Fòrum

Desapareixen les notes de l'1 al 10 a l'ESO, ara s'avaluaran els assoliments

Estàs d'acord amb el canvi?
No
52 (82.54%)

7 (11.11%)

Crom el No Assoliment
4 (6.35%)

Vots emesos: 63
Foll Usuari sumador 77.057 11 3 👍 39.454
Ensenyament canvia les avaluacions a secundària per fer-les com les de primària



El curs vinent canviarà el sistema d'avaluació de secundària. Desapareixen les notes del 0 al 10 i s'avaluarà l'assoliment de competències, tal com ja es fa a primària.

El nou sistema d'avaluació de secundària per al curs que ve estableix el grau d'assoliment de competències bàsiques. Hi haurà 4 qualificacions: "assoliment excel·lent" (AE), "assoliment notable" (AN), "assoliment satisfactori" (AS) i "no assoliment" (NA), per a les assignatures suspeses.

En cada curs hi haurà tres competències transversals que hauran de ser treballades en totes les matèries. Es tracta de competències dels àmbits comunicatiu, digital i personal i social.

El conseller d'Ensenyament, Josep Bargalló, explica que aquestes noves avaluacions reflectiran l'evolució dels alumnes:

" Les rúbriques inicials, és a dir, allò que hem acordat inicialment que l'alumne ha d'acabar assumint, doncs ho ha fet, però no només a través d'una avaluació clàssica del professor, sinó també a través d'una avaluació dels companys, d'una avaluació d'altres professors."

 Ramon Font, responsable del sindicat USTEC assegura, però, que els canvis en l'avaluació a l'etapa secundària persegueixen una atenció més personalitzada i per tant més recursos, cosa que farà difícil que l'aplicació de la normativa no es faci del tot efectiva fins al curs 2019-2020:

" Tot això requereix més professorat, requereix unes ràtios més baixes, requereix menys horari lectiu, més hores de coordinació per poder fer aquesta atenció que demana el decret de les famílies per poder fer l'atenció a l'alumnat individualitzada."

 Font ha recordat que actualment les ràtios per classe es poden situar al voltant dels 30 alumnes. El responsable de la USTEC, en una entrevista a Catalunya Ràdio, també ha destacat que la comunitat educativa s'adaptarà a la nova nomenclatura per avaluar els resultats que preveu el nou decret, i que s'aplicarà el setembre.


http://www.ccma.cat/324/ensenyament-canvia-les-avaluacions-a-secundaria-de-les-notes-als-assoliments/noticia/2865384/

Respostes

Configuració
  • barcelonista100 14.736 10 130 👍 1.112
    Mantenint cada cop més els nens en un món de cotó-fluix, i després amb 30 anys no sabran ni planxar-se la roba.
  • GatNegre 21.289 8 67 👍 6.802
    és la típica cursilada que només pot sortir d'una ment progressista

    Anem directes cap el feixisme nois, no en tingueu cap dubte. L'Estat cada cop vol controlar més tot el que passa i per això necessita una població poc exigida en el sentit intel·lectual, treient tota competitivitat, esperit de sacrifici, de superació etc.
  • ziol 7.143 14 303 👍 2.518

    Li posis el nom que li posis, o codifiquis amb nombres, lletres, locucions o figuretes, avaluar és donar una informació, sí, allò que es mesura en bits.

    Amb el sistema que proposen seran exactament 2 bits de informació.

    Amb el sistema precedent, pressuposant que les notes han de ser enters entre el 0 i el 10, són 3,459… bits, gairebé el doble d’informació.

    Em pregunto aquí si els responsables de tot això tenen els coneixements mínims de la teoria de la informació per saber calcular els bits —la meva opinió personal és que això s’hauria d’ensenyar a 3r d’ESO com a tard—. Si no els tenen i només han actuat intuïtivament, els considero totalment incapacitats per a decidir normes sobre educació, independentment del currículum que tinguin.

    Com menys informació, per a mi, pitjor. Tot i que cada bit val menys que l’anterior de cara a saber la situació d’una persona.

    També hi ha el fet que depenent del resultat la informació pot ser més gran o més petita: si algú en sap molt, encara es pot matissar —una mica— amb el sistema proposat, però si no té el nivell per a continuar, no sabem si és que no en té ni idea, o si pràcticament hi arriba i només li manca una empenta final.

    I tenint en compte també, que la informació sobre l’avaluació té un component important de soroll i subjectivitat.

    Òbviament s’hauria d’anar a un sistema molt més informatius, no per a classificar linealment els alumnes a cada assignatura —que és un dels invents que actualment resulta més nefast dins els sistema tot i que pràcticament no està contestat—, sinó per a conèixer amb la precisió que calgui la seva situació dins l’arbre global de coneixements.

  • the_west_rulez 13.866 3 143 👍 12.390
    És a dir, la versió a secundària del Progressa adequadament/ Necessita millorar.
  • AltairRC 1.618 946 👍 1.072
    Pels que no us agrada li podeu posar numeros així:

    0-4 = No assoliment
    5-6 = Assoliment satisfactori
    7-8 = Assoliment notable
    9-10 = Assoliment excel·lent.
  • Josep de la Trinxeria 33.201 13 21 👍 18
    Quines collonades. Allò que haurien de fer és esmerçar més recursos a la pública, podent així reduir el nombre d'alumnes a 15 per classe i poder abastar tot els alumnes.
    Res més que això.
    I tornar a la cultura del sacrifici i saber gestionar la frustració.
  • rotllan 8.827 4 247 👍 6.895
    Aprofito aquest fil per compartir una reflexió d'un professor d'ESO i batxiller jubilat. Parlava de les notes de tall a les carreres. Deia que era molt injust perquè tancava moltes portes als "menys llestos". Deia que no té sentit que carreres com la de física tinguin una nota de tall de 5 o 6 i que la d'infermeria sigui de 8 o 9 (m'invento els números). Molts alumnes amb notes altes que tindrien capacitat per fer carreres més difícils prefereixen fer les fàcils. Alumnes que potser no es poden treure física però que es poden treure infermeria no hi tenen accés per la nota de tall.
    Què en penseu?
    • GICA 2.454 13 737 👍 844
      Jo també sóc professor de batxillerat retirat (no pas jubilat, en bon català). Pots dir què és això de "nota de tall"? Gràcies, empordanès.
    • Foll Usuari sumador 77.057 11 3 👍 39.454
      Les notes de tall van segons les places que s'oferten no segons la dificultat de la carrera.

      Moltes enginyeries és un 5 i és infinitament més difícil que magisteri on a molts llocs cal un 7-8.
      • rotllan 8.827 4 247 👍 6.895
        És exactament el que estic diguent. Algú que podria treure's magisteri però no física no pot entrar a magisteri i pot entrar a física perquè els que podien fer física han optat per magisteri. Una mica com si m'envies a fer l'ultra trail del Mont Blanc perquè en Jornet i companyia han agafat totes les places per fer la cursa de St Pere de Figueres.
    • ziol 7.143 14 303 👍 2.518

      Subjectivament, has posat un mal exemple. Sóc físic i la parella infermera. No hi ha una carrera més difícil que l’altra. Difícilment jo hagués pogut fer infermeria i ella física.

      El motiu? No tant la dificultat real sinó, per una banda la meva incapacitat de recordar llistes de memòria, tipus anatomia, i la manca de formació d’ella en números.

      Com que moltíssima gent porta un dèficit en matemàtiques des dels primers cursos de primària, les carreres que en necessiten tenen fama de «difícils» quan subjectivament és tot el contrari. Per exemple, en tota la secundària, l’única assignatura que mai no vaig haver d’estudiar van ser les matemàtiques, i en menor mesura la física o la química; en canvi, la història o la literatura, no eren deduïbles i m’exigien molt més «perdre el temps». I no ho dic de manera pejorativa respecte les matèries, sinó per la sensació que tinc que gairebé tot el que sé d’aquests temes, no va ser el que vaig aprendre a l’escola, sinó fruit d’interessos personals posteriors. Bé, les matemàtiques tampoc no les vaig aprendre a l’escola, però al menys, i segurament per això, tenia fama de «bo».

      Aleshores, a l’hora d’escollir carrera, els criteris successius van ser:

      Primer. Descartar les que no podries aprovar, en el meu cas les memorístiques com dret o medecina. O les que requerien una habilitat que no tenia i que sospitava que no podria adquirir —dibuix—, com arquitectura o belles arts.

      Segon. De les que queden, les que m’agradin, independentment de la seva fama de difícils.

      La reflexió, és certa però no significativa, tornant als exemples particulars, el meu fill és científic i va necessitar un 5 per entrar, la meva filla va fer una carrera «fàcil», hi va necessitar gairebé un 8.

      • rotllan 8.827 4 247 👍 6.895
        A veure eren exemples. La meva mare va començar enginyeria agrònoma i suspenia i després es va passar a infermeria. Jo no ho sé no he anat a la universitat però el meu pare sempre diu que la meu mare fent infermeria estudiava gairebé el dia abans i treia notes altes i que ell a biologia havia de suar una setmana per aprovar.
        • ziol 7.143 14 303 👍 2.518

          La meva dona va fer allò que en el seu temps —1973— se’n deia Assistent Tècnic Sanitari, que eren les infermeres del moment, i em diu que va haver d’estudiar força, especialment l’anatomia.

          Molt més endavant i va passar-se a la diplomatura d’infermeria, i encara més tard a l’especialitat psiquiàtrica. I com que estudiava a casa, vaig veure els textos i em va semblar força fàcil. A ella també. Clar que no és el mateix partir de zero que fer els exàmens d’una cosa que portava vint anys fent. De totes maneres, al menys amb l’especialitat, es passava força temps estudiant apunts. Bé, ens passàvem força temps perquè jo li passava els «tests», i per cert que vaig aprendre força també d’una cosa que mai no hagués dit…

          Òbviament, una carrera científica, suposo que ara encara igual, era una altra manera d’estudiar, mai no vaig haver d’estudiar-me res de memòria, llevat d’alguna demostració molt artificiosa d’aquelles que sempre sortien als exàmens. Tot era fer problemes, que no exercicis, es a dir resoldre qüestions que d’entrada no hi ha un procediment que conegués. Potser això també es considera difícil perquè a l’escola, gairebé mai es fan problemes, tot són exercicis que a l’alumne ja li han explicat com es fan i la dificultat rau en que no ho recorda.

          Però estic d’acord amb el professor d’ESO en que les notes són un procediment molt barroer per seleccionar els alumnes que puguin anar a diverses carreres.

          Per exemple una com biotecnologia exigeix una nota tan alta que, donat el sistema de càlcul de les notes, exigeix que l’alumne les hagi tret —també— molt altes en filosofia, història o literatura que poc tenen a veure amb les seves possibles aptituds per a la carrera; o potser fins i tot poden ser negatives, ja que pot implicar un alumne memorístic.

  • elbruixot 3.084 13 640 👍 1.096
    l'únic que es pretén és amagar el fracàs escolar, les metodologies empresarials s'han traslladat al sistema educatiu i l'èxit és donar papers per a tots... així el client-alumne està content i el propietari-polític té un èxit que frega el 100%. Mentides per tots els costats, manca d'exigència i esforç a l'alumnat, ara l'educació únicament és màrqueting i fer publicitat d'unes dates que no estan recolzades amb cap realitat. Regalar els títols ESO i Universitaris, a canvi d'una pau social que no exigeix un docent per cada classe de 20 alumnes.

    Els pares i els alumnes només volen el títol, els polítics els seu vot i quant més incults més senzill convèncer-los.

Publicitat

Fòrums

  • 9.125.644 missatges
  • 215.203 temes
Fixa la barra dreta
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums

Fils
més votats

Accedeix als fils més votats
Publicitat