Fòrum

[Fil de RV/PVE] [Crida de RV- PVE per a fer possible la candidatura ‘PER LA REPÚBLICA I L’ESTAT VALENCIÀ’ ]

__27360__3.470 8👍 1.335

RV/PVE divulga: ANEM A ALÇAR-NOS! objectius de la declaració del moviment alemany Aufstehen

ANEM A ALÇAR-NOS!
Els objectius de la declaració
JUNTS PER UN PAÍS JUST I PACÍFIC
del movimentAufstehen(Alçar-se)
Per a llegir la declaració traduïda de l’alemany

Els nostres objectius són:

  • Una nova política de pau : Alemanya i Europa han de ser més independents dels EUA. Promoure el desarmament, la distensió, la reconciliació pacífica dels interessos i la prevenció de conflictes civils en lloc d’enviar soldats a guerres assassines per les matèries primeres i de poder. Integrar el Bundeswehr com a exèrcit de defensa en una Comunitat Europea de Seguretat que comprèn Orient i Occident.
  • Treballs segurs, bons salaris, impostos justos i un fort estat de benestar renovat en una economia innovadora: el treball temporal, l’abús dels contractes i els falsos autònoms! La digitalització ha de conduir a una redistribució del treball: menys estrès per a tots, en comptes de l’atur per a uns i el treball excessiu en feines cada vegada més precàries per als altres. Pensions decents en lloc de l’estafa de la a pensió Riester, una veritable assegurança contra l’atur que protegeix el benefici de la vida, en lloc de la fallida Hartz IV, alleuja els ingressos baixos i mitjans, alleuja amb més força els actius i les corporacions, els impostos per impostos punitius sobre fluxos financers en paradisos fiscals des de baix.
  • Agrícultura ecològica , conservant recursos i protegint la flora i la fauna: de manera que deixem als nostres fills una naturalesa intacta i un clima respectuós amb la vida. L’aire net i l’aigua neta, la biodiversitat i els sòls sans són la base de la nostra qualitat de vida.
  • Aturar i desfer la privatització , el benestar públic és més important que el rendiment: habitatge assequible, hospitals ben equipats i instal·lacions assistencials. Per a una infraestructura digital democràtica en lloc d’expropiar la nostra privadesa a través de Facebook, Google & Co.
  • Excel·lent educació per a tothom: educació infantil primària i més professors per millors oportunitats de vida. L’èxit educatiu no ha de ser una qüestió d’origen.
  • Salvem la democràcia : no volem ser governats per corporacions i bancs. Activar la democràcia directa. Eliminar el lobbyisme i les donacions corporatives.
  • Seguretat en la vida quotidiana: més personal i millors equips de policia, justícia i treball social; una llei penal per als negocis en lloc de la rendició de l’estat de dret.
  • Una Alemanya europea en una Europa unida de democràcies sobiranes . La Unió Europea hauria de ser un espai de protecció i organització, però no un catalitzador de la globalització radical del mercat i l’erosió de la democràcia. La política europea necessita legitimitat democràtica.
  • Ajudar a les persones que ho necessiten: garantir el dret d’asil als perseguits, aturar les exportacions d’armes a les tensions i acabar amb pràctiques comercials injustes, ajudar els refugiats a la guerra i el clima, afrontar la pobresa, la fam i la pobresa a la terra i crear perspectives als seus països d’origen. A través d’un nou ordre econòmic mundial, les oportunitats de vida de tots els pobles d’alt nivell i d’acord amb els recursos per equilibrar.

Com que els problemes ja no es poden resoldre en les pistes retirades, cal una nova eixida. Donarem la veu als que no la tenen i un escenari als invisibles. Demanem participació i participació per a tothom, no només pels adinerats. La política democràtica ha de tenir la columna vertebral presta per a superar els conflictes amb els poderosos grups d’interès, com el sector financer o els súper rics. Allò que les corporacions creen a través dels seus diners, la seua influència mediàtica i els seus grups de pressió, nosaltres hem d’aconseguir-ho a través de la nostra força, tolerància interna i ressonància pública. Quan els molts es reuneixen i ja no estan aïllats, tenen més poder que els pocs privilegiats. Llavors poden afirmar els seus interessos i canviar la política al nostre país. Llavors, pots posar a la part superior de la humanitat, la pau, la seguretat i la cohesió.

Junts per un país just en una Europa justa!
Junts per a un món millor!
Anem a alçar-se!

Respostes

Configuració
  • __27360__3.470 8👍 1.335

    Comunicat de RV/PVE en suport del Decret Italià de la Dignitat, de la valoració d’Anguita i de la presentació del moviment d’esquerra alemany Aufstehen


    COMUNICAT DE RV/PVE DE SUPORT AL DECRET ITALIÀ PER LA DIGNITAT, A LES VALORACIONS POSITIVES D’ANGUITA, MONEREO I ILLUECA I A L’APARICIÓ DEL MOVIMENT ALEMANY D’ESQUERRES AUFSTEHEN.
    República Valenciana / Partit Valencianiste Europeu es posiciona a favor de les declaracions d’Anguita, Monereo i Illueca en suport a l’aprovació a la República Italiana del decret sobre Disposicions urgents per a la dignitat dels treballadors i les empreses del 12 de juliol de 2018, amb ampliacions de la Llei del 9 d’agost de 2018, (GU n.161 del 13-07-2018 i G.U. n. 186 del 11/08/2018,), pel qual el govern italià tenint en compte els articles 77 i 87 de la Constitució italiana ha considerat la necessitat i urgència per aprovar un decret-llei per activar mesures immediates per protegir la dignitat dels treballadors i empreses, introduint disposicions per combatre els fenòmens de creixent precarietat en el lloc de treball, a través d’intervencions que tenen com a finalitat:
    – limitar l’ús de contractes laborals de durada determinada, afavorint els contractes fixos.
    – salvaguardar els nivells d’ocupació i contrarestar la reubicació (deslocalització) d’empreses que han rebut ajuda estatal per establir, ampliar i donar suport a les seves activitats econòmiques a Itàlia;
    – per contrarestar el greu fenomen de la ludopatia, prohibint la publicitat de jocs o apostes amb premis en efectiu;
    – introduir mesures en l’àmbit de la simplificació tributària.
    Davant d’aquesta llei els polítics d’esquerres, els andalusos Julio Anguita i Manuel Monereo i el valencià Héctor Illueca, s’han posicionat en un article amb el títol ¿Fascismo en Italia? Decreto Dignidad amb una valoració positiva fins al punt de dir: “el Decreto Dignidad constituye un punto de inflexión en las políticas sociales aplicadas en Italia desde la irrupción del neoliberalismo” i més avant: “la importancia del Decreto Dignidad no puede ser ignorada. El gobierno italiano parece ser el único que ha tomado nota de la importante Resolución del Parlamento Europeo aprobada el pasado 31 de mayo sobre la lucha contra la precariedad laboral, en la que se insta a los Estados miembros a erradicar el empleo precario y a promover el trabajo de calidad, seguro y bien remunerado. Es posible que las medidas laborales del Decreto sean insuficientes, pero rompen con el pasado reciente y transitan un nuevo camino. Las medidas contra las deslocalizaciones apuntan a las empresas que en mayor medida han explotado y precarizado el trabajo. La lucha contra la ludopatía implica la defensa efectiva de los más pobres y excluidos, de las personas que sufren la crisis y lo han perdido todo. Guste o no guste, el Decreto Dignidad constituye un notable esfuerzo por defender al pueblo italiano contra los señores de las finanzas y de las deslocalizaciones. En política hay que debatir sobre datos y hechos. Juzgar las intenciones es propio de inquisidores y pobres mentes que carecen de argumentos racionales. ¿Fascismo en Italia? Decreto Dignidad.”
    RV/PVE també saluda positivament la presentació dimarts passat a Berlin de la iniciativa Aufstehen (En peu) a càrrec de la copresidenta del grup parlamentari de Die Linke, Sahra Wagenknecht, així com de l’alcaldessa de Flensburg, Simone Lange, del SPD, junt al exministre d’Exteriors dels Verds (Die Grüne), Ludger Volmer. Entenem que és la primera concreció organitzativa d’una reflexió que travessa a no pocs partits de l’esquerra que veu impassible com la ultradreta creix. Coincidim amb Wagenknecht, que porta molts anys defenem contra la majoria del seu partit, que l’esquerra ha d’oposar-se al laxisme del govern alemany en matèria d’immigració i per una senzilla raó, afegim nosaltres, perquè aquesta política és un parany del neoliberalisme depredador que aprofitant-se de la globalització obté grans beneficis a costa d’una mà d’obra global posada al seu abast a uns nivells ja d’esclavitud i aquesta política, malauradament ha comptat i encara compta, amb la ingenuïtat d’una esquerra que amb un discurs multicultural ho fa possible.

    Comité Executiu de RV/PVE
    País Valencià, d’Oriola a Vinaròs, setembre 2018

     

  • __27360__3.470 8👍 1.335

    Illueca, Monereo i Anguita responen a les crítiques: Tots els gats són marrons?

    TOTS ELS GATS SÓN MARRONS?
    Héctor Illueca, Manolo Monereo i Julio Anguita

    (traducció al valencià a càrrec de RV/PVE)

    Hem après molt i seguim aprenent de la polèmica que ha generat el nostre article sobre el Decret Dignitat. El primer, la tirania del políticament correcte: una coincidència àmplia i consistent entre l’extrema esquerra i els apòstols del neoliberalisme. Els dos diuen el mateix, desqualifiquen de la mateixa forma i defineixen a l’actual govern italià en termes similars. Les elits neoliberals europees i alguns intel·lectuals d’esquerra amalgamats en una estranya convergència. El segon que hem observat és quelcom molt típic de la nostra cultura política: la banalització del feixisme. La política com a espectacle quotidià i vacu. Quan tot és feixisme, res ho és, i es perd la substància del que va ser i significa la dictadura terrorista del capital monopolista. Veritat és que de nit tots els gats són marrons, però no és de nit, sinó de dia, i el que no veja la realitat és perquè està cec o no vol veure-la.

    Anem a pams. Amén d’algun libel que no mereix major comentari, el nostre text ha suscitat nombroses respostes i reaccions que ens han fet pensar. Permeta-se’ns destacar entre elles els escrits publicats per Enric Juliana (“Atracción fatal”), Esteban Hernández (“La izquierda: opción B”), Miguel Urbán i Brais Fernández (“Decreto dignidad: ¿Fascismo en Italia? Una respuesta”) i Alberto Tena i Giuseppe Quaresma (“Pensar Italia”). En general, se’ns critica haver realitzat una anàlisi descontextualitzat del Decret Dignitat, obviant les altres polítiques del govern italià, especialment en matèria d’immigració. Des del seu punt de vista, i citem literalment a Urbán i Fernández, “és fonamental per a comprendre la política econòmica i social d’un govern analitzar el conjunt de la seua deriva, no presentar de forma aïllada i parcial una mesura”. També hi ha altres crítiques, però ens semblen secundàries i estan subordinades a aquesta idea principal.

    Doncs bé, no és veritat que el nostre text descontextualitze el Decret Dignitat, com si fóra una norma a-històrica. Al contrari, la nostra anàlisi parteix de l’evolució històrica de la legislació laboral italiana, caracteritzada per la desregulació progressiva del mercat de treball des de fa més de tres dècades. És precisament aquesta evolució, culminada amb la reforma de Renzi, la que ens permet percebre els canvis introduïts pel Decret, així com les seues limitacions. Per cert, tampoc és veritat que el nostre text “unfle” i “celebre” l’abast de la norma, com afirmen Urbán i Fernández. Partint de la seua importància objectiva, assenyalem fins a en dues ocasions que el Decret Dignitat ens sembla insuficient i que advoquem per reformes molt més profundes. Ara bé, de moment el govern italià és l’únic que ha desenvolupat la Resolució del Parlament Europeu sobre la lluita contra la precarietat laboral, aprovada el 31 de maig. Què va a fer el govern espanyol? Què faran els altres governs europeus?

    Però no solament açò. El context és important, clar que ho és. No obstant açò, sembla que els nostres crítics veuen la palla en l’ull alié sense adonar-se de la biga en el propi. Sorprèn que cap d’ells es detinga a analitzar l’enfrontament que el govern italià manté amb la Unió Europea (UE). Veritablement sorprèn que la seua descripció de la política italiana no pare esment alguna al que Juliana denomina “el moment Europa”. Des de les passades eleccions del 4 de març, Itàlia és un poble sota el foc, assenyalat per la UE i assetjat pels mercats. El programa giallo-verd ha despertat l’hostilitat del poder financer i de la seua avançada de Brussel·les. Té açò algun significat per als nostres crítics? No els sembla important el context europeu? Per què aquest silenci? Aquestes qüestions mereixen un debat sense desqualificacions ni esquematismes basats en discursos amb plantilla. Vegem algunes dades.

    El 28 de maig de 2018 es va produir un esdeveniment insòlit. La Lega i el Moviment 5 Estrelles (M5S) van proposar a Mattarella, president de la República d’Itàlia, el nomenament com a ministre d’Economia de Paolo Savona, un economista euroescèptic de 81 anys. No obstant açò, obeint ordres de Brussel·les, Mattarella es va negar a signar el nomenament, provocant una greu crisi institucional. Encara no havien passat dos dies quan el comissari europeu de Pressupostos, l’alemany Günther Oettinger, va demanar als mercats que enviaren un senyal “per a no permetre que els populistes d’esquerres i dretes tinguen responsabilitats de govern“. Oettinger tractava de desestabilitzar al govern italià desencadenant un pànic borsari i una escalada de la prima de risc, la qual cosa efectivament va aconseguir en les setmanes següents: des de llavors, Itàlia ha estat en el punt de mira dels mercats, que han desplegat un atac especulatiu orientat a enderrocar al govern. És segur que el poble italià va captar perfectament el missatge: la UE no solament és contrària a la justícia social i a qualsevol política econòmica assenyada; la UE és enemiga de la democràcia.

    L’actual fase de la política italiana només pot comprendre’s en el marc de l’enfrontament que el govern nacional manté amb Brussel·les. Reduir açò, com fan Urbán i Fernández, a una simple “disputa entre sectors de les classes dominants”, és a dir, a “una batalla per com gestionar el neoliberalisme”, significa ignorar aspectes essencials de l’actual situació política. Afirmar, com fan Tena i Quaresma, que a Itàlia ha emergit “un nou bloc històric” i que “dins d’aqueix bloc hi ha un arc ideològic complex i obert”, resulta més interessant des d’un punt de vista polític, però és encara insuficient. De fet, l’aliança entre La Lega i el M5S s’aferma en dos blocs diferents i contradictoris: d’una banda, la base social de la Lega, radicada fonamentalment en el nord i formada per xicotets i mitjans empresaris colpejats per la globalització, amb suports importants en les capes superiors de la força laboral; per un altre, la base social del M5S, concentrada en el sud i centre del país i integrada per les classes subalternes i estrats mitjans empobrits. Estem, per tant, davant una gran aliança polític-social que expressa la ira acumulada per la gestió neoliberal de la crisi, una rebel·lió ja inamagada dels humiliats i ofesos per les polítiques de la UE.

    El repartiment de rols en el govern italià reflecteix la complexitat de la seua base social: mentre el M5S mostra una major vocació social impulsant mesures com el Decret Dignitat, La Lega postula una política fiscal a la mesura dels sectors que constitueixen la seua base electoral. Hi ha, per descomptat, divergències i contradiccions, com la política migratòria de Matteo Salvini o, més recentment, la nacionalització de les autopistes, convertida en una demanda democràtica després de l’ensulsiada del pont Morandi. La veritat és que el govern giallo-verd és un espai en disputa que no pot eludir concessions importants a les classes populars i treballadores. Per açò cal parar esment a mesures com el Decret Dignitat, constatant les seues limitacions, sí, però també els seus avanços en un context complex i absolutament imprevisible. Englobar-ho tot sota l’etiqueta de “feixisme”, com alguns han fet aquests dies, pot ser més còmode per a evitar certa fatiga intel·lectual, però res aporta al coneixement de la realitat.

    Què està passant a Itàlia? A la vista del que portem dit, no sembla molt difícil d’entendre. El que va emergir en les eleccions del 4 de març és una autèntica rebel·lió popular contra la UE, similar a la qual es va produir a Gran Bretanya amb el brexit. Una rebel·lió molt semblada a les que van tindre lloc en altres països europeus com França, Holanda o Grècia, on successius referèndums van rebutjar sense ambages el diktat de Brussel·les. Ja no és possible ocultar que darrere del govern italià hi ha un exèrcit de perdedors que van eixir amb els ossos trencats de la globalització i les polítiques d’austeritat europees. El més fàcil és a dir, com s’escolta sovint, que es tracta de treballadors endarrerits, incapaços d’entendre els sacrificis que exigeix el neoliberalisme cosmopolita. O millor encara, titllar-los de racistes i feixistes, renunciant a explicar els fenòmens polítics que esdevenen en la UE. Quin menyspreu a les majories socials! Quin elitisme intel·lectual!

    Deia Walter Benjamin que l’ascens del feixisme és la conseqüència d’una revolució frustrada. Els autors d’aquest article no tenim cap simpatia per Matteo Salvini, però creiem que el seu ascens, i el d’altres figures afins en diversos països europeus, no és més que un reflex del fracàs de l’esquerra. La demostració de la seua incapacitat per a canalitzar les energies de canvi latents en la societat. La prova que testifica la decadència d’una esquerra que es va fer neoliberal i ja no és capaç d’entendre al seu poble. Es va acabar el temps de l’europeisme ingenu i evanescent. Es va acabar el temps de “més Europa”. La clau, es vulga o no, és la contradicció cada vegada més forta entre els partidaris de la globalització neoliberal i aquells que, amb més o menys consciència, defensen la sobirania popular i la independència nacional i aposten per la protecció, la seguretat i el futur de les classes treballadores.

  • __27360__3.470 8👍 1.335

    Comunicat de RV/PVE davant el 9 d’Octubre del 2018

    El 9 d’Octubre del 2018, RV/PVE per:

    • la reconstrucció del País Valencià / la Nació Valenciana / l’Estat valencià.
    • un procés constituent republicà sobirà a la Comunitat Valenciana: per la República Valenciana.
    • relacions d’igualtat amb altres protagonistes i processos constituents sobirans.

    Al llarg dels segles la contingència històrica ha portat els habitants de la franja mediterrània occidental que vivim entre el riu Sénia i el Segura i que actualment ens anomenem valencians, a diverses realitats polítiques, culturals, socials i econòmiques.

    El 9 d’Octubre els valencians celebrem -perquè perdura encara- una realitat que va succeir ara fa  set-cents vuitanta anys, i tal vegada aquesta realitat ha estat la més important per la seua repercussió històrica de totes les viscudes al llarg dels segles pels valencians. Recordem com Jaume I va entrar l’any 1238 a la ciutat de València i sota la seua sobirania ens va dotar als valencians d’un País, d’una Nació, d’un Estat amb les seues lleis que el va batejar com Regne de València. Jaume I no va voler que políticament els valencians estiguérem supeditats ni per les lleis de la Nació aragonesa, ni per les lleis de la Nació catalana. Tal vegada va ser per la seua conveniència però el fet és que ell, que posseïa la sobirania per a fer-ho,  ens va dotar als valencians de personalitat nacional política pròpia.

    La celebració el proper dimarts d’eixa efemèride, malgrat estar organitzada oficialment per valencians col·laboracionistes de l’Estat que el 29 de juny de 1707, amb el Decreto de Nueva Planta, el borbó Felip V de Castella ens va llevar la personalitat nacional política que ens va donar Jaume I, i la va substituir  per la personalitat nacional política castellana, que en 1812 esdevindria personalitat nacional política espanyola, diem que malgrat l’organització oficial de la commemoració està feta per valencians submisos amb els ocupants, no obstant això no deixa de ser una celebració subversiva que als ocupants no els fa cap gràcia que recordem i celebrem. Fins i tot en el cor de les  autoritats polítiques botifleres genuflexes a l’Estat espanyol, els batega l’orgull de l’Estat que vam tenir els valencians i que d’alguna manera el poble valencià demostra amb la seua presencia al Parterre cada any, al voltant del fundador, allò que no vol oblidar.

    Però bé això és el passat. Ara la contingència històrica continua portant-nos als valencians a noves situacions i a noves propostes. Els sobiranistes valencians republicans de RV/PVE reivindiquem assolir el ser de nou un País, una Nació, un Estat. Reivindiquem assolir la República Valenciana mitjançant un procés constituent republicà sobirà a la Comunitat Valenciana; perquè els valencians tornem a tindre políticament de nou un lloc entre les nacions sobiranes a Europa i el món.

                República Valenciana – Partit Valencianiste Europeu, membre de la CPVR- Coordinadora del País Valencià per la República, defensem –la nostra acció política és– fer possible que el poble valencià –és a dir, els residents d’Oriola a Vinaròs, siga el que siga el color de la seua pell, la parla dels seus pares o la seua condició jurídica– assolisca l’Estat Valencià lliure i sobirà, per a poder sempre fer o desfer, per a poder sempre acceptar o rebutjar, per a poder sempre ‘anar’ allà on ens convinga, però també per a poder sempre ‘tornar’ d’allà on no ens interesse estar. És a dir per a no perdre mai la sobirania i per a poder sempre tindre les claus de la casa i de la caixa.

                República Valenciana – Partit Valencianiste Europeu, davant les ofertes d’una República Federal per part de companys en el si de la CPVR, els diem que aquesta per a ser creïble, la seua condició necessària de partida ha de passar per l’existència política dels valencians, de l’Estat valencià, lliure i sobirà i que la possible construcció d’eixa República Federal ha de partir de l’acord, en pla d’igualtat, de l’Estat valencià amb l’altre o altres subjectes de sobirania interessats. Aquells que ens proposen als republicans valencians federacions amb repúbliques, hui encara inexistents, si volen que els escoltem, si volem que parem atenció, si volen seduir-nos amb les sues propostes, sols els posem una condició: contribuir amb nosaltres, els sobiranistes valencians republicans, a  fer del poble valencià un poble sobirà, a contribuir en primer lloc, perquè sense ser no existim, a la creació de l’Estat valencià, de la República Valenciana, lliure i sobirana.

    Executiva de República Valenciana/Partit Valencianiste Europeu.

    País Valencià, d’Oriola a Vinaròs, 5 d’Octubre 2018

  • __27360__3.470 8👍 1.335

    RV/PVE en solidaritat amb els republicans catalans i per la fi del regim del 78/39


    --------------------------

    RV/PVE en solidaritat amb els republicans catalans i per la fi del regim del 78/39

    República Valenciana/Partit Valencianiste Europeu, davant de les peticions de penes per part de l’Estat espanyol fetes als dirigents republicans catalans, que  sumen 177 anys de presó, i que superen els 200 anys si s’hi afegeixen els 37 anys de petició al major Trapero i resta de caps dels Mossos, vol manifestar que ja no és possible restar en silenci davant aquesta repressió de l’estat dinàstic espanyol i no ser, al mateix temps, còmplices d’este Estat neofranquista.

    Però fins i tot les paraules ja no són suficients. La major solidaritat amb el republicans catalans que els demòcrates valencians podem fer és obrir un front democràtic valencià contra el regim del 78/39 al País Valencià. Cal denunciar al regim que  ja ha comptat amb tres Caps d’Estat: Franco, Juan CarlosBorbón i Felipe Borbón.

    Este regim és espuri, cal denunciar-lo i cal canviar-lo.

    RV/PVE fa una crida als demòcrates valencians per incorporar-se a la Coordinadora del País Valencià per la República per lluitar democràticament contra el regim del 78/39, per generar processos constituents i per assolir la  República.

    RV/PVE fa una crida als sobiranistes valencians republicans a agrupar-nos i generar al parlament valencià un procés constituent per l’Estat valencià, per la República Valenciana, lliure i sobirana.   

    Comité Executiu de RV/PVE

    País Valencià, d’Oriola a Vinaròs, 2 de novembre 2018

     

  • __27360__3.470 8👍 1.335

    RV/PVE decideix presentar-se a les eleccions al parlament valencià previstes per al 26 de maig del 2019 amb una candidatura per l’Estat valencià

  • __27360__3.470 8👍 1.335

    RV/PVE davant la repressió de l’Estat espanyol envers els republicans catalans: per l’obertura de processos constituents.



    RV/PVE davant la repressió de l’Estat espanyol envers els republicans catalans: per l’obertura de processos constituents.

    República Valenciana / Partit Valencianiste Europeu  davant de la repressió contra els republicans catalans per part de l’Estat espanyol sorgit del 78 i que cada vegada més esdevé hereu del 39 i que compta amb la complicitat de sectors que es reclamen d’esquerres, es posiciona al costat de tots els demòcrates i els republicans en defensa de les llibertats democràtiques i els drets civils i socials. Es posiciona a favor de processos constituents a l’Estat espanyol, perquè sols un canvi de règim que supere el del 78 i porte la República -i en el nostre parlament si esdevé sobirà: la Valenciana-,  farà possible la llibertat dels presos polítics catalans i el lliure retorn dels exiliats republicans.

    RV/PVE  dona suport a tots els actes previstos pels republicans catalans per als pròxims mesos de febrer i març, al seu calendari de mobilitzacions en defensa de les llibertats.

    RV/PVE demana a tots els diputats  i diputades demòcrates valencianes, i especialment a aquells que es declaren republicans, a posicionar-se front als partits dinàstics i perquè trenquen amb els que sustente el regim del 78, responsable de la repressió dels republicans catalans. De forma molt rellevant fem aquesta demanda als diputats i diputades valencianes demòcrates i republicans amb representació en el parlament autonòmic valencià perquè esdevingué sobirà.

    PER LA FI DEL REGIM DEL 78!
    PER L’OBERTURA DE PROCESSOS CONSTITUENTS!
    PER LES REPÚBLIQUES!

    Executiva de RV/PVE
    País Valencià, 7 de febrer 2019

  • __27360__3.470 8👍 1.335

    Per la seua actualitat publiquem les cartes a Fabra i Castellanos que en el 2013, ENV-RV/PVE van lliurar en escrit raonat del perquè cal eliminar de l’himne l’estrofa “Per ofrenar noves glòries a Espanya”


    Himne Nacional Valencià

    Maximilià Thous (lletra)
    Josep Serrano (música)

    Tots baix els plecs de la nostra Senyera
    junts, i a una veu, germans vingau.
    Ja en el taller i en el camp remoregen
    càntics d’amor, himnes de pau!

    Pas a la Nació
    que avança en marxa triomfal!

    Per a Tu la vega envia
    la riquesa que atresora,
    i es la veu de l’aigua càntic d’alegria
    acordat al ritme de guitarra mora.

    Paladins de l’art t’ofrenen
    ses victòries gegantines;
    i als teus peus, Sultana,
    tons jardins estenen
    un tapís de murta i de roses fines.

    Brinden fruites daurades
    els paradisos de les riberes;
    pengen les arracades
    baix les arcades de les palmeres.

    Sona la veu amada,
    i en potentíssim, vibrant ressò,
    notes de nostra albada
    canten les glòries de la Nació.

    Valencians en peu alcem-se,
    que nostra veu
    la llum salude
    d’un sol novell.

    Tots baix els plecs de la nostra Senyera,
    junts, i a una veu, germans vingau.
    Ja en el taller i en el camp remoregen
    càntics d’amor, himnes de pau!

    Flamege en l’aire
    nostra Senyera!
    Glòria a la Pàtria!

    Visca València!
    Visca! Visca!! Visca!!!


Publicitat

Fòrums

  • 9.297.417 missatges
  • 221.142 temes
Fixa la barra dreta
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums

Fils
més votats

Accedeix als fils més votats
Publicitat