Fòrum

Estralls personals del maleït procés

Astralcat 2.915 2 654 👍 2.294
Definitivament, fent abstracció i perspectiva de tot el què ha passat de ja fa quasi un any admeto, lamento i em desespera profundament la destrossa en la consiència i en l'estat d'ànim que tot aquest malson m'ha provocat.

En el meu interior hi havia ideals, concepcions i orgulls que definitivament estan esmicolats. L'estret marge per la innocència, que encara tenia un raconet permanent en la meva ànima, s'ha esvaït per a no tornar mai més. 

El residu indesitjable que ha impregnat la meva persona des de que el sol començà a escalfar l'estiu passat ha estat: Més agressivitat i violència, més desconfiança en les persones, el sentiment de tristor i desesperança i la sensació de formar part d'un equip de futbol que surt una vegada i una altre a un terreny de joc sense proteccions, tàctica ni voluntat real de guanyar cap partit.

No cal fer-se mala sang, suposo, si hagués de triar entre una vida profundament avorrida a una intensament inestable em decantaria per la segona, doncs he mirat sempre amb mals ulls la pau dels covards, que com res senten ni de res formen part, res els pertorba ni ningú els trasvalsa.

Sí que lamento una cosa que es fa difícil guarir: Les amargues i tenses discusions que he tingut amb sers estimats en diferents moments d'aquest episodi de la nostra història. Això sí que és un recàrrec feixuc. Tals topades no han estat pas amb familiars de contraris a la independència. Amb aquests teniem tant clar que si obriem l'aixeta de la contenció i la franquesa tindriem una tempesta perenne de la que mai ens podriem aixoplugar. A resultes de lo qual les converses sempre defugien d'aquesta actualitat i ens centravem en tractar aspectes mundans, domèstics inclús aprofundint en aficions comunes.

Ha estat amb els éssers de sang favorables a la independència amb els que hem mantingut els desencontres més tristos i vehements. La perplexitat i incomprensió que em provocava llur forma de concebre el present conflicte han fet saltar les espurnes en masses ocasions. I de forma recíproca ens hem dirigit paraules, acusacions i (malgrat voler-ho evitar de forma consient i serena) improperis dignes d'una discussió per herència mal repartida o alguna deslleieltat greu cap a algun membre de la família.

I és d'aquests lamentables desencontres personals dels que voldria saber sobre els que llegiu això, per enfocar-ho amb un altre punt de vista ja que sento estar al costat i ben a tocar d'enviar a fregir espàrrecs aquest univers paral.lel en el que estic endinsat. El maleït procés, la lluita...la pàtria. Fer-ho seria tant vergonyós com no haver aportat res de positiu en el transcors d'una vida. Però si el capteniment i preocupació permanents en aquesta lluita col.lectiva ha d'esquitxar i malmetre el recte camí que em procuro per a mi mateix i pel petit grapat de persones per les quals val la pena caminar plegats..la raó m'assenyala clar i nítid el camí a seguir.

Respostes

Configuració
  • Astralcat 2.915 2 654 👍 2.294
    Molts ja coneixereu aquest poema català medieval, però per qui encara no ho hagi fet, encarna fidelment aquest sentiment:


    Presoner (català antic)

     

    Desert d’amics, de béns e de senyor,

    en estrany lloc i en estranya contrada,

    lluny de tot bé, fart d’enuig e tristor,

    ma voluntat e pensa caitivada,

    me trob del tot en mal poder sotsmès,

    no vei algú que de mé s’haja cura,

    e soi guardats, enclòs, ferrats e pres,

    de què en fau grat a ma trista ventura.

     

    Eu hai vist temps que no em plasia res;

    ara em content de ço que em fai tristura,

    e los grillons lleugers ara preu més

    que en lo passat la bella brodadura.

    Fortuna vei que ha mostrat son voler

    sus mé, volent que en tal punt vengut sia;

    però no em cur, pus hai fait mon dever

    amb tots los bons que em trob en companyia.

     

    Tots aquests mals no em són res de sofrir

    en esguard d’u qui al cor me destenta

    e em fai tot jorn d’esperança partir:

    com no vei res que ens avanç d’una espenta

    en acunçar nostre deslliurament,

    e mes que vei ço que ens demana Sforza,

    que no sofir algu raonament,

    de que llangueix ma virtut e ma força.

     

    Per que no sai ni vei res al present

    que em puixa dar en valor d’una escorça,

    mas Déu tot sol, de qui prenc fundament

    e de qui fiu, i-z amb qui mon cor s’esforça;

    e d’altra part del bon rei liberal,

    qui em socorrec per gentilesa granda,

    lo qui ens ha mes del tot en aquest mal,

    qu’ell me’n traura, car soi jus sa comanda.

     

    Reis virtuós, mon senyor natural,

    tots al present no us fem altra demanda,

    mas que us record que vostra sang reial

    mai defalli al qui fos de sa banda.

    El presoner (adaptat al català actual)

    Privat d’amics, de béns i de senyor, en un lloc estrany i en una contrada estranya, lluny de tot bé, fart d’enuig i de tristesa, captivades la meva voluntat i la meva pensa, em trobo sotmès del tot a un mal poder, no veig ningú que tingui cura de mi i estic vigilat, tancat, encadenat i pres, cosa que he d’agrair a la meva trista sort.

    Jo he vist temps en què res no em plaïa; ara m’acontento d’allò que em fa tristesa, i ara considero més lleugers els grillons que en el passat les belles robes brodades. Veig que la Fortuna ha mostrat la seva voluntat sobre meu volent que hagi arribat fins en aquest punt; però no me’n desassossego, car he fet el meu deure amb tots els bons amb qui em trobo en companyia.

    Car prenc conhort per tal com sóc presoner per mon senyor, servint-­lo tant com podia, superat per les armes i per un major poder, no pas per cap mancament de cavalleria. I prenc conhort quan no puc aconseguir posseir res sense patir fatics, però d’altra banda estic a punt de morir de tristesa quan veig que el món s’acontenta amb el contrari.

    Tots aquests mals no em costen gens de suportar en esguard d’un que em trasbalsa el cor i que em fa apartar contínuament de l’esperança: el fet de no veure res que em faci avançar ni una empenta en procurar el nostre alliberament, i més, quan veig el que ens demana Sforza, que no s’avé a cap mena de raó, per la qual cosa defalleixen la meva virtut i la meva força.

    Per tot això no sé ni veig res per ara que em pugui afavorir ni en el valor d’una escorça sinó tan sols Déu, en qui prenc fonament i de qui em fio, i amb qui el meu cor es conforta; i d’altra banda el bon rei liberal, que em socorregué per la seva gran gentilesa, el qual ens ha posat del tot en aquest mal, i ell me’n traurà, ja que sóc sota el seu comandament.

    Rei virtuós, mon senyor natural, tots ara no us fem altra demanda, sinó que recordeu com la vostra sang reial mai no decebé aquell qui fou dels seus.

     

  • autokrator 10.724 2 196 👍 6.506
    A mi no m'ha suposat una gran decepció que el procés fos una farsa perque jo això ja ho veia. De fet fins i tot va arribar més lluny del que jo esperava perque crec que el poble va empenyer els polítics fins a on no volien arribar, tot i que la DUI va ser fake jo és que no esperava ni aquest fake. Si que em va decepcionar una mica els primers dies d'octubre en els que, tot i no creure en el govern de Puigdemont, vaig pensar que amb la movilització del poble es podia obrir una crisi molt forta que provoqués alguna mena d'intervenció internacional i no va tenir lloc res d'això perque es van encarregar d'aturar-ho.

    Llavors a nivell personal em pasen dues coses: la majoria dels meus amics i entorn són unionistes, ara s'ho prenen molt a broma perque ells no veuen la diferència entre els que erem crítics i els que s'ho creien tot i eren molt feliços amb la revolució dels somriures i que només calia votar. Per als meus amics tots som la mateixa colla de frikis iluminats i en fan broma. Amb els amics que sí són indepes i que, de fet, ho eren abans que jo i que, en certa manera han fet per portar-me a mi cap a l'independentisme, em passa que no els hi puc dir el que penso: no puc mostrar el meu pessimisme ni la meva absoluta falta de confiança en el procés perque ells hi creien fermament i encara que ara fan crítiques, es neguen a creure que tot sigués una farsa, que s'ha acabat i que no hi havia res al darrera i que això ha de canviar molt i que trigarà molt de temps. No em veig amb cor de dir tot això davant d'ells perque encara creuen que qualsevol dia això revifarà per ves a saber quin motiu i que estem molt a prop. 

    Llavors em conecto al Racó i ho trec aquí. Ho sento pels qui es molestin (ves a saber si algún no sou un d'ells).
    • Astralcat 2.915 2 654 👍 2.294
      No volia incidir en si tal cosa és farsa o no, el desencís que m'ha causat veure que un gruix considerable d'adeptes a la independència posa el topall per lluitar per la independència tant bon punt ensuma l'evidència de tenir conflictes físics amb la part civil contrària. 
      La violència no és una cosa que s'hagi de perseguir com un malalt, però dir que només conceben el procés com un conjunt de concentracions humanes, denuncia de l'hostilitat de l'enemic i implorar l'ajuda externa sense fer cap passa més és el que m'ha fet bullir la sang no poques vegades.
      • autokrator 10.724 2 196 👍 6.506
        Respecte al desencís jo no l'he tingut justament perque, com et dic, esperava encara menys. De fet la reacció de la gent durant uns dies és l'únic que he vist de possitiu, esperava menys capacitat de resistència. Que després els líders polítics es van encarregar d'apaivagar-la doncs era una cosa amb la que ja hi comptava. Ara, al menys, penso que si es troba una ocasió hi podria haver un nou 1 d'octubre, i potser es podria aprofitar. 
      • Argimont 5.948 1 356 👍 3.778
        Ja noi, però a l'altra banda també Hi ha por ...
        Parlo de Por que es sinonim de covardia , i passa també a l'enemic .
        Sempre ha passat
    • Argimont 5.948 1 356 👍 3.778
      El que es una farsa es el partit que has votat  al principi i vas ser avisat i jo et vaig dir que Podemos era una farsa  ,mil i un cops .
        • Argimont 5.948 1 356 👍 3.778
          Molt parlar de processisme i els menys processistes han estat ERC i CDC i la CUP , Podemos ha estat el que mes a jugat a dues bandes
          • autokrator 10.724 2 196 👍 6.506
            A veure, si per tu la política es redueix al procés doncs tindriem una conversació molt curta. Jo no li demano a Podemos la implicació en un procés d'independència que se li pot demanar a ERC o el PDCAT perque no són indepes. A nivell estatal constato que els vots a uns i altres han acabat servint pel mateix: fer President Pedro Sánchez, no hi veig cap diferència pràctica. A nivell de Catalunya Podem i els Comuns volien un referèndum pactat i ERC i el PDCAT, després de molts discursos, ara volen un referèndum pactat. La CUP és una altra història però només tenen 4 diputats i no veig que els estiguin treien ni el poc rèdit que se li podria treure a 4 diputats. 

            Solucions no sé donar-te, si de cas torno un dia d'aquests a la política activa ja et comentaré i se m'acudeix alguna cosa. Que de moment no. 
    • Hades 26.521 8 40 👍 17.733
      Els primers dies d'octubre allò de la broma se'ls va acabar, estaven acollonits tots.
    • Arnau Solsoner 2.107 2 810 👍 2.314
      Referent al procés he de dir que moltes vegades m'ha agradat llegir el teu punt de vista.
  • Canyadesucre 8.359 2 260 👍 11.488
    Això ens passa per prendre'ns massa seriosament un projecte on hi hagués de pel mig Corrupgència.
    ERC també m'ha decebut i els de la CUP no els veig anant més enllà dels eslògans enginyosos.
    Aviam si d'això en surt un partit que intenti fer la independència de veritat.
  • GatNegre 21.191 8 67 👍 6.637
    a la meva familia el procés ha tingut uns efectes molt negatius. I no pas per discusions a favor o en contra de la independència, sinó discusions meves amb els meus familiars, intentant fer-los veure que tot era una estafa i que estaven sent estafats.

    Els meus pares, per parlar de les persones més properes, s'han convertit en persones acrítiques i buides, especialment el meu pare, que sempre parla del "nostre president", ja sigui del Mas on del Puigdemont, com uns herois nacionals.

    El procés els ha convertit en persones rabioses anti-espanyoles, però sobretot, i el q més mal em fa, és q els ha convertit en persones monotemàtiques. És força dur veure com "el monotema" ha ocupat la pràctica totalitat dels temes de tertulia a casa meva des de fa molts anys, potser ja 8 anys, veure com el debat està centrat en això de manera indefinida sabent que tot és teatre teatre i més teatre i que en cap moment s'ha produit absolutament res material.

    En definitiva, jo no ho he passat malament en cap moment, perquè ja sabia que tot era una gran mentida, tan sols estic emprenyat amb la classe política i amb la massa acrítica independentista, però el que em fa mal de debò és veure altres independentistes que s'ho prenien tan en serio i estaven tan il·lusionats, com tot ha sigut una mentida.
    • autokrator 10.724 2 196 👍 6.506
      Si és amb la família és molt més difícil però jo miraria de no parlar del tema i no portar-los la contrària. És el que jo faig encara que, en el meu cas, només són alguns amics i és molt més fàcil. Sempre pots deixar anar algun comentari de l'estil de "Be, ja es veurà" o "caldrà veure que passa més endavant" i passar a parlar d'una altra cosa. Jo ja tinc aprés que discutir no val de res donat que el processisme no és un mecanisme racional sino un compendi de creences, esperances i il·lusions, per tant no és racional. Trigarà més o menys però anirà caient pel seu propi pes, llevat d'un petit grup de persones que hi continuaran creient tota la vida, igual que hi ha gent que arriba al 70 anys comportant-se com quan tenia 15. 
    • catalàamallorca 38.320 6 14 👍 13.543
      La massa acrítica espanyolista criticant la massa acrítica independentista. Res de nou sota el sol. 
    • quatreanys 34.023 5 19 👍 9.036
      ohhh !!!!anti-espanyoles!!!!

      es dolent?
  • grava 2.527 1 719 👍 3.716
    Necessites prendre distància de la Gran Mentida del Procés. T'aconsello que passis una temporada al xalet d'Autokràtor
  • Aufrany 3.537 2 574 👍 3.089
    Ha estat amb els éssers de sang favorables a la independència amb els que hem mantingut els desencontres més tristos i vehements. La perplexitat i incomprensió que em provocava llur forma de concebre el present conflicte han fet saltar les espurnes en masses ocasions.

    A mi això em passa ja d'abans del prucés, el llirisme català és exasperant, llàstim a que per qüestions familiars no puc però emmigraria a un país ben llunyà, Nova Zelanda, Austràlia...
  • Hanzel und Gretyl 4.762 9 452 👍 1.145
    Diria que este fil ja existia... 
  • fcim 18.995 9 80 👍 1.801
    Per cert, fa molt de temps que no veig l'henke... Distracció meva, té un altre usuari o se'n ha anat a viure a Nova Zelanda? 

Publicitat

Fòrums

  • 9.109.985 missatges
  • 214.702 temes
Fixa la barra dreta
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums

Fils
més votats

Accedeix als fils més votats
Publicitat