Fòrum

Terrassa permetrà que les dones puguin baixar més a prop de casa en el bus nocturn

maori 11.592 2 172 👍 5.249

A Terrassa, està a punt de posar-se en marxa una iniciativa que vol reduir el risc d'agressions a les dones.

Les nits de divendres i dissabtes, les dones podran demanar baixar del bus nocturn entre parades per escurçar el camí fins a casa seva.

La iniciativa ha estat molt ben rebuda per les usuàries.

La mesura es va aprovar arran d'una proposta de la CUP, que l'ha consultat amb usuàries i sectors feministes.

La proposta és similar a la que s'acaba d'aprovar a Bilbao. L'objectiu és el mateix: que les dones se sentin més segures.



http://www.ccma.cat/324/terrassa-permetra-que-les-dones-puguin-baixar-mes-a-prop-de-casa-en-el-bus-nocturn/noticia/2833968/ 

Respostes

Configuració
    • EPS 58.080 12 7 👍 7.306
      assumir els drets dels homes, també s'han d'assumir els riscos que pateixen els homes

      És una cosa que sempre he defensat, i no només en aquest tema sino en tots els àmbits de la societat.
      Tinc aquesta sensació amb tot això, al final s'acaba tractant a les dones com si fossin menors d'edat.
      • JNS 3.850 12 527 👍 1.272
        El que passa és que elles no volen igualtat sinó una cosa feta a mida, per ser igual que els homes només en allò que els interessa però ser desiguals en allò que els interessa, és a dir, mantenint alhora el seu privilegi femení en tot allò que els convé. Femellistes i femillestes.
    • MLC 9.348 4 228 👍 7.343
      Feia temps que no llegia comentaris que em resultin més equivocats i em sorprenguin pel seu sentit tan injust.

      La idea que si una persona vol drets ha d'assumir riscos i patir, i a sobre s'ha de defensar sola i no per l'administració que és la que disposa del monopoli de la violència és increïble en ple segle XXI. 

      És com si algú digués que si els catalans ens volem manifestar lliurement per la independència, estiguem disposats a que l'extrema dreta ens apallissi i que l'estat no s'hi ha de posar si ens parteixen la cara, ens disparen perdigonades o ens amenacen de mort. Ens hem de defensar nosaltres si volem ser forts?

      Doncs no. Per gaudir dels drets humans no cal ser fort, n'hi ha prou amb ser humà. I tots paguem impostos perquè hi hagi una policia que defensi els nostres drets sense aprendre defensa personal mentre ells s'ho miren.

      I si resulta que hi ha col.lectius sobre els que es concentren les agressions, cal posar les mesures per disminuir-la. A l'Àfrica hi ha una verdadera cacera dels albins per raons de superstició, a l'Índia de certes castes o a Síria de certes religions. Cap d'aquest col·lectius s'ha de defensar sol, sinó que ha de ser el conjunt de la societat la que els defensi perquè estan a l'ull d'un huracà que no han buscat.

      I mentre hi hagi un munt d'homes que busquin dones per violar, assassinar, segrestar i torturar, que menys que permetre que se les acosti en bus a casa. 
      • enricmm 14.806 9 128 👍 4.306
        1. La llibertat i tots els drets te'ls guanyes i els defenses. No t'ho regalen.

        2. Delegar la defensa als altres és renunciar al teu poder i, inevitablement, és renunciar a les teves llibertats i drets aacanvi d'uba seguretat il·lusòria. 

        3. Que si ens hem de defensar nosaltres si volem ser forts? I tant. O has vist mai algú fort delegar la seva defensa?

        4. Si els catalans es volen manifestar per la independència de debò, aleshores han d'estar disposats a assumir la conseqüència inevitable d'haver-se de defensar dels espanyols. Si el que volen és fer el Teletubbie i passar una tarda de setembre tots junts a l'estil de la festa dels Súpers no cal fer gaire més. 

        5. Per gaudir dels drets humans has d'estar disposat a defensar-los o si no la policia a qui tant delegues serà la primera a treure-te'ls.

        6. Dir que un col·lectiu mereix especial protecció té un nom: privilegi. 

        7. Estadísticament els homes són més sovint víctimes de violència que les dones. 
        • MLC 9.348 4 228 👍 7.343
          Des de l'afecte, encara recordo les formidables lliçons d'irlandès i tinc ganes de tornar a provar-ho, he trobat la versió del Learning Irish en gal·les i vull intentar fer les lliçons tot comparat les versions catalana, anglesa, irlandesa i gal·lesa), no puc estar més en desacord.

          Penso que no tens clar conceptes tan bàsics com dret, llibertat o privilegi, ni com aconseguir-los ni la seva valoració.

          1) Els drets es guanyen, però un cop. Si has de lluitar és que el dret ja te l'han fotut i l'has de recuperar. Per exemple, jo tinc dret a votar o a una paga doble justament perquè no haig de fer res especial per gaudir-ne. 

          2) Delegar és el que es fa en una societat complexa. Jo soc professor de ciències naturals, no tinc perquè lluitar contra el narcotràfic, les bandes llatines o arrestar violadors. Per això estan els mossos. Tampoc demano als mossos que expliquin l'aparell digestiu als seus fills.

          3) Si jo tinc una topada amb el cotxe amb un lluitador de karate de 100 kilos, seran les companyies d'assegurances les que ho resoldran o un jutge, però no ho resoldrem en un "mortal kombat". En quin món vius? 

          4) Aquí hi estic d'acord, però lluitar no vol dir que haguem de pegar-nos amb les bandes d'extrema dreta a "patadas voladoras". Jo he participat a les vagues i el dia del referèndum vaig protegir les urnes amb el meu cos al costat d'altres centenars de persones al meu col·legi.

          5) Els ciutadans hem de lluitar quan hem perdut els drets, com el cas català, però no com a norma. 

          6) No, o al menys (no un mal privilegi). El problema dels privilegis és quan són per la patilla i no són justos ni raonats. Una persona que arriba abans a una cua té privilegi de passar primer davant, un estudiant que treu matrícula té el privilegi d'una beca, un jubilat té el privilegi de viure sense treballar i un malalt greu té el privilegi de ser atès a urgències abans que algú que ve per una rascada.

          Un col·lectiu que rep una violència especial necessita una protecció especial, com els testimonis d'un judici  o els catalanistes al País Valencià.

          7) Cal diferència probabilitat de probabilitat condicionada.

          En resum, alguns de tan parlar de Teletubbies sembla que defenseu una mena de món de tipus Bola de Drac o Far West en que siguem una mena de guerrers ninjes o clintsesastwoods que només tenim dret a allò que ens guanyem.

          Si en Mark Tyson entra a casa teva per robar-te i violar-te, lluitaries sol com un samurai o trucaries als mossos?


      • Pesca_crancs 11.012 8 184 👍 1.999

        MLC escrigué:

        És com si algú digués que si els catalans ens volem manifestar lliurement per la independència, estiguem disposats a que l'extrema dreta ens apallissi i que l'estat no s'hi ha de posar si ens parteixen la cara, ens disparen perdigonades o ens amenacen de mort. Ens hem de defensar nosaltres si volem ser forts?

        Doncs no. Per gaudir dels drets humans no cal ser fort, n'hi ha prou amb ser humà. I tots paguem impostos perquè hi hagi una policia que defensi els nostres drets....
        Feia temps que no llegia un comentari tant il·lús i pusilanim. I em sembla que es contesta per ell mateix: Ens protegirà la policia dels atacs de feixistes amb evidents connexions amb policies? Serveiexen els nostres impostos per a protegir-nos nacionalment com a catalans? Cada pinxo de barri ha de ser escarmentat per la llei i no pels veïns?

        Jo defenso l'imperi de la llei, amb la gran diferència que admeto que aquesta no arribarà a cada racó de les nostres vides. Sense llei estem perduts, comdemnats a l'arbitrarietat, sotmesos a una altre llei: La llei divina o la llei del talió, per exemple, on entrariem amb els mitjans autocompositius de resolució de conflictes, els quals encara s'apliquen en la nostra societat i majorment en d'altres. Pero es de nadons no adonar-se que les nostres vides no es regeixen per la llei. La llei no es la matemàtica, és imperfecte i manipulada, doncs està basada en convencionalismes i una mostra d'això és que una de les fonts de la llei sigui els usos i costums. Ergo cada persona, comunitat, nació, etc, actuarà segons les circumstancies.

        Les dones tindran més risc de ser atacades segons el lloc del món on visquin, els ambients i les companyies que sovintegin, el seu estatus social i econòmic. Això és així per a bé o per a mal. Després hi pots posar la llei, que arribarà fins on pugui.

        I tu pots insistir i dir: Doncs no! Farem una llei que es complirà... I quedar-te ben tranquil, perque has fet una llei. Puta merda, ets un inútil de la vida amb una gran consciència. Es complirà o no en major o menor mesura. Les lleis, siguin municipals o internacionals es violen cada dos per tres, tot depèn dels interessos i de la força, sinó hi ha força coercitiva i costum, no hi ha llei. És paper mullat.
        • MLC 9.348 4 228 👍 7.343
          Em sembles que confons el que és amb el que hauria de ser.

          Els catalans estem en la terrible situació de formar part d'un estat que ens vol fer desapareixer com a poble i que ens discrimina de totes les maneres possibles, però això no és el que hauria de passar ni el que és esperable.

          Justament vull la independència per poder pagar impostos amb la tranquil·litat de saber que s'usen correctament. I han de ser els mossos els que lluitin contra la delinqüència, no jo, com tampoc tinc que anar a apagar incendis ni asfaltar carreteres. 

          Evidentment que les dones (o els venedors d'encicloèdies) seran més fàcilment atacats en unes circumstàncies que en altres. Justament, després de valorar-ho, s'ha proposat aquesta mesura de permetre que baixin fora de les estacions, tan per haver de recòrrer menys distància com per no seguir un recorregut tan previsible.

          Quin és el problema? Si de cop i volta comencessin a haver violacions de venedors d'enciclopèdies, jo tindria cap problema en que també poguessin baixar fora de les estacions.
      • JNS 3.850 12 527 👍 1.272
        "I si resulta que hi ha col.lectius sobre els que es concentren les agressions, cal posar les mesures per disminuir-la."

        La gran majoria de víctimes d'homicidis i crims violents al carrer són homes. Per tant si hi ha un col·letiu sobre el que es concentren les agressions que mereix que es posin les mesures per disminiuir-les, aquest és el dels homes.
        • Pavel_Korchagin 2.118 1 806 👍 3.744
          Però les dones tenen un valor social important. Un sol home pot fecundar a moltes dones que donin fills a la pàtria, però no a la inversa. Amb tot el desenvolupament tecnològic actual, l'avantatge de la força masculina perd molt valor.
          • JNS 3.850 12 527 👍 1.272
             

            "Amb tot el desenvolupament tecnològic actual, l'avantatge de la força masculina perd molt valor."

            Sí, clar, per això totes les feines físicament dures les fan només els homes, perquè l'avantatge de la força masculina ha perdut molt de valor.
        • MLC 9.348 4 228 👍 7.343
          Ja he dit que cal diferenciar entre probabilitats i probabilitats condicionades. El que dius deixa de ser veritat si es normalitzen les variables.

          Per exemple, si els homes tenen més diners i poder, és estadísticament normal que pateixin més atracaments. Si els homes formen part majoritàriament de bandes juvenils és normal que pateixin més violència en lluites entre bandes, etc.

          Si el nombre d'homes que van amb navalla per fer-la servir en una baralla, és normal que hi hagi més homes morts per arma blanca en una baralla. Si els homes beuen més que les dones o agafen més el cotxe, segurament també tindran més accidents de cotxe.

          Fins que no afinis tots aquests factors, la teva afirmació no té interès no aporta res a la discussió.


          • JNS 3.850 12 527 👍 1.272
            "El que dius deixa de ser veritat si es normalitzen les variables."

            El que dic segueix sent veritat per molt que alguns ho vulgueu negar: la gran majoria de víctimes d'homicidis i de crims amb violència al carrer són homes, el col·lectiu que té més risc de patir agressions al carrer.

            "Per exemple, si els homes tenen més diners i poder, és estadísticament normal que pateixin més atracaments. Si els homes formen part majoritàriament de bandes juvenils és normal que pateixin més violència en lluites entre bandes, etc.

            Si el nombre d'homes que van amb navalla per fer-la servir en una baralla, és normal que hi hagi més homes morts per arma blanca en una baralla. Si els homes beuen més que les dones o agafen més el cotxe, segurament també tindran més accidents de cotxe."

            Si el nombre de dones que treballen en feines poc qualificades és més gran, és normal que cobrin menys. Si el nombre de dones interessades en política és menor, és normal que hi hagi menys dones polítiques. Si el nombre de dones interessades en enginyeria és menor, és normal que hi hagi menys enginyeres. Si les feines més dures i arriscades les fan els homes, és normal que ells cobrin més.

            "Fins que no afinis tots aquests factors, la teva afirmació no té interès no aporta res a la discussió."

            Traduït: fins que no passis per l'adreçador i diguis el que jo vull que diguis, diré que la teva afirmació no tindrà cap interès perquè aporta arguments que desmunten i ensorren els meus dogmes femellistes i això no m'interessa.
            • MLC 9.348 4 228 👍 7.343
              Aquí t'equivoques. Les dones cobren menys que els homes un cop normalitzades totes les variables. És a dir, a igualtat de qualificació, segueixen cobrant menys.

              I a igualtat d'interès polític, seguien amb menys llocs a les candidatures, fins que es van aprovar la paritat i ni així. I a igualtat de feines dures i arriscades, les dones cobren menys.

              La discriminació de la dona consisteix en que a igualtat de tota la resta de factors, segueix discriminada pel fet de ser dona. 

              I això es deu a que hi ha un nodrit grup d'homes que pensa que les dones són molt menys intel·ligents i bones treballadores que els homes i les discriminen a l'hora d'accedir a un lloc de feina.

              En el cas contrari, el grup, si existeix, és menys nodrit i això explica la diferència de xifres.

              • JNS 3.850 12 527 👍 1.272
                "Aquí t'equivoques. Les dones cobren menys que els homes un cop normalitzades totes les variables. És a dir, a igualtat de qualificació, segueixen cobrant menys."

                Mentida. Aquí t'equivoques tu.

                "I a igualtat d'interès polític, seguien amb menys llocs a les candidatures, fins que es van aprovar la paritat i ni així"

                Clar, perquè simplement l'interès per la política no és el mateix i ni amb quotes imposades ho podeu maquillar.

                "I a igualtat de feines dures i arriscades, les dones cobren menys"

                Ah sí? A veure, em pots dir quant cobra una paleta o una minera?

                "La discriminació de la dona consisteix en que a igualtat de tota la resta de factors, segueix discriminada pel fet de ser dona."

                La "discriminació" de la dona consisteix a voler ser igual que els homes només en allò que convé i seguir sent "discriminades" en tot allò que no interessa ser iguals, tot mantenint el seu privilegi femení.

                "I això es deu a que hi ha un nodrit grup d'homes que pensa que les dones són molt menys intel·ligents i bones treballadores que els homes i les discriminen a l'hora d'accedir a un lloc de feina."

                Hi ha un nodrit grup de dones que pensa el mateix dels homes, i aquí estem i a ningú li importa. O sigui que menys plorar i més treballar i arriscar-se igual que els homes per aconseguir el mateix que ells.

                "En el cas contrari, el grup, si existeix, és menys nodrit i això explica la diferència de xifres."

                I encara que això sigui fals (que ho és), tant és, la qüestió és que les dones mai no poden ser igual de dolentes que els homes, elles són éssers de llum (artificial).


    • Pep el Grill 114 👍 96
      El patriarcat ens defensarà del patriarcat.
    • Senienc 21.981 10 59 👍 7.086
      Tu parles de Camille Pagglia
  • sbarpa_94 1.405 5 👍 569
    Jo proposo la castració física de tots els violadors, collons a fora, més d'un s'ho pensarà dues vegades i a d'altres se'ls treuran les ganes per sempre més quan vegin una dona caminant pel carrer d'agafar-la en contra de la seva voluntat.
    • JNS 3.850 12 527 👍 1.272
      Proposes també la castració per a les violadores, per descomptat. Ovaris a fora. Més d'una s'ho pensarà dues vegades i a d'altres se'ls treuran les ganes per sempre més quan vegin un home vulnerable pel carrer d'agafar-lo en contra de la seva voluntat.
    • alexpv 1.678 2 929 👍 931
      Comentari més propi d'un fòrum com Forocotxes. No, encara que puga disminuir les violacions, no es pot disminuir la violència de llur accions.
      ----------------------

      El tema es torna recurrent cada vegada que es produeix algun cas de ressonància. No obstant això, no existeixen estudis seriosos que avalen l'èxit del procediment.

      El Senat de Sant Lluís va aprovar un projecte de declaració al Congrés Nacional per a tractar l'aplicació de la castració química en casos de delictes sexuals. El projecte planteja, en primera persona, que amb la castració química "estaríem col·locant a la societat a resguard de la comissió d'aquest tipus de delicte aberrant [les agressions sexuals]". No obstant això, no està tan clar que el procediment de castració química siga realment efectiu en la prevenció d'aquests delictes.

      L'objectiu del projecte és canviar el Codi Penal, perquè els condemnats per violació puguen optar voluntàriament per la castració química després d'haver complert dos terços de la seua condemna, i accedir així a sortides anticipades o de semillibertat assistida. Per als reincidents, el tractament seria obligatori.

      La castració química és un tractament medicamentós, que apunta a baixar els nivells de testosterona en l'home, reduint així el seu desig sexual. Els fàrmacs poden ser administrats de diferents maneres: amb pastilles diàries o amb injeccions periòdiques. La iniciativa del Senat de Sant Lluís s'orienta cap a un sistema d'injeccions semestrals. La castració química és reversible, però no és totalment efectiva. Està comprovat que, encara sota tractament, d'existir un fort estímul sexual, es pot produir una erecció.

      De fet, cap estudi ha demostrat que el tractament aconseguesca una resposta categòrica i definitiva. Els seus defensors diuen que la baixa de testosterona pot reduir o eliminar els comportaments i fantasies sexuals perverses. Per això es recolzen en estudis que mostren una baixa en la quantitat de reincidències després del tractament. El problema és que molts d'aquests estudis van ser fets sense una metodologia prou rigorosa, especialment durant els anys 60 i 70, segons paraules de Fabina Saleh (enllaç en anglés) , professor de psiquiatria de l'Hospital General de Massachusetts (EUA) , i autor d'un llibre sobre els delinqüents sexuals. "Segons els estàndards d'avui [...], la majoria d'aquests estudis tenen problemes metodològics significatius", va dir.

      D'altra banda, els seus detractors argumenten que la castració no ataca l'arrel del problema, que seria psicològica. Per a ells, reduir la testosterona només resol una part de la malaltia, sense tractar l'agressivitat o la necessitat de poder. Això faria que la perversió s'expresse d'altres maneres, però no soluciona el conflicte de base.

      El Consell Assessor de Polítiques de Seguretat Pública, de la província de Mendoza, va determinar després d'un estudi que, "tot i que en alguns països d'Europa s'han desenvolupat més de 23 estudis, fins a la data no s'ha aconseguit obtenir proves científiques que confirmin que aquests tractaments siguin realment reeixits. "I va concloure:" No es pot afirmar amb certesa que [la castració química] sigui una solució al problema, ja que, en el millor dels casos, afecta la funció sexual de manera temporal , sense influir en l'agressivitat o l'ànsia de domini o poder, determinants en molts casos de la comissió del delicte "

      El desconeixement sobre els efectes secundaris de les drogues que s'utilitzarien constitueix un problema extra. La inhibició de la testosterona pot, en certes persones, augmentar el greix corporal i reduir la densitat dels ossos, amb risc d'osteoporosi. També pot provocar la pèrdua del borrissol corporal.

      Sobre el que sí que sembla haver-hi consens és que, perquè la castració química funcione, ha de ser voluntària. Atés que el procés és reversible i que requereix aplicacions periòdiques, es necessita la col·laboració de qui rep el tractament.

      El professor Ashley Grossman, endocrinòleg de l'William Harvey Research Institute, va explicar a la BBC que "[la castració] ajuda a les persones que volen ajudar-se. Qualsevol que vulga revertir el seu efecte, probablement podria fer-ho. Per això, és lògic que siga voluntari ".

      El projecte de llei presentat a la província de Sant Lluís, diu en els seus fonaments que "d'acord amb el dret comparat, el requisit sine qua non és la voluntarietat del sotmés a ella i l'assistència psicològica constant". No obstant això, el mateix projecte estableix l'obligatorietat del procediment en cas de reincidència.

      La castració química és objecte de debat a tot el món. El procediment ja s'aplica, amb diferents quadres legals (en alguns és voluntari i, en altres, obligatori) en diversos països, com Dinamarca, Suècia, Polònia, en alguns estats d'Estats Units, i en l'Argentina a la província de Mendoza. A Austràlia es va plantejar el debat però, precisament, es va descartar l'opció per considerar-se que no hi havia proves suficients sobre la seua efectivitat.

      Enllaç (en castellà)
      • Toni Montagutí 31.705 7 24 👍 19.499
        Efectivament. Castrar un violador pot convertir-lo en algú encara pitjor. Un violador és algú que, pels motius que siguin, sent un gran plaer excercint la seva dominació sobre algú altre a qui considera feble. La castració, crec jo, és molt arriscada, perquè pot alterar el seu comportament i dur-lo a cotes molt més altes de violència. Ja sabem que el sexe, el desig, és al nostre cervell, no als nostres genitals.
  • Estatpropi Usuari sumador 152.176 10 1 👍 22.216
    Terrassa, mala raça.

Publicitat

Fòrums

  • 9.090.239 missatges
  • 214.076 temes
Fixa la barra dreta
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums

Fils
més votats

Accedeix als fils més votats
Publicitat