Fòrum

Rèplica de l'article "Cataluña, balanzas fiscales y solidaridad"

Nowel 13.285 9 153 👍 1.243
M'han demanat que faci la rèplica d'un article de Ricardo Molero Simarro que qüestiona la problemàtica del dèficit fiscal català i aprofito per compartir-la aquí per si és del vostre interès:

http://ctxt.es/es/20180117/Firmas/16642/balanzas-fiscales-solidaridad-interterritorial-catalu%C3%B1a-cupo-vasco-desequilibrios.htm

Intro:
El càlcul de la balança fiscal calcula la diferència entre el que (la gent de...) un territori dóna i rep al govern central i Seguretat social (SS). En la despesa del govern central s'hi inclou el sistema de finançament autonòmic (SFA) i la inversió en infraestructures (II). Mentre que la despesa del govern central és discressional, la SS distribueix de forma automàtica.

Idees principals d'aquest article:
1. Com que hi ha mecanismes de redistribució entre llars, sorgeix un dèficit fiscal als territoris rics, lo qual és bona senyal que la redistribució funciona.
2. Les retallades no s'expliquen per les balances fiscals. Per incrementar despesa social a les regions riques calen polítiques regionals diferents, independents del SFA.

Rèplica i comentaris:
a) Les fonts principals de la balança fiscal negativa catalana són: la SS, el SFA, la II i l'IRPF. La desigualtat en el SFA i la II és una decisió política discressional de discriminació de la població en base al territori, que té impacte directe i important en els serveis i l'Estat del Benestar que reben els ciutadans: sanitat, educació, dependència, rodalies, ... Un pobre a Catalunya pot tenir menys prestacions públiques que un pobre a Extremadura a causa d'això, ja que parlem de xifres importants.
Alguna dada: En el període 1986-2011, incloent la SS, (els habitants de...) Catalunya va aportar el 19,5% dels ingressos fiscals de l'Estat i va rebre el 14% de la despesa. Si excloem la SS, tenim que Catalunya aporta el 19,7% i rep l'11,1%. Em sembla que és prou excessiu, tot i que òbviament es pot discutir.
b) Les CCAA haurien de donar en funció del seu PIB càpita i rebre en funció de la seva població o l'invers del seu PIB/càpita. Ara bé, el SFA no respon a un criteri redistributiu objectivable sinó a negociacions polítiques històriques i les seves correlacions de forces.
c) No hi ha suficient correlació entre el PIB/càpita regional i la balança fiscal territorial. El País Valencià té un gran dèficit fiscal molt gran i tanmateix la seva renda per càpita és mitjana o per sota la mitjana segons l'any. El dèficit fiscal s'ha doblat a Catalunya entre 1986 i 2011, tot i que el PIB per càpita relatiu no ha augmentat. Ergo les balances fiscals no manifesten el bon funcionament de mecanismes redistributius entre llars, ergo la primera idea de l'article és del tot falsa.
d) El sistema d'equitat horitzontal (entre diferents CCAA) generat pel SFA i la II és una font de conflictes que cal revisar periòdicament i discutir políticament, determinant els límits de lo que considerem equitat, com es fa a països com Canadà o Austràlia.
e) Igual font de conflictes és l'equitat vertical, és a dir, la relació entre el conjunt de les CCAA i el govern central. El govern del PP amb l'ofensiva recentralitzadora i de retallada financera a les CCAA està provocant indirectament retallades en l'Estat del Benestar a totes les CCAA sense embrutar-se les mans. Caldria discutir si el SFA té prou finançament en relació al conjunt de sector públic i sobretot la resta de despeses del govern central.
f) En tots aquests càlculs no estem comptant que el cost de vida és diferent entre regions. La mateixa pensió beneficia més a un extremeny que a un català, perquè un català potser paga el doble de lloguer.
g) Amb la crisi Catalunya ha tingut greus problemes pressupostaris i de deute. Mentre altres CCAA feien rebaixes fiscals, la Generalitat venia patrimoni per finançar despesa corrent. La Generalitat podria incrementar la pressió fiscal, però això no resoldria el problema amb el SFA i la II, simplement el taparia a costa de l'economia del territori. Crec que voler resoldre el dèficit fiscal com a prioritat té molt de sentit.
h) Òbviament, la Generalitat té marges importants de responsabilitat i autonomia i els seus problemes pressupostaris i les seves retallades són en gran part cosa dels governs autonòmics.

Altres comentaris:
- Les regions forals tenen un tracte privilegiat i els seus ciutadans disposen de més serveis i transferències públiques a causa del seu SFA foral.
- La balança fiscal negativa de Madrid és un miratge, ja que té molts beneficis a causa de la capitalitat: seus, càrrecs directius, funcionariat, etc. A més, la competència fiscal de Madrid encara absorveix més les seus, l'activitat i els ingressos fiscals d'altres CCAA.
- La manca de suficiència financera de les CCAA suposa que les CCAA no tenen tanta autonomia real com se suposaria i depenen de la discressionalitat del govern central.
- La incapacitat de les transferències interterritorials per estimular el PIB/càpita de les regions menys riques potser es deu a que el superàvit fiscal d'aquestes regions s'ha invertit en una administració hipertrofiada i una economia clientelar.
- Per acabar, he recordat que un dia Errejón en una conferència explicava que el moviment contra el mal servei de rodalies a Bcn que tenia una perspectiva indepe va ser una gran jugada discursiva de l'independentisme però que es basava en una idea falsa. Poc després va sortir el responsable de Renfe a Catalunya explicant que realment el servei de rodalies de Barcelona és el pitjor de l'Estat. I la causa és una discriminació en la II d'Adif. Això té un impacte directe en la qualitat de vida de la ciutadania catalana i especialment de la de l'AMB.

Respostes

Configuració

Publicitat

Fòrums

  • 9.089.521 missatges
  • 214.053 temes
Fixa la barra dreta
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums

Fils
més votats

Accedeix als fils més votats
Publicitat