Fòrum

El País del ‘a por ellos’

GuillemRM2.904 8 660👍 1.338



...El canvi en la línia ideològica d’El País s’explica, en bona mesura, pels efectes de la crisi econòmica a l’Estat espanyol, tant la que va començar a mitjans dels anys noranta com la gran crisi d’abast global del 2008. A partir de la segona meitat dels anys noranta apareixen rumors que l’edició catalana desapareixeria. “Al final es van encartar dins l’edició espanyola unes pàgines de Catalunya. Aquest canvi subtil de concentrar les pàgines de Catalunya en una mena de suplement va convertir l’edició catalana en una edició autonòmica, i de retruc, posava punt i final  als anys daurats de la influència i el prestigi del diari al nostre país. I tot plegat, acompanyat de les primeres retallades a la redacció”, rememora en Joan B.Culla, que va viure de prop aquesta transformació com a col·laborador. De fet, El País, que ara només ven 96.000 exemplars a tot l’Estat, fa anys que es troba en fallida econòmica. Amb el grup americà Liberty com a accionista majoritari, després que l’any 2010 Grupo PRISA es desfés de part de les accions ofegat pels deutes, les injeccions de crèdit bancari són imprescindibles per a la seva supervivència. “Sense els crèdits del Banc Santander i CaixaBank, El País hauria tancat. I el problema és que, en paral·lel a la seva crisi i al procés català, hi ha hagut Rajoy a Moncloa, de manera que la clau per decidir si els dos bancs seguien donant oxigen al diari o el deixen morir l’ha tingut Soraya Sáenz de Santamaría”,  relata l’historiador i històric col·laborador del rotatiu.

 Aquest arrenglerament amb les tesis del PP per part d’un rotatiu històricament progressista i molt proper al PSOE ha estat abrupte. De fet, a les eleccions espanyoles del 2011, el diari no va poder entrevistar el candidat del PP, Mariano Rajoy, perquè el partit ho va impedir. Consideraven que era un mitjà hostil i enemic. Però en poc temps, ha passat de ser l’enemic a ser un gran aliat. Un exemple molt clar del distanciament d’El País amb el PSOE es va veure en la guerra contra Pedro Sánchez des de PRISA. “Es va fer un cop d’Estat a Pedro Sánchez –en la primera etapa de secretari general- instigat des del diari, amb un editorial increïble i sense comparació a la premsa democràtica d’Europa, amb Cebrián exigint el cap de Sánchez”, afegeix Culla. En definitiva, El País ha passat de ser l’òrgan d’expressió del PSOE a competir amb ABC, La Razón i El Mundo per ser el defensor més fervent de Mariano Rajoy i la repressió a Catalunya. Tot, en poc més de cinc anys. 

La dependència econòmica és també un factor de pes en el declivi del diari segons un extreballador de la redacció de Catalunya, que va poder viure les diverses etapes de propietaris de la capçalera. “El procés de degeneració d’El País comença molt abans del procés, quan passa de ser una empresa pràcticament familiar a tenir nous accionistes. Amb els Polanco, per bé o per mal, mantenir la independència era molt més fàcil, i sobretot, el projecte de diari amb dos capitals, a Madrid i a Barcelona. Però el rigor informatiu i la clara separació de l’opinió, una de les marques d’identitat d’El País, es va perdent. Des de fa uns quants anys, pren partit descaradament en títols de notícies i fins i tot en els textos dels periodistes, que sovint pateixen la intervenció directa de la direcció”, relata aquesta font, que afegeix que “fruit del canvi de model, amb la irrupció del digital, també es va perdent l’edició acurada, desapareixen els rigors ortogràfics i de passada també el rigor informatiu”. Lamenta que el diari ha tancat files amb el govern de Rajoy, i això el fa “hostatge de les empreses de l’IBEX-35, que canalitzen amb Moncloa les grans campanyes publicitàries”. I sentencia que “ara ja sabem què va passar amb l’editorial de Pedro Sánchez, la vella guàrdia del PSOE sempre ha pul·lulat pel consell editorial d’El País i encara hi és”...

Article sencer:  http://elmon.cat/politica/pais-l-por-ellos


EL PAIS, LA QUINTA COLUMNA: L ANTICATALANISME D ESQUERRES, llibre escrit l'any 1999 on ja es denunciava com era aquest mitjà i summun era que molts catalans el compraven. 

En la introducció ens diu clareament com era El País d'aleshores:  L’anticatalanisme periodístic s’ha atribuït habitualment a mitjans de la dreta espanyola, com ABC, El Mundo o la COPE. Però existeix un anticatalanisme més subtil i insidiós, molt més perillós perquè té com a objectiu fomentar l’autoodi. Un llibre sense concessions, amb noms i llinatges, il·lustracions i fotografies.


 

 

Respostes

Configuració

Publicitat

Fòrums

  • 9.175.451 missatges
  • 216.780 temes
Fixa la barra dreta
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums

Fils
més votats

Accedeix als fils més votats
Publicitat