Fòrum

Ramón Cotarelo parla clar sobre colonialisme i llengua

Indesquerra 18.409 8 85 👍 5.181
Inclou repàs als catalanets i lliçó de com parar els peus a una unionista en la tele...

https://www.youtube.com/watch?v=Yizcva5cwdk


Respostes

Configuració
  • GICA 2.860 13 667 👍 980
    Amb aquest nom no pot pas ser català...
    • noietcanadenc 1.828 2 886 👍 1.788
      En juan carlos moreno cabrera defensa la independència de catalunya per tal de salvar la llengua, vista la relació històrica entre castella i els territoris assimilats
      • cristinon 23.025 9 56 👍 1.144

        noietcanadenc escrigué:
        En juan carlos moreno cabrera defensa la independència de catalunya per tal de salvar la llengua, vista la relació històrica entre castella i els territoris assimilats
      • Rolf Steiner 12.262 10 166 👍 4.543
        Correcte, com a lingüista se li hauria de fer cas, però els nostres polítics no escolten per res als experts.

        Ells son el pitjor mal que podem patir els catalans, apart de la xenofòbia extrema dels espanyols, o gran part d'ells.

        Mira si afecta tot que ja miro de diferenciar, no fos cas que diguin que soc un nazi, etiquetat per nacionalistes espanyols, es clar.



        • noietcanadenc 1.828 2 886 👍 1.788
          Recomano aquest article seu, molt aclaridor. Un lingüista compromès de cap a peus.

          Nova ofensiva de l'espanyolisme lingüístic

          Ha nascut recentment la iniciativa denominada "Parlem espanyol", una entitat creada per defensar els drets i les llibertats lingüístiques. Amb aquests lloables objectius en ment, està promovent una ILP per assegurar els drets dels hispanoparlants a Catalunya, el País Basc i Galícia.

          Els suposats atacs als drets dels hispanoparlants

          "Estem veient com es proposa que es garanteixi l'ús del català, el basc i el gallec, fins i tot en llocs d'Espanya, on aquestes llengües no són oficials, mentre segueixen sense restablir-se els drets que ens han eliminat als hispanoparlants", diu el seu manifest fundacional, amb una referència clara a la situació a Catalunya: "Per altra banda, tant el discurs sobre una pretesa plurinacionalitat d'Espanya, com els pactes que es planteja per a encobrir la imposició de la llengua a canvi d'una hipotètica pau amb l'independentisme, o les propostes de canvis a la Constitució, suposen una nova amenaça per als drets dels hispanoparlants". Com veiem, es qüestiona de l'inici la idea que Espanya sigui un país plurinacional i es reafirma en el seu immobilisme. A més, s'insisteix en la idea que el castellà està sent arraconat i disminuït a Espanya i que els drets dels hispanoparlants estan sent vilment trepitjats. En el lloc web d'aquesta entitat (http://hispanohablantes.es/) es formulen preguntes com les següents: ¿Com es prohibeix l'ús del castellà a les comunitats autònomes amb dos idiomes? Qui està darrere de la imposició de llengües a Espanya?

          Aquesta iniciativa parteix d'unes idees i preocupacions idèntiques a les que es van fer públics al "Manifest per la llengua comuna" de 2008 pel que fa a, per exemple, la cooficialitat de les llengües diferents del castellà "... no implicarà que tots els empleats públics hauran de conèixer la llengua cooficial amb el castellà al territori", cosa que es va demanar també en aquest manifest i que suposa que les llengües cooficials només han de ser-ho sobre el paper sense efectes pràctics substantius. Aquesta iniciativa està recolzada per entitats tals com Societat Civil Catalana, Plataforma 12 d'Octubre, Fundació Gustavo Bueno, Associació per a la Defensa del Castellà a la Comunitat Valenciana, Fundació per a la Defensa de la Nació Espanyola, Espanya i Catalans, Ágora Socialista, entre moltes altres.

          L'ensenyament en la llengua nativa

          En els diversos documents que es poden llegir al lloc web d'aquesta iniciativa (http://hispanohablantes.es/index.php) es critiquen les diverses accions de promoció de les llengües diferents del castellà com a activitats perverses de clientelisme polític i ideològic que l'únic que pretenen és arraconar, quan no eliminar, el castellà i limitar, sinó violentar, els drets lingüístics dels castellanoparlants. Entre els nombrosos documents que es poden llegir hi ha un manifest de Galícia Bilingüe, una de les entitats impulsores d'aquesta iniciativa, titulat "Argumentari contra la manipulació nacionalista«.

          Un dels arguments que s'utilitzen en aquest document és el de la necessitat que les persones siguin educades en la seva llengua nativa. A partir d'aquí, es conclou, cal que les persones gallegues o catalanes de llengua nativa espanyola siguin educades en espanyol i no en gallec a Galícia i en català a Catalunya. Que aquest argument està dirigit, no a defensar l'espanyol, sinó a atacar el català i el gallec com a llengües de l'educació a Catalunya i a Galícia, es veu clarament si es té en compte la poca consistència de les deduccions que es fan a partir d'aquest principi.

          Perquè aquest principi fos respectat a tot l'Estat espanyol, l'espanyol hauria de deixar de ser obligatori en l'educació en l'àmbit estatal perquè, d'aquesta manera, una persona de llengua nativa catalana, per exemple, pogués ser educada en qualsevol lloc de l'Estat espanyol en català. Més encara, les persones immigrants de parla nativa àrab, romanesa o xinesa, entre molts altres idiomes, haurien de poder ser educats a Espanya en les seves llengües natives respectives. Perquè això fos possible l'espanyol hauria de deixar de ser llengua obligatòria en l'educació en tot el territori de l'Estat espanyol. Però aquesta no és la conseqüència que se n'extreu del principi esmentat, considerat com un dels basaments principals d'aquesta iniciativa; al contrari, la conclusió que es dedueix és justament l'oposada: l'espanyol ha de ser llengua obligada en l'educació a tot Espanya, però les altres llengües no poden ser-ho ni tan sols en els territoris en què hi ha comunitats lingüístiques no castellanes.

          Això es basa, clarament, en la no acceptació de facto que el català, basc o gallec són llengües oficials, que casa amb la idea, rebutjada en la declaració d'intencions, que Espanya sigui un estat plurinacional. L'habitual en un estat europeu és que la llengua oficial sigui la llengua de l'educació: és el que es dóna a França, Alemanya, Holanda o Anglaterra. Això no es pot aplicar ni es podrà mai aplicar a Catalunya, a Galícia o al País Basc perquè per la ideologia que sustenta aquesta iniciativa no són nacions de ple dret ni poden ni podran mai constituir estats sobirans propis, si així ho desitgen. Només hi ha un estat, l'espanyol i una llengua obligatòria, l'espanyol, i si el gallec, català i basc són oficials (cooficials com els agrada dir) la seva oficialitat ha d'estar subordinada a l'oficialitat superior de l'espanyol. Es tracta d'una ideologia lingüística supremacista que només reconeix una nació (l'espanyola) i una llengua nacional (l'espanyol) com a llengua necessàriament dominant sobre les altres.

          L'educació en català

          Que l'educació es faci en català a Catalunya té una finalitat clara: que no hi hagi ciutadans catalans que no sàpiguen la llengua oficial de Catalunya, que és el català (cosa no admesa de facto pels que promouen aquesta iniciativa) i, per tant, que no hi hagi segregació lingüística: unes persones que només coneguin el castellà i altres que coneixen el català i el castellà. Una persona que ha nascut i viu en un país del qual desconeix la llengua oficial, està clarament limitada i no pot ni tan sols exercir la llibertat lingüística que enarboren els que promouen aquesta iniciativa: només es pot triar entre dues llengües si es coneixen les dues; en cas contrari la llibertat d'elecció és impossible.

          Els qui defensen el dret a ser educats exclusivament en castellà a Catalunya, estan defensant el "dret" a la segregació lingüística, a la ignorància (a no saber la llengua oficial del país al qual pertanyen), a tenir menor llibertat d'elecció, a ser menys lliures, a tenir limitada la cultura, el coneixement i, en definitiva, la llibertat.

          Si s'educa a algú a França, Alemanya o Itàlia serà educat en francès, alemany o italià ho vulgui o no, perquè són les llengües oficials d'aquests països. Però Catalunya (o Galícia o el País Basc) no pot fer el mateix perquè, segons la ideologia de la iniciativa que comentem, ni és una nació sobirana, ni podrà constituir mai un estat independent i sempre haurà de ser una província més d'Espanya sotmesa l'imperi de la llengua espanyola.

          Una ideologia supremacista

          Que estem davant d'una ideologia supremacista es pot veure en la reacció davant la imposició d'altres llengües dominants. Els qui defensen la necessitat de ser ensenyats en la seva llengua nadiua haurien de fer una campanya contra l'ensenyament en anglès en els estudis elementals i mitjans. A diferència del català, llengua romanç molt propera al castellà que es pot aprendre a entendre sense grans esforços intel·lectuals (amb més facilitat encara en la infància), l'anglès és una llengua aliena a la nostra cultura que mai s'ha parlat generalitzadament a Espanya i que planteja moltes dificultats educatives per a les persones la llengua nativa de les quals és del grup romanç. Per què els que protesten perquè s'ensenyi obligadament en gallec, basc o català, no en diuen res, respecte a l'intent d'implantació de l'educació en anglès, encara que sigui només parcial, en el sistema educatiu espanyol? No és difícil respondre aquesta pregunta des de la perspectiva supremacista: per a aquesta ideologia hi ha llengües superiors (anglès, espanyol) i llengües inferiors (català, gallec i euskera) i les primeres han de predominar necessàriament sobre les segones en l'educació i en els altres àmbits, pel bé dels que tenen la desgràcia de tenir com a nadiua una llengua inferior. Per a aquesta ideologia, d'una banda les llengües superiors mai s'imposen, simplement s'expandeixen de manera natural i, de l'altra, les llengües inferiors sempre s'imposen i es retreuen de manera natural. Això no és més que racisme lingüístic anomenat també lingüicisme.

          Com va passar amb el manifest per la llengua comuna de 2008, estem davant d'una iniciativa supremacista, excloent i lingüicista (és a dir, informada de lingüicisme). Un moviment que el que pretén és que les llengües comunes diferents del castellà mai arribin a estar plenament normalitzades en els territoris en què conviuen les comunitats lingüístiques que se serveixen d'elles quotidianament. Es diu en la iniciativa que es defensa la llibertat lingüística i s'ataca la suposada opressió a la qual és sotmès l'espanyol, però pel que en realitat s'advoca és per la supremacia absoluta de l'espanyol en tots els llocs de l'Estat i en tots els àmbits culturals, educatius, polítics, ideològics, judicials, mediàtics, etc ... La supremacia de la nació espanyola sobre les altres nacions de l'Estat espanyol ha de reflectir-se també en la llengua nacional: l'espanyol.

          El castellà i la República catalana

          En l'actualitat hi ha una onada ofensiva espanyolista que està posant en qüestió i intentant revertir o eliminar moltes de les conquestes polítiques, culturals i lingüístiques de les nacions catalana, gallega i basca que han arrencat al nacionalisme imperialista espanyol. A hores d'ara, Catalunya és la nació que està en el primer pla dels atacs d'aquest imperialisme. Els atacs judicials, polítics i culturals a aquesta nació per part de l'imperialisme espanyol són contundents i cada vegada més greus. La nació catalana té un escut important per intentar defensar-se: l'escut de la República Catalana, proclamada l'octubre passat. El desenvolupament de la República Catalana és imprescindible, des del meu punt de vista, per donar un futur digne a la nació Catalana. En la constitució de la República Catalana sorgeix de seguida la qüestió de la llengua. I, dins d'aquesta, la següent pregunta: Ha de ser llengua oficial el castellà a la República Catalana? La iniciativa que comento en aquest article està recolzada per associacions de Catalunya encapçalades per Societat Civil Catalana; a més Ciutadans, un partit ultranacionalista espanyol, va néixer precisament a Catalunya com a oposició activa a l'ús de la llengua catalana a l'educació. Amb aquestes dades, no tinc el més mínim dubte que fer que el castellà sigui llengua oficial de la República Catalana seria equivalent a donar cobertura legal a totes les ofensives contra el català que existeixen i que, molt previsiblement, seguiran existint en el futur. La República Catalana ha de defensar la llengua catalana i donar caràcter oficial al castellà en ella seria oferir un instrument preciós al nacionalisme lingüístic espanyol per seguir fent de les seves. No s'hauria de caure en aquest parany.
      • Aufrany 3.863 3 532 👍 3.431
        I defensa l'oficialitat única del català s la república, cosa que no defensa cap polític independentista,çlamentable.
  • the_west_rulez 14.310 3 139 👍 13.011
    El vídeo té temps, però tot i així RESPECT. 
  • RafeldePatraix 1.114 3 👍 506
    Si voleu carregar-vos de raons i d'arguments, llegiu llibres de Cotarelo.
  • dumis 1.809 5 898 👍 1.082
    Aquest home és brutal, cada vegada que obre la boca només fa que dir veritats, veritats i més veritats. M'agradaria veure'l més als mitjans, trobo que porten uns periodistes que els escolto molt enrotllats. No els veig lliures al parlar. 
  • atxera 79 13 👍 74
    Hi ha un aspecte que s'ha apuntat que és absolutament cert: l'oficialitat no és garantia de res, ni tan sols si ne qua non. De vegades ens fiquem en jardins que no ens interessen, tot i que alhora sigui comprensible que no es poden obviar aquests debats. Estratègicament, però, seria més interessant fomentar la idea de no fer constar llengües oficials a una futura constitució (si és que aquesta ha d'existir). Com a molt, l'única llengua que hauria de ser oficial seria l'occità. Hi ha prou amb definir el català com a llengua pròpia i, d'acord amb les necessitats concretes, promoure totes les normatives que ens interessessin en aquell moment.

    De moment, com que no veig la implementació de la república d'aquí a dos dies, us convido a debatre seriosament sobre els pros i els contres de la doble línia. El primer cop que ho vaig sentir em va sobtar moltíssim, però les circumstàncies no són les mateixes que uns pocs mesos enrere. A nivell personal tinc una filla en edat escolar. I un parell de mares/pares a la classe que són susceptibles, el dia menys pensat, de demanar les classes en castellà per als seus fills. Entre que la meva filla hagi de fer un percentatge obligat de classes en castellà i fer un ensenyament en català amb aquests elements marginals (parlo dels pares) lluny... No hi ha dubte.  
    • Rigel 60.444 10 7 👍 28.633
      L'oficialitat única, per si sola, no és garantia de res, però és una condició indispensable.

      Pel que dius de la doble línia crec que, efectivament, protegiria la teva filla del colonialisme de determinats pares. De fet seria la garantia que els nens catalans de zones fortament hispanitzades poguessin créixer i educar-se e un entorn català.
      • eestlaasedcatalà 10.084 2 211 👍 2.092
        No ho se. A Estònia han fet el següent. Per cada 4 escoles en Estonià hi ha una en rus. Els joves la meitat s'estonianitzen i la meitat segueixen parlant Rus però es consideren estonians. Però la segona i tercera edat son encara molt problemàtiques. Són bastant imperialistes. Alguns ni entenen l'estonià. Dels joves també hi ha un sector minoritari que parla un estonià perfecte però que estan tot el dia queixant-se a internet de com odien estonia i per l'estil....en estonià.
  • Eimeric 7.831 11 274 👍 1.651
    En Cotarelo i la Talegón són el millor que ha donat Espanya en segles.
  • Toni Montagutí 34.067 7 20 👍 21.194
    La vaig veure, aquesta seva intervenció, encarant-se a la Laura Fàbregas. La va deixar com a un drap brut sense necessitar cap dels genials epítets que sol emprar als seus escrits atacant la partitocràcia espanyola (i que no se'n salva ningú). Espero amb delit que vagi a viure a Girona. Sempre és bo saber que tenim a prop tan bona gent.
  • Jaume_I 14.849 10 131 👍 6.920
    Quin plaer escoltar gent que ho te tant i tant clar.

Publicitat

Fòrums

  • 9.160.111 missatges
  • 216.274 temes
Fixa la barra dreta
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums

Fils
més votats

Accedeix als fils més votats
Publicitat