Fòrum

La llengua va a missa

virot8.766 4 249👍 4.139
L'altre dia vaig descobrir aquest mapa, en què es veu la llengua en què es feia la predicació abans i després de la guerra als PPCC (civil a Espanya, la II GM a França i a Itàlia).

Crec que podem afirmar que la guerra no va truncar les tendències lingüístiques de l'Església a cada territori, que es podrien resumir així:

Català a Andorra, Catalunya, i les Illes Balears
Castellà a la Franja de Ponent i el País Valencià
Francès a Catalunya Nord
Italià a l'Alguer

És cert això en la vostra experiència? Quines causes creieu que van incidir en cada territori? I quins efectes va tenir?

Respostes

Configuració
  • __32457__1.667👍 1.405
    Amén en la pol·le 

    Edito: t'ho poso tot en una capseta per a no esguerrar-te el fil.
     
  • AviVicenç15.117 5 126👍 1.884
    Si més no en la parroquia de Sant Vicenç de Sarria i el Centre Parroquial tenia el català  i el que representava el seu maxim protagonisme i normalitat. Anys 50

    Recordo amb enyorança els nostres catequistes entre els que és trobaven els pares den Tortell poltrona.
  • EPS60.082 13 8👍 8.821
    No es feia en llatí la missa en aquella època??
  • minairocatala186👍 104
    Per què la Franja de Ponent i el País Valencià sempre han rebut tant? A part de la catalunya nord, són les dues zones catalanòfones que tenen el català completament apartat.
    • virot8.766 4 249👍 4.139
      Això m'agradaria saber a mi. Jo crec que són tendències polítiques que vénen de lluny. Potser serveix de quelcom aquest fil.
    • Gínjol14.615 3 133👍 4.770
        Quan el Vaticà s'adonà de què significava que Castella controlés la immensa Ameríndia i l'or que en treia, es reté a les pressions polítiques castellanes i cedí a Castella el nomenament de bisbes (cavall de batalla del Papat durant tota l'Edat Mitjana contra reis i senyors feudals). Fou l'any 1516.
        A partir d'aquí tots els bisbes i arquebisbes als Països Catalans són forasters durant els Habsburgs, i van introduint els sermons en castellà, sobretot a les ciutats valencianes.
        Els jesuïtes, aleshores, mà dreta de l'aliança contrareformista dels Habsburgs amb el Papat, són eina d'acastellanament eclesial als PPCC.
        Amb els Borbons, que permeten bisbes autòctons però sota condició de marginar totalment el català (i perseguir-lo), la rutina de sermons en castellà a ciutats grans ja és un fet.
        Això provoca, lògicament, desafecció del nostre poble, escandalitzat per una mesura tan òbviament antievangèlica 
      https://renewalrenovacion.wordpress.com/2016/01/08/una-lglesia-para-todos-los-pueblos/
      https://bracosoberts.wordpress.com/2016/03/29/llengua-i-fe-01-a-favor-de-la-llengua-indigena-i-de-laprenentatge-de-llengues/

        "Mentre els hi prediqueu en castellà, ells es condemnen en català"
        (Pare St. Antoni Maria Claret).

        “La fe i la llengua són agermanades per la voluntat de Déu en la nostra terra catalana, i no es pot perjudicar l’una que no es perjudiqui l’altra.
        El qui es posa i obra contrari a aquest fet, sigui capellà o laic, es posa i obra malament davant de Déu i davant de la Pàtria”
        (Lletra de Monsenyor Juli Carselade, bisbe de Perpinyà a la Lliga Espiritual de la marededéu de Montserrat, 14·11·1911).

        Al País Valencià, però, les classes dirigents s'acastellanen mentre que el poble és agrícola i analfabet.
        Lògicament la religió popular és festívola (romeries...) i externa (processons...), ritual, sense fondària espiritual, encarcarada i ignorant d'allò bàsic (la Paraula de Déu prohibida per Trento).

    • Nester888 1👍 1.022


      Si en el futur algú prou solvent es pren l’enorme molèstia d’investigar i redactar una història social de la llengua catalana, com demanava amb insistència Joan Fuster, haurà de dedicar-ne un capítol sencer a la castellanització de l’Església valenciana. Des de ben aviat va fer el gir, va oblidar la llengua del país i va contribuir, com no ho feia ningú en aquells moments, a la castellanització del regne de València. I ben aviat pot voler dir des de l’endemà de la derrota dels agermanats a començament del segle XVI i amb la introducció de la cort de Germana de Foix a València i la implantació gradual de la inquisició castellana. ¿Va ser la pressió castellana molt més important al País Valencià que en els altres territoris de la Corona d’Aragó o és que la jerarquia catòlica del país era molt més dèbil estructuralment? Vés a saber. Calen papers que ho vagin aclarint. Per això cal aquesta història. Però, sigui com sigui, bisbes, canonges, superiors i priors valencians van entrar al segle XVI oblidant quina llengua parlava Sant Vicent Ferrer. A poc a poc, la presència del castellà en tot l’àmbit eclesiàstic es va fer majoritari. L’Església valenciana es va castellanitzar molt més abans que la resta de la societat i va contribuir de manera decidida i voluntària a la substitució lingüística.
      ...
      https://elmon.cat/opinio/7144/esglesia_valenciana_esglesia_castellana_49723



      Més :

      https://www.racocatala.cat/noticia/34891/proces-castellanitzacio-societat-valenciana

  • Benfresc12.053 5 168👍 9.740
    L'altre dia> catanyol.

    Fa uns dies> català.
  • ziol7.295 15 293👍 2.747

    El que recordo —principis dels seixanta— és que hi havia una certa tolerància respecte el català, aprofitant la idea que «a pagès» hi havia molta gent que no entenia l’espanyol. O feia veure que no l’entenia aprofitant l’edat.

    A les ciutats i pobles més metropolitans pràcticament res de res, llevat de casos de militància específica i en ambient prou tancat per no tenir visites inconvenients. Recordo ara mateix un casament que, en principi, era privat. Visites inconvenients van ser les que van causar l’afer Galinsoga, l’any 1959, del qual només en tinc algun record parcial, concretament uns paperets pel centre de Barcelona que deien que a Catalunya, l’única merda que hi havia era en Galinsoga… Tant de bo, perquè n’estàvem plens de merdes variades.

    D’altra banda suposo que hi havia altres dificultats que ara poden semblar estranyes, com que un capellà no tingués els evangelis en català. Al menys recordo una església de poble, concretament Joanetes, a la Garrotxa, on el capellà llegia l’evangeli en català, però segur que estava traduint sobre la marxa per alguna errada que li vaig notar. En aquella època, a les misses, llevat del sermó i les lectures, tota la resta era en llatí, força macarrònic i pronunciat a l’espanyola.

  • knox30.525 11 29👍 7.357
    A missa no hi anem mai, no és cap cerimònia pròpiament cristiana, sinó un poti-poti ritualístic. 

    Com que som cristians catalans coherents fem la lectura de l'Escriptura en l'original (hebreu, arameu i grec) i en una traducció literal pròpia en català.  

    Els missaires, si volen ser cristians seriosos, el que han de fer es esforçar-se a llegir l'Escriptura en català, i en la mesura de les capacitats de cadascú en els originals. 

    Heus aci un exemple on s'explica la història dels imperis: 

    Data: 
    2018-09-15, dissabte
    Comentari: 

    Daniel 2v45 Tal com has vist que de la muntanya ha estat tallada, sense mans, una pedra, i ha esmicolat el ferro, el bronze, l’argila, la plata i l’or: el gran Déu ha fet saber al rei el que s’esdevindrà després d’això. I el somni és veritat, i la seva interpretació, certa.כָּל־קֳבֵ֣ל דִּֽי־חֲזַ֡יְתָ דִּ֣י מִטּוּרָא֩ אִתְגְּזֶ֙רֶת אֶ֜בֶן דִּי־לָ֣א בִידַ֗יִן וְ֠הַדֶּקֶת פַּרְזְלָ֙א נְחָשָׁ֤א חַסְפָּא֙ כַּסְפָּ֣א וְדַהֲבָ֔א אֱלָ֥הּ רַב֙ הוֹדַ֣ע לְמַלְכָּ֔א מָ֛ה דִּ֥י לֶהֱוֵ֖א אַחֲרֵ֣י דְנָ֑ה וְיַצִּ֥יב חֶלְמָ֖א וּמְהֵימַ֥ן פִּשְׁרֵֽהּ׃ פ Forasmuch as <03606> <06903> thou sawest <02370> (08754) that the stone <069> was cut out <01505> (08728) of the mountain <02906> without <03809> hands <03028>, and that it brake in pieces <01855> (08684) the iron <06523>, the brass <05174>, the clay <02635>, the silver <03702>, and the gold <01722>; the great <07229> God <0426> hath made known <03046> (08684) to the king <04430> what <04101> shall come to pass <01934> (08748) hereafter <0311> <01836>: and the dream <02493> is certain <03330>, and the interpretation <06591> thereof sure <0540> (08683).

    • virot8.766 4 249👍 4.139
      Tu de quina secta cristiana ets?
      • knox30.525 11 29👍 7.357
        Sóc cristià-català i prou. Gens vaticanista.

        Des d'un punt de vista polític, essent molt crític amb Jean Cauvin de Noyon (Calvinus, en llatí), el 1533-35 la república de Ginebra fou independitzada de l'opressió de Savoia per la lectura de l'Escriptura. 

        Com a cristians catalans promovem la lectura bíblica en l'original i en català. 



Publicitat

Fòrums

  • 9.176.279 missatges
  • 216.818 temes
Fixa la barra dreta
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums

Fils
més votats

Accedeix als fils més votats
Publicitat