Fòrum

Netegem de catanyol el llenguatge dels mitjans de comunicació!

GICA2.860 13 666👍 980
La TV i els diaris van ben d'acord per a destrossar el poc que ha romàs de la llengua. Segueixen fidelment les indicacions de l'És a dir, la seua bíblia catanyolera. El bon Gabriel Bibiloni ho denuncia sovint i ací ens en dóna una colla d'exemples. Les castellanades aviat seran més que no pas els mots nostres.
Per netejar, primer hem d'identificar les interferències del castellà. A vegades són molt paleses, però sovint ens hi hem acostumat perquè sentim contínuament la llengua dels ocupants.
Aniré posant casos que ens van fer empassar guier avall i que, segurament, per a molts ja són català, però són catanyol, català interferit pel castellà, mots que són copiats del castellà.
També, si us interessa, podeu posar mots o expressions de les quals dubteu. Si n'estic segur, respondré. Si no, ho consultaré.
Som-hi?

Respostes

Configuració
  • otger-golant183 1👍 26
    Posats a netejar s'hauria de netejar el verb "quedar" que és un castellanisme, malauradament acceptat.

    1. Restar
    Queden quatre panets
    Resten quatre panets

    Ens queden dues hores per a acabar
    Ens resten dues hores per a acabar

    Aquesta part ha quedat sense pintar
    Aquesta part ha restat sense pintar

    Queda un mes per a acabar el curs
    Resta un mes per a acabar el curs

    2. Romandre
    El president anà a l’exili i els ministres quedaren al país
    El president anà a l’exili i els ministres romangueren al país

    3. Resultat
    El llibre ha quedat perfecte
    El llibre ha sortit perfecte

    4. Comportament
    El ministre ha quedat molt malament
    El ministre ha fet molt mala impressió

    Ha quedat com un porc
    S’ha comportat com un porc

    Quedarem en ridícul
    Farem el ridícul

    5. Caure
    Aquesta camisa no et queda gens bé
    Aquesta camisa no et cau gens bé

    6. Estar situat
    Per on queda el bar?
    On és el bar? / Per on cau el bar?

    7. Acordar de reunir-se amb algú
    He quedat amb en Joan
    M’he de veure/reunir amb en Joan
    Tinc un apuntament amb en Joan

    Millor que quedem per a dissabte
    Millor que ens vegem dissabte

    8. Acabar
    Aquell projecte ha quedat en res
    Aquell projecte ha acabat en no res

    9. Acordar
    Havíem quedat que això no és correcte
    Havíem convingut que això no és correcte

    En què quedam?
    Què acordam?

    10. Per mi no quedarà
    Jo faré tot el que pugui

    No quedarà per falta de voluntaris
    Els voluntaris no seran cap problema

    11. Ús pronominal (permanència)
    No us quedeu al marge
    No resteu al marge

    El dia de les eleccions es van quedar a casa
    El dia de les eleccions van restar a casa / van romandre a casa / van estar a casa

    12. Ús pronominal (esdevenir)
    Va quedar-se cec
    Va tornar cec

    13. Ús pronominal (retenir)
    Quedau-vos el llibre / amb el llibre
    Guardau el llibre / El llibre pot ser vostre

    14. Ús pronominal (preferir)
    Em quedo amb la proposta de na Maria
    M’estim(o) més la proposta de na Maria

    15. Ús pronominal (burlar-se)
    No et quedis amb mi [familiar]
    No et fotis de mi

    Font: http://bibiloni.cat/blog/?p=2420

  • otger-golant183 1👍 26
    L'expressió "ANAR DE" és un castellanisme que ha infectat el català d'una manera generalitzada.

    Per exemple en frases com:

    La Montse va de llesta, però a mi no m'ho sembla gens.

    Això et passa per anar de llest i pensar-te que ja ho saps tot.

    Aquest va de corrector pel món: es passa el dia corregint-te.

    Des del dia que va sortir per la tele, va de rei del mambo.

    Una alternativa és dir: exercir de, presumir de (molts cops de manera despectiva o irònica).

    • GICA2.860 13 666👍 980
      Jo diria, també, FER-SE, en aquestes dues frases:
      La Montse ES FA la llesta
      Això et passa per FER-TE el llest

      O PENSAR-SE:
      Aquest ES PENSA QUE ÉS UN corrector.
      ES PENSA QUE ÉS EL rei del mambo.
    • AviVicenç15.115 5 126👍 1.887
      altre alternativa es creure que        o no?

      La Montse és creu llesta i no ho és pas
      • GICA2.860 13 666👍 980
        No t'entenc bé. Què demanes?
      • GICA2.860 13 666👍 980
        Ara t'entenc. Això és una cosa sobre la qual tinc un parer particular. Avui dia tothom "creu", però abans no era així. Si t'interessa, mira't això.
        Jo diria ES PENSA QUE.
        • AviVicenç15.115 5 126👍 1.887
             Si ho he entes be, posaria aquest ejemple entre us de creure o pensar



          Jo crec estar en possessió de la veritat absoluta sobre el independentisme dels convergents   (Convicció total)


          alhora penso que els ansarians del Racó pixant fora de test, sino estan tocats de l'ala directament  ( possibilitat remota d'errar)
          • GICA2.860 13 666👍 980
            En aquests usos és PENSAR-SE, pronominal.
            alhora EM penso que els ansarians del Racó pixEN...
            I la primera frase també és amb PENSAR-SE, em penso.

            Et copio: Creure indica una convicció. Que s'està segur d'allò que s'afirma:
            "Crec en un sol Déu Pare Totpoderós" diu el Credo en català. "Crec en la teva paraula".
            L'exemple que has posat no és pas com aquests dos.

            Si vols usar creure, jo modificaria una mica la frase: Jo crec que estic en possessió de la veritat... Però tampoc no em convenç. Saps com ho diríem, sense tants embuts? Sense res: Estic en possessió de la veritat...

            Un sinònim perfecte de PENSAR-SE és semblar. Pots dir: Em sembla que els ansarians...
            O també: FER L'EFECTE. EM FA L'EFECTE QUE ELS ANSARIANS...

            Has tocat un punt complicat...
  • AviVicenç15.115 5 126👍 1.887
    Aquesta camisa no et queda gens bé
    Aquesta camisa no et cau gens bé


    En aquest cas empraria ignoro si errat o no:  Aquesta camisa no t'escau gens
  • Josep Carles5.948 13 356👍 1.361
    Un llibre molt amè per erradicar el catanyol és el que fa anys va publicar Pau Vidal a Barcanova: Catanyol.es. El catanyol es cura.

    -------------------

     

    Com es cura el catanyol?

    Vídeo de la presentació íntegra del nou llibre de Pau Vidal a l'Espai VilaWeb

     
    Men?ame
     
     

    L'escriptor Pau Vidal (@pauetvidal) va presentar la setmana passada a l'Espai VilaWeb el llibre 'Catanyol.es. El catanyol es cura', un recull centenars d'exemples de la interferència nociva i cada vegada més vasta de l'espanyol en la nostra llengua. En la xerrada Vidal va explicar les causes de la penetració del catanyol en la nostra manera de parlar i d'escriure habitual i va mostrar desenes d'exemples, amb les solucions corresponents. A la segona part de la presentació va proposar un joc, en el qual va examinar els assistents i va regalar llibres als que va demostrar ser més hàbils a l'hora de curar el catanyol.

    Amb motiu de la presentació també vam aprofitar per entrevistar-nos amb ell i per fer-li una petita prova de català-catanyol. Heus ací l'entrevista i el test.

    Dieu que els mitjans de comunicació són els responsables del catanyol, perquè fan 'importacions massives del castellà'…
    —Actualment, el model de llengua, el difonen els mitjans de comunicació. I, no és cap secret, les grans tones de material nociu provenen dels mitjans de comunicació. El catanyol involuntàriament l'escampen els mitjans, sí.

    Caram… Alguns en particular?
    —D'exemples, n'hi ha molts i de tot arreu. Per exemple, a les cròniques esportives de tots els mitjans s'ha substituït el 'prou' per 'suficient' o 'suficientment'. 'No hi ha suficient distància per a xutar la falta'. O: 'No ha corregut suficientment per guanyar el partit'. Això és molt greu. I n'hi ha molts més! Si ara tingués cap diari al davant te'n podria dir uns quants. A més, són exemples d'aquells perillosos, més invisibles, dels quals no ens adonem perquè no són evidents i que no són del mateix cas que els barbarismes tradicionals com 'bueno' o 'carajillo'.

    Aquests casos invisibles són els més 'mortífers', segons el llibre…
    —Sí, hi ha els casos dels anomenats 'barbarismes entranyables', com el 'bueno', el 'carajillo' o el 'carinyo', que tots sabem que són barbarismes i els fem servir igualment, essent-ne conscients. La personificació d'aquests barbarismes és en Ferran Monegal, que parla un català molt bo, però esquitxat de barbarismes d'aquests. En canvi, els locutors d'esports en general, els del programa Hat-trick per exemple, sembla que parlin un català correcte, però la meitat és catanyol. 'Una jugada exitosa', per exemple. No és correcte! Seria 'reeixida' --o 'd'èxit', si parléssim d'un film. O el cas dels possessius, encara que sigui una mica més catanglish que no pas catanyol: 'Agafi el seu tiquet'. Molts dirien que això és català correcte, però no!! En català és 'agafeu el tiquet'.

    I els polítics? Han parlat gaire catanyol durant la campanya?
    —Sí, però la major part del catanyol dels polítics ve dels redactors de discursos. I els redactors de discursos s'alimenten dels models lingüístics que difonen els mitjans, d'una banda, i del 'burocratès', d'una altra. Alguns polítics parlen catanyol, però no tenen gens de credibilitat lingüística, són titelles en aquest aspecte. Els autèntics responsables de la penetració del catanyol en el debat polític són els redactors de discursos i els mitjans de comunicació.

    Exemples?
    —Un de claríssim. En aquesta campanya hem perdut el 'tothom', el catanyol arriba a tot arreu. Els màxims responsables han estat Joan Herrera i Pere Navarro, però els altres també. Per exemple Mas va caure en el mateix parany des del balcó del Majestic. És a dir, tots plegats s'han acostumat a dir 'totes i tots' o 'tots i totes' enlloc de 'tothom'. No utilitzar el 'tothom' implica contribuir a l'expansió del catanyol i ens homologa amb les llengües del costat, les quals no tenen el 'tothom'. En termes culinaris: el 'tothom' és una espècia que dóna gust als nostres plats i eliminant-lo fem que el plat sigui més insípid i que unes altres espècies també especials vagin perdent valor.

    Parlàveu del 'burocratès'. Què és?
    —'Hi ha indicis raonables per a pensar que la culpabilitat està relacionada amb la teva persona'. Això és burocratès, en lloc de dir 'la culpa és teva'. Ens trobem bombardejats pel burocratès. Consisteix a dir les coses d'una manera difícil i sense gaire gust. Els polítics en són especialistes.

    Veig que ho tenim pelut… Però el títol del llibre és precisament 'El catanyol es cura'…
    —Hi havia un títol alternatiu més encertat: 'El catanyol escura', tot junt. Però, si el que em demanes és si podrem treure'ns de sobre la influència del castellà, només hi ha una solució, relacionada amb el debat que hi ha hagut aquestes darreres setmanes. Mentre al nostre país hi competeixin dues llengües, a la llarga guanyarà la més forta: el castellà. Ara, espero que el llibre serveixi per frenar aquestes interferències.

    És un llibre que es pot portar sempre a sobre...
    —Sí, ja té un format de butxaca expressament, amb quasi dues-centes pàgines. És un llibre de consulta, amb exemples reals, trets la majoria d'informatius de televisió i de ràdio. Hi ha centenars d'exemples i un índex de consulta. Això sí, n'hi ha tants, que podríem haver omplert moltes més pàgines!

     
     
     

    Prova de català-catanyol

    Si us sembla bé, hem preparat una prova de catanyol, amb exemples del llibre triats a l'atzar…
    —Som-hi! Endavant.

    — 'Tumbona'
    —Gandula!

    'En breu'…
    —Aviat. 'En breu l'atendrem'. Quan sento això m'esgarrifo.

    'Joder'
    —Hòstia, collons, la mare que et va parir… Tenim moltes opcions. I molt bones!

    'Follar'
    —Ep, aquí entrem en terreny perillós, perquè 'follar' ha estat acceptat per l'Institut d'Estudis Catalans i ara tothom pot dir que folla correctament. Però abans dels anys setanta ningú no follava. Aquí cardem, pitgem o suquem el melindro.

    'De bones a primeres'
    —D'entrada!

    'Marrón'
    —Embolic, sarau…

    'Que no te n'enteres, Contreras'
    —Que estàs a la lluna, Vedruna

    'Gafe'
    —Malastruc

    'Xocolata a la tassa'
    — Home, això hauria de comportar pena de presó! De tota la vida, xocolata desfeta! Aquí sempre n'hem fet i com que en castellà no en feien van haver d'inventar-se un nom el dia que van començar a fer-ne. I ara resulta que ho copiem! Com deia, hauria de ser delicte…

    'Empanada'
    —Embolic, poti-poti, cacau mental.

    'Ficar-se en un jardí'
    —Aquest és un clàssic dels diaris. Ve del 'meterse en un berenjenal', que no podíem traduir fàcilment. I els mateixos castellans van començar a modificar-ho fins a 'meterse en un jardín'. Aleshores algú va pensar, fantàstic! I va traduir-ho tal qual. Hi tinc una mania terrible. Però hauríem de dir: ficar-se en un sarau, ficar-se en un merder o ficar-se en un embolic.

    'Li queden tres telenotícies'
    —Un altre calc del castellà. Aquí en tenim una de molt més bonica: 'li queden quatre bugades'.

    Molt bé! Aprovat! Veig que la presentació de demà serà ben entretinguda…
    —Mira, doncs precisament organitzarem un joc amb qui s'hi presti. I els qui n'encertin més s'enduran un premi. I els qui no… carbó!

    Pròleg de llibre


    https://www.vilaweb.cat/noticia/4062931/20121208/cura-catanyol.html
    • GICA2.860 13 666👍 980
      Ho has repetit, ja se n'havia parlat.
    • Joanot471.758 2 912👍 422
      '' (...) cada vegada més vasta (...)". Mmmm... 'vast' no sona bé... Estés, aclaparador... així sí (al primer paràgraf)
      • GICA2.860 13 666👍 980
        A mi tampoc no m'agrada. Però són mots del de vilaweb, no pas d'en Pau Vidal.
        • Joanot471.758 2 912👍 422
          Pense que la puresa és una entelèquia. Si diem catanyol al català planer (de Catalunya, com podríem parlar del del País Valèncià o del de les Illes) ple de préstecs lèxics i sobretot semàntics del castellà, a mi em sembla una expressió pejorativa... Jo anomenaria aquest moviment 'restitutiu' o 'de recuperació plena' 'o d'estudi del català com menys contaminat millor', però el terme catanyol no m'agrada gens, entre altres coses perquè les llengües es presten expressions a tots els idiomes, i les llengües romàniques properes ho fan sovint. Dir-li catanyol al resultat d'una relació ho vulguem o no molt estreta, em sembla un error, perquè les llengües no són culpables de les polítiques que fan els que les defensen...
          He vist alguns defensors del català genuí usar el terme 'catanyol' com qui dispara una bala, i d'una manera que no compartesc. Tanmateix, les meues simpaties cap a la recuperació plena dels estàndards catalans com menys contaminats millor són absolutes...
          Potser un moviment filològic anomenat Segona Renaixença englobaria tots aquests sentiments i lluites per la recuperació plena del català més genuí. Però hi manca una visió global de l'estat de la llengua, del català segons la zona en què es parle -parle dels valencians- i és necessari un esforç d'obertura i d'heterodòxia que no deixe ningú fora d'aquesta tasca...

          • GICA2.860 13 666👍 980
            Teòricament, fora bo dir-ne català interferit pel castellà, però jo empro el mot catanyol perquè és més curt.
            Solament dir que sóc partidari d'un estàndard que agafi (no agarri, eh?) el millor de cada zona. Això ho defensa en Gabriel Bibiloni. A tall d'exemple, ja fa un temps que he adoptat ací en comptes d'aquí. A les balears conserven formes molt antigues i boniques de la nostra llengua. Per què no dir cercar, en comptes de l'espanyolada buscar, encara que hagi entrat fa segles?
            Bé, ja que has parlat ben seriosament, t'he volgut respondre seriosament. Ací hi ha molta gent que se'n fot de la llengua. Salut, xiquet!
            P.S.: el meu avi era valencià.
            • Joanot471.758 2 912👍 422
              No t'havia vist... Bé: 'agarrar' és català (agafar fortament), i és molt dubtós que siga un castellanisme. Possiblement es va posar de moda dir agarrar, que hi existia, per la qüestió que fos... i no es pot atribuir ni a la pressió del castellà ni a la afluència d'aragonesos ni res de semblant, entre altres coses perquè ells tenen 'coger'. Si hagués estat cosa del castellà, diríem collir per agafar... Que algú va pensar que dient agafar es faria entendre millor? Per un mot? No ho crec... Ací al PV va passar com vosaltres amb 'sortir', que al segle XVII a la gent li donà per deixar de dir 'eixir' a Catalunya i més tard a les Illes... perquè sortir eram fins aleshores 'eixir amb força, sorgir'
              'Buscar' sembla més evident, però els lingüistes diuen que fins i tot en castellà l'origen n'és fosc. L'origen es trobaria en el llatí vulgar i vindria del germànic busk/buska, llenya... Si observes el DCVB, com a estella de fusta, existeix en català... El DCVB només dóna com a referència les estelles de fusta, brins i partícules petites pel que fa al mot 'busca', però a mi em sembla que mossén Alcover, com a mallorquí que possiblement no acceptava buscar per cercar, no guaità altres possibilitats, i cal reconéixer que cercar era més general a l'Edat Mitjana, però possiblement no tingué en compte que el verb podia existir d'una manera especialitzada i convivint amb cercar, tot i que no fos tan usat. Un mot d'origen germànic no podem bandejar-lo com a candidat de la nostra llengua, quan tenim, bosc, busca i altres mots emparentats... Però heus ací que he trobat el mot al CIVAL, i ens retrotrau al 1397 (el DCVB aporta un exemple de buscar de 1666 si no recorde malament en el sentit de cercar) en un text anònim que diu:
              ... que el present temps era pus covinent a buscar fusta de carrasca per a les galees. E ia en un altre Consell, axi com dessus en lo present libre appar, fos proveit que fos feta una galea grossa per al traffich d’oltramar ....

              El següent exemple ja és de 1585 (pots comprovar-lo). Així que pense que el mot ja existia en català; i fixa-t'hi bé que trobem la llenya per mig en 'buscar fusta de carrasca'. Jo crec que el mot existia, que era usat però no com a mot primer d'ús en el sentit de cercar, i que era llenguatge especialitzat que va veure's reforçat per l'ús que en feien possiblement els aragonesos -o no, perquè el mot és general al català de la  península-, i que no va ser gens difícil que arrelara en el sentit de 'cercar' a tot el domini lingüístic continental. De fet, jo qualificaria aquest mot com d'evolució semblant però no paral·lela al mot castellà: si tenim en compte que cercar ve de CIRCARE, envoltar, recórrer, cal fer-ne una reflexió. I tenim que cercar era un verb polisèmic en l'antigor (mira't el DCVB), amb la qual cosa, fos en català sinònim de buscar llenya, que després seria qualsevol cosa, o perquè existint en català i en aragonés se'n fes ús i poc a poc anés agafant el sentit que té ara, que no m'atreviré a dir-ho, podria ser que fos un mot ben català...

              Estudiant la llengua arribes moltes vegades a la impressió que no tot és tan senzill com dir castellanisme a mots ben arrelats en la nostra llengua, perquè és menystenir els avantpassats. Per cert, molts mots que considerem o que són castellanismes potser ens han arribat via llatinismes.

              Tenim mots que han anat perdent-se perquè altres verbs han estat preferits pels parlants. Per exemple el cas de reguardar/reguard o esguardar/esguard, d'origen germànic, que han estat bandejats i oblidats, substituïts, per altres d'origen llatí com mirar o contemplar (la connexió llatina...) Recorde un preciós adjectiu que fa pena que s'haja perdut: oldà; antic, vell. No et recorda a OLD en anglés? No és gens fàcil això de bandejar mots i condemnar-los: el parlant fa el que vol...
  • GICA2.860 13 666👍 980
     https://blocs.mesvilaweb.cat/jbadia/2018/05/11/no-emputxeu/

     

    Us presento els brins de llengua d’aquesta setmana, amb afany constructiu, críticament constructiu.

    1. Els mestres catalans (sort dels diacrítics):

     


    2. «Paixaràs» (ortografia del IEC, pífia 1)

     


    3. «No emputxeu!»

     


    4. Com que «tal i com»?

     


    5. Abans no ho deies, «en breu»

     


    6. Per què «mediar»?

     


    7. Ells diuen «bocata calamares»

     


    8. «Davant d’un sord» (ortografia del IEC, pífia 2)

    • GICA2.860 13 666👍 980
      Vejam si ara es veu tot:

      1. Els mestres catalans (sort dels diacrítics):

      Els mestres catalans ensenyen QUE cal pensar, no pas QUÈ cal pensar. (Gràcies, @iec, per no haver suprimit aquest diacrític.)


      2. «Paixaràs» (ortografia del IEC, pífia 1)

      Doncs, sí, amics. Es veu que a la nova «Ortografia catalana» del @iec hi ha faltes... d'ortografia:

      No és PAIXARÀS, sinó PAIXERÀS (perquè l'infinitiu no és pas PAIXAR, sinó PÀIXER)


      3. «No emputxeu!»

      Els nens de 4t de l'escola de Callús van anar a fer una excursió, a prop de Barcelona.
      I quan la monitora va dir «No emputxeu, no emputxeu» tots ens vam mirar i ens escapava el riure per sota el nas...
      Encara no ho tenim tot perdut.


      4. Com que «tal i com»?
      «Tal i com us hem informat», «El món no serà tal i com el coneixem», «Tal i com m'esperava»... Doncs no: en català va sense la conjunció copulativa: «tal com».
      Sí, sí, tal com ho llegiu.


      5. Abans no ho deies, «en breu»

      —Com és que dius «en breu» i abans deies «de seguida», «aviat», «tot seguit», «d'ací a poca estona»?
      —És que «en breu» també és al diccionari.
      —Buf... N'hi ha un tip!


      6. Per què «mediar»?
      Això de «mediar» no és a cap diccionari. Sí que hi ha «mitjançar» (emprat ja al segle XIV). Però a @tv3cat ho fan servir i ho propaguen («no recollit al DIEC», diuen, amb ostentació). I després els dolents som els qui, per claredat, mantenim els diacrítics.

      7. Ells diuen «bocata calamares»

      Ells diuen «plaza España», «Caja Madrid», «hijo perra» i «bocata calamares». Nosaltres, «plaça DE Catalunya», «Caixa D'Enginyers», «fill DE mala mare» i «entrepà DE fuet». Ni millors ni pitjors: diferents. #preposicions

      8. «Davant d’un sord» (ortografia del IEC, pífia 2)

      Mireu quina falta més grossa: «els sons sords són solament possibles DAVANT D'UN SORD, i els sonors, DAVANT D'UN SONOR».
      El redactor no sap
      què és el DE partitiu: «davant d'un DE sord», «davant d'un DE sonor».
      Nom del llibre? 'Ortografia catalana' del @iec, la dels diacrítics.

      I ENCARA N'HI HA QUE RESPECTEN L'INSTITUT D'ESTUDIS CATANYOLS!

  • GICA2.860 13 666👍 980

    Castellanades dels diaris: PLANTEJAR

     
    Plantejar és un mot còpia del castellà "plantear", una castellanada, vaja. En Gabriel Bibiloni ens ho explica ací.
    La premsa fa servir aquest mot estranger a dojo. El primer mot català que pot substituir la castellanada és CONSIDERAR. Mes no és pas la sola solució. Copio tot seguit alguns exemples del mal ús de plantejar i les seues solucions, de l'article d'en Bibiloni:

    "A l'assemblea es va plantejar una qüestió de màxima importància" (EXPOSAR, PRESENTAR, SUGGERIR)
    "El problema es pot plantejar de diferents punts de vista" (EXPOSAR, FORMULAR), 
    "L'argumentació va plantejar un dubte" (SUSCITAR), 
    "Em planteig canviar de feina" (CONSIDERAR, PENSAR), 
    "No m'ho havia plantejat" ("no ho havia CONSIDERAT", "no EN FEIA COMPTES"). 

    Altres solucions possibles: PLANIFICAR, IDEAR, DEMANAR (-SE), PASSAR PEL CAP.
    I segur que n'hi ha més.
  • GICA2.860 13 666👍 980

    Creure i pensar

     
    Creure indica una convicció. Que s'està segur d'allò que s'afirma:
        "Crec en un sol Déu Pare Totpoderós" diu el Credo en català. "Crec en la teva paraula".
    Creure vol dir tenir fe. Que estàs segur d'allò que dius. En català no el fèiem servir mai per indicar una simple opinió o una possibilitat, com passa amb el castellà. Per nosaltres, catalans, és sempre una afirmació convençuda.
          Mirem el diccionari Alcover-Moll 

       Veiem que l'Alcover-Moll, en les dues primeres opcions del verb creure ens diu que significa 'tenir per vertader i per veraç' i no és fins a la quarta que admet que també pot indicar una opinió.
          El DIEC potser és més clar. Sembla que admet a contra cor que es diu "creure" on s'hauria de dir "pensar"    

        En català per expressar una opinió o possibilitat sempre dèiem : "em penso", "em sembla", "em fa l'efecte" o "jo diria que" emperò mai no dèiem "jo crec". Ens ha vingut ara del castellà.

        A les tertúlies radiofòniques o televisives veiem que es fa servir massa el "jo crec". Hi ha tertulians que ho diuen a cada frase. Constantment se sent "jo crec, jo crec, jo crec... Fa mal a les orelles.

        Potser moltes vegades seria millor començar d'expressar l'opinió o punt de vista de dret, sense cap "em penso" o "em sembla"... i, és clar, sense "jo crec" que no ho havíem fet servir mai en català i que trobàvem tan estrany quan ho sentíem a dir en castellà.

        Quan expressem una opinió en el passat no solem pas fer servir el verb "creure". No hi aniria bé. Exemples:
    "Ja m'ho pensava que no vindria". "Ja m'ho va semblar que no m'havia entès".

        Hi ha frases en què sempre hi posem correctament el verb "creure". És quan algú ens diu alguna cosa i comentem si és veritat o no. Diem:
       -T'ho creus allò que ha dit en Joan?
       -Jo no m'ho crec.
       -Doncs t'ho pots ben creure.

    Si ara algú diu:
       "A mi em sembla que no ens ho podem pas creure".
    Aquí veiem ben clar que el "sembla" expressa una opinió i el "creure" vol dir si ho donem per vertader o no.

    Mirem-ne més exemples:
    Si després de comunicar una cosa a un conegut que se'n va, diem a l'amic que tenim al costat:
        "Em sembla que no s'ho ha cregut" veiem ben clar aquí que el significat de "creure" és ben diferent de "semblar". Avui en dia però, ben segur que quasi tothom diria: "Crec que no s'ho ha cregut". Amb el verb "creure" primer amb el sentit d'opinar i després amb el de pròpiament "creure". Això ens ha vingut del castellà.

        Un diccionari anglès ho defineix molt bé.
                            Creure: to believe: to accept as true; to have faith in. Acceptar com a vertader, tenir-hi fe.
                            Pensar: to think: to hold an opinion, to estimate as likely. Pensar, mantenir una opinió, donar-ho per possible.

        Una altra accepció, la tercera de l'Alcover-Moll, és que "creure" significa '"obeir" que vol dir "fer bondat".
    "Aquell nen no creu, no fa gaire bondat". "Has de creure el pare i la mare". "Els nens creuen", "Qui no vol creure pare i mare, ha de creure la pell de cabra", ens deia la mare si la fèiem enfadar. Això ja és un altre significat ben diferent i ben popular del verb "creure".
  • Gínjol14.598 3 133👍 4.770

      Racó català devia prohibir el catanyol i dir-ho públicament, amb suspensió d'un dia per cada sabatada grossa que amollés un raconaire.

      La ronya del catanyol:

    http://blocs.mesvilaweb.cat/jotajotai/?cat=33

      La llengua, la degrades tu

    http://blocs.mesvilaweb.cat/jbadia/2015/12/10/la-llengua-la-degrades-tu/

      'El català s’està convertint en un dialecte del castellà'

    http://opinions.laveupv.com/raco-amic/blog/7257/el-catala-sesta-convertint-en-un-dialecte-del-castella

     'El català s’està convertint en un dialecte del castellà'

      Pau Vidal Filòleg i lingüista

    http://www.racocatala.cat/entrevista/39221/catala-sesta-convertint-dialecte-castella

      El català inventat

    https://sites.google.com/site/cerclevallcorba/que-diu-vallcorba-sobre/el-catala-inventat

     


    Una reflexió sobre la situació actual del valencià

    Eugeni S. Reig

    http://www.migjorn.cat/bd/esreig_situacio-actual-valencia.pdf

     

    Notaris o forenses? (Sobre la ‘irlandització’ del català, 1)

    https://blocs.mesvilaweb.cat/jbadia/2018/04/27/notaris-o-forenses-sobre-la-irlanditzacio-del-catala-1/

  • Gínjol14.598 3 133👍 4.770

     PSICOLINGÜÍSTICA A TOMB DEL CATANYOL

     

      ELS QUI ACATANYOLEN

      L'espanyolisme fomenta el catanyol, i l'autonomisme el català light a fi de satel·litzar i fer un patuès del català.
      Desprestigiat i embastardit, quedaria com un dialecte folklòric per a flestomar i diades rituals.
      Matar el nervi, la qualitat de la llengua faria també dels seus parlants uns "newspeakers" orewellians, amb pocs matisos, sense ductilitat i ben caps quadrats.
      Es la marxa que duu la llengua.

      La IEC acatanyola massa.
      Acatanyolar fa perdre el nervi i la coherència global de la llengua, en fa un argot, un patuès menyspreat.

      Frase acceptada al DIEC l’any 2050:
      “Quier un bocadill de jamó i qués i unes asseitunes sinse gües

      El traductor de Google utilitza no pas el català bo, sinó el “light”. Com que Google es ven als governs, no m'estranya gens que utilitzi catanyolades merdoses, que ens les venen sempre dient que "són les modernes".

     

      UNA NEOLLENGUA

      El problema és que les mutacions solen ser catanyolades i neollengua comercial imposada via TV. 
      Tot plegat adreçat a fer del català un patuès del castellà.

      El que hi ha és un empobriment dràstic de la llengua, de matisos. Un autèntic Newspeak. No sols catanyol, també Newspeak, neollengua.
      Ja no és sols un problema lingüístic sinó també expressiu i psicològic.

      Totes les llengües pateixen aquesta "neollengua" orwelliana, cert, però en català és prou més greu que en altres llengües, ja que pateix una colonització omnipresent, fins i tot dins de l'ànima dels dits "indepes".

      De fet lingüistes i sociolingüistes internacionals consideren el català una llengua particularment embastardida, descurada i plebea. I tenen raó.
      El català parlat fa feredat de tan mala qualitat: és un patuès bord.
      La mala qualitat, l'encarcarament lingüístic assenyala que el qui la parla pensa poc les coses i és poc perfeccionista. Mal senyal, perquè vol dir que hi manca la voluntat sincera. 

     

      LA COLONITZACIÓ PSÍQUICA

      A massa catalanets "Gilipolles" els sona més emfàtic i "malote", avesats a escoltar parlar xonis (és a dir, ravaleres) i ni-nis (és a dir, malfeiners).

      Es un dels resultats del caràcter plebeu i rabiüt de molts: acatanyolar.

      El problema del ramal catanyolaire és que té la ment acastellanada, comsum massa productes en castellà, no s'esforça en parlar amb tothom català, té mandra de pensar les coses i tampoc no sol usar cap altra llengua més que el catanyol i el castellà. No té més referències. 

      Per què el català parlat és tan dolent?
      Per què el català literari pràcticament no es parla i allò que domina és un catanyol?
      No és pas un problema filològic (i per tant les preteses solucions merament filològiques queden condemnades al fracàs), sinó de manca de caràcter i de colonització espanyola, de la pressió constant d’un sector de castellanoparlants agressius que es mostra agressiu contra l’ús del català i que menysprea qualsevol cosa (i paraula) que no entén o diu no entendre.
      La reacció dels catalanoparlants, desassistits tradicionalment per les lleis i pels polítics, és recular cap a un català cada volta més embastardit.

      Qui parla catanyol és per falta de coneixement lingüístic i perquè s'emmiralla no pas a models catalans, sinó a models forasters, espanyols. 
      Es un problema de colonització psíquica.

     El catanyol és una eina poderosa de colonització mental d’Espanya sobre els catalans.

      Però la nostra llengua fou parlada per reis, sants, papes, generals i almiralls.
      I el mitjà és el missatge.

      La llengua evoluciona, però a la nostra la fan evolucionar des de Madrid a base de TVs i imposicions, i la fan evolucionar cap a simple dialecte despersonalitzat del castellà (catanyol).

      Un bonsai per a cervells jibaritzats pel colonialisme.

    • Gínjol14.598 3 133👍 4.770

        EL JOVENT


        I sent com parlen els joves que la parlen

        Es una llengua sense arrels, descremada, pasteuritzada i descafeïnada, a voltes arriba a català light i a voltes no passa de catanyol. No té sabor de camp, sona a laboratori, artificial, perquè ha perdut molts girs, expressions, dites, usatges, matisos, bromes, etc... que donen alegria i comboi a parlar una llengua.

        Pèrdua progressiva de coses tan importants com els pronoms adverbials!, que conformen el concepte espai-temps de la llengua catalana. Molta gent menor de 50 anys de ciutats valencianes no sol fer-ne ús.

        Allò pitjor és que el ramat fins i tot "indepe" segueix aquestes modes suïcides.

        El jovent "indepe" sol estar enamorat del seu botxí lingüístic: el catanyol.

        Una desgràcia com una altra.

        Els agrada especialment el toc extremadament plebeu, els sona com "més soviètic" potser.
        Es com un sentimentalisme boirós.
        Enamorar-se del fang d'asfalt.

        Estan acomplexats davant els "proletaris" provinents d'Espanya?
        Molts semblen petit-burgesos amb mala consciència.

        Però és cert que quan el nivell cultural baixa, com ara amb les andròmines d'ipads, iphones i tota eixa faramalla més la telescombreria, manca de models ètics consistents, etc... el resultat és una degradació també de l'idioma: manca d'exactitud, desaparició de paraules, expressions i matisos, abús de flestomies, barreges, coprofília, paraulotes plebees, prèstecs d'altres idiomes per fer-se els mudarnus, etc. etc... el resultat és una llengua-tarquim, ronyosa i amb al·luminosi: unes escorrialles dialectals, un casa de barrets sense amo.
        Quan la fi de l'Imperi romà s'esdevingué també així amb el llatí. I, naturalment, el llatí es perdé. 
        La diferència és que de gots en vingueren molt pocs i, doncs, el llatí es transformà en llengües derivades. Però al pas que va el català no parirà res, serà directament absorbit pel castellà.

        Tindran vergonya de parlar-lo, perquè sonarà tan mal i tan artificial que farà ois, aquesta justament és l'estratègia del català light i del catanyol, la de la colonització i l'extermini cultural: un autoodi gramatical i una covardia lingüística que, des de la pell, s'endinsa en les entràmenes del poruc catalanoparlant.
        Una tortura psicòlogica que haurien de psicoanalitzar i superar amb bona sociolingüística, caràcter i un bon català, sonor i lluent.

      • Gínjol14.598 3 133👍 4.770

         AL PAÍS VALENCIÀ

          A les ciutats del PV veig la llengua molt perduda entre el jovent.
          El 90% parlen castellà i a més del pobre. I un 7% parlen catanyol, "a voltes" i d'una qualitat prou fatal.
          Encarcarat, bàsic, ple de barbarismes "de la modernor", molt allunyat del valencià tradicional, fins i tot ni utilitzen ja els pronoms adverbials.
          Un patuès embastardit.

          Però és com si les ONGs per la llengua ho veiessin tot "normal"...o no vulguessin adonar-se'n ni parlar-ne.

          Als anys 70-80 l'escolarització i alfabetització en català era escassa al PV i a voltes calia fer concessions a barbarismes per no parèixer "massa estrany" a la gent.

          Ara és distint, però en qualsevol cas, cal tindre en compte l'audiència on va dirigit el que dius. No és igual la poesia, on pots permetre un purisme lingüístic dur, que una xerrada de bar.

         

          “LLENGUA EMBASTARDIDA”

          Al meu parer les catanyolades s'han d'evitar sempre que siga possible, que és quasi sempre.

          Quant a sabatades o castellanismes antics i assimilats, si són populars o expressius en un determinat context, poden ser útils a voltes.

          Això ja fóra una qüestió d'estil, que cal sempre depurar amb bons arguments.

          L'estilística és molt interessant, perquè és eficient tant en oratòria com per escrit.

         Els castellanismes fan lletja i embastardida la llengua, i la degraden a nivell de patuès, però el principal problema és que els catalanoparlants estan colonitzats mentalment, i teledirigits, per adreçar-se en castellà a desconeguts, llocs públics, etc...

          Hi ha un altre perill: els especialistes en llengües a nivell internacional tenen el català com a una llengua parlada molt embastardida, la qual cosa és certa, massa allunyada del model literari. Això fa que no se la prenguin gaire seriosament.

         

         ALTERNATIVES

          No traduïu directament del castellà perquè ix catanyol.
          Penseu en alguna persona major que conegueu com ho diria, així trobareu l'expressió més natural, genuïna i adient.

          El tortosí em sembla bonic i crec que serviria per fer una "koiné" de tots els PPCC.

          El que passa és que surt menys per la TV, hi ha menys nivell cultural, etc... aleshores "queda bast".

          Però, malparlat per la plebs, qualsevol dialecte és bast.

          Cal dignificar totes les maneres de parlar

          Com?

          Parlant coses dignes, interessants, útils, belles... no sols coses casolanes, ordinàries, facècies i temes de la faixa cap avall.

          Cal fer treball lingüístic.
          Normalment els valencianistes tenen només dos enregistraments lingüístics:
          1) El col·loquial, sovint ple de brofegades i castellanismes.
          2) L'artificiós o estereotipat, sovint amb molts calcs del castellà o del barceloní, i tecnicismes i llatinismes.
          El bon treball lingüístic en valencià consisteix a eliminar castellanades, limitar les brofegades i utilitzar paraules del "català standard" només quan siga imprescindible. Prioritzar sempre el valencià tradicional i genuí, sobretot el dels nostres clàssics que encara utilitzen gent a comarques, com ara: emprar, altri, fadrí, requestar, etc.
          Un geni en el bon treball lingüístic és el novel·lista borrianenc Josep Palomero, com ara a “Els secrets de Meissen” https://www.bromera.com/fitxa-llibre-coleccions/items/els-secrets-de-meissen.html

          "Pa Negre" és un altre exemple de gran riquesa lèxica i d'expressions camperoles.

    • __29878__1.919 2👍 1.949
      Això passa pel putu bilingüisme social dels collons. Entenc que hi hagi gent que parli castellà com a llengua primera perquè els seus pares vénen de fora, però quin sentit té imposar-lo a la resta? Hauríem de fer com els quebeckesos i ser molt més tancats en aquest aspecte. I si la societat ha de ser bilingüe doncs que s'aprengui l'anglès que és la llengua franca del món i punt.
      • Gínjol14.598 3 133👍 4.770
        El quid és el de sempre: COM ho fem?

        La marca de l’esclau http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/74216

        • Benfresc12.037 5 168👍 9.684
          Doncs començant amb el canvi individual, jo visc a BCN i quasi mai parlo castellà, sempre català, un cop fet el canvi individual explicant a les nostres amistats i gent propera la necessitat de que facin el mateix que nosaltres, no els convencerem pas ràpid però amb prou insistència, fermesa i bon exemple serem cada cop més.
          Altra cosa que cal és un moviment social catalanista centrat sobretot en la defensa de la llengua, del monolingüisme i de parlar bé el català.
          • Gínjol14.598 3 133👍 4.770
              Fa uns 30 anys que parlo valencià a quasi tothom (cap al 85-90%), i en una ciutat del País Valencià és prou més complicat que a Barcelona.

              Però les meves amistats, coneguts i família, ni encara que es diguin d'ultraesquerra, nacionalistes, independentistes, catalanistes, professors de valencià ni totes les etiquetes que hi vulguis afegir, rarament parlen valencià a gent que no el parla.
              Sols amb unes poques excepcions.

              Els insisteixo, però no hi ha manera.
      • Benfresc12.037 5 168👍 9.684
        Això de putu, en aquest cas putu bilingüisme, és un castellanisme, abans dèiem puta (sempre en femení), de vegades afegint el de "aquest puta de bilingüisme".
  • GICA2.860 13 666👍 980
    EL CATANYOL ES "CURA" EL PODEU DESCARREGAR D'ACÍ
  • GICA2.860 13 666👍 980

    Castellanades dels diaris: "TREURE PIT"

     
    A més d'un diari fan servir aquesta expressió de treure pit, inexistent en català. No us enganyo, si us dic que jo no l'entenc. No l'entenia, més ben dit. Ho vaig haver de consultar als qui en saben més.
    Ara traduïm ací la ximpleria: vol dir GALLEJAR, BRAVEJAR o FATXENDEJAR. En segons quins contextos, potser s'hi adiu també VANTAR-SE.
    Exemple: La Fiscalia treu pit = La Fiscalia ES VANTA
    Aturem aquesta nova llengua incomprensible dels diaris i parlem, simplement, CATALÀ! 
  • GICA2.860 13 666👍 980

    Castellanades dels diaris: INICIAR

     
    Els catalans no ‘iniciem’ res.
    En català 'iniciar' no vol dir 'començar'. Aquesta accepció és una castellanada inacceptable.
    'Iniciar' vol dir tan sols instruir algú en els rudiments o principis d'una ciència i admetre en una societat o en una comunitat religiosa mitjançant els ritus de la iniciació. Per tant, mai no hi ha tampoc un 'inici' en el sentit de 'començament, 'començ', etc. INICIACIÓ (cerimònia d'iniciació, per exemple) sí que és ben català.

    Per tant, l'ús d'iniciar a la premsa quasi sempre l'haurem de substituir per COMENÇAR, ENCETAR o ENGEGAR.
    Un camí no és pot "iniciar": s'enfila, es pren, s'enceta.
    "iniciar" una conversa és encetar-la o entaular-la.
    Per la mateixa raó, inici també es castellà. COMENÇAMENT és la solució en molts casos.
  • GICA2.860 13 666👍 980
    INTENTAR, una altra catanyolada. Per què la diem, si podem triar expressions ben catalanes?

    Ep! No permetem que el verb «intentar» ens ho empastifi tot: «Hauríem de MIRAR DE fer-ho de pressa i bé» // «PROCUREM ser una mica criatures» (Sagarra) // «Per què no PROVES d'agafar-ho per aquí?» // «Tots MALDEN PER obtenir-ne el màxim profit».
    (Text d'en Jordi Badia i Pujol)
  • GICA2.860 13 666👍 980

    Va, no «la liem» més…

    per Jordi Badia i Pujol

    Resultat d'imatges de caos

    Us presento els brins de llengua d'aquesta setmana:

    1. Que no sabeu com es diu «dicharachero»?

    Com es diu «dicharachero»? Al diccionari hi surt BROMISTA, FACECIÓS
    ✅Més expressiu ▶GRACIÓS, BURLETA, JOCÓS, MURRI, VIU COM UNA ESPURNA (COM UNA CENTELLA)...
    ✅Locucions ▶ÉS DE LA BROMA, FA EL PLAGA, ÉS DE LA PELL D'EN CARNESTOLTES, ES RIU DEL MORT I DEL QUI EL VETLLA...

    — Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) May 30, 2018

    2. Acomiadem-nos com Déu mana d'en Rajoy

    Frases fetes del dia ▶ S'HA ACABAT EL BRÒQUIL; TURURUT SANT PERE; FER LA FI DEL CAGAELÀSTICS; NO SE'N CANTARÀ NI GALL NI GALLINA

    Comiats genuïns ▶BON VENT I BARCA NOVA, BON VENT ET PEGUE AL CUL I EN POPA QUE NO S'ENCALLE; BON VENT I QUE NO TORNI

    I SANTA BONA MARIA pic.twitter.com/aPAe8dYWKG

    — Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) June 1, 2018

    3. No «la liem» més, si us plau

    Per què hem de ⛔«liar-la» si podem
    ✅FER-LA GROSSA, FER MERDER/ MULLADER, ARMAR ESCÀNDOL/ ENRENOU/ GRESCA, MOURE UN SAGRAMENTAL, CERCAR SOROLL, AIXECAR POLSEGUERA...
    o
    ✅CERCAR BREGUES, ENCENDRE EL VESPER, MOURE RAONS/ BARALLES, AFEGIR LLENYA AL FOC, POSAR LA ZITZÀNIA...?

    — Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) May 31, 2018

    4. No us deixeu manipular: què diu el Manifest Koiné?

    No us deixeu manipular. Què diu el Manifest Koiné?
    «Manifestem la necessitat que s’incorpori al procés constituent la voluntat d’articular la llengua catalana com a eix integrador de la nostra ciutadania en un marc d’assumpció pública del multilingüisme»https://t.co/xN3PhRs7EU

    — Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) May 30, 2018

    5. Com que «a l'igual»?

    ⛔«A l'igual»? Cap barbarisme sense resposta
    ✅Exclamació: BAH, HOME, BAH!; QUÈ DIUS, ARA?; CREU-T'HO; JA POTS ANAR ESPERANT; SÍ, HOME!; NI PER PENSAMENT...
    ✅Amb una oració: «A l'igual ho faré!»▶«NO PENSO PAS fer-ho»
    ✅Comparació: «A l'igual que ell»▶«IGUAL QUE ell»

    — Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) May 29, 2018

    6. Podem fer res perquè el «papi» i la «mami» desapareguin?

    Em sap greu, però, a mi, això de «papi» i «mami» em fa mal d'orelles. Perquè és una moda importada, però sobretot perquè ho trobo carrincló i xaró. Posats a restaurar una llengua sense interferències, per què no ensenyem a la mainada a dir «pare» i «mare», com s'havia dit sempre?

    — Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) May 28, 2018

    7. «Tanto monta, monta tanto»

    ⛔«Tanto monta, monta tanto»
    ✅TANT SE VAL; SI FA NO FA, TANT ÉS L'UN COM L'ALTRE; DIGUES-LI ATXA; TANT SE ME'N DÓNA CUIT COM CRU; DIGUES-LI NAPS, DIGUES-LI COLS; POC ENÇÀ POC ENLLÀ... pic.twitter.com/ioNU8jscdj

    — Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) May 31, 2018

    8. «Àlgid»? «Enervar»? Parlem amb propietat!

    No entenc per què la gent diu ⛔«punt àlgid» quan vol dir ✅PUNT CULMINANT o ✅PUNT DE MÀXIMA INTENSITAT (ni sé per què el @iec ho accepta).
    L'«algidesa» és un 'estat patològic amb refredament del cos'. Què hi té a veure?

            			
        </div><footer id=

    #9827346 👍 0 👎 0
  • GICA2.860 13 666👍 980
    PER ALS QUI ES REFIEN DELS DICCIONARIS I DONEN PER BO TOT EL QUE HI TROBEN:
    https://www.racocatala.cat/forums/fil/218784/no-tot-hi-ha-diccionari-gramatica-bon-catala
  • GICA2.860 13 666👍 980

    Ací teniu els brins de llengua d'aquesta setmana:

    1. No em donis pressa, que em dóna temps

    Compte amb això:
    ⛔«No em donarà temps» ✅No TINDRÉ pas temps
    ⛔«Dóna't pressa» (el @iec ho admet) ✅AFANYA'T, CUITA, ACUITA'T, APRESSA'T...
    ⛔«No em donis pressa» ✅No em FACIS CÓRRER, No m'ACUITIS, No m'APRESSIS
    ⛔«Em dóna la impressió que» ✅Em FA L'EFECTE que

    — Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) June 3, 2018

    2. Si no va amb mi, amb qui va?

    ⛔Això no va amb mi✅NO ÉS COSA MEVA, NO M’AFECTA
    ⛔Fer pena no va amb ella ✅NO LI ESCAU, NO FA PER A ELLA
    ⛔Veig que això no va amb tu ✅NO ET FA EL PES, NO ET DIU RES
    ⛔Aquest barret no va amb el seu uniforme✅NO HI ESCAU, NO HI COMBINA, NO HI LLIGA, NO L’HI SÉ VEURE

    — Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) June 5, 2018

    3. Com ho portes? Amb cotxe o a peu?

    Compte amb el verb «portar»:
    ⛔Ho porta molt malament✅HO HA ENCAIXAT MALAMENT, S'HO HA PRES MALAMENT, NO SE'N SURT BÉ, NO HO HA PAÏT BÉ...
    ⛔Com ho portes?✅COM ET VA? COM ET PROVA? TE'NS SURTS BÉ? ESTÀS BÉ?
    ⛔Ho porta avançat, endarrerit✅HO TÉ AVANÇAT, ENDARRERIT...

    — Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) June 6, 2018

  • GICA2.860 13 666👍 980

    4. Olora a suat. No ho puc sofrir!


    Ep! El GUST, la POR, l'OLOR i la PUDOR van amb DE, no pas amb *a:

    ⛔️Gust a carn✅Gust DE carn
    ⛔️Por a volar ✅Por DE volar
    ⛔️Olor a romaní ✅Olor DE romaní
    ⛔️Pudor a claveguera ✅Pudor DE claveguera

    I el súmmum:
    ⛔️Olorar a suat ✅FER PUDOR DE suat

  • GICA2.860 13 666👍 980

    5. Dir «carinyo» és una carallotada i dir «cari», un atemptat.

    [1/2] Dir ⛔«carinyo» és una carallotada i ⛔«cari», un atemptat.
    Hi ha tanta tria que no ens la podem acabar:
    ✅A algú que estimem ▶AMOR, AMOR MEU, VIDA MEVA, REI, REINA...
    ✅A un nen ▶MARREC, XIC, VAILET, BARRUFET, CUCA, PUÇA, NINA, MOIXÓ, XERRIC, TORRONET...

    — Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) June 2, 2018

    [2/2]
    Les coses no es fan amb ⛔«carinyo», sinó amb ✅AFECTE, TENDRESA, AMOR, ESTIMACIÓ, ESTIMA, CURA, COMPTE...
    Els ⛔«carinyos» són ✅MOIXAINES, CARÍCIES, AFALACS, CARANTOINES, MANYAGUES, FESTES, AMORETES...

    — Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) June 2, 2018

    6. Benvolguda Pilar Rahola: un taulell no és un tauler

    La filòloga @RaholaOficial diu que «hem donat una *patada al *taulell i *hem fet saltar les peces». Tradueixo al català: «Hem clavat una PUNTADA DE PEU al TAULER i N'hem fet saltar les peces»

    — Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) June 2, 2018

    7. El millor dotat, més ben dit, el més ben dotat

    ⛔«El premi millor dotat », «Els joves millor preparats», «Vosaltres, millor dit, tu»; «Els llibres millor editats», «L'esportista pitjor classificat», «Els pitjor pagats del món»
    ✅No, no: MÉS BEN DOTAT, MÉS BEN PREPARATS, MÉS BEN DIT... i MÉS MAL CLASSIFICAT, MÉS MAL PAGATS

    — Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) June 4, 2018

    8. «A dia d'avui», la burocràcia es menja la llengua

    «A dia d'avui»???
    ⛔A dia d’avui, no l’han empresonat ✅A HORES D'ARA...
    ⛔Hi ha 30 afectats, a dia d’avui ✅...ARA COM ARA
    ⛔Són feines que a dia d’avui no tenen requesta ✅...feines que AVUI DIA...
    ⛔A dia d’avui, ja tenim el projecte presentat ✅JA TENIM... [SENSE RES]

    — Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) June 8, 2018

  • GICA2.860 13 666👍 980

    Castellanades dels diaris: CELEBRAR.

    Als diaris els agrada molt celebrar, i fa riure perquè sembla que tot allò que fan, ho fan amb confeti i coets.  

    Els catalans celebrem menys coses que no imaginem. L'ús abusiu del verb celebrar és fruit de castellanització, perquè en català celebrar té uns usos molt més limitats. 

    Genuïnament les soles accepcions del verb celebrar són les de dur a terme un acte sotmès a un ritual (celebrar una missa, per exemple) o alegrar-se de quelcom (celebro que estiguis bé, celebro l'aniversari, celebrar la festa major, etc). 


    Malgrat això, i sobretot en el llenguatge dels diaris, celebrar es fa servir a la manera castellana, com un verb jòquer i empobridor. En aquests casos cal substituir el verb celebrar per fer, tenir lloc, esdevenir-se, portar a cap, dur a terme, acomplir. 

    Així, per exemple, la frase la fira se celebrarà el mes vinent (o el proper mes, com dirien en catanyol!) en català és la fira tindrà lloc el mes vinent

    I la reunió es va celebrar ahir ha de ser la reunió va tenir lloc ahir; i en la reunió celebrada ahir cal reemplaçar-la per en la reunió tinguda ahir o en la reunió d'ahir.
    També demà tindrem una reunió, no pas demà celebrarem una reunió; el festival s'esdevindrà l'estiu vinent i no el festival se celebrarà l'estiu vinent, etc. 

    A vegades es pot eliminar aquest verb inútil. La frase Just abans de celebrar l'entrevista pot ser, simplement, Just abans de l'entrevista, a més a més de Just abans de fer l'entrevista.

  • GICA2.860 13 666👍 980
    Els brins de llengua d'aquesta setmana d'en Jordi Badia:

    http://blocs.mesvilaweb.cat/jbadia/2018/06/15/tu-rai-que-totes-et-ponen/

    Tu, rai, que totes et ponen!

    Aquesta setmana han sortit deu brins de llengua, amb tirada cap a la llengua col·loquial, que ens hauria de preocupar més.

    1. No «t'ho curris» tant i escarrassa-t'hi més

    Tip de sentir a @tv3cat «s’ho ha currat»:
    S'ha currat molt l'examen S'HA PREPARAT
    Una música molt currada BEN PARIDA
    El guionista no s'ho ha currat gens NO S’HI HA ESCARRASSAT…
    Salvem el català col·loquial!

    2. «Sí o sí»? No i no!

    Això de «sí o sí», que és importat, té un problema greu: que ens mata les expressions de sempre:
    TANT SI ES VOL COM SI NO (ES VOL), COSTI QUÈ COSTI, CAIGUI QUI CAIGUI, PASSI QUÈ PASSI, VULGUES NO VULGUES, TANT SI PLOU COM SI FA SOL, SI LI COSTA O SI LI PLAU, PETI QUI PETI…

    3. Tu, rai, que totes et ponen

    He demanat a un que hi entén si podia traduir aquesta frase al castellà: «Tu, rai, que totes et ponen.»
    Encara ara hi barrina.
    Cada llengua fa sa guerra. Que no perdem la nostra!

    4. Registrem errades i escorcollem diacrítics

    Que no és «registre», que és ESCORCOLL, home...
    El dia que uns quants vam decidir que no eliminaríem diacrítics ens van dir els mil penjaments, però @tv3cat cada dia fa el que li rota i el @iec encara és hora que badi boca, tu.

    5. Cantera vol dir ganes de cantar, és clar

    Deixem-ho clar:
    CANTERA'ganes de cantar' («Quina cantera que tens!»)
    PEDRERA'lloc d'on extreuen pedres' («Treballar a la pedrera és dur»)
    PLANTER'lloc on crien plantes' i, figuradament, 'grup de joves amb possibilitats de destacar-se' («El planter del FC Barcelona»)

    6. A TV3 diuen que pensen «amb la polla»

    Suara, a @tv3cat, aquest home ha dit: «Deixa de pensar amb la polla!».
    Jo hauria dit «No pensis més amb la CIGALA» (o PIU, TITOLA, TITA, VERGA, PIXA, PARDAL, TROMPA, CARALL, QUIRRA, SEMALER, PASTANAGA, FLABIOL, MÀNEC, MELINDRO...). Per a triar i remenar.
    SOS català col·loquial!

    7. Ho faré en cinc minuts i ho tindràs d'ací a una estona

    «En uns minuts» NO, @cupnacional
    Ho faré EN cinc minutsL'acció DURARÀ cinc minuts
    Ho faré D'ACÍ A cinc minutsL'acció S'ESDEVINDRÀ AL CAP DE cinc minuts
    Pujaré a Sant Jeroni EN una hora [DURADA] / Pujaré a Sant Jeroni D'ACÍ A una hora [MOMENT CONCRET]
    M'explico?

    8. I ca!

    Ei, @tv3cat, no podem recuperar«I ca!» i foragitar«Què va»?
    En voleu més? AU, BAH!; PERÒ QUÈ DIUS?; SÍ, HOME; AU, HOME, AU; NI (DE) NOVES; CA, BARRET!; I UN BE NEGRE AMB POTES ROSSES; I UN COLLÓ DE MICO; NI PARLAR-NE; DE CAP MANERA; NI (PER) PENSAMENT; ON S'ÉS VIST...

    9. Per què «postular-se»?

    D’on ha sortit, «postular-se»?
    X es postula per encapçalar el partitASPIRA A / TÉ INTENCIÓ DE
    X es postula per foragitar Y ES PROPOSA DE
    X es postularà com a cap de llistaES PRESENTARÀ
    «Postular» (no reflexiu): «Demanar AMB INSISTÈNCIA un privilegi o un càrrec»

    10. Girs devoratombs

    Les coses sempre havien fet TOMBS. Com és que ara fan girs? Calla, que no sigui perquè el castellà...
    Ho diu el DIEC i tot: «TOMB: Canvi que experimenta en la seva marxa alguna cosa».
    A @tv3 diuen *girs, sí, però potser algun dia rectificaran. La vida fa molts tombs...
  • Patriarca2.038 2 826👍 1.625
    Ahir al "Cuines" de TV3 la noia que substituitia en Marc va dir "pastel" "cuidado" "al tanto". És patètic.
  • GICA2.860 13 666👍 980
    ELS BRINS DE LLENGUA D'EN JORDI BADIA DE LA SETMANA:

    1. Traguem-nos la son de les orelles!

    [1/2] No entenc com ningú pot dir que «es posa les piles». Que som robots? Això sempre s'havia dit: TREURE'S LA SON DE LES ORELLES
    En voleu més?
    DEIXONDIR-SE, EIXORIVIR-SE, FER L'ULL VIU, FEL EL CAP VIU, ANAR ULLS ESPOLSATS, DESVETLLAR-SE...
    O bé...
    [2/2] ...amb un altre significat:
    AFANYAR-SE, ANAR PER FEINA, DONAR-SE ÀNSIA, DONAR-SE BRASA, FER VIA, PASSAR VIA, PASSAR CAMÍ, CUITAR CAMÍ, CUITAR, ACUITAR-SE...

    2. Plou o està plovent?

    Si dic que plou, com hem dit tota la vida, s'entén? O he de dir que està plovent? pic.twitter.com/GXouFvB34m

    3. Això no va de res

    No us cansa «això va de»?
    Això va de democràcia ÉS UNA QÜESTIÓ de democràcia
    No va de partits No TÉ A VEURE amb els partits
    Això no va de mi, va de vosaltres LA QÜESTIÓ NO SÓC JO, sou vosaltres
    Ara això va de resistir Ara CAL resistir, CONVÉ resistir

    4. Desitjar un molt bon dia és una molt mala idea

    Quina plaga, renoi!: «un molt bon equip», «una molt bona resposta», «una molt bona llei» / «una molt bona feina», «un molt bon dia»
    —Canviem-hi l'ordre: un molt bon equip UN EQUIP MOLT BO...
    —Eliminem-hi l'article: Té una molt bona feina TÉ MOLT BONA FEINA...

    5. Més claus i no tants «polvos»

    [1/2] Teniu tota la raó: no cal dir «polvo» si es pot dir CLAU (o PARDALADA, CARDADA, BARRINADA, BOIXADA, COP DE CUA, CUCADA, ENFILADA, ENVESTIDA, PERDIUADA, PIUADA, ROSTOLLADA, SUCADA...)

    [2/2] I així mateix podem evitar «fotre un polvo» dient CARDAR (o FOTRE UN CLAU, BOIXAR, FOTRE, FLICAR, ENTRAR L'EINA, SUCAR EL MELINDRO, SUCAR L'API, BARRINAR, CLAVAR EL PARDAL, PEGAR UN PINYOL, COLGAR-SE o GITAR-SE AMB ALGÚ...)

    6. Ni molt menys? Ca, ni de bon tros!

    Sentim tantes vegades «ni molt menys» a la TVC que al final ens pensarem que és correcte. No, no: les formes correctes són:
    NI DE BON TROS, NI DE MOLT (i també les construccions dialectals NI PROP FER-HI i NI DE NOVES).
    És correcte «ni molt menys»? Ca, ni de bon tros!
    [2/2] ...amb un altre significat:
    AFANYAR-SE, ANAR PER FEINA, DONAR-SE ÀNSIA, DONAR-SE BRASA, FER VIA, PASSAR VIA, PASSAR CAMÍ, CUITAR CAMÍ, CUITAR, ACUITAR-SE...

    7. Qui s’apropia impròpiament les preposicions?

    Compte: el verb APROPIAR-SE no va seguit de la preposició «de».
    S'ha apropiat dels diners de la caixa
    >>>S'ha apropiat ELS diners de la caixa
    Es volien apropiar del vehicle
    >>>Es volien apropiar EL vehicle
    Ens apropiarem d'aquesta terra
    >>>Ens apropiarem AQUESTA terra
    Hi ha gent que troba estrany que el DIEC accepti «apropiar-se DE».
    No era al Fabra, no és al diccionari de l'Enciclopèdia, no era al DIEC1 i (atenció) no és al DIEC2 en paper (2007).
    L'Institut d'Estudis Catanyols hauria d'explicar per què es dedica a castellanitzar la llengua en compte de depurar-la.

    8. No tant menys i més més poc

    Vegeu com «menys» ens priva de tot de recursos genuïns:
    És llest, però menys que ell NO PAS TANT COM
    Se n'ha parlat molt menys NO SE N'HA PARLAT DE BON TROS TANT
    És la 1 menys 5 FALTEN 5 MINUTS PER A
    Menys parlar i més treballar NO PARLEU TANT I TREBALLEU MÉS
    Hi ha menys feina HI HA MÉS POCA feina
    Rondina menys!NO RONDINIS TANT!
    Hi és tothom menys ell...TRET (o FORA o LLEVAT) D'ell
    Fa menys d'un any NO FA NI un any
    Hi caben menys de cinquanta nens...ENCARA NO cinquanta nens

    9. Un documentari ben documentat

    Ahir TV3 va emetre un documentari sobre els fets del 20 de setembre de l'any passat. «Documentari»? Per què?
    Per aquestes raons https://t.co/XU12EChPvk

     

  • GICA2.860 13 666👍 980

    MÉS BRINS DE LLENGUA:

    1. Ignorar els parlars és deixar-nos furtar un tresor

     

    Un de Maó diu: «POSEM-HI AIXÒ EN TOST D'ALLÒ?» I un d'Inca: «HAS LLENEGAT I NO ME N'HAVIA TEMUT.» I un d'Alcoi: «QUAN EIXIA, VA CAURE UN BAC. A LA PRIMERA CULLERADA, MOSCA!» I la de Flix crida: «XEIC!»...

    Ignorar els nostres parlars és deixar-nos furtar un tresor que ens pertany

     

    2. Ens en sortirem, amb els que «no poden amb tot»?

     

    Ep!
    No puc amb aquesta cançó NO PUC SOFRIR o SUPORTAR
    No poden amb Trump NO SE'N SURTEN, NO PODEN FER RES CONTRA
    He pogut amb la classe HE DOMINAT
    Vols dir que podrà amb el cabàs? PODRÀ AIXECAR o PORTAR
    Podràs amb les feines de casa? SERÀS CAPAÇ DE FER

     

    3. Un prec als mestres: sigueu justs amb les preposicions!

     

    Mestres, si encara no heu redactat el full de les notes dels alumnes, us vull demanar una cosa: no escrigueu «Felicito *a la Maria», sinó «Felicito la Maria»
    Molt agraït.

     

    4. Em demano una birra. Vols una?

     

    Què et demanes? —m’ha dit quan ens hem assegut a la cadira del cafè.
    —Jo sovint em demano si ens en sortirem. I ara em demano d'on coi surten tants pronoms inútils.
    —D’acord, d’acord. Volia dir QUÈ DEMANES?, QUÈ VOLS?

    Cap barbarisme sense resposta!

     

    5. I si fem catxes i deixem estar els «farols»?

     

    Avui la TVC comença fent difusió d'un castellanisme: «farol».

    En català correcte és CATXA.

     

    6. Què té «què tal» que no tingui «com anem»?

     

    COM VA?, COM VA AIXÒ?, COM ANEM?, QUÈ FEM?, QUÈ FEU?, EI!...
    Creieu, amb el cor a la mà, que «què tal» és insubstituïble?

    I quan introdueix una frase?
    Què tal t’has trobat? COM t’has trobat?
    Què tal la nova vida?COM PROVA...?

    Cap barbarisme sense resposta!

     

    7. Aneu a comprar amb carro? Caram, sí que sou moderns…

     

    Doncs si s'assembla a un CARRETÓ, per què en diem «carro»?
    Ah, i el que fem servir per a anar a plaça és el CARRETÓ D’ANAR A COMPRAR i no el «carro de la compra»


    Cap barbarisme sense resposta!

     

    8. Per què mirem cap a un altre costat si ens podem aclucar d’ulls?

     

    Com és que els jornalistes i polítics tenen aquesta mania de dir «mirar cap a un altre costat» (o «posar-se de perfil») si sempre n’havíem dit:

    ACLUCAR-SE D’ULLS, RENTAR-SE’N LES MANS, FER EL DESENTÈS, FER L’ORNI, FER EL SORD, FER COM QUI SENT PLOURE , FER EL PAPEROT, FER EL PAGÈS, FUGIR D’ESTUDI, FER EL PAPER DEL BORINOT, FER EL PAPER DEL MET, AMAGAR EL CAP SOTA L’ALA, FER EL DISTRET, ESCOLTAR AMB ORELLES DE RUC, ESPOLSAR-SE LES PUCES, POSAR-SE DE PANXA AL SOL, TAPAR-SE LES ORELLES, TOMBAR-SE D’ESQUENA, PASSAR DE LLARG

     

    9. Prenguem posició contra el «posicionament»

     

    «Posicionar-se»? No!
    S'ha posicionat a favor dels veïns S'HA DECANTAT, HA PRES POSICIÓ, S'HA MANIFESTAT
    La junta no es posiciona sobre els fets NO ES DEFINEIX
    No es vol posicionar sobre el referèndum PRONUNCIAR
    I també PRENDRE PARTIT, SER PARTIDARI...

     

    I «posicionament»?
    El posicionament dels mandataris en la conferència PRESA DE POSICIÓ
    Ajornen el posicionament sobre la reforma de la llei DECISIÓ, POSICIÓ
    És un posicionament que incomoda els companys de grup ACTITUD

    Cap barbarisme sense resposta!

     

    10. A la mar, ni «pateres» ni pasteres

     

    Té raó el doctor Bibiloni:
    Quina vergonya sentir a
    la TVC, tota l'estona, el castellanisme «patera». Compte, no en diguem tampoc «pastera», que és massa petita i fràgil per a dur tanta gent. Diguem-ne, simplement, BARCA.
    Més informació: http://bibiloni.cat/blog/?p=256

     

    11. Si el mallorquí és una llengua, també ho és el sevillà?

     

    Segons la presentadora de la TVC Raquel Sans, en Valtonyc ha enregistrat 'Bella ciao' en mallorquí i castellà. Que encara hi mana el PP, a TV3?

     

    12. La dura batalla dels diacrítics

     

    Encara sobre els diacrítics, tres exemples de resistència, caçats al vol: una portada recent del setmanari «El Temps», la contraportada d’una revista d’Abacus (amb milers d’exemplars repartits) i un fragment d’un llibre d’èxit («Permagel», d’Eva Baltasar, Club Editor, 2018).

    Per això alguns encara demanem: calia? http://blocs.mesvilaweb.cat/jbadia/2016/10/01/diacritics-calia/…

     

    13. Pronoms que ens fan ballar el paraigua:

     

    «ens N’ha tornat a donar el seu»???
    Que no, que no, que el pronom (N’) no hi va! Que «el seu» ja inclou «reconeixement», perquè ací no és pas determinant, sinó pronom (i un pronom, de tota la vida, supleix un nom o un SN).
    La cosa és: això s’ho ha mirat un filòleg? I ha cobrat?

     

     

  • beerbong431 4👍 188
    He començat a mirar "Merlí" a Netflix.
    És ver que intenta reflectir la realitat de la jovenea als instituts, però trob que hauria de fer un petit esforç per no utilitzar, no ja castellanismes, sinó tantes paraules en castellà directament.
    La quantitat de "joder", "gilipolles", "buenu", "vale", etc me fa posar els cabells drets.
    Més enllà d'entretenir, la televisió pública hauria de ser exemple perquè el jovent comenci a parlar millor. Fent això que fan en aquest programa (i supòs que a tant d'altres, no la mir gaire la televisió) només aconsegueixen reforçar aquesta manera de xerrar normalitzant-la.
  • GICA2.860 13 666👍 980

    Tornem amb més brins d'en Jordi Badia. Heus-los ací:

    1. Se’ns morirà o la matarem, la llengua?

    Els del català light diuen i rediuen que la llengua evoluciona al carrer i que si no ho entenem se'ns morirà.
    Ens engalipen: la matarem (ja l'anem matant) si confonem l'evolució amb la invasió aclaparadora i incessant del castellà.

    2. Mori el «mal rotllo»! Visca la mala maror!

    [1/2]
    Provem de liquidar el «mal rotllo»?
    —Un lloc, una cosa, una persona que dóna mal rotllo FA COSA, FA BASARDA, FA VENIR MAL DE VENTRE, FA MALES VIBRACIONS, FA ESGARRIFAR, FA ESBORRONAR, FA MALA ESPINA
    —A la feina hi ha mal rotllo MALA MAROR, HI BALLA EL DIABLE

    [2/2]
    —Si l’aparell s’encalla, mal rotllo MALA PEÇA AL TELER, MALAMENT RAI, MAL NEGOCI
    —L’han despatxat de la feina: quin mal rotllo! QUINA MÈ, VATUA L’OLLA, VATUA DENA, MAL VIATGE, LLAMPS I TRONS, LA MARE QUE EM VA…, MALEÏT SIGA, QUINA MALA SORT, QUINA MALA PASSADA

    3. Maleïts pronoms masclistes!

    «Escriu-les», no!
    «Escriure» pot dur un compl. directe («una novel·la») i un d'indirecte («a ell», «a elles»). El pronom del CD té gènere («escriu-LO», «escriu-LA»), però el pronom del CI, no: «escriu-LI» («a ell» o «a ella»), «escriu-LOS» («a ells», «a elles»)

    4. Retratar-se amb la boca closa

    «Lluííííís!» Aquesta era l'exclamació que fèiem sempre quan ens retrataven. La «í» allargada et feia somriure i en solien eixir imatges divertides.

    Ara, havent adoptat la «patata» espanyola, hem passat del somriure a la cara de badoc.

    L'espanyol s'escola pertot arreu.

    5. Barbarismes? Ni un pas enrere!

    «Fer marxa enrere» s'ha cruspit tot de mots i expressions, amb significats matisos ben rics:
    —DESDIR-SE, FER-SE ENRERE, DESCOMPROMETRE’S, RETIRAR LA PARAULA, TRENCAR LA PARAULA, DESEMPARAULAR-SE (i FER DE LA BOCA CUL)
    —RECULAR, ANAR DE CUL ARRERE, GIRAR CUA, FER-SE ENRERE

    6. Sort n’hi ha, que tenim recursos per a donar i per a vendre!

    [1/2] Canviar «menos mal» per «menys mal» és anar de l'espanyol al catanyol.

    Solucions? No us les acabareu, no...:

    —Va ensopegar, però menys mal que no va caure ENCARA RAI QUE, ENCARA SORT QUE, ENCARA BO QUE, SORT QUE...

    [2/2]
    — I menys mal que tot ha acabat bé I ENCARA GRÀCIES QUE, I BO QUE
    —Ja ha arribat? Menys mal! ENCARA SORT, GRÀCIES A DÉU, EN BONA HORA, PER SORT, PER FORTUNA
    —Van jugar malament, però van empatar. Menys mal! ENCARA RAI, EN BONA HORA, BON GOIG

    7. Una supervisió DE les preposicions, si us plau

    Parlem de preposicions?

    Cal trobar una solució al problema SOLUCIÓ DEL
    No ha fet esment a la seva dimissió HA FET ESMENT DE
    Espera la supervisió a tot el local LA SUPERVISIÓ DE
    Fem un repàs a la cartellera UN REPÀS DE

    El castellà s’escola pertot arreu!

    8. Ostentacions excessives

    Em fa gràcia això de «ostentar» un càrrec o un títol. Si n'hi ha de gent, que ho diu...
    Que no sabem què vol dir «ostentar»? Justa!: «Mostrar, especialment amb afectació.»
    Un càrrec podem OCUPAR-LO, EXERCIR-LO...
    I un títol, POSSEIR-LO, TENIR-LO (o DETENIR-LO)...

    9. Polítics: parlar molt i no dir res

    El conseller ha dit 'contemplar' i 'sinèrgia' dotzenes de vegades. I ha etzibat una frase tan concreta, clara, precisa i concisa com aquesta: «Estem generant les condicions objectives per disposar d'una altra finestra d'oportunitat»

  • GICA2.860 13 666👍 980

    Vergonya "aliena": què és això?

     
    Aquesta expressió per a mi és molt nova, però veig que s'escampa molt de pressa. Sempre ha estat un misteri, no l'entenia. És ben normal: no és catalana, sinó espanyola. I, amb la mania de copiar mots i expressions de la llengua invasora, destruïm la nostra.
    Què hi fa ací aquest "aliena"? Per què ha de fer quelcom vergonya a altra gent? Mai no hi he vist la solta. Finalment algú ha fet que comprengués quin era el problema. Els catalans no pensem així. Els catalans tenim la nostra pròpia manera de pensar, que --per sort-- no sempre coincideix amb la dels espanyols.
    Ho veurem amb un exemple. Si considerem que els correbous són una cosa "negativa", molta gent dirà: Els correbous em donen vergonya aliena. Altres de més saberuts ho canviaran per Els correbous em donen vergonya d'altri. I altres diran que Els correbous em fan vergonya d'altri. S'entenen aquestes frases? Jo no n'entenc cap. Per què?
    Els catalans ho pensem i diem ben diferent, a l'inrevés, si voleu. Som nosaltres qui sentim vergonya a causa de quelcom! Tornem als correbous. Els correbous EM FAN PASSAR VERGONYA. Ara sí, oi?
    No cal forçar traduccions de coses pròpies de l'espanyol. Amb la nostra llengua en tenim prou.
  • GICA2.860 13 666👍 980
    CONTESTAR o RESPONDRE?
    Tots dos mots són catalans, però CONTESTAR NO vol dir respondre, sinó solament no estar d'acord i argumentar-ho, refutar, contradir //contestar un plet.

    Per tant, és catanyol això:
    --Em va demanar on ho havia posat.
    --I tu què li vares contestar? RESPONDRE!

    No ho és això:
    Va contestar el plet.
  • Espanyolestranger6👍 9
    Felicitacions pel fil! Molta informació, i bona.
  • beerbong431 4👍 188
    Ahir mirava el TN, i no ho solc fer, no la mir gaire la televisió, i de sobte me va sorprendre que el presentador digués "i ara una notícia que tothom esperava ESCOLTAR". De primeres no me vaig témer però al cap d'un parell de segons vaig pensar "ha dit escoltar enlloc de sentir?" 

Publicitat

Novetats

Fòrums

  • 9.173.682 missatges
  • 216.713 temes
Fixa la barra dreta
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums

Fils
més votats

Accedeix als fils més votats
Publicitat