Fòrum

Fil sobre l´èuscar

DK7.597 8 284👍 3.457
Fil per posar de tant en tant notícies sobre aquesta llengua tan txunga (paraula d´origen basc sens dubte ) i que per sort genera molta informació a la xarxa

Començo amb un dels articles mes interessants -gairebé emocionant diria- que he llegit darrerament, és aquest:
 
 
parla d´un comerciant francès que es va establir a Donostia el 1728. Parlava francès i castellà i amb això en tenia prou per entendre´s amb la gent, però en veure que tothom allí tenia com a llengua materna l´euskera (com han canviat les coses a Donosti!) va decidir aprendre´l. Per tal d´aconseguir-ho va demanar a tothom que podia gramàtiques basques i la resposta va ser sempre "ein, lo qualo"? perquè, casualitats de la vida, fins el 1729 no se´n va publicar la primera
 
aleshores va contactar amb un jove euskaldun i aquest li va redactar el que potser és el primer llibre de conversa essencial euskera-castellà. I com que les frases van ser preses d´un text francès, a l´article enllaçat tenim les frases en les tres llengües. El text és molt útil per qui vulgui practicar euskera -i francès- i al mateix temps veure com eren i com s´escrivien a l´època
 
Desconec si el bon home francès va acabar sent euskaldun, però des d´aquí un merci beaucoup/eskerrik asko

Respostes

Configuració
  • RafeldePatraix827 3👍 328
    Aprofite aquest fil per a fer referència a un llibre sobre el basc:

    “Primitiae linguae vasconum”, d’Hugo Schuchardt.
    Versió espanyola amb notes i comentaris de l’original alemany per A. Yrigaray. Amb una carta pròleg Julio de Urquijo: "De las dificultades de traducir al castellano algunos trabajos vascológicos de Hugo Schuchardt".

    Any:1947

    Pàgines: 88
    ISBN: 9783484500327



    https://oportunitatsisaldos.blogspot.com.es/2013/04/primitiae-linguae-vasconum.html
  • Nou Barris15.825 7 113👍 10.582
    Imprescindible aquest llibre:

  • lisboeta2.909 12 655👍 417
    O.O
    Basquitis al més alt grau XD.
    Obrir un fil sobre la llengua basca quan el Parlament està debatent la declaració d'independència de Catalunya O.O
  • catalàamallorca34.944 6 17👍 10.054
    txunga (paraula d´origen basc sens dubte 
    Ara que ho dius, crec recordar haver llegit que és d'origen caló. 



    Aquí un audio on expliquen que un rei de Tidore (Moluques) al segle XVI parlava èuscar: http://www.eitb.eus/es/radio/radio-euskadi/programas/la-casa-de-la-palabra/audios/detalle/5173046/el-rey-islas-tidore-se-alegraba-saber-euskera/ 
  • DK7.597 8 284👍 3.457
    Article recent sobre un dels primers textos en euskera (un euskera aproximatiu com veurem, i on queda clar que la pronúncia de la llengua pot arribar a ser diabòlica)
     
    el va recollir Arnold von Harff, viatger de Colònia en pelegrinació a Santiago. Dos fets remarcables:
     
    1.- una de les frases recollides, en la qual es centra l´article, molt molt santa no ho és: noia, vols dormir amb mi? 
     
    2.- La frase sabem que és aquesta perquè en va donar la traducció alemanya, però tot i així... no s´entén . La primera part s´intueix (hauria de ser neskatoa, nahi al duzu..? 'noia, vols...?' i diu schatuwa ne tu so), la segona és directament un enigma
     
    més sobre aquesta enigmàtica frase basca en aquest llibre de Larry Trask:
     
     
     
     
    aquí i aquí el text amb les frases originals basques i alemanyes (dialecte ripuarisch?)




    I aquí l´amic Arnold adorant la verge, no sé si m´explico...
     
  • DK7.597 8 284👍 3.457
    Extens diccionari etimològic escrit i penjat en línia pel francès Michel Morvan
     
    El vaig començar a llegir amb una mica d´escepticisme perquè l´autor prioritza molt la tesi eurasiàtica; però ha resultat interessantíssim. Això sí, li fot uns mocs a qui no és de la seva corda foRça espectaculars -sobretot a J.A Lakarra, que seria del "bàndol contrari"-
     
    Si algú vol comparar les entrades d´aquest diccionari amb les mateixes però a altres diccionaris, aquí en té uns quants més
     
     
     
    12 paraules essencials (text en euskera)


    Per donar un tastet del diccionari de Morvan he pensat en penjar una de les entrades, però quina? Després de donar-hi voltes i voltes i més voltes, he tirat pel dret i he decidit posar la primera  (però en un proper missatge perquè el Racó m´està donant pel sac)
     
    • DK7.597 8 284👍 3.457
      A- Article défini postposé. On a prétendu qu’il était récent, mais sans preuves. Des inscriptions comme Ibarra (inscription estrémègne à Plasenzuela près de Cáceres) ou Iria (Galice) et araina, sua, naia à Veleia (IVe s.) montrent le contraire. Il est apparenté aux pronoms démonstratifs (proximal hau, hori, distal har-, etc.). Cf. aussi dans la deixis: aurten "cette année". Il a une variante o certainement de même origine dans les pluriels spécifiques (gu Euskaldunok "nous, les Basques", gu biok "nous deux"), dans les inessifs comme ordion "alors", aspaldion "il y a longtemps" (Lafitte, Grammaire, 59, n° 138; Rebuschi, Structure.., 485-486), ainsi que dans les formes verbales telles que diot "je à lui" (dakot en bas-navarrais). Son pluriel est -ak avec -k pluralisateur. Cf. aussi hau(r). Les forme ouraliennes correspondantes sont *o-, u-, a-, et -hau suffixé de 3e pers. en algonquin.
  • DK7.597 8 284👍 3.457
    Com a complement dels missatges de més a munt -sobre la teoria eurasiàtica i sobre l´article definit basc- dos textos que crec interessants, tots dos en francès:

    Introducció a la teoria eurasiàtica de Michel Morvan

    Defensa de l´antiguitat de l´article basc

    si llegiu el segon article veureu que en realitat alguns estudiosos de l´euskera semblen nens i es barallen constantment. L´afer Iruña-Veleia encara va enverinar més les relacions; un dels lingüistes més prestigiosos, J.Lakarra, comença algunes de les seves conferències anomenant "frikis" els "rivals"

    un tastet d´aquest segon article, on queda clar que el cognom Ibarra és molt antic a Extremadura:

     


  • DK7.597 8 284👍 3.457
    consultant el diccionari etimològic de M.Morvan, és interessant veure com el gascó -dialecte (per alguns llengua) influenciat pel substrat basc- ha acabat influint en l´euskera:

    (XVIIe s.) Dispute. Sinon de aho "bouche", du gascon ahar "affaire". 

    (1565) Temps. Cp. en Bigorre aro "id.", gascon are dans d’are en abant (français dorénavant).

    (XIXe s.) Seconde récolte. Du gascon arredàlh "id.".

    (aquest darrer és el català redall http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0115164 )

    etc etc
  • DK7.597 8 284👍 3.457
    mapa recent que agradarà -això espero- a en Foguera catalana:

    https://uploads.knightlab.com/storymapjs/e8304f1c73e564c46371b17b766de4cf/araba-eta-euskara/index.html 

    és el mapa de l´euskera en diferents poblacions alabeses, cadascuna amb la seva història particular. La de Lapuebla és especialment bonica: l´euskera s´hi va perdre però ara hi ha, per primer cop en segles, una persona que el parla a casa amb els pares. És per tant un euskaldun zaharra -que vol dir vell parlant- i aquest vell parlant és una noia de... 17 anys

    aquí la van entrevistar -fa 4 anys

    http://www.eitb.eus/eu/telebista/programak/tribuaren-berbak/bideoak/osoa/1890438/bideoa-lapueblako-euskaldun-zaharrak-13-urte-ditu/ 

    l´entrevistador la va trobar a ella amb un grup d´amics i, oh sorpresa, tots intenten parlar la llengua (entre ells també).. i a casa l´ensenyen als pares 
    • català_vilanoví927👍 985
      Està en augment el número de parlants nadius de basc? M'agradaria saber quin és el % de persones que tenen el basc com a primera llengua tant a nivell d'Euskal Herria, a nivell de CA com a nivell de territori bascòfon. Tens informació sobre això?
      • DK7.597 8 284👍 3.457
        sí, ho vaig penjar al fil lingüístic d´en Prow, pàgina 46. Recupero a sota un dels missatges. En els posteriors vam intentar entendre el perquè de les dades negatives (mort dels vells parlants i alguna més). Els diaris bascos han publicat titulars catastrofistes de l´estil Jaurlaritzaren hizkuntz politikaren porrota, és a dir 'el fracàs de les polítiques lingüístiques del govern' però segur que la cosa no està tan malament (menys a Iparralde):
         
         
        darreres dades sobre l´ús de l´euskera

        http://euskararenjatorria.net/?p=27833 

        són dolentes , no m´ho esperava. Només hi ha un lleuger ascens a Araba i Nafarroa -però sense arribar a superar les dades del 2006-


      • DK7.597 8 284👍 3.457
        guaita, al voltant de les dades del País basc francès, i perquè vegis que els responsables de política lingüística fan igual a tot arreu  -és a dir, veuen el got ple a vessar encara que només hi quedin les escurrialles-:

        http://mediabask.naiz.eus/en/info_mbsk/20170706/euskara-l-hemorragie-est-stoppee

        En ce qui concerne le Pays Basque Nord, c'est la première fois depuis 25 ans, que le nombre de bascophones ne baisse pas. En 2016, comme en 2011 - date de la précédente enquête sociolinguistique -, il y avait 51 000 bascophones. Ceci est une bonne nouvelle pour Mathieu Bergé, président de l'OPLB, car depuis 1991, "ce chiffre n'avait cessé d'être sur la pente descendante".

        Si le nombre de locuteurs bascophones reste stable, en revanche, la part relative elle, est moindre. Ces 51 000 bascophones du Pays Basque Nord représentent aujourd'hui 20,5 % de la population totale, contre 21,4 % en 2011. Cela est dû au fait que beaucoup de non bascophones se sont installés au Pays Basque Nord ces cinq dernières années. 9 000 très exactement. Au total, ce sont 175 000 personnes qui ne sont pas bascophones, et qui vivent au Pays Basque Nord. 


        (per cert, fantàstic aquest verb del titular: "stopper"; sona tan genuí.. ):
  • DK7.597 8 284👍 3.457
    Aquesta entrada del diccionari Morvan potser interessarà a un cert raconaire de nick molt curt i que ha votat positivament aquest fil:

    (préhistoire) Terre. Apparenté à elur "neige" et peut-être au nivkh (guiliak) lur "glace". Cp. aussi tchétchène luo "neige", ingouche loa "id." et lea- "terre". Même si les formes caucasiennes ne sont pas génétiquement apparentées à la forme basque, en revanche sa typologie est identique puisque le tchétchène-ingouche a lea- pour "terre" qui est issu de la même racine que luo, loa "neige". Terre et neige y étaient donc assimilées comme en basque. Le doublet basque lur/elur plaide en faveur d’une grande ancienneté des Basques et de leur langue, la terre et la neige ayant été confondues à une époque de grand froid. Certains, comme E. Blasco-Ferrer, font venir lur d’un prototype *dur. Il est vrai que elur "neige" a une variante edur, mais elle est peut-être secondaire. L’altaïque a une forme tur pour "terre" et le sumérien aurait une forme DUR.
  • DK7.597 8 284👍 3.457
    al Racó s´ha parlat de vegades dels pobles 'xarnegos' (pobles de cruïlla entre el gascó i el basc). Per exemple aquí

    Doncs bé,  a Càmer, municipi d´Iparralde (a la Baixa Navarra), han posat els senyals viaris en gascó (i francès). Potser el més destacable és que el diari Naiz se n´ha fet ressò -habitualment se´ls havia acusat de romandre d´esquenes al fet gascó. Ara el periodista parla directament de 'llengua gascona' (en tot cas al cos de l´article parlen de 'llengua occitana')

    http://mediabask.naiz.eus/fr/info_mbsk/20171120/quand-la-langue-gasconne-sinvite-dans-la-signaletique 

    Bien que la langue occitane ne soit pas encore enseignée sur le village, avec le choix d’une signalétique bilingue, Came est la première commune du Pays Basque à œuvrer pour la socialisation du gascon. D’autres communes du Bas-Adour lui emboîteront-elles le pas ?

    Comentari d´un lector a la notícia:

    Cela se réveille en pays xarnegu, en effet Came n'a jamais caché son lien profond avec l'âme Gasconne; cependant pour d'autres villages des alentours une signalétique...trilingue pourrait être la bienvenue. En effet, à Guiche par exemple le gascon est bien présent, parlé depuis fort longtemps, mais la toponymie locale est aussi en lien avec l'eukara (noms de maisons, de lieux-dits...) Gora Gixune !




    aquí els límits entre basc i gascó als municipis d´Iparralde (mapa cortesia d´en Foguera Catalana ). O potser seria millor dir mapa que mostra els municipis xarneges



  • DK7.597 8 284👍 3.457
    Els substantius en euskera no tenen gènere, però això no evita alguns usos sexistes del llenguatge. Els deixo per més endavant però, i ara comento els que tenen a veure amb una part de la gramàtica on sí hi ha distinció: les formes col.loquials del verb que distingeixen el sexe de la persona a qui ens adrecem i que formen una conjugació paral.lela que pot arribar a substituir en gran part la "normal". És una mena de tuteig que modifica tota la conjugació.
    (sí: t´aprens tota la conjugació "normal"  -en uns, diguem, 10 anys- i aleshores veus que hi ha gent que gairebé no la fa servir   per no parlar de que la conjugació dialectal pot ser molt diferent de l´estàndard)

    En alguns pobles es manté encara aquestes formes que marquen masculí o femení, i on un simple da ('és') es converteix per exemple en duk (una cosa així com 'tu -home- tens') o dun ('tu -dona- tens'). Diferents problemes:
     
    -per començar són formes 'mal vistes' (tot i ser segurament les formes originàries) i a molts llocs ja només són utilitzades pels homes per parlar entre ells. No per parlar amb les dones ni per les dones per parlar entre elles. Per això les formes femenines estan desapareixent -aquest article recent diu que s´arriba al punt que molts homes s´adrecen a les dones amb les formes masculines-
     
    -Segon (relacionat amb el primer): si les volem fer servir en un sentit general hi ha tendència a utilitzar només la forma masculina; exemple musical: La Polla records té una cançó on diuen ni ez nauk espainola 'no sóc espanyol' (literalment 'tu -home- no em tens espanyol'), on sembla que deixin fora el públic femení. En canvi els Negu Gorriak sempre alternaven les dues formes i així a la cançó geurea da garaipena ('la victòria és nostra')* el que crec que diuen en realitat és geurea dek garaipena i a la següent línia geurea den garaipena (tot i que a la web oficial només transcriuen la forma masculina) Només al final de la cançó la frase és pronunciada com al títol 'geurea da..' perquè qui la diu és un nadó, que encara desconeix les formes col.loquials
     
    -Tercer: parlant amb animals s´acostuma a fer servir la forma masculina, sigui quin sigui el sexe de l´animal 
     
    -Quart, el punt més surrealista: s´ha comprovat una tendència a que quan les dones parlen amb elles mateixes (quan parlen o quan pensen) facin servir la forma masculina: o millor dit, si parlen a elles mateixes la femenina, però si parlen amb elles la masculina: 'Maria, ets un desastre' tindria forma femenina però 'Maria, això és un desatre' la tindria masculina. Molts gramàtics justifiquen aquesta situació dient que la forma masculina és la neutral i no marcada, una sensació de dejà vu..
     
    Un article sobre el tema i un document oficial (tots dos en euskera)
     
     
     
    aquí un fil a un fòrum, comença en euskera però de seguida passa a l´anglès. Conté lligams interessants; en un diuen que les parelles que es tutegen ho deixen de fer un cop casats  quin avorriment el matrimoni tu..
     
     
    *La lletra de la cançó dels Negu, per cert, és duríssima, un reflex de l´època de 'socialització del patiment' que es va viure a Euskal Herria als 90: 
     
    Indarkeriari erantzuteko erabiltzen da indarra,  fem servir la força per respondre a la violència
     
    pena de baina hau da aukeran dagoen bide bakarra,  Una pena, però l´únic mitjà que tenim
     
    Sufrimentuak kendu nahi eta, sufrituz kendu beharra.  Si volem acabar amb el patiment, ho hem de fer patint
  • DK7.597 8 284👍 3.457
    Un article d´opinió i una notícia -que sembla anecdòtica, però no ho és-

    -Article on l´autor assegura que Baiona no ha estat mai basca, i que és un error polític voler fer-ne la capital d´Euskal Herria (perquè consisteix en fer-li el joc a la divisió administrativa francesa que va unir municipis euskalduns a una capital no basca). No el penjo perquè hi estigui d´acord, senzillament m´ha semblat interessant

    https://zuzeu.eus/euskal-herria/baionaren-eta-babren-estatusa-euskal-politikan/ 

    -en un reportatge del canal en castellà d´Euskal Telebista, la periodista va parlar i fer parlar només en castellà als habitants d´un poble 85% euskaldun (segons el llibre d´estil d´ETB, als pobles majoritàriament bascos se´ls ha d´entrevistar en euskera):

    https://zuzeu.eus/euskal-herria/etb-gaztelaniaz/ 

    pel que sembla un dels entrevistats es va negar a respondre en castellà i la seva resposta en euskera no va ser inclosa al reportatge. És el que denuncia la piulada que poso a sota -i les respostes a la piulada, que venen a dir "els euskalduns són ciutadans de segona a Euskal Herria"



  • DK7.597 8 284👍 3.457
    complement a dos temes que s´han tractat en aquest fil. El primer, la relació -de vegades difícil- entre gascons i bascos
     
     -aquí el lligam a un article visceralment crític amb l´"annexió" (definició de l´autor) de Baiona o Biarritz per part dels bascos. 
     
    Amb alguna de les respostes dels lectors queda clar que de vegades es tracta d´un diàleg de sords: l´autor del blog parla de la llengua i la toponímia gascona com a pròpia de Baiona i algun lector hi contraposa la llengua i la toponímia anterior, que és proto-basca 
    (no només "Baiona" és topònim basc, per cert; també l´antic nom de la ciutat ho és: Lapurdum)
     
      -fil de discussió a Gaconha.com on hi ha llargs comentaris d´un basc que reivindica Baiona com a basca. Curiositat: la primera resposta que rep és totalment contrària i ve d´un anti-occitanista. La segona, molt més receptiva, d´un gasconista (semi)occitanista
     
      -article sobre els límits i les diferències (sempre segons l´autor, oposat a considerar Baiona com a basca) entre gascons i bascos
     
     Segon tema: una gràfica que mostra com la conjugació col.loquial basca (l´anomenat hitanoa) és molt més habitual entre els homes per parlar entre ells, que no pas quan parlen amb dones o quan aquestes parlen entre elles. És un tema on el sexisme potser ensenya la poteta, però també hi ha prejudicis difícils d´analitzar -moltes dones entrevistades consideren que tutejar-se entre amigues és "vulgar" -
     
  • DK7.597 8 284👍 3.457
    Demà manifestació a Pamplona en favor de l´euskera i de la llista única a les oposicions

    http://www.argia.eus/albistea/larunbat-eguerdian-euskalzaleek-manifestazioa-egingo-dute-irunean-euskararen-defentsan 

    Si ho he entès bé el problema és aquest: resulta que Navarra és l´única Comunitat un hi ha dos exàmens separats a les oposicions: un pels que saben només castellà, l´altre pels que també saben euskera. Els bilingües no poden optar a places en castellà -a no ser que renunciïn a optar a les d´euskera-

    La llista única té l´oposició de tot el bloc espanyolista i també ha creat una fractura al govern: Podemos no la veu clara i Izquierda Unida s´hi oposa.

    Tot plegat complicat pel fet que l´euskera és cooficial només en una part de Navarra. Poso un lligam en castellà però d´un diari progressista espanyol (amb un comentari d´un lector que diu que el que és discriminatori és haver d´optar només a la plaça en un idioma si els saps tots dos):

    http://www.eldiario.es/norte/navarra/Division-cuatripartito-OPE-castellano-euskera_0_691531764.html  

    article d´un opositor (en el sentit de candidat a les oposicions ) favorable a la llista única:

    http://www.noticiasdenavarra.com/2017/09/26/opinion/tribunas/a-proposito-de-la-lista-unica 

Publicitat

Novetats

Fòrums

  • 8.985.848 missatges
  • 210.835 temes
Fixa la barra dreta
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums
Publicitat