Fòrum

Cal tindre molts fills, segona part amb una enquesta.

Enquesta per saber quants fills volen tindre els i les raconaires.
Tres fills/es.
30 (26.09%)

Menys de dos.
26 (22.61%)

Dos fills/es.
25 (21.74%)

Quatre fills/es.
17 (14.78%)

Més de cinc fills/es.
11 (9.57%)

Cinc fills/es.
6 (5.22%)

Vots emesos: 115
Benfresc 11.315 5 179 👍 8.610
Ja fa unes quantes dècades que alguns patriotes catalans van entendre que calia procrear, multiplicar-nos, que la natalitat era una batalla important que havíem de guanyar per vèncer a la guerra contra la colonització.

Aquesta ideia guanya força després dels fets dels últims mesos.
Hem pogut observar que una part minoritària però important de la societat catalana són autèntics colonitzadors, i que una altra part, sense arribar a ser colonitzadors se senten espanyols i estan disposats a alinear-se per activa o per passiva, de manera més o menys tímida amb els colonitzadors per perpetuar el domini espanyol sobre Catalunya ,en contra si cal de qualsevol llògica democràtica o de respecte dels drets humans fonamentals.

Per trencar aquesta barrera demogràfica cal tindre molts fills.
No és l'única cosa que hem de fer, també hauríem d'ampliar el nostre discurs, ser sincers amb tota la cruesa i brutal injustícia de l'ocupació espanyola, perdre la por d'explicar la realitat tal i com la sentim, canviar de xip i actitud, però bé, tot això en un altre fil.

Procrear també és molt important per preservar la llengua i la cultura catalana, recordem que el català no existiria si no s'hagués transmès de pares a fills durant molts segles. Sense cap certesa de que ens aconseguim independitzar en els propers anys o les properes dècades, va entrant més i més gent de fora, la població creix sense parar i és gent que té tendència a integrar-se a la nació espanyola que és la forta, i no pas a la Catalana, la feble.

Hem d'estendre i generalitzar aquesta ideia, tots els patriotes i les patriotes catalanes hauríem de tindre uns quants fills, personalment 4 em sembla una bona xifra, qui en vulgui o pugui tindre més molt millor.

En aquest fil ja vaig parlar del tema exposant l'experiència personal d'un raconaire que té quatre fills i es planteja tindre'n més.

Amb el permís del raconaire enganxo l'escrit seu que hi ha a l'anterior fil.

Sóc de Barcelona, la meva dona No. Jo independentista des de petit, el meu avi antifranquista que va lluitar fins l'últim dia em va ensenyar a estimar el país i com els catalans som un poble i l'Espanyol un altre. M'explicava que quan va lluitar a Castelló i València tothom parlava català a tot arreu. Va morir trist, mai va recuperarse psicològicament de perdre la guerra. Coneixia franquistes que eren veïns i mai ho va superar, execucions, imposicions i així m'ho va fer saber.

Suposo que de ben petit va despertar la meva conciencia nacional. La meva àvia una gran patriota, em cantava " Barcelona ciutat gran, que està plena de merda, sort en tenim dels castellans que ens la venen a treure" amb la tonada dels segadors. Si era molt xenòfob però ella era així. La millor persona que mai he conegut un tros de pa.
Quina càrrega mes feixuga porto des de petit, veient xarnegos inadaptats que odien Catalunya .

Però un bon dia, després d'anys de militància inútil a partits d'esquerres independentistes, de lluitar al carrer vaig conèixer la meva dona. Una persona genial, un tros de pa i ERA independentista. El com la vaig conèixer i de on es és una altre història .

Llavors la frustració em va fer pensar que si tenia molt fills i els ensenyava com el meus avis van fer amb mi, la llengua i un troset del país es salvaria amb ells. I en un petit pis de 30 metres quadrats vàrem tenir el primer. Quan el vaig tenir a les meves mans llavors ho vaig veure clar. ERA EL FUTUR I EL MEU PRESENT. A l'atur jo vaig lluitar fins que entre la meva dona i jo varem millorar els sous. Sense pares aprop i germans massa enfeinats per ajudar, vàrem tirar endavant.

I si, va arribar el segon, després el tercer i el quart. Quan vaig pel carrer amb símbols indepes i els meus 4 fills, la mirada dels fatxes denota frustració i impotencia. Sempre venen amb mi a totes les manis i crec que ja han entès,  els grans no els petits que l edat no ho permet, el significat de pertinença al poble català .

Després de perdre els sogres i una molt dolenta etapa personal on gairebé ens trobo dormint tots 6 al carrer, un dels fills operats amb 5 anys anestesia total  comencem a veure la llum. Recuperant econòmicament i personalment, tots els fills sans i amb la sort una mica de cara.

Visc feliç perque en ells i elles hi ha la supervivència del nostre poble. Cada català concienciat val per deu espanyols. Tenim la raó i lluitem per sobreviure.

I les últimes noticies, em plantejo un cinquè per acabar amb el pastís pero de moment no ho hem decidit.

Tingueu fills i ensenyelos a ser catalans, com els meus avis i la resta arribarà sola. Es l'ordre de la vida, passar de pares a fills allò que hem après i sentim.

I voldria dir que molt coneguts indepes estant augmentant la seva natalitat a 2 i 3 fills per parella. Aquest és el camí,  ser multitud.

No tot són els diners, ni els viatges, ni l'individualisme. Potser en comumitat, ensenyar, creixer i transmetre.

Ànims i sort de cor.

Respostes

Configuració

Publicitat

Fòrums

  • 9.109.986 missatges
  • 214.702 temes
Fixa la barra dreta
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums

Fils
més votats

Accedeix als fils més votats
Publicitat