destrucción de las Indias, exposa la raó d'aquesta mortandat esbiaixada sexualment: Después de acabadas las guerras y muertos en ellas todos los hombres, quedando comúnmente los mancebos y mujeres y niños, repartiéronlos entre sí. Bé que exagera i que no moririen todos los hombres, apunta una clara mortandat diferencial. A continuació explica aquesta separació sexual: Murieron ellos en las minas de trabajos y hambre, y ellas en las estancias o granjas de lo mesmo, y así se acabaron tantas y tales multitúdines de gentes de aquella isla, ... De fet, després de la conquesta, moltes famílies foren separades, i en molts casos translocades, els homes foren a les mines, les dones treballaren a les haciendas i foren convertides en esclaves sexuals dels europeus i la descendència mestissa d’aquestes unions tingué la mateixa sort.  D’aquesta ‘cria selectiva’ d’esclaves sexuals és del que en diuen orgullosament mestizaje.

Un testimoni ocular
De las Casas, qui fou present a l’illa des del 1502, participà en la guerra d’Higüey i en fou testimoni, abans de fer-se frare, exposa els abusos durant la ‘penetració pacífica’: comenzando los cristianos a tomar las mujeres e hijos a los indios para servirse y para usar mal dellos y comerles sus comidas que de sus sudores y trabajos salían; i continua en el cas de les guerres obertes: con sus caballos y espadas y lanzas comienzan a hacer matanzas y crueldades extrañas en ellos. Entraban en los pueblos ni dejaban niños, ni viejos ni mujeres preñadas ni paridas que no desbarrigaban y hacían pedazos, como si dieran en unos corderos metidos en sus apriscos. Hacían apuestas sobre quién de una cuchillada abría el hombre por medio o le cortaba la cabeza de un piquete o le descubría las entrañas. Tomaban las criaturas de las tetas de las madres por las piernas y daban de cabeza con ellas en las peñas. La brutalitat és evident, però tot i que hi hagués molts morts, es fa difícil de creure que la gran despoblació fos causada directament per la violència (en guerres i supressió de rebel·lions) dels conquistadores.

La naturalesa de la colonització espanyola
És De las Casas qui en dona la solució. Quan dona les causes de la despoblació: Dos maneras generales y principales han tenido los que allá han pasado que se llaman cristianos en extirpar y raer de la haz de la tierra a aquellas miserandas naciones. La una, por injustas, crueles, sangrientas y tiránicas guerras; la otra, después que han muerto todos los que podrían anhelar o sospirar o pensar en libertad o en salir de los tormentos que padecen, como son todos los señores naturales y los hombres varones (porque comúnmente no dejan en las guerras a vida sino los mozos y mujeres), oprimiéndolos con la más dura, horrible y áspera servidumbre en que jamás hombres ni bestias pudieron ser puestas.
No inclou les epidèmies certament com a causa principal, però la segona, el règim colonial esclavista imposat als taíno és definitiva. I en dona una pista quan parla de la desnutrició: No daban a los unos ni a las otras de comer sino yerbas y cosas que no tenían sustancia. Ací hi ha la clau. La societat taíno dedicava la totalitat de la seva força laboral a l’agricultura, l’excedent produït era mínim, tot just el necessari per a mantenir la reialesa i la noblesa, que tenien necessitats molt modestes, i només molt ocasionalment es desviaven recursos per a escultura megalítica. Els taíno no consturiren piràmides, ni complexos cerimonials ni palaus. Quan la força laboral dedicada a l’agricultura es reduí de sobte a la meitat i es veié forçada a mantenir els homes supervivents que treballaven a les mines i a més la casta parasitària d’espanyols (que eren ja 10.000 cap al 1510) el sistema col·lapsà. La desnutrició acabà amb els indis ràpidament en un context de maltractament continu, després que la violència directa n'hagués exterminat un nombre considerable a l'illa de la Hispaniola.

Respostes

Configuració
  • grava3.034 1 642👍 4.545
    T'apujo el fil, és interessant. En realitat (si ho he entés bé) hi ha dues tesis separades, la primera que els castellans varen exterminar per diversos mitjans els taínos mascles, mentre que les dones tinguren alguna oportunitat més de supervivència com a pornoesclaves i conilles de cria.

    La segona diu que la causa principal de l'extermini és la desnutrició originada per la disrupció del sistema productiu de l'illa amb la sustracció de força de treball agrícola cap als interessos castellans, més la necessària pel sosteniment d'aquesta població paràsita.

    Crec que aquesta idea posa algunes preguntes interessants, com perquè deixes morir/mates mà d'obra esclava. En principi mantenir un esclau té sentit si pot produir més del que ell necessita per viure. En cas contrari, es converteix en un dispendi antieconòmic i un competidor. En el cas d'aquesta malaurada illa, sembla que estem parlant d'un sistema colonial d'esclavatge fracassat i penso que et podria donar algunes claus comparar casos similars (l'extermini guanche) i altres casos més reeixits d'explotació ja al continent americà, en què sembla que la destrucció no fou tan extrema. Té a veure amb la fragilitat del sistema productiu, la inexperiència-avidesa dels invasors, la naturalesa més tancada d'una economia illenca?  

    Estaria bé que indiquessis algunes referències en què t'has basat.

    https://nazarioluque.com/busca/makokicp.jpg
    • hyaenodon3.612 3 571👍 1.346
      En realitat no són dues teories, són aspectos de la mateixa tesi. El tema està en què, davant l'evidència d'un collapse demogràfic de dimensió apocalíptica a Amèrica arran de la 'conquista', els negacionistes del genocidi s'han agafat a la idea que la causa principalíssima foren les epidèmies importades involuntàriament pels conquistadores. No vull entrar en matisos del tipus que hi ha informes d'accions concretes dels conquistadores amb la intenció d'estendre les epidèmies, o al fet que les condicions creades per la conquista afavoriren notablement l'expansió d'aquestes epidèmies. El que vull és relativitizar el paper d'aquestes epidèmies. I recuperar l'argument bàsic de De las Casas (Brevisima relación de la destrucción de las Indias) que considera dues causes fonamentals de la despoblació: i) la violencia directa (en guerra, represió de revoltes o simples actes de pillatge) i ii) les condicions de vida infrahumanes a què foren reduïts els 'indis' (amb la consequent destrucció de la societat indígena).
      A l'encapçalament no he entrat en el tema de la violencia directa, que és generalment descartada com a causa principal amb l'argument que una societat preindustrial no hagués pogut destruir poblacions tan nombroses. Però es pot fer un simple número per entendre el nivel de depredació: si simplement cadascuns dels 1.300 colons que arribaren a l'illa el 1493 hagués mort un 'indi' a la semana durant els pillatges. al cap de només un any (i sense comptar les guerres i rebellions) resultaría l'esgarrifosa xifra de 67.600 morts.
      El que m'interessa és el tema de la destrucció de la societat indígena, que em sembla que encara té molt més potencial destructiu. Aquesta idea ja ha aparegut en publicacions acadèmiques, com les de M. Livi Bacci (The Depopulation of Hispanic America after the conquest), on tot i assumir que les epidèmies causaren gran mortandat en alguns casos, podrien no haver estat el factor determinant. Fins i tot en la hipòtesi que no n'hi hagués hagut, és possible que el collapse s'hagués produït igualment. Un cas paradigmàtic és el de l'illa de la Hispaniola (per cert, que té gairebé la mida de Portugal, i no és gaire comparable amb illes petites com les dels arxipèlags macaronessis), on no hi ha cap evidencia d'epidèmies anteriors al 1518, quan la població original ja havia estat reduida a un 10% de la de 25 anys abans. De fet, Weibert et Porto (Epidémias e colapso demográfico no Mexico e nos Andes do seculo XVI) ja apunten la idea que la disrupció de les estructures socioeconòmiques foren una causa determinant en el collapse demogràfic, bé que ells es refereixen a cultures (Mesoamèrica i Andinoamèrica) 'més preparades' per a aquesta destrucció (perquè ja produien excedents molt més grans). Però el cas de la Hispaniola apunta que les epidèmies no hi tingueren cap incidencia en la despoblació.
      En realitat volia fer una altre anàlisi igualment centrat en un área concreta (la conquista és en realitat un cúmul de casuístiques molt diverses i diferents, com ho eren les cultures trobades), i veure què va pasar en el cas invers (una societat que rep primer una epidemia i després la conquista a sang i fetge) com la gran Tenochtitlan, per evidenciar el nivel genocida de la colonització.

      El que no sé realment, és si els conquistadores tenien realment la intenció d'exterminar la población de l'illa (i de la resta de les Antilles) o si simplement va ser simple depredació inconscient amb resultat d'extermini, com les terribles catàstrofes ecològiques causades durant el segle XX per la incapacitat humana d'entendre sistemas complexos com aquests.


      • autokrator11.961 2 169👍 7.699
        És que l'episodi de la conquesta de les Antilles va resultar un absolut desastre en termes econòmics perque hi va haver una contradicció entre els interessos i els mitjans emprats. La corona tenia la intenció de conquerir el territori i obtenir recursos per la via d'explotar els indígenes. Però va deixar la conquesta en mans de privats que tenien mentalitat medieval: volien obtenir terres i gent que la treballés per ells (esclaus o serfs) que és justament el que la corona volia evitar. Això va provocar que els conqueridors no tinguesin cap interés a mantenir els indis amb vida sino a aconseguir explotar-los el màxim tan ràpid com fos possible. Per això només devien sobrevieure les noies que podien servir d'esclaves sexuals i les seves filles que podien fer el mateix paper. Que la Reina Isabel, per exemple, considerés que els nadius eren els seus subdits com si fosin castellans de tota la vida no és una prova de que fos una bona persona com se sol vendre, només és una presa de possició política front als nobles i els hidalgos que volen apropiar-se d'ells per reproduir el sistema de nobles pràcticament independents de la corona contra el que ella havia lluitat des de la seva coronació. 

        De fet, després de la conquesta de les Antilles i la presa d'algunes possicions a la costa es pot considerar que el procés queda uns 20 anys aturat perque, simplement, no és rendible. Ningú vol invertir-hi. Cal esperar a Cortés i la descoberta de l'Imperi Azteca per trobar nou interés en conquerir un gran territori, llavors el paradigma ja no és el mateix. I tot i així la gran majoria dels conqueridors no van guanyar res o gairebé res i molts van morir, només Cortés i els cabdills van treure benefici, en part perque llavors la corona sí va fer concesió de terres i una cosa similar als serfs i es va poder planificar a més llarg termini. Tot i així la majoria de conqueridors no havien guanyat res i es van embarcar en altres expedicions que sovint anaven buscant paisos molt rics que no existien (hi ha qui defensa que els mateixos indis s'ho inventaven per treure's de sobre aquella gentola i no m'extranyaria). L'única conquesta que veritablement va ser molt rendible és la del Perú, però és una excepció perque la va portar a terme molt poca gent i només van haver de substituir el poder dels inques i posar-se ells administrant el territori d'una manera molt similar i perque hi havia mines i un gran botí d'or. Tot i aixó, la majoria de conqueridors va acabar igualment morta, en gran messura lluitant entre ells. 

        Altres indrets es van conquerir simplement per qüestions estratégiques i altres com a via de subministrament de ma d'obra segons els nadius més explotats en les zones mineres s'anaven morint. És un fenomen molt curiós, América va ser conqueriba bàsicament per la iniciativa privada d'uns 10.000 individus que en un 75% o més van morir en alguna expedició i només alguns van arribar a guanyar alguns diners o prestigi. Figures com Cortés o Pizarro als pocs anys de fer-se tan famosos estaven pràcticament oblidats i així van quedar fins el segle XIX i el romanticisme. Al cap d'un segle la corona ho administrava tot pel mig dels seus funcionaris i la cosa ja donava beneficis, en part perque la població s'havia recuperat prou. Com a negoci possiblement és dels pitjors de la Història. 
  • bogosity597 10👍 847

    Hi ha qui diu que el "descobridor" Colom no te cap responsabilitat en el que fessin els europeus despres del seu descobriment, com si ell hagues estat nomes un visionari que volia fer avançar la ciencia i el coneixement huma.

    Si hom llegeix els seus escrits queda clar que des del primer moment la motivacio de la seva expedicio era saquejar i explotar tantes riqueses com fos possible de tants "indis" com fos possible.

  • EPS60.481 13 8👍 9.316
    Bon dia per pujar el fil.

    El cas és que malgrat les evidències científiques, actualment hi ha un negacionisme molt potent a les espanyes amb aquest tema amb llibres que s'han convertit en best sellers.

    El cas que allò del mestizaje, lengua de encuentro i demés patranyes, han calat en la societat espanyola, en contra del que diu la ciència i el propi testimoni de De las Casas, que no deuria veure ni una infima part del que va passar.
  • llevantdemallorca18.453 13 87👍 4.039
    Era gent subdesenvolupada que necessitava ser culturitzada. 
  • Pralija632 2👍 339
    Avui dia aquesta illa viu dues situacions totalment diferents. La diferència econòmica entre la República Dominicana i Haití és molt gran. Els haitians formen part del país més pobre del continent i molts intenten anar a l'altre costat de la frontera i sovint són deportats. Els taïnos també són el poble originari de Puerto Rico i altres indrets caribenys. No té res a veure, però la bandera dominicana és l'única del món que té una bíblia.
  • Carles Martell2.871 1 665👍 4.821
    la població actual té de mitja més del 50% de DNA mitocondrial indi [...] i en els gens associats al cromosoma Y la contribució índia és 0%

    Això ho diu tot. El rastre del genocidi i de les violacions massives és molt clar i no es pot esborrar.

    Pels qui no ho sàpiguin: només les dones poden transmetre el genoma mitocondrial i només els homes poden transmetre el cromosoma Y.
  • EmulatorQUsuari sumador62.164 15 6👍 17.132
  • Mcasas9.074 12 239👍 3.528


    Gran fil, gràcies!
  • Konrad484👍 753
    Els espanyols i els portuguesos eren brutals i sàdics amb els indígenes i esclaus...
    Bon fil, i és un bon dia per pujar-lo.
  • maori13.842 3 145👍 6.645
    Hi ha cap font? Tinc la temptació d'anar-la esbombant.
  • Radwulf383 1👍 679
    Quina casualitat tan casual que el matupa i companyia no hagin vist el fil

Publicitat

Fòrums

  • 9.207.174 missatges
  • 217.957 temes
Fixa la barra dreta
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums

Fils
més votats

Accedeix als fils més votats
Publicitat