Publicitat

Fòrum

Emmerson preveu la independència de Catalunya en el termini de 18 mesos

Indecomuner3.835 2 532👍 3.866


L’advocat britànic Ben Emmerson, especialista en drets humans i membre de la defensa internacional dels presos independentistes, ha provocat l’aplaudiment dels presents a Waterloo quan ha pronosticat que d'aquí a 18 mesos Catalunya serà un Estat independent amb cadira a les Nacions Unides.

Emmerson ha advertit el president espanyol Pedro Sánchez que té encara l’oportunitat de negociar amb l’independentisme abans que comenci el judici per l’1-O aquesta tardor.

L’expert en drets humans ha iniciat la intervenció disculpant-se de no poder fer-la en català i ha rebut els aplaudiments del públic quan ha dit que d’aquí a “18 mesos, quan Catalunya tingui la seva cadira a les Nacions Unides com a Estat, confia a parlar ja català”.

“Hi ha una petita finestra d’oportunitat per al govern del president Sánchez per negociar en una taula i fer-ho abans que el judici pels polítics presos comenci”, ha advertit.


https://www.elnacional.cat/ca/politica/emmerson-preveu-independencia-catalunya-18-mesos_292365_102.html

Respostes

Configuració
  • the_west_rulez14.594 3 135👍 13.538
    Això de donar xifres o intervals de temps..... millor que no. A seguir cap endavant però sense marcar terminis, perquè normalment fallen.
  • Caspanyol_Involuntari352👍 425
    ¿18 mesos? No ho sé. En un any i mig potser.
  • quatreanys34.821 6 19👍 9.866
    El rei ja vol parlar amb els partits independentistes...
  • Choike181 3👍 296
    De nosaltres depen.
    Mireu els taxistes i treieu conclusions.
    • Indecomuner3.835 2 532👍 3.866
      per reflexionar i molt. Aquest missatge teu potser valdria la pena com a encapçalament d'un fil, no?

      Jo no tinc la teva perspectiva històrica, vaig pdre consciència política ja entrats els noranta. O sigui que sempre he viscut en aquest marc mental de creixent anticatalanisme.


      saberut escrigué:
      Sempre s'ha plantejat a la historiografia sobre els fets en qüestió fins a quin punt aquells assassinats van ser provocacions per fer actuar l'altre bàndol. Possiblement, va ser una concatenació casual. Però potser el bàndol franquista necessitava una víctima de renom per a justificar el seu cop d'estat. Aquesta és la dinàmica a la que, em temo, ens veiem abocats.

      Crec que veurem greus atacs violents de falsa bandera, potser assassinats, que justifiquin el nou Alzamiento. Les provocacions són contínues, indissimulades: estan evidenciant que necessiten desesperadament la violència que legitimi la seva resposta feixista. Com que la resposta indepe ha estat i és exemplar, (encara que molts creguin que som uns calçasses), hauran d'anar més enllà. Si no aprofiten l'ocasió que se'ls presenta aquest divendres, serà més endavant.

      No sé quina forma pot tenir un Alzamiento dins la UE. El que està clar és que per fer-lo necessiten violència civil, ètnica, entre veïns, inclòs algun mort. En aquest marc sí que podríen intervenir amb la suficient legitimitat per suspendre tota legalitat vigent. De moment hem estat molt disciplinats en aquest sentit, no responent amb violència a la seva violència. Amb això no evitarem el mort de rigor, que serà de falsa bandera, i en un context de no-violència per part nostra serà difícil d'explicar com a norma i serà entès com un accident. I amb un accident no pots justificar una intervenció militar.

      No sé si els tempos que dius seran els que viurem. La tendència sembla molt clara, però la velocitat és sempre difícil d'endevinar. Potser sí que arribem als judicis i a les municipals. O sempre poden postposar els judicis per després de les municipals, saben que estem dividits i potser volen donar-nos una darrera oportunitat per què ens enfrontem entre nosaltres per les alcaldies.
    • CèsarUsuari sumador16.002 14 112👍 13.416
      L'altre fet simultani que va oficialitzar l'anticatalanisme van ser les famoses firmas contra los catalanes. El 31 de gener de 2006 va començar la campanya de recollida de signatures contra el segon Estatut, i el 25 d'abril les van presentar... en palets. Eren 4 milions...

      Compte amb la xifra, interessant aquest article de Publico.es, com d'altres que s'han publicat a d'altres mitjans. És ben bé el tema que tot plegat és un clima que es crea artificialment, un corrent d'opinió amb el que, poc a poc, es va conduint a tota una població que "vol comprar" aquesta realitat. Pot ser mai van ser quatre milions, tal vegada no van arribar ni al mig milió real, però tota la propaganda posterior d'anys feta sobra una població "que vol creure", ara faria que, si els posen els mitjans a l'abast, ara signessin no quatre, si no 20 milions o més, i molts d'ells sense cap mena de coneixement real del tema.

      He insistit sovint en què d'amagatotis les negociacions multilaterals deuen estar bullint, però no sabem què s'hi cou. Potser hi ha un compromís ferm de la comunitat internacional demanant-nos que no ens afanyem gaire, per donar-los temps a enllestir-ho tot, o bé pel contrari, la comunitat internacional ens ha dit "ja us ho fareu". En el primer cas, la rendició dels "nostres" seria només aparent. En el segon cas, la rendició de l'establishment català seria incondicional, i en aquest escenari hem de ser conscients que els catalans només ens tenim a nosaltres mateixos.

      En aquesta doble proposició tenim la clau. Dissortadament res no ens fa pensar que la primera sigui la bona. La navalla d'Occam. La segona encaixa molt bé en el panorama actual, la primera trontolla. La classe política que s'ha quedat aquí i que no és a la presó, té molt interès a reconstruir una situació anterior i recuperar un modus vivendi com el d'abans. I això passa per la rendició incondicional. Pels presos i investigats també, encara que defensen coses molt més bàsiques, com ara la llibertat. Els de fora, fora estan. Com al '39 allà es quedaran, en un nombre molt més reduït, això sí.

      La teva anàlisi pot ser impecable, però el món ja no és el que era fa uns anys, potser mai no ho ha estat. Ningú no farà costat a Espanya en la repressió, però ningú no mourà un dit per evitar-la. I això, sobre el tauler, vol dir donar-hi suport, tenint en compte que a l'Espanya d'ara, a diferència de la del '36, no li cal ajuda militar exterior.

      Hi haurà judici i condemnes. Aquestes últimes són la negociació, mal m'està dir-ho. Aquí es cuinarà tot, i uns anys desprès vindrà Estrasburg i farà una condemna del procés judicial, però ja serà tard. Aquí s'haurà reconduït el tema.

      No veig cap alzamiento, francament. És difícil anar contra el teu propi règim. Les tensions per cercar la resposta violenta i l'enfrontament civil crec que porten el segell de l'estat, com sempre ha estat. Altra cosa seria un govern de Podemos a Madrid, i que aquesta formació realment volgués canviar l'estat tal i com és ara (no sé quins dels dos supòsits és més difícil, abans veig el Girona campió de lliga). Per pacificar una colònia no cal cap cop d'estat a la metròpoli, n'hi ha prou amb enviar tropes (militars o jutges) o, millor encara, fer anar o no l'aixeta dels diners. Els nostres mosquits no són com els cubans.

      Per últim sóc bastant escèptic amb el tema de la revolució de la gent. El distacco de l'estat espanyol existeix en cada cop més gent i és irreversible, cert. Però cal que es donin les condicions perquè això rebenti i surti a la llum de forma activa. I de moment aquestes condicions no es donen i, creu-me, en aquest sentit el reinodeEspaña té molt clar fins a on pot collar perquè això no arribi.
    • Mikaku2.760 14 677👍 262
      És molt interessant i encoratjador, i la manera en què ho escrius enganxa molt!

      Només tinc una pregunta, que crec que no queda contestada. Si més no, jo no ho he vist.

      La pregunta és: per què creus que ens volen expulsar? Vull dir, per què creus que ens estan empenyent cap a la independència? de quina manera això els beneficiaria, sabent que Catalunya té un pes econòmic vital per Espanyistan?

      Gràcies!
      • Pavel_Korchagin2.771 2 675👍 5.418
        No ens volen empènyer a la independència, ens volen fer desaparèixer definitivament. La seva ofensiva és per acabar amb la catalanitat i homogeneïtzar el regne d'Espanya.

        Ara bé, davant la seva ofensiva, molta gent es veu obligada a adherir-se a l'independentisme com a últim baluard de defensa contra aquest atac.

        És a dir, que el creixement de l'independentisme no és l'objectiu de l'ofensiva anticatalana, n'és un efecte secundari. I els espanyolistes es veuen amb prou força per imposar-se i assolir el seu objectiu tot i aquest petit contratemps. Però els hi pot sortir malament.
        • Mikaku2.760 14 677👍 262
          Però això no és pas nou, això sempre ha estat així des del 1714 quan deien allò d'assimilar el territori català.
          Em pensava que el tema anava cap un altre cantó.
        • dumis1.844 5 883👍 1.125
          No voldria aixafar la guitarra però què us fa pensar que els hi cal un alzamiento? Empresonen a qui volen, perden eleccions i s'ho passen pel forro. Segueixen manant. No els hi cal un alzamiento. Si la gent no sha mogut fins ara perquè sha de moure ara? Ens han tret el nostre president. Voleu més alzamiento que el que hem viscut? Què és un alzamiento? Espereu que vingui l'exercit? Ja no els hi cal.

          Aquí el problema és que hi ha molt espanyolista i a aquests ja els hi va bé així. No canviaran. Aquí o hi ha un miracle o ho veig negre. Ens tirarem 80 anys així. Catalunya és va arruïnant al costat d'Espanya. 

          Jo us entenc però..
      • Mafan874 1👍 811
        Jo sempre he tingut una teoria conspiranoica (o sigu: alerta argument cunyadista incoming) que casa amb el que es comenta en aquest post i el que diu el professor Pérez Royo. Per governabilitat. Si treus Catalunya de l'equació política Espanyola llavors any si i any també el PP i els pro franquistes guanyen les eleccions i ningu es revolta.

        Si formes part d'aquesta elit, pot ser un sacrifici acceptable desempallegar-te del país que et dóna més problemes políticament i que, a paraules de Pérez Royo, és el problema més gran sense resoldre d'Espanya.

        De fet hi ha altres precedents a altres països que han pres decisió en aquesta direcció. Per exemple l'imperi Angles va decidir desempallegar-se de les colònies, tot i que els hi aportaven grans beneficis a les seves arques, perquè els hi portaven molts maldecaps i en especial, problemes de governabilitat.

        Ara Espanya no és com Anglaterra i em temo que hi ha la possibilitat que el concepte "d'expulsar" que tenen el cap pot ser el mateix que tenien els Turcs amb els Armenis.
        • Makaku544 1👍 728
          Home, doncs NO...

          Avui en dia una de les forces que més cohesiona a Espanya és la enveja a Catalunya i la catalanofòbia resultant... Això vol dir que totes les autonomies voldran el mateix que se li doni a Catalunya... Que se'ns permet un referèndum? Demà mateix 5 o 6 comunitats autònomes voldran un referèndum. A Espanya no hi ha cap lògica racional, tenen un caràcter envejós i contradictori. "Donde dije digo dije Diego", i avui són franquistes i van a l'enterrament del Franco i l'endemà diuen que ells sempre van ser antifranquistes i militaven al Partit Comunista.

          Els mateixos que ara estan dient "separatistas nazis, nazis, nazis", si demà Catalunya fa un referèndum pactat, començaran a dir "pues nosotros también, porque mi comunidad autónoma también tiene derecho a decidir". Y si Catalunya s'independitzés, l'endemà els més beligerants contra l'independentisme que més cridaven "Tabarnia, Tractoria, Cocomocho" seran els primers en anar a fer cua per obtenir la nacionalitat catalana encara que no hagin estan mai empadronats a Catalunya... Si us sembla exagerat el que dic, és que encara no coneixeu Espanya i els espanyols.
      • saberut945 3👍 1.936
        Per instaurar una dictadura necessites un sotrac social de gran magnitud, com ara una guerra civil o un cop d'estat sagnant. També pots erigir-te com a home providencial, és a dir, fer un Erdogan.
        No pots arribar a un Parlament i cridar, amb el to de la canalla al pati: "Prímen per seeer dictaaadoooorrr", esperant que tots els diputats i la població et responguin "Vàlen!, sigues el nostre dictador". Necessites un dels sotracs esmentats.
        Que Espanyistan ja és una dictadura, amb diferents partits que no deixen de ser el que al franquisme denominaven las familias del franquismo, (google it), ho vaig explicar aquí.
        Per a poder instaurar una dictadura sense guerra civil / cop d'estat necessiten un sotrac social de magnitud semblant, com el desafío soberanista, desafiament que han creat i atiat com tots hem vist.
        El pla general espanyistaní el vaig explicar aquí. Ja han sotmès tot Espanyistan, perquè els espanyistanís s'han regalat al franquisme sense Franco. Però, ai las!, un petit reducte al norest es nega a viure sucant pa a la merda franquista. Per sotmetre Espanyistan no els cal un Alzamiento, però per a sotmetre'ns sí que ho necessiten.



        Sobre el que dius de l'economia, aquí queda respost: juguen molt i molt fort perquè no li tenen cap por a la seva població de zombies. Faran fallida i perdran Catalunya, però els amos del cortijo els diran que Catalunya nos ha traicionado i Europa nos ha traicionado mentre els idiotes espanyistanís donen als seus fills la leche de los americanos tot agraint el fet d'èsser muy españoles y mucho españoles. D'on no n'hi ha...
        (Aquesta resposta va per tu i per la resta de companys) 
    • Desconfiat4.030 3 521👍 4.270
      Bernat deltelles
    • Sam Belluga3.822 4 534👍 9.252
      Tot i que a vegades et marques com un punt pedant, la resposta la comparteixo al 99% i està molt currada.

      Positiu al sarró.
    • Aufrany4.131 3 510👍 3.814
      Molt bon comentari i molt necessari però respecte a això:

      Veient què va fer el nostre poble el Primer d'Octubre, no dubto quin camí triarem. 

      Veient el resultat i comportament dels nostres liders, veus a la gent disposada a jugar-se-la? Qui ho liderarà, en aquest cas serà molt més clara l'amenaça de violència, per que no haver-ho intentat el passat octubre? Es va malbaratar un capital de movilització molt important.
    • Indecomuner3.835 2 532👍 3.866
      Aquesta pintada a casa dels pares de la Meritxell Serret m'ha recordat la tesi de l'expulsió

  • Rigel61.504 10 6👍 29.817
    Fins que no ens desfem dels polítics de merda no podrem fer res més que intentar evitar que facin més mal del que fan.
  • LesttattUsuari sumador37.273 11 17👍 11.976
    Preveu.

    A veure.
  • saberut945 3👍 1.936
    Més amunt, l'Aufrany em respon amb una pregunta:

    Veient què va fer el nostre poble el Primer d'Octubre, no dubto quin camí triarem.

    Veient el resultat i comportament dels nostres liders, veus a la gent disposada a jugar-se-la? Qui ho liderarà, en aquest cas serà molt més clara l'amenaça de violència, per que no haver-ho intentat el passat octubre?

    Ara respondré al company Aufrany.

    Sovint enllaço comentaris meus anteriors, (hauria de dir llençols), en els que dono el meu punt de vista sobre un determinat concepte o situació. Quan et molestes a elaborar un discurs és inevitable una certa extensió. Per tant, ara ho tornaré a fer.

    Aquí ens trobem un concepte fonamental en Política i Sociologia: la legitimitat. Aplicada al notre cas, aquí va quedar definida:

    https://www.racocatala.cat/forums/fil/207026/govern-espanyol-planteja-precintar-collegis-electorals-si-convoca-referendum?pag=2#9240531

    El que explico allà, es demostra així:



    (si esteu a un PC, aquí la veureu en gran, per copsar com cal la magnitud de la tragèdia)

    Aquesta imatge és la demostració absoluta de la manca de legitimitat del règim espanyistaní a casa nostra: NO S'HO CREUEN NI ELLS.

    El per què dels continus fracasos de convocatòria espanyistanís ho vaig explicar al comentari que vaig deixar a aquest article a ND, amb el nick "tot pentinant el gat":

    https://www.naciodigital.cat/elpatidescobert/noticia/19/son/indecisos/unionistes

    Si llegiu ambdós llençols, tot queda explicat. Per resumir-ho: tenim davant un immens tigre de paper. Tenim davant un rei que, com vam veure ahir, va molt i molt despullat. Va radiografiat, per dir-ho així. És transparent.

    Per què han d'atiar el conflicte amb petits grups de fanàtics, sempre els mateixos? Per què han de recórrer fins i tot a membres dels cossos d'inseguretat, com va passar amb En Jordi Borràs i s'ha confirmat avui mateix?

    Per què tenint al costat poblacions enormes, com Badalona i L'Hospitalet, que sumen una majoria evident de vot 155, i tenint barris molt populosos en els que aquest vot també és majoritari... per què TOTES les manifestacions dependentistes a Barcelona als darrers anys han estat abrumadors fracasos de convocatòria?

    Per què tanta murga amb Tabàrnia per aquí i Tabàrnia per allà quan a TOTS els actes que convoquen els participants hi cabrien dins un autocar?

    PERQUÈ NO S'HO CREUEN NI ELLS. LA GENT, APROFITANT EL SECRET DEL VOT, VOTEN EL QUE VOTEN, PERÒ A L'HORA DE DONAR LA CARA NO HO FAN. TOTS ELLS SABEN QUE SORTIR AL CARRER A CATALUNYA AMB UNA ESTANQUERA ÉS PROCLAMAR-SE UN IDIOTA QUE VOL VIURE SOTA UNA DICTADURA ANTICATALANA QUE VOL ENFONSAR LA TERRA A LA QUE VIUEN I PROCLAMAR-SE UN MALPARIT QUE VOL IMPOSAR UNA DICTADURA ANTICATALANA QUE ENFONSI LA CATALUNYA DELS SEUS FILLS, DELS SEUS AMICS, DELS SEUS VEÏNS, ETC. PER TANT, LA GENT ÉS CONSCIENT QUE NEGAR LA INDEPENDÈNCIA NOMÉS HO PODEN FER ELS IDIOTES I ELS MALPARITS.

    Això és la legitimitat. Estan buscant, atiant el conflicte social, però no arriba, ni arribarà. Si s'ho creiessin, fa temps que l'AMB seria el Líban dels 80s. I no ho és, ni ho serà.

    Per tant, tanco aquí el capítol sobre la legitimitat del règim espanyistaní a casa nostra. Ara toca parlar de la legitimitat del règim autonòmic a casa nostra.

    Sobre la meva crida a la revolució al carrer, l'Aufrany em demana:
    Veient el resultat i comportament dels nostres liders, veus a la gent disposada a jugar-se-la?

    Quan el règim autonòmic català perdi tota la seva legitimitat, estarem més que disposats i serem imparables !!!

    Als darrers mesos, estem veient com cau aquest règim autonòmic. Els indepes, cadascú des del seu color polític i la seva perspectiva personal, veiem com els "nostres" ens diuen una cosa i fan una altra, ens exciten i provoquen en determinats moments però ens fan enrere quan els convé, fan proclames en nom de la desobediència però no han desobeit ni una coma dels autos judicials colonials... Als nostres ulls, estan perdent la seva legitimitat.

    Per resumir: recordo que a una de les darreres conferències d'en Partal que podeu trobar al Youtube diu ben clar que la nit del Primer d'Octubre els únics membres del govern català que volien fer una DUI en aquell moment eren Na Ponsatí i En Puigdemont. A la darrera, de 44:30 a 45:15, diu que Na Ponsatí era l'única d'aquell govern que veia clar que la DUI s'havia de fer el dia 1 mateix o el dia 2.

    No cal escarrasar-se gaire: si aquell govern no veia la necessitat de fer la DUI en aquell moment i no la va fer... aquell govern no era independentista. Ja està tot dit. El seu propòsit era un altre i encara ho és. Que l'objectiu dels "nostres" no és assolir la independència és obvi. Tots estem veient que el seu objectiu és esperar que el món ens la regali o Espanyistan ens la regali mentre ells i els seus aparells polítics fan la viu-viu. Com que això no passarà, han substituït tota la retòrica autonomista del "fet diferencial", "el peix al cove", "acords de finançament", etc, per la retòrica pseudorepublicana del "diàleg", "negociació", "dret d'autodeterminació", "eixamplar la base", etc.

    Què passa als darrers mesos? Que comencen a no enganyar a ningú. El que fan i diuen és esperpèntic, semblen caricatures de sí mateixos. Molta xerrameca però accions, cap ni una. Al març, a El Jueves ja ho deien:



    Demostració del que dic. Quan va aparèixer a la vida pública, escoltant-lo i llegint-lo, en Josep Costa em queia bé. Però del 30 de gener ençà...
    El 21 de març, la vigília de la primera votació d'investidura de Jordi Turull, en Costa feia aquesta piulada:



    Molt bé, senyor Costa. Què va passar 48 hores després amb en Turull, senyor Costa? Què va passar amb en Romeva, senyor Costa? Què va passar amb na Dolors Bassa, senyor Costa? Què va passar amb en Rull, senyor Costa? I amb Na Carme Forcadell, senyor Costa? Per què va marxar a l'exili na Marta Rovira, senyor Costa? On són, senyor Costa?
    Que no havíem de "plantar cara a la dictadura dels jutges", senyor Costa?

    Així és com es perd la legitimitat. I per reblar el clau... megaentrevista a El Nacional el 25 de juliol, on deixa ben clar que d'això de "plantar cara a la dictadura dels jutges"... millor que s'encarreguin uns altres, perquè ni el "nostre" Parlament ni el "nostre" Govern desobeiran ni una coma dels autos judicials colonials, com deia més amunt.



    És clar, és clar, senyor Costa; com que vostès s'han rendit, Catalunya ja no té ni Parlament ni Govern, i llavors, és clar, hi ha d'haver altres "àmbits lliures" que desobeeixin.


    I han fet aquest camí perquè han lluitat, senyor Costa. A més, el vicepresident d'un parlament que no val un ral perquè ells mateixos ens han demostrat que els nostres vot són inútils, no tenen cap valor mentre ells siguin els seus depositaris, perquè ni desobeeixen ni desobeiran, i afegint-hi que el nostre enemic ens ha demostrat que el que votem els hi sua la pebrotera, aquest vicepresident d'un parlament té la barra de dir-nos que...



    Molt bé, "focalitzaren aquesta energia" votant a opcions que es fan dir "independentistes" però no han fet res més que obeir. Bravo! Perquè, com diu el vicepresident d'un parlament que no ha desobeït ni una coma els dictamens de l'enemic, ha vist com els seus diputats s'entreguen a la justícia colonial o marxen a l'exili, ha vist com els tribunals de l'enemic decideixen qui pot ser candidat a la investidura i qui no, i veu com un jutge decideix qui és o no és diputat...  aquest vicepresident d'un parlament té la barra de dir:



                                                                           

    Ens prenen per imbècils. Per això perden la seva legitimitat. Com diu Xavier Díez, sobre l'homenatge d'ahir al seu bloc, (us el recomano):

    Pel que fa a l’independentisme institucional, la seva manca de determinació, fins i tot de definició i d’idees, la vaig trobar molt criticable. El ser o no ser (al carrer) no implica mitges tintes. O es va i s’avergonyeix de manera contundent a un Borbó a qui cal menysprear públicament, entenent que les seves paraules i els seus gestos no poden ser perdonables, o no es va (i s’envia una representació molt menor, i de groc).

    Això sí, i s'ha de valorar, després el senyor Costa es nega a encaixar la mà amb el Preparao.

    El vice-president del parlament, Josep Costa, s’ha negat a donar la mà a Felipe VI durant la commemoració del 17-A. El president espanyol, Pedro Sánchez, que seguia el monarca, no s’ha atrevit a oferir-li la mà. Ofès pel gest, Felipe VI no ha volgut saludar cap més autoritat catalana –consellers i secretaris generals del govern– i s’ha dirigit als familiars de les víctimes.

    Però, posats a triar, què preocupa més, què ofèn més al Preparao: que desobeexis als seus jutges colonials o que li neguis la mà? Si jo fos el Borbonian, ho tindria molt clar.

    Aquesta corrua de divergències entre el que diuen i el que fan els "nostres", com deia al llençol anterior sobre la finestra Overton, fan possible que de mica en mica s'ompli la pica. I la pica de l'escepticisme indepe està a punt de vessar.

    No us podeu imaginar com m'agradaria equivocar-me quan faig afirmacions tan contundents sobre els nostres representants. Sóc conscient que hi ha gent a la presó i a l'exili, gent embargada, gent imputada, i que tots ells mereixen el nostre respecte.

    Ara bé: són a la presó i a l'exili perquè s'ha demostrat que el règim autonòmic català és incapaç no ja d'assolir la independència, sinó de fer respectar el vot dels ciutadans catalans. Per tant, els independentistes estem veient l'ensulsiada del règim autonòmic català. Ja no ens els creiem.

    Quan s'entesten en continuar amb els seus plantejaments autonòmics, el seu partidisme autonòmic, les seves institucions autonòmiques, la seva premsa autonòmica, després d'haver comprovat que aquesta autonomia ni existeix ni existirà mai més... si volen continuar per aquest camí... o són ximples o són col·laboracionistes. Sento dir-ho, però és el que hi ha.

    El seu pla és esperar que ens ho facin des de Estrasburg, d'aquí set o vuit anys, esperar que Espanyistan ens concedeixi el referèndum... o esperar que la societat catalana, amb la nostra revolta popular i espontànea, els faci la feina. Mentrestant, anem cobrant el sou i tal dia farà un any. Torno a dir-ho; no voldria ser injust, però és allò de fets, i no paraules.

    Perquè, per acabar; ocasions per lluitar, n'han tingut a dojo. Imagineu que el 30 de gener s'obre la sesió i aquell mateix dia, potser al mig del Parlament, s'emporten enmanillat al president d'un parlament pertanyent a la UE per haver proposat la investidura d'un candidat que tenia tots els seus drets polítics en vigor. Imagineu la força que tindria aquesta imatge.
    Imagineu que enmig del seu debat d'investidura, un altre candidat és detingut i enmanillat davant les càmares. Per què aquell candidat es va entregar renunciant a, almenys, aconseguir aquesta imatge, potentíssima?

    Un vell adagi ravolusionari ho descriu molt bé: Si lluites, pots perdre. Si no lluites, ja has perdut.
    Com hem vist en 4K, d'ençà del 21D tot el que han fet és obeir i acatar. En aquestes condicions, per què hem de continuar confiant en ells? Quin sentit tindrà tornar a votar-los? Quin sentit té confiar la direcció d'un moviment polític-social a una gent que no lluiten perquè, potser, no volen guanyar?

    Quin sentit té continuar confiant en gent que 48 hores abans de veure com els seus companys marxen a la presó o a l'exili fan piulades com aquesta...



    ... però 48 hores després... ehem... ehem... Prou, senyor Torra?

    Seria molt feliç si m'hagués d'empassar demà mateix aquestes paraules. El temps dirà.

    Tornant a la pregunta de l'Aufrany: Veient el resultat i comportament dels nostres liders, veus a la gent disposada a jugar-se-la?

    Sí, per descomptat. Quan arribi l'ensulsiada del règim autonòmic català, que albiro a l'horitzó proper, els catalans sabrem que estem sols i llavors...



    Farem una revolució multitudinària i alegre, tan multitudinària i tan alegre que ningú ens podrà aturar. No hi haurà tancs ni contrarevolució dels contraris, perquè com ha quedat demostrat en començar, això d'Espanyistan no s'ho creuen ni ells mateixos.
    I estarem tan i tan carregats de raons que ningú, ni aquí ni a fora, ningú, per psicòpata que sigui, per malparit que sigui, ens podrà retreure res. Ningú ens podrà dir "negocieu", ningú ens podrà dir "dialogueu", ningú podrà fer apelacions a "la legalitat", a "l'afer intern", a "l'ordre constitucional".
    Llavors, tothom, aquí i a fora, haurà de triar entre aparèixer en públic cridant "Arriba España i a la merda la Democràcia i els Drets Humans al món occidental" o bé cridar "Visca la República Catalana".
    I aquesta tria l'haurà de fer la Colau, i en Coscubiela, i el teu veí de dalt, i la teva cosina de Granollers, i la Merkel, i en Macron, i la May, i en JM Serrat, i l'Évole, i la Julia Otero, etc. I quan els obliguem a fer aquesta tria, haurem guanyat.

    (Llegint-me, veig que potser m'haig de canviar l'avatar del Paco pel quadre "La Llibertat guiant al poble) 

    Crec fermament que arribarem a la situació que descric d'aquí no gaire i passarà el que dic. De nosaltres depèn. Fins ara, s'ha demostrat que els espanyistanís són uns sàdics de cal Déu. Si deixem que jutgin als nostres representants només per ser catalufos sediciosos... s'haurà demostrat que som una societat de masoques.
    M'acomiado demanant-vos de genollons que us mireu sencer aquest vídeo. (Són només 10 minuts). Potser creieu que aquest home i un servidor fumem merda de la bona, però em nego a creure que a tanta gent li faci tanta por el tigre de paper espanyistaní. Al gran article de na Pepi Oller que enllaçava al final del llençol anterior na Pepi diu: Em ve al cap la cita de Biko: "L’eina més poderosa en mans de l’opressor és la mentalitat de l’oprimit."

    Perquè, en definitiva: quan omplin Catalunya amb 250.000 o 500.000 "taxistes" que no tindran res a perdre i ho tindran tot per guanyar... haurem de tenir por? Nosaltres?

    Mireu-vos el vídeo, si us plau. Endavant les atxes !!!          

    https://www.dailymotion.com/video/x34enx4

Publicitat

Fòrums

  • 9.188.873 missatges
  • 217.276 temes
Fixa la barra dreta
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums

Fils
més votats

Accedeix als fils més votats
Publicitat