Fòrum

Valencià: zones mixtes?

A la lluna de València 325 2 👍 149
Hola! Volia parlar-vos d'una situació ben curiosa que vinc observant ací, al Regne de València, des que tinc consciència lingüística.

Be, comencem possant en situació al lector: com ben bé sabreu, segons la llei, el territori valencià està dividit lingüísticament en dos àrees: la del "domini lingüístic valencià" i la del "domini lingüístic castellà". Així, Blanc o negre. Valencià o castellà.
Servidor viu al Camp de Túria, que per qui no ho sàpia, és una comarca prou habitada ja que es a prop de la Ciutat de València. Aquesta condició fa que el Camp de Túria siga la "comarca-dormitori¨" perfecta i com en totes, n'hi ha hagut molta inmigració de forasters. Al Camp de Túria n'hi han 4 pobles de "nova planta" (si, d'eixos de l'institut de colonització, com Gimenells al segrià), 3 d'ells que en el seu origen eren de fora de la comarca: Lorigilla, Domenyo i St Antoni de Benaixeve (aquest darrer, integrat el 1998) tots ells, com no, castellanoparlants amb gent provinent de la comarca dels Serrans que hagueren d'abandonar els seus pobles per la construcció de pantans. El cas del quart poble, Marines, és més especial, ja que el poble sempre pertanyé a la comarca, però van haver de construir un Marines nou a causa de la destrucció del poble original (hui, encara en procés de reconstrucció) el 1957, per la riuada.

Però bó, no volia ara parlar dels pobles de nova planta, només fer una xicoteta introducció per fer vore la... "condició sociològica especial?" de la meua comarca.
El cas que em preocupa de sempre i que em pareix ben curiós és qué per tota la geografia valenciana n'hi han pobles que tenen la condició de territori castellanoparlant però... Amb pressència del valencià pel poble. En cartells i més. Supose que per als catalans això no vos diga molt, però ací si ja és estrany vore retolació en valencià en les zones valencianoparlants, per què hauria d'haver-hi retolació d'establiments privats en zones oficialment  castellanoparlants? Parle de pobles com Marines (el vell i el nou) i Gàtova al Camp de Túria o Altura i Matet a l'Alt Palància o fins i tot Tous (Ribera), per esmentar alguns pobles, tots ells de la zona oficial castellanoparlant. Els rètols dels quals parle van des de els noms dels carrers (Només a Marines Vell) fins a establiments privats i associacions de bous, futbol o veïns.

Per què estarà motivat açò? Per l'imigració de valencianoparlants? Sincerament, no crec que eixa siga la resposta. He buscat informació d'aquest tema però no he trobat res (excepte en el cas de Tous, el qual s'explica pel contacte amb altres pobles de la Ribera).
A vore si algú sap explicar este misteri.

Respostes

Configuració
  • Oscar lo Roig Usuari sumador 23.313 14 53 👍 381
    Pot ser perquè eixes dues àrees són permeables en les dues direccions, més del que ens pensem, tot i no haver-se esmenat l'errada històrica de l'exempció del valencià a les escoles d'allà.
  • noietcanadenc 1.568 2 964 👍 1.488
    És positiu això. Una cosa, a valència dins les zones oficialment castellanoparlants, la gent sap valencià? Ja que a les zones oficialment de parla valenciana la gent sol saber parlar castellà també, per això ho dic
  • Senienc 21.982 10 60 👍 7.088
    L'explicació dels rètols privats en valencià és que la Generalitat subvenciona la retolació en valencià.
  • Gínjol 13.188 2 157 👍 4.264
    Descolonitzem la toponímia
    Vota i passa-la!
    Es tracta d'eliminar el Castelló / Castellón bilingüe i deixar només Castelló.
    Vota SÍ
    http://www.elperiodicomediterraneo.com/encuestas/esta-acuerdo-nombre-oficial-ciudad-sea-solo-castello_337.html
    • catalàamallorca 38.311 6 14 👍 13.528
      Mare meva els comentaris... "no mos furtaran la n!". 
    • EPS 58.683 13 7 👍 7.697
      Sempre m'ha sorprès això de Castellón, si a cas hauria de ser Castillón o Castejón, si fos en castellà correcte.

      El que està clar que la doble denominació sempre acaba perjudican al valencià, i que per altra banda, no m'estranyaria que devant la situació actual, el govern espanyol obligui a que totes les poblacions espanyoles tinguin el non oficial en espanyol, però en fi, això ja és cosa meva.
      • Garroferet 816 2 👍 643
        Este és el llistat de municipis amb doble denominació:

        Alacant / Alicante
        La majoria utilitza el nom castellà.

        Alboraia / Alboraya
        La "i" provoca nàusees entre el sector blaver/espanyolista.

        Alcoi / Alcoy
        Hi ha una forta presència d'immigrants castellans prou reacis al valencià; és freqüent trobar-se senyals de trànsit a la qual han pintat una "Y" sobre la "I". Ja podrien tindre el valor de fer el pas i deixar-ho només en valencià.

        Alqueries, les / Alquerías del Niño Perdido
        Fins fa només dos anys, només era oficial la forma castellana.

        Benicàssim / Benicasim
        La forma castellana és la usada per promocionar-se turísticament.

        Borriana / Burriana
        Són molt reacis a adoptar la "o" i la majoria li diuen Burriana; punt fort del blaverisme a Castelló.

        el Camp de Mirra / Campo de Mirra
        A poc a poc, el castellà va penetrant als municipis molt valencianoparlants de l'Alt Vinalopó.

        Castelló de la Plana / Castellón de la Plana
        Elx / Elche
        el Fondó de les Neus / Hondón de las Nieves
        Llucena / Lucena del Cid

        Moixent / Mogente
        És horrible, però el sector castellanoparlant de Moixent continua dient Mogente. Per pegar-se un tir.

        Monòver / Monóvar

        Montitxelvo / Montichelvo
        Municipi 100% valencianoparlant, no sé per què no ho deixa només en valencià.

        Montroi / Montroy
        Municipi 100% valencianoparlant, no sé per què no ho deixa només en valencià.

        Novetlè / Novelé
        Municipi 100% valencianoparlant, no sé per què no ho deixa només en valencià.

        Orpesa / Oropesa del Mar
        l’Orxa / Lorcha

        Peníscola / Peñíscola
        Turísticament, sempre conegut com Peñíscola. I així seguirà fins que no facen la denominació només en valencià.

        el Pinós / Pinoso
        el Poble Nou de Benitatxell / Benitachell
        Sagunt / Sagunto
        Sant Jordi / San Jorge
        Sant Vicent del Raspeig / San Vicente del Raspeig
        Suera / Sueras

        la Torre de les Maçanes / Torremanzanas
        Torremanzanas 

        les Useres / Useras
        la Vila Joiosa / Villajoyosa
        Vilafranca / Villafranca del Cid

        Vilallonga / Villalonga
        La gent del poble li diu Villalonga. No s'atreveixen a valencianitzar-ho; de fet, només fa 5 anys que el topònim en valencià també és oficial.

        Xàbia / Jávea
        Turísticament, Jávea.

        Xilxes / Chilches
        Xixona / Jijona
        Xodos / Chodos
        • Gínjol 13.188 2 157 👍 4.264
            Benicàssim s'utilitza molt, segurament més que la forma castellana.

            Burriana també és forma valenciana. El nom ve del riu que hi passa: el Burisana.

            A Castelló, la N impera a quasi tot arreu, encara que a les senyalitzacions veus prou "Castelló".

            En valencià la gent diu Llucena, Les Useres, Les Alqueries (pronunciat sovint "Les Alcries") o La Vall, però escrit i en castellà diuen Lucena del Cid... I els andalusos a voltes diuen "Barduzó" (al principi no entenia que volien dir Vall d'Uixò).

            Orpesa fa anys era sempre Oropesa, però ara ja se sol esciure sense l'O

            Hi ha pobles on la forma valenciana està desplaçant en la llengua parlada la castellana com Vilafamés o Vilafranca.

            Xodos en valencià parlat és Xous.
          • Garroferet 816 2 👍 643
            Segons l'Avl, ha de ser Borriana. Fa uns anys, en una sàtira no sé si d'una falla o un vídeo, es deia que per a ser un bon "burrianenc", has de tindre un cotxe amb matrícula de Burgos (BU). La forma en "u" està molt arrelada. 
            • Gínjol 13.188 2 157 👍 4.264
                Vaig llegir que en valencià les dues formes són acceptades.
                De tota manera no cal ser tan puristes en temes poc substancials.

                La matrícula BU i anar al barber a València, ja ho crec! 
                La taronja havia fet rics els borrianencs des dels 1920s al 70s, i volien ser la capital.
                Aquesta hybris (orgull pudent) els va perdre.
                Ara només són una ciutat dormitori sense cap indústria.

                Fa temps Castelló de la Plana es deia Castelló de Borriana.

                "Entre Borriana i Borriol
              els ha eixit un refillol,
              que és més gran que Borriana i que Borriol"

                Ara que Vila-real té l'equip a 1ª els hooligans del Castelló llancen foc pels queixals i bromera per la boca (enveja marrana), i en diuen les mil i una contra els "aldeanos" (vila-realencs). Una altra hybris castigada.
        • Ramon Muntaner 3.445 11 583 👍 978

          Et comente alguns punts que m'han semblat interessants (amb negreta i subratllat) 
          Garroferet escrigué:
          Este és el llistat de municipis amb doble denominació:

          Alacant / Alicante
          La majoria utilitza el nom castellà.


          Ja em conforme que el topònim en valencià siga oficial, a la vista de la situació sociolingüística d'Alacant.


          Alboraia / Alboraya
          La "i" provoca nàusees entre el sector blaver/espanyolista.


          És bàsicament blaverisme, efectivament, tot i que també té una raó diguem-ne històrica, com en el cas d'Alcoi.

          Alcoi / Alcoy
          Hi ha una forta presència d'immigrants castellans prou reacis al valencià; és freqüent trobar-se senyals de trànsit a la qual han pintat una "Y" sobre la "I". Ja podrien tindre el valor de fer el pas i deixar-ho només en valencià.


          No es tracta (només d'això). En síntesi, et resumisc la història: el topònim en valencià antic era amb -y- final (així figura als frescos del Palau de la Generalitat) i, per tant, és la forma que va perdurar fins el segle XX. En la transició els socialistes van oficialitzar el topònim amb -i- final, cosa que va provocar les reaccions furioses de tota la dreta (política, mediàtica, social, festera, empresarial, etc.) dient que el topònim històric era Alcoy. El cas és que els socialistes van optar per la doble denominació durant els 23 anys que hi van governar, mentre que el PP no va ser fins accedir al poder, durant la dècada del 2000, quan va començar a fer servir el topònim amb -i- final (en textos en valencià, eh? Llengua que, per cert, usen ben poc, però això ja és un altre tema...). Durant la legislatura anterior, Compromís va sol·licitar l'oficialització única del topònim en valencià, però els socialistes s'hi van oposar (òbviament el PP i els seus trànsfugues, ara de C's, també).
          Per a concloure, una qüestió diferent és que la població castellanoparlant siga instrumentalitzada pels enemics del valencià a l'hora de defendre que la denominació Alcoy siga oficial ('és que Alcoi és bilingüe blabla, hi ha molta gent de fora, no se'ls pot discriminar blabla').

          Alqueries, les / Alquerías del Niño Perdido
          Fins fa només dos anys, només era oficial la forma castellana.


          Vaig tindre relació professional amb eixe ajuntament fa uns anys, m'alegra que em feren una miqueta de cas


          Borriana / Burriana
          Són molt reacis a adoptar la "o" i la majoria li diuen Burriana; punt fort del blaverisme a Castelló.

          Hi ha certa vacil·lació al respecte, per tal com en realitat la neutralització de la "o" àtona és pròpia del valencià de la zona. Una altra cosa és que s'haja d'escriure Borriana perquè és el topònim més documentat.



          el Camp de Mirra / Campo de Mirra
          A poc a poc, el castellà va penetrant als municipis molt valencianoparlants de l'Alt Vinalopó.

          No tinc clar que la causa siga eixa, però no et negue que tingues raó. De fet, si em permets una anècdota: una vegada un familiar meu d'Alcoi, valencianoparlant, em va discutir que el Campo de Mirra era castellanoparlant com Villena

          Castelló de la Plana / Castellón de la Plana

          Llàstima que els socialistes s'hagen fet arrere amb l'oficialització única del nom històric.

          Elx / Elche:
          El mateix que t'he dit amb Alacant: és poc realista aspirar que només siga oficial el topònim en valencià.



          Montroi / Montroy
          Municipi 100% valencianoparlant, no sé per què no ho deixa només en valencià.


          Com en el cas d'Alcoi: la forma amb -y- és històrica i genera certa resistència.



          l’Orxa / Lorcha

          No sabia que encara era oficial la forma castellana. Per a pegar-se un tir



          la Torre de les Maçanes / Torremanzanas
          Torremanzanas
           

          Tota la raó amb Torrepomes


          la Vila Joiosa / Villajoyosa

          Compromís va intentar fa uns mesos que s'oficialitzara únicament el topònim en valencià (la traducció al castellà és macarrònica, per cert), però un grup municipal necessari per a aprovar l'acord s'hi va fer arrere



          Vilallonga / Villalonga
          La gent del poble li diu Villalonga. No s'atreveixen a valencianitzar-ho; de fet, només fa 5 anys que el topònim en valencià també és oficial.


          No sabia que la formas Villalonga era castellana  De fet, l'he vista en molts textos en valencià...

          Xàbia / Jávea
          Turísticament, Jávea.

          Les pijetes de l'Eixample de València ciutat en diuen Hábea (amb h aspirada )
          • Garroferet 816 2 👍 643
            No et conteste com m'agradaria perquè estic al mòbil i és engorrós anar citant. Així que només comentar que als casos dels municipis turístics de la Marina (Xàbia, Benitatxell, Calp, l'Alfàs, la Vila...) els anglesos usen sempre la forma castellana. Tenen un os ben dur amb ells, perquè en general li tenen molt poc apreci (despreci millor dit) al valencià. 
            • Ramon Muntaner 3.445 11 583 👍 978
              No patisques. Ja en parlem quan pugues

              Quant als anglesos, és 'normal' que facen servir la forma castellana d'eixos municipis. Ells són estrangers a 'Espanya'. Supose que m'entens...

              En tot cas, no són el nostre principal problema. Amb certs col·lectius estrangers no hem de perdre el temps intentant convèncer-los de res. Per a allò bo i per a allò roín ells passen de tot. Per tant, apliquem-los la política de fets consumats.

              Salut!
  • Ohtar 16.712 7 101 👍 7.401
    Una mica offtopic, però ja que el fil parla d'aquestes zones del país valencià i de la llengua explicaré una curiositat sobre el meu avi. Ell va nèixer a Olocau (poble al costat de Gàtova, ja a la zona catalanoparlant) però es va quedar orfe de molt petit i el va adoptar una família de Gàtova. A la seva germana la va adoptar una família, d'un altre poble, no recordo quin, però de la zona catalanoparlant.
    Ells es coneixien però no tenien gaire relació, però quan sa germana va ser molt gran no tenia família i va anar a viure amb el meu avi aquí a Gavà que la cuidar fins que va morir.
    Lo curiós de tot plegat és que el meu avi no parlava català i sa germana no parlava castellà
  • Sukhoi 354 👍 626
    A pobles Xulella, Xelva, Alpont, Montanejos, Altura i demés, en estiu la proporció de valencianoparlants puja exponencialment. Per sort (per a nosaltres) i per desgràcia (per a ells) el fet de que no tinguen una merda d'infraestructures i economia productiva pròpies els mou per força a treballar/conviure a les comarques valencianoparlants de les planes i la costa, amb tot el que això comporta. Després està el cas de la Canal de Navarrés, on són uns valencianots de pedra picada declarats i orgullosos encara que parlen en castellà (mig avalencianat, tot siga dit).

    Així que el panorama en les comarques castellanoparlants de València i Castelló pinta bonico, però el problema gros el tenim a Alacant. Ahí sí que hi ha ciutats importants amb la seua comarca importants 100% castellanes, i creixent (sols s'ha de veure com estan Alacant, Elx, Petrer o Benidorm), i lo pitjor de tot és que aquests castellans ho són, però de veritat, murcians, manxecs i andalusos purs i durs que en sa puta vida han tingut relació amb res valencià fins que ells o els seus pares trepitjaren aquestes terres per extraure'n profit econòmic. Un poc com en l'àrea metropolitana de València, però clar, ahí s'han de sentir mínimament valencians per força, encara que en castellano y siempre españoles.

    Per cert, el que comentes dels pobles de nova planta (t'has deixat Sant Isidre de Benaixeve, que està en terme de Montcada, encara que no és el Camp de Túria ja) sempre he pensat que està fet amb tota la mala llet del món. Si als 60 ja estava ben gestat el Port de Sagunt com a nucli castellà en la regió de València, que repartiren quatre pobles nous en la corona de València (veges tu si no els hagués sigut més fàcil fer els pobles en la mateixa comarca dels Serrans), llavors valencianoparlant, em sembla massa casualitat.
  • Kevin Durant i Lleida 3.431 1 585 👍 2.014
    Economia. Aprendre la llengua del teu principal soci econòmic enforteix les relacions. 

Publicitat

Fòrums

  • 9.109.423 missatges
  • 214.688 temes
Fixa la barra dreta
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums

Fils
més votats

Accedeix als fils més votats
Publicitat