Fòrum

El fil gallec / O fío galego

PàtriaLliure 238 1 👍 127
Bé, com no hi ha res semblant a Racó Català per altres nacions ibèriques, farè un fil sobre Galícia, en el que anirè possant coses sobre aquest pais. Avui, la llengua: 

La llengua a Galícia està en un estat veritablement pitjor a l'estat del català, el seu us no només cau sinó que la llengua està molt castellanitzada (fenòmen dit "castrapo" una barreja entre castellà i gallec), criminalitzada per ser la llengua del poble (és extrany veure més d'un 20% d'ús del gallec a les ciutats) i a més hi ha petits grupusculs que la volen fer un dialecte del portuguès, l'associació AGAL és un exemple).

L'ús del gallec no cau, com el català, per la migració ja que és un pais empobrit, sinó que cau per una èlit estrangera que viu a Galícia des de fa segles i s'ha fet amb el poder de la "Nació del Breogán".

És discutible que Galícia s'acabi on la divisió autonòmica de l'Estat diu que s'acaba, ja que el gallec també es parla a la comarca Eo-Navia d'Astúries (on a un poble és fins i tot oficial), a bona part d'El Bierzo (arribant a ser parlat a pedania de Ponferrada) i la comarca de Senabria a Zamora.

Dins del gallec també n'hi han diferents àreas, cosa que ha dificultat una normalització que fos acceptada per tota la població, els trets dialectals més destacables són: gheada, seseo, cheísmo o les terminacions en -os en lloc de -ons. La gheada consisteix en convertir la 'g' en una 'h' aspirada anglesa i es marca com /gh/, el cheísmo és non fer pas diferència entre el complement indirecte (che) i el directe (te), aquests dos fenòmens son molt comuns a la Costa de la Mort i a la Barbança. El seseo és comú a la zona ja mencionada, a algunes zones costaneres, a alguns pobles propers a Portugal i a La Senabria. Acabar els plurals en -ós en lloc de -óns (pantalós/pantalóns) és típic de la província de Lugo i amb menys freqüència a la de Ourense.

Ben, como non hai ren semellante a Racó Català pra outras nacións ibéricas, farei un fío sobre Galiza, no que irei poñendo cousas sobre este país. Hoxe a lingua:

A lingua en Galiza está nun estado verdadeiramente pior ó estado do catalán, o seu emprego no sómente cae senon que a lingua está moi castelanizada (fenómeno dito castrapo, unha mistura entre castelán e galego), criminalizada por ser a lingua do povo (é raro ver máis dun 20% de emprego do galego nas cidades) e ademáis hai pequenos grupúsculos que querenna facer un dialeto do portugués (a asociación AGAL é un exemplo).

O emprego do galego non cae, como o catalán, pola migración, xa que é un país empobrecido, senón que cae por unha élite estranxeira que vive en Galiza dende fai séculos e que se fixo co poder da "Nazón do Breogán".

É discutíbel que Galiza acábese onde a división autonómica do Estado disque remata, xa que o galego tamén fálase no Eo-Navia de Asturias (onde nunha vila é inda por riba ata oficial), nunha boa parte do Bierzo (chegando a ser falado nunha parroquia de Ponferrada) e na comarca da Seabra (ou Xabra) en Zamora.

Dentro do galego tamén hai diferentes áreas, cousa que ten dificultado unha normalización que foise aceptada por tódala poboación, os rasgos dialectais máis destacabéis son: gheada, seseo, cheísmo ou as terminacións en -os en lugar de -ons. A gheada é converter unha gue en h aspirada coma no inglés é márcase con /gh/, o cheísmo é non facer diferencia complemento indirecto (che) e o directo (te), estes dos primeiros fenómenos son moi comunes na Costa da Morte e na Barbanza. O seseo é común na zona xa mencionada, nalgunhas zonas de costa, nalgunhas vilas n'A Raia e na Seabra. Finar os plurais en -os (pantalós) en lugar de -ons (pantalóns) emprégase sobre todo en Lugo é con menos frequencia na provincia ourensá.

Deixeime algúns rasgos dialectáis que porei outro dia, espero que haxades gostado do fío. Forza pra Galiza!

Respostes

Configuració
  • Alhande 184 13 👍 66
    Galiza en té um territori lliure, Portugal.

    https://movimentolusofono.wordpress.com/about/
  • Pralija 67 2 👍 21
    Virot (i la resta d'usuaris també esteu convidats): Ara mateix us recomano un grapat de documentals relacionats amb aquesta temàtica. Els pots/podeu veure per internet i de franc. Us deixo una breu descripció i els enllaços de cadascú.

    El primer es diu Entre línguas i está estretament lligada als darrers comentaris, ja que parla de la situació de les diferents parles galaicoportugueses que hi ha sota sobirania espanyola fora de la CCAA gallega. Al principi hi surt una persona gran de Almedilha (Salamanca), després parlen ciutadans d'Olivença, a continuació la vall de Xàlima.

    https://www.youtube.com/watch?v=vBiRIKt3g6g [part 1]
    https://www.youtube.com/watch?v=W8PFQU62d2o  [part 2]

    A continuació teniu dos documentals sobre la Vall de Xàlima, que pertany a la província de Cáceres. Abans de res, vull dir que aquest petit indret no és troba dins de las aspiracions anexionistes de cap projecte galleguista per la evident distància geogràfica (és obvi que es troba molt lluny) amb Galícia (l'equivalent català seria la ciutat d'Alguer, oi?). Doncs fa molt de temps (secles) hi van arribar  molts gallecs i per aquesta raó podem veure inmediatament que, encara al segle XXI, aquesta varietat se sembla molt a com parlen els gallecs avui dia. També hi va arribar un contingent procedent de Lleó, i aixó es veu en algunes características com acabar les paraules amb la lletra u. El més antic dels documentals que us ofereixo rep el nom A terceira póla (en aquest cas, póla vol dir branca). L'altre es diu Soidi i va ser penjat fa només tres mesos. Soidi és un terme propi de la zona i vol dir salut (a la resta del domini galaicoportuguès es diu saúde).


    https://www.youtube.com/watch?v=RU2ZiZOdcOg   [A terceira póla] [part 1]
    https://www.youtube.com/watch?v=elYhPgbDERc   [part 2]
    https://www.youtube.com/watch?v=f0U_4iI_U6I  [Soidi]


    L'última recomanació d'avui és el documental Linguas Cruzadas. Va ser emés per la Televisión de Galicia fa molts anys. Almenys aquest vídeo va ser publicat al 2009. Aquesta producció si que es centra exclusivament en la Galícia autonómica i gira al voltant de la convivència del gallec i el castellà. Hi surten testimonis de tota mena. A la part 6 hi surt un noi català que ha aprés gallec.

    https://www.youtube.com/watch?v=4L4OTEBia78  [part 1]
    https://www.youtube.com/watch?v=G9pZPRthoEs  [part 2]
    https://www.youtube.com/watch?v=Ere5DOGdO9g  [part 3]
    https://www.youtube.com/watch?v=1SlC6V-2wHE  [part 4]
    https://www.youtube.com/watch?v=dlr4swP5v8Y  [part 5]
    https://www.youtube.com/watch?v=ngnUFvkXtZg  [part 6]



  • Ramon Muntaner 3.709 11 554 👍 1.109

    Tot just vinc d'un viatge de 5 dies a Galícia. Quan puga comentaré en aquest fil les meues experiències

  • Pralija 67 2 👍 21
    Perdó, Virot. No havia vist el teu darrer missatge fins ara. Hi ha un cens de tots els municipis.
    Quan tingui temps, penjo les dades de la resta de localitats. Com ja saps, la llista que vaig publicar fa uns dies, només conté informació dels que tenen 10.000 habitants o més. No disposava de temps per fer-ho de tots perquè n'hi ha més de 300. La llista que hi vaig posar no és de copia i enganxa, el que vaig fer és veure aquesta https://es.wikipedia.org/wiki/Anexo:Municipios_de_Galicia_por_poblaci%C3%B3n llista de tots el municipis per població i després comprovar amb l'artícol de la Wikipedia en gallec (que es on surten les dades de parlants) la xifra de cada indret. Tanmateix, si vols saber el percentatge d'algun lloc concret només has de trobar l'article del concelho  i les dades de parlants es troben fàcilment . Per exemple: https://gl.wikipedia.org/wiki/A_Gudi%C3%B1a

    A Gudiña
    Escudo de A Gudiña
    Concello da Gudiña.JPG
    Casa do Concello
    Situacion A Gudiña.PNG
    Situación
    Xentilicio[1]gudiñao (non oficial)
    Xeografía
    ProvinciaProvincia de Ourense
    ComarcaComarca de Viana
    Poboación1.360 hab. (2017)
    Área171,4 km²
    Densidade7,93 hab./km²
    Entidades de poboación8 parroquias
    Política (2015)
    AlcaldeJosé María Lago Cabo (PPdeG)
    ConcelleirosBNG: 3
    PPdeG: 6

    Eleccións municipais na Gudiña
    Uso do galego[2] (2011)
    Galegofalantes92,18%
    Na rede
    -
  • Ramon Muntaner 3.709 11 554 👍 1.109
    Aquestes vacances d'estiu vaig passar 5 dies de viatge a Galícia. És la segona vegada que hi anava, però fa tants anys de la primera que ni la comptaria.

    M'hi vaig fixar molt sobre l'ús de la llengua gallega. En síntesi, vaig tornar a casa molt entristit. La meua sensació com a visitant és que el gallec va costera avant sense frens cap a la seua desaparició... Tot seguit detalle els llocs que vaig visitar:


    • Vilafranca do Bierzo: tot i que no és Galícia, és un municipi de parla gallega. Pel que vaig observar, costa molt de sentir el gallec entre els veïns del poble (als estiuejants o turistes no els compte). Només em va semblar sentir-lo en una conversa d'uns hòmens d'uns 65 anys. Nul·la presència del gallec en la retolació pública i privada (tampoc no m'esperava que n'hi haguera).

     

    • Sant Jaume de Galícia/Santiago de Compostel·la: és la ciutat on més gallec es parla. Cal dir, però, que és una ciutat menuda. Històricament, més o menys com la meua ciutat, Alcoi. Ara té més habitants pel fet de ser capital autonòmica, davant l'estancament demogràfic d'Alcoi durant els darrers 40 anys. Comptant que es tracta d'un parc temàtic turístic, per la qual cosa no nomenaré les zones més turístiques, malauradament vaig sentir poc gallec pels carrers no tan massificats, allunyats del centre, però parant l'orella alguna conversa en gallec vaig sentir, entre gent gran generalment, però també en recorde una entre una parella d'uns 40 anys (cal dir que tenien pinta d'En Marea ). Entre els jóvens, totes les converses en castellà.  

     

    • Altres anècdotes a Santiago: vam dinar en un restaurant al centre i em va agradar que la carta de recomanacions del dia estiguera només en gallec. Els cambrers parlaven en castellà tots entre ells (amb un accentot fort de gallec). També parlaven en castellà amb els turistes portuguesos. En general, pel que vaig veure, la presència del gallec en les cartes dels restaurants és molt limitada. En la retolació privada diria que una miqueta millor que nosaltres, els valencians, però és cert que pecava de folkrorisme (posar el nom de l'establiment en gallec i poc més).  A l'hotel on ens vam allotjar (una cadena estatal) sí que hi havia personal que parlava gallec (i jove, com per exemple una recepcionista d'una trentena...que era ben bonica...tot sia dit...). La veritat és que més del que m'esperava. Als comerços no vaig sentir ningú parlant gallec. M'entristia molt sentir compradors i venedors enraonant en castellà amb accent gallec. I un cas que em va impactar molt: una parella de turistes jove amb els seus xiquets. La mare parlava castellà amb molt d'accent portugués. El pare castellà amb accent gallec. Els fills parlaven...en castellà...

    • Cambados: és dels llocs que més mala imatge em vaig endur. Entre els xiquets del poble només sentia el castellà (de pares/avis a fills), els grups d'adolescents/jóvens també parlaven tots castellà (amb molt d'accent gallec). Només vaig sentir el gallec entre vells assentats en bancs. Cal dir que entre els visitants/estiuejants es sentia molt el castellà amb accent gallec. No és comparable, doncs, amb Dénia, Gandia o Cullera. Allà hi havia un turisme més nacional (gallec). Als restaurants, cambrers que parlaven en castellà entre ells amb accent gallecs, i també amb taules on hi havia clients gallecs. Xe, ni una conversa en gallec! I mira que vaig fiscalitzar unes 20 taules!

     

    • O Cebreiro/Becerreá i tota aquella zona: hi anàvem de pas. Vaig entrar a una gasolinera perduda entre pobles. Tenia curiositat per saber en quina llengua em parlarien d'entrada. No vaig gosar obrir la boca perquè no sapieren que era foraster. Però, no, em van parlar en castellà... Li vaig dir quatre coses en gallec per veure si canviava de llengua, però no ho vaig aconseguir, sinó que va seguir parlant castellà (cal dir que sempre que vaig dir coses bàsiques en gallec em van mirar fins i tot amb mala cara... ) A O Cebreiro destacaria que hi havia exposicions només en gallec. La missa en castellà. Els comerciants parlaven en castellà amb els turistes gallecs i també amb portuguesos.

     

    • Verín: poble de la província d'Ourense on vam parar a dinar. Era un restaurant típic, famós a la comarca. Les taules plenes de gent gallega (no sé d'on eren, però molts coneixen els amos, per la qual cosa o veïns o estiuejants/visitants habituals) parlant en castellà. El mateix entre el personal del restaurant. Al carrer, només vaig sentir converses en castellà (cal dir que van ser uns 5-10 minuts, però collons...que es tracta d'un poble...).


    En fi, aquesta és la meua visió com a visitant a Galícia. Sóc valencià i recorde que ací sempre havíem tingut el nacionalisme gallec com a referent. Em pensava que em trobaria un gallec amb un ús social i espontani major, però no ha sigut així. Una autèntica pena. Tornant cap a casa pensava que l'Espanya plural es desfà com un terròs de sucre i Castella arriba al mar des de Cambados fins a Santa Pola...





    • Mossèn Fergusson 286 2 👍 206
      Espanya plural -> Oxímoron
      • Ramon Muntaner 3.709 11 554 👍 1.109


        Hauria d'haver posat unes cometes o cursiva.

        Vaja, em referisc a la part de l'estat espanyol no castellana, per a entendre'ns. No crec en l'Espanya plural, ni hi he cregut mai, malgrat que pense que el valencianisme polític a dia de hui no pot jugar a una altra cosa.

        Salut!



    • Pralija 67 2 👍 21

      Ramon Muntaner escrigué:

      • O Cebreiro/Becerreá i tota aquella zona: hi anàvem de pas. Vaig entrar a una gasolinera perduda entre pobles. Tenia curiositat per saber en quina llengua em parlarien d'entrada. No vaig gosar obrir la boca perquè no sapieren que era foraster. Però, no, em van parlar en castellà... Li vaig dir quatre coses en gallec per veure si canviava de llengua, però no ho vaig aconseguir, sinó que va seguir parlant castellà (cal dir que sempre que vaig dir coses bàsiques en gallec em van mirar fins i tot amb mala cara... ) A O Cebreiro destacaria que hi havia exposicions només en gallec. La missa en castellà. Els comerciants parlaven en castellà amb els turistes gallecs i també amb portuguesos.

       
      Em sorprèn molt això tenint en compte que es tracta de pobles massa petits. I pel que fa a les converses al carrer? Ho diu perquè, segons dades oficials, l'aclaparadora majoria d'habitants d'enllà encara fa servir la llengua pròpia. Potser el paio de la gasolinera era d'un altre indret de Galícia.

      Becerreá
       


       
      Situación
      Xentilicio[1]becerrego/becerrega
      becerreense
      Xeografía
      ProvinciaProvincia de Lugo
      ComarcaComarca dos Ancares
      Poboación2.856 hab. (2017)
        
        
        
        
       
        
        
       
      Uso do galego[2] (2011)
       79,61%
      Pedrafita do Cebreiro
       


       
      Situación
      Xentilicio[1]cebreirego
      Xeografía
      ProvinciaProvincia de Lugo
      ComarcaComarca dos Ancares
      Poboación1.070 hab. (2017)
        
        
        
       
        
        
       
      Uso do galego[2] (2011)
      Galegofalantes86,24%
       
       
       
       
       
       





      • Ramon Muntaner 3.709 11 554 👍 1.109
        És molt difícil mesurar les converses del carrer, perquè són pobles, en alguns casos aldees rurals, on no veus gairebé ningú pel carrer i la gent que t'hi trobes és també forastera (com si vas a la Vall d'Aran).

        Si em permets una anècdota, els avis d'un cosí meu eren gallecs, L'avi, de Navia, va morir fa molts anys, sent el meu oncle (pare del meu cosí) jove. Sí que vaig conèixer la seua àvia, de Becerreá, que va morir amb 95 anys i ara en tindria 105. El cas és que ella no parlava gallec, només castellà amb un accent molt fort de gallec, que costava entendre-la fins i tot. Pel que vaig comprovar, parlava en castellà amb el seu germà, que també seria centenari si visquera ara. El meu oncle, nascut a Becerreá, no parla mai gallec. L'altre dia, parlant amb ell del viatge, em va amollar alguna frase en gallec que li deia algun capellà del seu poble, però ja et dic que no li havia sentit dir ni pruna en gallec.

        Veient els percentatges de gallegoparlants a la comarca deduïsc que el seu cas era minoritari, però fixa't que parlem de fa més de 100 anys. Com a valencià, em fa l'efecte que la substitució lingüística a Galícia és molt anterior a la del País Valencià. Ací fa 100 anys la substitució es limitava a algunes famílies burgeses de les principals ciutats, especialment a Alacant i València, però la resta del poble és que ni tan sols sabia parlar bé el castellà.

        Una pena com ha avançat la castellanització a tot arreu. De nosaltres depèn, però, fer tot el possible per revertir-la
    • Bowie F 6.339 3 338 👍 7.558
      En general la situació és com tu dius. Segurament el gallec encara és majoritari (pels pèls) a les llars gallegues, però de portes cap enfora l'ús cau en picat en gairebé tots els àmbits socials. És una situació que s'ha agreujat en els darrers 10 anys, ja que fins fa poc als pobles (com Verín, per exemple) el gallec tot i tenir poc prestigi era la llengua que més se sentia al carrer.

      Ara mateix la llengua només és forta a les milers d'aldees disseminades per tota Galícia, moltes en camí de desaparèixer per la despoblació i l'envelliment dels seus habitants.
      • Pralija 67 2 👍 21

        Bowie F escrigué:
        En general la situació és com tu dius. Segurament el gallec encara és majoritari (pels pèls) a les llars gallegues, però de portes cap enfora l'ús cau en picat en gairebé tots els àmbits socials. És una situació que s'ha agreujat en els darrers 10 anys, ja que fins fa poc als pobles (com Verín, per exemple) el gallec tot i tenir poc prestigi era la llengua que més se sentia al carrer.

        Ara mateix la llengua només és forta a les milers d'aldees disseminades per tota Galícia, moltes en camí de desaparèixer per la despoblació i l'envelliment dels seus habitants.

        Coincideixo amb tu, però la mida de Verim no es pot comparar a la de Bezerreá o Pedrafita.  
        • Bowie F 6.339 3 338 👍 7.558
          Ho deia perquè a un poble com Verín, que està format gairebé al 100% per gent de Verín de tota la vida+gent de les aldees del voltant que s'hi han mudat en aquests darrers 50 anys, l'ús del gallec hauria de ser aclaparador (com suposo que era fins fa unes dècades).

          Conec el cas de A Estrada, Padrón, Cuntis, Silleda o Caldas de Reis de ben aprop i el conte es repeteix a tots ells.
      • Ramon Muntaner 3.709 11 554 👍 1.109

        És sociolingüística estiuenca de pa sucat amb oli (com deia aquell fil ), però és evident que almenys pot ser un indicatiu de la situació del gallec. Em va fer molta pena, no m'ho esperava...

      • Alhande 184 13 👍 66
        Para coneixer la realitat no hi millor que la Televisió galega en directe
        http://www.tvgalega.com.br/ao-vivo/
    • Pralija 67 2 👍 21
      Ara et contesto tot plegat en un sol missatge ja que encara no sé fer servir molt bé les eines que tenim al nostre abast en aquest fòrum i em faig un embolic amb les cites. Poso amb color grog les coses que has escrit tu.

      Vilafranca do Bierzo: tot i que no és Galícia, és un municipi de parla gallega. Pel que vaig observar, costa molt de sentir el gallec entre els veïns del poble (als estiuejants o turistes no els compte). Només em va semblar sentir-lo en una conversa d'uns hòmens d'uns 65 anys. Nul·la presència del gallec en la retolació pública i privada (tampoc no m'esperava que n'hi haguera).

      El que t'ha passat a Vilafranca és normal tenint en compte que el gallec al Bierzo té un ús residual al carrer, de fet ja he dit en un missatge anterior que només hi vaig escoltar una conversa en gallec i els protagonistes eren un matrimoni gran.

      Verín: [...] on vam parar a dinar. Era un restaurant típic, famós a la comarca. Les taules plenes de gent gallega (no sé d'on eren, però molts coneixen els amos, per la qual cosa o veïns o estiuejants/visitants habituals) parlant en castellà. El mateix entre el personal del restaurant. Al carrer, només vaig sentir converses en castellà (cal dir que van ser uns 5-10 minuts, però collons...que es tracta d'un poble...).

      D'altra banda, cal dir que Verim té gairebé 14000 habitants, són molts comparats amb Pedrafita o Bezerreá, i la pèrdua de la llengua vernacular potser sigui quasi total entre el jovent. Fins i tot, em sorprèn molt que entre gent de 50 anys o més no hagis sentit cap conversa...bé, ja has esmentat que només van ser 5 minutets.

       
      I un cas que em va impactar molt: una parella de turistes jove amb els seus xiquets. La mare parlava castellà amb molt d'accent portugués.

      Malauradament, tots (i quan dic tots vull dir tots) els brasilers que viuen a Galícia parlen castellà als fills. Entre els portuguesos n'hi ha de tot. Fins i tot, una important minoria que encara que portin dècades a Galícia no fan servir el castellà amb ningú.

      -------------------------------------------------------------------------------------

      Una altra cosa, potser que hagis sentit més converses en gallec i que, per la hibridació cada cop més extrema que pateix no l'hagis identificat com a tal?
      Per exemple, a mi m'agrada veure competicions de rem a la televisió. I un home gallec que hi participa és entrevistat molt sovint per la TV basca. La presentadora li parla en castellà i ell sempre contesta en un gallec tan castellanitzat que, estic segur que la noia ni tan sols se n'adona de que li estan parlant una llengua que no és castellà.

      --------------------------------------------------------------------------------------

      Encara que la situació del gallec sigui molt dolenta, crec que has tingut molt mala sort.












      • noietcanadenc 1.824 2 889 👍 1.784

        Pralija escrigué:
        Per exemple, a mi m'agrada veure competicions de rem a la televisió. I un home gallec que hi participa és entrevistat molt sovint per la TV basca. La presentadora li parla en castellà i ell sempre contesta en un gallec tan castellanitzat que, estic segur que la noia ni tan sols se n'adona de que li estan parlant una llengua que no és castellà.

        Pots posar el video? Em tens encuriosit 








        • Pralija 67 2 👍 21

          noietcanadenc escrigué:

          Pralija escrigué:
          Per exemple, a mi m'agrada veure competicions de rem a la televisió. I un home gallec que hi participa és entrevistat molt sovint per la TV basca. La presentadora li parla en castellà i ell sempre contesta en un gallec tan castellanitzat que, estic segur que la noia ni tan sols se n'adona de que li estan parlant una llengua que no és castellà.

          Pots posar el video? Em tens encuriosit 








          Crec que no n'hi ha. He cercat els vídeos sense èxit. Jo sempre veig la competició en directe a la televisió. I crec que no es poden veure a la carta per internet. Tanmateix, la lliga que m'agrada es diu Lliga ACT i l'ofereixen la Televisión de Galicia i la basca ETB1.
      • Ramon Muntaner 3.709 11 554 👍 1.109
        Ara et contesto tot plegat en un sol missatge ja que encara no sé fer servir molt bé les eines que tenim al nostre abast en aquest fòrum i em faig un embolic amb les cites. Poso amb color grog les coses que has escrit tu.

        No patisques, perquè s'entén bé el teu missatge
        El que t'ha passat a Vilafranca és normal tenint en compte que el gallec al Bierzo té un ús residual al carrer, de fet ja he dit en un missatge anterior que només hi vaig escoltar una conversa en gallec i els protagonistes eren un matrimoni gran.
        Sí, la veritat és que a Vilafranca diguem que la meua meta era comprovar si el gallec encara és viu al carrer. No m'esperava trobar-m'hi una llengua amb una salut de ferro, atès que és un territori perifèric d'una comunitat autònoma castellana.
        D'altra banda, cal dir que Verim té gairebé 14000 habitants, són molts comparats amb Pedrafita o Bezerreá, i la pèrdua de la llengua vernacular potser sigui quasi total entre el jovent. Fins i tot, em sorprèn molt que entre gent de 50 anys o més no hagis sentit cap conversa...bé, ja has esmentat que només van ser 5 minutets.

        No sabia que era tan gran el poble, em pensava que en tindria la meitat, d'habitants.

        Bé, el cas és que només puc parlar del que vaig veure al restaurant i eixos 5-10 minuts d'anada (més els de tornada) des d'on vaig aparcar el cotxe. Totes les converses que vaig sentir en castellà. Òbviament, això vol dir que el gallec no s'hi parle. Pel que diu la VK, al voltant de la meitat dels seus habitants parlen gallec. Jo m'hi vaig trobar l'altra meitat, doncs


        Malauradament, tots (i quan dic tots vull dir tots) els brasilers que viuen a Galícia parlen castellà als fills. Entre els portuguesos n'hi ha de tot. Fins i tot, una important minoria que encara que portin dècades a Galícia no fan servir el castellà amb ningú.


        En el cas que he comentat em pense que era portuguesa, ella. No és l'únic cas, però, que hi vaig veure. També en recorde a O Grove i A Toxa.

        I això ha fet que em vinga el cap quan una vegada parlava amb un xic portuguès que em va dir que havia aprés a parlar castellà... a Galícia... Jo li vaig demanar per què no parlava en portuguès amb els gallecs i em deia que no l'entendrien. El vaig interpel·lar directament respecte de l'entitat del gallec, per veure si tenia clara la unitat lingüística, i em va dir que era espanyol barrejat amb algunes paraules portugueses. Què els ensenyen a l'escola?

        D'altra banda, una cosa que pensava: a Galícia hi ha emigrants retornats? És a dir, gallecs que van emigrar a Amèrica i posteriorment ells o els seus descendents hi han tornat. Això deu ser un factor molt important de castellanització.


        Una altra cosa, potser que hagis sentit més converses en gallec i que, per la hibridació cada cop més extrema que pateix no l'hagis identificat com a tal?

        Doncs pot ser, la veritat. T'he de confessar que em costava molt diferenciar ambdues llengües. De vegades em quedava parat al costat del parlant per veure si podia desxifrar de quin idioma es tractava
        Encara que la situació del gallec sigui molt dolenta, crec que has tingut molt mala sort.

        És una llengua sovint amagada, per la qual cosa la visió d'un turista pot resultar massa esbiaixada.

        Per cert, ets gallec?

        Salut!


        • Pralija 67 2 👍 21

          Ramon Muntaner escrigué:
          I això ha fet que em vinga el cap quan una vegada parlava amb un xic portuguès que em va dir que havia aprés a parlar castellà... a Galícia... Jo li vaig demanar per què no parlava en portuguès amb els gallecs i em deia que no l'entendrien. El vaig interpel·lar directament respecte de l'entitat del gallec, per veure si tenia clara la unitat lingüística, i em va dir que era espanyol barrejat amb algunes paraules portugueses. Què els ensenyen a l'escola? D'altra banda, una cosa que pensava: a Galícia hi ha emigrants retornats? És a dir, gallecs que van emigrar a Amèrica i posteriorment ells o els seus descendents hi han tornat. Això deu ser un factor molt important de castellanització.Per cert, ets gallec?

          Els portuguesos que viuen aquí (això respon l'última pregunta) i volen mantenir la llengua materna saben que molts termes s'han perdut aquí i fan servir alguns castellanismes per a fer-se entendre amb la població local.
          Podem dir que han aprés quines paraules funcionen en la comunicació amb gallecs i quines no. Algunes perquè es troben molt perdudes per culpa de la situació sociolingüística anormal que hi ha i d'altres ni tan sols hi han arribat (aquest és el cas de coses modernes). Suposo que la forma de parlar dels portuguesos emigrats aquí també sofreix alteracions quan parlen entre ells, i més si tenim en compte que quasi tots són gent sense estudis. Aquest fenomen també té lloc a França amb la barreja coneguda com frantuguês. Cal dir que a França hi ha moltíssims portuguesos.  Fins i tot, he viscut situacions totalment kafkianes com un concert  a una de les principals ciutats gallegues on l'artista capverdiana que hi participava s'adreçava al públic en anglès. O altra en la qual estàvem presents dues persones gallegues i una universitària de Portugal, un dels gallecs va dir:
          - Suposo que essent portuguesa comprendràs gallec sense cap problema----la ciutadà de Portugal va respondre  barrejant castellà i la llengua coneguda internacionalment com portuguès: - no, no m'hi agrada, és una barreja entre castellà i portuguès. I quan jo vaig intervenir, eixa persona es va passar a anglès i em va dir:
          - Sorry, I don't understand. I have to leave. Evidentment, fou una mentida perquè totes les paraules que li vaig dir coincidien amb la forma internacional, només la fonètica era diferent. Bé, és evident que és molt complicat venir aquí i sentir que ets a un país lusòfon.

          Una altra cosa, només aconsegueixo editar els missatges escrits fa poca estona i volia corregir els publicats abans perquè alguns tenen errors. Saps si això es pot fer i com? Encara em faig un embolic amb els pronoms febles!

           














    • EPS 59.782 13 8 👍 8.568
      El que dedueixo de la meva experiència per allà.

      parlaven en castellà tots entre ells (amb un accentot fort de gallec)
      Personalment, una de les coses que més em va sobtar és que la gent parlés en castellà en un marcadíssim accent gallec, al principi vaig pensar que era pq en realitat eren gallegoparlants, però al veure fins i tot que entre ells parlaven castellà, vaig atrevir-me a preguntar, i no, parlaven castellà, simplement, dedueixo, fa una o dos generacions que es va trencar la transmissió de la llengua i ha quedat l'accent. Ho pares a pensar, això de l'accent a cert llocs d'Aragó també passa tot i que menys evident.

      do Bierzo
      El Biertzo quasi bé el visito cada any, jo si que he sentit xerrar en gallec en certs pobles, però només a la gent gran, també es veu alguna pintada reivindicativa a les parets, res més, la situació podriem dir que és similar, gent que parla castellà amb accent gallec. Fins i tot he conegut casos de que els germans d'uns 60 o 65 anys parlaven gallec, i el germà petit d'uns 50 no.



      El que vaig copsar també, o com a mínim m'ho va semblar anant a bars de pobles, és un cas semblant que a certs llocs de la Franja, jo li dic amagar la llengua. El que vull dir, és que si veuen a algú que parla castellà, o que no saben qui és, parlen en castellà fins i tot entre ells encara que cap dels dos sigui castellanoparlant, com si fos per no ofendre o no molestar a algú que els pugui escoltar.
      • Ramon Muntaner 3.709 11 554 👍 1.109

        Com sempre, molt interessant llegir-te


        Personalment, una de les coses que més em va sobtar és que la gent parlés en castellà en un marcadíssim accent gallec, al principi vaig pensar que era pq en realitat eren gallegoparlants, però al veure fins i tot que entre ells parlaven castellà, vaig atrevir-me a preguntar, i no, parlaven castellà, simplement, dedueixo, fa una o dos generacions que es va trencar la transmissió de la llengua i ha quedat l'accent.



        He contat més amunt el cas de l'àvia d'un cosí meu, de Becerreá, que parlava només castellà amb un accent gallec que tirava cap arrere  Ara tindria 105 anys, trobe. Supose que en el seu cas ella devia ser la primera generació castellanitzada. El seu fill, el meu oncle, parla castellà amb una entonació gallega molt lleugera (també cal dir que se'n va anar jove a estudiar a Madrid).

        Ho pares a pensar, això de l'accent a cert llocs d'Aragó també passa tot i que menys evident.

        Ací m'has encuriosit: l'accent és de l'aragonés o del català?

        El que vaig copsar també, o com a mínim m'ho va semblar anant a bars de pobles, és un cas semblant que a certs llocs de la Franja, jo li dic amagar la llengua. El que vull dir, és que si veuen a algú que parla castellà, o que no saben qui és, parlen en castellà fins i tot entre ells encara que cap dels dos sigui castellanoparlant, com si fos per no ofendre o no molestar a algú que els pugui escoltar.

        Pf, això és un cas d'autoodi extrem. Encara hem d'agrair que al País Valencià no hàgem arribat a eixe límit

        Salut!

        • EPS 59.782 13 8 👍 8.568
          l'àvia d'un cosí meu, de Becerreá, que parlava només castellà amb un accent gallec que tirava cap arrere  Ara tindria 105 anys,
          No m'imaginava que tants anys enrera la gent ja s'hagués castellanitzat a Galícia, a no ser que fos de classe alta.

          l'accent és de l'aragonés o del català?
          Aragonès. Em refereixo a la zona oriental d'Osca però no a la Franja. Sobretot la gent gran te un marcat accent aragonès, i utilitza certes paraules que semblen ser catalanes (boira o panizo (panís) per exemple), però són per que coincideixen amb el català no pq parlin català. A Saragossa per exemple, en els pobles tenen accent més marcat fins i tot però no sents aquestes paraules.

          Com a anècdota, fa un parell d'anys, a la bella població de Fonz (Osca), estava en un bar i em va semblar que uns avis parlaven català, em va extranyar pq allò no és la Franja, i al acostar la orella i vaig entendre que parlaven aragonès, mai l'havia sentit. Quan vaig arribar a casa em vaig informar, que era dels últims racons on es parlava argaonès, i el punt més meridional.
          • Ramon Muntaner 3.709 11 554 👍 1.109
            No m'imaginava que tants anys enrera la gent ja s'hagués castellanitzat a Galícia, a no ser que fos de classe alta.

            No eren de classe alta, tot i que vivien bé. L'àvia del meu cosí era mestra. Qui podia estudiar magisteri llavors? I també van enviar el seu fill a estudiar des de l'actual educació secundària a Madrid, amb tota la despesa econòmica que això comportava a una família.

            Ara, la castellanització a Galícia ve de lluny. Franco, Primo de Rivera, els majors fdp del s. XX venien d'allà...i eren nascuts al s. XIX.


            Aragonès. Em refereixo a la zona oriental d'Osca però no a la Franja. Sobretot la gent gran te un marcat accent aragonès, i utilitza certes paraules que semblen ser catalanes (boira o panizo (panís) per exemple), però són per que coincideixen amb el català no pq parlin català. A Saragossa per exemple, en els pobles tenen accent més marcat fins i tot però no sents aquestes paraules.


            Interessant. Eixes paraules també es diuen en alguns pobles del País Valencià de les comarques castellanoparlants, tants les comarques xurres (els Serrans, l'Alt Palància, la Foia de Bunyol...) com les amurcianades (el Baix Segura).


            Com a anècdota, fa un parell d'anys, a la bella població de Fonz (Osca), estava en un bar i em va semblar que uns avis parlaven català, em va extranyar pq allò no és la Franja, i al acostar la orella i vaig entendre que parlaven aragonès, mai l'havia sentit. Quan vaig arribar a casa em vaig informar, que era dels últims racons on es parlava argaonès, i el punt més meridional.

            En quins pobles pots sentir encara aragonés?
      • virot 8.595 4 252 👍 3.986
        L'accent es manté quan la gent es passa de llengua de sobte, però segueix mantenint un substrat de l'anterior en les parts que delaten més l'origen com pot ser l'accent i el vocabulari més familiar.

        Per això a Galícia els castellanoparlants mantenen l'accent i a Catalunya no, perquè allò són autòctons i aquí forasters.
    • Fidalgo 1.130 3 👍 1.777
      Benvingut a la realitat i a la raó per la qual cal fer l'independència mentres hi ha poble.
  • Benfresc 11.927 5 170 👍 9.476
    Dins del gallec també n'hi han diferents àreas, 

    Dins del gallec també hi ha diferents àreas, 
  • eestlaasedcatalà 10.083 2 211 👍 2.086
    Pois non sei onde en Galícia ti vas.
  • Pralija 67 2 👍 21
    Percentatge de persones que parlen sovint gallec als municipis que tenen entre 9962 i 3722 habitants:
    Municipi (habitants)......................................% de galegofalantes
    Ribadeo (9962).........................................46%
    Foz (9931)................................................67%
    Xinzo (9875).............................................75%
    Caldas de Reis (9825)................................51%
    Salvaterra do Minho (9600)........................63%
    Santa Comba (9500)..................................85%
    Burela (9500)............................................61%
    Póvoa do Caraminhal (9400).......................47%
    Porto do Som (9200)..................................80%
    Salceda de Caselas (9017).........................51%
    Muros (8800).............................................76%
    Silheda (8700)..........................................76%
    Padrom (8400)..........................................59%
    Chantada (8300).......................................68%
    Pontedeume (8000)...................................28%
    Briom (7700)............................................64%
    Cee (7500)...............................................64%
    Melide (7500)............................................72%
    Oroso (7400)............................................57%
    Vimianço (7200)........................................91%
    Souto Maior (7200)....................................41%
    Cedeira (7000)..........................................54%
    Negreira (7000).........................................73%
    Valdovinho (6600).....................................54%
    Bergondo (6600).......................................33%
    Outes (6500).............................................87%
    Coristanco (6300)......................................89%
    O Rosal (6300)..........................................57%
    Pereiro de Aguiar (6200)............................48%
    Carral (6200)............................................65%
    Arçúa (6100).............................................79%
    Ortigueira (6000).......................................54%
    Vilaboa (6000)..........................................66%
    Valga (6000).............................................85%
    Alhariz (6000)...........................................57%
    Minho (5900).............................................36%
    Ponte Ceso (5600).....................................86%
    Ares (5600)..............................................12%
    Malpica de Bergantinhos (5500)..................89%
    Ponte Caldelas (5500)................................53%
    Guitiriz (5500)...........................................81%
    Vila de Cruzes (5400)................................85%
    Camarinhas (5400)....................................85%
    Abegondo (5400).......................................57%
    Cela Nova (5400)......................................67%
    Mugardos (5300).......................................19%
    Meanho (5300).........................................69%
    A Canhiza (5200)......................................63%
    Neda (5100).............................................30%
    Oça-Cesuras (5100)..................................97%
    Castro de Rei (5000).................................74%
    Cerzeda (5000)........................................83%
    Ribadávia (5000)......................................46%
    Ribadúmia (5000).....................................67%
    Muxia (5000)............................................91%
    Outeiro de Rei (5000)...............................65%
    Ilha de Arouça (5000)...............................75%
    Vedra (5000)...........................................78%
    São Cibrão das Vinhas (5000)...................50%
    Meis (4800).............................................69%
    Cúntis (4750)..........................................75%
    Fisterra (4700)........................................71%
    Zas (4600)..............................................92%
    Cospeito (4600).......................................84%
    Róis (4600).............................................82%
    O Pino (4600).........................................80%
    Mondariz (4500)......................................59%
    A Rua (4400)..........................................41%
    Cotobade (4300).....................................51%
    Cabana de Bergantinhos (4300)...............88%
    Cervo (4200).........................................59%
    Moranha (4200)......................................75%
    Boqueixom (4200)..................................91%
    Carnota (4000).......................................88%
    As Neves (4000).....................................65%
    Carinho (4000).......................................39%
    Cúrtis (4000)..........................................66%
    Val do Dubra (4000)...............................90%
    Maçaricos (4000)....................................96%
    Friol (3800)............................................84%
    O Savinhao (3800)..................................76%
    Mondonhedo (3722)................................81%




  • Pralija 67 2 👍 21
    Com a anècdota, cal dir que hi ha paraules en gallec aïllat que se semblen o fins i tot són iguals a alguns mots catalans.
    Ara mateix només em vénen al cap tres però potser n'hi ha més.

    Gallec normatiu

    Paraula internacional CPLP

    català

    misto

    fósforo

    misto

    fiestra

    janela

    finestra

    beirarrúa

    passeio

    vorera




    Em sorprén la decisió d'incloure-hi misto en lloc de fósforo quan aquesta és la que fan servir a tots els països ón el gallec sota la denominació de portugués gaudeix d'una situació de normalitat. A més, és important assenyalar que cap parlant espontani diu misto.

    Pel que fa al segón mot, és veritat que la solució de la RAG és comú a la majoria de llengües romàniques: IT=finestra, FR=fenêtre,RO=fereastrã. Bé, cal dir que la Real Academia Galega també admet els termes xanela i ventá però la denominació principal és fiestra, paraula que ningú (o gairebé) fa servir espontàniament.

    El darrer mot d'avui és beirarrúa, un clar neologisme creat per la inexistència a Galícia d'una paraula per a anomenar això que els catalanoparlants diuen vorera, doncs molts diuen que és un terme creat per la influència d'algú que coneixia el mot en català. Cal dir que beira vol dir vora.
  • Pralija 67 2 👍 21
    http://www.terraetempo.gal/artigo.php?artigo=5056&seccion=4&typNe=18%3A34%3A42 Interessant article on es parla d'una situació que, malauradament, té plena vigència.

Publicitat

Fòrums

  • 9.158.400 missatges
  • 216.224 temes
Fixa la barra dreta
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums

Fils
més votats

Accedeix als fils més votats
Publicitat