Ningú no s’hauria imaginat una cosa així ara fa una dècada, quan un petit grup d’activistes van llançar un partit que tenia com a principal reclam la imatge del seu candidat despullat. I tanmateix, dotze anys després Ciutadans està en condicions de disputar-li al PP l’hegemonia en el conjunt d’ Espanya. L’enquesta de GAD3 per a La Vanguardia, feta entre els dies 12 i 14 de març, situa el partit d’Albert Rivera més de tres punts per sobre de la formació que lidera Mariano Rajoy i col·loca els dos grups en una mena d’empat tècnic pel que fa a la collita d’escons si avui se celebressin eleccions generals. Un escenari que intensificaria encara més el sisme que van dibuixar les eleccions del 20 de desembre del 2015 i que semblava que s’havia esmorteït amb la repetició dels comicis, el juny del 2016.

Ara Cs obtindria més del 27% dels sufragis i entre 91 i 93 diputats. I el Partit Popular aconseguiria gairebé un 24% dels vots i s’adjudicaria entre 92 i 94 escons. És a dir, mentre el partit de Rivera sumaria fins a 61 diputats als 32 que va obtenir el 26 de juny del 2016, el PP cediria fins a 45. La bona notícia per al centredreta és que les dues formacions podrien governar sense el suport de tercers partits, perquè sumarien un mínim de 183 diputats (set per sobre de la majoria absoluta del Congrés).

Paral·lelament, l’esquerra patiria un visible retrocés a compte de l’enfonsament d’ Units Podem, que coexistiria amb un estancament a la baixa del PSOE. La formació que lidera Pablo Iglesias perdria més de quatre punts en quota de vot i fins a 19 dels seus actuals 71 diputats a la Cambra baixa. Però la caiguda de Podem no es veuria neutralitzada per l’eventual avanç del partit de Pedro Sánchez, perquè el PSOE cediria fins i tot unes dècimes respecte al seu resultat del 2016 i, a tot ­estirar, sumaria entre un i tres escons més.

La resta del mapa polític oferiria pocs canvis, tot i que significatius a Catalunya, on Esquerra sumaria fins a un total d’11 escons (dos més que ara), en un avanç que permetria al partit d’Oriol Junqueras disputar la victòria a la confluència catalana de Podem i augmentar el seu avantatge sobre el PDECat, que podria cedir fins a tres escons dels vuit actuals.

Aquestes expectatives de vot coincideixen amb un conjunt de transvasaments que expliquen el descens del PP (que cediria gairebé un 30% dels seus votants a Cs), però també l’estancament del PSOE (que recuperaria un 10% d’electors de Podem però transferiria un 13% dels seus a Ciutadans). La fidelitat de l’electorat de Rivera, en canvi, és molt alta i amb prou feines registra fugues.

Així mateix, les preferències sobre el partit guanyador en uns eventuals comicis situen Cs en primera línia (gairebé un 28% dels consultats aposten per la seva victòria), seguit del PSOE (18%) i, ja a més distància, Podem (14,5%) i PP (una mica menys del 14%). En ­canvi, les preferències presiden­cials deixen Rajoy en segona posició (gairebé el 15% s’inclinen per ell), lleugerament per sobre de Sánchez (13,2%) o Iglesias (11,8%). Però ­Rivera també s’imposa aquí com el preferit, amb un suport de vora el 25%.

La valoració dels líders contrasta, en canvi, amb les elevades expectatives electorals de Cs, perquè ni tan sols Rivera no opta a l’aprovat (obté un 4,3) i el seu avantatge sobre Sánchez (3,6) o Rajoy (3,5) és modest. El líder del PP és qui obté més bona nota entre el seu electorat (6,5), tot i que Rivera no fa pas curt (els seus votants li assignen un 6,3) i, el més important, els qui van votar el PP el 26- J atorguen al líder de Cs un aprovat clar (5,8). Contràriament, els màxims dirigents del PSOE i Podem obtenen un aprovat discret entre els seus votants (5,1 i 5,2, respectivament), cosa que reflecteix el seu baix nivell d’identificació i mobilització.

Tot i això, els principals factors que expliquen el declivi del PP són el desgast del Govern espanyol i l’impacte de la corrupció sobre la marca popular. La valoració de l’ Executiu és tot un símptoma d’aquest desgast, ja que més del 52% dels consultats jutgen negativament la gestió del Gabinet, mentre que només un 11% aproven la seva tasca i un 36% la qualifiquen de regular. De fet, entre els qui tenen intenció de votar el PP només un 46% jutgen positiva la tasca de l’ Executiu, davant un 47% que la consideren regular. I entre els votants de Cs la taxa de valoracions positives cau al 12%.

De fet, la falta d’empenta del Govern espanyol s’aprecia en el fet que més d’un 42% consideren que Rajoy hauria de dissoldre les Cambres i convocar eleccions perquè no ha aconseguit aprovar els pressupostos d’aquest any. L’altra opció, intentar una negociació amb el PSOE, té el suport d’un 35% dels consultats, tot i que també d’una majoria dels votants del PP (45%), del Partit Socialista (51%) i fins i tot de Cs (41%). La convocatòria d’eleccions tindria el suport d’un terç dels electors de Ciutadans, del 40% dels del PSOE i del 75% dels de Podem.

Ara bé, l’element més decisiu en el desgast del Govern popular són els casos de corrupció, un tema que figura com el segon problema d’ Espanya (a tot just quatre punts de l’atur). I tot i que la corrupció no és el problema que més preocupa els votants de Cs (però sí els de Podem), figura com el més rellevant per als nous electors (la generació d’entre 18 i 29 anys), amb una taxa de mencions que s’acosta al 43%, per sobre de l’atur (37%).

A més, l’actuació del líder del PP davant els casos de corrupció que afecten el seu partit és jutjada negativament per més del 75% de les persones consultades (i fins i tot per més d’un terç de les que tenen intenció de votar-lo). Només el 14% dels ciutadans valoren positivament la resposta de Rajoy als casos de corrupció del PP, un percentatge que cau al 7% entre els votants del PSOE i al 4% entre els de Podem. En aquest sentit, la majoria dels consultats (per sobre del 55%) demanen a Rajoy que expulsi del partit els dirigents implicats en el finançament irregular del PP, una taxa que voreja el 70% entre els votants populars o de Cs.

Això sí, un 37% exigeixen a Rajoy que dimiteixi i convoqui un congrés per renovar la direcció del PP, encara que els partidaris d’aquesta sortida només són majoria entre els votants de Podem (73%) o en menor mesura del PSOE (43%). En canvi, únicament un 14% dels qui pensen votar el PP i un 22% d’aquells que s’inclinen per Cs aposten per la dimissió del líder popular. I encara que pugui semblar anecdòtic, un de cada deu electors del PP creu que Rajoy no hauria de prendre cap mesura davant la corrupció, perquè “no n’estava al corrent”.

Finalment, els indicadors de situació reflecteixen una valoració pessimista de la conjuntura econòmica espanyola (amb un 44% d’opinions negatives i menys d’un 11% positives), tot i que aquesta impressió s’atenua a Catalunya, on les opinions negatives cauen gairebé 8 punts i les positives es dupliquen. En canvi, la situació política és percebuda negativament pel 57% dels consultats a Espanya, mentre que a Catalunya les percepcions pessimistes arriben al 64%.