Fòrum

Història de Catalunya, consciència nacional, fortalesa de caràcter i valentia política

Sau de Treviac4.430 1 477👍 4.746
Ahir veient el programa FAQS i escoltant la consellera Serret vaig reflexionar en els conceptes que donen títol a aquest post. La consellera, preguntada per l'entrevistadora sobre quan creia que tornaria a Catalunya va dir una sèrie de coses per les quals calia lluitar: la democràcia, la llibertat d'expressió, l'alliberament dels presos polítics... I no va dir ni un mot sobre la República Catalana. El meu respecte per als polítics catalans que s'ho han jugat tot en un moment determinat per Catalunya i la seva llibertat és innegable. Només pel que van fer i per allò que han patit de l'octubre ençà ja mereixen el nostre respecte etern. Tanmateix no puc deixar de pensar que aquests polítics represaliats han oblidat la lluita per allò que fa que ara estiguin patint la repressió espanyola: la lluita per L'ALLIBERAMENT DE LA NACIÓ CATALANA.

I penso que això és així perquè en general, els catalans, fins i tot els independentistes, tenen una consciència nacional, un orgull de catalanitat, un nacionalisme catalans, en definitiva, molt prims, molt dèbils. En aquest món tot és relatiu. Ens delim per no ofendre ningú, per no semblar nacionalistes o xovinistes, per ser exquisidament tolerants amb uns nouvinguts que moltes vegades ni tan sols respecten la cultura del país que els ha acollit i de vegades, fins i tot, i sense adonar-nos-en, per no semblar massa catalans. I aquest autoodi emmascarat de bonisme es deu, segons el meu parer, a la nostra manca de coneixements sobre la nostra història i encara més a la nostra manca de coneixements sobre les nostres victòries com a poble, com a nació. Ens hem refugiat en el resistencialisme perquè molts de nosaltres es pensen que la nostra és una història de derrotes. I no. I és evident que no hem pas d'amagar les nostres derrotes. Unes derrotes causades pels imperialismes dels estats espanyol i francès. Les hem de conèixer i honorar els patriotes que, malgrat la derrota, van donar les seves vides per la llibertat de la nació.

Sobretot desconeixem la nostra història de triomfs, de victòries, de grandesa. La nostra nació va ser gran. Ho va ser i podem tornar a ser. Però per això ens ho hem de creure. I per això el coneixement de la nostra història nacional per part de tots els catalans és essencial. I encara més, el que ens manca és el coneixement, com ja he dit, de les nostres victòries nacionals, de la nostra grandesa. I aquest coneixement ens portaria a l'orgull per la nostra pàtria. I ser orgullosos de la nostra pàtria ens farà ser agosarats i valents i lluitar sense por i sense renúncies (com la renúncia de la classe política independentista a la lluita per la República Catalana).

I com ho podem aconseguir això? Amb la lectura de llibres d'història de Catalunya. Les nostres llibreries són plenes de llibres d'història de Catalunya escrits per historiadors de prestigi i patriotes, que les darreres dècades han anat construint una historiografia veritablement nacional catalana. Les nostres editorials han editat una pila dels seus llibres. Anem a la llibreria i cerquem-los i coneguem aquests episodis gegantins de la nostra història.

He escrit aquest fil motivat, com he dit abans, per les paraules, en part de renúncia de la consellera Serret ahir i també per la lectura del llibre "Jaume I i el regne de Múrcia" (editat per l'editorial Rafael Dalmau editor) del gran historiador medievalista alacantí Josep-David Garrido, un investigador de la història dels que ha contribuït a construir aquesta historiografia desacomplexadament nacional catalana que he anomenat abans. A la pàgina 80 del llibre hi ha un fragment d'aquells que et fan pujar la moral i l'orgull de ser català i que si fan adonar-te que tota la gent que el llegís incrementaria sens dubte el seu patriotisme català. Us el transcriuré:

"Amb la conquesta de les terres que conformaven el reialme andalusí de Múrcia és clogué una llarga etapa de la història de Catalunya; era el final de la lluita secular contra els musulmans, el final del període de configuració territorial, perquè la Catalunya Nova no s'aturà a les terres de l'Ebre, s'endinsà en la mar fins a Mallorca i vorejà les costes de Xarc al-Andalus, rebatejant-les amb noms catalans, fins a la ribera del Segura i àdhuc més enllà. Una nova nació s'afaiçonava a la costa oriental de la Península Ibèrica, un nou poble s'obria al món amb una consciència nacional desconeguda en els altres pobles contemporanis. Quan encara la majoria de les futures <<nacions>> d'Europa estaven en bolquers, els cronistes catalans ja parlaven com a vers nacionalistes."



Són d'aquesta casta els llibres que els nostres polítics (i tots els independentistes, evidentment) haurien de llegir i tenir com a llibres de capçalera. Només el coneixement de la nostra història i l'orgull per la nostra nació i les seves victòries passades ens portarà a l'assoliment de les victòries de l'avenir.

Respostes

Configuració

Publicitat

Fòrums

  • 9.174.947 missatges
  • 216.759 temes
Fixa la barra dreta
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums

Fils
més votats

Accedeix als fils més votats
Publicitat