Fòrum

El principal problema de l'independentisme és no haver arribat al 50%?

Buitraker 2.668 2 694 👍 3.603
Hi ha a Ponent un camioner que porta pinso i pensa que aquest no és pas el principal obstacle que tenim els catalans per assolir la nostra independència.
Per tant "eixamplar la base" per ser més del 50% i "fer República" mentre esperem el dia D no és cap solució per aconseguir la independència. Desobeir a tort i a dret tampoc és cap garantia per guanyar el nostre alliberament nacional. I esperar a ser una majòria ètnica catalana, mentre follem sense preservatiu i augmentem la natalitat tampoc arregla res de res. Ja que són actes que no van al moll de l'os.
Com tampoc va al moll de l'os presentar cap candidatura unitària independentista, ni tant sols canviar l'actual classe política és cap cop definitiu.
Aquest camioner pensa una altra cosa, i n'ha fet un article.
"De plebiscit en plebiscit fins la derrota final."
Article de Josep A. Vilalta, regidor de la CUP de Torà, veteraníssim independentista, camioner i millor persona.

"Hi ha dues idees que darrerament estan prenent força en els discursos d’alguns sectors independentistes -la necessitat d’ampliar la base i el fet de voler convertir les municipals de l’any que ve en una mena de prova de força de l’independentisme- que, sense ser falses, poden interpretar-se de manera totalment errònia.

Naturalment que un increment de suport popular a l’independentisme seria –serà- positiu però l’evidència inqüestionable del “com més siguem millor” no ha de ser en cap cas sinònim d’un planyívol “és que no som prou”, que serveixi d’excusa per a l’incompliment governamental del mandat democràtic de l’1 d’octubre. No sé si la raó real del govern per a no haver fet efectiva la República quan tocava va ser o no l’esgrimida en el seu moment -la seva sorprenent sorpresa per la reacció violenta i amenaçadora de l’Estat espanyol- o qualsevol altra però estic convençut que encara que l’independentisme hagués sobrepassat el 50% de suport electoral el resultat hauria estat el mateix. Eixamplem la base tant com vulgueu i puguem –i tinguem clar que s’eixampla més plantant cara en defensa de les urnes que pactant amb els rostres amables del 155 i de l’a por ellos- però si els principals obstacles a la independència són unes altres –com la incapacitat d’una resposta eficaç a les amenaces espanyoles de violència- la prioritat ha de ser trobar solució a aquestes mancances, que a curt termini només poden venir d’una política d’aliances que vagi molt més enllà de Brussel·les o Berlín. Els enemics dels nostres enemics poden ser, si els interessos esdevenen coincidents, els nostres amics. Eixamplem la base tan com puguem però siguem conscients que tenir capacitat de canviar per plutoni el Veterano dels cigalons del Consejo de ministros és molt més efectiu que disposar de cinc punts més de suport electoral.  

Que les eleccions municipals del 2019 són molt importants? Sí, esclar que sí. Que són decisives per a fer efectiva la República? No, en absolut. Per què haurien de ser més importants per a la independència les municipals que les eleccions al Parlament o, encara més, que el Referèndum amb caràcter vinculant convocat expressament per a dirimir la qüestió? És que potser la Guàrdia Urbana de Barcelona disposa de drons balístics capaços d’entrar pels finestrons de Can Felip de la Zarzuela? És més, si les municipals són tan importants per a assegurar la independència, com és que la presumpta comunitat autònoma de Catalunya encara no és independent si 783 dels seus 948 municipis formen part de l’AMI? I, per cert, per què l’AECat no va donar senyals de vida a l’octubre?

Amb la combinació d’un discurs i de l’altre –la necessitat d’eixamplar la base i la magnificació de la importància dels ajuntaments- s’està embolcallant, per interessos purament partidistes, les eleccions municipals d’una aura plebiscitària totalment contraproduent. “Per fer República és imprescindible anar units i guanyar les eleccions. La unitat i la transversalitat som nosaltres. Voteu-nos”. I dic contraproduent per dos motius:

El primer perquè partim d’una situació en que els partits que es declaren independentistes tenen el 83% dels ajuntaments d’aquest (tros de) país. Sí, ja ho sé que els que manquen tenen molta més població però els vots absoluts només es compten als referèndums; a les eleccions al Parlament es compten els escons i a les municipals els regidors obtinguts i/o els ajuntaments governats. Amb el llistó de sortida tan alt és difícil millorar molt els resultats. Per contra, el partit representatiu de l’espanyolisme més rabiós i primera força de l’arc parlamentari parteix pràcticament de zero i, per tant, amb una campanya mediàtica molt potent –si estalviant uns quants cafès van ser els que més van gastar el 21D imagineu que poden fer si s’estan d’altres substàncies- i encara que sigui amb candidats com els que presentava no fa gaire PxC, pot treure a molts llocs una representació que, convenientment amplificada pels mitjans del règim, es presenti com un avenç de les posicions constitucionalistes.

I el segon, i molt més important, perquè donant caire plebiscitari a unes eleccions –a qualsevols eleccions posteriors a l’1O, perquè aquest error ja es va cometre al desembre- s’està deslegitimant el resultat del referèndum. Què hem de fer? Plebiscitar una vegada rere una altra una independència que, amb molta gent jugant-se la integritat física, ja vam votar?

I, repeteixo, les municipals són importantíssimes i seria molt positiu que l’independentisme guanyés també els municipis més poblats. Que per a fer-ho cal la unitat de l’independentisme? Això és un altre debat, motiu d’un futur escrit en aquesta mateixa secció, amb respostes probablement diferents a cadascun dels municipis actualment en mans de l’espanyolisme. Més enllà de crides a la unitat electoral, formulades molts cops amb el propòsit de que els cridats les rebutgin per a poder-se atribuir en solitari i amb finalitats electoralistes l’etiqueta d’unitaris i tranversals, el que cal és que el conjunt de l’independentisme –plural, divers i, en molts temes, antagònic- sigui capaç de pactar un nou full de ruta que dugui aquest (tros de) país de la postautonomia a la independència. I per a fer-ho cal crear algun organisme, digueu-li Congrés Nacional o com vulgueu, que fugint de tacticismes electorals i d’interessos partidistes coordini tota la pluralitat ideològica i organitzativa de l’independentisme amb l’únic objectiu de fer efectiu allò que, malgrat tots els obstacles previs i totes les amnèsies posteriors, fa nou mesos que ja va ser plebiscitat a les urnes."
Font: https://www.llibertat.cat/2018/07/de-plebiscit-en-plebiscit-fins-la-derrota-final-42788

Cal un poder popular català amb capacitat de debilitar el poder espanyol i fer-lo fora de casa nostra, i no pas cap "govern inefectiu" a la Generalitat, ni cap "contrapoder alternatiu" que sigui cap parc temàtic de folkclore independentista tolerat pel Reyno.
Què en penseu, raconaires que ho sabeu tot i que sou llestos com guineus i més inútils que la palla de fava.
Totes les opinions més són benvingudes. Però algunes seràn més benvingudes que altres. 
Excepte les opinions de mongoleja-i-actua, obviament. Si hi escriu engego la III GM. Però tranquils, que no escriurà pas, perquè ara mateix deu estar de festa al Rebrot 2018. Aquest any la Secta Infantil celebra la trobada a Ulan Bator i feu ser un èxit de participació.
Va, collons. Escriviu del tema sense recorrer als vostres monotemes preferits (Ansar i Cdc, Lestatt i els moromerdes, cristinon que es vol follar la magali, en Buitraker i el seu amor per Endavant-Arran-Mongoleja-i-actua i la merda postmoderna).

Respostes

Configuració
  • Joaquim_bcn Usuari sumador 26.585 12 41 👍 2.485
    Jo no paro de donar voltes sobre la pregunta clau: COM COLLONS ENS HO FEM.

    Guanyar aliances internacionals, controlar el país, com fem fora les forces d'ocupació, la viabilitat d'una aturada de país... tot plegat és massa i acabarem bojos. El repte és massa gran per a menjar-nos-el d'una sola queixalada.

    Arribats en aquest punt, crec que hem d'estructurar-nos pas a pas. Amb el 9N, el 27S, l'1O i el 21D hem arribat a una conclusió que és indiscutible: els independentistes no som una majoria clara. No està clar que superem el 50% dels vots.

    Sabem que internacionalment, i internament, el 50+1 és el barem que la opinió pública dóna per vàlid. Alguns dieu, amb tota la raó, que no n'hi ha prou. Que superar el 50% no és suficient per a que Espanya i la UE acceptin la nostra independència. D'acord, però és un pas. Preguntem-nos: obtenir més d'un 50% de vots amb llum i taquígrafs, suma o resta? Oi que suma? Doncs fem-ho. 

    La resta de factors són molt més difícils de controlar i d'obtenir a curt termini. No depenen tant de nosaltres, ni el terreny militar i diplomàtic són el camp on tenim més possibilitats. Les urnes, sí. Aquí sí que podem fer alguna cosa. Superar el 50% sí que depèn de nosaltres, i tenim eines efectives per aconseguir-ho.

    En aquest clima de col·lapse estratègic en què ens trobem, l'únic pas positiu i significatiu, que no suficient, que podem atènyer és superar el puto 50% dels collons. Doncs fem-ho. Al final, més val que parlem d'això, que no de les putes creus grogues i del sexe dels àngels.
    • Foll Usuari sumador 77.212 11 3 👍 39.705
      El problema és que els catalans volem guanyar la cursa però portem ja una maleta feixuga carregada de pedres i no només això sinó que n'hi anem afegint.

      A veure d'entrada som un 48% dels vots però és que el català com a llengua preferencial (ja no dic materna) és un 36% de la població i tenim un 30% de la població que es defineix com a espanyol, ni tan sols català.

      A part de la immigració espanyola, que fa dificilíssim assolir una majoria encara que convencis a tot aquell que se sent català, assumim que no som el 50% medint-ho de la pitjor forma possible que és amb eleccions.

      Si poses a tothom a triar entre el SÍ i el NO sí que som majoria, tal i com mostren les enquestes del CEO hi ha més gent que votaria que Sí que no pas que NO.

      El problema és que aquesta gent si hi ha unes eleccions on es poden votar matissos doncs alguns votaran per afinitat electoral, altres per eix esquerra-dreta o per mil altres raons.

      O sigui que puc estar d'acord que és important ser el 51% i si no hi ha més remei per avançar que aconseguir això en unes eleccions ho farem. Però coi siguem conscients de que si no fos per la immigració espanyola i perquè hi ha un gran percentatge de la població que se sent ètnicament espanyol (sí ja ho sé que no hi podem fer res i que hem de lluitar amb el que tenim) però si no fos per això seria un debat totalent estèril.

      En els temps d'ERC on l'independentisme era el 20% si ho medim així segurament ja fregàvem el 40% d'entre la gent que se sent catalana. I ara segurament estem al 90% de la gent que se sent catalana.

      I sí haurem de convèncer a molta més gent, però durant el camí serà necessari que siguem conscients del que estem aconseguint i del per què de les limitacions, el per què hi ha un 30% d'espanyolisme radical i un 30% de gent que se sent catalana i espanyola que fa molt difícil la tasca, especialment l'espanyolisme radical que no importaria si Espanya es tornés Corea del Nord que hi voldrien seguir formant part.

      Per tant quan parlem de convèncer el 51% o més, volem dir convèncer al 110-120% de la gent que se sent catalana.
      • Joaquim_bcn Usuari sumador 26.585 12 41 👍 2.485
        Noi, què t'haig de dir. Tens raó, ja sé tot això que dius, però... és el que hi ha. No podem fer altra cosa que avançar amb la motxilla de pedres.

        La demografia ens va a favor, els qui només se senten espanyols van palmant. Pels que queden, que no en són pocs, caldrà fer polítiques pròpies d'un país multinacional, estil EUA, que ens agradi o no és el què som.

        Però tal com ho veig, i després de donar-hi voltes, l'únic avenç que trobo realitzable a curt termini i en les actuals circumstàncies estatals i internacionals, és mirar d'atènyer el 50+1. 


    • quatreanys 34.329 5 19 👍 9.310
      QUi t'ho ha dit internacionalment que has de ser el suposat 50+1? si l'unic que han dit es afern intern Internament ho diuen els espanyols i ho compreu part de l'independentisme.

      TU podras exigir un 50+1 ( o més) quan sigui un referendum pactat amb espanya o pactat amb la UE/CI.


      Guanyar aliances internacionals, controlar el país, com fem fora les forces d'ocupació, la viabilitat d'una aturada de país... tot plegat és massa i acabarem bojos. El repte és massa gran per a menjar-nos-el d'una sola queixalada.


      Tot això que comentes saps que es igual de dificultos sent un 49 que un 51 o un 65, no? 

      Durant tots aqeust anys Catalunya s'havia de moure i vendres al món, CAtalunya no esta perduda a l'interior de la peninsula, som porta del mediterrani i Europa! i l'unic que va fer en Romeva va ser parlar del dret a decidir i rebutjar contactes.
  • Foll Usuari sumador 77.212 11 3 👍 39.705
    Si el problema és arribar al 51% per simple volatilitat electoral això passarà. Si hi ha menys tensió l'unionisme tendirà a abstenir-se més i si els partits catalans no fan les coses malament segur que en algun punt obtindran un 51% de tots els vots, i llavors què? Com hagués canviat això els fets de l'1-O i tot el que es va succeïr després?

    M'estan dient que van suar de preparar les estructures d'Estat i fer una DUI de veritat perquè erem el 48% en comptes del 51%?
  • Lluísfrancesc 11.804 8 170 👍 10.281
    El principal problema de l'independentisme és fotre'ns hòsties entre nosaltres per veure qui pixa més enllà, mentre l'enemic se'ns caga a la boca dia sí dia també.
  • AltairRC 1.680 935 👍 1.110
    El problema és anterior, és no poder certificar aquest 50% si es produeix. El 9N i l'1O no serveixen.
  • Puigdomènech 9.337 12 230 👍 2.317
    El principal problema de l'independentisme és no haver trobat una resposa contundent situada entre les manifestacions, votacions, i llaços grocs etc, i una de massa arriscada.

    Cal una mobilització popular més contundent.
    Abans i després de votacions referèndums.
    No fem prou por. No som prou conscients que podem guanyar.

    Personalment convocar un referèndum i que el SÍ tingui més vots que el NO amb una participació acceptable és suficient per fer efectiva la independència. Van impedir el vot, van atonyinar qui votava i van boicotejar la votació no anan-t'hi. Amb tot prou gent hi va anar. Éls resultats poden ser perfectament vàlids si al darrere hi ha una població motivada i activa.

    No som prou actius, aquest és al meu entendre un dels problemes bàsics.
  • Desconfiat 3.870 3 528 👍 4.041
    El principal enemic de l'independentisme actualment són els que volen plantejar el conflicte en termes electorals com si Espanya fos una democràcia, blanquejant-ne el fet de que com a país ocupat a Catalunya no hi ha una situació democràtica ni l'haurà mai, per tant no podem moure'ns en criteris democràtics sinó de força i aquí està el principal problema, la independència només s'aconsegueix per via d'un aixecament que expulsi les forces espanyoles de casa nostra
  • Unitat i Orgull 8.291 9 263 👍 3.882
    Llavors....segueixen haguent burros que van dient que si en comptes de treure en unes eleccions autonòmiques un 48% treiem un 51% la cosa difereix? 
  • Gesta_Comitum 26.325 13 42 👍 1.176
    És totalment fals que siguem el 48% primer de tots pq les eleccions estan manipulades i no hi ha hagut campanya justa, malgrat això tenim la majoria d'actes de diputat. En qualsevol país democràtic ara seriem independents, el problema és que Espanya no ho és. En aquest escenari només es pot guanyar amb un alçament violent i un govern capaç, això primer ho veig factible, allò segon en tinc molts dubtes.

Publicitat

Fòrums

  • 9.139.561 missatges
  • 215.601 temes
Fixa la barra dreta
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums

Fils
més votats

Accedeix als fils més votats
Publicitat