Fòrum

La síndrome de l'accent valencià dels consellers de CaixaBank

Ramon Muntaner 3.087 11 638 👍 793
Sóc conscient que en la conjuntura actual pot semblar un tema menor (tota la meua solidaritat cap als qui pateixen la repressió policial i judicial de l'estat), però he considerat interessant compartir ací una crònica del diari La Veu del PV sobre la darrera junta general de CaixaBank, la primera arran del canvi de seu a la ciutat de València.

Vaig sentir en la televisió un fragment del discurs del president, Jordi Gual, i em va sorprende que va parlar en la nostra llengua. El cas és que em va fer dubtar pel seu accent si era valencià o català el Sr. Gual. Ho vaig cercar al mòbil i vaig veure que és lleidatà. Per tant, dins de mi vaig somriure pensant com de semblant és el meu parlar al d'un home nascut a 400 km de mi.

A l'endemà, però, la premsa valenciana es feia ressò de l'ús de la llengua pròpia per part dels dirigents de l'entitat, però per la forma que ho deien em va fer dubtar de si els consellers catalans havien parlat en la sessió imitant l'accent valencià fins a un extrem groller.

El cas és que hui he sentit un fragment més extens de la intervenció del Sr. Gual i m'he adonat que, efectivament, així va ser. El president va parlar en una barreja del seu català nord-occidental amb influències orientals (com la neutralització de la lletra e àtona al final de paraula) tot fent servir la flexió verbal valenciana (cosa que el feia sentir-se insegur), alguns dialectalismes inapropiats per a un registre formal (l'adverbi aixina) i fins i tot un mal ús de puix amb valor consecutiu (per no dir doncs, que és una de les paraules maleïdes pel secessionisme tradicional).

Per contra, la crònica de La Veu destaca la intervenció d'un català que fa 50 anys que viu a la ciutat i que en el seu català oriental va fer una autèntica arenga valencianista

Ací teniu l'article:
El debat que m'agradaria obrir amb tot açò és fins a quin punt ens creiem la unitat de la llengua en el terreny pràctic. Especialment des de Catalunya. Com a valencià, sempre havia tingut cert complex que els valencians erem els qui renegàvem de la unitat lingüística. I sense negar el que ha sigut una evidència històrica, almenys en les darreres 3-4 dècades, és evident que des de Catalunya hom no arriba a tindre del tot clar què implica la unitat de la llengua: bàsicament, que és tan català dir eixida o sortida, o granera o poal, o espill o mirall. Paraules, per cert, que no són estrictament valencianes, sinó que sovint són ben comunes en tots els parlars occidentals. És a dir, que també es fan servir a Catalunya.

Lligat amb el paràgraf anterior, m'he fixat que l'estandarització del català a Catalunya (mitjans de comunicació i escola, bàsicament) ha fet que els parlars occidentals tinguen certs trets orientals que jo com a valencià detecte (neutralització de les o i les e àtones en alguns casos, sense cap coherència: com Forcadell quan deia cumença la vutació i 5 minuts més tard comença la votació). Per això, m'agradaria conéixer testimonis de raconaires que parlen català nord-occidental

Posaré aquest fil en la secció de llengua, tot i que també podria ser actualitat.

Salut, visca Catalunya i visca València! Com diu l'accionista de CXB

Respostes

Configuració

Publicitat

Novetats

Fòrums

  • 9.066.236 missatges
  • 213.308 temes
Fixa la barra dreta
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums

Fils
més votats

Accedeix als fils més votats
Publicitat