Fòrum

Valencià: zones mixtes?

A la lluna de València360 2👍 172
Hola! Volia parlar-vos d'una situació ben curiosa que vinc observant ací, al Regne de València, des que tinc consciència lingüística.

Be, comencem possant en situació al lector: com ben bé sabreu, segons la llei, el territori valencià està dividit lingüísticament en dos àrees: la del "domini lingüístic valencià" i la del "domini lingüístic castellà". Així, Blanc o negre. Valencià o castellà.
Servidor viu al Camp de Túria, que per qui no ho sàpia, és una comarca prou habitada ja que es a prop de la Ciutat de València. Aquesta condició fa que el Camp de Túria siga la "comarca-dormitori¨" perfecta i com en totes, n'hi ha hagut molta inmigració de forasters. Al Camp de Túria n'hi han 4 pobles de "nova planta" (si, d'eixos de l'institut de colonització, com Gimenells al segrià), 3 d'ells que en el seu origen eren de fora de la comarca: Lorigilla, Domenyo i St Antoni de Benaixeve (aquest darrer, integrat el 1998) tots ells, com no, castellanoparlants amb gent provinent de la comarca dels Serrans que hagueren d'abandonar els seus pobles per la construcció de pantans. El cas del quart poble, Marines, és més especial, ja que el poble sempre pertanyé a la comarca, però van haver de construir un Marines nou a causa de la destrucció del poble original (hui, encara en procés de reconstrucció) el 1957, per la riuada.

Però bó, no volia ara parlar dels pobles de nova planta, només fer una xicoteta introducció per fer vore la... "condició sociològica especial?" de la meua comarca.
El cas que em preocupa de sempre i que em pareix ben curiós és qué per tota la geografia valenciana n'hi han pobles que tenen la condició de territori castellanoparlant però... Amb pressència del valencià pel poble. En cartells i més. Supose que per als catalans això no vos diga molt, però ací si ja és estrany vore retolació en valencià en les zones valencianoparlants, per què hauria d'haver-hi retolació d'establiments privats en zones oficialment  castellanoparlants? Parle de pobles com Marines (el vell i el nou) i Gàtova al Camp de Túria o Altura i Matet a l'Alt Palància o fins i tot Tous (Ribera), per esmentar alguns pobles, tots ells de la zona oficial castellanoparlant. Els rètols dels quals parle van des de els noms dels carrers (Només a Marines Vell) fins a establiments privats i associacions de bous, futbol o veïns.

Per què estarà motivat açò? Per l'imigració de valencianoparlants? Sincerament, no crec que eixa siga la resposta. He buscat informació d'aquest tema però no he trobat res (excepte en el cas de Tous, el qual s'explica pel contacte amb altres pobles de la Ribera).
A vore si algú sap explicar este misteri.

Respostes

Configuració
  • Oscar lo RoigUsuari sumador23.386 14 52👍 473
    Pot ser perquè eixes dues àrees són permeables en les dues direccions, més del que ens pensem, tot i no haver-se esmenat l'errada històrica de l'exempció del valencià a les escoles d'allà.
  • __29878__1.919 2👍 1.949
    És positiu això. Una cosa, a valència dins les zones oficialment castellanoparlants, la gent sap valencià? Ja que a les zones oficialment de parla valenciana la gent sol saber parlar castellà també, per això ho dic
    • Garroferet1.033 2👍 830
      En general, no, encara que alguns sí tenen algunes nocions, sobretot els d'aquelles comarques castellanoparlants amb forta relació amb comarques valencianoparlants.

       
      • A la lluna de València360 2👍 172
        Me sorprén que en una comarca de frontera com és el baix maestrat siga tan baix el nombre de parlants
        • Oscar lo RoigUsuari sumador23.386 14 52👍 473
          L'emigració dels 60-70 i la dels 2000...
        • Senienc21.982 10 61👍 7.088
          Vam tindre molta immigració primer andalusa i després aragonesa. Els primers es van integrar bastant bé, els segons no tant.
          • A la lluna de València360 2👍 172
            Vols dir que els andalusos s'integraren millor que els aragonesos? A la Ciutat de València és més a l'inreves...
            • Gínjol14.605 3 133👍 4.767
                Doncs a la Plana els aragonesos s'han integrat un tant, però els andalusos prou menys.
                Es que els aragonesos vingueren sobretot fa un segle, i la societat receptora era quasi tota catalanoparlant, mentre que quan vingueren els andalusos i manxecs, els qui parlaven castellà a la comarca eren els aragonesos i els botiflers.

                Els qui tampoc no s'integren -si no és en pobles i la majoria vénen a ciutats - són els romanesos, nigerians, hispanoamericans, etc...
                Segurament els més difícils d'integrar són els hispanoamericans, que els costa més entendre que, sabent parlar castellà, vulguem parlar valencià.
                Els romanesos són molt jacobins i centralistes, si bé són prou oportunistes, i des que els nous ajuntaments fan molt d'ús del valencià veig que han deixat l'anterior actitud agressiva contra la llengua.

                Nigerians o xinesos van la d'ells. Però ja he sentit xineses joves responent-me en un valencià acceptable.

                I segurament són els nordafricans i sobretot els berbers els més permeables a la llengua.
              • Garroferet1.033 2👍 830
                Crec que, més que l'origen, el que més influència per a que un immigrant adopte la nostra llengua és l'estat de la pròpia llengua al municipi on immigren. Als anys 60, la majoria dels nostres pobles eren molt valencianoparlants i, llevat de les àrees metropolitanes, la majoria van adoptar el valencià/català. Però no ha estat igual amb la fortíssima immigració que hem rebut als anys 2000.
                • rlborinot5.555 11 389👍 2.134
                  Em recorda tant la situació a la de l'AMB...
                • Gínjol14.605 3 133👍 4.767
                    Per això totes les nostres esquerres (i els de centre també) volen més immigració.

                    Pura lògica kamikaze.
                  • Garroferet1.033 2👍 830
                    La veritat és que tenim un problema amb els tantíssims immigrants que hem rebut. Malauradament, si no som un país independent, no podem fer res al respecte. No estic en contra de la immigració per se, però sí quan és tant massiva que fica en risc la supervivència de la cultura i llengua local.
                    • Gínjol14.605 3 133👍 4.767
                        Es inútil que diguem que estem contra la immigració, perquè no hi podem fer res.
                        Es l'extrema dreta la que té eixa funció i la nostra nació no té extrema dreta organitzada.

                        Allò que hem de fer és intentar integrar la immigració tant com puguem, que pot ser no serà molt, però hem d'intentar-ho tot.
                        
                        Al pas que va tot (natalitat, per ex.) se'ns menjaran en pocs anys.
                        El nostre poble no vol reconèixer que és un poble molt decadent: només paeix allò agradívol, suau i hedonista, quan el món no és així.
                        No sap diferenciar allò important d'allò secundari.
                        No saben (i sovint no poden per manca de recursos) crear una família: han caigut en un pansexualisme hedonista que no valora prou la fidelitat de parella ni tindre fills.
                      https://bracosoberts.wordpress.com/2015/07/15/pansexualisme-i-decadencia-demografica/https://es.tendencias.yahoo.com/el-porno--responsable-en-parte-de-que-haya-menos-matrimonios-205050496.html 
                        S'han cregut les mentides del Sistema que, bàsicament els fa pensar amb la punta de la fava.

                        Allò que és kamikaze és ser un fanàtic pro-immigració. Això és de suïcides nacionals.
                        El problema és que el catalanisme i el valencianisme, sobretot els d'esquerra i independentista, són uns kamikazes immigracionistes.
            • Senienc21.982 10 61👍 7.088
               És el que he vist aquí, ja sé que a altres llocs no fou així. El cas és que quan van vindre els primers andalusos el 99% era catalanoparlant, es van barrejar i això els va obligar. La majoria d'aragonesos van vindre després, ja tenien la base castellanoparlant allà. 

              PD: també alguns madrilenys, pocs, d'estos no en conec ni un que parle valencià. 
            • Hanzel und Gretyl5.159 10 417👍 1.625
              Parle del meu poble. Els fills dels andalusos son unos més del poble ja que parlen valencià en un 90%. La immigració de l'època de la construcció no s'ha integrat ningú.
          • Aquest missatge ha estat esborrat
            • Senienc21.982 10 61👍 7.088
              A vore, que en conec molts que ja sons fills parlen valencià, de fet una raconaire antiga vinarossenca és filla d'aragonesos i murcians i ara és filòloga catalana. Però vaja, la llàstima és que no tots ho fan.
      • catalàamallorca39.603 7 14👍 15.048
        L'altre dia vaig conèixer un noi de Conca que em va explicar que a la serra molta gent (dins dels pocs que hi viuen) parla valencià degut a la forta relació amb el PV i a que molts hi tenen família.
        • Garroferet1.033 2👍 830
          La zona de Conca que queda més a l'est de Motilla del Palancar té a València com la seua ciutat de referència. A més de que va hi haure prou immigració d'eixa zona cap a València i molts tindran familia ací.
        • Gínjol14.605 3 133👍 4.767
            No sols als Serrans, això també passa en altres comarques valencianes d'ascendència aragonesa, sboretot les que econòmicament depenen més de les costaneres valencianoparlants.
            En algunes d'aquestes comarques és fàcil que un 20% pugui parlar, si fa no fa, una mica de valencià; i la majoria segurament l'entenen.

            A les comarques que provenen de Castella o al Baix Segura, en canvi, hi ha pocs valencianoparlants i molta més hostilitat a la llengua.
          • catalàamallorca39.603 7 14👍 15.048
            No em referia als Serrans si no a la serra de Conca. Territori castellanoparlant des de sempre, on es veu que molta gent entèn i parla el valencià (o això em va dir aquest noi, que és d'allà).

            Pel que fa a les comarques castellanes de dins el PV tenia un amic d'Utiel que em deia el mateix, que cada cop més gent el parlava i entenia.
            • Gínjol14.605 3 133👍 4.767
                OK.

                Havia sentit dir això de Múrcia, perquè hi havia murcians que veien Canal9, que es veu que els arribava a una zona.

                Utiel va voler ser de la "província" de València per raons econòmiques: produïen vi que havien d'exportar per València.

                Es normal que part de Conca i potser d'Albacete facin igual.
                I que tinguin família, vagin a estuejar, etc...
    • A la lluna de València360 2👍 172
      El 80% el dominen. L'entenen perfectament. Amb parlar-lo i escriure-lo tenen més problema perque no han anat a l'escola en valencià. En això s'ha de reconeixer que TVV ha fet molt de treball. Tinc amics i coneguts d'Albacete i Múrcia que entenen perfectament el valencià gràcies a Bola de Drac.
    • esclata-sang712 1👍 493
      Molt poc, l'entenen prou bé, saben parlar el 15-20% i no l'usa quasi ningú
  • Senienc21.982 10 61👍 7.088
    L'explicació dels rètols privats en valencià és que la Generalitat subvenciona la retolació en valencià.
  • Gínjol14.605 3 133👍 4.767
    Descolonitzem la toponímia
    Vota i passa-la!
    Es tracta d'eliminar el Castelló / Castellón bilingüe i deixar només Castelló.
    Vota SÍ
    http://www.elperiodicomediterraneo.com/encuestas/esta-acuerdo-nombre-oficial-ciudad-sea-solo-castello_337.html
    • catalàamallorca39.603 7 14👍 15.048
      Mare meva els comentaris... "no mos furtaran la n!". 
    • EPS60.070 13 8👍 8.801
      Sempre m'ha sorprès això de Castellón, si a cas hauria de ser Castillón o Castejón, si fos en castellà correcte.

      El que està clar que la doble denominació sempre acaba perjudican al valencià, i que per altra banda, no m'estranyaria que devant la situació actual, el govern espanyol obligui a que totes les poblacions espanyoles tinguin el non oficial en espanyol, però en fi, això ja és cosa meva.
      • Garroferet1.033 2👍 830
        Este és el llistat de municipis amb doble denominació:

        Alacant / Alicante
        La majoria utilitza el nom castellà.

        Alboraia / Alboraya
        La "i" provoca nàusees entre el sector blaver/espanyolista.

        Alcoi / Alcoy
        Hi ha una forta presència d'immigrants castellans prou reacis al valencià; és freqüent trobar-se senyals de trànsit a la qual han pintat una "Y" sobre la "I". Ja podrien tindre el valor de fer el pas i deixar-ho només en valencià.

        Alqueries, les / Alquerías del Niño Perdido
        Fins fa només dos anys, només era oficial la forma castellana.

        Benicàssim / Benicasim
        La forma castellana és la usada per promocionar-se turísticament.

        Borriana / Burriana
        Són molt reacis a adoptar la "o" i la majoria li diuen Burriana; punt fort del blaverisme a Castelló.

        el Camp de Mirra / Campo de Mirra
        A poc a poc, el castellà va penetrant als municipis molt valencianoparlants de l'Alt Vinalopó.

        Castelló de la Plana / Castellón de la Plana
        Elx / Elche
        el Fondó de les Neus / Hondón de las Nieves
        Llucena / Lucena del Cid

        Moixent / Mogente
        És horrible, però el sector castellanoparlant de Moixent continua dient Mogente. Per pegar-se un tir.

        Monòver / Monóvar

        Montitxelvo / Montichelvo
        Municipi 100% valencianoparlant, no sé per què no ho deixa només en valencià.

        Montroi / Montroy
        Municipi 100% valencianoparlant, no sé per què no ho deixa només en valencià.

        Novetlè / Novelé
        Municipi 100% valencianoparlant, no sé per què no ho deixa només en valencià.

        Orpesa / Oropesa del Mar
        l’Orxa / Lorcha

        Peníscola / Peñíscola
        Turísticament, sempre conegut com Peñíscola. I així seguirà fins que no facen la denominació només en valencià.

        el Pinós / Pinoso
        el Poble Nou de Benitatxell / Benitachell
        Sagunt / Sagunto
        Sant Jordi / San Jorge
        Sant Vicent del Raspeig / San Vicente del Raspeig
        Suera / Sueras

        la Torre de les Maçanes / Torremanzanas
        Torremanzanas 

        les Useres / Useras
        la Vila Joiosa / Villajoyosa
        Vilafranca / Villafranca del Cid

        Vilallonga / Villalonga
        La gent del poble li diu Villalonga. No s'atreveixen a valencianitzar-ho; de fet, només fa 5 anys que el topònim en valencià també és oficial.

        Xàbia / Jávea
        Turísticament, Jávea.

        Xilxes / Chilches
        Xixona / Jijona
        Xodos / Chodos
        • Gínjol14.605 3 133👍 4.767
            Benicàssim s'utilitza molt, segurament més que la forma castellana.

            Burriana també és forma valenciana. El nom ve del riu que hi passa: el Burisana.

            A Castelló, la N impera a quasi tot arreu, encara que a les senyalitzacions veus prou "Castelló".

            En valencià la gent diu Llucena, Les Useres, Les Alqueries (pronunciat sovint "Les Alcries") o La Vall, però escrit i en castellà diuen Lucena del Cid... I els andalusos a voltes diuen "Barduzó" (al principi no entenia que volien dir Vall d'Uixò).

            Orpesa fa anys era sempre Oropesa, però ara ja se sol esciure sense l'O

            Hi ha pobles on la forma valenciana està desplaçant en la llengua parlada la castellana com Vilafamés o Vilafranca.

            Xodos en valencià parlat és Xous.
          • Garroferet1.033 2👍 830
            Segons l'Avl, ha de ser Borriana. Fa uns anys, en una sàtira no sé si d'una falla o un vídeo, es deia que per a ser un bon "burrianenc", has de tindre un cotxe amb matrícula de Burgos (BU). La forma en "u" està molt arrelada. 
            • Gínjol14.605 3 133👍 4.767
                Vaig llegir que en valencià les dues formes són acceptades.
                De tota manera no cal ser tan puristes en temes poc substancials.

                La matrícula BU i anar al barber a València, ja ho crec! 
                La taronja havia fet rics els borrianencs des dels 1920s al 70s, i volien ser la capital.
                Aquesta hybris (orgull pudent) els va perdre.
                Ara només són una ciutat dormitori sense cap indústria.

                Fa temps Castelló de la Plana es deia Castelló de Borriana.

                "Entre Borriana i Borriol
              els ha eixit un refillol,
              que és més gran que Borriana i que Borriol"

                Ara que Vila-real té l'equip a 1ª els hooligans del Castelló llancen foc pels queixals i bromera per la boca (enveja marrana), i en diuen les mil i una contra els "aldeanos" (vila-realencs). Una altra hybris castigada.
        • Ramon Muntaner3.737 11 548👍 1.134

          Et comente alguns punts que m'han semblat interessants (amb negreta i subratllat) 
          Garroferet escrigué:
          Este és el llistat de municipis amb doble denominació:

          Alacant / Alicante
          La majoria utilitza el nom castellà.


          Ja em conforme que el topònim en valencià siga oficial, a la vista de la situació sociolingüística d'Alacant.


          Alboraia / Alboraya
          La "i" provoca nàusees entre el sector blaver/espanyolista.


          És bàsicament blaverisme, efectivament, tot i que també té una raó diguem-ne històrica, com en el cas d'Alcoi.

          Alcoi / Alcoy
          Hi ha una forta presència d'immigrants castellans prou reacis al valencià; és freqüent trobar-se senyals de trànsit a la qual han pintat una "Y" sobre la "I". Ja podrien tindre el valor de fer el pas i deixar-ho només en valencià.


          No es tracta (només d'això). En síntesi, et resumisc la història: el topònim en valencià antic era amb -y- final (així figura als frescos del Palau de la Generalitat) i, per tant, és la forma que va perdurar fins el segle XX. En la transició els socialistes van oficialitzar el topònim amb -i- final, cosa que va provocar les reaccions furioses de tota la dreta (política, mediàtica, social, festera, empresarial, etc.) dient que el topònim històric era Alcoy. El cas és que els socialistes van optar per la doble denominació durant els 23 anys que hi van governar, mentre que el PP no va ser fins accedir al poder, durant la dècada del 2000, quan va començar a fer servir el topònim amb -i- final (en textos en valencià, eh? Llengua que, per cert, usen ben poc, però això ja és un altre tema...). Durant la legislatura anterior, Compromís va sol·licitar l'oficialització única del topònim en valencià, però els socialistes s'hi van oposar (òbviament el PP i els seus trànsfugues, ara de C's, també).
          Per a concloure, una qüestió diferent és que la població castellanoparlant siga instrumentalitzada pels enemics del valencià a l'hora de defendre que la denominació Alcoy siga oficial ('és que Alcoi és bilingüe blabla, hi ha molta gent de fora, no se'ls pot discriminar blabla').

          Alqueries, les / Alquerías del Niño Perdido
          Fins fa només dos anys, només era oficial la forma castellana.


          Vaig tindre relació professional amb eixe ajuntament fa uns anys, m'alegra que em feren una miqueta de cas


          Borriana / Burriana
          Són molt reacis a adoptar la "o" i la majoria li diuen Burriana; punt fort del blaverisme a Castelló.

          Hi ha certa vacil·lació al respecte, per tal com en realitat la neutralització de la "o" àtona és pròpia del valencià de la zona. Una altra cosa és que s'haja d'escriure Borriana perquè és el topònim més documentat.



          el Camp de Mirra / Campo de Mirra
          A poc a poc, el castellà va penetrant als municipis molt valencianoparlants de l'Alt Vinalopó.

          No tinc clar que la causa siga eixa, però no et negue que tingues raó. De fet, si em permets una anècdota: una vegada un familiar meu d'Alcoi, valencianoparlant, em va discutir que el Campo de Mirra era castellanoparlant com Villena

          Castelló de la Plana / Castellón de la Plana

          Llàstima que els socialistes s'hagen fet arrere amb l'oficialització única del nom històric.

          Elx / Elche:
          El mateix que t'he dit amb Alacant: és poc realista aspirar que només siga oficial el topònim en valencià.



          Montroi / Montroy
          Municipi 100% valencianoparlant, no sé per què no ho deixa només en valencià.


          Com en el cas d'Alcoi: la forma amb -y- és històrica i genera certa resistència.



          l’Orxa / Lorcha

          No sabia que encara era oficial la forma castellana. Per a pegar-se un tir



          la Torre de les Maçanes / Torremanzanas
          Torremanzanas
           

          Tota la raó amb Torrepomes


          la Vila Joiosa / Villajoyosa

          Compromís va intentar fa uns mesos que s'oficialitzara únicament el topònim en valencià (la traducció al castellà és macarrònica, per cert), però un grup municipal necessari per a aprovar l'acord s'hi va fer arrere



          Vilallonga / Villalonga
          La gent del poble li diu Villalonga. No s'atreveixen a valencianitzar-ho; de fet, només fa 5 anys que el topònim en valencià també és oficial.


          No sabia que la formas Villalonga era castellana De fet, l'he vista en molts textos en valencià...

          Xàbia / Jávea
          Turísticament, Jávea.

          Les pijetes de l'Eixample de València ciutat en diuen Hábea (amb h aspirada )
          • Garroferet1.033 2👍 830
            No et conteste com m'agradaria perquè estic al mòbil i és engorrós anar citant. Així que només comentar que als casos dels municipis turístics de la Marina (Xàbia, Benitatxell, Calp, l'Alfàs, la Vila...) els anglesos usen sempre la forma castellana. Tenen un os ben dur amb ells, perquè en general li tenen molt poc apreci (despreci millor dit) al valencià. 
            • Ramon Muntaner3.737 11 548👍 1.134
              No patisques. Ja en parlem quan pugues

              Quant als anglesos, és 'normal' que facen servir la forma castellana d'eixos municipis. Ells són estrangers a 'Espanya'. Supose que m'entens...

              En tot cas, no són el nostre principal problema. Amb certs col·lectius estrangers no hem de perdre el temps intentant convèncer-los de res. Per a allò bo i per a allò roín ells passen de tot. Per tant, apliquem-los la política de fets consumats.

              Salut!
  • Ohtar17.218 7 95👍 7.962
    Una mica offtopic, però ja que el fil parla d'aquestes zones del país valencià i de la llengua explicaré una curiositat sobre el meu avi. Ell va nèixer a Olocau (poble al costat de Gàtova, ja a la zona catalanoparlant) però es va quedar orfe de molt petit i el va adoptar una família de Gàtova. A la seva germana la va adoptar una família, d'un altre poble, no recordo quin, però de la zona catalanoparlant.
    Ells es coneixien però no tenien gaire relació, però quan sa germana va ser molt gran no tenia família i va anar a viure amb el meu avi aquí a Gavà que la cuidar fins que va morir.
    Lo curiós de tot plegat és que el meu avi no parlava català i sa germana no parlava castellà
  • Sukhoi447 1👍 739
    A pobles Xulella, Xelva, Alpont, Montanejos, Altura i demés, en estiu la proporció de valencianoparlants puja exponencialment. Per sort (per a nosaltres) i per desgràcia (per a ells) el fet de que no tinguen una merda d'infraestructures i economia productiva pròpies els mou per força a treballar/conviure a les comarques valencianoparlants de les planes i la costa, amb tot el que això comporta. Després està el cas de la Canal de Navarrés, on són uns valencianots de pedra picada declarats i orgullosos encara que parlen en castellà (mig avalencianat, tot siga dit).

    Així que el panorama en les comarques castellanoparlants de València i Castelló pinta bonico, però el problema gros el tenim a Alacant. Ahí sí que hi ha ciutats importants amb la seua comarca importants 100% castellanes, i creixent (sols s'ha de veure com estan Alacant, Elx, Petrer o Benidorm), i lo pitjor de tot és que aquests castellans ho són, però de veritat, murcians, manxecs i andalusos purs i durs que en sa puta vida han tingut relació amb res valencià fins que ells o els seus pares trepitjaren aquestes terres per extraure'n profit econòmic. Un poc com en l'àrea metropolitana de València, però clar, ahí s'han de sentir mínimament valencians per força, encara que en castellano y siempre españoles.

    Per cert, el que comentes dels pobles de nova planta (t'has deixat Sant Isidre de Benaixeve, que està en terme de Montcada, encara que no és el Camp de Túria ja) sempre he pensat que està fet amb tota la mala llet del món. Si als 60 ja estava ben gestat el Port de Sagunt com a nucli castellà en la regió de València, que repartiren quatre pobles nous en la corona de València (veges tu si no els hagués sigut més fàcil fer els pobles en la mateixa comarca dels Serrans), llavors valencianoparlant, em sembla massa casualitat.
  • Kevin Durant i Lleida4.170 1 506👍 2.479
    Economia. Aprendre la llengua del teu principal soci econòmic enforteix les relacions. 

Publicitat

Fòrums

  • 9.174.971 missatges
  • 216.760 temes
Fixa la barra dreta
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums

Fils
més votats

Accedeix als fils més votats
Publicitat