Fòrum

[Vicent Partal] Renunciar davant un tribunal sectari

Rigel 56.921 10 8 👍 24.934

Renunciar davant un tribunal sectari

«Com en una cursa de relleus, on, si el teu equip acaba primer, al final guanyeu tots, encara que només un dels corredors, el darrer, puga alçar, victoriós, els braços a l'hora de travessar la línia d'arribada»



La versió que ens ha arribat de les declaracions de Jordi Sànchez, Jordi Cuixart i Quim Forn davant el Tribunal Suprem espanyol ha deixat un regust amarg a molta gent. La desqualificació que tots, segons que sembla, han fet de la via unilateral a la independència no pot ser assumida sense sentir una fiblada.


Tanmateix, s’entén que qualsevol persona que siga a la presó intente fer tant com calga per eixir-ne. No crec que ho puga criticar ningú, això; si més no, jo no ho faré. I encara menys quan l’administració de justícia a què s’enfronten és evidentment parcial, sectària i ja ha donat proves de sobres que té la condemna decidida. Després de la inaudita resposta a la demanda d’excarceració d’Oriol Junqueras, ningú no pot fer-se la mínima il·lusió que tindrà un judici just.


A l’hora de valorar les decisions dels tres presos cal tenir en compte, també, que no sabem exactament què han dit davant el jutge ni en quin context han estat pronunciades aquestes paraules. No hi ha cap testimoni independent de les seues paraules i les versions que ens n’arriben són les que han explicat els seus advocats fora de l’edifici o les que filtra el sistema judicial, clarament interessades. Per això la prudència més elemental, i l’agraïment per la gran tasca feta per tots tres durant aquests anys, crec que demana d’ajornar qualsevol pronunciament a colp calent i esperar que els dos Jordis i el conseller Forn puguen parlar lliurement i explicar-nos exactament què han dit i en quin context. I per a què. No sabem, per exemple, si els seus advocats han intentat –o fins i tot han aconseguit– un pacte amb la fiscalia per a poder ser alliberats. I potser no ho sabrem mai.


Siga com siga, no podem passar per alt que quan un estat engega la màquina de la repressió en massa no té per objectiu condemnar una persona o una altra pel que ha fet. L’objectiu principal és acorralar el moviment que vol reprimir i deixar-lo sense marge de maniobra política. Isolat, dividit i confús, més preocupat d’esquivar la repressió que no de continuar construint.


La repressió espanta a qui n’és víctima i per això la fan servir. És eficaç. I d’ací ve que, en la majoria de països del món, quan hi ha un nivell elevat de repressió tothom accepte, amb serenitat, que els qui han resistit un temps al capdavant afluixen i que hi haja relleus. Que gent sense les pesants motxilles judicials que carreguen ells a l’esquena ocupe els seus llocs i en continue lliurement la tasca sense haver de renunciar a res. Com en una cursa de relleus, on, si el teu equip acaba primer, al final guanyeu tots, encara que només un dels corredors, el darrer, puga alçar, victoriós, els braços a l’hora de travessar la línia d’arribada.



https://www.vilaweb.cat/noticies/renunciar-davant-un-tribunal-sectari-editorial-vicent-partal/

Respostes

Configuració
    • Marc Espasa 14.914 12 129 👍 3.252
      Ja t´ho vaig dir ahir però la gent aquesta que tu dius, a fora tenien a gent del seu moviment vivint en la clandestinitat amb tot el que aixó suposa, perseguits,jugant-se literalment la vida o estar tancats tota la vida si eren atrapats.

      O sigui se la jugava TOT el moviment fins al final, fins la mort, tothom arriscava igual.

      Jo no conec a massa casos d´independentistes en els últims anys fent actes que els puguin costar 30 anys de presó, per tant els que si ho han fet, jo els hi tindria una mica de respecte com a mínim tot i que és evident que tenen contradiccions les seves accions.



      • enrauxat 1.121 12 👍 1.108
        El que dius és un peix que es mossega la cua.

        Si els liders es tiren enrere a la primera de canvi, mai tindràs tot un moviment que arrisca fins al final.

        És a dir, que si l'imatge que es mostra és que ells són els primers a desdir-se i a renunciar, ells, que a més rebien la distinció i els sous dels llocs que ocupaven, imagina't que dirà la gent del carrer. Jugar-se-la si els generals ja s'han venut?
      • Gurrea 6.950 12 310 👍 2.994
        Contesta al company, per sortir de la presó delataries companys?, faries de talp de l'enemic?, lliuraries documentació important?

        On és el límit del que es pot fer per tal de sortir de la presó?
        • herunter 935 11 👍 331
          Per mi és en la paraula. i això sí un cop sortir fora, renegar de tot, fotre foc a una bandera espanyola fer un discurs com déu mana per encendre una mica els ànims, que falta ens fa, en fi demostrar que la repressió no t'ha doblegat ni canviat el teu curs d'acció

          i cap a Bèlgica falta gent. Si s'han de cremar, que el foc serveixi d'alguna cosa no cal que es podreixin a la presó per res, a Brusel·les es respira més llibertat que a Soto del Real

          Per mi això seria més que acceptable.
  • Nester 728 1 👍 736

    Una cursa de relleus o una cursa de renúncies ?


  • llombai 5.526 7 389 👍 973
    Per mí als tribunals espanyols els poden dir el que més els convingui.
    De fet als espanyols se'ls ha d'enganyar i mentir tant com es pugui. A veure si resultarà que ells tenen carta blanca per a manipular, espiar, sobornar,fer xantatges, enviar-nos grups armats i nosaltres tenim l'obligació moral de dir sempre la veritat i anar de cara.
    No home no.
    Un presoner de guerra té l'obligació de fer tot allò que calgui per a enganyar als seus vigilants i fugir.
  • Murri1714 1.696 4 924 👍 1.552
    El que m'agrada és que al final de l'article ens diu subtilment que aquests que han fet això s'han de retirar de la política.
  • Puigdomènech 9.015 12 243 👍 2.070
    Des del meu punt de vista el problema de fons no és el dels presos.
    El problema de fons potser és que l'independentisme ha de triar quin camí pren, augmentar l'enfrontament o replegar-se sense renunciar a res. I penso, a més a més, que s'ha de tenir en compte que en ambdós casos la repressió de l'Estat s'agreujarà.

    Mentre es decideix per on anar, associacions com l'ANC, Ômnium etc seria interessant que fessin estudis sobre el votant de Ciudadanos a Catalunya perquè la divisió que hi ha en aquest tema és brutal... i crec que única al món en el sentit de què una societat tant dividida presenti un grau de conflictivitat social tan baix. No em reca reconèixer la meva ignorància però jo no conec cap lloc al món on passi el que passa aquí. El meu veí m'enviaria a presó per les meves idees polítiques... i quan ens veiem ens diem bon dia com si tal cosa... O això és un polvorí abans d'esclatar o som una societat que no sé ben bé de quina manera definir.

    En resum, penso que tot això anirà a més, i que la pau social actual... no es correspon gens amb les putades que rebem per part de l'Estat i per part de molta gent que viu entre nosaltres, sobre els quals, insisteixo, hauríem de fer alguna mena d'estudi a fi d'entendre bé la situació i millorar les defenses. No pot ser bo tenir dins de casa tanta gent hostil i aliena als interessos de Catalunya.

Publicitat

Novetats

Fòrums

  • 9.064.692 missatges
  • 213.260 temes
Fixa la barra dreta
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums

Fils
més votats

Accedeix als fils més votats
Publicitat