Fòrum

Els ateus són més intel·ligents que els creients

Carles Martell 1.466 996 👍 2.375
Segons un estudi publicat a la revista Frontiers in Psychology, s'afirma que hi ha una relació inversa entre les conviccions religioses i la intel·ligencia. L'estudi s'ha elaborat a partir de 63.000 participants, s'han avaluat 12 tasques cognitives on es posaven a prova les capacitats de raonament, atenció, memòria i planificació.

En aquest estudi també s'han separat els agnòstics. Aquests van obtenir resultats intermedis entre els ateus i els creients.

Segons l'estudi, aquests resultats concorden amb d'altres ja publicats, en alguns dels quals s'exposa que els creients tenen menys IQ que els ateus.

Font: Independent

Estudi: The Negative Relationship between Reasoning and Religiosity Is Underpinned by a Bias for Intuitive Responses Specifically When Intuition and Logic Are in Conflict

Respostes

Configuració
  • gerd 8.507 11 254 👍 1.422
    Aquí una altra estadística: els espanyols són més creients que els catalans. 
    • Lesttatt Usuari sumador 35.325 10 17 👍 10.111
      I ET es va fer budista.
    • Gínjol 12.932 2 161 👍 4.161
        Per això ells tenen un Estat propi i els catalans no.

        Quan el catalanam eren bons creients tenien un Imperi mediterrani.
      • catalàamallorca 37.748 6 15 👍 13.027
        Fa 100 anys també hi havia un imperi català?
        • Gínjol 12.932 2 161 👍 4.161
            Al s. XIX la societat catalana ja estava en part descristinitzada, el catalanisme era feble i el catolicisme massa controlat des de Madrid.

            PROCÈS DE DESCRISTIANITZACIÓ DELS PPCC

            La descristianització dels Països Catalans ha estat progressiva.

            L'època zènit comença a gestar-se amb el saqueig de Còrdova el 1010 i acaba amb "Lo primer mal Any" (1333). Probablement Jaume II representa el zènit militar-expansiu de la Corona i coincideix amb Ramon Llull.

            La Pesta Negra (1348), amb les Guerres de les Unions i la llarga guerra contra Castella i Gènova (Pere el Cerimoniós) són un dur cop per a la nació i Occident: l'"època feliç" acaba amb aquesta mena de càstig bíblic.

            Després del zènit espiritual de l'època Llull tenim dos casos significatius: Anselm Turmeda que es fa musulmà (l'apostasia) i més tard Vicent Ferrer que representa l'integrisme (en un context post-Pesta Negra).
            
            Joan II (finals del s. XIV), comte-rei que morí assassinat, presenta ja una Cort plena de corrupció, i coincideix amb escriptors renaixentistes probablement ateus com Bernat Metge.

            Al 1516, el Vaticà, espardalusiat per l'extensió de l'Ameríndia i el poder de la Monarquia hispànica, li concedeix el dret (evidentment no bíblic i fins i tot no canònic) de nomenar bisbes.
            La pràctica totalitat dels bisbes als PPCC durant els Habsburgs són forasters i, sobretot amb els jesuïtes, comencen els primers intents de castellanització del poble, de moment molt limitats.

            Hi ha brots de protestantisme, no molt nombrosos però sí una mica pertot, que són esclafats per la Inquisició.

            1610: Amb l'expulsió dels moriscos, el cristianisme com a senyal identitari decau.

            Després de la Guerra de Successió, la castellanització és obligatòria, també a l'Església catòlica.
            Es ací on deu començar més radicalment la secularització de part de la societat catalana, que augmentarà després de la Revolució francesa i els moviments liberals.

            Amb les carlinades, mentre el bisbe Torras i Bages proposa el catalanisme tradicional com a pont de superació de la guerra civil, Almirall contraproposa un catalanisme republicà i laïcista.

            La burgesia catalana, generalment més de dretes que cristiana, no es fa càrrec de les injustícies socials, això alimenta l'anarquisme.
            Una església que no té gaire accès al món obrer i que depèn de l'Estat és la víctima propiciatòria que l'Oligarquia espanyola deixa en mans de la plebs cristianòfoba (1936) per tal de tindre màrtirs i refer-se ideològicament a base de nacionalcatolicisme: 20.000 catòlics i un 40% del clergat assassinats en territori republicà.

            Els intents d'imposar el nacionalcatolicisme no tingueren gaire èxit i el Vaticà II no tingué tot l'impacte positiu esperable perquè la terra ja s'havia fet agra, i el marxisme ja campava entre estudiants i obrers.
          • catalàamallorca 37.748 6 15 👍 13.027
            Qui diu 100 diu 200 o 300. Era una societat tant cristiana com ho era la castellana, dir que l'imperi mediterrani es va perdre per la descristianització dels catalans és una patada a la història.
            • Hanzel und Gretyl 4.688 9 457 👍 1.084
              No li trenques el discurs. Pobre xic, que fa peneta.
            • Gínjol 12.932 2 161 👍 4.161
                Això no és cert.

                Te n'he fet un resum cronològic de l'evolució.
                Evolució històrica que segur que tu no coneixies gaire.

                La Cort de Joan II Amador de Gentilesa ja era una casa de putes plena de corruptes i de gent descreguda, fins i tot el rei morí assassinat i ni aclariren mai el crim. Ho pots llegir en cròniques i llibres de l'època.
                El càstig final de la decadència moral catalana fou la pèrdua de la Dinastia catalana, ja que Martí l'Humà no deixà fill directe.

                Els catalans han estat tradicionalment un poble comerciant i, perdut l'Imperi, encara més però viatjant menys, això els féu més provincians. Per això ara és un poble tan provincià, encara que es pensi que no perquè veu passar molts guiris.

                Els catalans estiguèrem descristianitzats a base de segles de massa predicacions en castellà que la gent entenia poc.

                Com a anècdota, aquella vella valenciana que, recitant el Credo de cor, en lloc de dir "prometo nunca más pecar" deia "prometo én un cabàs pegar". Ja veus quin nivell de "cristianisme popular".
              • catalàamallorca 37.748 6 15 👍 13.027
                Que si, que si, que ara resulta que els catalans es van descristianitzar al segle XV. El que s'ha de sentir per favor. 
              • Lepid 1.193 2 👍 432

                Ni decadència ni polles, Martí l'Humà no va deixar descendència perquè o va morir combatent a Sardenya contra els independentistes (el seu fill Martí el Jove) o no va passar de la infantesa (dos fills mes), un fet bastant comú ja que sense medicines la mortaldat infantil era molt elevada. La mala fama que té es a causa dels Trastamara que els van succeir, que van fer i desfer (al cap i a la fi controlaven el relat) per a deslegitimar la figura del rei anterior.

                I no diguis animalades barrejant el cristianisme i la "espiritualitat" amb la historia. Els Trastamara, com a dinastia d'origen bastard, que havia pujat al poder a Castella per un regicidi i que posteriorment va donar suport a un Antipapa, per no dir que els Reis Catòlics es van casar sense consentiment papal (eren cosins i per tant feia falta el consentiment del papa), van acabar creant una estructura de poder d'abast Imperial que avui en dia ha acabat essent Espanya.

                • Gínjol 12.932 2 161 👍 4.161
                    Llegeix-te, per exemple, Arnold Toynbee, un dels majors historiadors i filòsofs de la Història, abans de pontificar amb tant de despotisme.

                    "Enfoquem i interpretem la història de les civilitzacions no pas des del punt de vista de llur propi destí, sinó de l'efecte que exerceixen en la història de les religions.
                    La idea pot semblar nova i paradoxal, però, al capdavall, aquest és el mètode d'enfilar la història basat en la col·lecció de llibres que anomenem la Bíblia (... ) trobarem la resposta en la veritat que la religió és una activitat espiritual i que el progrés espiritual és trobat subjecte a una llei proclamada per Esquil en un parell de mots: pathei máthos, aprenem a través del patiment... En aquesta perspectiva hom podria considerar el cristianisme com el punt reeixit d'un procès espiritual que no sols, sobrevisqué successives catàstrofes seculars, ans n'extragué la seva inspiració acumulada”
                    (“Estudi de la Història”, Arnold J. Toynbee, 1889-1975, historiador anglés amb destacats deixebles catalans).

                    Els paisos avençats han estat afaiçonats per la lectura bíblica, que a ca nostra ha mancat en gran part o totalment durant segles https://bracosoberts.wordpress.com/2016/10/04/orfes-de-la-biblia/ d'on es desprèn la barbàrie que impera al Racó, per ex., i la falta de democràcia a l'Estat espanyol.
                    Els Estats governats per ateus i que declaren ser ateus són SEMPRE dictadures criminals amb gulags i policies polítiques.
                    I les Repúbliques que hem tingut han estat sumament inestables i volàtils: eren dutes sobretot per maçons i descreguts.

                    La Història no té volta de full, sols que l'orgull i el prejudici no us hi permeten veure.
                    Ja us ho fareu: qui vol descarrilar al final descarrila.
                    Sols que poseu en perill la societat sencera.
                    La capurrederia sempre té el seu càstig.

                    “Les civilitzacions no moren pas per homicidi, sinó per suïcidi” (Arnold J. Toynbee).

                    Arnold J. Toynbee, mestre i inspirador d’en Batista i Roca i d’en Jordi Ventura, descriu ben agudament els dilemes de la decadencia ("Estudio de la Historia", Alianza Editorial).

                • Gínjol 12.932 2 161 👍 4.161
                    Sobre el final del Casal de Barcelona, algunes dades:

                  1406-1407: El segon fill de Martí el Jove també viu poc i mor abans dels 8 mesos.

                  26.6.1407: Jaume d'Urgell esdevé cunyat del rei català i possible successor, en prendre per muller la infanta Elisabet, filla menor del Cerimoniós.

                  1407: Punt àlgid de la violència al Regne valencià: el governador del reialme, en Ramon Boil, és assassinat en una plaça de València per quatre genets, en resposta a una baralla anterior de son germà contra Berenguer de Reixac i Joan de Pertusa. Aquests dos son escapçats i Felip de Boil perd el puny.

                  Plaga de llagosta al Regne valencià.

                  1408: Jaume d'Urgell és nomenat lloctinent general d'Aragó.

                  La situació financera de Mallorca és angoixosa, el Consell menor ha d'aprovar augments impositius.

                  15.7.1409: Martí el Jove emmalalteix de febres infeccioses.

                  25.7.1409: Martí el Jove, l'hereu de l'Humà, mor a Càller (Sardenya). Deixa un fill (Frederic) i una filla, ambdós bords de dues amants sicilianes.

                  El Casal de Barcelona queda sens hereu oficial, tot i que Sicília queda reintegrada a la Confederació.

                  7.1409: Comencen les bandositats a Sicília fins a 1412.

                  Estiu.1409: L'Humà acull els dos néts bords a la cort, però no gosa legitimar-los. El Papa Luna sosté el monarca en la idea de legitimar Frederic.

                  França abandona definitivament al Papa Luna, el qual es refugia al Rosselló per uns mesos.

                  17.9.1409: Fan casar el comte rei, de 51 anys, amb la jove i bella noble catalana Na Margarida de Prades, de 21 anys. Sembla, però, que el rei és impotent.

                  Mor a Perpinyà Francesc Eiximenis, essent bisbe d'Elna i patriarca de Jerusalem.

                  1409: Jaume d'Urgell és confirmat com a lloctinent general d'Aragó, però no pot pacificar les bandositats aragoneses i dóna suport als Luna contra els Urrea.

                  El frare Jofre Gilabert suggereix de bastir un Hospital de folls.

                  Caresties i rebrot epidèmic al Regne valencià.

                  20.2.1410: Lletra del rei a Pere de Torrelles, on explica que ha format una comissió de 10 doctors en dret, presidits pel "Papa" a fi que li aconsellin "si em poden heretar aprés nostres dies lo dit don Frederich".

                  Hivern 1410: El rei, malalt i angoixat, tramet cartes notarials als jurats de sos dominis a fi de ser assessorat sobre qui volen com a successor. Molt estranyament, però, els delegats no hi arribarien mai. No gosa legitimar Frederic, i Jaume d'Urgell té massa enemics.

                  31.5.1410: Cap a les tres de la tarda li fan una confusa pregunta al voltant de la Successió (si vol que cerquin el Successor més just), ell respon amb el seu darrer mot: "Hoc!" (sí).

                  A mitja vesprada mor sense hereu definit. Ses despulles jeuen a Poblet.

                  6.1410: Mort el rei, les institucions del Principat, les úniques operatives, prenen les regnes de la situació, però sense prendre cap decisió útil per a la nació catalana.

                  1410: El comte d'Urgell, que no havia pas estat nomenat hereu per tenir poderosos enemics (els Urrea, els Centelles) vindica la corona com a cunyat del rei i besnet del Benigne.

                  Carestia i rebrot epidèmic al Regne de València i el Principat.

                  Ca. 1410-1412. Bandositats valencianes entre els Centelles i els Solers.

                  18.9.1410: El regent castellà, Ferran de Trastàmara, conquesta a Granada la ciutat d'Antequera, punt clau, gesta que té gran ressò internacional.

                  30.9.1410: Fernando, ara d'Antequera aprofita el rebombori per a reclamar sos "drets" com a net del Cerimoniós: sa mare n'era filla, però per acord, quedava descartat qualsevol dret successori a la Confederació.

                  9.10.1410: Com que a València i Aragó segueixen els bàndols irreconciliables, els principals pretendents a la Corona envien llurs ambaixades al Parlament català:

                  *Lluís de Calàbria, és el candidat de l'oligarquia, dels antiurgellistes, de la vídua francesa de Joan I (àvia seva).

                  *Jaume d'Urgell, dels Luna i de l'Aragó vell, dels Vilaragut i gran part del Principat.

                  *Pretenents mancats de suports interiors: Alfons de Gandia, i el d'Antequera.

                  11-1410: El d'Antequera actua: escampa tropes castellanes al llarg de la frontera amb Aragó i València, inicia negociacions amb França (tradicional aliada de Castella i interessada en el plet a través de Lluís de Calàbria i d'Anjou), mira de guanyar-se les simpaties dels antiurgellistes i presenta sa candidatura amb moderació per no alçar recels.

                  (...)

    • Kevin Durant i Lleida 3.201 1 620 👍 1.861
      Normalment sí, però en molts casos és postureig pur i dur. 
  • Gínjol 12.932 2 161 👍 4.161
      A què ens conduirà la Ciència en mans d'Estats abusius i de corporacions sense escrúpols?
      (Per això els ciencinazis -la mà propagandística d'aquestes màfies- volen mitificar i absolutitzar tant la ciència, però l'aplicació de la ciència té una dinàmica pròpia, ben perillosa en molts aspectes. Demagogs engalipant ignorants):

    https://pbs.twimg.com/media/DUvn_wTWkAAm2Vt.jpg


    https://pbs.twimg.com/media/DUvoFYWXcAAGMHt.jpg


    https://pbs.twimg.com/media/DUvoDPhW0AMQIE2.jpg

    • Toni Montagutí 31.611 7 25 👍 19.443
      Gínjol, ja sé que la teva fe és molt forta, però després de llegir tot el fil i les teves intervencions, haig de dir que m'has fet patir, havent de discutir a tort i a dret. Realment m'admira la teva capacitat de resistir qualsevol invectiva. Jo no hauria pogut. 
      • Gínjol 12.932 2 161 👍 4.161
        T'agraeixo ben sincerament aquest sentiment amical, tan atípic al Racó (que es mou normalment entre el sentimentalisme bavejant i el filldeputisme hooligan).
        Com imagino que som de la mateixa edat, hi ha coses que l'edat ensenya, oi?

        Els cristianòfobs del Racó m'han fet aprendre, i m'han fet més fort en llur tírria 
        Però sobretot el Senyor ens guarda i les amistats preguen per la Veritat.

        Els teòfobs també m'han fet comprendre millor per què al PV els cantaven:
        "Català rabut,
        fill de Barcelona,
        no tens diners
        per fer ballar la mona!" 

        Al principi de ser raconaire em resultava més complicat anar responent el mobbing de l'horda, sobretot perquè hi ha una dotzena de cristianòfobs -d'aquests que em voldrien al gulag- que atacaven més o menys coordinats i ensems, d'una manera amenaçant i atravessada.
        Però ara ja he copsat més la volta de les ximpleries que diuen i com rebatre-les ràpidament.
        Com que són de moral no gens noble, que es burlen grotescament d'allò feble mentre que callen davant d'allò brutal (per això la decadència de la nostra nació!) he comprès que allò que han de menester i mereixen és contundència a veure si se'ls desennuvola el seny de nens rebordonits.

        Es palès que no tenen interès per la veritat sinó que els mou l'ego inflat (com si fossin Cristiano Ronaldo) i la rancúnia i, en alguns casos, la ignorància i la ximpleria en versió malcriada i fanàtica.

        https://pbs.twimg.com/media/DVd70B0W4AAm88b.jpg

        La veritat és que ara sovint frueixo apallissant-los dialècticament (és pel bé d'aquests pobres infants abandonats, que també són animalets del Senyor), perquè baixar els fums i estovar la supèrbia sempre és una obra de caritat.
        Els més sorruts ja em van blocar perquè saben que no poden amb el que els plantejo 
        Però ja se sap que la imbecilitat sempre hi torna, i exactament amb els mateixos plantejaments, ja que són fòssils anímics.

        https://pbs.twimg.com/media/DVeAs7jXUAASr_o.jpg


        L'infantilisme primari i engallat no reté dades ni fets, i sempre cau en la mateixa rutina que no atén a raons: Es el camí de la decadència i del subdesenvolupament de la nostra nació.

        No sé si el que els dic servirà per despavilar-los, perquè potser és impossible despavilar un còdol, però qui sap si alguns s'adonaran de com el cau sobre la supèrbia caparruda.

        Al capdavall, si no som pares i amics els qui els fotem el carxot, els els fotran els enemics i els faran molt més mal. Per tant, fotre'ls quatre bescollades dialèctiques és allò escaient.

        I potser un croat dialèctic -que és com m'ha tocat esdevenir en aquest niu de feres-, pot repetir, en petit, algunes gestes de la nostra edat gloriosa:

          “Romperen llances i esventraren cavalls,
        i s’hi conduïen entre ells com si caminassen per un bell jardí”
          (Ramon Muntaner, gran cronista del Casal de Barcelona, en relatar com els almogàvers destrossen la rereguarda dels croats francesos en la victòria catalana del Coll de Panissars, 30·9 a 1·10·1285).

          Gràcies a Déu, els puc trencar les llances i m'agradaria pensar que, si no he esventrat ací cap cavall, hagi esventrat alguna ruqueria raconaire 
          Amèn.

        • Toni Montagutí 31.611 7 25 👍 19.443
          Bon dia.

          Ja saps que de creient no en tinc res. Vull dir creient de cap Déu (ho escric en majúscula perquè sé que ho fas així). Però suposo que també saps que no m'ha agradat mai menystenir les creences dels altres sempre que no pretenguin imposar-se sobre les meves idees. 
          La humanitat carrega sobre les seves espatlles multitud d'horrors comesos en nom de dogmes, religiosos o no, i això és tan cert com que se'n continuarà carregant. 
          Només he volgut mostrar una perplexa admiració per la teva perseverança. 
              • Gínjol 12.932 2 161 👍 4.161
                  No us penseu pas que la meva fe és tan gran, però sí que és ben estable.
                  Des que em convertí no he tingut mai dubtes seriosos: és una relació personal a base de reptes i acció constants.
                  No m'hi avorrit mai, t'ho puc ben assegurar.
                  La gent pot pensar que la vida cristiana és rutinària i ensopida, i potser si es guia pel legalisme ho és, però si et guies per l'Esperit és d'un dinamisme molt engrescador i, perquè ho entengueu millor: molt "divertit".

                  Estic segur que el cristianisme occidental és decadent i el català dels més decadents d'Occident.
                  On hi ha molta fe és on l'església està més perseguida.
                  Quan retrec la cristianòbia, en realitat el mal no el fan als cristians, sinó a si mateixos: aquest és el problema que no entenen o no volen entendre.

                • Toni Montagutí 31.611 7 25 👍 19.443
                  On hi ha molta fe és on l'Església és més perseguida. Exacte. Quan era a les catacombes era una fe de pau, de solidaritat, d'igualtat. Quan en va sortir i va assolir el poder, malament rai. Ergo, el poder no hauria d'haver estat mai cap meta. 
                  • Gínjol 12.932 2 161 👍 4.161
                      Des de Constantí i durant tota l'Edat Mitjana i més enllà fou un acarnissat estira i arronsa entre una Església que volia mantenir la seva independència del Poder polític enmig d'un caos de violència, i a més havia de protegir els seus fidels.
                      El Poder polític sempre ha estat molt golut per controlar-ho tot i encara més les religions, que sempre han mogut tantíssima gent.

                      No és tant que els bisbes i l'Església no hagin lluitat molt contra la intromissió (sobretot durant l'Edat Mitjana, en què els conflictes foren constants), sinó que és molt difícil lluitar contra les Oligarquies armades i que disposen de tots els diners:

                     “Ara, per contra, lluitem contra un acaçador enganyós, contra un enemic adulador, contra l’anticrist Constanci. 
                      Aquest...no ens empresona per a deslliurar-nos, sinó que ens honora en els seus palaus per a esclavitzar-nos; no aplica pas el turment, però té dominat el cor; no talla caps amb l’espasa, però mata l’ànima amb l’or...No combat per no ser vençut, ans adula, per dominar. 
                      Confessa el Crist, per a negar-lo; es preocupa per la unitat a fi que no hi hagi pau; reprimeix les heretgies a fi que no hi hagi cristians; honora els bisbes a fi que deixin de pastorejar; basteix esglésies per a destruir la fe
                      (“Liber contra Constantium imperatorem”, una de les més lúcides i contundents denúncies contra el cesarisme clerical dels governants, 360, Hilari de Poitiers, bisbe).
                    • Toni Montagutí 31.611 7 25 👍 19.443
                      Aquest Hilari ja s'ho veia a venir. No li van fer gens de cas, però. No va trigar pas gaire, l'aparell dominant del catolicisme, a convertir-se en un poder polític poderosíssim, no trobes? 
                    • Gínjol 12.932 2 161 👍 4.161
                        Al llarg de tota l'Edat Mitjana van haver-hi un fum de conflictes amb reis i emperadors sobre qui i com nomenar bisbes (en l'església primitiva els bisbes eren nomenats per la resta de pastors i la conformitat de l'Esperit Sant i dels fidels, és a dir, era un sistema teòcratico-democràtic).
                        Però els reis volien fer dels bisbes uns criats seus, tal com ho eren ja a l'Imperi Bizantí.
                        Va ser un estira-i-arronsa constant.

                        El Papat va quallar no tant per raons teològiques, com diu l'Església catòlica, que són prou discutibles, sinó en un intent de crear un poder centralitzat que pogués plantar cara als caps d'Estat que li disputaven el poder d'organització eclesial interna.
                        Van haver-hi també reformes eclesials internes potents com la de Gregori el Gran.

                        Hi hagué autèntiques persecucions contra el clergat que obeïa el Papa per part de reis europeus, per ex. a França.
                        I la cosa continuà passada l'Edat Mitjana si bé en aquella època sembla que el Papat ja havia donat el cas de la total llibertat eclesial per pràcticament impossible i s'avenia més a pactar amb els poders terrenals.
                        Amb el descobriment d'Ameríndia i la Reforma Protestant la situació es desequilibrà molt a causa de l'enorme poder político-militar dels Habsburgs. El Papa concedí als Habsburgs la prerogativa de nomenar bisbes a canvi de ser "l'espasa de Roma" contra el protestantisme.

                        Encara ara, a causa dels "deutes històrics", Espanya té certes prerrogatives sobre els bisbes (tinc entès que en part són cooptats entre el Vaticà, mètode que s'allunya molt del de l'església primitiva i cau dins el cesarisme). Elements com Rouco o Cañizares canta molt que són agents de Moncloa.
          • Gínjol 12.932 2 161 👍 4.161
              Suposo que Déu ha permès que em faci raconaire per les meves característiques 

              Quan m'hi vaig fer tenia massa bon concepte del catalanam (bàsicament coneixia cristians catalans i gent de la Universitat Catalana d'Estiu) i era molt independentista (des de fa uns 50 anys!), ara potser he acabat tenint-ne un concepte massa dolent.
              Se me n'han anat ja les ganes d'ajudar-vos en la independència, fins i tot.
              Si haig de jutjar pel Racó, estic convençut que no us la mereixeu.

              Es molt trist el hooliganisme i la ignorància pressumptuosa que he vist per ací.
              Què podria sortir de gent així?
              Poc de bo.

              Demanar ajuda a Déu davant tants desastres com hi ha el món, en principi, no és tan difícil, però hi ha molta supèrbia o molta rutina o molta ceguesa, i no ho fa gaire gent, i menys a Catalunya.
              Per tant, el desastre fóra segur.

              Tota la histèria politiquera tan típicament principatina no solucionarà res, és un bucle on el país ha quedat enganxat.
              I us cremareu socarrats. De bell nou. Per no fer les coses bé.
            • Toni Montagutí 31.611 7 25 👍 19.443
              Gínjol, el Racó no representa el país, i ho saps molt bé. Sovint em fa l'efecte que sóc en un món paral•lel, quan hi entro.
              • Gínjol 12.932 2 161 👍 4.161
                  Ja m'ho penso, però el sobiranisme ha acabat essent una mena d'idolatria, de religió política, i això no pot dur a res de bo, perquè suplanta la fe veritable, igual que el nacionalcatolicisme espanyolista sovint la suplanta a Espanya.

                  Al llarg del temps he vist que tant al Principat com al PV hi ha moltes coses mal organitzades, favoritismes, ghettos amb numerus clausus, la "cultureta"... i que això està massa generalitzat. Tota la nació és un cos malalt, i per això està desapareixent.
                  Si ho dius, s'esturrufen i et condemnen a l'ostracisme.
                  Es clar que no volen solucionar res: volen que ens extingim de la manera més discreta possible, sense forns crematoris.
      • Gínjol 12.932 2 161 👍 4.161
          Allò de sempre.

          Sant Tornem-hi!

          Que jo no sóc catòlic. Ni crec en el sistema clerical catòlic. Molt menys en eixos bisbes.


          Però calleu que a molts països musulmans és legal casar-se amb menors de 12 ó 14 anys.
        I que a Occident també hi ha molts musulmans que ho fan d'amagatotis.

          Calleu les trames pederastes de gent de diners d'ací, com la del "Bar España" de Benicarló.

          Calleu les crides progres i feministes en favor de la legalització de la pederàstia.

          Calleu els casos de pederastes d'esquerra o del PP.

          Es a dir, dieu allò que us surt dels ous per atacar de manera unidimensional i esbiaixada.

          No voleu ser justos sinó atacar una creença.

          Com a bons totalitaris odieu més els tolerants que uns altres intolerants contraris molt més perillosos (com les trames pederastes o l'islamisme). I és que el benestar del poble se us en fot.

          Heu fet de la cristianofòbia un cap de turc per desviar les ires del poble cap als perills majors, igual que durant segles s'ha fet amb els jueus o com la casta espanyola fa envers els catalans.
          I és que la cristianofòbia és la marca blanca de l'islamisme i del stalinisme.
  • Raico 378 2 👍 165
    I " Frontiers in Psychology" són classistes a més no poder.

    Signat, un ateu.
  • Fabreu 24 👍 18
    Més intel•ligents, no necessàriament. Que tenen més múscul al cervell per exercitar-lo en comptes de creure's un seguit de faules que els han inculcat, això en molts casos sí. 
  • exili2017 327 👍 191
    Hi ha força estudis que relacionen sentit religiós i esquizofrènia.
  • Foll Usuari sumador 76.622 11 3 👍 38.635
    Això és perquè la majoria de religions s'entesten a vendre històries o llegendes com si fossin realitat llavors qualsevol que estudiï i comprengui uns mínims veu que la cosa no encaixa.

    Si les religions es dediquessin només a intentar marcar la moral o com a guia espiritual potser no hi hauria aquesta relació. Per exemple un astrofísic crec que és més possible que cregui en les ensenyances del budisme que el fet que el món va ser creat en 7 dies, que algú caminava sobre l'aigua o que va ressucitar.

    Llavors si la religió (i parlo de la cristiana perquè és la que conec) no acaba de definir què vol ser o en què s'ha de creure i en què no és normal que si l'exigència és creure's tot el pack la gent raonablement intel·ligent no ho faci.

    Els amics que tinc que són creients i raonablement intel·ligents ho són d'aquella manera diuen "bé no crec en la majoria de coses que posa la Bíbila ni en miracles però crec que Déu és tot lo bo que hi ha en nosaltres". Fins i tot la gent que vol creure ha de buscar justificants...

    No és el meu problema, però si jo fos de la comunitat religiosa el que faria seria admetre obertament que la bíbila no s'ha d'interpretar de manera literal i que la religió intenta purament ser una guia espiritual "per fer un món millor". Això faria compatible que gent raonablement intel·ligent hi creiés.

    Ara si t'has de creure que a l'antiguitat hi havia un Déu que interactuava directament amb les persones i obrava miracles visibles i comprovables que desafiaven les lleis de la física però que en els temps moderns ha deixat de fer grans miracles per passar a aparèixer en taques a la paret a Cuarto Milenio, doncs això evidentment a qualsevol persona formada li costarà molt d'empassar-s'ho.
    • Bowie F 6.206 2 345 👍 7.310
      La religió catòlica és una guia moral i espiritual. L'encarregada d'estudiar el món material és la ciència. Ningú en l'Església catòlica interpreta els miracles de manera literal. Ni tan sols l'infern o el purgatori existeixen de manera literal. Es tracta d'al·legories que volen trasmetre al conjunt de la població (des del pastor analfabet al rei) missatges senzills: comporta't bé en la vida terrenal si no vols que el teu esperit pateixi un cop mort el cos. I val a dir que el nostre país i occident en general hagués estat i seria molt pitjor si tots nosaltres no tinguéssim aquests missatges tant arrelats en la nostra cultura i gravats a la nostra ment.

      El perill bé quan una tendència interpretativa nociva es fa amb el control de l'Església. Si en comptes d'un Papa jesuïta que va pel món predicant el pitjor de la seva Ordre, tinguéssim a un Papa que s'encarregués de popularitzar l'Escola de Salamanca, ens haguéssim estalviat desenes de règims comunistes arreu d'Amèrica Latina.
      • Foll Usuari sumador 76.622 11 3 👍 38.635
        Llavors Jesucrist va ressucitar o no? Jo no he vist mai a un capellà o cap persona de l'entorn religiós negant-ho o dient que s'ha d'agafar en pinces.
        • Bowie F 6.206 2 345 👍 7.310
          Preguntar si Jesús va ressucitar és com preguntar com s'ho feien els tres porquets per construir una casa.

          És allò de mirar el dit en comptes de la lluna.
          • Foll Usuari sumador 76.622 11 3 👍 38.635
            Per mi és una pregunta clau. 

            Crec que la major part de la comunitat religiosa ho creu seriosament.

            I per mi aquí rau la diferència, no és el mateix que em diguin "venim a impartir moral" que no que pretenguin que em cregui certes coses. 

            Per mi no és el mateix tractar les ensenyances de Jesús com si fos Ghandi que tractar-lo com si fos un semidéu capaç d'obrar miracles i posat en aquest món per Déu en persona.

            Si és el segon cas, que em convencin, llavors sí que tindrà sentit pregar i portar una vida religiosa.

            Si és el primer cas i Jesús era una persona normal, em puc llegir els seus missatges com si em llegeixo un llibre de la vida de Ghandi però no serà més rellevant a la meva vida que qualsevol altre personatge de la història.

            Per tant és clar que sí que és rellevant la pregunta. Jesucrist va ressucitar? És com preguntar: què m'he de creure de la Bíblia, què és veritat i què no? És tot llegenda/mite?
            • Bowie F 6.206 2 345 👍 7.310
              Milions de persones al llarg de la història han nascut, els han ensenyat el catecisme de petits, han anat a missa de grans, i finalment han mort, sense haver après l'orígen i el perquè de les ensenyançes que els transmetia el pàrroc. I tanmateix, aquests senzills missatges, que amaguen una complexitat enorme al darrere, els ajudaven a tenir uns valors en el seu dia a dia. Una de les característiques genials que té el catolicisme és que són iguals de catòlics la dona analfabeta que treballa netejant escales, i el teòleg que s'ha passat tota la vida estudiant les escritures.

              (De la mateixa manera, a milions de persones els ordinadors els ajuden a fer la seva vida més fàcil tot i no tenir la menor idea de hardware i software)

              El cristianisme s'ha d'entendre com una matriochka. El que t'ensenyen a missa és la capa exterior. Als ateus moderns (que de ben segur tenen un CI inferior als religiosos dels quals parla l'estudi), els encanta creure que "ridiculitzen" la religió quan posen en dubte aquesta capa exterior. Els únics que queden en ridícul són ells.

              Per tant, si tan intrigat estàs en saber si Jesucrist va ressucitar o no, pots cercar llibres de teologia cristiana i esbrinar-ho. Si d'una cosa pots estar segur és que qualsevol tema que se t'acudeixi ha estat argumentat i contraargumentat mil i una vegades en l'Església. Perquè ens entenguem, si vulguessis saber sobre ateïsme, on més bibliografia trobaries és a la biblioteca d'una facultat de Teologia.
              • Albufaire 2.305 1 762 👍 2.995
                Lo que expliques de la matriochka o de que són iguals de catòlics una analfabeta que un teòleg funciona igual per a quelsevol ideologia. I és veritat que els progres i els ateus titllen d'ignorants als religiosos, però no més que els conservadors als esquerrans.
                • Gínjol 12.932 2 161 👍 4.161
                    Pots trobar tant ateus com creients ignorants o no, i igualment conservadors i esquerrans.

                    En tot cas, deia Einstein que "tothom ignorem moltes coses": és moltíssim més allò que ignorem que allò que sabem, per tant cal ser molt prudent per a fer afirmacions radicals i "conclusions finals".

                    La diferència entre el més ignorant i el més intel·ligent i culte dels humans és ínfima si la comparem amb el que ignoren l'un i l'altre de l'Univers sencer i encara de les ciències humanes conegudes.

                    “Ha complagut Déu que les veritats divines no se n’entrin dins el cor a través de la comprensió, sinó la comprensió a través del cor”
                    (Blasi Pascal, 1623-1662, científic, savi i escriptor catòlicobíblic occità).

                    "Feliços els qui creuen sense haver vist" 
                    (Evangeli de Joan 20, 24-29).

              • Gínjol 12.932 2 161 👍 4.161
                  Lleó Tolstoi explicava també el cristianisme en el sentit que tu ho has dit aquí https://renewalrenovacion.wordpress.com/2017/06/14/larrel-de-lamor/
                  I, també com tu dius, qualsevol pot ser cristià: des d'un cantant famós de punk a una actriu porno
                https://bracosoberts.wordpress.com/category/cristianisme/testimonis-de-convertits/
                  Jo mateix no tenia planificat de convertir-me: ni ho pensava. Va vindre i punt.

                  Es ben comprensible que els ateus pensen com pensen, fins i tot que es posin nerviosos contra els cristians.
                  Per això Jesucrist ens digué que havíem de pregar i estimar els nostres enemics, malgrat tot.
                  Parar l'altra galta o fer-los bé és una manera per trencar una mica la costra inevitable de prejudici que tenim quan som descreguts, ja que l'Esperit de Déu no sojorna en ells i ho miren tot amb ulls purament materialistes i terrenals.

                  El que passa ací al Racó és que sol haver-hi massa histerisme i hooliganisme i sovint no volen ni escoltar raons.
              • MLC 9.329 4 229 👍 7.338
                Acceptant la idea de les matriochka, justament per mi és un punt negatiu al jutjar el cristianisme. Els cristians han disposat dels cervells més brillants dels darrers 2500 anys per tal de tapar forats. Cada  contradicció, cada disbarat, cada bestiesa de la bíblia ha estat examinada per davant i per darrera fins trobar explicacions i arguments per fer-los acceptables al raonament i la lògica. 

                I dic 2500 i no 2000 perquè els cristians van apropiar-se del millor pensament grec i romà per vestir el ninot hebreu de la bíblia amb vestits de seda.

                Però si rasques i mires directament la bíblia, especialment l'antic testament només veus una manera de veure el món salvatge, cruel, fanàtica. El déu d'Israel és més dolent i menys missericordiós que el pitjor jihadista armat amb un cinturó d'explosius. No li  importa matar a qui sigui i exigeix una ridícula adoració com si fos un reietó amb taparrabos. 

                Si el cristianisme hagués perdut, els mateixos savis i doctors haurien vestit el ninot de Jupiter o d'una vaca sagrada amb igual eficàcia, però falta de vinculació amb la realitat.




                • Bowie F 6.206 2 345 👍 7.310
                  On tu veus gent "tapant forats" jo veig una comunitat humana (i que per tant de vegades s'equivoca) que ha anat bastint una moral molt profunda però alhora molt senzilla, a partir de la qual es crea el terreny d'on sorgeix la millor civilització de la història de la humanitat, que és la civilització occidental.

                  I sense la Bíblia com a base, amb l'Antic Testament per una banda i el Nou Testament per l'altra, hagués estat impossible bastir aquest gran edifici.
                  • MLC 9.329 4 229 👍 7.338
                    Però justament això demostra que és una activitat humana i que si el missatge cristià va millorant amb el temps és perquè els seus origens tenen poc de morals o divins i jo diria que poc hi ha de menys cristià que el déu de l'antic testimoni o dels inquisidors. 

                    La majoria  del que pot tenir de bo el cristianisme del segle XXI no hi era al segle XII. Si ens anem a temps de Moises, un 99%. I això, tractant-se d'un discurs basat en la paraula d'un déu revelada als homes fa 4000 anys diu molt poc. 

                    Imagina't que els asteques haguessin mantingut la seva religió i l'haguessin adaptat als nous temps com han fet els cristians. Avui ens parlarien de pau, d'amor, de respecte als drets humans i de matrichkas, però tothom sabria que els seus origens estan en el culte a un déu sanguinari que exigia sacrificis humans i la pràctica del canibalisme. 

                    Doncs el cristianisme es basa en un déu que exterminava pobles sencers, que cremava als discrepants, un clergat que era el major propietari d'esclaus de l'estat espanyol quan es va produir l'abolició, etc. 

                    Justament no és que els humans hagin comés errors i malinterpretat el missatge judeocristià de pau i amor, sinó que els homes han introduit la pau i amor en un missatge bàrbar i cruel. 
            • Gínjol 12.932 2 161 👍 4.161
                No ho enteneu:
                La moral és, si de cas, un resultat del cristianisme, però ni és la causa ni és el rovell de la fe.

                L'Evangeli és per als immorals perquè Jesucrist vingué "a buscar pecadors".

                “La moralitat no et salvarà de l'infern, únicament et salvarà de la presó”
                (Charles Haddon Spurgeon, 1834-1892. famós predicador baptista britànic).

                Quant a la creença, et ve quan "naixes de Dalt (o de nou)" i llegeixes la Bíblia o l'escoltes. Un creient no fa cap esforç especial per creure allò central del cristianisme que, grosso modo, ve al Credo.

                Ara bé: no seguir la "moral" cristiana usualment et durà també a no creure en Déu: hi ha una interrelació.
                Normalment els qui hi creuen, si fa no fa, la segueixen, fins i tot sense saber-ho o pretendre-ho.

                De tota manera les coses no són tan clares i objectives com les pensem en la nostra percepció natural pels sentits:

              http://www.librujula.com/actualidad/1700-en-yo-no-soy-mi-cerebro-filosofia-de-la-mente-para-el-siglo-xxi-markus-gabriel-defiende-una-conciencia-mas-humana-y-menos-anatomica

                 “La llei dels grans nombres entra en joc, i tots els nostres fenòmens no són més que fenòmens encobridors, llei resultant, a la nostra escala, d'un nombre immens de fenòmens moleculars i electrònics que escapen a la nostra observació”
                (Pierre Lecomte du Noüy, 1883 -1947, biofísic i filòsof parisenc).

                 El món pot ser una il·lusió, un holograma
              https://es.noticias.yahoo.com/blogs/astronomia-terricolas/stephen-hawking---somos-el-producto-de-perturbaciones-cu%C3%A1nticas-del-universo-primigenio-095740849.html


               
          • Gínjol 12.932 2 161 👍 4.161
              De tard en tard apareixen notícies de gent que "ressuscita". Si realment ho fan o és alguna malaltia estranya que els feia aparèixer com a morts és cosa que, si de cas, s'havia de veure.
              O també...https://es.noticias.yahoo.com/los-medicos-registran-una-actividad-cerebral-inexplicable-diez-minutos-despues-de-que-el-paciente-muriera-094730255.html 

              Quan la fe t'arriba creus també en la ressurrecció de Jesús.
            https://www.youtube.com/watch?v=GPgLP4oLP8M&feature=colike&btz99=2208114430  
              Naturalment, és un do de Déu: el té NOMÉS aquell a qui li és concedit.
              "Lo primer és a prouar Déus esser... e esser resurrecció" diu Ramon Llull.

              Òbviament que algú, ja mort, ressusciti no és cosa objectivament convincent, tanmateix hi ha una dinàmica entre Amor i Infinit i un Déu assassinat per la maldat humana que prepara el terreny també a creure-ho i es fa efectiu sense cap esforç especial més per part d'aquell qui hagi "renascut espiritualment" o "nascut de Dalt" (Joan 3,3).

              “Pasqua! Des d'aquell dia sabem que la mort no mata”
             (Raoul Follereau, 1903-1977, periodista, filàntrop i escriptor francès).

              Tot plegat és vitalment molt transformador i ací rau el dinamisme social subsegüent:
              La reacció vital segons Arnold Toynbee https://bracosoberts.wordpress.com/2016/05/10/el-cas-psiquiatric-del-col%C2%B7lapse-caracteriologic-dels-catalanoparlants-03-la-reaccio-vital-segons-toynbee/

                “(La meva acció revolucionària
            per la fe en la resurrecció dels morts
                     va dir el comunista francès
                     expulsat del partit)”
              (“Versos del Pluriverso”, 2005, d’Ernesto Cardenal Martínez, *1925, teòleg de l'alliberament, poeta i polític nicaragüenc).  

              “L'amor, és a dir Déu”
            va escriure Sandino.
              “El comunisme d'amor”
            (A. C. Sandino )”
              (“Amb Martí Mirant les estrelles”, a “Versos del Pluriverso”, 2005, d’Ernesto Cardenal).

      • Gínjol 12.932 2 161 👍 4.161
          Tota la vida és un seguit de petits miracles, i, ocasionalment, algun de més xocant.

          Allò que passa és que la gent viu encegada de materialisme, un embolcall fomentat pels mass-merda.
    • Gínjol 12.932 2 161 👍 4.161
        Déu segueix interactuant amb les persones.
        I intervé en la Història: allà on la gent l'obeeix hi ha llibertat i prosperitat, allà on no hi ha opressió "perquè allà on hi ha l'Esperit del Senyor hi ha llibertat".
        Per això Catalunya està oprimida.

        Us passeu la vida queixant-vos. Inútilment.
        Inventant tota mena de martingales polítiques i electorals.
        I què?
        Vuits i nous i cartes que no lliguen!

        Que vosaltres no vulgueu interactuar amb Déu perquè "la foscor no el va rebre", ja és una altra cosa.
        Es la vostra llibertat, una llibertat certament captiva al mal.
        Cadascú tria la misèria que li ha de vindre: és misèria auto-atorgada.
  • Joanot47 1.663 2 936 👍 396
    Per ací hi ha un que diu que l'església sempre ha estat al costat dels catalans i que no ens els mereixem. Mentida. L'església sempre ha estat dividida en dos bàndols ací i a Filipines. Dins l'església catòlica sempre hi ha hagut partidaris i detractors de qualsevol causa social sorgida, llevat de de les idees socialistes fins ben entrat el segle XX. Excepcions a aquesta regla n'hi ha hagut, però jo he pogut comprovar a registres eclesiàstics partidaris de per exemple els maulets, fins i tot durantuna generació despres de la desfeta de la guerra de Successió, al costat d'altres, palmers del poder, que hi haurien anat molt i molt més lluny en la repressió. El que si ha fet l'església és permetre que els distints sentiments i preferències dins 'la plantilla' pogueren conviere sense (massa) problemes, jugant-hi a dues bandes, no fos que el pastís es capgirara... protegint els estudiosos 'culturalment disconformes amb el poder' de dins l'església o políticament disconformes, però sempre oficialment i majoritària amb el poder establert, per acatament o amb tota l'eufòria de l'arribisme.

    D'altre costat, l'obediència papal, normalment, sempre ha portat aparellada una obediència a les idees de Gal·lia (França) i Espanya (Hispania) com a conceptes territorials, que han estat 'promocionats' per francesos (el nord de 'França') i castellans (al centre de la península), encara que pel que fa als bisbats i arquebisbats, les divisions normalment han anat en alguns llocs en favor de aplegar els membres de comunitats lingüístiques. Però també encara, les divisions eclesiàstiques han fet molt per portar el castellà a zones que no eren originàrament castellanoparlants, i ací n'han jugat un paperot important els plans i suggeriments del poder central.

    Si prenem el cas del Papa Luna, és normal que defensara els subdits que encara el reconeixien, com catalans i castellans, que és evident que tenien ja els seus ulls posats sobre la Corona d'Aragó i una futura Unió Dinàstica. És curiós que els avalots militars i civils dins la Corona d'Aragó són, d'abans del Compromís de Casp, intents de la Corona de Castella per fer-se amb territoris al Regne de València o per atacar els interessos de la Corona, i després per donar suport al interessos de la Corona de Castella i els seus aliats dins la Corona d'Aragó. La intromissió dels germans Ferrer (Bonifaci i Vicent, sobretot el darrer, una gran estrella de rock de les prèdiques de conversió i reafirmació cristiana) a favor de l'acord anomenat Compromís de Casp, va ser decissiva, així com la del Papa Luna, que veltlava pels interessos aragonesos en general, és clar, però també dels dels castellans, que eren l'altre suport internacional del papat de Benedicte XIII... D'ací el suport decidit del papa aragonés per Fernando de Antequera, intentant que Castella es posicionara i se'n mantinguera pel papa Luna durant el Cisma.

    Això, per exemple aconseguí que la Cort saragossana es descatalanitzara però també es desaragonesitzara, arribant a ser la primera zona de castellanització de la Cort a partir del segle XV, amb l'arribada de colons i immigrants per exemple sorians (i d'una Cort aragonesa presa per cortesans i famílies castellanes emparentades o properes a la nova dinastia, i també navarresos després de la conquesta del Regne de Navarra pel Ferran II.

    Si tenim en compte que la Serrania Aragonesa (de Daroca cap al sud, i això inclou quasi tota la província de Terol), el Maestrat valencià i aragonés i part de la valenciana eren pobladas tant per aragonesos com per catalans i occitans -que mantenien la seua llengua- en diferents percentatges (la població aragonesa, malgrat l'enormitat del territori, no era massa nombrosa, però si majoritària a la part més propera a l'Aragó, al costat del element poblacional morisc), i que la Saragossa de la Cort dels del Casal de Barcelona, és molt que possible que fos bilingüe, l'arribada de la Casa Trastamara va significar l'ensorrament de moltes coses, entre elles de l'expansió cultural i lingüístic dels catalans, que ja passaren a ser aragonesos i a parlar castellà a partir d'aquelles dates, per ser la llengua del rei que els interessos de l'església havien apujat al tron.

    L'església va ser i és una potència política cada vegada menys poderosa. Però sempre ha vertlat pels seus propis interessos mundans i de domini sibilí sobre tot Occident. El que hi ha ara, l'església hi ha participat en sentit positiu i en negatiu... però és en bona part el resultat de les seues intrigues.

    • Gínjol 12.932 2 161 👍 4.161
        Molts ateus bufetegen els bisbes reaccionaris, injusts i espanyolistes...a la cara de simples cristians, fins i tot a la cara de cristians d'esquerra i independentistes.
        Gent de matís i seda, aquesta colla!
        Una malícia encegada, certament, que mostra el nivell que tenen, llur "sentit de la justícia" i eixa ràbia indeterminada i abstracta que fa que, quan hi ha qualque cataclisme com al juliol del 36 allò primer que se'ls acut és afusellar sense cap garantia jurídica milers de persones per pensar distint o per tindre una simple creença.
        Això els qui es fan dir "amants de la llibertat"!

        Han parlat tant de "guerres de religió" que acaben fent "guerres d'antireligió".
        Per culpa d'aquells psicòpates i borinots de la FAI i cia, les potències i opinió pública occidentals foren encara més negatives a donar cap suport eficaç al bàndol republicà.

        L'Església, amb tots els seus defectes, que són molts, i totes les seves virtuts (que amagueu sistemàticament) és la mare de Catalunya  https://bracosoberts.wordpress.com/2017/12/08/lesglesia-catalana-ha-estat-i-es-molt-mes-patriotica-del-que-mereixien-els-catalans/ 
        I a una mare, se l'estima o respecta, en alguna mesura, malgrat allò dolent que hagi pogut fer, cosa que l'abundosa horda catalana de cristianòfobs no fan.
        Es un odi furibund i unidimensional, sense cap consideració a l'ajut social, les declaracions a favor dels drets dels catalans, etc... que ha fet contínuament l'Església de Catalunya.
        Són cristianòfobs tots aquests o són provocadors espanyols?

        Estic donat de baixa de l'Església Catòlica, no sé si me n'hagués donat de baixa formalment d'haver viscut al Principat.
        No em considero ni catòlic, però els fets històrics no tenen volta de full.  

        L'esquerra catalana, dissortadament, sol ser intolerant, mesquina, hater i moooolt injusta i desagraïda.
        De veure com actua des de fa uns 25 anys cap ací se me n'han volat les esperances en ella i també que pugueu tirar endavant la independència, perquè allò maligne difícilment pot fruitar res de bo ni d'alliberador.
       
        A més de tot això, l'esquerra en general (també l'espanyola i l'occidental) està avui dia hormonada amb subvencions del Sistema i profundament burocratitzada.
        Es una inutilitat, per això ni els obrers solen votar-la gaire: fins i tot ha aconseguit que a l'Estat espanyol la classe obrera voti PPsoe i a França Lepen. Tot un rècord de subnormalitat.

        No sols és injusta sinó ruca (estupidesa i maldat solen anar de la maneta), ja que empaita i espanta gran part de l'electorat (cristià) tot empentant-lo cap a la dreta, quan almenys un terç dels cristians solen ser esquerrans, si no més.
        Aquests esquerrosos menjacapellans: una colla d'irresponsables diplomats amanits amb un fanatisme obtús i malèvol.
      https://bracosoberts.wordpress.com/2016/08/02/psicologia-col%c2%b7lectiva-i-el-politicament-correcte-per-desagnar-el-vot-progressista/https://bracosoberts.wordpress.com/2017/08/04/cristianisme-i-ideologies-politiques/


Publicitat

Fòrums

  • 9.088.927 missatges
  • 214.037 temes
Fixa la barra dreta
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums

Fils
més votats

Accedeix als fils més votats
Publicitat