Fòrum

Debat diferent: que penseu dels professors antics, del franquisme que pegaven osties.

cristinon 23.003 9 56 👍 1.141
Bon dia.

Es per plantejar temes diferents.....

M ' agradaria unes quantes aportacions......

Respostes

Configuració
  • Calidoscòpic 20.611 14 71 👍 13.303
    Home, gaire diferent no és. Només has canviat "guàrdia civil" per "professors antics"...
    • cristinon 23.003 9 56 👍 1.141

      Albufaire escrigué:
      no calia fotre hòsties, però l'actitud irrespectuosa dels adolescents amb el professorat actualment arriba a limits denigrants i els pares damunt defensen els fills. Més d'un es mereix una bona hòstia, el pare i el fill.


      això sí, és cert el que dius però lo d´abans era un altre cosa, potser a un alumne no li entrava una determinada llisó o cosa i el profe et pegava, això no era normal ni lògic ni intel.ligent..............no tenia sentit vaja...
    • Senienc 21.982 10 62 👍 7.088
      La pèrdua d'autoritat del professorat, junt amb la sobreprotecció dels xiquets per part dels pares genera un ambient més que complicat.
  • Gínjol 14.301 3 138 👍 4.615
      Vaig anar a escola en els 60 i a l'institut en els primers 70.
      No hi havia gaire violència de mestres o professors sobre alumnes ni era exagerada: a escola algun calbot, la paleta a la palma  (o, per fer més mal, amb els dits units a estil italià)...a l'institut més aviat era posar mala nota, sense pegar.
      Crec que una violència lleugera a voltes va bé i que no deuria descartar-se.

      Quant a impedir parlar català, a l'institut de manera informal, deixant caure frases ací i allà, hi havia professors que el parlaven (almenys en un petit percentatge) i, per descomptat, afora de classe.

      A escola (pública) ocasionalment ens deien de dir als pares que ens parlessin en castellà "per no dificultar els estudis". De fet durant els 60 les capes mitjanes de ciutats mitjanes com Castelló solien passar-se al castellà en família i fou el començament de la castellanització urbana massiva del PV.

      A les ciutats d'Alacant i València el valencià reculà a la postguerra immediata, però a Castelló la reculada començà als 60 i s'accelerà als 90.

      Hi havia col·legis privats on els alumnes eren castigats de vegades per parlar valencià.

      Una volta em comentaren que crec que em digueren que una monja deia a les xiques que "si hablaban valenciano la boca la tendrían torcida"
  • __32519__ 170 👍 87
    Jo recordo amb 7 anys allò de els braços amb creu de genolls i amb llibres a les mans.
    Però vaja que no ho recordo amb amargura, soc rara Si.
    També recordo aquella cançoneta :
    Que buenas son las hermanas carmelitas, que buenas son que nos llevan de excursion. Que malas son las hermanas carmelitas, que malas son que nos dan un coscorron.
    ...
    i la hermana Margarita reia
  • llamp 48.212 17 10 👍 11.837
    Penso que era un sistema basat en la por, i no era només a escola, també a casa.

    Funcionava?

    Potser en aparença es mantenia cert ordre però en el pati o abans de començar, o quan el professor sortia alló era un camp de batalla amb guerra de guixos, borradors, gomes...

    De petit recordo que al pati uns estàven dalt d'un banc de pedra molt llarg i altres els assaltàven per fer-los fora. Allà vaig rebre l'únic cop als collons que he rebut -penso. A la sortida guerres d'espases amb els regles de fusta.

    Dintre els procediments usuals: Els qui arribàven tard formàven a la paret i una mestre els anava castigant un per un picant-lis als dits (tècnica que permetia desenvolupar aptituds de ninja que obligàven a la mestre a retenir la mà per poder-la encertar. Els no hablaré en clase (però ja duiem papers prefabricats de cent en cent). El vigilant que anava apuntant creus a la pissarra (i naturalment era afussellat per l'esquena quan es girava per escriure). Les permanències (ara en diriem detencions il·legals)

    Una menció especial pel del curs d'ingrés a Batxillerat, sense miramientos llençava el seu regle de bakelita com un tomahawk (no va passar rés perquè déu no va voler, i us ho diu un no creient). Un cop el míssil intercontinental anava dirigit a la taula de darrera meu i jo em vaig girar per no sé què cap el meu company i un sisé sentit em va fer poder evitar l'impacte o hagués acabat com un dany col·lateral i segurament borni

    Ah, i els carnets d'assistència perquè a casa sabèsin que no haviem faltat a classe i els quadres d'honor al vestívol al costat del quadre aquell del parte de guerra de Franco
  • Roderic 15.576 14 118 👍 7.343
    Penso que el temps ha demostrat que es tractava d'un mètode equivocat i poc eficient.

    Si el cos docent ha aconseguit reiventar-se foragitant el càstig físic de les aules, el cos policial cal que faci el mateix.
    • cristinon 23.003 9 56 👍 1.141

      Roderic escrigué:
      Penso que el temps ha demostrat que es tractava d'un mètode equivocat i poc eficient.

      Si el cos docent ha aconseguit reiventar-se foragitant el càstig físic de les aules, el cos policial cal que faci el mateix.
  • Turanga_Leela 27.581 6 36 👍 6.302
    Els posaria amb els adolescents d'ara i em faria unes crispetes per veure què passa.
  • Lesttatt Usuari sumador 36.780 11 17 👍 11.444
    Com han dit més amunt, aquells professors que foties hòsties cap a l'alumnat en temps d'una dictadura no hi havia gaire diferencia amb l'alumnat d'avui dia cap al seu professorat, en mig d'una democràcia.

    Aquests alumnes, com alguns dels seus pares, si que es mereixen molt més que quatre hòsties.
    • GuillemRM 2.839 8 670 👍 1.299
      Professors que tenien el costum de pegar ho fet en totes les èpoques. Monarquia, república o dictadura. 
      • Lesttatt Usuari sumador 36.780 11 17 👍 11.444
        Cert.

        Però, l'actitud de l'alumnat d'avui no diferencia gaire de tots aquells professors.

        A l'Escola del Treball, per exemple, he vist com un alumne llençava una cadira per la finestra de la classe després de titllar de fill de puta a un professor perquè aquest l'hi va baixar la nota de 8 a 7.

        Altres, alumnes, directament anaven amb a l'amenaça cap al professor.
  • Maiakovski70 213 👍 301
    El mètode de les hòsties va ser ineficaç, perquè d'aquell sistema educatiu van sortir els pares que no han sabut educar als seus fills. Només permisivitat i regalets per tenir-los contents.

    Sé de que parlo, soc docent des de fa 25 anys i de petit vaig anar a una escola de capellans. Hem passat d'un extrem a un altre, som així d'estúpids
    • Turanga_Leela 27.581 6 36 👍 6.302
      Sí, malauradament avui dia hi ha massa pares d'aquests que diuen 'vull que tingui tot el que jo no vaig tenir' i això no és bona idea, ni tan sols és bona idea que tingui tot el que vas tenir, has de prendre decisions basades no només en la teva experiència, sinó en els temps que corren també.

      Tot i que les peles són un límit clar per a la majoria dels pares, o sigui que tampoc és que tots puguin sobremimar-los amb coses, és més aviat amb comportament, massa permissivitat en molts casos i massa autoritarisme en altres. Hi ha molts pares que se'n refien de teories sobre la criança que s'assemblen als bojos que creuen en l'homeopatia: el collit, l'educació del descobriment per un mateix i sense límits i/o poca intervenció, unes històries...
  • rotllan 9.236 4 234 👍 7.334
    Penso que no s'ha de confondre una bufetada disciplinària amb fotre bufes com a mitjà d'aprenentatge.
    Una cosa és una bufetada a un nen que es porta malament i l'altra a un nen que no s'ha après la lliçó.
    • cristinon 23.003 9 56 👍 1.141
      rotllan justament a això que dius tu és al que jo volia anar, fotre una bufetada a un nen que no li entra o no s´ha apres la llico, sobretot si no li entra ho trobo una gran estupidesa i injusticia
    • Turanga_Leela 27.581 6 36 👍 6.302
      Normalment, si has fet els teus deures com a pare, no cal ni la bufetada correctiva. 
      • rotllan 9.236 4 234 👍 7.334
        Com és que hi ha pares que tenen un fill encantador i un altre que és un autèntic desgraciat? Creus que és un tema d'educació? Jo no.
        • Turanga_Leela 27.581 6 36 👍 6.302
          Sí, gran gran gran part és l'educació. Una educació que começa des què són ben petits (mesos). Quant més parlo amb altres pares sobre el que fan i no fan, cada dia em queda més clar que l'educació és un gairebé 80% del que suposa 'com surt' un nen. L'educació comença a casa, i té a veure amb les rutines dels pares, el que els pares fan i no fan, el que els nens veuen, senten i fan, el que els pares els deixen fer o no a casa (TV inclosa) i també al carrer. 

          Veig diferències molt molt bèsties en l'educació que col.legues i coneguts meus donen als seus fills i altres o jo mateixa i com es comporten aquests en diferents contextos, sobretot és brutal la diferència entre els que posen límits i una rutina adaptada a les necessitats dels seus fills i els que no. I és una veritable pena quan egoístes poden arribar a ser alguns pares amb l'excusa de 'necessito temps per a mi', que s'acaba convertint en absències i canvis de rutina fora de lloc i coses que afecten directament a les rutines que necessiten els fills.

          A alguns els costa moltíssim entendre que tenir fills significa que primer van ells, i després tú, i això és el 100% dels casos. I sí, de vegades t'has de fotre i potser no pots quedar amb els teus amics per dinar o sopar en setmanes perquè no heu coincidit i així és la puta vida, tete. Però no, no ho accepten.
  • pastor_de_bits 10.003 8 214 👍 1.636
    Un professor que no sap tenir l'autoritat sense exercir la violència no està capacitat per a ser professor. És allò que tant deien "la letra con sangre entra" (la lletra amb sang entra). I no, la lletra entra si està ben explicada i se sap captar l'atenció.
    • cristinon 23.003 9 56 👍 1.141

      pastor_de_bits escrigué:
      Un professor que no sap tenir l'autoritat sense exercir la violència no està capacitat per a ser professor. És allò que tant deien "la letra con sangre entra" (la lletra amb sang entra). I no, la lletra entra si està ben explicada i se sap captar l'atenció.


      aquesta és l´aportació que jo volia, gran veritat, i molt intel.ligent

      exactament aixi és
    • Turanga_Leela 27.581 6 36 👍 6.302
      La letra con sangre entra no tenia res a veure amb les lliçons de classe, era una forma d'amansar la gent i de fer-la més obedient i submissa cap a les autoritats mitjançant la por i la violència si calia. És una forma d'educar que s'ha d'erradicar.
    • rotllan 9.236 4 234 👍 7.334
      Si els alumnes et tiren guixos i esborradors què fas? Lo normal seria que li poguessis fotre un mastegot i vetar-lo a la teva aula i que vinguessin els seus pares a demanar disculpes per tenir un fill així. Si li fots un mastegot lo més probable és que el seu pare et foti un cop de puny, et suspenguin de sou i feina i et condemnin a indemnitzar el petit delinqüent.
    • llamp 48.212 17 10 👍 11.837
      Trobo interessant el concepte "d'Autoritat" quan aquesta no està basada en la por o la força directe.

      Quan el meu servei militar jo fèia control d'accesos a la base i seguia estrictament els protocols (per exemple sovint pujava el Pater d'una base de l'exèrcit de l'aire veïna i sempre l'aturava i li demanava la documentació -no sé si em va excomunicar).

      Molts comandaments venien de l'Àfrica, del ex Sahara espanyol però hi havia un tinent del cós tècnic, els de galons platejats que no semblava militar. Un dia em va demanar que no aturés a la seva dona que se li calava el cotxe  (que pujava per recollir uns camastres, l'home m'explicava el perquè de la visita i no tenia perquè)

      Quan la vaig veure en el revolt vaig fer aixecar la barrera (i s'em havia pogut colar allà mitja ETA i haver assassinat a tots els meus companys). El Tinent no era comandament directe meu.

      L'autoritat es guanya, n s'imposa
  • Mercator 3.536 3 581 👍 2.628
    Trob que hi ha una mica d'idealització de l'ordre. Abans no s'escolaritzava a tothom, i tot i que podia haver-hi escolarització de classes més baixes, un nin tampoc estava tancat dins una habitació set hores diàries fins als 16/18 anys, que és la pitjor etapa. Pel que molta de la gent que podia ser problemàtica en el seu temps no trepitjava l'aula.
    • Turanga_Leela 27.581 6 36 👍 6.302
      Home, moltíssima gent no trepitjava l'aula, però n'hi havia gent que si resultava massa problemàtica a l'escola, la feien fora. I això significava que aquest nen/nena havia de posar-se a treballar per ajudar a la família, perquè mentre era a l'escola almenys tenia supervisió. De fet, durant moltes dècades des de l'inici de l'escolarització 'generalitzada' dels nens des del segle XIX, a les nenes se les portava a l'escola per aprendre-hi a cosir, portar una casa, i a llegir, escriure i a comptar lo justet, però l'objectiu era aprendre a ser 'la princesa de la casa o de la llar'. Als nois, en canvi, se'ls ensenyaven coses més serioses, amb la possibilitat de fer estudis superiors per als més avançats.

      Una mutació d'aquest model és el que s'ha proposat des dels diferents governs feixistes que ha tingut Espanya, i tot i que durant el franquisme va mutar lleugerament, l'esperit de fons continuava sent que la dona sabés lo bàsic i els homes fossin els que rebessin una educació realment de qualitat i ben formada. Avui dia ja és una altra història, però segueix havent-hi un componen classista i que té a veure amb els fons destinats a l'educació tant als alumnes com a la formació del professorat amb un ideari més basat en lògiques partidistes i electoralistes que no pas pedagògiques.
  • rotllan 9.236 4 234 👍 7.334
    Abans els nens podien rebre hòsties de qualsevol adult. I tampoc és que si ho explicava a casa li fotessin una altra bufa, però ja sabien que la resposta era "alguna n'has fet si t'ha picat".
    Els de l'edat del meu pare sempre ho diuen: quan erem petits no ens vigilava ni controlava ningú però anavem amb el cul estret perquè si molestavem algú o feiem algun disbarat ena podia baixar una gardela de qualsevol i els pares sempre t'anaven en contra. "Què ha fet ara el pòtol del meu nen?"
  • Ius Novum 2.297 3 767 👍 4.205
    El que jo penso.

    Em semblaria molt just que els alumnes que van patir hòsties indiscriminades per part d'aquells fills de puta, rebessin la resposta merescuda per part dels seus mateixos alumnes quan fossin adults, amb la mateixa violència però augmentada en grau proporcional d'intensitat sumant tots els anys que van passar quan eren menors fins a la majoria d'edat.

    Això és el que seria just. Que quan aquests nois ja fossin adults, simplement amb tot el dret s'adrecessin a aquells professors canalles i els rebentessin la cara fins que es cansessin.

    Aquells professors eren uns autèntics fills de la gran puta, uns veritables psicòpates. Per ser professor caldria passar un examen psicològic molt dur, jo sempre ho he dit. Sortosament aquella època ja ha passat, però. Ara hem passat a l'extrem contrari, tanmateix. Ja costuma a passar, això també.

    Jo no vaig viure aquella època perquè no havia nascut, però igualment vaig estudiar en un col·legi religiós i us asseguro que si mai em trobo cara a cara amb algun dels meus antics professors d'aquell orde religiós de merda no puc respondre dels meus actes.

  • anseso 20.653 8 70 👍 3.612
    Partint de la base que en aquells temps es deia alló de: "la lletra amb sang entra", ja us en podeu fer una idea de com anava aquest tema.
    Jo a escola, vaig veure donar autèntiques pallisses a nens de menys de 12 anys. La resta, és clar, ens acolloníem tant que no gosàvem desobeir, encara que això no era cap garantia de "pallissa free".
    Quan anava a la llar d'infants (6 anys), una cuidadora em va clavar una bufetada que encara em sona l'orella i encara no sé per què va ser, atès que jo era un nen gens conflictiu; potser em va veure culpable de quelcom que altri va dir o fer.

    Nota: en aquell temps començàvem l'EGB a set anys. 

    P.S. Anys 1950-1963
  • Desconfiat 3.946 3 524 👍 4.170
    És molt pitjor el que tenim ara. 
  • MLC 10.329 4 205 👍 8.107
    Realment penso que cap hòstia està justificada per raons pedagògiques, ni una. Altra cosa seria la defensa en situacions violentes per part de l'alumnat.

    El que si que penso que s'hauria d'eliminar l'obligatorietat als estudis d'ESO i derivar als alumnes que no volen estudiar a cicles formatius laborals.

    El 90% dels problemes de les aules està causat per 3 o 4 alumnes de cada classe que no volen estudiar i s'aborreixen a classe. I es passen la classe xerrant o intentant prendre el pèl al professor per ser populars.

    Si un nen no vol estudiar ni sap comportar-se amb un mínim d'educació a l'aula, doncs fora. Sense cap hòstia, però  sense deixar que faci el dropo.
    • Senienc 21.982 10 62 👍 7.088
      Exactament. Si no vols estudiar fora de l'aula. Emmanillar un "xiquet" a l'aula fins que en tingue 16 no farà que estudie més, al contrari, acaba molestant a la resta. 

      El meu segon d'ESO fou un festival, teniem com a 7 repetidors comptant els dies per sortir d'allà. Cada dia crits, expulsions i baralles (entre ells). Natros reiem i xalavem amb l'espectacle, els professors n'estaven fins als collons. L'únic dia que no vam riure el dia que li van fotre un guix en tota la cara a una professora. Intolerable.
    • cristinon 23.003 9 56 👍 1.141
      MLC estic amb tu, de violencia res perque genera violencia i es equivocat pero fer fora a dolents/ tes per descomptat que si..
  • Trollathor 1.636 948 👍 1.367
    Jo a la meva època el màxim que vaig arribar a veure va ser el típic clatellot al clatell, la "colleja" de tota la vida, vaja. Sempre se l'endueien els quatre mateixos, i era més com un acte simbòlico-lúdico-festiu i de comunió espiritual que una altra cosa:

    - El profe li fotia el toc, amb una força mínima, era més el fet que no pas un "càstig físic", i així ja li donava a entendre que no es passés de la ratlla, i s'evitava haver d'enredar-se a imposar-li les altres collonades típiques que no servien per a res, com fotre redaccions de càstig, o castigar-lo sense pati per exemple (i llavors l'havia d'aguantar el profe, amb la qual cosa el que hi acabava perdent era més ell que no pas l'alumne), etc.

    - L'alumne en qüestió ja es donava per assabentat de manera automàtica, i d'allò no passava, no tenia més implicacions normalment, a menys que tingués un dia d'aquells de cul de mal seient, que llavors acabava al despatx del director i aquest li ho comunicava als pares i llavors la festa ja continuava si de cas a casa seva.

    - La resta de la classe ens partíem el pit, però era com deia el Homer Simpson en un capítol: no ens en fotíem d'ell, sinó amb ell. El que rebia el toc fotia cas ràpidament, però se'n fotia tant com la resta i el mateix profe, i així no hi havia "lose face" ni depressions ni pollades d'aquestes modernes que sembla que hi ha ara contínuament.
    https://en.wiktionary.org/wiki/lose_face

    Salut!
    • cristinon 23.003 9 56 👍 1.141
      Molt interessants les aportacions

      Sempre m' ha agradat debatre el tema aquest

      Jo trobo mes intel.ligents mes avancats els pedagogs moderns que rebutgen els castigs fisics

      A bastants persones el que ens passava es que amb el castig fisic, encara que fos suau doncs ens posava nerviosos i feia que ens bloquejessim i  estiguessim a disgust




Publicitat

Fòrums

  • 9.159.014 missatges
  • 216.244 temes
Fixa la barra dreta
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums

Fils
més votats

Accedeix als fils més votats
Publicitat