Fòrum

Colonialisme lingüístic de catalans d'origen espanyol educats a Catalunya

Daixonses 899 12 👍 23
Ja fa anys que hi penso, així que obro fil per tal de saber la vostra opinió enfront d'aquesta anomalia social que ja sembla haver arrelat del tot al nostre país.

Jo sóc nascut a Barcelona als anys setanta, per tant tinc una certa perspectiva sobre aquest tema, ja que la meva generació va ser de les primeres que va poder estudiar en català a l'escola des dels llunyans anys 30 de la Generalitat de Macià i Companys.

En tots aquests anys i en plena immersió lingüística tots hem conviscut en un ambient plurilingüe (en especial català-castellà) i és cert que no tothom té facilitat per les llengües, però el que m'amoïna mes és veure uns patrons que es van repetint de forma preocupant els últims anys, en concret:

1. Treballadors de diferents sectors (públics i privats) que, tot i que saben parlar perfectament català, diuen quatre paraules al principi per complir i es passen al castellà de seguida, insistint-hi fins i tot quan els parlo en català. El que no entenc és que teòricament és el treballador qui hauria de parlar l'idioma del client i no al revés. Jo, si un client em parla una llengua que jo conec, òbviament m'hi adapto ràpid, no sé m'acudiria mai tenir aquesta actitud bel·ligerant des del punt de vista lingüístic amb un client i menys sent la llengua del lloc. Jo al final penso que ho fan per un deix inconscient, com dient: "estem a Espanya". Creieu que aquests catalans, la majoria nascuts i educats a Catalunya, ho fan perquè la cultura espanyola és intrínsecament imperialista?
2. Molts ciutadans també catalans, quan són entrevistats per la tele en català parlen en castellà sistemàticament, la qual cosa trobo una manca de respecte brutal cap a la llengua pròpia del país i amb només dues o tres cadenes de televisió enfront de les decenes que hi ha en castellà. Entenc que ho facin els votants de C's i del PP, seguint els seus herois lerrouxistes, però què me'n dieu de la quitxalla? Veig també molts nens i nenes (sobretot de l'extrarradi de Barcelona) que també parlen només en castellà a TV3. Creieu que és perque els reporters els hi parlen en castellà abans, perque han naturalitzat aquest estranya mania d'excoure una llengua que coneixen o perquè?

Aprofito per a dir que sóc molt favorable a l'ús de diferents llengües i cultures a Catalunya, com sempre ha passat des del temps en que l'occità era una llengua viva a banda i banda dels Pirineus, sempre i quan es respecti la nostra, però aquesta cultura imperialista castellana no l'entenc.

Per cert: no tinc res en contra del castellà com a llengua ni de cap de les cultures que la parlen amb les varietats que siguin, ho vull deixar ben clar. Simplement m'anoïna aquesta situació tant anòmala i que els catalans hem acabat interioritzant i considerant normal, quan recorda molt la mentalitat amo-esclau i no fa mes que avançar una diglòssia creixent. Què en penseu?

Respostes

Configuració
  • DK 7.786 8 273 👍 3.691
    pel que fa al punt 1, conec força gent que crec que no se sent còmoda parlant en català i per això canvien de seguida, però en canvi quan tenen fills els parlen en català. És com una manera de dir "al menys que per ells -els fills- sigui més natural parlar-lo"

    Algo és algo ( )
    • Daixonses 899 12 👍 23
      Malauradament parlo de treballadors joves, de 20-30 anys, educats en l'"adoctrinament" de l'escola pública.

      El que tu dius és curiós, jo també ho he vist, fins i tot persones que parlen al gos en català i a la gent en castellà. No vull ser mal pensat, però... 
      • noietcanadenc 542 1 👍 556
        La meva veïna andalusa fa això! La sento cridant al gos tot el dia en català i parlar amb tota la resta de l'escala en castellà. També cal dir que té 80 anys i pateix esquizofrènia la pobra
        • Daixonses 899 12 👍 23
          La que jo et dic no té cap malaltia mental, t'ho ben prometo... això sí, et parlo de fa uns 15 anys. Potser és tradició franquista, tractar-nos de gossos i dir que bordem... recordo aquella anècdota de la Mary Sampere i l'entrevistador aquell que es deia Bobby 

          Bé, igualment la gent a la seva vida privada que foti el que vulgui amb la llengua, jo em referia mes a l'aspecte serveis, que a Catalunya és molt estrany i imagino que a altres territoris de parla catalana encara mes. No seria mes lògic parlar la llengua del teu client si la saps perfectament?
          • Puigdomènech 8.744 11 248 👍 1.780
            El tema del gos és perquè els amos no dominen la llengua catalana, per això no la parlen amb d'altres persones ja que no se senten prou segurs. Per contra, l'estima que realment senten per la llengua, amb el gos la poden expressar més fàcilment perquè el gos tot i ser un ésser molt estimat, no et dirà mai que no parles prou bé.

            Quan parles al gos en català i ets castellanoparlant, és perquè davant del gos no et fa vergonya parlar en una llengua que estimes però no domines.

            I punt. NO LI VULGUIS TROBAR TRES PÈLS AL GAT perquè suggerir altre cosa és el que pensen els putos espanyols, una altra tergiversació de la realitat social catalana més. És de bojos pensar que algú li parli a la seva (estimada) mascota en un idioma que odia. Propi de ments retorçades, típicament castellanes que en això de l'idioma castellà són uns veritables tarats mentals que odien tot el que no sigui castellà.


            T'asseguro que el que dic és veritat.

            Punt final.
            • Daixonses 899 12 👍 23
              Tranquil. A mi se me'n refot com li parlin al gos o al gat, com si li volen parlar en xinès. Jo només responia al company que parlava d'una veïna que ho feia, res mes. La raó m'és igual. Pot ser el que dius. A mi això no m'afecta. El fil anava per una altra cosa: gent perfectament catalanoparlant que en un ambient de naturalitat es neguen a parlar el català, res mes. Els gossos prou feina tenen en que els treguin a passejar 
  • Trinxant 10.190 8 207 👍 2.304
    És igual, no? És senten més còmodes en castellà, no veig la falta de respecte. Lo important és que un catalano-parlant contesti en català quan un castellano-parlant li parla en castellà. Aquesta és la batalla.
    • Daixonses 899 12 👍 23
      Doncs per a mi no és normal. Un treballador hauria de parlar la llengua del client sempre que la sàpiga. On s'és vist que sigui el client qui s'hagi d'adaptar al qui ofereix el servei? Es veu molt això a l'inrevés? Un treballador parlant en catalá no canviant a castellà? 

      Una cosa són persones que no han nascut a Catalunya o no en saben, jo parlo de gent força jove, educada des de petits en immersió lingüística en català... pot ser que qualsevol treballador que ho faci sigui de forma conscient? Ho dubto molt. Seria massa gent polititzada que no crec que ho estigui tant. 
      • Trinxant 10.190 8 207 👍 2.304
        Clar, en un context comercial entenc que per raons de cortesia i d'estratègia comunicativa és millor parlar-li al client en la seva llengua. Si el client és francès millor parlar-li en la seva llengua que no pas en castellà. Si que ho veig recomanable (jo és el que he fet sempre) però tampoc considero imperatiu.
        Si algun dia som independents alguna cosa hauria de canviar en aquests hàbits.
    • cristinon 15.832 8 114 👍 527

      Trinxant escrigué:
      És igual, no? És senten més còmodes en castellà, no veig la falta de respecte. Lo important és que un catalano-parlant contesti en català quan un castellano-parlant li parla en castellà. Aquesta és la batalla.


      això mateix és el que porto anys dient jo, jo em moc molt per Barcelona, vaig viure 36 anys a Bellvitge Hospitalet de Llobregat i ara fa 5 anys i mig mes o menys que visc al Baix Penedes a Segur de Calafell i he vist tota la meva vida a la majoria de gent parlant castellà i això que afirmes passa moltíssim, a un català li parles o li parlen en castellà i sempre parla en castellà, en català poquets catalans he vist......................

      Perque serà?

      Per por?

      • dikkens 3.930 7 526 👍 845
        Segurament perquè creuen que parlar amb una altra llengua crea distància, com si amb prou feines l'escoltessis. Però no és cert, amb la meva millor amiga ho fem així i no hi ha cap problema.
      • Columbo 929 1 👍 1.246
        Molts és per por de crear conflicte. El català és molt de deixar-se prendre l’entrapa mentres riu nerviós. En aquest cas ja no ens prenen l’entrepa, ens prenen la llengua.
      • Puigdomènech 8.744 11 248 👍 1.780
        Per evitar el conflicte
        Per facilitar la comunicació

        Són trets psicològics, i el problema és que els castellans no se senten mai prou segurs en català per seguir una conversa i lluny d'intentar millorar amb l'ús, el que fan es forçar l'altre a què parli en castellà.

        La cosa només té una solució, no obligar la gent a aprendre el castellà, perquè si saps dos idiomes igual de bé, tries el que millor facilita la comunicació i crea menys conflictivitat, en aquest cas els catalans anem venuts. Nosaltres sabem dos idiomes i molts castellanoparlants, potser perquè saben que el castellà es fort (té un Estat al darrere) semblen incapacitats per a parlar-ne cap que no sigui el seu castellà de Castella.

        O bé, estendre la immersió a secundària, i realment aconseguir que la gent surti de l'escola bàsica amb un nivell de català prou bo. Ara no passa.
  • Hades 25.197 8 44 👍 15.701
    Jo parlo en castellà perque és la llengua en que penso i en que he crescut i la que considero meva. Sé que és difícil tenint un 30% de la població hostil a la seva pròpia terra, però utilitzeu sempre el català. Tothom l'entén, i si no ho fa perque és de fora us ho farà saber si hi ha cap problema.
  • català_vilanoví 1.051 👍 1.157

    Daixonses escrigué:

    Aprofito per a dir que sóc molt favorable a l'ús de diferents llengües i cultures a Catalunya, com sempre ha passat des del temps en que l'occità era una llengua viva a banda i banda dels Pirineus, sempre i quan es respecti la nostra, però aquesta cultura imperialista castellana no l'entenc.

    Per cert: no tinc res en contra del castellà com a llengua ni de cap de les cultures que la parlen amb les varietats que siguin, ho vull deixar ben clar. Simplement m'anoïna aquesta situació tant anòmala i que els catalans hem acabat interioritzant i considerant normal, quan recorda molt la mentalitat amo-esclau i no fa mes que avançar una diglòssia creixent. Què en penseu?


    Si penses que el teu escrit pot resultar ofensiu per algú al Racó és que fa massa temps que no el llegeixes. 
    • Daixonses 899 12 👍 23
      Evitava possibles trolls... és cert que no cal dir-ho, però mira, volia aprofitar també per expressar que, com a persona que parla 5 llengües i que ha viscut molts anys a l'estranger, crec en les societats diverses i obertes, i Catalunya n'és una, ara bé: està a les nostres mans defensar el català... no esperarem que ho faci el gran imperi andorrà per nosaltres. Del regne espanyat bubònic no n'espero res, només sortir-ne.

      En resum: només volia entendre si això que passa en el sector serveis, sent bilingües els dos, és per una mena de costum cultural arrelat, per consciència o reivindicació política o perquè? Des que hi ha aquest etnicisme lerrouxista de C's en separar-nos m'he trobat mes gent jove fent això. Saben parlar català i et contesten una frase o dos en el mateix idioma. Després: tot castellà... sent jo el client, és xocant. La majoria de vegades jo segueixo en català, però no entenc el perquè passa això tant sovint.
  • Tunc 126 3 👍 38
    mira, aixó m'ha recordat a certes situacions que he passat jo a la feina que tinc de cara al públic a un país que no es Catalunya, i resulta que de tan en tan tinc Catalano-parlants com a clients, al principi no sé quina llengua parlen per tan em limito a dir "hello", i un cop m'en adono que de fet parlen Català, els hi parlo en Català... en molts casos parlem català, pero he tingut també experiencies com la d'una dona i el seu home, al parlarlis (Català), em feien cara de no entendre'm. Repeteixo el mateix (en català) i la dona es queda mirant el seu home com dient "ajuda'm que el meu anglès és una caca i no m'assabento del què diu".. l'home s'em para l'orella, li dic el mateix (en català) i em diu que no enten el què dic. Em passo a l'anglès, li dic el què li tenia que dir i l'home li diu a la dona (en Català) el què jo li he dit en Anglès. Després tb recordo dos nois que, al parlarlis Català, em parlaven en castellà quan jo obviament parlava Català d'olot, i al dirlis que no entenia el seu castellà, s'em van passar a l'anglès tot i jo seguint parlant en català i entre ells en Català.

    Dit aixo, jo penso que hi ha una mena de disglossia linguistico-mental que em pregunto si només passa a països colonitzats...
    • Daixonses 899 12 👍 23
      Interessant això que dius, però el teu català d'Olot té algun accent estranger o alguna particularitat post-garrotxina?

      És cert que cal assumir que una gran part de catalans tenim mentalitat de colonitzat ("el que vostè mani, senyor"), d'una servilitat patètica, digne d'estudi psicològic. Igualment parlava mes del treballador... el client, bé, pot ser raret o sord o el que sigui... tants caps tants barrets. Però el teu cas és de fer bé la teva feina, adaptant-te a la llengua del client.

      Sóc conscient que som una gran minoria al món (gens menyspreable en termes europeus, però petita a nivel global) i que poden venir milers de persones a la nostra terra i capgirar ràpidament la configuració de la societat com ha passat sempre. Nucli industrial, bon clima, cultura oberta: som atractius pels forasters i molts arriben per a quedar-s'hi. Per això cal ser conscient d'aquestes costums que els anys del franquisme van naturalitzar, cosa que no passava abans de la Guerra Civil on, qui arribava, acabava aprenent la llengua i usant-la de forma natural, sense estranys motius polítics (excepte la minoria de sempre de guàrdies civils i hidalgos patològics que s'han perdut al segle XVII).
  • oprimit 16.285 14 107 👍 5.947
    Si vols saber què passa i perquè passa només t'has de llegir els teus dos últims paràgrafs. Fan vergonya aliena, com pot ser que et sotmetis d'aquesta manera i et justifiquis tant que el teu cap cot ja toca el terra només per plantejar un debat.
    Aprofito per a dir que sóc molt favorable a l'ús de diferents llengües i cultures a Catalunya, com sempre ha passat des del temps en que l'occità era una llengua viva a banda i banda dels Pirineus, sempre i quan es respecti la nostra, però aquesta cultura imperialista castellana no l'entenc. 

    Per cert: no tinc res en contra del castellà com a llengua ni de cap de les cultures que la parlen amb les varietats que siguin, ho vull deixar ben clar. Simplement m'anoïna aquesta situació tant anòmala i que els catalans hem acabat interioritzant i considerant normal, quan recorda molt la mentalitat amo-esclau i no fa mes que avançar una diglòssia creixent. Què en penseu?
    • rotllan 6.957 4 308 👍 4.673
      Encara no sap que el català és occità
    • Daixonses 899 12 👍 23
      Sóc indepe des de sempre i defenso la meva cultura catalana a la meva manera, aquí i als països on he estat. Si algú em parla de males maneres en castellà o menysprea la meva cultura, no dubtis que no abaixo el cap. Tu i jo parlem català perquè milions de persones abans que nosaltres han mort defensant-la, així que et pots estalviar judicis de valor taujans.

      Jo defenso el català i els nostres drets com a catalanoparlants sempre. Però dona la circumstància que m'agrada parlar també el castellà de tant en tant (entre altres llengües). Una cosa no treu l'altre. Era una puntualització, cal mirar mes enllà de les aparences. Tranquil. Aquest fil era mes per entendre els castellanoparlants que fan això que no pas per discutir les actituds dels catalanoparlants ni per veure qui té la senyera mes llarga.
    • medieval 1.666 6 937 👍 166
      Aquest xicot diu tantes ximpleries que no sé si escriure-li algun missatge o més val no perdre-hi el temps.
  • rotllan 6.957 4 308 👍 4.673
    Ahir vaig veure a tv3 les nenes futbolistes parlant amb els periodistes en castellà, i segurament de manera molt innocent.
    Quan jo anava a l'escola els nens castellanoparlants parlaven tots en català com a mínim amb el senyor mestre i la senyoreta i després amb els professors d'institut. Parlo dels docents catalanoparlants, és clar.
    Quan em vaig reenganxar a estudiar vaig observar molts casos on l'autoritat s'havia traslladat a l'alumne i els professors els contestaven o s'hi dirigien en castellà. Vet aquí perquè aquestes nenes troben normal sortir a tv3 i no parlar un borrall de català.
    Però el cas més gros era el d'un professor valencià catalanoparlant preguntat per votar si voliem fer classe en català o en castellà.
    • Ramon Muntaner 2.670 10 689 👍 549

      rotllan escrigué:

      Però el cas més gros era el d'un professor valencià catalanoparlant preguntat per votar si voliem fer classe en català o en castellà.

      Per curiositat, on et va succeir això?

      Sóc valencià i per desgràcia això que comentes ho he patit a la Universitat de València. Es tracta d'una reflexió de fons que segurament requeriria més temps per a ser abordada degudament, però en síntesi els professors feien això perquè confiaven que no hi hauria una majoria clara a favor del valencià (ja saps, entre castellanoparlants, forasters, valencianoparlants menfots, més valencianoparlants porucs...era el que hom podia esperar) o bé s'hi plantejaria un conflicte entre partidaris de valencià i de castellà i el professor ho aprofitaria per a dir "que cadascú parle com vulga, que jo contestaré en la llengua que em parlen", cosa que volia dir que les classes serien en castellà.

      En fi, no sé si m'he explicat bé, és només ociolingüística de pa sucat amb oli basada en anys de militància lingüística...

      Salut!


    • Daixonses 899 12 👍 23
      Exacte! Just això respondria el punt 2 que deia. Crec que abans no passava tant. Probablement tenim un problema gran amb el model actual d'ensenyament, no és prou rigorós pel que fa a la llengua. I pel que fa als continguts, igual, però abans caldria deixar d'aplicar el model aquest a la bolonyesa que ens han obligat a tenir.
  • Ramon Muntaner 2.670 10 689 👍 549
    A mi el que em va sobtar quan aquest estiu vaig anar a Andorra (feia 12 anys que no hi anava i aquesta vegada la situació que m'hi vaig trobar va ser força pitjor) va ser el gran nombre de dependents jóvens que em van contestar en tot moment en castellà, tot i parlar-los jo en valencià des de l'inici. Diria que al voltant d'un 80%. Unes xifres superiors a la ciutat de València, per exemple. O també a la Vall d'Aran, on vaig estar els dies anteriors i podria dir que al voltant del 70-80% de la gent amb la qual vaig interactuar en comerços, restaurants, hotels, etc., em va parlar en català.

    El cas és que parle de gent d'uns 20 anys. Jo deduïsc que amb independència dels seus orígens familiars deuen ser nascuts a Andorra. Com pot ser que tan pocs em contestaren en català en un estat on és l'única llengua oficial? Em va sorprendre bona cosa perquè sempre que he llegit notícies sociolingüístiques sobre Andorra indicaven una gran atracció del català, un avanç entre les generacions més jóvens, etc.
  • eestlaasedcatalà 9.207 2 232 👍 1.888
    Per auto-odi, inadaptació, progressisme chupiguai, o més.
  • henke 56.419 10 7 👍 9.249
    Substitució lingüística. 

Publicitat

Fòrums

  • 9.010.349 missatges
  • 211.532 temes
Fixa la barra dreta
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums

Fils
més votats

Accedeix als fils més votats
Publicitat