Fòrum

La mort del català no serà pas lenta

Pedrolo 10.045 2 207 👍 4.376
Molta gent opina que el català anirà esllanguint-se, corcant-se, debilitant-se i anirà morint poquet a poquet en les properes dècades. I crec que s'equivoquen de mig a mig. Una llengua minoritzada i sense un estat darrera (més aviat amb un estat a la contra), pot desapareixer ràpidament si:


1) Partits com Ciudadanos assoleixen el poder i comencen a canviar l'escola, retallar subvencions, fer programes en espanyol a la CCMA i treure-li diners, etc.;

2) L'arribada d'immigrants es fa completament insostenible i ens desborden del tot. L'immigrant vol esforçar-se el mínim en tot allò que no vulgui dir subsistir i, després, prosperar;

3) Es recentralitza encara més Espanya com volen Ciudadanos, VOX i companyia. Ara en Rivera ja parla de treure els partits "nacionalistes perifèrics" del Congrés i el Senat. Això ja es carrega fins i tot el peix al cove. A més, ja han provat el 155 i no s'aturaran aquí. En una situació així, la nostra llengua patirà molt: escola, TV, ràdio, subvencions...

4) Els propis parlants es passen al castellà i a l'anglès en massa... com ja passa a Internet, el món audiovisual, el lèxic juvenil, etc.

En qualsevol d'aquests casos, els parlants que usin la llengua (que és el realment important) anirà minvant a marxes forçades i ens podem trobar sense català abans del 2050. Llavors només quedaran petites flames en forma de micromecenatges, extraescolars i similars.

Respostes

Configuració
  • the_west_rulez 13.863 3 143 👍 12.385
    Bentornat! (ironia)

    Ja t'agradaria que la llengua s'extingeixi tan ràpid.
  • Pedrolo 10.045 2 207 👍 4.376
    A la Universitat ho veuen així, també:

    El percentatge de valencianoparlants serà inferior al 10% en 2050, si es manté l’actual política lingüística

    23
     
    Quadre evolució valencià-castellà.

    Clara Miralles Vila, una estudiant de física que ha realitzat un treball de fi de grau dirigit pel professor Manel Perucho, ha superat tant el discurs benèvol sobre el futur daurat del valencià com aquell que ens alerta d’una desaparició pròxima, si no es capgiren les polítiques públiques. Miralles ha elaborat una descripció i una projecció quantitatives fonamentades en models científics que ella mateixa ha afinat per a aquest objecte d'estudi.

    El treball està basat en les dades que aporten les enquestes del Servici d’Investigació i Estudis Sociolingüístics (SIES) de la Generalitat Valenciana i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.

    La dinàmica de la competició que s'estableix entre l'ús de les llengües en una societat multilingüe com la valenciana, amb una simulació feta des de models de la física amb aparell matemàtic, és l'inusual mètode d'estudi d'un fet social del qual la nostra societat ha parlat molt --i, en canvi, ha mesurat ben poc. 

    En la seua anàlisi, Miralles ha emprat dos estudis matemàtics per a descriure la situació sociolingüística i de competència entre el valencià i el castellà al nostre territori. El primer, el model d’Abrams-Strogatz, pren en consideració un sistema format per dues llengües en competició: el valencià i el castellà en el nostre cas. Aquest model postula que el nombre de parlants de cada llengua està també determinat per un paràmetre que reflecteix l’atractiu d’aquesta, és a dir, les oportunitats socials o econòmiques que ofereix als seus parlants. En aquest model l’equació ens descriu que, en funció d'aquest desigual atractiu, una llengua desapareix sota la preponderància de l’altra.

    El segon model, el de J. Mira i A. Paredes, és una versió millorada de l’anterior, ja que supera els dos blocs lingüístics i incorpora un tercer grup de parlants: els bilingües. A més, prediu que el bilingüisme es mantindrà en funció del grau de semblança entre les dues llengües que competeixen i que el transvasament d’un parlant d’una llengua cap a l’altra sol passar per l’estat intermedi, el del bilingüisme, i aquest estat serà més estable com més semblants siguen ambdues llengües.

    “Les dades tractades al treball mostren una clara tendència decreixent en l’ús del valencià, tendència que, segons les aproximacions del model, conduiria a la seua minorització i possible desaparició. Tot i que qualsevol model és una simplificació de la realitat, aquests poden ser de gran utilitat a l’hora de predir situacions futures a les quals es pot arribar si no es canvien els patrons vigents i es prenen mesures polítiques i socials adients per tal de reconduir la situació”, explica Clara Miralles. 

    Entre els resultats que extrau aquesta investigació, hi trobem la importància de paràmetres com l’estatus social i la semblança de les llengües, i el model Mira-Paredes “prediu que una de les dues llengües acaba desapareixent, en el nostre cas, el valencià, i que el grup de bilingües no és estable i, per tant, també desapareixerà”, afirma Miralles en la seua investigació. 

    Per al sociolingüista i consultor de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Ernest Querol, “Clara Miralles, dirigida pel professor Manel Perucho, ha tingut la traça d’harmonitzar la matemàtica, la física i la sociologia del llenguatge en el seu treball de fi de grau. I també l’esme de trobar el punt just entre la simplicitat i la complexitat, sense fer aquesta darrera massa senzilla, que és el que li havia passat al model molt conegut d’Abrams i Strogatz. Hi ha hagut d’afegir complexitat perquè aquests autors no consideraven les persones que parlen dues llengües. Miralles descriu bé la realitat sociolingüística, fet que li permet fer prospectiva i alertar que per a evitar la davallada del valencià cal implementar polítiques decidides de suport.”

    Segons les fonts consultades, actualment coexisteixen prop de 6.000 llengües al nostre planeta, de les quals un 4% són parlades pel 96% de la població, mentre que el 25% tenen menys de 1.000 parlants. Les previsions més optimistes diuen que al final de segle la meitat de les llengües desapareixeran, però les més pessimistes prediuen que desapareixeran el 90% de les llengües actuals. Miralles conclou en el seu treball que queda patent que si es manté la tendència segons el model d’Abrams-Strogatz durant els pròxims anys, l’any 2050 el percentatge de valencianoparlants serà inferior al 10%.

    Rafael Castelló, director del Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, ha declarat en referència al treball de Miralles: “És summament interessant comprovar com la situació social del valencià preocupa i planteja preguntes a investigadors i investigadores de qualsevol disciplina: evidencia la preocupació social existent al País Valencià, donades les polítiques aplicades pels successius governs autonòmics. Els resultats obtinguts, a més a més, ens reafirmen en la necessitat de mantenir polítiques conscients i fermes que puguen redirigir l’evolució que podrien seguir els esdeveniments si no ens comprometem col·lectivament. Aquesta investigació demostra que si deixem els usos de la nostra llengua a l’albir de les eleccions individuals, segons les regles de mercat, el futur serà més aviat curt i que, per tant, es requereix el compromís col·lectiu. En aquest sentit, la Universitat de València, amb la seua política lingüística, vol assumir aquest compromís davant la societat valenciana”.

    Finalment, Clara Miralles, graduada en Física per la Universitat de València, vol remarcar també la necessitat que existisca una col·laboració entre els sociolingüistes i els físics i matemàtics per tal d’afinar els models respecte a la realitat social i reflexionar sobre el significat dels resultats.

     

    Data d'actualització: 29 de setembre de 2014 07:00.

    Llista de notícies
     
     
     
    © 2018 UV. - Av. Blasco Ibáñez, 13. 46010 València. Espanya. Tel UV: (+34) 963 86 41 00
    • peix_menut 1.483 5 995 👍 247
      Escolteu, ja us faig un avançament jo que som creixit en la versió més avançada de la Catalunya colonitzada. Els Països Catalans en pes finiran com Catalunya Nord si no arriben a constituir-se en estat(s) i distanciar-se d'Espanya. Per això cal ser independentista i a parer meu això és com s'ha d'explicar el nostre projecte: volem ser com Itàlia i no pas com Occitània. La tria és nostra i és ara o mai.
  • __26903__ 16.170 8 👍 11.442
    En comptes de venir aquí, plorar i fer campanya derrotista, podries invertir aquest temps preciós en activitats beneficioses per a la llengua que tant et preocupa. N'hi ha, per exemple, que impartim classes de català a refugiats. Tu què fas per la causa, a banda de defecar fils tot fent el ploramiques?
  • Pedrolo 10.045 2 207 👍 4.376
    Són unes dades esgarrifoses!!!!!!

    Ús habitual del català a Catalunya:

    1900: 99%
    1930: 90%
    1980: 60%
    1999: 50%
    2010: 39,5% [Dada extreta d'aquí, pàgina 19]
    2013: 36,3% [Dada extreta d'aquí, pàgina 31]
    2018: veurem què en surt de la macroenquesta de l'Idescat que s'està fent ara.
  • henke 56.688 11 9 👍 9.445
    +1 a tot. Gràcies per dir les coses pel seu nom sense anestèsia.
  • Puigdomènech 9.254 12 232 👍 2.262
    No tenim cap persona monolíngue en català, per tant, sí, el català va camí de l'extinció i és probable que si hi veuen forat tractin d'accelerar el procés.

    Jo ara mateix veig un problema en l'ascens de C's. No per les bajanades del seu discurs, el feixisme camuflat etc, sino pel fet que molta gent que no els hauria d'haver votat mai a la vida ho ha fet...  alguna cosa falla al sistema educatiu. És la conclusió que n'estrec. No és només que regalin el nivell C de català a gent que no domina prou l'idioma (i per tant no sentirà cap estima per ell) sinó que també falla l'educació civica, i els aspectes més bàsics del que ha de ser la política.

    Bé, de fet només cal sortir al carrer, i si tens una edat, t'adones de seguida del tipus de gent que hi ha... de les tendències, etc. Massa decadent tot plegat. El pitjor de tot és que no s'entreveuen solucions.
    • Jaume_I 14.435 10 136 👍 6.510
      per la teva tranquil·litat et diré que la dada del 1930 es certa però la del 1999 i la del 2010 tenen molt a veure amb l'arribada massiva d'immigrants. Per tant no estaríem parlant de persones que deixen de parlar-la com SI és al País Valencià sino per un increment bèstia de població. El que cal és NATALITAT CATALANA
  • Foll Usuari sumador 77.054 11 3 👍 39.450
    L'única manera de recuperar-ho és tenint un Estat i fins i tot així serà difícil.
  • Joaquim_bcn Usuari sumador 26.577 12 40 👍 2.469
    Em sembla que molts teniu una idea equivocada sobre el tema del català. El meu punt de vista en tres punts:

    - Al català ja li ha passat el tren de l'Estat-Nació, un país-una llengua. Això ja no ho té ni França. Al món globalitzat és impossible, i encara més en un cas com el nostre.

    - El català sobreviurà com la llengua dels nostres, dels catalanoparlants. Som, i seguirem essent, un col·lectiu que l'usarem entre nosaltres, una mica com l'anglès dels negres als Estats Units: la nostra música, els nostres llibres, les nostres converses. Els catalanoparlants serem, i ja ho som, una comunitat lingüística més entre les altres que hi ha al país. Tenim poques possibilitats d'expansionar-nos, però també d'extingir-nos.

    - La independència serviria, possiblement, per a donar més prestigi i preponderància a la nostra llengua, i a la nostra comunitat lingüística per ser la més poderosa al país, la més mobilitzada i la que més continguts propis genera. Però no servirà per fer del català la llengua pròpia de les altres comunitats. Oblideu-vos de la Catalunya dels anys 20, això ja no tornarà.
    • Pedrolo 10.045 2 207 👍 4.376
      Joaquim, completament d'acord en què no tornarem a 1920. Però completament en desacord quan dius que el català no pot desaparèixer: mira el gaèl•lic. Entre la immigració per milers i el poc nombre de naixements que tenim, tindrem una substitució cultural i lingüística en poques dècades.
      • Joaquim_bcn Usuari sumador 26.577 12 40 👍 2.469
        No, no ho crec. En tot cas la nostra comunitat es farà més petita en termes percentuals. Però no desapareixerà fàcilment.

        No anem cap a un escenari com el gaèlic o l'occità, en què la gent deixava l'idioma. Anem cap a un escenari de conservació d'una comunitat catalanoparlant enmig d'altres: castellanoparlant, llatina, àrab, anglesa, etc.

        Erreu en el diagnòstic. El què va passar amb l'occità no passarà aquí perquè l'època històrica i les condicions són diferents.

Publicitat

Fòrums

  • 9.125.354 missatges
  • 215.184 temes
Fixa la barra dreta
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums

Fils
més votats

Accedeix als fils més votats
Publicitat