Publicitat

Fòrum

Un valencià de viatge pel Ripollès (experiències lingüístiques)

Ramon Muntaner3.762 11 547👍 1.151

Doncs això. Tal com vaig avançar en aquest fil, he passat un cap de setmana de viatge al Ripollès (també altres comarques pròximes, tot seguit en donaré més detalls).

En aquest fil us contaré les meues experiències lingüístiques/nacionals

Primer dia

De camí, voldria destacar que més o menys a l'alçada de Cambrils, conduint per l'AP7, vam començar a veure llaços grocs i pancartes pels presos polítics. Segons anàvem pujant cap al nord cada vegada en vam veure més. Una vegada vam abandonar l'AP7 i ens vam incorporar a la C17 (no sabria dir el punt exacte, ja passat Mollet del Vallès) vam fer una aturada en una benzinera de Petromiralles, amb una estelada gegant i tota plena de lemes i símbols independentistes

Vam arribar a dinar a Ribes de Freser. El poble es trobava engalanat amb llaços grocs a tot arreu i també s'hi veien estelades pels balcons (si m'ho permeteu, crec que és una causa ben justa, la de la llibertat dels presos polítics, però vist des de fora m'ha fet la impressió que eixa causa ha engolit la lluita independentista en sentit estricte). Hi vam veure molts turistes, catalans, amb llaços grocs i símbols independentistes ben visibles. El que més em va agradar és que sovint es tractava de gent de mitjana edat (50 anys en amunt), pares i mares de família...vaja, gent del carrer

Al restaurant, em vaig fixar molt en les taules que ens envoltaven i d'unes 10 que vaig poder fiscalitzar diria que en totes el català era la llengua exclusiva. L'atenció de les propietàries de l'establiment i dels cambrers va ser d'entrada i en tot moment en català. No vaig notar cap cara estranya per parlar-los en el meu valencià, si bé és cert que, per exemple, vaig dir patata en comptes de creïlla

Vam deixar el cotxe a l'estació de Ribes Vila per agafar el tren cremallera cap a Núria. L'atenció va ser en català també. Una gran majoria dels passatgers (85-90%?) parlaven català. Em vaig adonar també que hi havia parelles jóvens castellanoparlants (menys de 35 anys, diria) amb xiquets menuts que de tant en tant parlaven en català amb els seus fills (que parlaven castellà).

En arribar a l'hotel, de nou hi vam trobar un ambient molt català. L'atenció a la recepció d'entrada en català. La clientela molt majoritàriament catalanoparlant. De tant en tant s'hi sentia algun valencià també

Vam pegar una volteta per l'entorn del santuari i el llac i el mateix que et deia, la gent del nostre voltant parlava en català en una percentatge molt alt. Cal dir que hi havia personal de l'hotel i de FGC que parlava només castellà, però una minoria.

Segon dia:

Eixe dia vam fer ruta per diferents llocs.

La primera parada va ser a Queralbs. Vam passejar pel poble (ens va encantar). L'ambient molt catala(nista). La gent del poble et deia bon dia i els visitants/estiuejants/passejants també. Entre ells, el matrimoni Pujol-Ferrussola  Hi havia moltes estelades (orgàsmica la del castell, on em vaig fer una foto ben cofoi) i els carrers principals es trobaven engalanats amb llaços grocs (també les tanques del voltant de la carretera d'accés al poble). Em va atendre en una botiga una sud-americana en castellà, jo li vaig contestar en valencià i tot i que feia cara de pomes agres em va entendre en tot moment i no va gosar dir-me res.

Vam agafar el tren per a traure el cotxe de Ribes. Des d'allà, vam fer ruta cap a Beget. Pel trajecte, s'hi veien estelades i llaços grocs. De Beget, a banda de la bellesa del poble, destacaria que al restaurant ens van atendre unes cambreres magribines que parlaven un català deliciós  El parlaven com qualsevol garrotxí/ripollenc  I a més no les vaig veure vacil·lar en parlar-los en el meu valencià alcoià.

En acabar de dinar, vam fer la ruta de tornada fent parada a Camprodon. Una visita ràpida, perquè el darrer tren eixia des de Ribes a les 17:30. Com poden tindre uns horaris així en ple estiu???  Per Camprodon, molta estelada i llaç groc. El català molt majoritari a tot arreu. Espectacular el pont engalanat amb estelades. Ens van agradar també els xalets que hi havia en la zona nova, alguns d'ells amb estelades.

Tercer dia:

Aquest va ser el dia de tornada, però vam aprofitar la jornada per a visitar diferents llocs. 

A banda d'un passeig pel telecabina (ens va atendre un francés que no tenia gairebé no entenia el català, però tampoc no ens calia més), vam fer una visita al monestir de Santa Maria de Ripoll. Tot i que és 'recent', ens va encantar. Especialment els mausoleus de Gifré el Pilòs i Ramon Berenguer IV i el centre d'interpretació, tot exclusivament en català i amb referència a Ripoll i el monestir com el bressol de la nació catalana (no, eixa nació catalana no ens incloïa a nosaltres, els valencians).

Pel poble, el català predominava a tot arreu. De tant en tant alguna conversa en castellà (eren turistes), però podria dir que un 85% de les converses que vam sentir pel centre van ser en català. Al riu hi havia alguns grupets de quillos, gitanos i moros que parlaven en castellà (tenien mala pinta en general), però vaja...que fins i tot els funcionaris de correus parlaven català

En acabant, vam agafar el cotxe per a dinar a Sant Julià de Vilatorta. Al restaurant hi havia una clientela molt majoritàriament catalana. Pel seu accent, vaig deduir que molts d'ells eren de l'Osona. Voldria destacar una família molt burgesa (avis, pares, oncles, fills, néts...) que tenia un bessons rossos molt bonics i la seua cuidadora, una filipina, els parlava en català  El personal del restaurant parlava en català d'entrada i en tot moment amb els clients, fins i tot en casos de taules bilingües mantenien el català com a llengua de comunicació sense cap vacil·lació

Bé, aquesta vegada no faré el fil més llarg. Com a conclusió, diré que és l'ocasió que més còmode m'he trobat lingüísticament a Catalunya. Gairebé tothom m'ha parlat en català d'entrada, sense haver de marcar territori jo, i hem parlat cadascú en el nostre català sense cap escarafall i sense que se'n passen al castellà (cosa que a mi em rebenta bona cosa).

Alhora, he vist que en eixes comarques el carrer és clarament dels independentistes. La simbologia, les institucions, banderes, etc. Si hi van espanyols els agafarà un cobriment al cor

Un salutació de germanor de part d'un independentista valencià que amb molt de goig ha visitat, un any més, una terra que sent com la seua pàtria mare





Respostes

Configuració

Publicitat

Fòrums

  • 9.188.872 missatges
  • 217.276 temes
Fixa la barra dreta
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums

Fils
més votats

Accedeix als fils més votats
Publicitat