Fòrum

Juncker hauria estat finançant C's amb fons per l'ajuda al desenvolupament de la Unió Europea

JautenimUsuari sumador6.828 5 313👍 3.258
Font original: http://www.matthewparish.com/news.html

Traducció al català de VilaWeb: https://blocs.mesvilaweb.cat/Jpujolar/?p=257535


Jean-Claude Juncker i la crisi catalana


En política, és habitual que les coses no siguin com apareixen per primera vegada. Una disputa sobre l’estatut constitucional d’una regió d’Espanya pot arribar a tenir el seu origen en una crisi sobre la manera com es gestiona la Unió Europea. Un polític amb reputació d’escàndol al capdavant de la Unió Europea pot arribar a ser un factor important per determinar la trajectòria del moviment autonomista català.

Jean-Claude Juncker, un dels crítics més vociferants de l’autonomia catalana, és el president de la Comissió Europea. Va assumir aquest càrrec el 2014. Abans d’això, havia tingut una carrera de les menys habituals. Va ser Primer Ministre de Luxemburg durant 18 anys de 1995 a 2013. És el primer ministre europeu de mandat més llarg dels temps moderns (si descomptem els dictadors feixistes com l’espanyol Francisco Franco). Va ser ministre de finances de Luxemburg encara més temps: des de 1989 fins a 2013. Quan era primer ministre, va ocupar el segon càrrec més important del govern de Luxemburg simultàniament.

Del 2005 al 2013 Juncker va ser alhora president de l’Eurogrup, una reunió informal però poderosa dels ministres de finances de la zona euro. El 2006 també va ser president del Consell Europeu (per tant, va ocupar quatre càrrecs alhora). Al senyor Juncker sempre li ha plagut mantenir-se ocupat. És un dels membres més treballadors de la burocràcia europea, però també és conegut com un dels més informals.

Juncker està acusat d’haver anat força borratxo en diverses reunions internacionals. Ha estat poc diplomàtic i intensament groller als líders europeus. Alguns incidents incloen una bufetada a la cara, dir-li gras a un, besar el front calb d’un tercer, escanyar un quart i dir-li dictador a un cinquè (el líder en qüestió era un membre democràticament elegit d’Hongria, un estat membre de la UE). L’home fa moltes coses que es podrien considerar que no arriben als estàndards apropiats per a un polític europeu occidental. I aquest comportament prové d’un luxemburguès: una de les nacions més educades d’Europa. Com és que se li toleri?

Juncker ha estat repetidament envoltat d’escàndols. Va dimitir com a primer ministre de Luxemburg enmig d’un escàndol en el qual es va descobrir que els serveis d’intel·ligència luxemburguesos havien estat escoltant el Gran Duc de Luxemburg. Després va estar involucrat en un escàndol de paradís fiscal, on es va saber que empreses europees havien traslladat les seus a Luxemburg sota el seu mandat com a ministre de Finances. Així, havien reduït el seu impost de societats a tan sols un 1%, tot i que no tenien connexions substancials amb Luxemburg.

Juncker és membre del Partit Popular Social Cristià (CSV), de molt el partit polític dominant a Luxemburg des de la Segona Guerra Mundial. Hi ha coses curioses a la política a Luxemburg. Si has estat primer ministre amb el CSV i perdeu el càrrec o caieu en desgràcia, aviat podreu esdevenir president de la Comissió Europea. La quantitat de temps ocupada pels ex-primers ministres de CSV com a presidents de la Comissió Europea és notable si ho comparem amb el temps ocupat las suma de tots els altres presidents (no-luxemburguesos) de la Comissió.

Juncker ha assumit posicions intransigents sobre el moviment nacionalista català, però no sempre ho ha fet. El 14 de setembre de 2017 va declarar que la Unió Europea respectaria els resultats del referèndum d’independència català de l’1 d’octubre de 2017. No obstant això, va afirmar que Catalunya hauria d’de sol·licitar l’ingrés a la Unió Europea com a membre d’estat diferent. Aquesta no era pas una posició desenraonada.

El 13 d’octubre de 2017, Juncker havia canviat de posició. Aleshores digué que Catalunya no havia d’esdevenir independent. Això era perquè, va explicar, la Unió Europea es tornaria massa complicada de governar si estava plena de petits països. Aquesta protesta sona buida, atès que provenia de l’antic primer ministre del país més petit de la Unió Europea, amb una població que just que arribi a les 400.000 persones. Catalunya s’acosta als vuit milions: una perspectiva molt més creïble per als membres de la UE seons els criteris de Juncker que Luxemburg. Luxemburg té el major PIB per càpita de qualsevol país de la Unió Europea. Això pot ser perquè Luxemburg és, i de molt, el refugi fiscal més gran de la UE. Això seria gràcies al controvertit treball de Juncker que el va establir com el principal centre d’evasió fiscal europea. No obstant això, la seva oposició a l’autonomia catalana és hipòcrita.

El 26 d’octubre de 2017 Juncker va dir que no hi havia abusos contra els drets humans per part de l’Estat espanyol a Catalunya. Va dir això tot i que s’havia emès un vídeo que mostrava a la Policia paramilitar sota control de Madrid apallissant votants i confiscant urnes. Ho va dir, tot i que polítics democràtics i pacífics han estat empresonats sense càrrecs per tribunals amb seu a Madrid sota el control d’un partit polític amb orígens en el règim feixista de Francisco Franco. El 10 de novembre de 2017, Juncker va qualificar el nacionalisme català com a “verí”. El 19 de novembre de 2017 va dir que recolzava inequívocament Madrid en la disputa sobre l’autonomia de Catalunya. Madrid havia d’engarjolar demòcrates pacífics i la policia havia d’apallissar votants. Tothom havia de votar a favor dels partits succedanis del de Rajoy en les pròximes eleccions regionals del 21 de desembre de 2017. Cal investigar per què el Sr. Juncker ha adoptat aquestes opinions i per què són tan diferents del que havia dit abans.

Sota la presidència de Juncker, la Comissió Europea ha estat finançant un dels partits polítics més recents de Catalunya, Ciutadans, que el Sr. Juncker ara recolza. Ciutadans és un partit polític relativament nou que és anti-independentista. De la mateixa manera, els fons de la Comissió s’han canalitzat cap a una empresa de consultoria de gestió que afirma que és especialista en reformes de l’administració pública. Aquesta entitat va participar en l’autoria d’un controvertit informe sobre reforma de l’administració pública de 2013. Aquest informe fou elaborat pel Ministeri d’Economia espanyol i defensava la reorganització estructural de l’administració pública catalana per retirar competències autonòmiques de Catalunya a Madrid. Aquest informe va ser encarregat en primera instància pel predecessor del Sr. Juncker com a president de la Comissió, Jacques Santer, abans que el Sr. Santer (i tota la seva Comissió) es veiessin obligats a dimitir per un escàndol de corrupció. El Sr. Santer anteriorment havia estat primer ministre de Luxemburg pel CSV durant onze anys.

Hom es pot sorprendre d’assabentar-se que diners de la Unió Europea s’utilitzen per finançar partits polítics o propostes polititzades de reforma constitucional dels estats members. Tot plegat pot resultar encara més sorprenent tenint en compte les moltes afirmacions recents del Sr. Juncker que la crisi catalana és un afer intern d’Espanya, cosa que implica que la Unió Europea no té res a dir-hi. Però la Unió Europea sí que ha assumit un paper en aquesta crisi. Ha estat el de finançar d’un partit polític que pren una posició explícita sobre la qüestió de la independència catalana. Ha finançat documents de treball que argumenten en pro de l’eliminació d’almenys alguns dels preceptes de l’autonomia catalana consagrats en els delicats acords constitucionals d’Espanya amb les seves regions.

La manera com aquests fons s’han canalitzat és a través del Fons Europeu de Desenvolupament Regional. Això és una branca d’una de les Direccions Generals de la Comissió Europea, que es troba sota la responsabilitat del Sr. Juncker, coneguda com “DG-REGIO”. L’objectiu explícit d’aquesta partida és promoure el desenvolupament a les regions europees. La iniciativa té com a finalitat, almenys sobre el paper, de servir de vehicle per a subvencions de les regions més riques d’Europa a les més pobres, per promoure els objectius de desenvolupament. Un dels seus assoliments menys polèmics és el desenvolupament d’infraestructures, com les autopistes que condueixen a comunitats remotes. El pressupost és gegantí. Tot i que és difícil obtenir xifres fiablesenmig de les opaques pràctiques comptables de la Comissió Europea, s’estima que el Fons representa un terç del pressupost de la UE. Es creu que la mida dels fons del Fons Europeu de Desenvolupament Regional destinats a Espanya és d’uns 6.000 milions d’euros anuals. És a dir, aproximadament, el pressupost del Ministeri d’Economia espanyol, l’únic agent domèstic que gestiona els Fons Europeu de Desenvolupament Regional destinats a Espanya. La tasca del Ministeri d’Economia de Madrid és gestionar aquests fons a través d’una sèrie d’agències regionals. No està clar que el Ministeri d’Economia espanyol tingui altres funcions importants. Dins la Comissió, el director general corresponent, Marc Lemaître, és de Luxemburg. La seva carrera política (CSV, tot i que mai ha militat formalment al partit) està estretament relacionada amb Jean-Claude Juncker. El ministre d’Economia espanyol, Luis de Guindos, és amic personal de Juncker i el seu aliat polític a l’Eurogrup i en altres llocs. De Guindos és l’única persona que ha ocupat el càrrec de ministre d’Economia sota el vigent president Mariano Rajoy del Partit Popular, partit polític amb orígens franquistes. El Ministeri de De Guindos no existia sota el govern socialista anterior del president José Luis Rodríguez Zapatero. El govern de Zapatero era comparativament pro-català. Va negociar un nou règim constitucional amb Catalunya el 2006, que Rajoy posteriorment va delmar davant el Tribunal Constitucional espanyol. Aquest tribunal està dominat pels jutges alineats amb el partit polític de Rajoy. Després de la decisió del Tribunal Constitucional de Rajoy contra Catalunya el 2010, les eleccions generals espanyoles de 2011 van dur Rajoy al poder com a president a Madrid. El suport del Partit Popular de Rajoy en una votació del Parlament Europeu del 2013 va ser decisiu per aconseguir l’elecció de Juncker com a president de la Comissió Europea. De Guindos, l’aliat íntim de Rajoy, va assistir a la septentrional reunió Bilderberg de 2017 amb el president dels ciutadans Albert Rivera i Jean-Claude Juncker. Juncker va empènyer a De Guindos a assumir el lideratge de l’Eurogrup després de la dimissió de Juncker, però altres estats membres de la UE s’hi van oposar. De Guindos arrosega una mala reputació per escàndols d’administració deslleial.

La forma com els fons de la UE es canalitzen cap a finalitats polítiques a Catalunya, quan no ho han de ser, sembla ser el següent. El Ministeri d’Economia finança, com un dels seus organismes d’execució regionals per al Fons Europeu de Desenvolupament Regional, una organització anomenada “CTP”, Comunidad de Trabajo de los Pirineos. Això vol dir “Comunitat de treball dels Pirineus”, una expressió a grans trets sense gaire significat. La CTP és una organització no governamental fosca que pretén ser (encara que no ho sigui) una associació d’agències de govern regional a França, Espanya i Andorra. No pot ser el que pretén ser perquè Andorra no està dins la Unió Europea. A la pràctica, la CTP opera com a agència d’execució per al repartiment del Fons Europeu de Desenvolupament Regional per al Ministeri d’Economia espanyol. No té cap altra funció clara de valor. Curiosament, el seu domicili social es troba en una torre històrica al petit poble de Jaca, a la província d’Aragó, al nord d’Espanya. Aquesta històrica torre funciona exclusivament com a museu. La torre és una atracció per a turistes feixistes, ja que s’associa amb el règim feixista espanyol de Francisco Franco. Després, es transfereix els fons a una organització anomenada “POCTEFA”, que vol dir Programa INTERREG V-A Espanya-França-Andorra. El caràcter legal d’aquesta organització és igualment obscur. Es presenta com una institució de la UE, però no ho és. No pot ser una institució de la UE, perquè Andorra no és dins la Unió Europea. Tot i que el lloc web de POCTEFA no té cap adreça, els seus números de telèfon són els mateixos que els de CTP. POCTEFA no sembla tenir cap funció clara, excepte la d’ afegir un nivell extra d’opacitat a aquells que busquen rastrejar la destinació dels diners procedents del Fons de Desenvolupament Regional de la UE. A la vegada, POCTEFA subvenciona substancialment una consultaria del sector públic anomenada “Daleph”. Aquest és un ben nom estrany per a una consultoria de gestió. La paraula ve hebreu bíblic antic i el seu significat s’aproxima a “La venjança per l’espasa”. Aquesta imatge pot estar relacionada amb la dictadura de Francisco Franco. Almenys un dels directors de Daleph té connexions amb la família dew Franco. Daleph afirma que té oficines a Madrid, Barcelona i Xerès de la Frontera, una petita ciutat al sud-oest d’Espanya. Hem d’investigar la connexió d’aquesta empresa amb Ciutadans, el partit polític català pretesament antinacionalista que actua com a partit succedani del Partit Popular de Mariano Rajoy a Catalunya. Ciutadans són electoralment necessaris a Catalunya perquè el Partit Popular és radicalment impopular. Ciutadans no publica els seus comptes detallats, no reconeix quanta gent té contractada i quant els paga. Albert Rivera duu un estil de vida luxós que no lliga amb ser el líder d’un modest partit polític regional minoritari. Inés Arrimadas, la jove advocada i líder de facto de Ciutadans, va néixer a Xerès de la Frontera i va estar sis anys treballant a Daleph. El seu pare era un polític anti-regionalista sota la dictadura de Francisco Franco. El líder formal de Ciutadans, Albert Rivera, apareix nu en materials electorals i va acompanyar a De Guindos i Juncker a Bilderberg. A la pràctica, no dirigeix els ciutadans si no és per fer de cap visible. Una de les organitzacions polítiques que originàriament es va convertir en el partit polític ara conegut com a “Ciudadanos” fou una petita institució local anomenada Ciudadanos de Sanlúcar de Barrameda (“CIS”). El CIS estava encapçalat per un polític desconegut anteriorment associat amb el Partit Popular de Rajoy i el seu partit predecessor, liderat per un ministre de l’Interior de l’època de Franco. Aquest polític es va convertir finalment en “kingmaker” anti-regionalista dins aquella província del sud-oest d’Espanya. Sanlúcar és un petit poble proper a Xerès. Daleph és un dels autors de l’informe del Ministeri d’Economia espanyol del 2013, que advoca per la reforma de les institucions públiques catalanes per retornar l’autoritat de les institucions autonòmiques regionals a Madrid. Els fons de la UE desemborsats per POCTEFA a Daleph, transferits per un banc obscur un alt executiu del qual és membre de de Daleph també, és de molts milions d’euros. Són molts més diners que les altres subvencions realitzades per POCTEFA. Aquests fons es diu que són a promoure les arts i la cultura. Dirigir una consultora amb finalitat de lucre que treballa per una reestructuració del sector públic constitucionalment polèmica no és art i cultura. Finançar un partit polític no és art i cultura. Aquestes són activitats polítiques, el finançament de les quals per part dels fons de la Comissió Europea està restringit pel dret de la Unió Europea.

Un altre destinatari dels fons POCTEFA és la Universitat de Navarra. Està considerada com la principal universitat privada d’Espanya i està és dirigida per l’Opus Dei dins d’un marc legal que és extraordinari per la seva opacitat. Luis de Guindos és un membre destacat de l’Opus Dei. això és corrupció. He estudiat una colla de sistemes electorals en societats dividides. Aquest és un muntatge de corrupció electoral. Per aclarir tots els detalls i l’abast precís de la culpabilitat moral i legal de cada persona afectada, es requerirà una investigació judicial substancial. El sistema jurídic espanyol no s’ha mostrat capaç d’investigar la corrupció massiva de l’estat. Els afers Gürtel i Bárcenas ho han evidenciat. Però hi ha d’haver una investigació judicial sobre tot això. Hi ha tantes coses que fan pudor que caldrà endegar els més alts nivells d’investigació judicial independent tant a Madrid com a Brussel.les. Si la Comissió Europea de Juncker ha estat finançant la política de partits a Catalunya, no és d’estranyar que Juncker hagi adoptat els posicionaments explicats en relació amb el moviment d’autonomia de Catalunya i les pròximes eleccions catalanes. Ell és el responsable de la supervisió d’una institució de finançament de la UE que interfereix il·legítimament en les pròximes eleccions regionals catalanes i en la política espanyola. Ell no ho pot fer, això. Algú li pot haver recordat el que ha estat fent el Fons de Desenvolupament Regional per a Europa, que treballa a través del ministeri espanyol i és operat com a feu personal personal pel seu amic Luis de Guindos. Això pot explicar el seu radical canvi de posicionament en la crisi catalana. Sigui com sigui, la Unió Europea no hauria d’interferir en els processos democràtics dins d’un estat membre de la UE mitjançant un mal ús dels fons dels contribuents de la UE. El 21 de desembre de 2017, els ciutadans de Catalunya voten. Un dels partits que poden votar és “Ciutadans”. Ells decidiran si aquesta és una bona manera d’exercir el seu vot. La corrupció es pot netejar després. Ara com ara, Catalunya necessita una elecció justa. Els ciutadans de Catalunya han de votar, i han de votar el que els diu la consciència.

Respostes

Configuració
  • elbruixot2.859 12 664👍 823
    la UE està podrida, espero que algú li pregunti al Juncker per açò al parlament europeu
  • dumis150 5👍 120
    Nooo que raro, jo pensava que el fet que tinguessin més diners per la campanya que ningú era gràcies als estalvis de l'Arrimades 
  • CèsarUsuari sumador14.663 13 129👍 10.575
    I al Juncker el financen les destil·leries de mitja Europa...

  • Mercator3.205 2 617👍 2.213
    Amunt, que és un article molt interessant.
  • ArnauUsuari sumador5.792 15 369👍 863
    És un article molt important. Cal preguntar-se, on són els periodistes de casa nostra? Corrupció pura. A ningú l'hi estranya que Ciudadanos sigui el partit que gasti més en eleccions o la vida de luxe que viu  Rivera?
  • Carles Martell593👍 686
    Ah, així s'explica que tinguin la campanya més costosa d'aquestes eleccions (consultar aquí dades).
  • ArnauUsuari sumador5.792 15 369👍 863
    Daelph va rebre del Departament de Cultura (amb Santi Vila) 40,837.50 € per serveis de suport tècnic en la captació i gestió de fons FEDER 2014-2020 per a polítiques, plans i programes del Departament de Cultura i les seves entitats adscrites. També d'ajuntaments catalans del PSC.

    També de Barcelona Activa 50,004.20 € per serveis de formació i acompanyament per a l'elaboració del pla d'empresa aquest 2017.
  • EmulatorQUsuari sumador57.166 14 6👍 12.071
    Un president afeccionat al pìnso finançant el partit d'un candidat suposadament afeccionat a la farina... Per què no m'estranya?
  • Nou Barris15.825 7 113👍 10.582
    Després s'estranyen del fet que l'euroescepticisme continuï creixent sense aturador entre els independentistes.
    • Hades24.386 8 46👍 14.340
      No crec que s'estranyin, només que en la situació actual havien de triar entre 3 milions d'euroesceptics i 40 milions d'euroesceptics. Decissió simple en quant a control de danys.
  • Columbo632 1👍 867
    El nivell de corrupció, no ja dels partits, sinó del sistema polític espanyol en sí, fa venir esgarrifances. I el nivell de corrupció que ha fet niu en tots els estaments on el sistema polític hi fot els tentacles és tal (periodisme, sistema judicial, cadena de favors a alts estaments etc etc etc) que fins i tot encara que l'estat de putrefacció és evident, ningú pot dir que el rei està despullat, ja que qualsevol organisme amb poder, està corrumput pel sistema politic.

    Ara ja fins i tot s'entreveu que organismes superiors en ranc, com la UE, també estan corromputs pels tentacles del sistema politic espanyol.

    Esfereïdor tot plegat.
    • alexpv757 1👍 392
      No t'enganyes, la UE no està corrupta per culpa de l'estat espanyol sinó per la UE mateixa... sinó per què està pujant l'euroescepticisme a Europa?
      El projecte comú ha fracassat. Ara hem de lluitar per estats europeus independents però una germanor total entre els pobles d'Europa (merda, cada cop semble més un cupaire!!!)
  • enricmm13.839 9 143👍 3.470
    Ostia puta! Ja n'hi ha prou! No paro de donar la benvinguda al personal a l'antieuropeisme i de sentir la gent dient que durant tot aquest temps jo tenia la raó i ells estaven encegats i ara això. Al principu molava però porto 2 mesos així i ja cansa. Com segueixin a aquest ritme em faré europeista per poder descansar una estona. 
    • Puigdomènech8.668 11 250👍 1.702



      a peu de foto diu una veritat inqüestionable>:  Els fets que s’hi descriuen són extremadament greus i caldria que algú competent i amb accés a la informació busqués la manera de comprovar-los i complementar-los.





      penjo l'article esmentat de vilaweb perquè potser desapareix el link i també perquè potser la traducció és un xic millor.


      En política, és habitual que les coses no siguin com apareixen per primera vegada. Una disputa sobre l’estatut constitucional d’una regió d’Espanya pot arribar a tenir el seu origen en una crisi sobre la manera com es gestiona la Unió Europea. Un polític amb reputació d’escàndol al capdavant de la Unió Europea pot arribar a ser un factor important per determinar la trajectòria del moviment autonomista català.

      Jean-Claude Juncker, un dels crítics més vociferants de l’autonomia catalana, és el president de la Comissió Europea. Va assumir aquest càrrec el 2014. Abans d’això, havia tingut una carrera de les menys habituals. Va ser Primer Ministre de Luxemburg durant 18 anys de 1995 a 2013. És el primer ministre europeu de mandat més llarg dels temps moderns (si descomptem els dictadors feixistes com l’espanyol Francisco Franco). Va ser ministre de finances de Luxemburg encara més temps: des de 1989 fins a 2013. Quan era primer ministre, va ocupar el segon càrrec més important del govern de Luxemburg simultàniament.

      Del 2005 al 2013 Juncker va ser alhora president de l’Eurogrup, una reunió informal però poderosa dels ministres de finances de la zona euro. El 2006 també va ser president del Consell Europeu (per tant, va ocupar quatre càrrecs alhora). Al senyor Juncker sempre li ha plagut mantenir-se ocupat. És un dels membres més treballadors de la burocràcia europea, però també és conegut com un dels més informals.

      Juncker està acusat d’haver anat força borratxo en diverses reunions internacionals. Ha estat poc diplomàtic i intensament groller als líders europeus. Alguns incidents incloen una bufetada a la cara, dir-li gras a un, besar el front calb d’un tercer, escanyar un quart i dir-li dictador a un cinquè (el líder en qüestió era un membre democràticament elegit d’Hongria, un estat membre de la UE). L’home fa moltes coses que es podrien considerar que no arriben als estàndards apropiats per a un polític europeu occidental. I aquest comportament prové d’un luxemburguès: una de les nacions més educades d’Europa. Com és que se li toleri?

      Juncker ha estat repetidament envoltat d’escàndols. Va dimitir com a primer ministre de Luxemburg enmig d’un escàndol en el qual es va descobrir que els serveis d’intel·ligència luxemburguesos havien estat escoltant el Gran Duc de Luxemburg. Després va estar involucrat en un escàndol de paradís fiscal, on es va saber que empreses europees havien traslladat les seus a Luxemburg sota el seu mandat com a ministre de Finances. Així, havien reduït el seu impost de societats a tan sols un 1%, tot i que no tenien connexions substancials amb Luxemburg.

      Juncker és membre del Partit Popular Social Cristià (CSV), de molt el partit polític dominant a Luxemburg des de la Segona Guerra Mundial. Hi ha coses curioses a la política a Luxemburg. Si has estat primer ministre amb el CSV i perdeu el càrrec o caieu en desgràcia, aviat podreu esdevenir president de la Comissió Europea. La quantitat de temps ocupada pels ex-primers ministres de CSV com a presidents de la Comissió Europea és notable si ho comparem amb el temps ocupat las suma de tots els altres presidents (no-luxemburguesos) de la Comissió.

      Juncker ha assumit posicions intransigents sobre el moviment nacionalista català, però no sempre ho ha fet. El 14 de setembre de 2017 va declarar que la Unió Europea respectaria els resultats del referèndum d’independència català de l’1 d’octubre de 2017. No obstant això, va afirmar que Catalunya hauria d’de sol·licitar l’ingrés a la Unió Europea com a membre d’estat diferent. Aquesta no era pas una posició desenraonada.

      El 13 d’octubre de 2017, Juncker havia canviat de posició. Aleshores digué que Catalunya no havia d’esdevenir independent. Això era perquè, va explicar, la Unió Europea es tornaria massa complicada de governar si estava plena de petits països. Aquesta protesta sona buida, atès que provenia de l’antic primer ministre del país més petit de la Unió Europea, amb una població que just que arribi a les 400.000 persones. Catalunya s’acosta als vuit milions: una perspectiva molt més creïble per als membres de la UE seons els criteris de Juncker que Luxemburg. Luxemburg té el major PIB per càpita de qualsevol país de la Unió Europea. Això pot ser perquè Luxemburg és, i de molt, el refugi fiscal més gran de la UE. Això seria gràcies al controvertit treball de Juncker que el va establir com el principal centre d’evasió fiscal europea. No obstant això, la seva oposició a l’autonomia catalana és hipòcrita.

      El 26 d’octubre de 2017 Juncker va dir que no hi havia abusos contra els drets humans per part de l’Estat espanyol a Catalunya. Va dir això tot i que s’havia emès un vídeo que mostrava a la Policia paramilitar sota control de Madrid apallissant votants i confiscant urnes. Ho va dir, tot i que polítics democràtics i pacífics han estat empresonats sense càrrecs per tribunals amb seu a Madrid sota el control d’un partit polític amb orígens en el règim feixista de Francisco Franco. El 10 de novembre de 2017, Juncker va qualificar el nacionalisme català com a “verí”. El 19 de novembre de 2017 va dir que recolzava inequívocament Madrid en la disputa sobre l’autonomia de Catalunya. Madrid havia d’engarjolar demòcrates pacífics i la policia havia d’apallissar votants. Tothom havia de votar a favor dels partits succedanis del de Rajoy en les pròximes eleccions regionals del 21 de desembre de 2017. Cal investigar per què el Sr. Juncker ha adoptat aquestes opinions i per què són tan diferents del que havia dit abans.

      Sota la presidència de Juncker, la Comissió Europea ha estat finançant un dels partits polítics més recents de Catalunya, Ciutadans, que el Sr. Juncker ara recolza. Ciutadans és un partit polític relativament nou que és anti-independentista. De la mateixa manera, els fons de la Comissió s’han canalitzat cap a una empresa de consultoria de gestió que afirma que és especialista en reformes de l’administració pública. Aquesta entitat va participar en l’autoria d’un controvertit informe sobre reforma de l’administració pública de 2013. Aquest informe fou elaborat pel Ministeri d’Economia espanyol i defensava la reorganització estructural de l’administració pública catalana per retirar competències autonòmiques de Catalunya a Madrid. Aquest informe va ser encarregat en primera instància pel predecessor del Sr. Juncker com a president de la Comissió, Jacques Santer, abans que el Sr. Santer (i tota la seva Comissió) es veiessin obligats a dimitir per un escàndol de corrupció. El Sr. Santer anteriorment havia estat primer ministre de Luxemburg pel CSV durant onze anys.

      Hom es pot sorprendre d’assabentar-se que diners de la Unió Europea s’utilitzen per finançar partits polítics o propostes polititzades de reforma constitucional dels estats members. Tot plegat pot resultar encara més sorprenent tenint en compte les moltes afirmacions recents del Sr. Juncker que la crisi catalana és un afer intern d’Espanya, cosa que implica que la Unió Europea no té res a dir-hi. Però la Unió Europea sí que ha assumit un paper en aquesta crisi. Ha estat el de finançar d’un partit polític que pren una posició explícita sobre la qüestió de la independència catalana. Ha finançat documents de treball que argumenten en pro de l’eliminació d’almenys alguns dels preceptes de l’autonomia catalana consagrats en els delicats acords constitucionals d’Espanya amb les seves regions.

      La manera com aquests fons s’han canalitzat és a través del Fons Europeu de Desenvolupament Regional. Això és una branca d’una de les Direccions Generals de la Comissió Europea, que es troba sota la responsabilitat del Sr. Juncker, coneguda com “DG-REGIO”. L’objectiu explícit d’aquesta partida és promoure el desenvolupament a les regions europees. La iniciativa té com a finalitat, almenys sobre el paper, de servir de vehicle per a subvencions de les regions més riques d’Europa a les més pobres, per promoure els objectius de desenvolupament. Un dels seus assoliments menys polèmics és el desenvolupament d’infraestructures, com les autopistes que condueixen a comunitats remotes. El pressupost és gegantí. Tot i que és difícil obtenir xifres fiablesenmig de les opaques pràctiques comptables de la Comissió Europea, s’estima que el Fons representa un terç del pressupost de la UE. Es creu que la mida dels fons del Fons Europeu de Desenvolupament Regional destinats a Espanya és d’uns 6.000 milions d’euros anuals. És a dir, aproximadament, el pressupost del Ministeri d’Economia espanyol, l’únic agent domèstic que gestiona els Fons Europeu de Desenvolupament Regional destinats a Espanya. La tasca del Ministeri d’Economia de Madrid és gestionar aquests fons a través d’una sèrie d’agències regionals. No està clar que el Ministeri d’Economia espanyol tingui altres funcions importants. Dins la Comissió, el director general corresponent, Marc Lemaître, és de Luxemburg. La seva carrera política (CSV, tot i que mai ha militat formalment al partit) està estretament relacionada amb Jean-Claude Juncker. El ministre d’Economia espanyol, Luis de Guindos, és amic personal de Juncker i el seu aliat polític a l’Eurogrup i en altres llocs. De Guindos és l’única persona que ha ocupat el càrrec de ministre d’Economia sota el vigent president Mariano Rajoy del Partit Popular, partit polític amb orígens franquistes. El Ministeri de De Guindos no existia sota el govern socialista anterior del president José Luis Rodríguez Zapatero. El govern de Zapatero era comparativament pro-català. Va negociar un nou règim constitucional amb Catalunya el 2006, que Rajoy posteriorment va delmar davant el Tribunal Constitucional espanyol. Aquest tribunal està dominat pels jutges alineats amb el partit polític de Rajoy. Després de la decisió del Tribunal Constitucional de Rajoy contra Catalunya el 2010, les eleccions generals espanyoles de 2011 van dur Rajoy al poder com a president a Madrid. El suport del Partit Popular de Rajoy en una votació del Parlament Europeu del 2013 va ser decisiu per aconseguir l’elecció de Juncker com a president de la Comissió Europea. De Guindos, l’aliat íntim de Rajoy, va assistir a la septentrional reunió Bilderberg de 2017 amb el president dels ciutadans Albert Rivera i Jean-Claude Juncker. Juncker va empènyer a De Guindos a assumir el lideratge de l’Eurogrup després de la dimissió de Juncker, però altres estats membres de la UE s’hi van oposar. De Guindos arrosega una mala reputació per escàndols d’administració deslleial.

      La forma com els fons de la UE es canalitzen cap a finalitats polítiques a Catalunya, quan no ho han de ser, sembla ser el següent. El Ministeri d’Economia finança, com un dels seus organismes d’execució regionals per al Fons Europeu de Desenvolupament Regional, una organització anomenada “CTP”, Comunidad de Trabajo de los Pirineos. Això vol dir “Comunitat de treball dels Pirineus”, una expressió a grans trets sense gaire significat. La CTP és una organització no governamental fosca que pretén ser (encara que no ho sigui) una associació d’agències de govern regional a França, Espanya i Andorra. No pot ser el que pretén ser perquè Andorra no està dins la Unió Europea. A la pràctica, la CTP opera com a agència d’execució per al repartiment del Fons Europeu de Desenvolupament Regional per al Ministeri d’Economia espanyol. No té cap altra funció clara de valor. Curiosament, el seu domicili social es troba en una torre històrica al petit poble de Jaca, a la província d’Aragó, al nord d’Espanya. Aquesta històrica torre funciona exclusivament com a museu. La torre és una atracció per a turistes feixistes, ja que s’associa amb el règim feixista espanyol de Francisco Franco. Després, es transfereix els fons a una organització anomenada “POCTEFA”, que vol dir Programa INTERREG V-A Espanya-França-Andorra. El caràcter legal d’aquesta organització és igualment obscur. Es presenta com una institució de la UE, però no ho és. No pot ser una institució de la UE, perquè Andorra no és dins la Unió Europea. Tot i que el lloc web de POCTEFA no té cap adreça, els seus números de telèfon són els mateixos que els de CTP. POCTEFA no sembla tenir cap funció clara, excepte la d’ afegir un nivell extra d’opacitat a aquells que busquen rastrejar la destinació dels diners procedents del Fons de Desenvolupament Regional de la UE. A la vegada, POCTEFA subvenciona substancialment una consultaria del sector públic anomenada “Daleph”. Aquest és un ben nom estrany per a una consultoria de gestió. La paraula ve hebreu bíblic antic i el seu significat s’aproxima a “La venjança per l’espasa”. Aquesta imatge pot estar relacionada amb la dictadura de Francisco Franco. Almenys un dels directors de Daleph té connexions amb la família dew Franco. Daleph afirma que té oficines a Madrid, Barcelona i Xerès de la Frontera, una petita ciutat al sud-oest d’Espanya. Hem d’investigar la connexió d’aquesta empresa amb Ciutadans, el partit polític català pretesament antinacionalista que actua com a partit succedani del Partit Popular de Mariano Rajoy a Catalunya. Ciutadans són electoralment necessaris a Catalunya perquè el Partit Popular és radicalment impopular. Ciutadans no publica els seus comptes detallats, no reconeix quanta gent té contractada i quant els paga. Albert Rivera duu un estil de vida luxós que no lliga amb ser el líder d’un modest partit polític regional minoritari. Inés Arrimadas, la jove advocada i líder de facto de Ciutadans, va néixer a Xerès de la Frontera i va estar sis anys treballant a Daleph. El seu pare era un polític anti-regionalista sota la dictadura de Francisco Franco. El líder formal de Ciutadans, Albert Rivera, apareix nu en materials electorals i va acompanyar a De Guindos i Juncker a Bilderberg. A la pràctica, no dirigeix els ciutadans si no és per fer de cap visible. Una de les organitzacions polítiques que originàriament es va convertir en el partit polític ara conegut com a “Ciudadanos” fou una petita institució local anomenada Ciudadanos de Sanlúcar de Barrameda (“CIS”). El CIS estava encapçalat per un polític desconegut anteriorment associat amb el Partit Popular de Rajoy i el seu partit predecessor, liderat per un ministre de l’Interior de l’època de Franco. Aquest polític es va convertir finalment en “kingmaker” anti-regionalista dins aquella província del sud-oest d’Espanya. Sanlúcar és un petit poble proper a Xerès. Daleph és un dels autors de l’informe del Ministeri d’Economia espanyol del 2013, que advoca per la reforma de les institucions públiques catalanes per retornar l’autoritat de les institucions autonòmiques regionals a Madrid. Els fons de la UE desemborsats per POCTEFA a Daleph, transferits per un banc obscur un alt executiu del qual és membre de de Daleph també, és de molts milions d’euros. Són molts més diners que les altres subvencions realitzades per POCTEFA. Aquests fons es diu que són a promoure les arts i la cultura. Dirigir una consultora amb finalitat de lucre que treballa per una reestructuració del sector públic constitucionalment polèmica no és art i cultura. Finançar un partit polític no és art i cultura. Aquestes són activitats polítiques, el finançament de les quals per part dels fons de la Comissió Europea està restringit pel dret de la Unió Europea.

      Un altre destinatari dels fons POCTEFA és la Universitat de Navarra. Està considerada com la principal universitat privada d’Espanya i està és dirigida per l’Opus Dei dins d’un marc legal que és extraordinari per la seva opacitat. Luis de Guindos és un membre destacat de l’Opus Dei. això és corrupció. He estudiat una colla de sistemes electorals en societats dividides. Aquest és un muntatge de corrupció electoral. Per aclarir tots els detalls i l’abast precís de la culpabilitat moral i legal de cada persona afectada, es requerirà una investigació judicial substancial. El sistema jurídic espanyol no s’ha mostrat capaç d’investigar la corrupció massiva de l’estat. Els afers Gürtel i Bárcenas ho han evidenciat. Però hi ha d’haver una investigació judicial sobre tot això. Hi ha tantes coses que fan pudor que caldrà endegar els més alts nivells d’investigació judicial independent tant a Madrid com a Brussel.les. Si la Comissió Europea de Juncker ha estat finançant la política de partits a Catalunya, no és d’estranyar que Juncker hagi adoptat els posicionaments explicats en relació amb el moviment d’autonomia de Catalunya i les pròximes eleccions catalanes. Ell és el responsable de la supervisió d’una institució de finançament de la UE que interfereix il·legítimament en les pròximes eleccions regionals catalanes i en la política espanyola. Ell no ho pot fer, això. Algú li pot haver recordat el que ha estat fent el Fons de Desenvolupament Regional per a Europa, que treballa a través del ministeri espanyol i és operat com a feu personal personal pel seu amic Luis de Guindos. Això pot explicar el seu radical canvi de posicionament en la crisi catalana. Sigui com sigui, la Unió Europea no hauria d’interferir en els processos democràtics dins d’un estat membre de la UE mitjançant un mal ús dels fons dels contribuents de la UE. El 21 de desembre de 2017, els ciutadans de Catalunya voten. Un dels partits que poden votar és “Ciutadans”. Ells decidiran si aquesta és una bona manera d’exercir el seu vot. La corrupció es pot netejar després. Ara com ara, Catalunya necessita una elecció justa. Els ciutadans de Catalunya han de votar, i han de votar el que els diu la consciència.

  • joan cf3.458 12 578👍 750
    Aquesta, sobre la candidata, més curt de llegir

    https://www.naciodigital.cat/noticia/143773/presidenta/arrimadas/pensa/candidata/unionista/deu/apunts             

    I sobre el seu pare, catalanoparlant quan feia de policia en temps de Franco sota les ordres d'un germà Creix, he rebut això per wats

    Rufino Arrimadas, pare d’Inés Arrimadas,  va néixer l’any 1937, actualment 80 anys. Es fill d’un poble de Salamanca, va estudiar dret i es va fer policia. La seva dona té uns 74 anys. El varen traslladar a principis dels seixanta a Barcelona i d’entrada varen viure al carrer Loreto i poc desprès es traslladaren a un pis de la Plaça Tetuan, sobre mateix d’un avui desaparegut, el Bar Tetuan. Va ser policia de la científica i col·laborador de la Brigada Social dels germans Antonio i Vicente Juan Creix. Home de confiança de Tomas Caricano Goñi pels seus estudis. Aquest fet li va permetre exercir dues tardes a la setmana d’advocat de gent lligada al regim franquista. Va participar en diferents i múltiples accions policials, universitat, sindicats, etcètera. Per una bufetada impactant a un estudiant li varen posar el sobrenom del correo, les repartia gratuïtament i a l’engròs. Va ser company i íntim amic d’un tal Calleja i sobretot del petit dels Creix, Vicente. Va fer nombrosos peritatges i informes que varen portar a molta gent a la presó sent molts d’ells innocents. Era un furibund seguidor del Real Madrid i gran admirador d’en Fraga Iribarne. En Franco per ells era un Déu. Quan el seu amic Vicente Juan Creix va caure en desgracia es va fer militant actiu de UCD. Martin Villa i ell foren enconats enemics.
     
    A l’any setanta degut a una amenaça molt creïble i a instancies de la dona va abandonar la carrera policial i es varen traslladar a Jerez de la Frontera a on va néixer la famosa Ines.  El seu cosí Moisès els hi va arreglar la vida, exercint d’advocat. La Ines és el cinquè fill i el seu padrí el famós Moisès Arrimadas, delegado nacional de la vivienda en Cadiz, jefe nacional del movimeiento, governador civil de Cuenca i d’Albacete, i procurador en Cortes quatre legislatures per elecció directe del caudillo.
     
    Rufino en la seva vida privada era un home jovial i molt desconfiat i sorrut amb els desconeguts. Tenia molt mala llet, intervenia poc, més aviat feia d’espectador. Els veïns d’habitatge el respectaven, va arribar a parlar el català ja que els germans Creix el parlaven quasi sempre. La seva dona mai, sempre el castellà però queia bé a la gent.
     
    Per culpa dels seus informes varen empresonar polítics avui en la reserva, Isidre Moles, Andreu Abelló, Joan Raventós, etcètera. Això si, com deien els seus companys, tenia el pico de oro. Coll Alentorn també el va patir. Va ser molt amic d’en Pablo Porta.
     
    En el seu despatx a part de la bandera espanyola hi té varies fotografies d’ell amb el dictador Franco, amb la dona i els fills. Franquistes a morir i encara ho són ja que dos dels fills són membres de la Fundación Francisco Franco.
  • Mercator3.205 2 617👍 2.213
    Bé, tampoc aporta res per desmentir-la, és evident que manquen proves per donar-li validesa. De qualsevol manera ser una mica escèptic sempre és bo.
  • Ballester6.525 6 332👍 1.700
    De Guindos, l’aliat íntim de Rajoy, va assistir a la septentrional reunió Bilderberg de 2017 amb el president dels ciutadans Albert Rivera i Jean-Claude Juncker. Juncker va empènyer a De Guindos a assumir el lideratge de l’Eurogrup després de la dimissió de Juncker, però altres estats membres de la UE s’hi van oposar.

    • Hades24.386 8 46👍 14.340
      De Guindos és l'home que més mana a Espanya, és un supervisor de Goldman Sachs.
      • Ballester6.525 6 332👍 1.700
        Sí, tot plegat fa una mala espina 
        • Hades24.386 8 46👍 14.340
          Però l'article aquest és una conspiranoia de molt baix nivell, sense base. Juncker no necessita fer això. Si algú recolza a Cs (que es fa), és des de l'elit financera europea i tota la seva xarxa d'ONGs. I no especialment per Catalunya, sinó que Cs és el pla d'Europa per fotre fora el PP, que sempre ha representat una casta posfranquista que ha mantingut a Espanya amb una certa sobirania que cap altre país de Europa té, països i nacions europees a qui tenen completament domats i submissos. Cs és el pla del globalisme per assaltar Espanya, simplement. Això de Catalunya per ells és una eventualitat d'ús tàctic.
          • Ballester6.525 6 332👍 1.700
            Cert, és una conspiranoia   Però com es diu, un problema és que a Espanya (tret de Público aquests últims anys) hi ha zero periodisme investigatiu. Escàndols i conspiracions enormes, que ni s'intenten amagar molt bé, passen totament desapercebuts a molts diaris i periodistes suposadament seriosos. Ciutadans fa ferum, això ho veiem tots. I en tots aquests anys, ningú no ha gratat ni una mica aquesta superfície.
          • Argimont4.531 1 473👍 2.851
            Parles de conspiranoies i dius una altra conspiranoia.


            C's no es cap pla de  l'UE per fer fora al PP  sinò per blanquejar al PP com a marca blanca.

            L'UE no es cap pais es una colla de paisos amb interesos,economics i volen cobrar .

            Tant els fa que el PP foti als catalans i que tinguin un 100% de deute... volen cobrar.


            No existeix cap justicia, llengua, politiques... per unir els paisos, tot es per diners i interesos economics.
            • Hades24.386 8 46👍 14.340
              Sí, perque el món està ple de conspiracions. Fins i tot en feines a empreses petites, o entre colles d'amics. Però la que obre el fil no té cap base, com he dit.
              Fixa't que parlo més del sector financer global que de la UE, que és simplement una eina política.
              • Argimont4.531 1 473👍 2.851
                Sector financer global?.....
                .....-Parles d'Alemanya?.....



                Coi, això si que es una conspiració....
                Pot haver una conspiració si parlem d'un pais homogeni, amb una mateixa llengua, cultura, justicia...
                Però l'UE que es un batibull d'estats ?
                Cond
                Conspirar  i que no s'adoni cap persona?
                • Hades24.386 8 46👍 14.340
                  Bé, hem començat pel De Guindos, que ve del Goldman Sachs.
                  • Argimont4.531 1 473👍 2.851
                    Guindos es un fill de puta  que dubto molt que parli mes de 2 minuts a l'any amb Sachs.

                    Us feu masses palles mentals.

                    Com a norma general he de dir-te que que l'UE està controlada per Alemanya i  ja n'hi ha prou , i els alemanys tenen un problema , el seu historial negre i que si treus la seva economia no son ningu a aquestl mon, s'amaguen dels conflictes (no tenen gaire exercit:) i estàn agafats pels collons dels diners i els deutes dels paisos
  • le pen1.722 1 914👍 3.065
    Està bé sospitar, però anem a pams i comprovem-ho tot abans de donar per certa qualsevol cosa.
  • Perot_lo_Lladre879 10👍 754
    L'autor es reafirma en les seves acusacions en una contrarèplica al mateix Vilaweb.
  • Mercator3.205 2 617👍 2.213
    Rèplica en català de l'article de Vilaweb:

    Aquest article està escrit com dret a rèplica a l’article anònim publicat el 7 de desembre de 2017 a la web de Vilaweb. Aquest article criticava la meva publicació d’un article previ, que investiga les denúncies de corrupció al Ministeri d’Hisenda espanyol.

    Sóc advocat amb seu a Ginebra, Suïssa. Vaig treballar anteriorment al Banc Mundial. He servit com a mediador de pau a Nacions Unides. El meu treball ha inclòs l’anàlisi de sistemes electorals en societats dividides i esquemes de corrupció electoral. Tinc llicència per exercir d’advocat a Anglaterra, Nova York i Suïssa.

    El meu primer graus d’estudis va ser del Christ’s College, de la Universitat de Cambridge. La meva tesi doctoral va ser supervisada per un dels juristes més famosos dels Estats Units d’Amèrica. Va ser seguidament publicada com un aclamat treball sobre la resolució de conflictes civils. Sóc soci director d’un despatx d’advocats de Ginebra. Una revista suïssa d’economia m’ha nomenat una de les tres-centes persones més influents de Suïssa.

    El 2016 vaig treballar a la campanya de un candidat a ser Secretari General de Nacions Unides, que finalment va quedar segon, per darrera de l’antic primer ministre portuguès António Manuel de Oliveira Guterres, que admiro molt. He publicat dos llibres i més de dos-cents articles, entre altres sobre el dret internacional i la resolució de conflictes civils. Sóc partidari de la reforma estructural de les organitzacions internacionals, incloses les Nacions Unides. Solia treballar per a la Unió Europea.

    No tinc una implicació anterior a la política espanyola o catalana. No sóc membre de cap partit polític en cap país. He litigat centenars de casos en la meva carrera com a advocat, incloent casos de difamació i corrupció. Sóc un líder mundial jove (Young Global Leader) del Fòrum Econòmic Mundial que celebra la seva reunió anual a Davos, Suïssa.

    Menciono aquestes coses perquè vull persuadir al lector que sóc una persona creïble quines seves opinions val la pena considerar. Jo no publicaria greus acusacions a la lleugera. Accepto el debat i la crítica de les meves opinions, si es fan de bona fe.

    Al matí del dimarts 5 de desembre de 2017, vaig distribuir un article anomenat Jean Claude Juncker i la crisi catalana. Aquest article seguia un flux de diners del Fons Europeu de Desenvolupament Regional cap a una consultora de gestió amb seu a Barcelona i a un partit polític anomenat Ciudadanos. Ciudadanos es presenta a les properes eleccions regionals de Catalunya que tindran lloc el 21 de desembre de 2017. El meu article està publicat aquí en castellà.

    Aquest va ser el sisè d’una sèrie d’articles publicats sobre la crisi catalana. El cinquè, titulat Votaciones Catalanas, està publicat aquí. Els primers quatre articles, publicats només en anglès, es denominen Reflexió sobre el Conundrum català; Independència catalana; Segrestant a Catalunya; i Catalunya reprimida.

    És important que es llegeixin aquests articles junts, perquè proporcionen el context del meu sisè article. Que es refereix a qüestions dels cinc anteriors. Els comentaris haurien d’anar fets sobre el conjunt dels sis, no només del sisè article per separat.

    A principis del matí del dijous 7 de desembre de 2017, Vilaweb va publicar un article anònim en resposta al meu article sobre Jean-Claude Juncker. L’article va ser anomenat Desintoxicació: no és cert que Juncker financi als ciutadans amb diners de la Unió Europea. Desintoxicació era una crítica al meu sisè article sobre Catalunya. Contenia un enllaç al meu article, però només a la versió anglesa i no a la versió espanyola.

    Desintoxicació no menciona cap dels meus articles anteriors. No critica cap de les afirmacions contingudes en aquells articles anteriors, que romanen sense resposta. Estranyament Desintoxicació no menciona el nom o la data de l’article que pretén criticar. La Desintoxicació és simplement un atac a la meva integritat personal.

    El meu article sobre Jean-Claude Juncker va ser el producte del treball intensiu de diverses setmanes d’un equip d’investigadors polítics que operaven sota la meva supervisió. Aquest article revela un model de corrupció electoral potencial que, segons dic, hauria de ser objecte d’investigació judicial. El meu equip legal està ara preparant demandes judicials per presentar-les davant els tribunals de Madrid i Luxemburg. El meu article s’ha publicat en quatre idiomes: anglès, francès, alemany i espanyol.

    Desintoxicació conté diverses declaracions i afirmacions sobre qüestions tècniques, incloent informació financera sensible no disponible al públic general. El meu article va ser escrit després de treballs minuciosos durant diverses setmanes, i com a mínim el producte de 48 hores de treball.

    Mentre que el meu article identificava el seu autor i es va basar en fonts públiques, la Desintoxicació no identifica el seu autor i no descriu les seves fonts. En la meva opinió, la informació tècnica detallada en Desintoxicació probablement només pot venir d’una de les dues fonts imaginables: el Ministeri d’Economia espanyol, dirigit per Luis de Guindos, que meu article critica durament (i articles anteriors); o la Comissió Europea.

    Em sembla poc probable que la Comissió Europea proporcionés informació privada sobre les seves operacions als mitjans tan ràpidament com per permetre la preparació d’un article de refutació en 48 hores. La Comissió Europea és una burocràcia engorrosa i no pot funcionar tan ràpidament, fins i tot si tingués capacitat jurídica per proporcionar aquesta informació sensible.

    Per tant, dedueix que l’article pot haver estat preparat amb la cooperació activa i l’assistència de Luis de Guindos o d’un o més dels funcionaris que operen sota la seva tutela. No puc provar això. Però he demanat una investigació judicial sobre les qüestions que plantejo. Espero que el sistema jurídic espanyol investigui si el Ministeri que opera sota els auspicis de Luis de Guindos podria haver assistit en la preparació Desintoxicació. Demanaré que els tribunals espanyols ho facin, com a part de la demanda legal que presentaré davant el poder judicial de Madrid. Si vaig errat en la meva suposició i, en canvi, la Comissió Europea va proporcionar aquesta informació, llavors demanaré als tribunals de Luxemburg per a que revelin això.

    Ja he informat que a Madrid sembla haver contractat sofisticats consultors de relacions públiques internacionals per suprimir o rebutjar comentaris de mitjans de suport del moviment d’autonomia català. També he expressat la meva preocupació perquè aquests consultors de mitjans puguin associar-se a una consultora de relacions públiques internacionalment desacreditada, ara en un procediment de fallida després que es va revelar que havia estat incitant a la violència racial que va portar a assassinats a Sudàfrica. Madrid té una història de relacions comercials amb aquesta organització. Desintoxicació no fa cap comentari sobre aquesta acusació.

    Sota la llei, LO 2/1984, tinc el dret de resposta a un article que és difamatori per a la meva persona. Normalment no exerciria aquest dret de resposta a un article anònim. El meu enfocament típic és que els articles publicats de forma anònima són indicatius de la manca de confiança dels autors sobre el que diuen. Però, en aquest cas, he decidit exercir el meu dret de resposta. Això és degut a que m’ha cridat l’atenció que Desintoxicació s’ha distribuït àmpliament a les xarxes socials per una o més persones associades Ciudadanos. Juntament amb la connexió potencial de la Desintoxicació amb el Ministeri d’Economia, les meves preocupacions sobre la possible corrupció electoral es veuen reforçades per la publicació d’aquest article.

    Desintoxicació és un article estrany. El seu títol té poc a veure amb els seus continguts. No hi ha res a Desintoxicació que desmenteixi la principal afirmació del meu article, que els fons de la Comissió Europea s’han canalitzat a una dita empresa consultora de gestió amb una estreta associació amb Ciudadanos. La connexió entre aquesta empresa i Ciudadanos és tan clara que no es pot negar de manera creïble (Desintoxicació no ho nega). Inés Arrimadas, la líder de facto de Ciudadanos, està íntimament relacionada amb l’empresa consultora de gestió que ha rebut fons de la Comissió Europea.

    L’empresa en controvèrsia ha treballat en un gran projecte que ha defensat la reforma de l’administració pública a Espanya. Les reformes proposades anul·larien efectivament disposicions de l’Estatut d’autonomia de Catalunya. Els socis corporatius d’Arrimadas van estar íntimament involucrats en l’auge de Ciudadanos a Andalusia. Ciudadanos té associacions irrefutables amb el Partit Popular. Ciudadanos serveix com a proxy del Partit Popular a les regions d’Espanya, on el Partit Popular és tan impopular que no es pot escollir en unes eleccions. La Comissió Europea no hauria d’estar gastant els fons dels contribuents de la UE en aquestes coses. De nou, res d’això és contestat per l’autor o els autors anònims de Desintoxicació.

    Desintoxicació diu que ha demostrat que certes afirmacions en el meu article original són falses. No ha fet tal cosa. Ha proporcionat una sèrie de detalls tècnics foscos sobre el finançament i l’estructura de dues organitzacions, denominades Comunitat de Treball dels Pirineus i el Programa INTERREG V-A Espanya-França-Andorra. Són organitzacions a través de les quals el meu equip ha descobert que s’ha proporcionat el controvertit finançament. Tanmateix, no es nega res d’això. He afirmat que això hauria de ser objecte d’investigació judicial. Cap persona raonable podria suggerir una altra cosa.

    Desintoxicació proporciona informació tècnica sobre aquestes organitzacions, sense justificar el que diu. Almenys una de les afirmacions que l’article fa és inconsistent amb la informació que es captura del lloc web del Ministeri de Justícia. Però el punt més important és aquest. Els detalls que Desintoxicació proporciona són irrellevants. Fins i tot si aquestes afirmacions fossin certes (i per repetir, l’article no ofereix cap evidència de suport), no qüestionen la meva hipòtesi central. La desintoxicació no proporciona cap informació per refutar la meva preocupació que s’ha proporcionat finançament polítics inadequats a través d’aquestes organitzacions.

    Desintoxicació és un article intel·ligent. Diu una sèrie de coses que són pràcticament certes. Aquestes afirmacions són d’alguna manera (però no clarament) dites per relacionar-se amb el meu article, al qual ataca Desintoxicació. Desintoxicació pretén que les quasi-veritats que afirma refutin una hipòtesi de corrupció electoral, quan no ho fan. L’article pretén que el que diu està relacionat amb el títol de l’article, però aquest títol és enganyós tenint en compte els continguts de l’article.

    Donada la seva sofisticació, hem de considerar la hipòtesi que Desintoxicació podria haver estat escrita amb l’ajuda d’experts en la manipulació dels mitjans de comunicació. Ja he dit que sospito que Ciudadanos estan involucrats en enginyeria electoral. L’enginyeria electoral significa manipular la manera com la gent vota, fent coses com ara difondre històries enganyoses als mitjans. Aquest és precisament el tipus de perill que vaig demanar als lectors del meu article original estar atents.

    Els lectors dels meus articles, i de Desintoxicació, ara s’han de formar les seves pròpies opinions. Heu de preguntar-vos si Desintoxicació podria haver estat publicada de bona fe. A continuació, heu de preguntar-vos si, a la llum del debat entre el meu equip i l’autor o autors anònims de Desintoxicació, considereu que Ciudadanos és un partit adequat per votar a les eleccions del 21 de desembre a Catalunya.

    No puc votar en aquestes eleccions. Però estaré vigilant, perquè vull que aquestes eleccions siguin justes. Independentment de les vostres opinions sobre aquest debat, i independentment del que penseu de mi i de les meves opinions, jo insto a tots els lectors a votar. Hi ha una possibilitat molt elevada de que les eleccions siguin justes si la gent vota. No obstant el que la gent de Catalunya voti, us desitjo a cada un de vosaltres, a les vostres famílies i als vostres éssers estimats, el millor dels desitjos. Europa està mirant intensament la decisió que vosaltres, els catalans, fareu. Expresseu la vostra voluntat a les urnes.

    +++

    Matthew Parish és advocat internacional amb seu a Ginebra. http://www.matthewparish.com


  • Publicitat

    Novetats

    Fòrums

    • 8.985.848 missatges
    • 210.835 temes
    Fixa la barra dreta
    Accedeix als fòrums Normes dels fòrums
    Publicitat