Fòrum

[CKII] Partida successòria II edició

Afaitapagesos 466 5 👍 141
Hola a tothom!

Fa vora un any l'usuari Gödel va proposar fer una partida successòria al joc Crusader Kings II, la qual va resultar un esdeveniment força divertit pels qui hi vam participar. Com que fa uns dies va sortir la notícia que el joc era de franc durant el cap de setmana he suposat que força gent l'haurà afegit a la seva biblioteca i que potser podriem provar de repetir-ho.

Per a qui no sàpiga com funciona enllaço el fil de la partida original i allà es pot veure de què tracta. Jo crec que les normes ja estan bé però hauriem de parlar si cal canviar alguna cosa més enllà del personatge inicial, sobre el qual estaria bé parlar-ne per aqui a veure si algú en coneix algun de divertit de jugar.

Espero que us apunteu el màxim de gent possibe així podem fer una partida realment variada i divertida!


PARTICIPANTS I ORDRE DE LES PARTIDES:

Xulomander
Gödel
Eimeric
Hanzel und Gretyl
Afaitapagesos
Ruol
Jautenim
Landertxu
Avemflama05
Smilodon


PROPOSTES D'ESCENARI


Triar qualsevol comte català i acabar el que es va deixar a mitges al compromís de Casp (6)
Ampliar l'Imperi Bizantí (1) 
Refundar l'Imperi Romà (1)
Triar qualsevol senyor italià i fundar Itàlia
Unificar Irlanda i convertir-nos en el terror de les Illes Britàniques
L'Occitània Càtara (1)
Convertir-se en Tsar de totes les Rússies



PROPOSTA GUANYADORA




Respostes

Configuració
    • Jautenim Usuari sumador 7.241 5 298 👍 3.813
      Al 1090 el duc de Pere-Ramon II, amb el beneplàcit del seu regent i la noblesa catalana, aprofità la situació per usurpar el títol de rei d'Aragó del comte Sancho. El descontent comte Sancho d'Aragó fou finalment avassallat al 1095.
      LOL! Ben jugat.
  • Ruol 672 2 👍 834
    Crònica del Rei en Pere-Ramón III "El Leprós"

    En Pere Ramón III ascendeix al tron l'any 1212, amb grans ambicions expansionistes i poder així superar al seu pare. Després d'un parell d'anys solucionant alguns problemes amb el número de vassalls i construïnt noves viles i catedrals a Catalunya, decideix emprendre una primera campanya contra el Rei de Castella i Lleó, després d'una victoriosa campanya el comptat de castella queda annexionat, i poc després de la pau, en Pere-Ramón usurpà el títol de Rei de Castella i de Rei d'Aragó.

    Acabant amb l'autoritat reial als territoris lleonesos, només romanen un conjunt de petits comptats que també ambicionarà conquerir, iniciant el 1215 una nova campanya en terres mesetàries aquest cop, contra la ciutat de Lleó.

    També va casar el seu hereu Pere-Ramón amb la reina Elisenda I d'Anglaterra, del casal de Barcelona, assegurant així la unió d'ambues corones.

    Durant el setge, el Rei agafà lepra, perjudicant molt la seva salut, i procovant un greu malestar entre els seus vassalls.

    Poc després una conjura de bona part dels seus vassals més poderosos va exigir-li de canviar la llei de primogenitura, a herència en parts iguals, al que el Rei s'hi negà esclatant una gran revolta.




    La guerra va començar favorablement per al bàndol rebel, que va derrotar l'exèrcit català que assetgava la ciutat de Lleó i a més van poder ocupar Pamplona, Biscàia i Càceres entre d'altres comptats.

    El 1216 un gran exèrcit català, de prop de 12 mil homes va aconseguir grans victòries a la vall de l'Ebre, i va inclinar la balança a favor del Rei. Aprofitant les victòries contra els rebels, el rei va acabar definitivament amb la guerra contra Lleó, annexionant-se la ciutat.
    Però al març de 1217, un exèrcit rebel de 16 mil homes va derrotart l'exèrcit reial a Toledo. Va ser un cop fort per al Rei, que va haver de formar un nou exèrcit, aquest cop amb la presencia de mercenaris italians i almogàvers.
    De nou el nou exèrcit va derrotar alguns contingents rebels menors, fins arribar a la batalla definitiva, la Batalla de Santander, on 17 mil realistes es van enfrontar, el 1218, contra prop de 15 mil rebels.
    La batalla va començar molt bé, però en un determinat moment el flanc esquerre va desmoronar-se, i les tropes rebels van trencar les files realistes, derrotant definitivament a en Pere-Ramón III que va haver de cedir a les peticions dels nobles.

    Aquesta derrota el va afectar tant, que només 7 dies després de la pau morí, l'any 1218, amb un regnat de només 5 anys i mig. I la corona quedà dividida, els Regnes d'Aragó, Navarra, Portual i Castella per al seu fill Pere-Ramón i els regnes de Lleó i Jerusalem per al seu germà.
    • Hanzel und Gretyl 5.081 10 424 👍 1.517
      Mae deu. A quin sant si no tenim els viregnats dels DLC algú crea tots eixos regnes? 
      • Ruol 672 2 👍 834
        En la meva defensa diré que jo no n'he creat cap, els d'Aragó, Portugal i Jerusalem ja els tenia hertats, i el de Castella i el de Lleó els vaig usurpar pels casus belli.

        La meva intenció després del putadón de la guerra i que em canviessin la llei a parts iguals, era de crear l'Imperi, i així no se'm separarien els regnes, però es que el puto rei es mor sense que m'hagi donat temps 

        Una altre putada era que ja tenia 3 comptats de Sardenya reclamats, però vaig haver de postposar la ocupació per la guerra civil, i clar, ara amb la successió les reclamacions s'han perdut.
    • Avemflama05 51 1 👍 37
      Recordeu que els vassalls que estan empresonats no poden donar suport a faccions rebels...
  • Jautenim Usuari sumador 7.241 5 298 👍 3.813
    Dispenseu, he tingut una setmana apretadeta. Miraré d'enllestir-ho en algun moment aquest cap de setmana.
  • Jautenim Usuari sumador 7.241 5 298 👍 3.813
    Lol, indeed. Li ha sortit la vena supramasista al motor del joc.

  • Jautenim Usuari sumador 7.241 5 298 👍 3.813
    Estic posseït i el meu fill primogènit ha sortit subnormal. Seguim.




    PD M'ho estic passant bé però tinc poques oportunitats de jugar, vaig molt lent i encara em queden molts anys (en tinc vint i pocs). Landertxu quan vulguis jugar diga'm-ho i et traspasso la partida, aquest torn es pot arribar a allargar molt...
  • Jautenim Usuari sumador 7.241 5 298 👍 3.813
    He canviat la llei successòria del regne d'Aragó a Elective.

    He creat l'Imperi Hispanistanian per no haver de tractar amb tants vasalls (successió electiva també aplica).

    Els putos moros m'han declarat la Jihad per Jerusalem. El rei de Galícia i l'emperador del SIR m'han vingut a ajudar per voluntat pròpia.

    Al mateix temps, el papa ha iniciat una croada per Egipte, m'hi he afegit i tot seguit m'ha excomunicat.

    He cedit el comtat d'Urgell a El Més Lentet de l'Estat Hispànic per no passar-me del límit de demesne. El cabronet ha procedit per iniciativa pròpia a prometre's en matrimoni amb una altra nena del llinatge de Barcelona
  • Avemflama05 51 1 👍 37

    Cròniques de Pere-Ramón. Emperador de les Hispanies, Rei d'Aragó i de Castella, Duc de Barcelona, protector de Jerusalem i conqueridor d'Egipte, assot dels Mahometans.


    https://www.youtube.com/watch?v=TPPQ80QfFt0

    La defensa de Jerusalem i la captura d'Egipte

    Corrien temps de guerra al voltant del Mare Nostrum on els dominis Catalans peninsulars i del llevant es veien amenaçats per les innumerables hosts dels Califes. El Califa havia promès durant la declaració de la Jihad que expulsaria als cristians de les seves terres, i al mateix temps el Sant Pare de Roma mantenia la crida a continuar prenent terreny a l'Islam per portar la salvació de l'evangeli a les terres d'Egipte.

    El reclutament de noves hosts arreu dels dominis de la corona s'hagué de dur a terme amb gran pressa, doncs la desfeta recent havia deixat tot el territori imperial a mercè de les hosts invasores. Tan crítica era la situació que no es pogué evitar la presa de la ciutat i castell de Barcelona, doncs les tropes encara es trobaven desorganitzades i disperses. Els implacables comandants del monarca juraren pel seu propi honor que no tornarien a cedir ni un pas més als invasors.

    Així la reduïda host que s'havia atrevit a prendre la ciutat capital de l'Imperi fou feta miques abans que la ciutat fos recapturada sens falta i totes les tropes dels dominis peninsulars es reuniren per salpar cap al Llevant.

    Coneixedor del poder militar del Califa i els seus aliats, i amb totes les ordres militars cristianes lliurant les seves batalles en defensa dels fidels, l'Emperador considerà sàviament acordar un contracte amb dos grans companyies mercenàries que li permetessin igualar en nombre als seus enemics. La companyia blanca i la companyia irlandesa es feren a la mar junt amb les lleves del monarca.

    L'abril de l'any 1240 la flota arribava a les costes de terra santa, acampant a les proximitats d'Acre mentre s'organitzaven totes les companyia i els seus comandaments. L'exèrcit era a punt per presentar batalla i no es va fer esperar.

    El primer dia de maig catalans i mercenaris es llençaren a l'atac contra la host del Califa que assetjava la ciutat de Jerusalem, aconseguint la primera victòria cristiana contra el califa des de l'inici de la jihad anys enrere. Havia costat moltes vides a les tropes de Pere-Ramon però per fi es recuperava la iniciativa.

    Amb un tresor cada cop més buit les tropes mercenàries marxaren cap al nord en persecució de l'exèrcit enemic. Un cop abatut tornaren a embarcar cap a Ascalon, on els cristians recuperaven les places capturades pel Califa i destruïren les disperses tropes que intentaven reagrupar-se passat el Sinaí.

    Amb el tresor reial a punt d'entrar en bancarrota el contracte amb els mercenaris havia arribat a la seva fi. Afortunadament els intents fallits per capturar la ciutat santa havien erosionat la moral musulmana de tal forma que el Califa renuncià a Jerusalem. Pere-Ramon havia aconseguit la seva primera victòria i s'unia als nous reforços que salpaven cap a Egipte per continuar la creuada.

    Amb la defensa de Jerusalem assegurada els cavallers templers i l'ordre teutònica sumaren els seus efectius als de l'Emperador. Les poques possibilitats que els desgastats exercits de l'islam mantenien per expulsar als cristians d'Egipte s'esvaïren al mateix moment que els reforços arribaven des de l'altre extrem del mediterrani.

    Setge rere setge al voltant del Nil i en mig del desert els baluards caigueren esperant uns reforços que mai no arribaven. Així la situació es tornà insostenible i finalment el juliol de 1244 el Califa capitulava i renunciava a tots els seus territoris dins d'Egipte. L'Emperador repartí sabiament els nous comtats i baronies entre fidels seguidors de la cort i els pendons del casal de Barcelona foren hissats com anys abans en prendre terra santa.

     

    Època de prosperitat

    S'iniciava un llarg periode de pau i consolidació. L'Emperador finançà l'ampliació dels assentaments dels seus feus per tota Catalunya, tant en nous districtes per a les ciutats que suposarien noves aportacions en impostos com en nous baluards i camps d'entrenament per guarnir més soldats que li deguessin lleialtat directament a ell.

    També feu el possible per reformar les lleis de la corona. La dinastia ja havia tingut problemes successòria anteriorment i alguns dels electors de l'Imperi i del Regne d'Aragó tenien preferències per altres candidats fora del seu fill. Ell mateix era conscient que El Més Lentet no seria el més sagaç dels successors al tron, però de cap forma estava disposat a acceptar que el títol imperial acabés en mans d'un casal menor. Desprès de llagues deliberacions i nombroses quantitats d'or pagades com a favor a alguns vassalls indecisos Pere-Ramon aconseguí els suports necessaris per implantar un nou codi legal arreu de l'Imperi. L'objectiu d'aconseguir instaurar la primogenitura era més a prop que mai.

    La successió era un tema preocupant. La seva primera neta semblava haver heretat les capacitats mentals del seu pare. Per sort a mesura que passaven els anys el net semblava lliurar-se d'aquella maledicció. Tot pensant en el futur de la dinastia i considerant que el seu net heretaria tant l'imperi del seu avi com el Regne d'Anglaterra per part de la seva àvia es proposà dotar-lo de totes les facilitats possibles quan arribés el seu moment de governar.

    El prometé amb una descendent de la dinastia Jimena que tot i estant en la seva infantesa ja semblava tenir mes capacitats que el seu fill. Seria una esposa digna del dirigent d'un imperi. Per altra banda calia considerar la seva educació, i per a tal empresa escollí a una serventa del comte de Sevilla. Una noia de qui que es deia que tenia un do de gents i una dialèctica equiparable a la de molts monarques.


    La defensa d'Egipte

    El desembre de l'any de nostre senyor 1252 la llarga pau arribava a la seva fi.



    El nou Califa, rebent el suport de tots els dirigents mahometans d'Egipte, Aràbia i Pèrsia declarava la jihad per recuperar els territoris que Pere-Ramon ja havia cristianitzat des de la seva captura encara no feia una dècada. L'Emperador demostraria un cop més que ningú podia vèncer al casal de Barcelona, en aquesta ocasió a més dels efectius dels seus vassalls tenia els reforços de l'ordre dels Hospitalers, de Santiago i de Calatrava. Prop de quaranta mil soldats i cinc cents vaixells es feren a la mar. Durant llarg temps es va recordar la paor que provocà en l'enemic la visió de l'innumerable estol de naus entrant al delta del riu Nil, les quatre barres onejant amenaçadores en els penons de tots els pals majors.

    Com en les guerres anteriors, el control de la península del Sinaí fou clau per mantenir el domini dels primers mesos de la guerra. Les ordres militars es feren fortes a Farama, evitant que les forces de l'Islam entressin a Egipte mentre el gruix de les tropes imperials prenia totes les places i llogarets del delta.

    S'havia guanyat prou temps com per assegurar el control de la costa, durant el qual els aliats del Sacre Imperi Romanogermànic començaven a arribar, igual que les forces del Califa desprès de rodejar completament el mar roig. El maig de 1254 la primera de les grans batalles es lliurava als afores del Caire. El que havia començat com una escaramussa entre els aliats alemanys i els musulmans atragué contingents nombrosos disposats a imposar-se a qualsevol preu per assegurar el comtat. La intervenció de l'imparable cavalleria pesada de les ordres militars fou decisiva per a la batalla, que ràpidament es decantà a favor de les forces cristianes.

    Disposats a aprofitar la fugida dels mahometans, els comandants imperials i de les ordres militars marxaren cap al sud per aixecar els setges que intentaven sotmetre les places cristianes. Els cristians comptaven amb un cert avantatge i esperaven aprofitar-lo abans que reforços de l'altra banda del mar roig poguessin desequilibrar de nou la balança. Però Pere-Ramon ja no seria el responsable de defensar els seus subdits.

    Fou durant aquests moments de tensió als deserts d'Egipte quan el fràgil estat mental de l'Emperador Pere-Ramon semblà dur-lo a un moment crític. Lluny dels camps de batalla l'Emperador moria el 6 de març de 1255 a l'edat de 53 anys després d'un període de gran depressió i decaïment.

    Llarga vida a l'Emperador El Més Lentet!



    TL;DR:

    - La jihad que pretenia recuperar Jerusalem es derrotada.

    - Victòria a la creuada per Egipte.

    - Quantiosa inversió en millorar els feus personals.

    - Aprovació de l'autoritat de la corona mitjana. (Falta un pas més cap a alta per poder optar a successió per primogenitura)

    - El Més Lentet II (el nom l'ha posat aixi la IA) promès amb una Jimena llesta (A veure si ho hereten els descendents)

    - Inici de la jihad per recuperar Egipte.

     

    Notes:

    Molta precaució a l'hora d'enfrontar-se al Califa. La composició dels seus exèrcits pot fotre fàcilment un contingent igual o lleugerament superior si no els lideren els millors comandants.

    Quan mori la reina mare El Mes Lentet és el següent en la línia successòria del regne d'Anglaterra. Molt ben jugat el matrimoni per part de Ruol.

    Atents a les dates en que es pugui tornar a reformar la llei de la corona, Primogenitura ens donarà més estabilitat per que només que Pere-Ramon hagués mort uns mesos abans els vots per passar el títol imperial eren favorables al duc de Castella i l'hauríem pogut perdre.

    Les lleves pròpies no les he movilitzat per mantenir una assegurança contra conspiracions, per no pagar el manteniment i per parar alguna força menor que es posi a assetjar barcelona (2 cops ja). Per ara hi ha avantatge a egipte però si fa falta es poden armar per sumar més lleves.

    Curiositat:

    No se per quina raó incomprensible, tenim una tribu vassalla a Gdansk a les costes del mar bàltic. Ho he descobert quan ha aparegut el missatge de que el califa l'ha ocupat.



     Apa, li toca a Smilodon, molta sort.

  • Avemflama05 51 1 👍 37

    Avui he rebut una resposta al privat per part de Smilodon i m'he adonat que vaig ser un geni a l'hora de respondre, esperava que algu més donés la seva opinió del problema que ell tenia a l'hora de carregar el save però el fet es que només li vaig enviar el privat a ell enlloc de fer-lo general per tothom. Ja podia esperar respostes ja.

     

    Per evitar tornar a fotre'm un cacau ho poso per aquí.

     

    El problema és que el save que li vaig passar a Smilodon sembla que no li carrega be. Només ho pot fer activant els DLCs. Després de tornar-ho a comprovar jo no tinc cap problema continuant la partida guardada sense cap dels DLCs. El mod del mapa dubto que influencii en res, ja que durant l'anterior partida successòria també el feia servir.

     
    Enllaç de descarrega de la partida guardada, proveu a veure si també us dona problemes o no:


    https://mega.nz/#!1J9ziChS!a30Ra8xs9fFmuRJ5WmoMEVBxPpPPZkkvmj1iP1ZcDfE 

     

    Per si es dona el cas que sigui algun canvi de versió o alguna cosa per l'estil. Adjunto captura del joc sent executat tant amb el mod com sense el mod. De les dues maneres puc obrir el save sense cap problema. Digueu a veure si també teniu la mateixa versió. Son les quatre lletres que es poden veure al peu de les opcions del menú (en el meu cas SAHQ).



     


Publicitat

Fòrums

  • 9.159.450 missatges
  • 216.257 temes
Fixa la barra dreta
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums

Fils
més votats

Accedeix als fils més votats
Publicitat