Fòrum

DUBTES LINGÜÍSTICS (fil permanent, creat el 2018)

Heavyata Rural 13.624 7 149 👍 177
No he trobat cap fil sobre dubtes lingüístics més o menys decent, de manera que he pensat "què collons, el creo jo".



Resultat d'imatges de parleu bé collons

Respostes

Configuració
  • Heavyata Rural 13.624 7 149 👍 177
    Tots anem aprenent cada dia una mica més com es parla i com s'escriu bé el català, jo en sé molt més ara que no pas fa deu anys, però hi ha una cosa que mai l'aprendré: hauria o hagués? Per què els confonc tant? En aquesta frase com s'ha de dir?

    Mai m'hagués/hauria pensat que jo t'acabaria ensenyant a tu.
  • catalàamallorca 39.132 6 14 👍 14.312
    Bloqueja en GICA abans no aparegui a emmerdar el fil.
  • virot 8.405 4 259 👍 3.884
    Hi ha el fil de dubtes de català en què tu mateix hi has participat moltíssimes vegades 
  • GICA 2.838 13 668 👍 966
    Home, aquest dubte és molt simple de resoldre, en aparença. És "hauria".
    Mai NO m'hauria pensat...
    Observa que hi he afegit un NO: és recomanable, si volem escriure com cal.

    L'Albert Janer diu:
    Com se sap, els mots cap, gens, res, mai, ningú, enlloc —i encara algun altre— no tenen, pròpiament, valor negatiu. i per això, quan van col·locats després del verb, en oracions realment negatives, necessiten imprescindiblement el reforç de la negació no: No ve mai, No l'he vist enlloc, No ho sabia ningú. I, quan aquests termes van situats davant del verb, la normativa recomana insistentment de no prescindir del no: Ningú no podia pensar una cosa semblant, Ho diu perquè mai no s'ha preocupat de mirar-ho, Res no li agradava tant com la seva companyia.

    TANMATEIX, A LA FRASE QUE HAS POSAT, Mai m'hauria pensat que jo t'acabaria ensenyant a tu, HI HA DOS VERBS EN CONDICIONAL I NO POT SER. TAMPOC PODRIEN SER TOTS DOS EN SUBJUNTIU. HO HEM DE CANVIAR. PER AIXÒ, LA MEUA RESPOSTA ÉS AQUESTA:

    Mai NO m'hauria pensat que jo t'acabés ensenyant a tu.  O bé:
    Mai NO m'hagués pensat que jo t'acabaria ensenyant a tu.

    Confio que m'hauré (no pas m'hagi) explicat bé. (M'has donat feina, collons! Quant em pagaràs?)
    _____________________________________________________________________________________

    P.S.: No sé què et deu dir aquest "catalàamallorca" perquè el tinc a "ignorats", però no te'l creguis. És d'aquells que volen escampar catanyolades, fent veure que en saben, de llengua.
  • Heavyata Rural 13.624 7 149 👍 177
    Això no està bé, oi?

    Per conservar els nostres tresors ens havíem fet amb pots de vidre,

  • Heavyata Rural 13.624 7 149 👍 177
    Un sinònim de "descobrir" un indret? No n'he trobat cap.
  • Fidalgo 1.068 3 👍 1.684
    Podria quelcom fer-me cinc cèntims sobre els usos dels verbs ser i estar en català per tal de no fer-los servir a la castellana? Quines pautes, en general, serveixen per a garantir l'us correcte?
    • GICA 2.838 13 668 👍 966
      quelcom NO, QUALCÚ! I ara, agafa't fort:

       

      SER o ESTAR?

       

      Per norma general en català ser o ésser té el significat de ‘ser en un lloc en un cert moment’ i estar ‘estar-se, romandre en un lloc per un espai de temps mes o menys llarg’.

       

      L’oposició entre SER (estat permanent) i ESTAR (estat passatger) és una distinció castellana.

       

      En català tradicional, el verb ESTAR no és pas un verb copulatiu. El verb ESTAR no permet pas d’afirmar una equivalència entre un subjecte i un atribut.

       

      Una manera de ser a un moment donat l’indiquem sempre amb el verb SER.

       

      Ara, quan hi ha un agent exterior que fa que aquesta manera de ser no canviï durant una certa quantitat de temps i que esdevingui un estat, ho indiquem amb el verb ESTAR.

       

      Exemples:

      Com és la sopa? (ara mateix)

      És a punt / Encara és freda / És calenta / És massa salada / És bullent / És gelada / És excel·lent

      Encara és pas feta.

       

      Com és la porta? (ara mateix)

      La porta és verda / és oberta / és guerxa / és espatllada / és tancada / és empesa

       

      Ara, si volem expressar el fet que algú o alguna cosa resta en un cert estat durant un interval donat de temps ho fem amb el verb ESTAR (= ROMANDRE).

       

      Exemple :

      Deixa la sopa al foc. Hi estarà calenta fins a l’hora de sopar.

      Fa tres dies que les ventalles estan tancades. El veí hi deu pas ser.

       

      1. Subjectes animats

      a) Amb adjectius que indiquen característiques permanents, definitòries o classificatòries: SER: savi, llest, constant, bo 'de bon caràcter', alt, baix, rancallós, cec, sord, mut, calb, treballador, enginyós, viu 'espavilat', eixerit...

       

      El seu pare és savi

      La Joana és molt eixerida

      És un xicot molt viu: de seguit ha entès què havia de fer

      La fada és bona

      Ésser constant en les seves afeccions

      En Pau és més alt que la Joana

      És sord de les dues orelles (però si és transitori: Està sord de les dues orelles, després d'aqueixa explosió)

       

      b) Amb participis passats, amb adverbis i amb adjectius que indiquen qualitats o afeccions passatgeres: ESTAR: animat, refredat, capacitat; bé, malament; exempt, satisfet, prest, gras, bo 'sà', malalt, groc 'molt pàl·lid'... (aquest ús no existeix en rossellonès)

       

      Estava groc com un ciri

      L'àvia de la Caputxeta Roja ja està bona

      En aquesta hora els bars estan encara poc animats

      Esteu bé, en aquesta cadira? (sentir-s’hi còmode)

       

      S’empren, per castellanisme, amb estar aquesta classe certs adjectius que es construeixen tradicionalment amb ser, com ara mort, viu 'no mort', casat.

       

      c) Amb certs adjectius hi ha ben clara una oposició semàntica entre SER i ESTAR: alegre, trist, tranquil, nerviós, quiet... (aquest ús no existeix en rossellonès)

       

      En Pep és nerviós de mena: de petit ja era el cul d’en Jaumet

      La Teresa està nerviosa perquè té un examen de filosofia

       

      Però es produeix un eixamplament explosiu probablement per influència del castellà: ara s’empren amb estar molts adjectius, que reben la doble perspectiva de "característica definitòria" o de "qualitat o afecció transitòria": jovial, vell, jove, amable, dòcil, bonic, lleig, genial, boig, preciós, atractiu, bo 'atractiu, ben fet, desitjable', encantador, irresistible, elegant, meravellós, espaterrant, explosiu, horrible, alt (d'estatura), ranc, sord, calb, eixerit, animat...

       

      *Està horrible

      L'Ernest *està ranc / sord / cec / calb

      Aquesta noia *està molt bona (fins i tot: Aquesta noia *està com un tren)

       

      d) Amb locatius: SER (mera localització) no és igual a ESTAR (permanència, estabilitat...).

       

      Els vam trobar sota el pont: eren allí, armats

      Els veremaires estan vuit hores al camp

      No passis pena: estic al teu costat ('et faig companyia')

      No tinguis por: som al teu costat ('ocupi aquest lloc')

       

      2. SUBJECTES NO ANIMATS

      a) Amb adjectius que indiquen característiques permanents, qualitat definitòria o classificatòria: SER: alt, llarg, blanc, car, bonic, bo, difícil, clar, transparent, dur, tou...

       

      El sol era ja molt alt

      És difícil de remoure aquesta pedra

      Encara és clar a set hores

       

      b) Amb participis passats, amb adverbis i amb adjectius que indiquen qualitats transitòries: ESTAR, però amb convivència amb ser en la majoria de casos (no amb adverbis) : encès, glaçat, cuit, obert, tancat, mullat, trencat...; bé, malament, mal; calent, fred, tebi, dolç, salat, cru, madur, verd 'no madur', tendre, intacte...

       

      Ja podeu passar, que la porta és oberta!

      La finestra està tancada

      Mal m'està dir-ho

      El raïm encara està verd

      La guilla quan no les pot hajar diu que són verdes

      Hi entri i veig que la casa està intacta

      El segell és encara intacte

       

      c) Amb algun adjectiu hi ha oposició semàntica entre els dos verbs; ser no és igual a estartort, fluix.

       

      Aqueix arbre és tort (no dret, que fa corba, que puja tort)

      Aquest quadre està tort (s'inclina més a un costat que a l'altre perquè està mal col·locat, però es pot redreçar perquè el quadre no és tort de per si)

      La bombeta és fluixa (fa poca llum)

      La bombeta està fluixa (no fa prou contacte perquè està mal enroscada)

       

      Però hi ha un eixamplament explosiu d'estar, potser per imitació dels subjectes animats, encara  que en rossellonès i en el parlar tradicional mantenen viu l'ús exclusiu o predominant de ser: espès, bo, bulliciós, malenconiós, net, brut, tèrbol, relliscós, pla, fluix, humit, clar, transparent, dur, tou...

       

      Al restaurant de l’endret, el conill és (*està) molt bo

      Aquest vi *està tèrbol: l'heu de deixar reposar

      Dóna'm aigua clara, que aquesta és tèrbola

       

      d) Localització: SER; però la possibilitat de suposar elidit un participi afavoreix l'avanç d'estar.

       

      Salses és més al nord que Perpinyà

      On són les claus?

      Les tombes de la gent important estan (fetes) sota terra


      3. SINTAGMES PREPOSICIONALS ASSIMILABLES

      Convivència de ser i estara l'abast, al ple de l'estiu, a la recta final del programa...

       

      Sem al ple-bo de l'estiu, de l'hivern (o: Estem en ple estiu)

      El doctorat està al teu abast

      Ser a l'abast

      Ser a la part final del programa

       

       

      NI SER NI ESTAR

      El català s'expressa de vegades amb altres verbs o amb altres girs com ara anar, trobar(se), sentir-se, haver-hi:

       

      Vas tort? (Torteges?)

      Vas molt elegant

      Me senti / me trobi molt feliç

      Nos trobem davant d'un cas excepcional

      La Natàlia encara fa de bon veure

      Que hi ha la Maria?

       

       

      Divergències català-castellà en els verbs SER/ESTAR

       

      Cat. Ser / cas. Estar

       

      - On ets? = ¿Dónde estás?

      - On (t’) estàs? = ¿Dónde vives? o ¿Dónde trabajas?

      - Demà a les 9 seré a París = Mañana a las 9 llegaré a París

      – M’hi estaré dos dies = Me quedaré (allí) dos dias.

      -Jo (m') estic a Perpinyà però avui sóm a Milà = Vivo en Perpiñán pero hoy estoy en Milán. (No va assistir a la reunió perquè *estava a l'estranger: No va assistir a la reunió perquè era a l'estranger (no hi resideix)

      - Ets casat o fadrí ? = ¿Estás casado o soltero? (l'ús cada vegada més normal en català no-septentrional de estar estar casat/fadrí/viudo-víduo també respon a una concepció cultural actual de l'estat civil, com a una cosa transitòria més aviat que fixa)

       

      També pren el significat de conviure, treballar : Aquest noi que he saludat suara està amb mi al despatx

       

       

      Usos particulars de Ser en català

       

      Ser de : Naixement. "Sóm del Soler"

      No ser-hi tot : Sense enteniment. "El Lluís sembla que no hi sigui tot"

      Tant se, quelcom: No importar. "Tant és una cosa com l'altra" (Tant li fa (que) s’aplica a persones, Tant és (que) s’aplica a coses)

      Som-hi! : Decisió d'emprendre una acció conjuntament. "Anem a la platja? Som-hi!"

       

      BONS (i MALS) USOS D''ESTAR'

       

      En nord-català gairebé solament es fa servir amb els significats de : habitar, cabre, restar, anar bé i en "estar quiet". Aquí davall presentem els bons i mals usos d’aquest verb.

       

      Estar : a l'imperatiu per a demanar a qualcú que estigui quiet, que no ens toqui, que no ens molesti, que deixi de fer quelcom. "Estigues, nin!"

      Estar : Haver acabat. "Estàs? Vine a menjar, doncs."

      *Estar : fer-la, treballar-hi. «On la fas?—La faig a la fàbrica de sabates» (*Sembla una traducció del castellà)

      Estar-se: residir, habitar | sojornar | conviure. M’estic a Illa

      Estar a punt de : estar en la situació imminent de, disposar-se a (R Estre a punt de caure, a juí de cat. ant.)

      *Estar amb : Ser d'acord, ser de mateix parer. "Estic amb tu!" (* Sembla una traducció del castellà. R estre d’acord amb o Anar d’acord amb)

      Estar bé/malament : "Això t'està bé/malament" (fr. cela te va/sied bien, tu mérites cela) ≠ ser bé (ser una bona cosa) (Sembla una traducció del castellà "*Estar bé" (estar en bona salut) en comptes d’Anar bé)

      Estar bé: Anar bé, ajustar-se, estar a la mida. (Ser bé: ser convenient a algú, escaure-li, estar-li bé, anar-li)

      *Estar bo: Ser bo (de gust). Estar bo vol dir ja no ser-estar malalt.

      *Estar de : Fer de. "Està d'auxiliar d'infermeria" (*Sembla una traducció del castellà)

      *Estar en : Consistir en | valer, costar, consistir en. "El problema està en la redacció". "Aquesta funció li estarà en mil duros. No és correcte raure en aquest significat. (*Sembla una traducció del castellà)

      *Estar per : Atendre, despatxar algú. "Ara estic per tu!" (Sembla una traducció del castellà. Ara, m’encarregui de tu! / Ara, m’ocupi de tu!)

      Estar per (algú, per alguna cosa o a alguna cosa) : restar inactiu per causa de no tenir aquella persona o cosa, de no poder comptar sobre ella, de li tenir consideracions, etc. dependre d'aquella persona o cosa el fer-se o no una acció determinada.

      *Estar per (quelcom): ser capaç de, poder; ésser-hi a temps, no fer-hi tard

      Estar per : estar a punt de, a juí de cat. ant. (cf. it., oc. antic estre per+ inf. i actual èsser per, fr. être sur le point de, avoir l’intention de / être destiné à, être là pour, avoir pour tâche de)

      *Estar per : haver-se de, deure's, caldre/caler (*Tot està per fer: tot encara s’ha de fer)

      Estar per algú: tenir tota la gent a la seva favor

      Estar a/en/per : Trigar. "Vaig estar dues hores per a arribar a casa" ("estar per a" és incorrecte en frases com : "Els avis estan per a ajudar" cal : "Els avis són (aquí) per a ajudar")

      Estar que... : Ésser de parer que…

      *Estar-hi : Ser o anar d'acord. "Hi estàs o no, en el que et proposo" (*Sembla una confusió amb el castellà)

      Estar-ne (de) : Apreciar, estimar (fr. tenir à quelqu'un). "N'està molt, del seu germà"

      Estar-se (de) : Abstenir-se, passar(-se) de. "Se n'està, de fumar"

      Estar-se amb : Conviure. "El meu germà s'està amb els meus pares"

       

      Traducció del cas. Estar por/par

       

      El autobús está para salir = L'autobús està (és) a punt de partir, es disposa a partir

      Estoy por bajar al piso de abajo y decirles que quiten la música = Estic (sóc) a punt de/tinc gana de/pensi baixar a l'apartament de baix i els dir que aturin la música.

       

      Estar i Ser davant de participi passat

       

      Preferirem Ser i no estar / restar / *quedar en construccions passives: Va ser ferit, Va ser estabornit. En canvi s’admet tant Ser com Estar en casos com aquest : Serà/estarà obert-tancat, amb un matís de fet (Ser) o de durada (Estar, solament quan hi ha una noció de temps que ha passat o que passarà)

       

       

      Estar i Ser davant de sintagma preposicional

       

      Tota vegada que no sigui de lloc, s’usa estar : Ser proclamat president està al seu abast, Encara està per veure si n'és capaç, La major part dels catalans estan en contra de la pena de mort, El batlle està a disposició de tothom, Les obres estan a punt de començar.

       

      S’usa estar amb participis i adverbis que indiquen qualitats transitòries (com ara desordenat i bé): La cambra del pallago està desordenada, La mediateca està bé, té un bon fons. Això sembla una accepció induïda pel castellà que ha fet d’Estar un verb copulatiu.

       

      En els casos de participis del tipus obert o tancat es prefereix també l’ús del verb estar, malgrat que la construcció amb el verb ser també és correcta : Aqueix magatzem avui és tancat i estarà tancat tota la setmana (amb una data: SER, amb una durada: ESTAR).

       

      En les construccions passives perifràstiques el verb auxiliar és ser: La sessió va ser clausurada pel president.

       


Publicitat

Fòrums

  • 9.139.561 missatges
  • 215.601 temes
Fixa la barra dreta
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums

Fils
més votats

Accedeix als fils més votats
Publicitat