Fòrum

Això s’acaba

Nester921 1👍 1.089

https://www.elnacional.cat/ca/opinio/aixo-acaba-jordi-galves_276609_102.html



Això s’acaba

Jordi Galves
Barcelona. Dissabte, 9 de juny de 2018
3 minuts
 
 
 

Quan tu, lector, lectora, fas d’Inés Arrimadas, com la filla del policia, que podent parlar català parles la llengua de Justo Molinero estàs ajudant, encara que no t'ho sembli, una mica, a matar el català a pessics, a la substitució lingüística i mort de la llengua catalana, a la colonització cultural dels Països Catalans i de Catalunya, a la castellanització de l’Orient peninsular. Les llengües que no es fa servir es moren de mica en mica i els iogurts caduquen dins la nevera, la vida està feta així. En canvi, quan fas de Justo Molinero, que podent parlar castellà parles la llengua pròpia dels catalans i catalanes, el català, estàs ajudant a que continuï viva, a preservar-la ecològicament, a la continuïtat històrica de la llengua catalana en territori català, una continuïtat que es remunta als segles VII i VIII, o el que és el mateix, una continuïtat que no és res més que la continuïtat de la llengua llatina a casa nostra, de la romanització que va començar exactament l'any 218 abans de Crist, quan els nostres avis Escipions van desembarcar a Empúries durant la Segona Guerra Púnica. La llengua catalana és el resultat històric de dos mil dos-cents anys de civilització llatina que val la pena conservar. El català no és una curiositat de la història sinó civilització.

Més enllà de les bones intencions i de la hipocresia d’alguns polítics, el cert és que el català està desapareixent com minva la pesca de la Mediterrània, com es fon el gel dels pols de la Terra. És tan natural i desitjable per a la nostra societat catalana, tan diversa i plural, tan xula ella, com la sobredosi d’escombraries plàstiques als nostres mars o com la desaparició del linx a la Península Ibèrica. El cert és que el darrer InformeCAT2018, que realitza la Plataforma per la Llengua, quantifica en 300.000 parlants menys de català, només a Catalunya, durant els darrers quinze anys. Tot i la tímida immersió lingüística i l'anomenat procés de normalització, tan criticats per les forces polítiques colonials, el cert és que el català està malalt i cada vegada més marginat, cada cop més a prop del col·lapse. Si no s’actua aviat i de manera unànime i decidida, a Catalunya li passarà el que li ha passat a Irlanda amb el gaèlic o a Occitània amb l’occità: que s’ha acabat el bròquil. Que la llengua i la cultura catalanes ja no són operatives. Que és tant com dir que s’ha acabat Catalunya.

Les polítiques culturals i lingüístiques que parlen de bilingüisme o de trilingüisme a les escoles o de l’espanyol com a segona llengua pròpia de Catalunya no fan altra cosa que abusar de la bona fe de l'opinió pública. No hi ha, en realitat, al planeta ni una sola societat bilingüe. Que no us enganyin dient-vos que a Catalunya l’espanyol té carta de naturalesa històrica, perquè fins a la Guerra Civil espanyola la immensa majoria dels catalans no sabia enraonar aquesta llengua forastera. Quan se cita maliciosament el cas de Joan Boscà i Almogàver, de Barcelona, com a prova, no es diu tota la veritat. És ben cert que el gran escriptor del segle XVI esdevingué el famós Juan Boscán de la literatura espanyola, però és un cas absolutament individual, comparable al de Samuel Beckett amb el francès. La Barcelona de l'època de Boscà era absolutament monolingüe en català. El cert és que totes les societats, tots els països, en què conviuen dos o més llengües, presenten en realitat un estadi provisional, inestable, propi d’una situació de colonialisme cultural en el que el peix gros es menja sempre el petit. El bilingüisme, històricament, mai no es manté gaire temps en un territori perquè la naturalesa de les llengües sempre és expansiva i cruel. Com va passar a l’Aragó quan l’espanyol va començar a conviure amb l’aragonès, o a Astúries amb l’asturià. Als Països Catalans o el català desterra de la vida pública i cívica les llengües estranyes o desapareixerà sense remei. La nostra identitat col·lectiva no es defensa amb bones intencions i bones paraules conciliadores. La pervivència del català és a caixa o faixa. 

Respostes

Configuració
  • the_west_rulez14.775 3 133👍 13.808
    Sembla que alguna cosa s'està començant a moure. Un tema que semblava tabú fins fa ben poc ara se'n comença mica en mica a parlar. Sempre he pensat que els catalanoparlants que canvien de llengua a la mínima no són conscients del que fan, i si articles com aquest comencen a sortir potser se'ls encengui la llumeneta per deixar de caure en l'autocomplaença que el català ja està salvat perquè és oficial i passin a defensar-lo de manera activa, és a dir, fent-lo servir més amb els desconeguts.
  • Anònim1016.501 6 106👍 15.412
    El que s'esmenta en aquest article és una realitat científica, i les polítiques i les postures s'han d'adoptar tenint en compte la realitat científica, i no pas realitats paral·leles, i la societat ha de tenir coneixement d'aquesta realitat científica i sociolingüística contrastada. De la mateixa manera que les postures sobre el canvi climàtic s'han d'adoptar amb les dades reals a la mà, i així i tot pots oposar-te al protocol de Kyoto i optar per contaminar més, i en el cas de la llengua, així i tot pots optar per l'extinció del català renunciant a que sigui la llengua franca i principal, però tals postures es fan més difícils de defensar disposant de la informació, i no venent contes falsos de bilingüisme territorial que desinformen i ajuden a sostenir moralment una postura que realment duu a l'extinció de la llengua autòctona i minoritzada.
  • vaic238 7👍 150
    El problema és el de sempre, els catalanoparlants canviem de llengua a la mínima que ens parlen en castellà. Si ens entenen, endavant amb el català.
  • AltairRC2.161 1 804👍 1.540
    És inevitable. Les meves nebodes de 13 i 10 anys han nascut i viuen en un poble del Bages, parlen català a casa i al poble tothom parla català. La mare té el nivell D de català i el pare es preocupa de parlar un català també correcte. Doncs elles es passen el dia amb els musicalis en castellà i pelis en castellà i diuen coses com "això no se'm dona bé". El seu català està totalment contaminat per estructures castellanes. A un poble del Bages, però on arriba la cultura castellana amb tota la seva potència a través d'internet. I no tenen la nostra aversió cap el castellà, més aviat els agrada.
  • Josep Carles6.151 13 346👍 1.781

    El tema de la fidelitat lingüística és cabdal. I aquesta depèn de nosaltres.

     

    I, d'entrada, que els polítics catalans facin lleis que serveixin realment per promoure i assegurar la pervivència del català; fet que implica, entre moltes altres mesures, que la llengua nacional i comuna sigui la catalana -fet que no exclou que durant un període provisional de temps hom es pugui dirigir a l'Administració en espanyol- i també, molt important, que en l'ensenyament l'espanyol no sigui assignatura obligatòria sinó optativa; legislar perquè els mitjans de comunicació i el cinema siguin en català -i que aquests emprin un català genuí i no promoguin, com ara, el "catanyol"- i fomentar mesures per prestigiar la llengua catalana.

  • henke56.732 11 9👍 9.487
    Totalment d'acord. Estem davant una llengua en avançat estat d'extinció.

Publicitat

Novetats

Fòrums

  • 9.207.935 missatges
  • 217.981 temes
Fixa la barra dreta
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums

Fils
més votats

Accedeix als fils més votats
Publicitat