Fòrum

Què hauria de fer / podria fer la CUP?

FocViuUsuari sumador6.517 9 331👍 1.148
he obert un fil preguntant sobre la opció que la CUP presentés una moció de censura a la presidència de la Generalitat. Sembla ser que això no és possible.

Què podria o hauria de fer la CUP, doncs, en aquesta situació? Una oposició dura? I prou?

Respostes

Configuració
    • pensa_i_actua!15.850 13 115👍 6.793
      Com a anècdota respecte el símil basc que feia de la TEI amb KAS: sovint s'ha dit de manera simplificada que el que separava a la part de l'EI que estava a KAS que a la que no era l'aposta per la violència però la cosa és més complexa, ja que ETA-PM (que inicialment havia estat a KAS) se'n surt i en canvi continua mantenint la seva aposta per la lluita armada (amb una concepció més insurreccional i tot que ETA-M, que plantejava adaptar-se i actuar en el marc de la "legalitat democràtica" que vindria) fins uns anys més tard.

      És a dir, hi havia esquerra abertzale fora de KAS (molt interessant per resseguir aquest món el llibre "ETA P-M. El otro camino" de Txalaparta), però no va acabar massa bé: reintegrats molts a KAS i altres fent un viratge que els porta anys més tard al PSE (els del GAL, així que imagina't). 
      • Lyuh Woon-hyung2.270 3 777👍 2.236
        molt interessant ;)
        • pensa_i_actua!15.850 13 115👍 6.793
          De fet, tal i com va acabar "l'altre camí" es tendeix a menystenir i obviar aquesta família, però val a dir que tot i ser minoritaris (en comparació amb la que va acabar a KAS fundant Herri Batasuna com a expressió de masses i configurant un moviment amb diverses sectorials) tenien la seva tirada. De fet durant mesos ETA-PM era la que s'havia quedat la majoria de militància (per contra ETA-M tenia més armes), i el plantejament teòric (una altra cosa és el camí que s'estiguessin preparant ja alguns dirigents) era "res d'adaptar-se a una previsible democràcia homologable a les europees i actuar, el camí és la insurrecció". Per això les accions amb més espectacularitat (ex> assalt a la caserna de Berga, etc.) les va fer ETA-PM i no ETA-M.

          PS: Poso la definició de la wikipedia en castellà d'EIA que és més completa que la versió catalana: https://es.wikipedia.org/wiki/Euskal_Iraultzarako_Alderdia
          • Lyuh Woon-hyung2.270 3 777👍 2.236
            Vaig llegir fa temps alguns articles sobre l'assalt a la caserna de Berga, m'interessen tots aquests temes però per parlar-ne amb tota llibertat prefereixo esperar a quan torni a viure a l'estranger, avui dia és impossible fer-ho de manera segura estant a l'estat espanyol. Sembla una bogería que no es pugui parlar de la història, però ves a saber, a una noia la van estar a punt de fotre a la garjola per fer bromes de carrero blanco i a en wyoming l'ha denunciat la fundació francisco franco.

            El que mes greu em sap es no haver pres un altre passaport quan en vaig tenir la oportunitat, ara em costarà més
        • enrauxat1.415 12👍 1.786
          La realitat és que molts es van quedar a ETA(pm) per tradició o per temes personals. Quan van veure cap on anava el tema, els Komandos Bereziak en ple, és a dir, el bo i millor d'ETA (pm) van passar-se a ETA(m). Així doncs, no cal fer-se palles d'estratègia, KAS, o el que sigui, perquè sense els bereziak els polimolis armats eren gairebé testimonials.

          I encara menys cal fer comparacions que no venen a res.

          Per exemple, la KAS era el mecanisme per a què ETA(m) dirigís l'estratègia del moviment. És a dir, fos qui tallés el bacallà, i la resta a obeir. Gràcies a això es van salvar de les escissions cròniques d'aquella època, les delacions i les traïcions.

          Voler equiparar-ho a nivell català i actual voldria dir que Arran o el SEPC, que haurien de ser militants que estan en formació, tinguessin el mateix poder de decisió que militants amb una visió estratègica o una experiència de lluita molt àmplia. S'ha de ponderar tot i sempre, agradi o no, per a agilitzar i ser un moviment de combat eficient, algú ha de tallar el bacallà.

          • pensa_i_actua!15.850 13 115👍 6.793
            "molts es van quedar a ETA(pm) per tradició o per temes personals"

            Vaia novetat, com pràcticament passa a qualsevol escissió, o et penses que la gent de l'MDT es va adscriure a la PIC o al FP en funció d'una profunda reflexió política i no en funció territorial? el que si que podem apreciar és que hi ha 2 relats de que passarà:

            - un que diu que vindrà un sistema democràtic més o menys del tipus europeu, i que per tant cal una separació total de l'org. armada d'altres fronts, que aquests darrers es preparin per actuar en la legalitat igual que l'org. armada també s'amolli al que està per vindre (ETA-M).

            - una altra lectura que diu que l'ensorrament del franquisme és imminent i que això portarà la possibilitat d'una insurrecció popular, particularment a la zona d'Euzkadi, i que és des de la pràctica armada cada cop més espectacular i la seva resposta repressiva el que farà impossible un tancament per dalt del tema (ETA-PM)

            No cal explicar qui anava més encertat en l'anàlisi, però sí que encara que fos una lectura demostradament equivocada, la posició inicial d'ETA-PM i EIA no es pot dir que no tingués un pòsit rupturista. I sí, clar que hi havia ganes d'ETA de control, però això no va evitar en cap cas escissions: ni la sortida de LAIA, ni la posterior dissolució de HASI anys més tard, etc.


            I home, a mi sí que em sembla trobar un símil prou poderós entre una coordinadora de l'esquerra independentista basca (on de retruc hi ha la voluntat d'una org. d'exercir cert control ideològic i polític de la resta, camuflat sota la fórmula d'òrgan col·legiat) i una coordinadora de l'esquerra independentista catalana en realitat amb un idèntic panorama, només que l'organització que vol exercir el control aquí no té pistoles. I m'es igual dir-ho, no sóc d'aquesta org., però m'interessa que els sectors més rupturistes (encara que com tothom a vegades cometin errors) s'imposin dins la CUP.

            Acabo dient que quan menysprees la militància juvenil o estudiantil dient que "estan en formació" no sé que esperes trobar a la CUP, que és un magma que xucla gent provinent de diverses cultures polítiques, en alguns casos de cultures que estaven ben integrades al sistema i que només hi feien esmenes parcials. Vaja, la de CUP's locals que estan formades majoritàriament per ex-seccions d'ERC en alguns pobles... que et penses, que aquesta gent són la flor innata de la revolució socialista?
            • enrauxat1.415 12👍 1.786
              No menyspreo la militància juvenil. El que dic és que la militància juvenil s'ha de formar i que el seu terreny natural és la lluita al carrer abans que hipotecar-se en feines de més reflexió o anàlisis estratègic.
              • pensa_i_actua!15.850 13 115👍 6.793
                Algú et podria replicar que els que fan lluita al carrer (Arran diu que té 50 persones imputades, moltes d'elles a qui els demanen entrada a presó) tenen, com a mínim, el mateix dret a decidir l'estratègia col·lectiva que els que som militància de la CUP, el qual risc mitjà és patir mal d'esquena per tantes hores asseguts, fruit de la assembleitis (fer assemblees i reunions per tot) que patim.
    • HomenatgeABabel2.270 3 778👍 2.467
      Home, doncs justament l'abstenció a la investidura del Torra va ser defensada per un dels diputats que tu consideraries del sector "dur" (en contraposició a "tou"). I hi havia no poques veus del la banda "tova" que s'hi oposaven.

      En fi, aquí en tens un dels "tous" que està molt d'acord amb el teu plantejament: l'aliança amb PDECAT-ERC s'ha acabat fins que tornin a tenir projectes concrets rupturistes.
      • pensa_i_actua!15.850 13 115👍 6.793
        Que l'aliança amb PDCAT i ERC no només s'ha de mantenir sinó que s'ha d'aprofundir és quelcom defensat públicament per PL, no desvelo res ("traçar una ÚNICA estratègia"). Per saber qui va defensar que Torra (fins i tot Turull ) havien de ser investits n'hi ha prou amb revisar les actes del GAP i qui vota què, no cal descobrir res.

        Les històries que pintes com a anecdòtiques no poden tapar la realitat: que vota qui i tal. I compte, que jo (naturalment vaig votar en contra) també veia com a lògics els arguments dels companys/es que defensàveu (o defensaven, no sé que vas votar tu) el fet de permetre la seva investidura per a que es visualitzés clarament les limitacions de l'aposta neo-autonomica que de facto mantenen PDCAT-ERC. El que no es pot pretendre es que ara que es veu el que hi ha ens espolsem tota responsabilitat.
    • Indesquerra18.724 8 83👍 5.503
      Cal vore com et montes la pel·lícula per fer-t'ho quadrar. 

      A banda de que és surrealista intentar fer una analogia TEI=KAS, intentar dir que els que no estan a la TEI serien EIA/ETA-pm ja és per descollonar-se. Et recorde que la majoria de partits que formaven part d'Herri Batasuna, a saber, ANV, ESB i LAIA no formaven part de KAS i res tenien a vore amb EIA/ETA-pm.

      El problema no és ser l'ala esquerra del processisme, perquè jo no el veig, precissament és eixe sector qui l'11-S anava sota una pancarta que demanava la REPÚBLICA sinó, per mi, ho és la TEI que ha acabat sent l'ala indepe de l'esquerra espanyola que és incapaç d'anar l'11-S darrere una pancarta independentista.

      Per mi, són els de la TEI qui tenen molt de "tous", PL i la Forja també tenen tics, però CAP dels dos se'n salva.
      • pensa_i_actua!15.850 13 115👍 6.793
        "ala independentista de l'esquerra espanyola", "els tous a la TEI"... Realment costa condensar més disbarats en el poc espai que has fet servir, però bé, en el teu cas ni em molesto a respondre. Sort que t'encarregues de puntualitzar-ho amb un "per mi", que és una manera com una altra de dir "jo entenc la realitat d'aquesta manera independentment de que els fets i la percepció general sigui la contrària". Així, jo puc dir que "per mi" la terra és plana encara que les evidències indiquin el contrari. 


        PS: Només un detall respecte el símil basc que precisament reforça el que estic dient: fora de KAS hi havia esquerra abertzale (minoritària, però existia, efectivament més enllà d'EIA), igual que fora de la TEI hi ha esquerra independentista (minoritària, però existeix).
        • Indesquerra18.724 8 83👍 5.503
          Tants disbarats com els teus, fer certes afirmacions, així a la lleugera (i que jo mai faria), i no estar disposat a que algú responga de la mateixa manera, ja diu molt de tu.

          Si dic, per mi, és perquè, i ja ho he explicat, jo estic molt decedut tant amb els de la TEI com els que no són de la TEI, no perquè siga només el meu punt de vista, hi ha molta més gent que ho pensa. Tu potser no dius "per mi", però és obvi que un de PL o La Forja té una altra visió i no és "la teua", encara que tu consideris que ets l'únic ser humà sobre la Terra i no hi ha altres visions.

          PD. Doncs és el que jo he dit, tu has tergiversat i ara dius el que jo he dit i no tens ni la més mínima vergonya de reconèixer que el teu símil PL/La Forja igual a EIA/ETA-pm és... com era això? A sí... "jo entenc la realitat d'aquesta manera independentment de que els fets i la percepció general sigui la contrària".
          • pensa_i_actua!15.850 13 115👍 6.793
            Per si encara no ho has entès, el símil no era que EIA/ETA-PM era = a PL/Forja (absurd), sinó que era per explicar dir que hi ha esquerra independentista que pot no participar d'un marc nacional determinat de coordinació (en el cas català, TEI) i a la vegada no deixar de ser EI, que això molta gent no ho acaba d'entendre (com tu) quan pregunta sistemàticament "vaja, com és que aquest cartell de la diada tal no el firma PL?" doncs senzillament perquè les diades, campanyes etc. les organitza la TEI i en aquesta no està tota l'EI. Com a KAS no estava tota l'EA. Mira que és senzill d'entendre.
            • Indesquerra18.724 8 83👍 5.503
              El que no ho has entés ets tu, perquè EIA en plena transició quan ja era Euskadiko Esquerra (anys 80) no era Esquerra Abertzale. Esquerra Abertzale, com a tal, s'utilitza quan es funda Herri Batasuna i se'n considera tot aquell dins d'aquella coalició.

              I no vages de listillo, això jo ho tinc molt més clar que tu si cal, precissament tu series dels flipats de la PUA que dèien això d'EIR per diferenciar-se de l'EI, dels que dèien que el PSAN no era EI perquè no estava dins la CUP i subnormalitats vàries. Mira que és senzill d'entendre, que és l'Esquerra Independentista, que a alguns els costa d'entendre (com a tu).
  • kaim5.299 14 404👍 947
    Jo crec que arribats a cert punt, i malgrat que entri en contradicció amb el camí i l'estratègia que s'ha fet fins ara ( cosa que no vol dir que a grans trets hagi sigut fins ara la correcta) en algún moment la CUP s'hauria de plantejar de crear i encapçalar alguna mena de Front Patriòtic.

    Aquest hauria d'aglutinar tant a l'esquerra independentista de sempre, com a nous actors decididament independentistes-patriotes ( i en això hi ha una línia clara; gent disposada a fer desobediència i a anar a la presó el temps que calgui) de totes les tendències ( catòlics, socialdemocrates, democristiants, liberals... exceptuant certs elements feixistes virtuals-marginals, clar) sota el lideratge/paraïgues això sí de l'independentisme d'esquerres de sempre, i amb certs punts claus preponderants. Es a dir, amb uns mínims socialitzants clars i irrenunciables, però amb certa rebaixa temporal de certs objectius. 

    Evidenment això faría pedre pes a la CUP per cert flanc esquerrà - malgrat quedi clar que segurament la independència és l'única vía per aconseguir o acostar-se mínimament molt del que aquest demana-. Tanmateix entès que la independència és un objectiu, i és un objectiu immediat i "realitzable" ara ( o almenys amb actors fora de la EI i gran part del poble mobilitzat en aquest sentit) l'aposta tard o d'hora ha de ser aquesta.

    Lenin ho faría 

    PS: Evidenment, conformat aquest Front Patriòtic, aquest haria d'anar a sac i arrassar amb tot, PDCAT i ERC els primers. 
    • pensa_i_actua!15.850 13 115👍 6.793
      Si vols tirar d'exemples d'aliances interclassistes promogudes per comunistes en pro d'un alliberament nacional/patriòtic i citar referències comunistes al respecte, tira del clàssic (Mao), de les diverses experiències de moviments de descolonització  o fins i tot d'Stalin (per l'enfocament de Gran Guerra Patriòtica), però Lenin no hi pinta massa en aquest tipus d'esquemes. 

      Entrant en el fons de la qüestió:

      Jo ho veig contraproduent. És molt més intel·ligent treballar en els marcs amplis de l'independentisme popular (CDR's, etc.) i fer-hi entre moltes altres coses lluita ideològica allà dins que demanar-li a un moviment que parteix de la premissa de doble (ara en diem triple) opressió que renuncii de facto a tot el seu projecte fundacional. Aquestes experiències mai han acabat bé. I mentrestant, seguir construint el teu projecte propi (Unitat Popular) sense diluir ni renunciar a res, agregant sectors al nostre país (en un moment on l'esquerra no indepe està en plena crisi i desorientació estratègica, diria que més gran i tot que l'independentisme) a partir de fer entendre que l'únic marc on poden materialitzar la seva proposta de canvi és el d'una ruptura amb l'estat. La prova la tenim en el cicle polític de l'Octubre: on fa pinta que pot acabar per exemple l'escissió d'Alternativa del Dante i la Castells? creus que amb l'estratègia que dius aquests sectors s'haguessin segregat del bloc de l'esquerra espanyola?

      Per a explicar-ho d'una manera més entenedora el que vull dir: els diversos partits comunistes, que hegemonitzaven les diverses resistències partisanes durant la IIGM, no van renunciar als seus plantejaments polítics (la història de "l'eurocomunisme" vindria després): senzillament van fer entendre que (pràcticament) els únics que s'oposaven armes en mà a la dominació estrangera nazi eren ells, i que si volies fer lo propi ja sabies a qui t'havies d'unir. L'EI ha d'aconseguir fer el mateix: no cal que tothom tingui una mateixa manera d'entendre la societat, sinó traslladar la idea de que la única instància que s'oposarà (amb més "actitud" que la successió performativa de l'independentisme transversal) a la dominació del nostre país són els que són, i per tant si es es vol avançar cap a la independència ja es sap a qui donar suport.
      • Capità·carxofa2.498 732👍 6.525
        Et contradius. Més amunt defenses que cal promoure un gran front de lluita contra l'ocupació (i efectivament aquesta és la línia correcta). Nogensmenys aquí comences a posar condicions a aquest front com és que sigui anticapi-feminista i jo què sé, a prioritzar que es faci en les coordenades de l'EI, fins i tot que hagi de tenir una traducció directa en reforçament orgànic. A quins sectors se suposa que s'interpel•la amb això que dius, quina política d'aliances es preconitza? El que fas és assenyalar la línia estratègica correcta per immediatament negar-la en tot el ventall tàctic en què es desplega.
        • pensa_i_actua!15.850 13 115👍 6.793
          Doncs mira que és senzill de resoldre: l'EI pot i ha de treballar en espais de masses que socialment tothom percep com a bastant seus (CDR's) sense alhora desnaturalitzar en res el seu projecte propi, de la mateixa manera que els comunistes italians, francesos, i un llarg etc. van treballar en els seus propis destacaments contra l'ocupació (partisans) integrant en aquests gent d'altres procedències i tradicions ideològiques sense desdibuixar alhora el seu projecte (partit comunista).

          Aquesta és la idea que hem d'aconseguir introduir en la percepció social (que una mica ja hi és, però cal aguditzar-la molt més): "si vols pàtria vine amb nosaltres", que dirien els veneçolans. No cal que modifiquem ni un mil·límetre la nostra estratègia general, n'hi ha prou que projectem (més i millor) que som l'eina útil per acostar-se a la independència.
          • Capità·carxofa2.498 732👍 6.525
            "Si vols pàtria vine amb nosaltres" és diferent que "si vols independència, anticapitalisme i feminisme vine amb nosaltres". I en la tàctica sembla que preconitzes aquesta segona: si no per què et mostres tan reaci a la línia del front patriòtic i a la participació dintre d'aquest de sectors que només comparteixen l'objectiu de lluita contra l'ocupació - sortosament amb un lideratge comunista? 
            • pensa_i_actua!15.850 13 115👍 6.793
              Segueixo veient-ho senzill: que ets independentista, no necessàriament comparteixes el projecte socio-econòmic de la CUP/EI i tens ganes de lluitar per la independència? enquadra't en el marc ampli (CDR's), on la gent de l'EI a part de dotar d'una certa estratègia general, ha de fer-hi lluita ideològica, anar introduint (poc a poc i amb tacte) la idea de que l'alliberament nacional i social són dues cares de la mateixa moneda, i que conseqüentment si estem per la màxima llibertat política (independència), hem d'estar per la màxima justícia social (socialisme), i un llarg etc.

              A un altre nivell de compromís i de major identificació amb el projecte polític hi ha l'adscripció o militància a l'EI, sense diluir res la seva estratègia. En podria dir diverses, però una de les raons principals passa per exercir de tallafocs a l'esquerra espanyola i el seu relat, que identifica "independència=burgesia" i que com a idea té cert calat en la nostra societat. És així: per molt indicador objectiu (dades sociològiques d'identificació, etc.) que vulguis mostrar, hi ha elements on el lerrouxisme pot agafar-se. Per exemple, dient que no tenim un sindicalisme nostrat potent, sinó que en termes de % de representativitat fa riure. Per tant, diluir el caràcter esquerrà de l'únic dels 3 grans actors que es reclamen indepes que se'n declara com a tal és ni més ni menys que servir en safata de plata el relat a l'enemic.

              Per tant, al meu entendre cal tirar de la clàssica tesi del doble nivell d'enquadrament de marc ampli /marc específic: partisans /partit comunista, CDR's/ EI. 
               


              PS:És pur idealisme pensar que al nostre país i al 2018 pot haver-hi cap lideratge comunista de res, menys d'un front nacional. No ens enganyem: als fronts nacionals clàssics els comunistes tenien preponderància per una qüestió de condicions materials: tenien ni més ni menys que un dels 2 blocs (el socialista) darrere interessat en guanyar àrea d'influència "per la porta del darrere", amb el corresponent ventall de recursos (militars, finançament, etc.) que representava. Avui en dia tot això és inexistent, per tant si algú pensa que cal diluir el discurs d'esquerra al nostre país i fer un front nacional, almenys que no argumenti (si vol parlar seriosament) que pot haver-hi res similar als models dels anys 50-60-70. 
        • pensa_i_actua!15.850 13 115👍 6.793
          A tot això, estaria bé que comentessis perquè creus que en aquesta nova etapa del procés (?¿) Endavant ha mutat i porta a tot arreu a parlar a la l'ANC (a través de la Elisenda Paluzie) i gent similar tipus Anna Arqué i tal: https://www.llibertat.cat/2018/07/endavant-organitza-unes-jornades-de-debat-sobre-el-canvi-de-cicle-politic-al-principat-i-que-fer-avu-42695 i mentrestant, PL que tanta bola li donava a l'ANC en època de la presidència del doberman de CDC (Jordi Sànchez), ara sembla que sigui una entitat inexistent. A què ho atribueixes?

          Perquè els actes aquests Endavant els està fent a tot el país, ho pots seguir amb l'etiqueta #DebatsEndavant (i on com és d'esperar ho peten bastant de públic): https://twitter.com/EndavantPonent/status/1037423630580436992 
      • antropòfag10.029 9 213👍 2.671
        Lenin sí que promovia l'aliança més gran de classes possible, per fer la revolució fàcil i evitar provocar una guerra civil. Precisament, va plantejar la revolució en dues fases, una revolució democràtica amb l'ajuda del camperolat ric i una segona fase, socialista, en la que el camperolat ric passava a ser una de les classes enemigues. Saber llegir el moment, entendre la correlació de forces, distingir entre contradicció ppal i secundària segons l'etapa i escollir les aliances adequades és fonamental en el leninisme. És a dir, tot el contrari del que van fer els poumistes el 37.

        No obstant, no es pot extrapolar mecànicament l'experiència soviètica al nostre cas, ja que l'eix nacional distorsiona la lluita de classes en uns quants aspectes. 

        Del que sí que podem estar segurs és de que:
        a) l'esquerra indepe necessita una direcció ferma, no una taula de moviments socials amb quatre directrius ideològiques en comú.
        B) l'EI ha de ser conscient que la seva gran pedrera és a les organitzacions de masses, combatent l'oportunisme de les direccions d' aquestes.
        C) l'ei i tot l'independentisme han de ser conscients de que tenim una majoria legítima, sí, però no en som prous per parar el país. El 3-O no fou una vaga tan sols indepe. Ara cal un moviment quw compti amb l'independentisme com a motor però inclogui d'altres reivindicacions democràtiques i socials potser prèvies a la indy. 
    • Indesquerra18.724 8 83👍 5.503
      Ja que toques aquest tema, que m'interessa molt més que les "batalletes" internes de la CUP, això és impossible que ho faça la CUP. Uns perquè mai prioritzen l'independentisme (ans al contrari prioritzen acostar-se al món de l'esquerra autodeterminista) i els altres, tot i què ho podrien fer (perquè són els hereus de l'MDT i perquè quan no van apostar per l'MDT-FP la raó en el fons va ser més pel moment que pel concepte en sí -als anys 80 és obvi que no hi havia una majoria independentista-) però tampoc tenen valentia política per fer-ho, davant els que "mai prioritzaran l'independentisme." A mi, amb tots els respectes perquè valore les seues aportacions a la CUP, em semblen cadellets, quan el que cal és "plantar-los cara".

      Altres alternatives ara no hi han, però els canvis en el mapa polític de la CAC, el 100% dels analistes polítics diuen que hi hauran a curt termini, això vol dir noves alternatives polítiques. Ja vorem que pot passar en un futur; que serà inmediat.
    • pensa_i_actua!15.850 13 115👍 6.793
      Se'n diu correlació de forces interna. Tu que coneixes l'EI ja saps perfectament qui va optar pel NO a Torra, i qui per l'abstenció (permetent la formació d'aquest govern, malgrat que no hi havia cap pla per a fer res). Ja saps o pots imaginar qui estava per cada cosa, i quina org. juvenil dins el GAP fins i tot no ja al Torra, sinó al propi Turull li volia votar-li sí . Igual que ara tothom entona el "menysmal que la CUP es va petar Mas i va sortir* Puigdemont", però recordo que en aquell moment va anar del canto d'un duro.

      La CUP és així, una barreja de sensibilitats diverses de l'esquerra d'aquest país i amb consciència nacional (a diferència dels espanyols de Comuns i similars) que s'ajunten perquè venim d'una derrota: aquella que va esfondrar el món socialista i va deixar el capitalisme nord-americà com a principal actor del món, i per això és necessari replegar les restes de diferents sensibilitats entorn un programa polític, encara que sovint en qüestions concretes es pugui discrepar.

      Per tant, no hi ha més camí a curt termini que enfortir aquest marc però sobretot fer avançar aquelles posicions més partidàries no de la gestió sinó de la confrontació amb l'estat i la seva ocupació, no té més. Jo no sóc pacifista, entenc que hi hagi gent així a la CUP però m'agradaria que fossin minoria, per entendre'ns.


      * Algun dia haurem d'explicar públicament que vol dir això de que va "sortir" Puigdemont, perquè això de que Mas va designar algú sense prèvia aprovació dels qui van demostrar tenir la clau per vetar-lo no s'aguanta.
      • enrauxat1.415 12👍 1.786
        I a veure, perquè hauria de ser pitjor que en Turull fos president que no pas en Torra?

        No hi ha res millor per evidenciar l'ocupació que un president autonòmic empresonat.
        • pensa_i_actua!15.850 13 115👍 6.793
          En Torra era un fitxatge nou del món convergent amb una certa militància de tradició independentista, mentre que en Turull formava part del govern processista que es va inventar que ho tenia tot lligat, que estava fent estructures d'estat, que tenia 5 suports internacionals lligats i no se quantes històries més. El segon tenia unes responsabilitats davant el poble que no tenia el primer. I que consti que a mi plim, vaig votar en contra d'investir ambdós candidats perquè noms a banda formen part d'una mateixa estratègia.

          I la història aquesta de "no hi ha res millor per evidenciar..." a veure, que ja som grandets. Si amb mig govern (vicepresidència inclosa), conselleria d'interior, d'exteriors, etc. empresonat i l'altra mig a l'exili no entens que amb només això no evidencies res, jo no hi puc fer més. Perquè la història conduïa al mateix lloc (ja que així ho han decidit els grans): nou candidat, nova votació, i llestos.

          El que hem d'entendre que l'únic que ha posat en evidència l'estat ha estat la nostra lluita: vam resistir a la seu de la CUP (on no portaven ordre i van haver de marxar amb la cua entre cames), vam fer de mur humà i ocupar escoles quan els satèl·lits convers ens deien "feu cues a partir de les 7:00 del matí", vam pressionar als carrers per a que es fes la declaració que va arribar (tard i malament) el 27-O... ens falta més força per colpejar, però el camí és aquest. Les "jugades mestres", els efectismes ploraners de "oh, es que tenim el vicepresident i el president a la presó", etc. no van enlloc més enllà de a la litúrgia onanística del món convergent.


          PS: Mai hagués imaginat però que una organització juvenil demanaria el vot afirmatiu a Turull  deu meu, ja es sabia que era una escissió per la banda tova a l'estil Aralar i tal, però no pensava mai que visqués per veure un gir tant ràpid a la domesticació i la integració d'un petit sector provinent de l'EI a la dinàmica pròpia del sobiranisme light.
          • enrauxat1.415 12👍 1.786
            Per evitar el retorn a l'autonomisme crec que és més efectiu un President a la presó que no pas un govern "efectiu". El retorn a la "normalitat" em sembla més difícil.

            Ara bé, jo ho deia com a comparació, no hem sembla tant diferent una cosa com l'altre, de fet jo hagués votat en contra dels dos.
            • pensa_i_actua!15.850 13 115👍 6.793
              Sí per aquest tema no ens discutirem, ja et dic que jo vaig votar en contra dels 2. Senzillament el matís està en que un té X responsabilitats que l'altre no té, però el projecte que venen a defensar és el mateix.

              En tot cas jo nego la idea aquesta, entre altres perquè si fem memòria es suposa que el president era Puigdemont, aquell senyor que anàvem a restituir si guanyàvem el 21D i tal els del bloc INDP, i resulta que al final vam acatar la suspensió i preparar-nos per una etapa de gesticulació i gestió autonòmica. Per evitar el retorn a l'autonomisme el que cal és, quan abans millor, invertir la correlació de forces en el sobiranisme, i que les posicions més favorables a la ruptura no siguin només de 4 de 70, per entendre'ns. Només quan els altres veuen perillar la seva majoria (quan la CUP tenia 10 i era imprescindible es veia) es mouen.
      • Indesquerra18.724 8 83👍 5.503
        Doncs si resulta que la TEI és majoritaria i es vota investir a Torra, vol dir que a la TEI hi ha tants "tous" com els que no són a la TEI, amb la qual cosa es demostra que el teu relat inicial amb suposades similituds TEI=KAS és FALS. 
        • pensa_i_actua!15.850 13 115👍 6.793
          LOL de veritat et plantes aquí a dir coses demostrant públicament tenir tant poca idea?


          Una cosa és la TEI, on participen 6 organitzacions de l'EI, i l'altra el GAP (Grup d'Acció Parlamentària), que el conformen altres orgs. a part d'aquestes, les que van donar suport a la candidatura. Tema a part, que les decisions que tenen a veure amb l'estratègia parlamentària es decideixen via Consell Polític (de la CUP, on hi ha només les territorials representades d'aquesta org.) + GAP.

          I no et cal ni veure els resultats a l'acta, n'hi ha prou amb veure que va dir públicament tothom. La realitat és que les orgs. de la TEI van votar en contra d'investir Torra (menys el SEPC, que mai es posiciona, ni quan en Mas) i que altres van votar abstenció. Com que al CP + GAP la CUP té una composició majoritària (jo diria que el 80% dels vots) i la majoria de territorials van votar abstenció, doncs és el que va sortir.

          Això no treu coses com que l'aposta per la TEI és majoritària dins la CUP, sinó aquesta organització no hi seria, mira que és senzill d'entendre. 
          • Indesquerra18.724 8 83👍 5.503
            Pots dir missa, sé massa el que dic i que no podràs desmentir-ho perquè tu mateix ja ho has dit:

            1r Hi ha organitzacions de la TEI que no van votar contra l'investidura de Torra.
            2n Si la TEI és l'aposta majoritària dins la CUP i després la gent no vota "allò pel que aposta la TEI" vol dir que el relat de que "la TEI és majoritaria dins la CUP" és FALS.

            No és molt difícil d'entendre.

            Jo el que dic, i ho dic jo perquè seré dels pocs que no em posicione clarament en un bandol o altre, és que el relat de tous i durs, ales esquerres de nosequè ales indepes de nosequè és FALS. Tota l'EI que gira al voltant de la CUP, en menor o major mesura, estirant cap ací o cap allà, no segueix cap estratègia fidel als postulats de l'Esquerra Independentista. En el moment que la CUP va votar a en Torra o fa discursos autodeterministes va deixar-ho de fer.
            • pensa_i_actua!15.850 13 115👍 6.793
              Mare meva...

              A veure, darrer intent:

              - Les orgs. de la TEI van votar en contra de Torra menys el SEPC, que des de sempre ha dit que és una espècie de Suïssa, que no es posiciona amb res que no sigui el seu àmbit i blablabla (també cal tenir present que malgrat l'org. està a la TEI, en aquesta org. hi ha gent d'altres sensibilitats).

              - Que la TEI és l'aposta majoritària de la CUP significa ni més ni menys que la CUP ratifica l'aposta per coordinar-se amb les altres orgs. de l'EI que formen aquest marc. No és res a discutible ni opinable, és una dada objectiva, votat i ratificat (de nou) a la darrera assemblea nacional (pàg. 23): http://cup.cat/sites/default/files/ponencia_an_2018_cup.pdf on a més la CUP apostava per reforçar el seu paper en aquest òrgan i la seva coordianció.

              - Això no treu i no té a veure que aquelles qüestions que passen dintre l'esfera parlamentària no són competència de la TEI, sinó del conjunt de les organitzacions i col·lectius que van donar suport a la CUP a les eleccions. En aquest òrgan, que és la suma del Consell Polític de la CUP + el GAP, la presència majoritària la té la CUP com a organització, i és majoritàriament el vot de les seves territorials (que és ponderat) el que determina el resultat d'una votació. 

              - Conseqüentment, no té a veure que la CUP en el seu màxim òrgan de decisió, l'Assemblea Nacional (que és representatiu: 1 militant 1 vot) digui que vol seguir en un marc i aprofundir la seva presència i lligams amb la resta dels agents i a la vegada que opti per una estratègia X perquè la seva militància majoritàriament avala una cosa (en un òrgan de delegació: ja que voten les territorials en funció de les assemblees totals, més enllà del número de militants).

              Ara sí que no perdo més el temps, que avui tenia dia lliure i ja l'he malgastat prou, si no vols entendre el que hi ha ja no és cosa meva.
              • Indesquerra18.724 8 83👍 5.503
                Que tot el que vulgues, que la TEI és majoritària dins la CUP però de facto en les votacions no és així, perquè allò que diuen majoritàriament les organitzacions de la TEI (SEPC n'és només una) després NO ho aprova la militància de la CUP, que és la mateixa que després dona suport a la TEI. La mateixa.

                Però en fi, m'avorreix molt aquestes discusions absurdes partidistes. Això és com quan Batasuna dèia que Aralar no era EA (quan venia tant d'HB com ells) i ara resulta que estan totes dues a EHBildu, o ara on els d'Herritar Batasuna diuen que EHBildu no és EA. La cantarella de sempre.

                Primer el que s'ha de tenir clar és que és cada cosa, després cadascú tindrà dret de posicionar-se, respectar la majoria si s'està a dins (centralisme democràtic de Lenin) o directament no estar-hi i marxar. Però no aguante discursos com el que has fet tu al principi, no com a comentari banal (que jo també puc fer) sinó com a comentari suposadament elaborat, perquè té el perill, de que et trobes a algú i et faça el mateix des de l'altre costat.
  • Misopogon3.245 7 614👍 2.928
    D'entrada esmenar les cagades recents i no recolzar els pressupostos del Govern efectiu (TM). Si volen autonomisme que el pactin amb els comuns o el PSC.
  • __25089__5.344 9👍 910
    Vist des de fora, em sembla que la CUP fa bé d'apartar-se de polítiques que no siguin rupturistes, inclosos presspuostos, sense trencar els ponts per quan els altres actors polítics emprenguin un camí de ruptura com van fer la legislatura passada fins el 10 d'octubre.

    Es dona el cas paradoxal que molts votants d'ERC i JxCAt estiguin més a prop de l'estratègia de la CUP que no pas els dirigents dels partits que voten. Mentre dirigents ERC i JxCAT continuïn explorant el "diàleg" amb l'Estat mentre fan autonomisme, no és cap obligació de la CUP haver-los d'acompanyar. TAmbé és cert que, en algun moment, aquest suposat "diàleg" arribarà definitivament a punt mort i deixarà de ser cap excusa, llavors serà possible un hipotètic nou escenari rupturista, on seria imprescidinble perquè tingui èxit una coordinació entre tots els actors. Però això són futuribles gens concrets.

    També és possible que JxCAT i ERC explorin mentrestant desobediències "light", com alguna mena de debat de procés constituent o atorgar algun tipus de paper institucional-simbolic a consell d'exili. En la mesura que aquests petits actes signifiquin un avenç real en una lògica de rúptura, m'agradaria veure-hi la CUP donant-hi suport, però entenc que si aquests actes no tenen un compromís clar d'anar més enllà hi aniran amb molta prudència, si és que hi van.
    • pensa_i_actua!15.850 13 115👍 6.793
      Et voto a favor tot i que no costa gens dir el partit de la independència i el socialisme, i no això de la justícia social.
      • Indesquerra18.724 8 83👍 5.503
        Clar, però quan és el partit de l'autodeterminació i el socialisme (mani TEI 11-S) ja et sembla bé. 

        Ho ha explicat perfectament, i ets tu qui no ho entén. Una cosa és l'estratègia de l'EI i una altra la tàctica de la CUP, és a dir: prioritzar l'independentisme o prioritzar el socialisme, ara i ací, aquesta és la qüestió.
  • paleta4.042 2 517👍 5.062
    Per començar, podrien sortir del sistema de partits de l'estat espanyol en el que s'han ficat fins al fons, i començar a ser una alternativa de debò al sistema. Si volen ser coherents, és el mínim que se'ls hauria d'exigir.

    I si es queden al sistema, com a mínim podrien fer alguna cosa més que defensar "polítiques socials" que no generen res més que zitzània entre catalans.

    Per exemple, podrien incidir més en la vessant ambiental i urbanística. S'omplen molt la boca amb aquesta mena de temes, però quan tenen la oportunitat d'exigir-ne mesures concretes, les sagrades "polítiques socials" sempre tenen preferència.

    De fet, que jo recordi, desde que la CUP és present al Parlament, encara no han exigit cap mesura per a la protecció de la Terra. Sempre que han tingut la oportunitat de condicionar les polítiques del govern (i n'han tingut unes quantes), han exigit "mesures socials". Mai cap de territorial, urbanística o ambiental.

    Per la CUP sempre hi ha alguna cosa més important que la defensa de Catalunya, i això els fa pràcticament ineptes per aquest objectiu.
    • paleta4.042 2 517👍 5.062
      També podriem parlar de temes com la llengua o la cultura catalanes, uns àmbits en que s'han demostrat absolutament insensibles.
      • Indesquerra18.724 8 83👍 5.503
        Doncs mira, en aquest tema i vist que a alguns els hi agrada parlar tant en termes de "durs" i "tous", són tots, absolutament TOTS, els de la TEI i els que no són de la TEI uns tous, fins i tot i segons qui, més encara que els del PDCat i ERC.
        • FocViuUsuari sumador6.517 9 331👍 1.148
          Quin seria el discurs "dur", segons tu?
          • Indesquerra18.724 8 83👍 5.503
            Bàsicament deixar clar per activa i per passiva que la llengua nacional dels Països Catalans és el català i per tant ser conseqüent amb això:

            -Es concienciarà a la militància perquè parle i faça ús del català.

            -No es convidarà a cap acte polític ponents que no parlen català (sempre que siguen dels PPCC).

            -No convidar a cap grup musical que cante en castellà quan s'organitzen actes musicals, amb l'excepció de si són foranis i com a una cosa molt minoritària i excepcional.

            -No donar cap suport, recolzament, ni col·laborar amb cap grup polític ni amb cap convocatòria que als PPCC no facen els seus actes públics, editen la cartelleria, o envien els seus comunicats polítics en català.
            • FocViuUsuari sumador6.517 9 331👍 1.148
              I creus que això dista gaire del que fa la CUP actualment?
              • Indesquerra18.724 8 83👍 5.503
                Doncs sí. De fet algunes d'aquestes coses no les compleix. L'última per exemple és molt habitual fer-ho a l'EI al País Valencià.

                I personalment, i ara ja parlant de la CUP a la CAC, a mi m'han arribat comentaris de gent de la CUP que m'ha dit que quan algú ha criticat per exemple un excés de grups que canten en castellà en un determinat acte, quasi que li han dit nazi. Igual que quan s'ha fet notar amicablement que es parlava en castellà entre la militància sabent parlar català (i això jo també ho he vist al PV).
  • Lluísfrancesc12.225 8 166👍 10.883
    Partim d'una base equivocada, o poc realista. No només en aquest fil, sinó en tots els fils que plantegen els partits polítics com entitats etèrees o fins i tot màgiques que poden fer i desfer sense que això afecti desenes o centenars de persones humanes.

    Sí, amics raconaires (i amigues també, si n'hi ha alguna), us revelaré un secret que potser a molts us deixarà la sang glaçada: els partits polítics els gestionen personetes com vosaltres. Sí sí, com tu, o com la teva germana, o el teu pare, o la teva tieta. I sabeu què? Això passa a tots els partits polítics, CUP inclosa. Aquells actes de sacrifici que exigim als partits els pagaran gent com la que us he dit. Personetes normals tindran problemes legals, aniran a la presó o veuran embargat el seu patrimoni i el de la familia, sigui gran o petit.

    Una vegada enviada a les grapes dels feixistes espanyols una primera remesa de polítics, els següents de la fila s'ho pensaran dues vegades. CUP inclosa. Perquè sabeu què? Els de la CUP també tenen familia exactament igual a la resta de partits. És més, molts d'ells ja no tenen vint anys, ja voregen els quaranta i és mal moment per abandonar les criatures quan tenen pocs anyets.

    Els partits polítics, CUP inclosa, estan gestionant o permetent la gestió del que ens ha quedat d'autonomia després del cop d'estat feixista del 155. Els partits polítics, CUP inclosa, estan esperant que el govern espanyol s'ofegui en la seva pròpia merda econòmica i pseudojudicial. Això pot trigar anys. Si ho volem més ràpid, hi ha d'haver gent que transcendeixi els partits i organitzi una desobediència civil com cal, amb accions que impliquin milions de persones i que sacsegin de forma brutal la màfia de l'IBEX i companyia.

    La República no la farem amb proclames buides, la farem fent insostenible aquest status quo per a l'estat espanyol. Entre tots.
    • Jaume_I15.009 10 128👍 7.184
      Això ho he comentat una i mil vegades al racó. Només es pot crear un Sinn Feinn Català cosa que no vec gaire factible tot i que m'agradaria o bé lluita de baixa intensitat a les intitucions fins a destruir l'estat espanyol, el que segurament passarà. Però no t'entendran perquè no volen, hiperventilen a l'ordinador i a les seves respectives cases.
  • quatreanys34.709 6 18👍 9.743
    que la CUP te 4 diputats, els haguessiu votat el passat desembre epr ser més.
  • FocViuUsuari sumador6.517 9 331👍 1.148
    Relacionat amb el tema del fil:



    http://cup.cat/noticia/la-cup-convoca-assemblees-obertes-arreu-del-territori-abordar-debats-estrategics

    La CUP convoca Assemblees obertes arreu del territori per abordar debats estratègics

    19/09/2018

    L’objectiu és compartir crítiques i propostes per encarar la tardor que comença i treure els debats dels despatxos

    La CUP inicia un procés participatiu d’Assemblees Territorials obertes a tota la població, convocades a partir del 20 de setembre i fins el 29 de setembre, per tal de traslladar els debats estratègics fora dels despatxos un any després dels fets de la tardor passada. 

    En els debats, es parlaran temes com la verticalitat i opacitat en la presa de decisions per part dels partits de l’independentisme hegemònic, la renuncia a desobeir la legalitat espanyola per part de les institucions o la gestió neoliberal i empitjorament de les condicions de vida de les classes populars, així com aprofundir en l’anàlisi de l’octubre del 2017 i en tot allò que va fallar.  

    Davant del nou cicle polític marcat per la repressió i per la desorientació del govern de la Generalitat i del Parlament de Catalunya, els membres del Secretariat Nacional i del Grup Parlamentari de la CUP-CC recorreran el territori per tal d’abordar les línies estratègiques de la CUP en el context actual i escoltar la visió de la gent per donar-li una prespectiva transversal a aquest nou cicle polític que comença. "No podem cedir tota la iniciativa a l'Estat amb els judicis de la tardor, la resolució de la qüestió de la suspensió de diputades exiliades i preses, o amb la falta d'atenció a una sanitat i una escola públiques amb molts problemes”, assegura el portaveu del Secretariat Nacional de la CUP, Lluc Salellas.
     
    Per aquest motiu, la CUP convoca a tota la gent inquieta per la repressió i per la inacció del govern i dels partits, per compartir crítiques, idees i propostes per donar la volta a la situació, seguint l'esperit de l'1 d'octubre i de l'11 de setembre.
     
    Assemblees obertes: 

    • 20/09 Rubí / Terrassa (lloc per determinar) | 19.30h amb Sílvia Pagès i Vidal Aragonès
    • 21/09 Taradell | Centre Cultural Costa i Font | 20h amb Lluc Salellas
    • 21/09 Arenys de Mar | Centre Cultural Calisay | 19.30h amb Eulàlia Reguant i Natàlia Sànchez
    • 21/09 Banyoles | Ateneu - Centre municipal d'estudis musicals de Banyoles | 20.30h amb Sílvia Pagès i Carles Riera
    • 21/09 Lleida | La Baula | 20h amb Mireia Boya i Vidal Aragonès
    • 21/09 Tortosa | Casal Popular Panxampla | 19h amb Maria Sirvent i Jordi Escoda
    • 22/09 Cardedeu (lloc per determinar) | 11h amb Joan Miró i Maria Ballester
    • 25/09 Lliçà d'Amunt | Ateneu l'Aliança | 19.30h amb Núria Alcaraz i Maria Ballester
    • 25/09 Valls | Casal Popular La Turba | 20h amb Mireia Vehí i Aina Delgado
    • 26/09 Barcelona (lloc i hora per determinar) amb Eulàlia Reguant i Albert Botran
    • 26/09 Manresa | Col·legi d'Arquitectes | 20h amb Iñigo Robredo i Núria Alcaraz
    • 27/09 Calafell (lloc per determinar) | 19.30h amb Aina Delgado i Joan Garriga
    • 28/09 (lloc i hora per determinar) amb Iñigo Robredo i Maria Sirvent
    • 28/09 Montgat | Biblioteca Tirant Lo Blanc | 20h amb Eulàlia Reguant
    • 28/09 Sta Coloma de Farners | Casa de la Paraula | 20h amb Mireia Boya i Silvia Pagès
    • 28/09 La Seu d'Urgell (lloc per confirmar) | 20h amb Lluc Salellas i Vidal Aragonès
    • 28/09 La Ràpita (lloc i hora per confirmar) amb Laia Estrada i Natàlia Sànchez
    • 28/09 Ripoll (lloc per confirmar) | 12h amb Maria Sirvent
    • 29/09 Igualada | Centre Cívic Fàtima (hora per confirmar) amb Carles Riera i Laia Estrada

Publicitat

Fòrums

  • 9.176.298 missatges
  • 216.819 temes
Fixa la barra dreta
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums

Fils
més votats

Accedeix als fils més votats
Publicitat