Atenció: Aquest fil té més d'un any d'antiguitat, i els seus continguts podrien haver quedar obsolets.

Fòrum

El 8 de març hi ha convocada vaga feminista mundial...

EstatpropiUsuari sumador164.961 11 1👍 27.623
 
 

Per què es fa una vaga feminista?

El 8 de març és el Dia Internacional de la Dona des que el 1975 l'ONU va decidir institucionalitzar-lo. A la primavera del 2017, un grup de feministes argentines va començar una crida amb el lema de "ni una menys, ens volem vives", dirigida a totes les persones que volguessin donar suport a les dones a obtenir els mateixos drets que els homes i a ser respectades. Un crit que va ser seguit per milions de dones. Aquestes veus incloïen denúncies en contra de la violència de gènere, en contra de les desigualtats entre l'home i la dona en l'àmbit laboral, en contra dels abusos sexuals, i en nom de totes aquestes víctimes que ja no poden parlar per elles mateixes.

 

"Juntes som més! Avui, 8 de març, les dones de tot el món estem convocades a la vaga feminista. Cada 8 de març celebrem l'aliança entre les dones per defensar els nostres drets conquerits. Ens precedeix una llarga genealogia de dones activistes, sufragistes i sindicalistes", així comença el manifest del 8 de març del moviment feminista, en el qual expressen tots els seus reclams, exigències i sol·licituds davant de la societat. Així mateix, en la pàgina web dedicada a la vaga, indiquen que les que treballin cuidant persones, animals o cases, poden deixar totes les cures a càrrec d'homes que tinguin al voltant o que surtin amb aquestes persones al carrer i portin un cartell que posi "Serveis mínims VagaFeminista8M".

El motiu principal pel qual les dones volen ser partícips d'aquesta vaga és que volen reivindicar les desigualtats que les situen en llocs diferents davant del patriarcat, la feina assalariada, la formació, les cures, el consum i l'exercici dels seus drets.

Els dos sindicats que convoquen la vaga general de 24 hores són Confederació General del Treball (CGT) i el Sindicat de Comissions de Base (Co.Bas). El 2014, CGT va començar fent una investigació amb enquestes i després dels resultats van decidir ajuntar-se amb el conjunt feminista. Aquest any, després del regirat del moviment feminista argentí del 2017, han decidit convocar una vaga general per "criticar la discriminació que reben les dones davant de la posició dels homes", segons Marta Padrós, secretària de Gènere de CGT Catalunya, en els diferents àmbits laborals i de la llar. El 8 de març, el CGT seran partícips de totes les accions comunitàries del dia.

Igualtat Pixabay

Pixabay

 

CCOO i UGT convoquen la vaga per torns de dues hores

La confederació sindical de Comissions Obreres (CCOO) també participa en aquest moviment i fa dies que treballa perquè sigui tot un èxit. En CCOO treballen perquè la gent pugui fer les dues hores de vaga laborals, i sobretot als sectors més precaris, ja que és on més dificultats hi ha. El 8 de març, CCOO serà present a les diferents accions que hi haurà i en la manifestació de plaça Catalunya a la tarda. Proven de buscar l'aprovació i el suport de tots contactant empresa per empresa. Un dels convenis més importants per a ells és el que tenen amb el sector de la neteja, segons Montse Ros, secretària d'Organització i Comunicació i portaveu de CCOO a Catalunya. Des de sempre, la majoria de les persones que es dediquen a aquest sector són dones. Els treballadors d'aquest àmbit es manifestaran durant cinc dies i el primer dia de la seva vaga coincideix amb el de la vaga feminista. Totes elles es reuniran per "reivindicar els seus drets com a dona i els tractes desiguals", segons Montse Ros, que hi ha a tots els sectors de la vida quotidiana.

Unió General de Treballadors és un altre dels sindicats que convoquen la vaga de dues hores i per torns en totes les empreses. Aquesta vaga es convoca "en contra de la discriminació que patim les dones en l'àmbit laboral i en contra dels abusos sexuals i les violacions", afirma Eva Gajardo, secretària d'Igualtat de la UGT. L'horari de torns perquè la gent pugui participar en la vaga és el següent: al matí, de les 11:30h a les 13:30h; a la tarda de les 16:00h a les 18:00h; i a la nit serien les dues primeres hores d'inici del torn. A més, també hi haurà vaga del transport públic entre les 7:00h i les 9:00h del matí. UGT serà present en les mobilitzacions que tindran lloc a les diferents places del país, igual que en la manifestació que començarà a les 18:30h.

Dona alçant el puny PIXABAY

Pixabay

Els drets davant de la vaga

El 8 de març totes les dones que ho desitgin tenen dret a fer vaga. L'empresa en la qual treballa no pot acomiadar ningú, tampoc els homes, que no es presenti al seu lloc de treball per voler participar en la vaga. També, poden cooperar en piquets informatius, perquè informar dels motius de vaga és legal. Així mateix, cal tenir en compte que hi ha d'haver serveis mínims.

El Nacional

Respostes

Configuració
  • __32331__3.226 1👍 2.836
    Aquest fil encara és actiu?, també està subvencionat, com la resta de feminisme?
  • Indesquerra19.893 9 77👍 6.684
    Quin és el percentage de vaguistes de l'any passat i el d'enguany? Ja hi han dades? Ha augmentat o ha disminuit?
    • Juan Lloris6.120 7 352👍 3.754
      Un 8.23% en la funció pública segons Conselleria i el consum energètic ha caigut un punt i mig; per contra la vaga ha tingut èxit entre els estudiants universitaris (>70%). Desconec les xifres de l'any passat.

      Les dades més completes les pots trobar a Público.
    • afany3.705 8 558👍 126
      A Barcelona aquest vespre es veia un ambient que no arriba ni de conya a un 11-S però que supera un 1 de Maig de carrer. El que m'ha semblat és que a la mani de la tarda hi havia moltíssimes dones que han anat a treballar i després a la mani i que han omplert totes les terrasses del centre havent acabat. Ni vaga ni vaga de consum, però hem fet una mani. Amb un lema molt cupaire i moltes dones que hi han anat per primer cop ( o segon la majoria, que deien que ja hi van anar l'any passat, com si el feminisme fos un invent de llavors però bé... així es fa hegemonia, però passa el mateix que amb l'independentisme. Es fa hegemonia cultural, als mitjans de consum propi i fem molta proclama, però la vida segueix empenyent cap a la derrota).
      Avui en dia crec que els moviments es fan així. Fas una mani, la gent ve amb zero compromís però "fa bultu", i ja ens va bé com a organització perquè només volem la foto per encolomar càrrecs i tal.
      Jo he vist moltes pancartes amb lemes enginyosos però politicament absurds. Clara Zetkin o Alexandra Kollontai ens haguessin titllat de ves a saber què pel que s'ha fet avui. Però ni elles són aquí ni ara és com llavors. Així que hem de partir del què tenim o seguir fent tertúlies al racó mentre la xavalada està a instagram exhibint i venent els seus cossos.
  • llevantdemallorca18.753 13 85👍 4.355
    Ja ha acabat la jornada mundial del plany i la quota? 
  • EstatpropiUsuari sumador164.961 11 1👍 27.623
    Text escrit per Daniel Cardona i Civit, recollit al llibre La batalla (1923)
     
     
     
     
     
    Daniel Cardona i Civit, referent de l'independentisme del segle XX, i líder de
    Daniel Cardona i Civit, referent de l'independentisme del segle XX, i líder de "Nosaltres Sols""

    El més elemental coneixement de la política, estarà d’acord en apreciar que el moment actual espanyol és el pitjor i el més greu dels moments pels quals ha travessat el nou règim i una de les situacions més difícils que es puguin registrar en la història de la política espanyola contemporània. Què passarà? Què pot passar...? És naturalment difícil preveure les conseqüències d’un caos i d’una confusió tan indescriptibles.

    Estiguem d’acord de moment, que la situació política internacional s’ha mig arranjat fa unes setmanes i que, per tant, no ha repercutit en la política interior espanyola, deixant-la d’agreujar. Aquesta situació anòmala fa viure inquiets a tots els esperits. Mitja Espanya cerca encara, més enllà dels programes i doctrinarismes esquerristes, la solució d’aquesta inestabilitat que creu que és obra d’elements conservadors i d’oligarquies de classe i de castes.

    Aquesta mitja Espanya demana la desaparició completa, la destrucció fulminant, de tot allò que considera deixalla monàrquica, clerical. Exterminant tot això, ningú dels qui pertanyen en aquesta meitat espanyola, no sabrà dir quina solució estable hi succeirà. L’altra part espanyola considera intolerable la política actual. S’atempta contra la propietat individual, contra el contracte, contra la consciència i, naturalment, en pro de la llibertat, s’atempta contra la llibertat mateixa.

    Espanya viu la guerra civil més tenaç de totes les que ha sofert. Per a nosaltres catalans, ens és interessant poder comprovar com aquesta guerra civil, espiritualment més cruenta que les guerres civils anteriors, es desenvolupa dintre del marc clàssicament espanyol. Per un costat hi ha l’Espanya del senyor Botella Asensi, i, per altre, l’Espanya del senyor Fanjul. La tristesa de la nostra situació és que a Catalunya no existeixi una forta consciència nacional per desprendre’s d’aquesta batalla mexicana i tenir un pensament unànime i propi. Així ho aconsellarien, sembla, la defensa dels nostres valors espirituals i econòmics. Aquesta consciència nacional no hi és, i la poca existent, és insuficient per marcar tota una orientació general. No tenim més remei que deixar-nos arrossegar darrera del carro espanyol. Durant la monarquia, hi estàvem lligats de cos. Ara amb la república, hi estem lligats de cos i ànima. Per als partits catalans, s’han fet tots els possibles per matar l’esperit vertaderament nacional, i avui ens trobem que el nostre poble, mancat d’un ideal col•lectiu, no pot defugir el caos terrible pel qual travessa Espanya. No solament no el pot defugir, sinó que se n’ha convertit en coparticipant. Les classes populars de Catalunya que formen els partits catalans esquerristes estan completament desnacionalitzades.

    La bandera de la República significa, per a una gran part d’elles, no uns ideals polítics, sinó un guany utilitari immediat i l’egoisme d’uns interessos. Cap diferència no hi ha entre molta d’aquesta gent i aquells senyors organitzadors de sometent per districtes, que anaven al recinte de l’Exposició en revista d’honor a Primo de Rivera. Tot això tan primitiu i bàrbar, es generalitza. Les lluites polítiques a l’espanyola agafen una àrea més extensa del que hom pugui creure. Les classes que es diuen conservadores, o dretanes, no es distingeixen per una més alta percepció. Participen per un igual d’aquesta demència general. Si hom escolta o pot arribar a escoltar les exclamacions i les protestes de la classe adinerada, davant de la diem-ne política esquerrista, no hi veurà cap diversitat amb els de la voravia del davant.

    No només a Espanya, sinó a Catalunya, és igual la fraseologia d’un de la FAI, d’un de l’Esquerra o d’un burgès o propietari. La demagògia destructora impera. L’esperança de la gent de dreta, socialment parlant, és la vinguda d’una reacció. Hom espera el feixisme amb una fervor digna de millor lògica. Si aquest feixisme arribarà o no, no és l’objecte d’aquestes ratlles.

    Per a nosaltres, l’imprevist pesa molt en la situació catòlica espanyola. Però si aquesta reacció feixista arribés, estiguem-ne segurs que ultrapassaria de moltíssim la "Lliga" i seria de fet, un enemic essencial de les aspiracions nacionalistes catalanes i basques. L’admirable exemple del Partit Nacionalista Basc, oficiosament catòlic, de no vol fer costat a un intent feixista, diu molt clar com el nacionalisme li és completament incompatible. Aquest feixisme, que no arreglaria res en sentit conservador, sinó que multiplicaria l’anarquia imperant, aniria de dret al despotisme i portaria en conseqüència uns mals més agreujats. I per això és avui esperat com un remei per a la mateixa burgesia. ¿Quin propòsit tenia la dictadura de Primo de Rivera? Segons tenim entès, era l’imperi de l’ordre social davant del desordre imperant al 1923.

    En sentit burgès o de classe, què ha curat? La burgesia catalana es troba en pitjor situació que la que precedí al 1923. El sindicalisme organitzat de 1923 és avui convertit en una organització terrorista. El sindicalisme organitzat s’ha passat a la política, cosa que deu ésser menys agradable a la burgesia. No és un criteri conservador aquest que fa demanar a grans crits la vinguda d’un feixisme. És un criteri egoístic, utilitari, que fa dir: salvat l’hora del moment, encara que per més endavant tot el constituït s’ensorri.

    Catalunya no pot seguir aquesta actuació manicomial. Sembla mentida que hi hagi conservadors catalans que creguin que l’ordre social consisteix a tenir una parella de la Guàrdia Civil a les portes de la seva fàbrica. D’ençà que el món és món, que el calaix del pa està guardat a tots els països. Això no ha privat que l’evolució social anés endavant. L’ordre social cal aconseguir-lo en esferes més altes, a les quals el just, el moral i el noble parli més directament a les ànimes.

    El nacionalisme va de l’individu a l’Estat. El nacional-feixisme va de l’Estat a l’individu. El nacionalisme respecta i conserva l’ésser de l’individu, de la família, del municipi, de la comarca i de la nació. El nacional-feixisme supedita a l’Estat l’individu, la família, el Municipi, la comarca i la Nació. El nacionalisme és la conservació del contingut espiritual i humà de tot element social. El nacional-feixisme és destructor, confusionari, dissolvent. El nacionalisme és humà. El nacional-feixisme és l’exacerbació del paganisme. El nacionalisme és democràtic. El nacional-feixisme és cesarista i dictatorial. El nacionalisme és biològic. El nacional-feixisme és una imposició contra natura.

    L’Estat concebut pel nacionalisme és l’organisme regulador de la llibertat. Que la llibertat d’un individu, d’un municipi o d’una comarca, no privi la llibertat d’un altre individu, d’un altre municipi o d’una altra comarca. L’Estat feixista és antiliberal, és uniformista i és tirànic. L’Estat feixista té per base la inestabilitat, el desequilibri, la força del moment. Cap llei fisiològica no l’ajuda per esdevenir perdurable. Ha de viure al marge de les lleis naturals. "L’Estat -ha dit el nostre Valentí Almirall en El Catalanisme- pot contrariar la llei natural, però no pot destruir-la". L’Estat feixista es considera omnipotent i renega d’ésser encarnació viva de tot dret.

    Per a l’Estat feixista no existeix la llei de compensació: tot són deures, sense cap dret. El nacional-feixisme és essencialment revolucionari, car trenca sobtadament l’ordre de l’evolució natural.

    La confusió existent entre els teoritzants i propagandistes de l’internacionalisme proletari, en judicar els moviments nacionalistes, porta a les conclusions més injustes en referir-se al nacionalisme com a moviment per la llibertat dels pobles. Estem cansats de llegir com el nacionalisme reivindicador d’un grup humà, d’una col•lectivitat ètnica, es confon i barreja amb el nacionalisme d’Estat, que li és completament oposat. En canvi, de l’altra costat, del cantó ultraconservador i unitari, es combat també el nacionalisme, crit de les nacionalitats oprimides, com a dissolvent i disgregador. El nacionalisme, que és un fet natural i que té una base científica, no ha de tenir res a témer d’aquestes falses teories que s’aixequen a la seva dreta i a la seva esquerra. La seva raó d’existència la deu a la realitat de la naturalesa, a l’acompliment de les lleis ètniques.

    Ni les fantàstiques artificiositats dels grans Estats imperialistes, ni les doctrines socials d’inspiració germànica o mongòlica, no podran realitzar el miracle de la seva desaparició. El nacionalisme no és una fórmula política, sinó una fórmula social. Domènec Martí Julià ens diu com no solament significa el renaixement dels pobles, en les seves lleis i constitucions socials, sinó també el ressorgir de la vida tota d’aquestes nacionalitats. El nacionalisme no es pot percebre fragmentàriament. Perquè no és atribut d’una casta, ni privilegi d’una classe, sinó que comprèn tot el cos social de la nacionalitat. Perquè el nacionalisme és substantiu a l’evolució de la naturalesa, perdurarà a través de les organitzacions artificioses de l’imperialisme, en descrèdit i en plena fallida i més enllà de les fantasies exòtiques dels mètodes socials avui de moda.

  • Matadegolla22👍 12
    Quin fàstic que carda el Racó Català  que per un dia tan important com és el 8 de març, l'únic fil sobre el tema sigui reciclat de l'any passat...

Publicitat

Fòrums

  • 9.251.962 missatges
  • 219.481 temes
Fixa la barra dreta
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums

Fils
més votats

Accedeix als fils més votats
Publicitat