Fòrum

(Entrevista) Hasél: "Els independentistes empresonats s'han enfrontat al règim, com jo"

bifurca 2.049 2 825 👍 7.610
Pablo Rivadulla (Lleida, 1988), més conegut com a Pablo Hasél, és un raper català. Va declarar la setmana passada davant l'Audiència Nacional, acusat d’enaltiment del terrorisme, injúries a la Corona i a les institucions de l’Estat per una cançó crítica amb el Rei i diversos tuits. Per aquests fets, sumats a una condemna anterior per enaltiment del terrorisme, s'enfronta a set anys de presó. Es defineix com a comunista i defensa tots els mitjans de lluita com a legítims "si és davant l'opressió armada". Assegura que, tot i les condemnes, no deixarà de "dir les coses pel seu nom".

T’acusen d’enaltiment del terrorisme, injúries a la Corona i a les institucions de l’Estat. Veus motius per a aquests càrrecs?  

No. Per acusar-te d’injúries, t’has d’haver inventat alguna cosa. El que jo dic són fets objectius que estan àmpliament provats, que han sortit a nombrosos mitjans, n'hi ha proves, vídeos i fotografies. Quant a enaltiment del terrorisme, se m’imputa per dir que els presos polítics són exemples de resistència. Aquest també és un fet objectiu, perquè les condicions a què s’enfronten a la presó són molt dures i el fet d’aguantar-les ja els converteix en exemples de resistència, independentment de si s'està a favor o no de les seves accions. Per denunciar això i dir que les presons són centres d’extermini, també se’m demana presó. En resum, per explicar fets objectius.

El primer incident que vas tenir amb la justícia va ser per una cançó que amenaçava Àngel Ros, a qui vas haver de pagar una multa.

Sí, però no eren amenaces. Desitjar no és amenaçar.

Havies pensat mai que, més endavant, les teves cançons podrien dur-te a la presó?

Sí, però no penso renunciar a lluitar per unes idees que crec justes ni a denunciar una sèrie de fets objectius. Si el preu a pagar és anar a la presó, doncs desgraciadament l’hauré de pagar. I si el que busquen amb això és silenciar-me, aconseguiran un efecte contrari perquè moltes més persones coneixeran el que denuncio a les meves cançons.

Al món polític, sembla que t’ha defensat més Gabriel Rufián que Pablo Iglesias, que es va referir a tu com a “caricatura infantil”.

És clar, perquè hi ha polítics independentistes que han estat empresonats pel mateix règim que em vol empresonar a mi per delictes d’opinió. Ells s’han enfrontat a la legalitat del règim, igual que jo, i han estat represaliats per l’Estat per lluitar per la república catalana, per la que jo també lluito. En canvi, Pablo Iglesias és un pilar del règim i també ha criminalitzat altres represaliats. Igual que Alberto Garzón, que va dir que “Puigdemont y los suyos no pueden salir de rositas”.
Per una banda, hi ha uns polítics independentistes que han estat represaliats com nosaltres. Per l’altra, hi ha Iglesias i Garzón que, quan van a la Zarzuela, el Rei els rep amb tot tipus de simpaties.

Al judici, deies que si desitgessis “bombes als catalans” no hi series. A Espanya hi ha una doble vara per mesurar els límits de la llibertat d’expressió segons qui en sigui objecte i autor?

Sí, perquè la farsa de la transició va perpetuar en el poder i en la impunitat els franquistes de tota la vida. Encara estem oprimits pels mateixos, per tant, és lògic que només persegueixin antifeixistes i no els seus. No ens podem sorprendre que això sigui així. El mateix govern fa homenatges a la División Azul, que va lluitar amb els nazis o dedica nombrosos carrers a feixistes. Només tenen llibertat d’expressió els feixistes o els seus col·laboradors.

Que siguis català hi ha influït?

No, perquè m’he sumat recentment a la lluita per la república catalana. Quan el 2011 vaig ser detingut i van escorcollar casa meva, jo encara no lluitava per això. No era una prioritat meva en aquell moment. No crec que hi hagi influït en el meu cas, però en d’altres està clar que sí.

Ara, és una prioritat?

Sí, he participat en nombroses lluites per la república, vaig defensar el referèndum, ara dono suport i participo al Comitè de Defensa de la República (CDR). Crec que la república catalana seria una bona oportunitat per conquerir nombrosos drets i llibertats que l’Estat espanyol ens nega.

Has defensat i denunciat en moltes ocasions persones empresonades per motius polítics. Com veus el cas de l’empresonament dels Jordis i de part del govern català? Entrarien dins els teus exemples de resistència?

No són els meus principals exemples, perquè hi discrepo en moltes coses. Crec que si ara els carrers estan tan calmats, és perquè ells van vendre des del principi que la república seria més fàcil d’aconseguir i no han organitzat la combativitat. Òmnium i ANC no són entitats gaire combatives. Tot i això, en certa manera, sí que són exemples de resistència perquè estan suportant unes condicions molt dures i no han renunciat a les seves idees tot i saber que podien acabar a la presó. Tot i pagar un preu molt car, han continuat lluitant per la república catalana.

En plena polèmica sobre si és possible i com la independència de Catalunya, t’han acusat d’enaltir grups com Terra Lliure. Creus en els mitjans que utilitzava l’organització?

Sí, crec que són legítims. Tot i això, quan dic que ANC i Òmnium no són prou combatives, no els estic dient ni molt menys que agafin les armes. La resistència pacífica pot ser activa o passiva i es pot desenvolupar molt dins en el seu si. En la vaga del 8 de novembre, la més combativa, hi va haver talls de carreteres, es van ocupar estacions, etc. Això és resistència pacífica, però és més combativa que sortir a donar cops a una cassola.

Tornant a la pregunta, crec que tots els mitjans de lluita són legítims davant l'opressió armada. Com que l’Estat no renuncia a oprimir-nos amb la força de la policia i de l’exèrcit, jo mai condemnaré l’autodefensa. Una altra cosa és que convingui utilitzar-la o no depenent del moment.

Ara convindria?

És una pregunta massa compromesa i per qüestions de seguretat m’he d’autocensurar. En tot cas, seria legítima. Però, com dic, sense sortir de la resistència pacífica un pot defensar-se millor del que s’està fent actualment.

Molts dels tuits pels que t’han imputat eren crítiques a la violència policial contra la població. L’1 d’octubre en vam tenir un bon exemple a Catalunya. Quina opinió et mereixen aquells fets?

L’1-O va acabar amb més de mil ferits, un home del costat del meu barri de Lleida quasi assassinat i un altre amb un ull mutilat. Davant de tota aquesta violència, mai condemnaré i sempre defensaré que hi hagi una autodefensa i una resposta. Una cosa és ser pacífic i l’altra ser burro. Jo vull viure en pau, però això no vol dir deixar-se donar pallisses i que et puguin matar a cops de porra o mutilar un ull.

L’Audiència va emetre el 2015 cinc vegades més de sentències sobre enaltiment del terrorisme que l’any 2011. S’estan fent passes enrere pel que fa la llibertat d’expressió a Espanya?

No, ha estat així des del 1939 quan va guanyar el cop d’estat franquista. Ara és més massiu, perquè hi ha més gent que planta cara. El 15-M va marcar un abans i un després. Cada vegada hi ha més poble que està prenent consciència que això no és una democràcia i es mobilitza pels drets que ens saquegen amb la violència. Ells tenen por i intenten aturar-ho amb el terror de la repressió. Però, de presos polítics, n’hi ha des que van guanyar la guerra els feixistes.

I, a Catalunya, en concret?

A Catalunya, si la repressió ha estat la que ha estat, és perquè el poble es va mobilitzar per defensar el referèndum. El moviment ha estat més pacífic impossible, fins i tot ens hem deixat agredir. Tot i això, han exercit una repressió brutal. Desgraciadament, s’ha demostrat que, per molt que facis les coses de manera totalment pacífica, reps la brutalitat.

Qui és el responsable doncs d’aquesta repressió, si ve de tan enllà?

Moltes vegades es comet l’error d’assenyalar el PP com a únic culpable, però el govern del PSOE potser fins i tot es va viure amb més brutalitat pels GAL i la repressió de moviments democràtics. L’arrel del problema és el règim, sostingut per molts partits, ‘mitjans de manipulació’, jutges, fiscals i cossos repressius. El règim no només és el PP, com s’ha vist amb el cas de Catalunya. PSOE i Cs també s’han sumat al seu bloc per donar suport  a la brutalitat i a la repressió. Podemos no està del tot dins del bloc, però està més amb ells que amb els independentistes.

Com s’atura això?

Només es podrà solucionar amb una revolució. Tant de bo m’equivoqui, però no crec que els catalans tinguem la força necessària per conquerir la república, igual que no la van tenir els bascos -encara que era un moviment menys massiu però sí més combatiu. La solució passarà per una revolta de tots els pobles de l’Estat. Ens hem de saltar la legalitat del règim perquè serà l’única solució. Mentre tinguem aquest règim, la repressió anirà en augment.

A curt termini, caldrà donar respostes més contundents. Quan van empresonar els Jordis, van posar a prova al poble i va ser un punt d’inflexió. Si haguéssim donat una resposta més contundent, s’ho haurien pensat dues vegades a l’hora d’exercir la repressió contra els membres del Govern, contra un regidor amb un nas de pallasso o contra un mecànic. Quan es va sortir amb espelmes i donant cops a cassoles, jo m’imagino els ministres o el CNI 'partint-se la caixa'.

A les cançons, parles de matar dirigents del PP i del PSOE o posar una bomba a TVE. Emmarques les teves afirmacions dins de la llibertat d’expressió. Creus que aquest marc té límits o hi cap absolutament tot?

Continuo defensant aquestes frases. Però no seré hipòcrita, no defenso la llibertat d’expressió en abstracte. No defenso la llibertat d’expressió d’un pederasta o d’un nazi per dir que s’ha de matar homosexuals. Justament, lluito contra això. No es pot posar en el mateix pla la llibertat d’expressió d’un feixista que d’un antifeixista. Jo defenso la llibertat d’expressió per lluitar per drets democràtics. Si els polítics que dic que no em fa pena que executessin ens neguen els drets, jo defenso la llibertat d’expressió per desitjar-los qualsevol cosa. Per mi no mereixen respecte les seves vides perquè ells condemnen a la ruïna o assassinen milers de víctimes innocents.

En aquest tipus de condemnes es recomana ser proporcional i evitar sancions massa dures per no provocar un efecte d'autocensura en la societat. Aquesta autocensura comença a calar a Espanya?

Sí, ho fan per això. És el seu objectiu. L’altre dia, quan Fernández Díaz va tenir un infart, hi havia moltes persones que no se n’alegraven a les xarxes per por de ser imputades. Ens volen controlar fins i tot les emocions. M’han imputat per frases com “No me da pena tu tiro en la nuca pepero, me da pena el niño desahuciado”. Perquè ens han d’obligar a sentir pena?
Discrepo quan es parla de condemnes proporcionades perquè s’està pressuposant que hi ha d’haver una condemna. Crec que l’única cosa justa és l’absolució. O arribarem fins al punt de tenir por de posar-nos un nas de pallasso? Tot està sent imputable per delicte d’odi. Volen que renunciem a més i més i més, fins que no diguem res que els pugui posar en qüestió. Jo tinc clar que no penso renunciar a dir certes coses.

Has dit en alguna ocasió que tu també et consideraries un pres polític. És així?

No és que jo m’hi consideri, és un fet objectiu. Estaré empresonat per unes idees polítiques i em donaran un tracte igual que a tots els presos polítics, diferent dels comuns. Per exemple, no poder estar amb altres presos polítics, ser dispersat o estar sotmès a un règim de més vigilància. Amb el tracte que ells mateixos donen, demostren que no són presos comuns.

Què esperes de la sentència de l’Audiència Nacional sobre el teu cas? 

La sentència sortirà d’aquí un mes aproximadament. Crec que l’absolució és quasi impossible perquè l’Audiència Nacional té una funció clarament repressiva. La condemna no depèn de si fas una bona defensa o no. Crec que seré condemnat com una venjança de l’Estat espanyol, perquè quan em van condemnar fa dos anys, no em vaig fer enrere. Després, em van obrir tres causes en una que poden arribar a suposar fins a cinc anys de presó. Intento mentalitzar-me que d’aquí poques setmanes o pocs mesos, per dur que sigui, estaré tancat a la presó.

Penses continuar fent cançons?

Des de la presó, escriuré articles, escriuré poesia i, mentre no hi sigui, continuo fent cançons. Mai renunciaré a aquest missatge. Potser hi haurà un dia que m’hauré d’exiliar o qui sap què, però no penso renunciar a les cançons i als tuits.

https://www.elnacional.cat/ca/politica/pablo-hasel-audiencia-nacional-terrorisme-rei_237702_102.html


 Tot el meu respecte i solidaritat per en Pablo Hasél

Respostes

Configuració

Publicitat

Fòrums

  • 9.141.952 missatges
  • 215.671 temes
Fixa la barra dreta
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums

Fils
més votats

Accedeix als fils més votats
Publicitat