Fòrum

Netegem de catanyol el llenguatge dels mitjans de comunicació!

GICA 1.516 13 983 👍 500
La TV i els diaris van ben d'acord per a destrossar el poc que ha romàs de la llengua. Segueixen fidelment les indicacions de l'És a dir, la seua bíblia catanyolera. El bon Gabriel Bibiloni ho denuncia sovint i ací ens en dóna una colla d'exemples. Les castellanades aviat seran més que no pas els mots nostres.
Per netejar, primer hem d'identificar les interferències del castellà. A vegades són molt paleses, però sovint ens hi hem acostumat perquè sentim contínuament la llengua dels ocupants.
Aniré posant casos que ens van fer empassar guier avall i que, segurament, per a molts ja són català, però són catanyol, català interferit pel castellà, mots que són copiats del castellà.
També, si us interessa, podeu posar mots o expressions de les quals dubteu. Si n'estic segur, respondré. Si no, ho consultaré.
Som-hi?

Respostes

Configuració
  • otger-golant 100 👍 21
    Posats a netejar s'hauria de netejar el verb "quedar" que és un castellanisme, malauradament acceptat.

    1. Restar
    Queden quatre panets
    Resten quatre panets

    Ens queden dues hores per a acabar
    Ens resten dues hores per a acabar

    Aquesta part ha quedat sense pintar
    Aquesta part ha restat sense pintar

    Queda un mes per a acabar el curs
    Resta un mes per a acabar el curs

    2. Romandre
    El president anà a l’exili i els ministres quedaren al país
    El president anà a l’exili i els ministres romangueren al país

    3. Resultat
    El llibre ha quedat perfecte
    El llibre ha sortit perfecte

    4. Comportament
    El ministre ha quedat molt malament
    El ministre ha fet molt mala impressió

    Ha quedat com un porc
    S’ha comportat com un porc

    Quedarem en ridícul
    Farem el ridícul

    5. Caure
    Aquesta camisa no et queda gens bé
    Aquesta camisa no et cau gens bé

    6. Estar situat
    Per on queda el bar?
    On és el bar? / Per on cau el bar?

    7. Acordar de reunir-se amb algú
    He quedat amb en Joan
    M’he de veure/reunir amb en Joan
    Tinc un apuntament amb en Joan

    Millor que quedem per a dissabte
    Millor que ens vegem dissabte

    8. Acabar
    Aquell projecte ha quedat en res
    Aquell projecte ha acabat en no res

    9. Acordar
    Havíem quedat que això no és correcte
    Havíem convingut que això no és correcte

    En què quedam?
    Què acordam?

    10. Per mi no quedarà
    Jo faré tot el que pugui

    No quedarà per falta de voluntaris
    Els voluntaris no seran cap problema

    11. Ús pronominal (permanència)
    No us quedeu al marge
    No resteu al marge

    El dia de les eleccions es van quedar a casa
    El dia de les eleccions van restar a casa / van romandre a casa / van estar a casa

    12. Ús pronominal (esdevenir)
    Va quedar-se cec
    Va tornar cec

    13. Ús pronominal (retenir)
    Quedau-vos el llibre / amb el llibre
    Guardau el llibre / El llibre pot ser vostre

    14. Ús pronominal (preferir)
    Em quedo amb la proposta de na Maria
    M’estim(o) més la proposta de na Maria

    15. Ús pronominal (burlar-se)
    No et quedis amb mi [familiar]
    No et fotis de mi

    Font: http://bibiloni.cat/blog/?p=2420

  • otger-golant 100 👍 21
    L'expressió "ANAR DE" és un castellanisme que ha infectat el català d'una manera generalitzada.

    Per exemple en frases com:

    La Montse va de llesta, però a mi no m'ho sembla gens.

    Això et passa per anar de llest i pensar-te que ja ho saps tot.

    Aquest va de corrector pel món: es passa el dia corregint-te.

    Des del dia que va sortir per la tele, va de rei del mambo.

    Una alternativa és dir: exercir de, presumir de (molts cops de manera despectiva o irònica).

  • AviVicenç 14.444 5 134 👍 1.708
    Aquesta camisa no et queda gens bé
    Aquesta camisa no et cau gens bé


    En aquest cas empraria ignoro si errat o no:  Aquesta camisa no t'escau gens
  • Josep Carles 5.857 12 356 👍 1.267
    Un llibre molt amè per erradicar el catanyol és el que fa anys va publicar Pau Vidal a Barcanova: Catanyol.es. El catanyol es cura.

    -------------------

     

    Com es cura el catanyol?

    Vídeo de la presentació íntegra del nou llibre de Pau Vidal a l'Espai VilaWeb

     
    Men?ame
     
     

    L'escriptor Pau Vidal (@pauetvidal) va presentar la setmana passada a l'Espai VilaWeb el llibre 'Catanyol.es. El catanyol es cura', un recull centenars d'exemples de la interferència nociva i cada vegada més vasta de l'espanyol en la nostra llengua. En la xerrada Vidal va explicar les causes de la penetració del catanyol en la nostra manera de parlar i d'escriure habitual i va mostrar desenes d'exemples, amb les solucions corresponents. A la segona part de la presentació va proposar un joc, en el qual va examinar els assistents i va regalar llibres als que va demostrar ser més hàbils a l'hora de curar el catanyol.

    Amb motiu de la presentació també vam aprofitar per entrevistar-nos amb ell i per fer-li una petita prova de català-catanyol. Heus ací l'entrevista i el test.

    Dieu que els mitjans de comunicació són els responsables del catanyol, perquè fan 'importacions massives del castellà'…
    —Actualment, el model de llengua, el difonen els mitjans de comunicació. I, no és cap secret, les grans tones de material nociu provenen dels mitjans de comunicació. El catanyol involuntàriament l'escampen els mitjans, sí.

    Caram… Alguns en particular?
    —D'exemples, n'hi ha molts i de tot arreu. Per exemple, a les cròniques esportives de tots els mitjans s'ha substituït el 'prou' per 'suficient' o 'suficientment'. 'No hi ha suficient distància per a xutar la falta'. O: 'No ha corregut suficientment per guanyar el partit'. Això és molt greu. I n'hi ha molts més! Si ara tingués cap diari al davant te'n podria dir uns quants. A més, són exemples d'aquells perillosos, més invisibles, dels quals no ens adonem perquè no són evidents i que no són del mateix cas que els barbarismes tradicionals com 'bueno' o 'carajillo'.

    Aquests casos invisibles són els més 'mortífers', segons el llibre…
    —Sí, hi ha els casos dels anomenats 'barbarismes entranyables', com el 'bueno', el 'carajillo' o el 'carinyo', que tots sabem que són barbarismes i els fem servir igualment, essent-ne conscients. La personificació d'aquests barbarismes és en Ferran Monegal, que parla un català molt bo, però esquitxat de barbarismes d'aquests. En canvi, els locutors d'esports en general, els del programa Hat-trick per exemple, sembla que parlin un català correcte, però la meitat és catanyol. 'Una jugada exitosa', per exemple. No és correcte! Seria 'reeixida' --o 'd'èxit', si parléssim d'un film. O el cas dels possessius, encara que sigui una mica més catanglish que no pas catanyol: 'Agafi el seu tiquet'. Molts dirien que això és català correcte, però no!! En català és 'agafeu el tiquet'.

    I els polítics? Han parlat gaire catanyol durant la campanya?
    —Sí, però la major part del catanyol dels polítics ve dels redactors de discursos. I els redactors de discursos s'alimenten dels models lingüístics que difonen els mitjans, d'una banda, i del 'burocratès', d'una altra. Alguns polítics parlen catanyol, però no tenen gens de credibilitat lingüística, són titelles en aquest aspecte. Els autèntics responsables de la penetració del catanyol en el debat polític són els redactors de discursos i els mitjans de comunicació.

    Exemples?
    —Un de claríssim. En aquesta campanya hem perdut el 'tothom', el catanyol arriba a tot arreu. Els màxims responsables han estat Joan Herrera i Pere Navarro, però els altres també. Per exemple Mas va caure en el mateix parany des del balcó del Majestic. És a dir, tots plegats s'han acostumat a dir 'totes i tots' o 'tots i totes' enlloc de 'tothom'. No utilitzar el 'tothom' implica contribuir a l'expansió del catanyol i ens homologa amb les llengües del costat, les quals no tenen el 'tothom'. En termes culinaris: el 'tothom' és una espècia que dóna gust als nostres plats i eliminant-lo fem que el plat sigui més insípid i que unes altres espècies també especials vagin perdent valor.

    Parlàveu del 'burocratès'. Què és?
    —'Hi ha indicis raonables per a pensar que la culpabilitat està relacionada amb la teva persona'. Això és burocratès, en lloc de dir 'la culpa és teva'. Ens trobem bombardejats pel burocratès. Consisteix a dir les coses d'una manera difícil i sense gaire gust. Els polítics en són especialistes.

    Veig que ho tenim pelut… Però el títol del llibre és precisament 'El catanyol es cura'…
    —Hi havia un títol alternatiu més encertat: 'El catanyol escura', tot junt. Però, si el que em demanes és si podrem treure'ns de sobre la influència del castellà, només hi ha una solució, relacionada amb el debat que hi ha hagut aquestes darreres setmanes. Mentre al nostre país hi competeixin dues llengües, a la llarga guanyarà la més forta: el castellà. Ara, espero que el llibre serveixi per frenar aquestes interferències.

    És un llibre que es pot portar sempre a sobre...
    —Sí, ja té un format de butxaca expressament, amb quasi dues-centes pàgines. És un llibre de consulta, amb exemples reals, trets la majoria d'informatius de televisió i de ràdio. Hi ha centenars d'exemples i un índex de consulta. Això sí, n'hi ha tants, que podríem haver omplert moltes més pàgines!

     
     
     

    Prova de català-catanyol

    Si us sembla bé, hem preparat una prova de catanyol, amb exemples del llibre triats a l'atzar…
    —Som-hi! Endavant.

    — 'Tumbona'
    —Gandula!

    'En breu'…
    —Aviat. 'En breu l'atendrem'. Quan sento això m'esgarrifo.

    'Joder'
    —Hòstia, collons, la mare que et va parir… Tenim moltes opcions. I molt bones!

    'Follar'
    —Ep, aquí entrem en terreny perillós, perquè 'follar' ha estat acceptat per l'Institut d'Estudis Catalans i ara tothom pot dir que folla correctament. Però abans dels anys setanta ningú no follava. Aquí cardem, pitgem o suquem el melindro.

    'De bones a primeres'
    —D'entrada!

    'Marrón'
    —Embolic, sarau…

    'Que no te n'enteres, Contreras'
    —Que estàs a la lluna, Vedruna

    'Gafe'
    —Malastruc

    'Xocolata a la tassa'
    — Home, això hauria de comportar pena de presó! De tota la vida, xocolata desfeta! Aquí sempre n'hem fet i com que en castellà no en feien van haver d'inventar-se un nom el dia que van començar a fer-ne. I ara resulta que ho copiem! Com deia, hauria de ser delicte…

    'Empanada'
    —Embolic, poti-poti, cacau mental.

    'Ficar-se en un jardí'
    —Aquest és un clàssic dels diaris. Ve del 'meterse en un berenjenal', que no podíem traduir fàcilment. I els mateixos castellans van començar a modificar-ho fins a 'meterse en un jardín'. Aleshores algú va pensar, fantàstic! I va traduir-ho tal qual. Hi tinc una mania terrible. Però hauríem de dir: ficar-se en un sarau, ficar-se en un merder o ficar-se en un embolic.

    'Li queden tres telenotícies'
    —Un altre calc del castellà. Aquí en tenim una de molt més bonica: 'li queden quatre bugades'.

    Molt bé! Aprovat! Veig que la presentació de demà serà ben entretinguda…
    —Mira, doncs precisament organitzarem un joc amb qui s'hi presti. I els qui n'encertin més s'enduran un premi. I els qui no… carbó!

    Pròleg de llibre


    https://www.vilaweb.cat/noticia/4062931/20121208/cura-catanyol.html
    • GICA 1.516 13 983 👍 500
      Ho has repetit, ja se n'havia parlat.
    • Joanot47 1.660 2 936 👍 395
      '' (...) cada vegada més vasta (...)". Mmmm... 'vast' no sona bé... Estés, aclaparador... així sí (al primer paràgraf)
      • GICA 1.516 13 983 👍 500
        A mi tampoc no m'agrada. Però són mots del de vilaweb, no pas d'en Pau Vidal.
        • Joanot47 1.660 2 936 👍 395
          Pense que la puresa és una entelèquia. Si diem catanyol al català planer (de Catalunya, com podríem parlar del del País Valèncià o del de les Illes) ple de préstecs lèxics i sobretot semàntics del castellà, a mi em sembla una expressió pejorativa... Jo anomenaria aquest moviment 'restitutiu' o 'de recuperació plena' 'o d'estudi del català com menys contaminat millor', però el terme catanyol no m'agrada gens, entre altres coses perquè les llengües es presten expressions a tots els idiomes, i les llengües romàniques properes ho fan sovint. Dir-li catanyol al resultat d'una relació ho vulguem o no molt estreta, em sembla un error, perquè les llengües no són culpables de les polítiques que fan els que les defensen...
          He vist alguns defensors del català genuí usar el terme 'catanyol' com qui dispara una bala, i d'una manera que no compartesc. Tanmateix, les meues simpaties cap a la recuperació plena dels estàndards catalans com menys contaminats millor són absolutes...
          Potser un moviment filològic anomenat Segona Renaixença englobaria tots aquests sentiments i lluites per la recuperació plena del català més genuí. Però hi manca una visió global de l'estat de la llengua, del català segons la zona en què es parle -parle dels valencians- i és necessari un esforç d'obertura i d'heterodòxia que no deixe ningú fora d'aquesta tasca...

          • GICA 1.516 13 983 👍 500
            Teòricament, fora bo dir-ne català interferit pel castellà, però jo empro el mot catanyol perquè és més curt.
            Solament dir que sóc partidari d'un estàndard que agafi (no agarri, eh?) el millor de cada zona. Això ho defensa en Gabriel Bibiloni. A tall d'exemple, ja fa un temps que he adoptat ací en comptes d'aquí. A les balears conserven formes molt antigues i boniques de la nostra llengua. Per què no dir cercar, en comptes de l'espanyolada buscar, encara que hagi entrat fa segles?
            Bé, ja que has parlat ben seriosament, t'he volgut respondre seriosament. Ací hi ha molta gent que se'n fot de la llengua. Salut, xiquet!
            P.S.: el meu avi era valencià.
  • GICA 1.516 13 983 👍 500
     https://blocs.mesvilaweb.cat/jbadia/2018/05/11/no-emputxeu/

     

    Us presento els brins de llengua d’aquesta setmana, amb afany constructiu, críticament constructiu.

    1. Els mestres catalans (sort dels diacrítics):

     


    2. «Paixaràs» (ortografia del IEC, pífia 1)

     


    3. «No emputxeu!»

     


    4. Com que «tal i com»?

     


    5. Abans no ho deies, «en breu»

     


    6. Per què «mediar»?

     


    7. Ells diuen «bocata calamares»

     


    8. «Davant d’un sord» (ortografia del IEC, pífia 2)

    • GICA 1.516 13 983 👍 500
      Vejam si ara es veu tot:

      1. Els mestres catalans (sort dels diacrítics):

      Els mestres catalans ensenyen QUE cal pensar, no pas QUÈ cal pensar. (Gràcies, @iec, per no haver suprimit aquest diacrític.)


      2. «Paixaràs» (ortografia del IEC, pífia 1)

      Doncs, sí, amics. Es veu que a la nova «Ortografia catalana» del @iec hi ha faltes... d'ortografia:

      No és PAIXARÀS, sinó PAIXERÀS (perquè l'infinitiu no és pas PAIXAR, sinó PÀIXER)


      3. «No emputxeu!»

      Els nens de 4t de l'escola de Callús van anar a fer una excursió, a prop de Barcelona.
      I quan la monitora va dir «No emputxeu, no emputxeu» tots ens vam mirar i ens escapava el riure per sota el nas...
      Encara no ho tenim tot perdut.


      4. Com que «tal i com»?
      «Tal i com us hem informat», «El món no serà tal i com el coneixem», «Tal i com m'esperava»... Doncs no: en català va sense la conjunció copulativa: «tal com».
      Sí, sí, tal com ho llegiu.


      5. Abans no ho deies, «en breu»

      —Com és que dius «en breu» i abans deies «de seguida», «aviat», «tot seguit», «d'ací a poca estona»?
      —És que «en breu» també és al diccionari.
      —Buf... N'hi ha un tip!


      6. Per què «mediar»?
      Això de «mediar» no és a cap diccionari. Sí que hi ha «mitjançar» (emprat ja al segle XIV). Però a @tv3cat ho fan servir i ho propaguen («no recollit al DIEC», diuen, amb ostentació). I després els dolents som els qui, per claredat, mantenim els diacrítics.

      7. Ells diuen «bocata calamares»

      Ells diuen «plaza España», «Caja Madrid», «hijo perra» i «bocata calamares». Nosaltres, «plaça DE Catalunya», «Caixa D'Enginyers», «fill DE mala mare» i «entrepà DE fuet». Ni millors ni pitjors: diferents. #preposicions

      8. «Davant d’un sord» (ortografia del IEC, pífia 2)

      Mireu quina falta més grossa: «els sons sords són solament possibles DAVANT D'UN SORD, i els sonors, DAVANT D'UN SONOR».
      El redactor no sap
      què és el DE partitiu: «davant d'un DE sord», «davant d'un DE sonor».
      Nom del llibre? 'Ortografia catalana' del @iec, la dels diacrítics.

      I ENCARA N'HI HA QUE RESPECTEN L'INSTITUT D'ESTUDIS CATANYOLS!

  • GICA 1.516 13 983 👍 500

    Castellanades dels diaris: PLANTEJAR

     
    Plantejar és un mot còpia del castellà "plantear", una castellanada, vaja. En Gabriel Bibiloni ens ho explica ací.
    La premsa fa servir aquest mot estranger a dojo. El primer mot català que pot substituir la castellanada és CONSIDERAR. Mes no és pas la sola solució. Copio tot seguit alguns exemples del mal ús de plantejar i les seues solucions, de l'article d'en Bibiloni:

    "A l'assemblea es va plantejar una qüestió de màxima importància" (EXPOSAR, PRESENTAR, SUGGERIR)
    "El problema es pot plantejar de diferents punts de vista" (EXPOSAR, FORMULAR), 
    "L'argumentació va plantejar un dubte" (SUSCITAR), 
    "Em planteig canviar de feina" (CONSIDERAR, PENSAR), 
    "No m'ho havia plantejat" ("no ho havia CONSIDERAT", "no EN FEIA COMPTES"). 

    Altres solucions possibles: PLANIFICAR, IDEAR, DEMANAR (-SE), PASSAR PEL CAP.
    I segur que n'hi ha més.
  • GICA 1.516 13 983 👍 500

    Creure i pensar

     
    Creure indica una convicció. Que s'està segur d'allò que s'afirma:
        "Crec en un sol Déu Pare Totpoderós" diu el Credo en català. "Crec en la teva paraula".
    Creure vol dir tenir fe. Que estàs segur d'allò que dius. En català no el fèiem servir mai per indicar una simple opinió o una possibilitat, com passa amb el castellà. Per nosaltres, catalans, és sempre una afirmació convençuda.
          Mirem el diccionari Alcover-Moll 

       Veiem que l'Alcover-Moll, en les dues primeres opcions del verb creure ens diu que significa 'tenir per vertader i per veraç' i no és fins a la quarta que admet que també pot indicar una opinió.
          El DIEC potser és més clar. Sembla que admet a contra cor que es diu "creure" on s'hauria de dir "pensar"    

        En català per expressar una opinió o possibilitat sempre dèiem : "em penso", "em sembla", "em fa l'efecte" o "jo diria que" emperò mai no dèiem "jo crec". Ens ha vingut ara del castellà.

        A les tertúlies radiofòniques o televisives veiem que es fa servir massa el "jo crec". Hi ha tertulians que ho diuen a cada frase. Constantment se sent "jo crec, jo crec, jo crec... Fa mal a les orelles.

        Potser moltes vegades seria millor començar d'expressar l'opinió o punt de vista de dret, sense cap "em penso" o "em sembla"... i, és clar, sense "jo crec" que no ho havíem fet servir mai en català i que trobàvem tan estrany quan ho sentíem a dir en castellà.

        Quan expressem una opinió en el passat no solem pas fer servir el verb "creure". No hi aniria bé. Exemples:
    "Ja m'ho pensava que no vindria". "Ja m'ho va semblar que no m'havia entès".

        Hi ha frases en què sempre hi posem correctament el verb "creure". És quan algú ens diu alguna cosa i comentem si és veritat o no. Diem:
       -T'ho creus allò que ha dit en Joan?
       -Jo no m'ho crec.
       -Doncs t'ho pots ben creure.

    Si ara algú diu:
       "A mi em sembla que no ens ho podem pas creure".
    Aquí veiem ben clar que el "sembla" expressa una opinió i el "creure" vol dir si ho donem per vertader o no.

    Mirem-ne més exemples:
    Si després de comunicar una cosa a un conegut que se'n va, diem a l'amic que tenim al costat:
        "Em sembla que no s'ho ha cregut" veiem ben clar aquí que el significat de "creure" és ben diferent de "semblar". Avui en dia però, ben segur que quasi tothom diria: "Crec que no s'ho ha cregut". Amb el verb "creure" primer amb el sentit d'opinar i després amb el de pròpiament "creure". Això ens ha vingut del castellà.

        Un diccionari anglès ho defineix molt bé.
                            Creure: to believe: to accept as true; to have faith in. Acceptar com a vertader, tenir-hi fe.
                            Pensar: to think: to hold an opinion, to estimate as likely. Pensar, mantenir una opinió, donar-ho per possible.

        Una altra accepció, la tercera de l'Alcover-Moll, és que "creure" significa '"obeir" que vol dir "fer bondat".
    "Aquell nen no creu, no fa gaire bondat". "Has de creure el pare i la mare". "Els nens creuen", "Qui no vol creure pare i mare, ha de creure la pell de cabra", ens deia la mare si la fèiem enfadar. Això ja és un altre significat ben diferent i ben popular del verb "creure".
  • Gínjol 12.905 2 161 👍 4.149

      Racó català devia prohibir el catanyol i dir-ho públicament, amb suspensió d'un dia per cada sabatada grossa que amollés un raconaire.

      La ronya del catanyol:

    http://blocs.mesvilaweb.cat/jotajotai/?cat=33

      La llengua, la degrades tu

    http://blocs.mesvilaweb.cat/jbadia/2015/12/10/la-llengua-la-degrades-tu/

      'El català s’està convertint en un dialecte del castellà'

    http://opinions.laveupv.com/raco-amic/blog/7257/el-catala-sesta-convertint-en-un-dialecte-del-castella

     'El català s’està convertint en un dialecte del castellà'

      Pau Vidal Filòleg i lingüista

    http://www.racocatala.cat/entrevista/39221/catala-sesta-convertint-dialecte-castella

      El català inventat

    https://sites.google.com/site/cerclevallcorba/que-diu-vallcorba-sobre/el-catala-inventat

     


    Una reflexió sobre la situació actual del valencià

    Eugeni S. Reig

    http://www.migjorn.cat/bd/esreig_situacio-actual-valencia.pdf

     

    Notaris o forenses? (Sobre la ‘irlandització’ del català, 1)

    https://blocs.mesvilaweb.cat/jbadia/2018/04/27/notaris-o-forenses-sobre-la-irlanditzacio-del-catala-1/

  • Gínjol 12.905 2 161 👍 4.149

     PSICOLINGÜÍSTICA A TOMB DEL CATANYOL

     

      ELS QUI ACATANYOLEN

      L'espanyolisme fomenta el catanyol, i l'autonomisme el català light a fi de satel·litzar i fer un patuès del català.
      Desprestigiat i embastardit, quedaria com un dialecte folklòric per a flestomar i diades rituals.
      Matar el nervi, la qualitat de la llengua faria també dels seus parlants uns "newspeakers" orewellians, amb pocs matisos, sense ductilitat i ben caps quadrats.
      Es la marxa que duu la llengua.

      La IEC acatanyola massa.
      Acatanyolar fa perdre el nervi i la coherència global de la llengua, en fa un argot, un patuès menyspreat.

      Frase acceptada al DIEC l’any 2050:
      “Quier un bocadill de jamó i qués i unes asseitunes sinse gües

      El traductor de Google utilitza no pas el català bo, sinó el “light”. Com que Google es ven als governs, no m'estranya gens que utilitzi catanyolades merdoses, que ens les venen sempre dient que "són les modernes".

     

      UNA NEOLLENGUA

      El problema és que les mutacions solen ser catanyolades i neollengua comercial imposada via TV. 
      Tot plegat adreçat a fer del català un patuès del castellà.

      El que hi ha és un empobriment dràstic de la llengua, de matisos. Un autèntic Newspeak. No sols catanyol, també Newspeak, neollengua.
      Ja no és sols un problema lingüístic sinó també expressiu i psicològic.

      Totes les llengües pateixen aquesta "neollengua" orwelliana, cert, però en català és prou més greu que en altres llengües, ja que pateix una colonització omnipresent, fins i tot dins de l'ànima dels dits "indepes".

      De fet lingüistes i sociolingüistes internacionals consideren el català una llengua particularment embastardida, descurada i plebea. I tenen raó.
      El català parlat fa feredat de tan mala qualitat: és un patuès bord.
      La mala qualitat, l'encarcarament lingüístic assenyala que el qui la parla pensa poc les coses i és poc perfeccionista. Mal senyal, perquè vol dir que hi manca la voluntat sincera. 

     

      LA COLONITZACIÓ PSÍQUICA

      A massa catalanets "Gilipolles" els sona més emfàtic i "malote", avesats a escoltar parlar xonis (és a dir, ravaleres) i ni-nis (és a dir, malfeiners).

      Es un dels resultats del caràcter plebeu i rabiüt de molts: acatanyolar.

      El problema del ramal catanyolaire és que té la ment acastellanada, comsum massa productes en castellà, no s'esforça en parlar amb tothom català, té mandra de pensar les coses i tampoc no sol usar cap altra llengua més que el catanyol i el castellà. No té més referències. 

      Per què el català parlat és tan dolent?
      Per què el català literari pràcticament no es parla i allò que domina és un catanyol?
      No és pas un problema filològic (i per tant les preteses solucions merament filològiques queden condemnades al fracàs), sinó de manca de caràcter i de colonització espanyola, de la pressió constant d’un sector de castellanoparlants agressius que es mostra agressiu contra l’ús del català i que menysprea qualsevol cosa (i paraula) que no entén o diu no entendre.
      La reacció dels catalanoparlants, desassistits tradicionalment per les lleis i pels polítics, és recular cap a un català cada volta més embastardit.

      Qui parla catanyol és per falta de coneixement lingüístic i perquè s'emmiralla no pas a models catalans, sinó a models forasters, espanyols. 
      Es un problema de colonització psíquica.

     El catanyol és una eina poderosa de colonització mental d’Espanya sobre els catalans.

      Però la nostra llengua fou parlada per reis, sants, papes, generals i almiralls.
      I el mitjà és el missatge.

      La llengua evoluciona, però a la nostra la fan evolucionar des de Madrid a base de TVs i imposicions, i la fan evolucionar cap a simple dialecte despersonalitzat del castellà (catanyol).

      Un bonsai per a cervells jibaritzats pel colonialisme.

    • Gínjol 12.905 2 161 👍 4.149

        EL JOVENT


        I sent com parlen els joves que la parlen

        Es una llengua sense arrels, descremada, pasteuritzada i descafeïnada, a voltes arriba a català light i a voltes no passa de catanyol. No té sabor de camp, sona a laboratori, artificial, perquè ha perdut molts girs, expressions, dites, usatges, matisos, bromes, etc... que donen alegria i comboi a parlar una llengua.

        Pèrdua progressiva de coses tan importants com els pronoms adverbials!, que conformen el concepte espai-temps de la llengua catalana. Molta gent menor de 50 anys de ciutats valencianes no sol fer-ne ús.

        Allò pitjor és que el ramat fins i tot "indepe" segueix aquestes modes suïcides.

        El jovent "indepe" sol estar enamorat del seu botxí lingüístic: el catanyol.

        Una desgràcia com una altra.

        Els agrada especialment el toc extremadament plebeu, els sona com "més soviètic" potser.
        Es com un sentimentalisme boirós.
        Enamorar-se del fang d'asfalt.

        Estan acomplexats davant els "proletaris" provinents d'Espanya?
        Molts semblen petit-burgesos amb mala consciència.

        Però és cert que quan el nivell cultural baixa, com ara amb les andròmines d'ipads, iphones i tota eixa faramalla més la telescombreria, manca de models ètics consistents, etc... el resultat és una degradació també de l'idioma: manca d'exactitud, desaparició de paraules, expressions i matisos, abús de flestomies, barreges, coprofília, paraulotes plebees, prèstecs d'altres idiomes per fer-se els mudarnus, etc. etc... el resultat és una llengua-tarquim, ronyosa i amb al·luminosi: unes escorrialles dialectals, un casa de barrets sense amo.
        Quan la fi de l'Imperi romà s'esdevingué també així amb el llatí. I, naturalment, el llatí es perdé. 
        La diferència és que de gots en vingueren molt pocs i, doncs, el llatí es transformà en llengües derivades. Però al pas que va el català no parirà res, serà directament absorbit pel castellà.

        Tindran vergonya de parlar-lo, perquè sonarà tan mal i tan artificial que farà ois, aquesta justament és l'estratègia del català light i del catanyol, la de la colonització i l'extermini cultural: un autoodi gramatical i una covardia lingüística que, des de la pell, s'endinsa en les entràmenes del poruc catalanoparlant.
        Una tortura psicòlogica que haurien de psicoanalitzar i superar amb bona sociolingüística, caràcter i un bon català, sonor i lluent.

      • Gínjol 12.905 2 161 👍 4.149

         AL PAÍS VALENCIÀ

          A les ciutats del PV veig la llengua molt perduda entre el jovent.
          El 90% parlen castellà i a més del pobre. I un 7% parlen catanyol, "a voltes" i d'una qualitat prou fatal.
          Encarcarat, bàsic, ple de barbarismes "de la modernor", molt allunyat del valencià tradicional, fins i tot ni utilitzen ja els pronoms adverbials.
          Un patuès embastardit.

          Però és com si les ONGs per la llengua ho veiessin tot "normal"...o no vulguessin adonar-se'n ni parlar-ne.

          Als anys 70-80 l'escolarització i alfabetització en català era escassa al PV i a voltes calia fer concessions a barbarismes per no parèixer "massa estrany" a la gent.

          Ara és distint, però en qualsevol cas, cal tindre en compte l'audiència on va dirigit el que dius. No és igual la poesia, on pots permetre un purisme lingüístic dur, que una xerrada de bar.

         

          “LLENGUA EMBASTARDIDA”

          Al meu parer les catanyolades s'han d'evitar sempre que siga possible, que és quasi sempre.

          Quant a sabatades o castellanismes antics i assimilats, si són populars o expressius en un determinat context, poden ser útils a voltes.

          Això ja fóra una qüestió d'estil, que cal sempre depurar amb bons arguments.

          L'estilística és molt interessant, perquè és eficient tant en oratòria com per escrit.

         Els castellanismes fan lletja i embastardida la llengua, i la degraden a nivell de patuès, però el principal problema és que els catalanoparlants estan colonitzats mentalment, i teledirigits, per adreçar-se en castellà a desconeguts, llocs públics, etc...

          Hi ha un altre perill: els especialistes en llengües a nivell internacional tenen el català com a una llengua parlada molt embastardida, la qual cosa és certa, massa allunyada del model literari. Això fa que no se la prenguin gaire seriosament.

         

         ALTERNATIVES

          No traduïu directament del castellà perquè ix catanyol.
          Penseu en alguna persona major que conegueu com ho diria, així trobareu l'expressió més natural, genuïna i adient.

          El tortosí em sembla bonic i crec que serviria per fer una "koiné" de tots els PPCC.

          El que passa és que surt menys per la TV, hi ha menys nivell cultural, etc... aleshores "queda bast".

          Però, malparlat per la plebs, qualsevol dialecte és bast.

          Cal dignificar totes les maneres de parlar

          Com?

          Parlant coses dignes, interessants, útils, belles... no sols coses casolanes, ordinàries, facècies i temes de la faixa cap avall.

          Cal fer treball lingüístic.
          Normalment els valencianistes tenen només dos enregistraments lingüístics:
          1) El col·loquial, sovint ple de brofegades i castellanismes.
          2) L'artificiós o estereotipat, sovint amb molts calcs del castellà o del barceloní, i tecnicismes i llatinismes.
          El bon treball lingüístic en valencià consisteix a eliminar castellanades, limitar les brofegades i utilitzar paraules del "català standard" només quan siga imprescindible. Prioritzar sempre el valencià tradicional i genuí, sobretot el dels nostres clàssics que encara utilitzen gent a comarques, com ara: emprar, altri, fadrí, requestar, etc.
          Un geni en el bon treball lingüístic és el novel·lista borrianenc Josep Palomero, com ara a “Els secrets de Meissen” https://www.bromera.com/fitxa-llibre-coleccions/items/els-secrets-de-meissen.html

          "Pa Negre" és un altre exemple de gran riquesa lèxica i d'expressions camperoles.

    • noietcanadenc 1.371 2 👍 1.304
      Això passa pel putu bilingüisme social dels collons. Entenc que hi hagi gent que parli castellà com a llengua primera perquè els seus pares vénen de fora, però quin sentit té imposar-lo a la resta? Hauríem de fer com els quebeckesos i ser molt més tancats en aquest aspecte. I si la societat ha de ser bilingüe doncs que s'aprengui l'anglès que és la llengua franca del món i punt.
  • GICA 1.516 13 983 👍 500
    EL CATANYOL ES "CURA" EL PODEU DESCARREGAR D'ACÍ
  • GICA 1.516 13 983 👍 500

    Castellanades dels diaris: "TREURE PIT"

     
    A més d'un diari fan servir aquesta expressió de treure pit, inexistent en català. No us enganyo, si us dic que jo no l'entenc. No l'entenia, més ben dit. Ho vaig haver de consultar als qui en saben més.
    Ara traduïm ací la ximpleria: vol dir GALLEJAR, BRAVEJAR o FATXENDEJAR. En segons quins contextos, potser s'hi adiu també VANTAR-SE.
    Exemple: La Fiscalia treu pit = La Fiscalia ES VANTA
    Aturem aquesta nova llengua incomprensible dels diaris i parlem, simplement, CATALÀ! 
  • GICA 1.516 13 983 👍 500

    Castellanades dels diaris: INICIAR

     
    Els catalans no ‘iniciem’ res.
    En català 'iniciar' no vol dir 'començar'. Aquesta accepció és una castellanada inacceptable.
    'Iniciar' vol dir tan sols instruir algú en els rudiments o principis d'una ciència i admetre en una societat o en una comunitat religiosa mitjançant els ritus de la iniciació. Per tant, mai no hi ha tampoc un 'inici' en el sentit de 'començament, 'començ', etc. INICIACIÓ (cerimònia d'iniciació, per exemple) sí que és ben català.

    Per tant, l'ús d'iniciar a la premsa quasi sempre l'haurem de substituir per COMENÇAR, ENCETAR o ENGEGAR.
    Un camí no és pot "iniciar": s'enfila, es pren, s'enceta.
    "iniciar" una conversa és encetar-la o entaular-la.
    Per la mateixa raó, inici també es castellà. COMENÇAMENT és la solució en molts casos.

Publicitat

Fòrums

  • 9.087.660 missatges
  • 213.992 temes
Fixa la barra dreta
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums

Fils
més votats

Accedeix als fils més votats
Publicitat