Fòrum

El fil gallec / O fío galego

PàtriaLliure 198 1 👍 123
Bé, com no hi ha res semblant a Racó Català per altres nacions ibèriques, farè un fil sobre Galícia, en el que anirè possant coses sobre aquest pais. Avui, la llengua: 

La llengua a Galícia està en un estat veritablement pitjor a l'estat del català, el seu us no només cau sinó que la llengua està molt castellanitzada (fenòmen dit "castrapo" una barreja entre castellà i gallec), criminalitzada per ser la llengua del poble (és extrany veure més d'un 20% d'ús del gallec a les ciutats) i a més hi ha petits grupusculs que la volen fer un dialecte del portuguès, l'associació AGAL és un exemple).

L'ús del gallec no cau, com el català, per la migració ja que és un pais empobrit, sinó que cau per una èlit estrangera que viu a Galícia des de fa segles i s'ha fet amb el poder de la "Nació del Breogán".

És discutible que Galícia s'acabi on la divisió autonòmica de l'Estat diu que s'acaba, ja que el gallec també es parla a la comarca Eo-Navia d'Astúries (on a un poble és fins i tot oficial), a bona part d'El Bierzo (arribant a ser parlat a pedania de Ponferrada) i la comarca de Senabria a Zamora.

Dins del gallec també n'hi han diferents àreas, cosa que ha dificultat una normalització que fos acceptada per tota la població, els trets dialectals més destacables són: gheada, seseo, cheísmo o les terminacions en -os en lloc de -ons. La gheada consisteix en convertir la 'g' en una 'h' aspirada anglesa i es marca com /gh/, el cheísmo és non fer pas diferència entre el complement indirecte (che) i el directe (te), aquests dos fenòmens son molt comuns a la Costa de la Mort i a la Barbança. El seseo és comú a la zona ja mencionada, a algunes zones costaneres, a alguns pobles propers a Portugal i a La Senabria. Acabar els plurals en -ós en lloc de -óns (pantalós/pantalóns) és típic de la província de Lugo i amb menys freqüència a la de Ourense.

Ben, como non hai ren semellante a Racó Català pra outras nacións ibéricas, farei un fío sobre Galiza, no que irei poñendo cousas sobre este país. Hoxe a lingua:

A lingua en Galiza está nun estado verdadeiramente pior ó estado do catalán, o seu emprego no sómente cae senon que a lingua está moi castelanizada (fenómeno dito castrapo, unha mistura entre castelán e galego), criminalizada por ser a lingua do povo (é raro ver máis dun 20% de emprego do galego nas cidades) e ademáis hai pequenos grupúsculos que querenna facer un dialeto do portugués (a asociación AGAL é un exemplo).

O emprego do galego non cae, como o catalán, pola migración, xa que é un país empobrecido, senón que cae por unha élite estranxeira que vive en Galiza dende fai séculos e que se fixo co poder da "Nazón do Breogán".

É discutíbel que Galiza acábese onde a división autonómica do Estado disque remata, xa que o galego tamén fálase no Eo-Navia de Asturias (onde nunha vila é inda por riba ata oficial), nunha boa parte do Bierzo (chegando a ser falado nunha parroquia de Ponferrada) e na comarca da Seabra (ou Xabra) en Zamora.

Dentro do galego tamén hai diferentes áreas, cousa que ten dificultado unha normalización que foise aceptada por tódala poboación, os rasgos dialectais máis destacabéis son: gheada, seseo, cheísmo ou as terminacións en -os en lugar de -ons. A gheada é converter unha gue en h aspirada coma no inglés é márcase con /gh/, o cheísmo é non facer diferencia complemento indirecto (che) e o directo (te), estes dos primeiros fenómenos son moi comunes na Costa da Morte e na Barbanza. O seseo é común na zona xa mencionada, nalgunhas zonas de costa, nalgunhas vilas n'A Raia e na Seabra. Finar os plurais en -os (pantalós) en lugar de -ons (pantalóns) emprégase sobre todo en Lugo é con menos frequencia na provincia ourensá.

Deixeime algúns rasgos dialectáis que porei outro dia, espero que haxades gostado do fío. Forza pra Galiza!

Respostes

Configuració
  • noietcanadenc 1.569 2 964 👍 1.489
    Us enteneu amb els portuguesos? La situació amb relació a portugal no seria semblant a la dels catalans i els valencians, ja que van ser els gallecs, igual que els catalans, que van portar la seva llengua cap al sud durant el repoblament de la reconquesta? 
  • virot 7.990 4 272 👍 3.620


    Aprofito per penjar diverses coses en relació al gallec:

    Diferències gallec-portuguès (les més importants):

    Fonètica
    Gl: v es pronuncia /b/. Pt: v es pronuncia /v/.
    Gl: ch es pronuncia /ʧ/. Pt: ch es pronuncia /ʃ/.
    Gl: /z ʒ/ han passat a /s ʃ/. Pt: /z ʒ/ es manté.
    Gl: existeix una diferència entre /θ/ i /s/. Pt: només existeix /s/.
    Gl: no hi ha vocals nasals, s’usa /n/ i /ŋ/ en el seu lloc. Pt: hi ha vocals nasals.
    Gl: els grups llatins -uct- i -ult- passen a oi: moito. Pt: passen a ui: muito.
    Gl: el grup llatí -qua- passa a ca: cando, catro. Pt: es manté la u: quando, quatro.
    Gl: la r forta es pronuncia /r/. Pt: la r forta es pronuncia /ʁ/.
    Gl: la s a final de síllaba es manté /s/. Pt: esdevé /ʃ/.
    Gl: no hi ha i entre ea i eo: cheo, idea. Pt: sí que n’hi ha: cheio, ideia.

    Escriptura:
    Gl: ll, ñ. Pt: lh, nh.
    Gl: x, s. Pt: g/j, ss (entre vocals).
    Gl: b segons etimologia llatina: cabalo, pobo. Pt: v: cavalo, povo.
    Gl: z davant d’a, o, u. Pt: ç davant d’a, o, u.
    Gl: només s’usa l’accent agut (´). Pt: s’usa l’accent agut en vocals obertes i el circumflexe (^) en tancades.
    Gl: accentuació per les paraules acabades en -ia, -ua, etc.: gloria, María. Pt: diferent accentuació: glória, Maria.
    Gl: no usa guionet amb els pronoms clítics: quérote. Pt: sí que l’usa: quero-te.
    Gl: -eo: ceo, museo. Pt: -eu: céu, museu.

    Morfologia:
    Gl: forma de la 2a singular en -des: cantades, queredes. Pt: forma en -is: cantais, quereis.
    Gl: tamén. Pt: também.
    Gl: despois. Pt: depois.
    Gl: onte, home, -axe. Pt: ontem, homem, -agem.
    Gl: eu son. Pt: eu sou.
    Gl: auga. Pt: água.
    Gl: propio. Pt: próprio.
    Gl: cousa, dous. Pt: coisa, dois.
    Gl: pechar. Pt: fechar.
    Gl: dereito. Pt: direito.
    Gl: xeonllo. Pt: joelho.
    Gl: preto. Pt: perto.
    Gl: oír. Pt: ouvir.
    Gl: durmir. Pt: dormir.
    Gl: nai. Pt: mãe.
    Gl: ti. Pt: tu.
    Gl: deporte. Pt: desporto.
    Gl: hai. Pt: há. (“hi ha”)
    Gl: co, coa. Pt: com o, com a.
    Gl: polo. Pt: pelo.
    Gl: nivel. Pt: nível.
    Gl: poñer. Pt: pôr.
    Gl: persoa. Pt: pessoa.
    Gl: nacer, crecer. Pt: nascer, crescer.
    Gl: dialecto. Pt: dialeto.

    Sintaxi:
    Gl: diferencia entre moi i moito. Pt: sempre muito.
    Gl: diferencia entre te (CD) i che (CI). Pt: sempre te.

    Vocabulari:
    Gl: atopar. Pt: achar, encontrar.
    Gl: grazas. Pt: obrigado.
    Gl: xantar. Pt: almoço.
    Gl: mirar. Pt: olhar.
    Gl: engadir. Pt: adicionar.
    Gl: vostede. Pt: você.
    Gl: luns, martes, mércores, xoves, venres. Pt: segunda-/terça-/quarta-/quinta-feira.
    Gl: neno. Pt: criança.
    Gl: rematar. Pt: terminar.
    Gl: pero. Pt: mas.
    Gl: coche. Pt: carro.
    Gl: gana. Pt: vontade.
    Gl: por certo.
    Pt: ficar.
    Gl: quedar.

    A més també un cop vaig llegir un blogaire (que preferia considerar el gallec un dialecte del castellà per raons sociolingüístiques). I aquí hi ha un petit recull de la influència del castellà en gallec:
    –diptongos (puente, siempre, fuerte, siguiente) o su ausencia (Orense);
    –uso de /χ/ [j, g] en lugar de /∫/ [x] (juez, ejercicio), que no es más que la asunción de la pronunciación innovadora del castellano (evolución inversa a la del /χ/ alemán) en lugar de la arcaica del gallego, que antes era común a ambas;–terminar sustantivos de la 3ª latina –tatem en –dad (verdad, ciudad…); prácticamente la –d no se pronuncia (verdá, ciudá);
    –formas verbales: –ezca en lugar de –eza (parezca, embellezca, envellezca); –ea en lugar de –exa (sea, vea);
    –brá en lugar de –berá (habrá, sabrá); pluscuamperfecto compuesto con había (había collido) y tendencia a imitar el perfecto compuesto mediante la perífrasis con ter (O teño visto moito últimamente); sepa y quepa, decir y dice...
    –pronombre antepuesto al verbo cuando podría ir pospuesto: Se ve que sí en lugar de Vese que sí.
    –diminutivo en –illo: sencillo, martillo, ladrillo, rastrillo, tetilla (que nadie diga queso de tetiña), rodilla...
    –fórmulas y frases hechas: buenos días/buenas tardes, hasta mañana, adiós, ciertamente, muy bien, vamos;
    –otro vocabulario de gran uso: días de la semana, nombres de los meses (excepto quizá enero y febrero), cuarenta y ochenta, Dios, tú, nosoutros y vosoutros en lugar de nós y vós, no en determinadas situaciones, ahora, entonces, cuchillo, plato, sartén, largo, desde y hasta, cual, cuando, alguién y nadie o naide, etc. etc. etc.;
    –vocabulario especializado;
    –etc. etc. etc.

    Dades sobre l'ús del gallec:



    • catalàamallorca 38.316 6 14 👍 13.541
      Com s'explica aquesta reducció tan grossa en el coneixement del gallec entre els menors de 15 anys respecte als de 15-29?
    • Indignat_indepe 6.546 5 330 👍 2.436
      Tot i que l'evolució no és bona, m'imaginava que el percentatge d'us seria força més baix.
    • noietcanadenc 1.569 2 964 👍 1.489
      Pensa que la fonètica és una mica com un continu, sobretot pel que fa a la distinció b-v i r-ʁ jo sé que al nord de portugal v es fa b i la r no és ʁ. Almenys els meus avis vells que són d'allà 
      • virot 7.990 4 272 👍 3.620
        Cert 

        He agafat el portuguès lisboeta com a referència, de tota manera no m'estranyaria gens que aquests trets típics del nord de Portugal estiguessin en retrocés.
        • EmulatorQ Usuari sumador 59.464 14 6 👍 14.451
          Em sembla que el betacisme en portuguès no està ben considerat, i per això es va perdent.
          • lisboeta 2.935 13 652 👍 459
            Sí, el betacisme és un dels trets de pronúncia que s'associa més a una imatge de "pagerol" i baix nivell cultural.
            Això i la S apiconoséquè que fan a la Beira Alta (com la S castellana, que ens sona gairebé com X) són de les coses que més donen a una persona un aire de pagès, diria.
            La veritat és que socialment els accents regionals mai no van ser gaire considerats, perquè s'associen a classes socials baixes i poca instrucció, així la gent, especialment amb l'avenç de la instrucció i la influència de la TV, tendeix cada vegada més a seguir l'estandard o un accent regional molt lleuger. No és rar veure a una família que els avis parlen més amb accent regional i els nets més propers a la norma.
            És fins i tot sobtant veure per exemple en concursos de televisó com concursants de regions diferents parlen tots gairebé de la mateixa manera "neutra".
    • Fidalgo 971 2 👍 1.468
      Les diferencies son molt mes petites. Per exemple, paraules com "ficar", "por" o "ollar" existeixen fins i tot al gallec oficial. Els dies de la setmana en gallec i portugués son els mateixos. Cap gallec-parlant de tota la vida diu "mércores" o "xoves".
      • virot 7.990 4 272 👍 3.620
        De fet he sentit a gent per TVG (parlants natius) dir directament "miércoles" o "jueves" 
        • Fidalgo 971 2 👍 1.468
          Clar, es el que passa. La inmensa majoria diu els noms directament en castellà. Les formes tradicionals son per feiras, n'hi han llocs on encara es conserven. "Mércores" i "xoves" son copies barates del castells
      • Saimdusan 4.579 5 469 👍 2.708
        Els dies de la setmana en gallec i portugués son els mateixos. Cap gallec-parlant de tota la vida diu "mércores" o "xoves".

        Estic d'acord que s'hauria de donar prioritat al sistema de les feires dins de l'estàndard però això que no és cert. Mércoresxoves, etc. ja existien al galaico-portuguès antic, i hi ha vells gallecoparlants que utilitzen aquestes formes.
    • Saimdusan 4.579 5 469 👍 2.708
      Aquest text exagera una mica les diferències. És un bon punt de partida per qui vulgui aprendre gallec i portuguès, ja que és cert que son les formes més comunes o normatives, però no deixa de ser una simplificació.

      En gallec també es pot dir: aguacantais (així com cantás i cantandes), te enlloc de che (així com che en lloc de te), ouvir, tu, pór, muito, achar, encontrar, obrigado, ollar, segunda-/terza(terceira)-/cuarta(corta)-/quinta-feira, terminar, mais (en portuguès "mas", però en algunes zones del Brasil es pronuncia "mais" com en gallec), ficar; en portuguès, per contra, també existeix cousa. Jo crec que s'haurien de prioritzar ouvirpór, maisobrigadosegunda feira, etc. (defenso una mena de reintegracionisme light que acosta el gallec a la lusofonia però només a partir de formes existents a Galícia), ja que aquestes són les formes més històriques (bé, en alguns casos totes dues formes tenen tradició) i distinctives del conjunt galaico-portuguès.


      De la Wikipedia gallega:





      En el cas d'atopar vs. encontrar achar, tots tres són sinònims en gallec, que jo sàpiga no és una qüestió dialectal. Atopar sí que em sembla que és més comú, igual que l'asturià que té atopar, topar, encontraralcontrar.

      A més a més, dialecto es pronuncia /dialɛto/ en gallec normatiu, la hi és per marcar la vocal oberta (en portuguès també s'escrivia així per la mateixa raó abans de la reforma que van fer l'any 1973). És a dir, que és una diferència ortogràfica i no lèxica; si un gallec diu /dialɛkto/ o /dialekto/ és per influència del castellà, o alternativament de l'escriptura.
      Gl: preto. Pt: perto.
      Això sí que pot portar a confusions perquè en portuguès preto vol dir negre (negro també existeix però significa "persona negra" i es considera ofensiu). Curiosament l'asturià, a diferència del gallec, ha conservat aquesta paraula amb la forma prietu (amb els sinònims negru ñegru).
      • virot 7.990 4 272 👍 3.620
        Sí, el text és meu, i el vaig fer basant-me en el gallec de la RAG, que en fi, com sembla, és un estàndard més que discutible.
      • barcelonista100 14.628 10 132 👍 946
        Ara que veig lo de vos cantàs... pot ser que en argentí es digui així per l'influència del gallec? En argentí es nota molt l'influència de l'italià (o llengües que es parlen a Itàlia) però al no saber gallec mai no l'havia relacionat amb l'argentí. 
        • Saimdusan 4.579 5 469 👍 2.708
          No ho sé, és cert que hi va haver molta immigració gallega a l'Argentina, però crec que en aquest cas són desenvolupaments convergents des del llatí. És possible però no és una explicació necessària, ja que el voseo existeix en altres parts d'Hispanoamèrica.
          • barcelonista100 14.628 10 132 👍 946
            No em referia tant al vos, sinó al cantàs. En gallec, per exemple, com es diria "tu m'expliques"? Contàs?
            • Saimdusan 4.579 5 469 👍 2.708
              Contás, sí (bé, en aquella varietat del gallec, els gallecs majoritàriament diuen contades).

              El que dic és que no és necessari el gallec per explicar contáis - contás en castellà, segueix un patró bastant comú.

              La forma original és contades, cau la d intervocàlica (ha tornat a passar això en castellà més recentment amb coses com "he contao" i tal, o en valencià quan diuen "la cremà" etc.) i tenim contaes, que només és a un pas de contáis ([aj] és un diftong molt comú interlingüísticament), i després es monoftongitza a contás. Com a procés fonològic no té gaire misteri.

              (Ara, no he mirat a quan data el voseo argentí, no dic que no sigui influència del gallec...)
  • PeixVerd 13.059 6 159 👍 5.635
    Unha pequena correción, Galiza é o fogar ou a terra DE Breogán. Non DEL Breogán.
    Boas noites 
  • Alhande 177 13 👍 66
    aixó que vaig trobar, en sembla una visió, lliura del gallec, sen tenir per damunt del cap el castellà
    http://pgl.gal/
    http://pglingua.org/index.php
    https://academiagalega.org/
    http://gentalha.org/

     Es molt serios el treball dins aquets temes de difusió, de Carlos C. Varela, preso politic gallec, reconegut internacionalmente com cal.

    https://www.vilaweb.cat/autors/carlos-c-varela/
    http://praza.gal/perfil/300/carlos-c-varela/
    http://pgl.gal/author/carlos_c_varela/

    i molt mes

    aixó que va presentar "pàtria lliure", es el mateix discurs sobre la llengua del gallecs del govern del PP,... aixó nó es serios.
    Tinc la sensació, de que aquet paio en realitata el gallec no el sab, de debò.

    Teniu una cosa present a Catalunya: A Galìcia el blaverisme es oficial, i aquet paio traduit a Catalunya es com els blavers a València. Castella a la seva feina, divide et impera
  • goulah 19.218 13 77 👍 5.276
    El gallec i el portuguès són la mateixa llengua.
  • EmulatorQ Usuari sumador 59.464 14 6 👍 14.451
    Em pregunto quines raons devia adduir aquest blogaire que considerava el gallec com a dialecte del castellà.
    • virot 7.990 4 272 👍 3.620
      Bàsicament considera una fal·làcia que els gallecs visquin la convivència de les dues llengües de manera separada, que és una estupidesa tenir dos estàndards per a la mateixa comunitat lingüística i que el gallec mitjà sempre ha tingut el castellà com a llengua de referència cosa que evidencia la pila de castellanismes que fan servir a cada frase.

      Evidentment fa servir una definició més sociolingüística que purament lingüística.
  • Canyadesucre 8.358 2 260 👍 11.485
    Pousa, pousa, pousa, e non me toques naquela cousa!
    En els meus anys de militar per les Espanyes els únics monolingües no castellans que vaig trobar van ser gallecs. Per flipar que hi hagi suboficials que no sàpiguin parlar castellà!
  • EPS 58.700 13 7 👍 7.713
    Tinc la sensació que el problema que te el gallec, és similar al problema al PV, respecte que hi ha un trencament de la transmissió de la llengua. A part al PV hi hauria el problema de la immigració, però penso que el pas de no transmetre la llengua als descendents és clau.

    Que algú em corretgeixi si estic equivocat.
      • Gínjol 13.194 2 157 👍 4.264
          Tindre una demografia tan ridícula com la dels catalanoparlants, que no deu arribar ni al 0'5% per parella (i el mínim per sobreviure nacionalment és del 2'1%) també és la mort de la llengua.

          De fet, que la demografia catalanoparlant, en un país on l'economia ha funcionat relativament bé, indica que els catalanoparlants és un col·lectiu molt decadent, per més que sovint vagin per la vida de resaberuts: no saben ni reproduir-se.

          També demostra que com a poble ens falta un bull és que dediquem tots els nostres esforços a la ideologia de gènere, l'avortament, els LGTBI... quan havíem de dedicar-los a fomentar l'estabilitat familiar i la natalitat.
    • goulah 19.218 13 77 👍 5.276
      No només això. Encara que a casa es parli gallec l'escola és bàsicament en castellà i les relacions socials es fan majoritàriament en castellà siga quina siga la llengua dels participants amb el resultat que molts quan arriben a l'adolescència visquin el gallec com quelcom llunyà, innecessari i més aviat molest i distorsionador de la realitat que ells viuen.
  • Alhande 177 13 👍 66
    Vaig trobar un fórum gallec
    on va sortir molta cosa de Catalunya, aneu a cercar

    https://chuza.gal/
  • Roderic 14.506 14 133 👍 6.662
    L'escola és en gallec o hi ha doble línia?
    • goulah 19.218 13 77 👍 5.276
      L'escola pública és un caos on l'ús de la llengua depèn de la predisposició del professor. Et pots trobar llocs on només s'usa el gallec a l'assignatura de gallec (i no necessàriament al 100%) i d'altres (minoria) on el gallec és a la majoria d'assignatures. L'evolució tendeix cap a la primera. El fet de que contractin professors per les espanyes que tinguin el gallec com a mèrit i no obligatori ajuda.
      A l'escola privada és com aquí: tendeixen als dos extrems, o fatxo-catòliques o galego-laiques.
  • Bowie F 6.241 2 345 👍 7.376
    És una pena l'estat del gallec. Només es manté viu a l'aldea i en ambients aldeïtzants. Com a mostra, les 4 generacions de la meva família:

    - 8 besavis gallec-parlants i només 3 d'ells sabien parlar castellà correctament (l'un perquè va estar-s'hi molts anys a Buenos Aires i els altres dos perquè van viure vàries dècades a Veneçuela-Cuba-EUA).

    - 4 avis gallec-parlants i només 2 d'ells sabien parlar castellà correctament.

    - 2 pares gallec-parlants en la joventut i ara castellanoparlants.

    - Jo, castellanoparlant.

    Dels cosins de la meva quinta:

    - 2 Cosins de Veneçuela, castellanoparlants.
    - 1 Cosina de Vigo, castellanoparlant i no sap parlar gallec.
    - 2 Cosines de la "capital comarcal": una gallec-parlant i l'altra castellanoparlant.
    - 3 Cosins de l'aldea, tots tres gallec-parlants.
    • noietcanadenc 1.569 2 964 👍 1.489
      No et van transmetre la llengua els teus pares? Com és que saps català i no gallec?
      • Bowie F 6.241 2 345 👍 7.376
        Els meus pares van passar a parlar castellà entre ells quan vaig néixer (jo vaig néixer aquí). Per tant sóc castellanoparlant, i el gallec que sé és pel que he sentit als meus avis i cosins a l'aldea.

        El català el sé perquè he anat a l'escola.
        • noietcanadenc 1.569 2 964 👍 1.489
          Ah ok, quina pena que no t'haguessin parlat en la seva llengua, jo els hi retrauria la veritat. La meva mare que és de pares portuguesos és l'única filla (la més jove) que no sap ni entén portuguès perquè quan va néixer ella els meus avis ja havien après anglès i van decidir transmetre-li l'anglès. Ara que ja és adulta s'emprenya amb ells per no haver-li parlat enla seva llengua d'origen quan era petita, sobretot quan veu els seus germans que poden parlar amb els seus parents de portugal i ella està del pal 
          • Bowie F 6.241 2 345 👍 7.376
            Doncs sí, però no li ho retrec perquè puc entendre perquè ho van fer. I no va ser només pels prejudicis franquistes. Fins als anys 60 a Galícia -i a Portugal suposo que també- qui emigrava no deixava res enrera on tornar i per tant anava amb la mentalitat d'integrar-se al màxim. Suposo que alguna cosa d'això encara quedava quan van decidir parlar-me en castellà.
    • Canyadesucre 8.358 2 260 👍 11.485
      I en algun moment els teus pares et van transmetre el gallec? No solen fer-ho, oi, els gallecs establerts a Catalunya?
      Com a curiositat fa uns anys a vegades coincidia a la feina amb un noi de pares gallecs i gallec-parlant. Es pensava que eren els únics de Mollerussa però la perruquera els hi va dir que hi havia una altra família. Llavors es van conèixer i va començar a festejar amb la filla, amb la qual cosa semblava que la supervivència del gallec a Mollerussa quedava assegurada, però van renyir.
      • Bowie F 6.241 2 345 👍 7.376

        Canyadesucre escrigué:
        I en algun moment els teus pares et van transmetre el gallec?
        Mai. I si fos pels meus avis tampoc, però com què es passaven al gallec a les dues frases, més o menys sí que el sé parlar (vull dir, que sé parlar gallec, no la cosa que parla el Feijoó).

        Canyadesucre escrigué:
        No solen fer-ho, oi, els gallecs establerts a Catalunya?
        En un avió de tornada a Barcelona fa uns anys vaig conéixer a una gallega molt xerraire que vivia al Pont de Suert i parlava al seu fill en gallec i català. Però no, no ho solen fer.

        Una llàstima que renyís amb la teva filla. Galícia ha mort al Pla d'Urgell. Ara silenci.
      • EPS 58.700 13 7 👍 7.713
        semblava que la supervivència del gallec a Mollerussa quedava assegurada, però van renyir

      • Roderic 14.506 14 133 👍 6.662
         
        Não nos deixe no meio da história...
  • rlborinot 5.374 11 399 👍 1.857

    Neix l'ANC de Galícia: Vía Galega

    Vía Galega, l'ANC en versió gallega, s'ha presentat aquest diumenge a Santiago de Compostel·la davant d'unes 200 persones, sota el lema "fem sentir la nostra veu". L'associació assegura que Galicia és un país ocupat i que li saquegen els recursos, i que ja és hora de guanyar espais de llibertat i deslliurar-se de l'espoli al qual creuen que estan sotmesos.

    El portaveu de la plataforma, Suso Seixo, ha afirmat que la voluntat de Vía Galega és crear una consciència nacional, socialment majoritària, a través de la reclamació del dret d'autodeterminació, amb un discurs marcat per l'agenda social gallega. Seixo també ha assegurat que no busquen ocupar l'espai electoral de cap força política, sinó que busquen crear un espai on les classes populars puguin tenir una vida i condicions de treball dignes.  

    La presentació ha estat conduïda per Xurxo Souto, un músic i escriptor gallec, i a part d'ell també han intervingut a la presentació altres intel·lectuals gallecs com María Xosé Bravo, Antón Laxe, Susana Méndez, María Bará o Bruno Lopes Teixeiro. Aquest últim ho ha fet en representació de diverses entitats socials que s'han adscrit a la plataforma.

    https://www.elnacional.cat/ca/politica/neix-anc-galicia-via-galega_244971_102.html

  • Capità·carxofa 1.839 885 👍 4.639
    Tinc un gallec a la feina i per dir qualsevol cosa ha de fotre uns tombs acollonants, quines xapes que es marca. És un tret típicament gallec i per què?
  • Fidalgo 971 2 👍 1.468
    Vaja que curiós. Al mapa aquest que has penjat la llengua no té cap problema en estrendre's cap a Asturies i cap a Castella. Pero cap al sud, oh vaja, respecta escrupulosament la frontera política. Coneixeu cap altre cas així a Europa?



    Per cert, al llarg de tota la "raia" des de Samora fins al sud d'Extremadura (a Samora, Salamanca, Cáceres i Badajoz) n'hi han llocs on la gent parla portugues encara sent espanyola. Pero per que en concret a 3 pobles extremenys es parla gallec i no es considcra que es parla portugues?
  • Turanga_Leela 26.490 6 41 👍 5.562
    Un fil interessant que me'l guardo per a quan tingui més temps perquè m'interessa molt, ja que m'agradaria aprendre gallec algun dia.
  • AltairRC 1.556 969 👍 1.017
    El gallec autèntic es preciós, el que se sent a la tele gallega el que parlen els del PP es un castellà fastigós.
  • Dogmatico 407 11 👍 510
    Els meus avantpassats paterns, de pare cap endarrere, són tots gallecs de la Terra Chá. Galicia, malauradament, és una Nació que mor. Mor demogràfica i culturalment.

    Els meus cosins, avís i tiets són tots de parla gallega, com la pràctica totalitat dels habitants de la seva comarca. Però dubto que la següent generació ho sigui. La disglòssia és brutal; he observat, i confirmat amb un cosí galleguista, com gallecs nadius parlen entre ells en castellà si el context és formal.

    La natalitat tampoc ajuda. Hi ha poc jovent, lleis restrictives els obliguen a emigrar del medi rural a entorns urbans més castellanitzats i molts, a més, transmeten el gallec als seus fills.

    En resum, són cada cop menys i menys gallecs. Però qui sap, igual en el futur hi ha un procés de recuperació del gallec unit a una millora material de les condicions de vida que giri la truita. 

  • Breogam 113 2 👍 66

    Arran del tema de la unitat (o no) de la llengua.

    Jo crec que és indubtable que el gallec diguem-ne "pur" és la mateixa llengua que el portuguès. Lingüísticament poc debat pot haver-hi. Seria un cas semblant al del català / valencià. El problema és que a dia d'avui el gallec que es parla al carrer està molt castellanitzat. Llavors una bona analogia suposo que és l'occità / aranès. Es pot argumentar que aquest gallec que es parla avui majoritàriament és encara la mateixa llengua que el portuguès. També es podria argumentar però que es la mateixa llengua que el castellà. De fet, parlant amb diferents gallecs d'arreu del país us podeu trobar des d'un 80% gallec-portuguès / 20% castellà fins a un 30% gallec-portuguès/ 70% castellà (percentatges que em trec dels collons). I llavors el debat és més aviat polític i sentimental.

    • noietcanadenc 1.569 2 964 👍 1.489
      Enlloc no es parla un gallec 'pur' (100% gallec/ 0% castellà)?
      • Breogam 113 2 👍 66

        No. Per exemple, el teu missatge:

        100% gallec: En ningures se fala un galego 'puro' (Cen por cento galego/cero por cento castelán)?

        Gallec 'de la aldea': En ningures se fala un gallego 'puro' (Cen por cento gallego / cero por cento castellano)?

        Gallec 'dels polítics': En ningún sitio se fala un galego 'puro' (Cen por cento galego / cero por cento castelán)?

        I això obviant els castellanismes fonètics.

        Potser un 2% dels parlants usarien l'opció 100% gallec, però en un text més llarg esdevindria un 0%.


Publicitat

Fòrums

  • 9.109.904 missatges
  • 214.697 temes
Fixa la barra dreta
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums

Fils
més votats

Accedeix als fils més votats
Publicitat