Fòrum

Patriota del ripollès indignada amb membres del seu cdr.

Benfresc12.370 5 166👍 10.470
He trobat aquest escrit que em sembla molt interessant de difondre.

A mi que sóc radiclament d'esquerres i anti-feixista, també em preocupa que personatges suposadament anacionalistes vulguin criminalitzar i apartar dels cdrs als i les patriotes catalanes, a les persones que som obertament catalanistes i anti-espanyolistes.

Llegiu, si us plau, aquest escrit de la Sílvia

Em dic Sílvia Orriols Serra. I aquest escrit va dirigit a tots els ripollesos que el dimarts es van concentrar a la plaça de l'ajuntament per demanar l'alliberament dels presoners polítics i mostrar el seu rebuig a l'acusació de terrorisme de la Tamara.

Suposo que a hores d'ara, alguns encara no enteneu el què va passar poc després que llegís el què havia escrit en suport d'aquesta noia, quan dos membres del cdr de Ripoll, del que jo fins aquest dia, formava part, es van desmarcar del meu discurs. Fins aquí tot correcte, el vaig llegir a títol personal, com tots els que faig.

Però després, en una explosió insòlita de ràbia , aquests dos membres del cdr, em van acusar de pertànyer a "l'extrema-dreta catalana" i de fer un discurs d'odi. No prou contents, van convèncer un periodista perquè publiqués que jo pertanyia a "l'extremadreta catalana"; el mitjà on es va publicar l'article, el va haver d'acabar retirant després de nombroses queixes i de constatar que el periodista que l'havia escrit no havia contrastat res ni tenia cap prova de res . Però això no era suficient, calia emetre un comunicat conjunt amb "unitat contra el feixisme i el racisme" en contra de la meva persona.

Això que llegiu, és la meva defensa. Perquè jo no puc ni vull amagar-me rere caps sigles, com fan ells dos.

Primer, se'm acusa de ser de l'extremadreta. Als 14 o 15 anys vaig entrar a les joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya. Més tard, vaig saltar a ESTAT CATALÀ, partit fundat fa vora 100 anys per en Daniel Cardona i en Francesc Macià. Quan era militant d'Estat Català hi havia dues branques del partit, la històrica, i la d'esquerres. Curiositats de la vida, jo militava a la branca d'esquerres (tot i que ideològicament reconec que combregava molt més amb la branca històrica, molt més patriòtica, encapçalada llavors pel senyor Planxart, militant del partit des d'abans de la guerra del 1936). Després de militar a aquest partit, em vaig desvincular de tota formació política. Em vaig refugiar a una associació patriòtica, els Intransigents de Catalunya; els primers a canviar les plaques de plaça espanya, per plaça de la llibertat, els primers a arrencar plaques franquistses dels edificis de Ripoll, i no una o dues com vosaltres per sortir a la foto, no, desenes i desenes... i també sí, vaig participar en campanyes seves que animaven la població catalana a catalanitzar-se els cognoms o a prioritzar el català en cas de naixement d'un fill. Això suposo que us deu semblar monstruós, i suposo que també us ho deu semblar el fet que centenars o milers de Sànchez catalans s'ho escriguin amb accent obert, entre ells l'ex president de l'ANC... no sé si també el considereu d'extrema-dreta, a ell.... Actualment sóc sòcia d'Òmnium. Mai no m'he considerat ni d'esquerres ni de dretes, no tinc opinió respecte a tendències econòmiques ni socials. Ni hi entenc de classes socials, ni hi tinc cap interès... Simplement sóc nacionalista, que com indica el mot, és una ideologia basada en la defensa i estima d'una Nació.

Segon: Diuen que formo part d'un moviment anomenat "Catalunya catalana", la veritat, no sé quin és aquest moviment ni s'hi existeix de debò, en qualsevol cas, estic d'acord amb la frase. Evidentment que vull que Catalunya sigui catalana. El que no la vull, és espanyola ni francesa ...

Tercera: diuen que defenso que Catalunya és només dels catalans de sang... sí evidentment, per això l'escrit que tant els va ofendre, era per defensar la llibertat i la innocència de la Tamara Carrasco García...

Quarta: diuen que sóc racista i xenòfoba, juraria que això ve dels atemptats de Barcelona, quan enlloc de, com ells, demanar respecte pels agressors, vaig demanar justícia per les víctimes.

Cinquena: diuen que a diferència d'ells, jo no defenso una República en fraternitat amb el poble espanyol. Evidentment, jo no vull fraternitzar-me amb qui fa segles que empaita i assassina el meu, de poble. Diuen que els ciutadans espanyols no són culpables del que fa el seu govern... home, jo diria, que els partits del congrés els seleccionen ells amb el seu vot... alguna responsabilitat deuen tenir-hi en tot plegat, no? Els que cridaven "a por ellos" no eren pas només, dirigents polítics, econòmics o policials... era el poble espanyol en tota la seva essència.

Sisena: diuen que el meu discurs era d'odi. Doncs sí, mira... el meu poble ha set negat, al meu poble se l'ha esclafat i escarmentat amb forques i canons. Al meu poble se l'ha empresonat, se l'ha afusellat i se l'ha condemnat a l'exili...durant uns irrisoris tres-cents anys. Sí, odio. No conec cap fill que no odiï qui fa mal a la seva mare. A la vostra República, potser no és així, però a la meva Catalunya sí. Potser si haguéssiu llegit més història de Catalunya enlloc de fer tantes assambleas, avui també seríeu nacionalistes i us veruríeu abocats a odiar qui tan s'ha esmerçat en destruïr-vos la Pàtria. Però és clar, aquesta és l'altra. A vosaltres us ofèn la paraula Pàtria, i no només no sou nacionalistes, sinó que considereu el nacionalisme com un mal a vèncer. Això no m'ho invento, m'ho heu dit vosaltres mateixos. Si la vostra filosofia personal esdevé per defecte la filosofia del cdr de Ripoll, entesos, però almenys notifiqueu-ho d'entrada...

En definitiva, dieu que als cdrs no hi ha jerarquies i que tothom que vulgui defensar la República de Catalunya hi és benvingut, que tot ho decidiu per unanimitat i per assamblea... però és fals, almenys aquí a Ripoll... no vau necessitar cap assembla per humiliar-me públicament davant dels meus cinc fills... per acusar-me de coses que no sóc però que necessiteu que sigui per alimentar el vostre discurs desnacionalitzat i empobrit. No passa res. He entès el missatge. Al cdr no hi és benvingut tothom, només aquells a qui a vosaltres dos us semblen aptes. He participat en tot el que heu organitzat, he format part, us agradi o no, d'aquest cdr en nom del qual avui, m'heu insultat. Podria denunciar-vos per falses acusacions, per difamació, però no ho faré... a diferència vostra, jo tinc plenament identificat l'enemic i no perdré el temps amb foteses.

Això sí, la propera vegada que micròfon en mà, vulgueu definir-me no cal que us inventeu res, podeu dir-me tranquilament "ultranacionalista" o "catalana fanàtica", vosaltres us desfogareu igualment, i jo almenys no em sentiré insultada.

Visca Catalunya!

Discurs de la Sílvia Orriols aquí.

Respostes

Configuració
  • Benfresc12.370 5 166👍 10.470
    Pare, em confesso. He pecat de pensament, paraula i obra. –I ja està? –Ara que ho diu, també per omissió: soc CDR i no he anat a algunes reunions. –I per què ho has fet, fill meu? –Fer-me CDR? –No, home! Deixar d’anar a les reunions. Au, resa tres estatuts d’autonomia i procura que no es repeteixi. Ego te absolvo peccatis tuis... Doncs m’imposaré encara una altra penitència: a risc de fer-me pesat, insistiré en el fet que els CDR practiquen la no-violència, que s’estimen el país i que precisament per això hi ha gent de totes les edats, condicions i ideologies. Tothom hi és benvingut... Tothom? La Sílvia Orriols és una patriota ripollesa que no para. Quants vídeos d’arenga combativa (no pas bèl·lica) ja se li han fet virals? Fa poc va llegir un parlament magnífic a la gent arraïmada davant la plaça de l’Ajuntament de Ripoll per protestar per la detenció de la noia de Viladecans. Hi exigia no solament la llibertat dels presos, sinó el dret a existir d’un poble mil·lenari i la catalanitat de la nació en perill. Ho va fer a títol particular i sense implicar-hi ningú. Tanmateix, això no va ser prou perquè, havent acabat ella, un parell de joves que es diuen antifeixistes no saltessin com una molla i, amb el micro a la mà, la deixessin verda. Que si no representava els CDR, que si és una ultradretana, que si atiava l’odi, i –agafa’t– que si volia una Catalunya catalana! Ella mateixa els va contestar en una carta difosa per la xarxa: “I és clar que vull una Catalunya catalana. No la vull pas ni espanyola ni francesa!”... I bé, sembla una paradoxa, però diria que correm el risc que l’autoodi arreli també dins d’alguns sectors del mateix independentisme. Hi ha republicanistes que sembla que treballin per una república en abstracte, sense referents històrics, ni lingüístics, ni de dret, també sense tradicions. Una república que voldrien bastida sobre una nova hegemonia de conceptes difusos i anacionals. I el cas és que, sense saber-ho, aquests mecs han arribat als CDR gràcies al camí obert per Macià, Rovira i Virgili, Batista i Roca, Heribert Barrera i tants altres patriotes que mai es van avergonyir d’una Catalunya plenament catalana i oberta al món, ments lúcides que van fonamentar les seves conviccions en una tasca prèvia de formació del pensament nacional. La Sílvia no hauria d’abaixar els braços. Als CDR de Ripoll hi ha de caber tothom. Si no, diria que no és pas ella qui hi sobra...

    http://www.elpuntavui.cat/opinio/article/8-articles/1377411-orriols-i-el-cdr-de-ripoll.html



  • FollUsuari sumador77.467 12 3👍 40.223
    La gent que realment s'estima Catalunya no se sent exclosa quan la reivindiquem catalana, com per exemple la Tamara per qui anava l'homenatge.

    Hauríem de deixar d'estar tan acomplexats, als únics que els hi molesta que reivindiquem la catalanitat són els que volen viure aquí com si visquessin a Múrcia i es pixen en tot el que sigui català.
  • Gínjol15.650 3 120👍 5.799
      Si Catalunya no pot ser catalana, què volen que sigui?

      Castellana?
      Murciana?
      Colombiana?
      Palestinenca?
      Musulmana?

      Ja n'hi ha prou!

      Els trets nacionals que són positius o neutres convé mantenir-los.
      Clar que podem agafar coses positives d'unes altres cultures, però mai destruir allò bo o neutre que tenim nosaltres per costums o paraules forasteres.

      Hem de rellegir els nostres segles d’Or, que són el producte de la millor caracteriologia de la nostra nació.
      Per tant, si una nació vol evitar la decadència un lloc on li cal emmirallar-se és en la pròpia literatura del seu segle d’Or, quan era lliure i poderosa.

      Més que mirar els Segadors o la Guerra de Successió, on vam perdre perquè ja èrem una nació decadent, hem de mirar què teníem al segle XIII ó XIV que ara ens manca.

      Pèricles no sustentava l'opinió que una virtut és incompatible amb una altra.
      El seu ideal atenès posseiria totes les virtuts i maldava per desplegar-les amb gràcia i versatilitat.
      Aquest havia de ser el nostre full de ruta guanyador.


Publicitat

Fòrums

  • 9.207.238 missatges
  • 217.958 temes
Fixa la barra dreta
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums

Fils
més votats

Accedeix als fils més votats
Publicitat