Publicitat

Atenció: Aquest fil té més d'un any d'antiguitat, i els seus continguts podrien haver quedar obsolets.

Fòrum

Mirades feministes

__28550__2.026 3👍 1.209
Obro aquest fil per a anar compartint periòdicament reflexions, articles, idees i guspires sobre el feminisme.
Tot allò que ens desperti auto(re)coneixement, ens emocioni, ens hi faci reflexionar.

Penso ignorar olímpicament trolls, idiotes, usuaris de la paraula "feminazi" i altres perles avorrides i poc constructives  


SaveSave

Respostes

Configuració
  • dumis1.851 5 880👍 1.132
    Aquí un company parlava de rols i estem comentant com posar solució al tema. Jo, com que tinc una vida, he tirat pel dret i penso que per les que no tenen paciència per esperar a viure en un món diferent pot ser una alternativa. Un altre rol, que pot o no agradar però que cada vegada lagafen més dones. Odio parlar de mi però ja que aquí som anònims penso que s'ho val. Jo visc totalment al marge dels tols que s'adjudiquen tradicionalment a les dones, el desposa i mare. He arribat a aquest estat amb el temps, òbviament de petita, degut al rentat de cervell, desitjava casar-me i tenir fills. Però quan he viscut en parella, amb la idea d'acabar complint el rol que se m'havia assignat, acabava sentint-me esgotada, cansada, com que havia de renunciar a una part de mi, d'alguna manera em sentia poc lliure i que manava ofegant i apagant. Per molt que diguin que els homes ajuden o han canviat,  la dona, degut als rols, fa més, es sacrifica més, dona més etc. I això a mi m'indigna. Perque? A San de que? I al final veus que el matrimoni dona més beneficis a l'home que a la dona (en l'actualitat). De manera que jo visc sola i no tinc fills ni en tindré perquè de fet no tinc instint maternal (no hi crec tampoc) i noto que ser mare em posarà en una trampa de la qual no podré sortir. 
    A les que ja són mares i que em diran que elles són felices, que el marit les ajuda, que se senten realitzades etc els dic ja d'entrada que perfecte. Jo parlo del meu cas i potser de molts més. 
    A la feina on sóc ara pensen que visc en parella. No sóc tonta i he vist que quan vius sola i passes d'entrar en aquest sistema els homes et fan bromes o comentaris i elles també (ja el trobaràs, tu sí que vius bé, que faràs aquest cap de setmana i coses per l'estil) . Ells pel que ja sabem, elles, enveja? Se senten atacades? No ho sé. No et prenen en serio, de manera que fa quatre anys que pensen que visc en parella i tema solucionat. Cap més comentari. 
    Jo els diumenges em passo el dia llegint, els dissabtes els dedico als meus pares els quals veig que es fan grans i m'agrada cuidar-los. Em dedico a la lectura, a anar a concerts de música clàssica o directament a fer el vago i mirar el Racó. Tinc els estalvis que necessito i penso que sóc de les dones més felices que conec. És un testimoni més, no pretenc dir que s'hagi de triar aquest camí.
    • Daixonses1.139 12👍 239
      Està molt bé el que has explicat, però no crec que viure en parella beneficiï més a l'home, tot depèn. És probable que siguis una dona complexa, exigent i/o interessant i la majoria d'homes (i dones) no són tant exigents i/o interessants. Però mai se sap a qui et trobaràs a la vida. No es pot dir mai com serà el futur. Jo per exemple ara també visc sol després d'anys amb la meva companya i no m'importa viure sol, de fet no compartiria mai la meva vida amb una dona amb qui no estigués convençut des del cap fins les entranyes. Ara bé una vida sense evolució personal no val res. Per això volia aprofitar el fil per parlar de conceptes d'amor, de cànons nous de bellesa (femenina i masculina), de referents intel·lectuals etc etc. No parlava de rols tancats i preestablerts, sinó d'ampliar el ventall de referents per no esdevenir misàntrops que veuen l'amor (i les relacions de gènere) com un concepte tancat.
      • dumis1.851 5 880👍 1.132
        En el 90% dels casos penso que si que beneficia més a l'home. Pel que fa a l'amor jo penso que és una construcció cultural. L'amor de parella és cultural. Ens ensenyen a sentir-lo. 
        • Daixonses1.139 12👍 239
          Conec el concepte que parles. És totalment legítim i ets lliure de pensar que la parella beneficia més als homes i que l'amor és una construcció cultural. Jo ho trobo un punt de vista superflu, la psicologia de veure negativament el camí que tu no agafes per a no sentir-te malament.

          Igualment hi ha part de veritat en això que dius de la construcció cultural, però al final tot no deixa de ser una construcció cultural: des del llenguatge fins als valors que donem a les coses. Som humans i tenim cultura. Canviar-la podria ser interessant, però no he vist ningú al fil que en volgués parlar d'una forma més extensa. L'amor pel fet de ser "aculturitzat" no deixa de ser natural. Que no el sentis per ningú no vol dir que s'hagi de menysprear com a sentiment. No som màquines, també tenim un esperit a dins. És la diferència entre robot i persona.

          Sobre els homes no hi estic d'acord. La convivència no és per tothom i n'hi ha qui es cremen més ràpid, però sigui com sigui depèn del caràcter de la dona, el caràcter de l'home i com de bé es portin estant junts... no gaire més. Però l'amor real i madur no busca cap benefici, això ho hauries de saber i si no ho saps és que no has aprofundit en el sentiment. Hi ha amors en que la dona està descontenta, d'altres és l'home i d'altres els dos. Però no es pot generalitzar per gènere, la dona del s. XIX ha passat a la història. Per cada mala parella home que tu em possessis jo podra donar-te un exemple dona. I de fet trobo absurd fer separacions de gènere, fins i tot en crítiques.

          Tornant al fet de viure sol/a, per a mi és més enriquidor obrir-te a d'altres persones per a poder aprendre d'elles. Vull dir que viure sol està molt bé, però tancar-se em sembla una mostra de debilitat i un hàbit negatiu... potser per un temps sí, però cal obrir-se als demés tard o d'hora. És el més natural. La soledat pura i dura només la veig útil en processos artístics, creatius o religiosos. Per la resta, millor barrejar-te amb els demés (en la mesura que cadascú vulgui o pugui)... o trobar una parella que t'entengui i et deixi els teus espais. La intimitat en el temps actual ha crescut respecte a temps passats. Això és lògic pel nivell d'estímuls artificials que ens aboquen a sobre (soroll, informacions, mòbils, teles, Internet etc.). És normal que calgui més espai per un mateix avui dia que fa 50-100 anys enrere.

          I sí, hi ha persones interessants en aquesta vida. No moltíssimes, però n'hi ha. I si algun dia sents amor (aquella construcció cultural sorgida de neurotransmisors malèvols) doncs benvingut sigui!
          • dumis1.851 5 880👍 1.132
            No comparteixo moltes coses de les que dius però les dius amb molt de respecte i s'agraeix. Hi ha molt a comentar però d'entrada podria dir que viure sol no és estar tancat. Jo estic amb gent tot el dia però necessito el meu espai on no entri ningu que no sigui jo i això no veig que té de ser poruc etc. És un plaer que em dono, un espai meu i per mi. Per la resta veig gent tot el dia i estic hiper connectada. Després dius que s'ha d'evolucionar i que viure amb algú ajuda en aquest sentit. Això tampoc ho entenc. Pq viure amb un altre persona t'ha de fer evolucionar? Visquent sol pots evolucionar igual o més, no entenc que hi té a veure una altra persona que no ets tu. Jo em veig a mi mateixa com la persona més important de la terra de manera que el que em va bé és invertir en mi i no tant interaccionar amb un altre que té la seva pròpia evolució. Suposo que també va a gustos, potser no hi ha res millor o pitjor. Com tu dius hi ha gent que no gaudeix amb la convivència i hi ha gent que li agrada viure envoltada de persones a tota hora. 
            • Daixonses1.139 12👍 239
              Sí, va a gustos i a personalitats, però hi ha valors com l'auto-crítica, l'altruisme, el coneixement sense paraules, la fusió amb algú que no ets tu mateixa, però que té part de tu com tu de l'altre, etc, que només s'aconsegueixen (crec jo) amb la parella. Ho puc obrir a una parella múltiple a la otomana (o rotllo comuna moderna), però jo de poliamor no hi entenc, per això parlo d'una sola parella.

              El problema de gaudir molt de tu és que un cop tens les bateries de l'autoestima carregades, cal desconnectar de tu o pots caure en narcissismes o en introversions massa heavies. El melic pot ser el forat negre més perillós, perque el tens incorporat a dins i acostuma a tancar-nos en hàbits i rutines força delimitades i fins i tot tancades. Per contra, una parella t'obliga a canviar, a adaptar-te, a evolucionar... i la vida és canvi constant i no fixació. Per això crec que és positiu i ajuda a ser millor persona. Però això ho ha de veure cadascú segons les seves experiències... mai seguim el mateix camí, és la riquesa de la diversitat.

              També reconec que és súper important el nostre espai íntim només per a nosaltres. I més avui dia. Un quartet propi per desconnectar és ideal, encara que visquis amb algú. Crec que el concepte "cultural" de l'amor s'ha de refer de nou amb els nous temps, treure-li la pàtina institucional que té encara i donar-li un sentit més primigeni: espiritual-evolutiu... També llevar-li l'utilitarisme vulgar de voler treure-li partit a l'amor. Tot i que sí que és útil no s'hauria de fer per rendiments, sinó per instint, aquella cosa que hem anat perdent poc a poc al deixar de viure en coves.... igualment a mi m'interessen aquests temes. No són per tothom... Salut!
              • dumis1.851 5 880👍 1.132
                Que va, que va.. El 99% de les persones estan hiper acostumades a cedir i a donar. Així se les educa. Cal ensenyar a ser més autònoms, a viure més sentint el que un és i un vol ser. Estàs envoltat de gent tot el dia i et relaciones tot el dia, no pateixis que et passes el dia cedint o havent de cedir. No correràs pas el risc d'acabar mirant el teu melic. I si així fos millor mirar pel teu melic que pel dels altres, que els altres si que no miraran el teu. 
                • Magalí727.770 1 276👍 2.693
                  He llegit el vostre diàleg i és interessant el que dieu els dos. Estic d'acord amb coses que dieu els dos. També felicitar -vos per haver sabut parlar -vos amb aquest respecte i tenir idees contràries, actitud bastant difícil de veure al Racó. 
                • Daixonses1.139 12👍 239
                  No parlo de cedir, que em sembla una forma de dominació com qualsevol altra, sinó d'aprendre mútuament.

                  Parlo de donar i rebre des de la llibertat i l'auto-coneixement. Viure sol/a et pot donar les eines per a fer-ho, però no em sembla una finalitat a la vida, sinó una part més de la nostra evolució com a persones.

                  A tu viure sola et sembla una finalitat. D'acord. Però no creus que això a la llarga et porta a un narcissisne negatiu? No penses que el teu melic, sense el cordill que el lligava amb la resta de la humanitat, no és res?

                  Si bàsicament ets materialista (que no passa res amb que ho siguis si ho ets) i no creus en espiritualitats i rotllos d'aquests ho puc entendre; també si convius amb altra gent en una mena de "familia escollida" que ja et fa aquesta funció, però sinó no em sembla una forma de vida que sigui sostenible en el temps.

                  Al final la unió íntima amb l'altre és inevitable, sigui a través del sexe o a través de la mort. Sona abstracte això que dic sobre l'"altre", ho sé, però no sé com dimonis expressar-ho d'una altra manera. Sol no evoluciones ni avances en el teu camí. Unint-te ho pots aconseguir. El tipus d'unió és el que es podria parlar en aquest fil (noves fòrmules, concepte de parella, etc.).

                  Però fins i tot si no t'agrada unir-te com a parella (més enllà de fotre un clau quan et vingui de gust), seria ideal que poguessis defensar la soledat com a camí de vida d'una forma més profunda (per no acabar parlant només de melics). De fet totes les opcions em semblen vàlides mentre no hi hagi ofuscació.
              • Magalí727.770 1 276👍 2.693
                Vaig conèixer de primera mà una parella que es van endinsar en  el poliamor. No els ha sigut fàcil, però van trobar cert equilibri en aquesta fórmula. Tot és possible si hi ha respecte i bon enteniment (d'entendre's,  vull dir) 
                • Daixonses1.139 12👍 239
                  Quan no estava de moda ni tenia aquest nom, als anys 90, sent jo joveníssim ho vaig intentar amb la meva parella... però no podia. De fet parlo més de sexe obert que de poliamor. Però si no podia tenir una relació oberta de sexe, de poliamor imagina't.

                  Ara bé un cop a la meva vida vaig estimar dues dones al mateix moment (i com diu la cançó no sé com no em vaig tornar boig). De fet, va acabar malament... potser són reminiscències de la meva educació del segle XX, que era diferent a l'actual.

                  Sigui com sigui el poliamor em sembla un tema interessant a parlar. Per exemple: és igual l'amor que puguis sentir cap a un colectiu que per un individu? On hi caben dos hi caben tres, quatre o cinc-cents?... 
                  • Magalí727.770 1 276👍 2.693
                    Estimar dues persones alhora... Val, això ha passat i passa moltíssim. Però afegeix : i a més accepto que al seu torn les dues que estimo també facin la seva i alhora l'amor i el sexe es ramifiqui com un arbre? 
                    La parella que t'esmentava, per exemple, no només van fer el pacte de ser parella oberta, sinó de fer sexe en grup, tu portes el teu amant i jo porto la meva "y felices los cuatro ". L'equilibri perillava perquè ella tenia més amants que ell. Però Imagina't, ell per exemple saludava l'amant d'ella si el  trobava pel carrer, ei, què tal... O ell li ensenyava pel facebook la dona que havia conegut, "què et sembla, t'agrada?  "  "Ah, sí, m'agrada, convida-la,  que també conegui en... "

                    A què et refereixes quan dius estimar un col.lectiu?
                    • Daixonses1.139 12👍 239
                      Això d'estimar dues persones alhora en el meu cas no crec que fos poliamor, però ho vaig passar malament, més aviat va ser un moment existencial de la meva vida, però és igual.

                      El poliamor tal com l'entenc (estimar varies persones alhora i que elles t'estimin a tu, també) em costa molt de veure'l amb naturalitat en la pràctica. Si t'agrada molt una persona de les que folles, imagino que requereix una auto-censura important per a no haver de superar la barrera de l'exclusivitat. Una mica sembla com si deshumanitzés els sentiments i es centrés més en el gaudi panteïsta del sexe (i que ningú s'ofengui, ho veig des d'un punt de vista extern i curiós).

                      De fet no hi sóc contrari, simplement dubto molt que serveixi per a mi. Fins i tot et diré que ser massa promiscu no m'atrau. Estic d'acord en que a la vida, si no ets un monjo que has fet vot de castedat, cal cardar, follar i revolcar-se molt, sí, però si ho fas estil pro, em fa l'efecte que acabes prenent una decisió que et canviarà per sempre els hàbits i els gustos que tens en l'amor. És a dir: podràs més endavant ser fidel a una sola persona? Ho pregunto perque no ho sé. Jo no em puc queixar de la meva experiència en aquests menesters, però mai he confós sexe brut amb amor, ni m'he ficat en orgies o intercanvi de parelles... m'ha fet respecte, dec tenir una part recatada.

                      Sobre la pregunta em referia a si és el mateix amor el que sents per una parella (monogamia), que el que sents per moltes que tens alhora (poliamor, que interpreto que va més enllà del sexe)... És a dir: hi pot haver enamorament profund per moltes persones alhora? Fins a quin punt és una mena de panteisme filosòfic o fusió total amb l'entorn enlloc d'amor?... bé, preguntetes d'aquest tipus.
                    • Magalí727.770 1 276👍 2.693
                      No fa massa a Sexe algú va obrir un fil sobre el poliamor, no sé si el vas veure. No es van treure conclusions massa determinants. 
                      Que no t'atraigui la promiscuïtat no crec que tingui a veure amb el recatament... És una opció que pots prendre o no...Hi va haver una època que jo vaig ser-ho (internet hi ajuda moltíssim) però és curiós, tard o d'hora surt un "preferit "amb qui t'encarinyes i et replanteges el que fas. O sigui que amor profund per vàries persones alhora potser no és impossible però crec que difícil d'equilibrar al llarg del temps, perquè el que cada un vol evoluciona. Són conclusions molt personals a la que jo arribo pel que he viscut jo...


                      Ah, i sí, pots ser realment fidel si vols, per molt promiscu que s'hagi sigut. Som animals amb sentiments. 
    • Iago2.308 10 769👍 402
      M'astora una mica que en una feina que tens consolidada hagis de mantenir un miratge de vida convencional per a estar més tranquil·la. De vegades les relacions socials, laborals o de qualsevol mena es van teixint sobre recreacions que no responen del tot a la realitat.
      Bon testimoni personal. Gràcies per l'esforç.
    • __32331__3.226 1👍 2.836
      On està el rentat de cervell en el fet de tenir fills?, els gossos, gats, cavalls... que també tenen fills els hi renten el cervell? Això és una tendència natural, res de rentat de cervell.
      Tinc una filla, sóc pare divorciat, la tinc uns dies a la setmana i la meitat de les vacances, i és amb diferència el millor que m´ha passat a la vida. M´encanta vestir-la, posar-li el sopar i portar-la a algun joc que li cridi l´atenció (per exemple, de viatge o d´excursió).

  • AviMarcelinero11.429 6 180👍 5.232
    Citant a una feminista de la segona onada espanyola, primer les vivències i després les lectures.

    Jo vaig treballar amb un Director General, el qual em va encomanar un projecte professional de calat.  Ho va fer mitjançant selecció i estudi de CV.

    Entre les moltes competències assignades, en tenia dues que a ell l'afectaven molt directament en el seu reconeixement públic com a represent màxim de l'empresa. Dit d'una altra manera, si jo obtenia bons resultats ell se penjava una medalla rera l'altra.

    I bé, això no passa res. El màxim o la màxima representant d'una empresa es penja medalles o no d'acord amb els resultats de l'equip de persones de confiança que tria.

    Era un obsés dels 'roigets', cada vegada que sortia un indicador en roig es cagava en tot, literal. No tolerava ni mig punt de desviació sobre els objectius que marcava. Em sembla bé també.

    En una reunió de seguiment a soles amb ell, em diu que si no em feia mal d'esquena per portar tacons tant alts. Li vaig contestar, assertivament, que els tacons no entraven dins de les seves competències de seguiment de la meva tasca. No li va fer gens de gràcia la resposta i va insistir en dies posteriors i jo vaig continuar amb la mateixa resposta fins que un dia em diu que si continuava portant tacons em retirava la confiança i que m'obligaria de presentar la dimissió. Li vaig respondre que, en tot cas, m'havia de cessar i que el cessament comportava que la metodologia mitjançant la qual jo sempre presentava indicadors per damunt de la mitjana del sector me la enduia amb mi perquè no tenia obligació alguna de traspassar-la.

    I es va cagar en tot, però es refà i em diu que d'acord amb portar tacons però que les presentacions les fes asseguda. Vaig dir que això només ho faria quan els cap d'unitat homes(tota la resta, jo era la única dona) també les fessin asseguts. I es torna a cagar, però ell va continuar tenint uns bons indicadors a presentar públicament, jo vaig continuar portant tacons i vaig fer les presentacions als comités de seguiment dempeus.

    Era baixet, sense tacons jo el passava gairebé un pam. Soportava que els caps d'unitats fossin més alts que ell, no tolerava que jo fos més alta que ell, però s'ho va menjar amb pataqueta bullida.

    Masclisme en estat pur, inferiorització de la dona. No li vaig tolerar. Això si, un masclisme dels bons, dels que no peguen ni et violen. No sé perquè collona no vaig empatitzar amb el seu complexe i fustració, no sé, no sé.
    • __29625__9.507 2👍 2.000
      Jo també ho pense, que primer les vivències, en qualsevol tema, no tan sols en el feminisme. 

      Molt clàsic, açó dels que a la feina es volen llevar frustracions personals, aprofitantse de la jerarquia a la feina. Molt clàsic i molt coent per la seua banda. Es deuen pensar que la gent no se n'adona del perquè ho fan, però és que damunt de ser inmoral, es que queda fatal, no se com no es donen conte.
    • Magalí727.770 1 276👍 2.693
      Què capullo l'home aquest. Vas ser ferma, molt bé. 
  • AviMarcelinero11.429 6 180👍 5.232
    Segon Director Gerent.

    Només arribar va fer saber a tothom que li agradava treballar amb dones amb una imatge impecable i vestides de 21 botons i faldes curtes. Fantàstic!

    No content, havies d'adorar-lo i dir-li tot el dia lo intel•ligent i resolutiu que era i sinó accedies a això no tenia problema algun en anar per tots els despatxos i la cafeteria explicant lo inútil que erets.

    Amb aquestes referències contrastades va arribar. Això amb les dones, amb els homes els requisits eren el cv i els resultats

    No vaig dubtar ni un segon que amb aquest paio no pensava treballar. Com també vaig tenir clar que havia de deixar-li clar qui era jo i que no anés xulejant per tot arreu que no em volia per uns mals resultats inexistents. I que s'hauria de menjar que li fes una presentació de tancament

    Vaig fer reunions de seguiment i tancament amb totes les seccions a càrrec; vaig empoderar dels resultats al personal a càrrec i vaig donar a tothom les gràcies. De fet, reunions de seguiment ne feia cada trimestre.

    I fet això, vaig demanar hora. Em rep, em mira de dalt a baix i m'aparta la cadira molt galantment per ajudar-me a seure.

    Es va estar una eternitat justificant-me la seva trajectòria, li vaig fer notar que no m'interessava en absolut  i em vaig passar una hora presentant resultats.... em va discutir i qüestionar fins als decimals, així com la metodologia i quan ja m'estava ensenyant la porta i donant-me data de cessament m'insta a no ensenyar aquells resultats a ningú, a la qual cosa li vaig respondre que eren públics i transparents i que els havia difós a les persones a càrrec. Es va posar roig i em va montar un espectacle.

    Doncs molt bé, guapet de cara. Però els 3 anys que va estar dirigint mai va atrevir-se a xulejar-me ni a difamar-me.

    Jo vaig marxar per la porta de davant i ell va callar. 

    Ep¡ però és un masclista dels bons, dels que no viola ni pega i és molt galant i amable. No sé perquè collona no em vaig doblegar als seus designis amb lo galant i amable que era, no sé, no sé.
  • AviMarcelinero11.429 6 180👍 5.232
    Tercera Directora Gerent.

    Va portar dues adjuntes de la seva confiança amb resultats contrastats. Va fer fora a dos caps d'Unitat que eren uns petardos acabats

    Em va cridar i em va demanar que tornés.

    Va montar un òrgan de direcció paritari i una estructura matricial d'assignació de competències.

    La primera reunió en 16 diapos ens posa deures per a un any i amb cronograma planificat.

    No tolerava roigets a ningú i les bronques en privat i sense manies. les medalles les compartia públicament amb qui l'ajudava. Li agradava delegar, li encantava.

    I quan tenies dificultats, tenia disponibilitat absoluta.



  • AviMarcelinero11.429 6 180👍 5.232
    Reordenació de recursos humans. Es canvien ubicacions de caps de secció.

    M'entra un cap de secció 'desfigurat' que al reubicar-lo, em demana que traslladi l'auxiliar tècnica que ja estava alli i que en contracti una de nova.

    Li demano que ho motivi, no entenc res. Cito a l'auxiliar tècnica, no entenc res. Demano informe activitat de l'auxiliar, resultats correctes i ni una falta disciplinària des de la seva contractació (fa 15 anys). El cap de secció dia si dia també encabronat i pegant-me la tabarra. L'auxiliar sense obrir boca.

    Crido al seu antic cap de secció, bingo i línia. El cap de secció en qüestió se la volia tirar anys enrera i ella es va negar, la van canviar de presa i corrents i demanant que no fes soroll.

    Cito al cap de secció, li dic que sota cap concepte la pensava reubicar i que si no estava d'acord que assumís les tasques de l'auxiliar, però ella es quedava i li donaria continguts nous

    Es va demanar trasllat, el cap de secció.

    Ep! Un altre masclista que no viola i no pega. Quina sort, quan agraïment.


    • Magalí727.770 1 276👍 2.693
      Vaya tela
    • Rolf Steiner12.635 10 163👍 4.881
      Quan eres la Berta converfan eres més divertida.

      Ara ets una despulla humana reconvertida en un feminisme FALS.

      Ja se que tu i els teus alters ego ets fan ser el que ets. No et culpo de la falsa vida que pateixes (ho pobreta, cal que ataquis els homes car que Déu el altíssim t'ho ha manat, és llei de Déu, i així ha de ser).

      M'has decebut molt Berta, de debò.

      Per molt que et facis passar per feminista o independentista catalana, no ets mes que una aprofitada.
      Però t'ho perdono.

      I saps perquè t'ho perdono ? I jo no soc ningú per perdonar, que soc un home, quan tu a saber que ets ?!
      Potser ets un experiment de un engendre dissociat. Salutacions als que feu el personatge possible.

      Perquè com ha experiment social no tens gaire valor, ets un zero a la dreta.

      Pots seguir contínuament per aquí, any rera any, com un pedant, quan tothom sap que ets un mil-homes amb moltes ínfules de victima, i amb cap ganes de canviar res. Només ganes d'omplir línies de buidor.

      La buidor de no fer res, de omplir la panxa, escriure per quatre gats que encara et llegeixen i la buidor de quedar.-te buida després d'escriure, Berta.

      Apa, salut i independència, la de veritat, no la que vols vendre.


  • AviMarcelinero11.429 6 180👍 5.232
    Dels tres casos explicats, en tinc milers d'arreu de Catalunya.

    Alguna persona del Racó no ha cregut necessària la penalització reglada, en la gradació deguda, d'aquest tipus de conductes?

    Per descomptat, en paral·lel a accions educatives, formatives i etc per assolir un canvi de paradigma.

    Nota: un percentatge molt significatiu de les violacions que es denuncien són perpetrades per familiars i/o coneguts de la dona.
  • AviMarcelinero11.429 6 180👍 5.232
    Dels tres casos explicats, en tinc milers d'arreu de Catalunya.

    Alguna persona del Racó creu que mitjançant la seducció aquests tres masclistes haguessin reconsiderat la seva conducta?
  • AviMarcelinero11.429 6 180👍 5.232
    En el cas de l'auxiliar tècnica.

    Alguna persona del Racó creu que si la Cap d'Unitat no hagués estat jo(una dona) i la màxima representació de l'empresa no l'hagués ostentat una dona, el cas s'hagués resolt igual?

    El Cap de Secció, si el màxim representant de l'empresa hagués estat el tap de bassa fustrat, m'hauria pontejat i hauria anat a 'plorar-li'?



  • AviMarcelinero11.429 6 180👍 5.232
    Informe 2018 del Consell Audiovisual Catalunya(CAC) sobre continguts relacionats amb masclisme i les diferents accions sancionadores.

    https://www.cac.cat/pfw_files/cma/actuacions/Continguts/Informe-2018_violencia_masclista.pdf

    Pàgina 18: 4.3. Missatges complaents amb la violència masclista. Entre d'altres apartats interessants, que de fet tots ho són i estan molt ben documentats.

    Com es continua sistemàticament emprant la paraula d'una deïdat per justificar la violència masclista. 2000 anys després continuem amb la mateixa merda tòxica.

    Al CAC et pots dirigir documentadament per denunciar continguts vulneradors dels drets de les dones, per cert.


  • Daixonses1.139 12👍 239
    La forma natural d'organitzar-se del masclisme és el patriarcat. Creieu que el feminisme ha de buscar com a fita final un matriarcat (la dona com a eix de tota la societat) o bé una societat igualitària (social i culturalment)?

    En els dos casos no se'n parla gaire de com seria la institució familiar, les creences (ètiques/religioses) més adients, la organització política, etc. en relació amb la societat actual.

    Sobre el tema capullos humans, una altra pregunta. Només són homes o les dones poden ser igual de capulles que els homes? Jo tinc la meva opinió (som igual d'idiotes els dos, només que en els mascles està més vist perque hi ha més caps homes), però prefereixo que opineu vosaltres. 
    • Magalí727.770 1 276👍 2.693
      L'objectiu no és arribar a un matriarcat, sinó a posicions igualitàries, sense abús de poder per cap part. 
      Jo sí crec que la seducció no és submissió. n'hi ha d'haver, sinó tot s'acaba fent amb despit,  ràbia i ressentiment, i és una llàstima que s'arribi a això. 
      Sobre la idiotesa si, no té gènere. 
      Avimarcelinero treballa en un entorn laboral on el pes masculí deu ser tradicionalment gran, i ja veig que hi ha un munt de males experiències. Jo en canvi vaig treballar com a caixera en súpers i els caps dona totes desagradables a l'hora de parlar cap a nosaltres. En una fàbrica, 99% dones, tampoc en vaig treure experiències positives, ni de companyes ni de les caps. Hi ha de tot en aquest món i generalitzar no és bona idea. 
      • Daixonses1.139 12👍 239
        Moltes gràcies per la teva resposta 

        Opino igual que tu... tant sols que de vegades em pregunto si creieu les dones que necessiteu (per auto-estima o pel que sigui) estar una temporada lligant als homes amb corretges en plan Venus in Furs... ho dic perquè una gran part del feminisme (i d'aquí venia la meva critica de que això no sedueix) pretén tractar els homes com a éssers eternament desconfiables, és a dir una mena de Gran Germana que només es fixa en errors dels homes. Jo, que crec molt fermament en la igualtat (de fet he estat educat en ella) penso que el feminisme ha d'incorporar home i dona (i la resta d'animals, esclar) en el seu ideari, fins i tot ampliar-lo políticament a gent de dretes i fatxa... sí, fins i tot els fatxes. Ha de ser transversal, com el nostre moviment indepe (on hi ha la dreta, l'esquerra, l'anticapitalisme i fins i tot un seguit de rates traïdores...). Sinó tot esdevé minoritari, sectari i petit. Jo ho vull majoritari. Òbviament això dependrà també de la gent. Però els/les activistes del feminisme han de tenir una estratègia a seguir... 

        I l'AviMarcelinero ja la vaig veient, em sembla bona tia, però és molt visceral en alguns temes i jo sóc el típic paio que s'hi torna.... però miro d'usar el respecte, no cal que fem aquí un Kill Bill.
        • Magalí727.770 1 276👍 2.693
          Jo em vaig acostumar a viure sota el masclisme del meu pare i vaig ajudar a ma mare a fer pujar la seva autoestima i fer baixar els fums del pare. Però una situació així amb els gèneres canviats tampoc m'hagués agradat ni molt menys. Per això no crec en les corretges, en cap cas (només en el sexe, si de cas, i com a joc). 
          No ho veus transversal...? En opinió meva crec que no són només les hippies de la cup les feministes, també ho deu ser la fatxa de l'Arrimadas i la Soraya Saenz de S,  que per cert es va queixar recentment que en Torrent l'havia anomenada pel nom i prou (en l'única cosa que li dono la raó )

          Jo crec en les estratègies a l'entorn més proper : lluitar per la igualtat si hi ha masclisme en les relacions, educar amb aquesta idea als fills (jo tinc una nena i un nen, ho tinc perfecte per veure si ens en sortim en aquest sentit),  ..la gent que dóna classes, per exemple, també educa, jo crec molt que la lluita més gran ha d'anar enfocat a l'educació... 

          Aquí al Racó hi ha hagut molts kill bill arrel del Manifest que va penjar Dona Rebelat... A mi m'esgota la guerra de sexes. No és això, companys, no és això. 
          • Daixonses1.139 12👍 239
            Exacte! Home això de les corretges potser ho podries ampliar a la secció sexe  I no, no ho veig prou transversal. Tu creus que la gent de Colono's, del PP, del PDCAT fins i tot estan d'acord de forma general amb les tesis del feminisme?.... jo crec que no. Tant de bo fos així.

            Sobre Kill Bills, tenim aquí dones molt guerreres i homes molt Frankenstein per a fer escabatxines... ja ho he vist. En aquests casos, però, els homes acostumen a quedar més malparats (allà molts cops es toca l'os al masclisme), però com bé dius, i com deia en Llach, no és això.
            • Magalí727.770 1 276👍 2.693
              Sí donaria per fer un fil a Sexe, la submissió com a joc, quin rerefons té i blablabla, però debatre aquest tema estaria molt bé en fòrum més paritari. 
              Suposo que és com ho dius, el feminisme té diferents formes depèn de la ideologia... Les de la CUP l'objectiu és de caire social. Les de dretes potser van més amb la idea de que no hi hagi tanta corbata en el panorama polític i guanyar posicions de poder. No sé. 

              Molts raconaires -també dones -s'han quedat amb la idea de que el manifest no els seduïa per les formes, i no han vist que l'objectiu principal és demanar respecte per damunt de tot. 
        • AviMarcelinero11.429 6 180👍 5.232
          El darrer paràgraf, és el top ten dels tòpics.

          En condescendència acabaràs fent MH i tot




          • Daixonses1.139 12👍 239
            MH AviMarcelinero, no sé on veus el tòpic. Justament crec que hi ha més tòpics en el que tu dius que en el que dic jo, però bé. Cadascú és com és. Si vols anar tallant caballeres, arria el cavall, però no estaria malament mirar abans a qui li talles, ni que sigui per delicadesa (un mot que espero que no tingui per a tu cap connotació político-fòbico-sectària). Salut!
    • dumis1.851 5 880👍 1.132
      Jo penso que estem en un impas i no sé cap a on anirem. Esta clar que el tinglado no s'aguanta pq al final les parelles es fan per supervivència i la dona actualment, donat que treballa i té eines per sortir endavant, veu que un home li pot ser més molèstia que ajuda o benefici (deixem-nos d'amor que això són xorrades,  això és a l'inici però pq una parella aguanti hi ha d'haver un benefici, i si tu veus que no el tens al final et separaràs) . Abans la dona necessitava a l'home, ara ella ha sortit de casa i sola tira endavant. A més avui dia tens moltes maneres de tenir afectes, amistats, companys de feina. No estàs sol. Si l'home no aprèn a "beneficiarla" ella marxarà sempre. Com ho ha de fer l'home,  que ha de fer, si ho sabrà fer o si ja serà massa tard, això no ho sé. Per la meva part no m'interessa manar ni imposar-me sobre ningú, l'únic que demano és que no ho facin sobre mi. Jo si que penso que en deu o vint anys tot haurà canviat bastant però no sé com serà. Tinc la intuïció que moltes dones no voldran ser mares i això no se en que derivarà tampoc. Portarà canvis, potser moltes més dones en llocs de poder o amb mentalitats molt diferents, quan talliveres de la idea de la maternitat et canvia el cervell,  la manera com veus el món, el futur o les relacions.
  • AviMarcelinero11.429 6 180👍 5.232
    http://dones.gencat.cat/ca/detalls/Noticia/20180303

    La CCMA s'adhereix a la declaració institucional del 8 de març del 2018 "Veus que no veus. Per la visibilitat de les dones als mitjans de comunicació"

    02/03/201815:03
    El Consell de Govern de la CCMA ha aprovat l'adhesió a la declaració institucional del 8 de març del 2018 que, sota el lema "Veus que no veus. Per la visibilitat de les dones als mitjans de comunicació", reclama enfortir, respectar i no ignorar ni silenciar les veus de les dones en tots els àmbits i sectors, públics i privats
     
    La declaració reconeix el poder dels mitjans de comunicació com a eina de transmissió dels valors i principis igualitaris, però, malauradament, també per a la perpetuació de les desigualtats i dels estereotips sexistes. En aquest sentit, el govern de la Generalitat vol impulsar la visibilitat i influència de les dones en l'àmbit públic, especialment als mitjans de comunicació, als quals demana complicitat i implicació a l'hora de donar veu i representació en paritat a les veus femenines, reivindicant les "veus que no veus".

    La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, conscient de la influència dels discurs dels mitjans audiovisuals, recull en el Llibre d'estil el compromís  amb la presència equilibrada i igualitària d'homes i dones als continguts, així com amb la representació de la realitat social i, per tant, igualitària dels dos sexes, i plasmació de la diversitat de punts de vista entre dones i homes en els seus programes. De la mateixa manera, el Llibre d'estil obliga a utilitzar un llenguatge que no discrimini ni faci invisible cap dels dos sexes i a no reproduir patrons ni estereotips masclistes en el discurs dels mitjans.

    En aquest sentit, i segons l'informe que va elaborar el Consell Audiovisual de Catalunya el 2017 amb dades del 2016- sobre "Presència i representació de les dones en la informació", TV3 és la televisió en què les dones tenen més temps de paraula, amb un 31,1%, i, entre les ràdios, ho és Catalunya Ràdio, amb un 26,4%. L'informe situa la mitjana global en el 28,7%, i en el 24,8% quan l'anàlisi es circumscriu a les informacions de l'àmbit polític. Encara en l'àmbit de la política, quan s'analitzen programes de debat, els mitjans de la CCMA assoleixen la paritat entre els seus convidats, amb un 47,3% de presència femenina a TV3 i un 40,1% a Catalunya Ràdio.

    Altres informes, com els del col·lectiu On són les dones, també posen de manifest que els mitjans de la Corporació són els tenen una representació més paritària d'homes i dones en les tertúlies d'actualitat.

    Amb l'adhesió a la declaració institucional del 8 de març i amb el suport a la campanya "Veus que no veus. Per la visibilitat de les dones als mitjans de comunicació", la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals assumeix el compromís de continuar impulsant la visibilitat i el respecte de les veus femenines en tots els àmbits a través dels mitjans de comunicació públics.

     
     


  • AviMarcelinero11.429 6 180👍 5.232
    Resultado de imagen de protestes feministes. avortista

    Si no ets ama del teu cos, de què cony ets ama?
    • __32331__3.226 1👍 2.836
      I per què ha d´haver paritat dins el món de la política, si la majoria d´afiliats a partits són homes? Si de cas, que hi hagi representació proporcional en base a l´afiliació.
      • AviMarcelinero11.429 6 180👍 5.232
        Perquè som la meitat de la humanitat i no un apèndix de la humanitat.
        • Juan Lloris5.815 7 362👍 3.155
          Al meu treball el 20% som hòmens. Jo no vull un 50% de treballadors masculins. Vull tindre els millors companys possibles gràcies als quals aprendre d'ells i poder millorar com a professional.
          • Albufaire2.584 1 709👍 3.317
            On treballem la gent normal no demanen paritat. El nostre  privilegi de cobrar un sou mediocre està protegit.

            Per altra banda, no sé per quin motiu els contesteu en aquest fil, si no serveix per res. Paga la pena que obriu el vostre propi fil i ahí fer una recopilació d'aquests arguments que dieu. Serà molt més útil i tots contents.
            • Juan Lloris5.815 7 362👍 3.155
              Home. En este cas tenim un treball ben pagat per poques hores, i em seria molt fàcil demanar paritat perquè em beneficia, però com he comentat abans no ho faig perquè ho trobe absurd, els companys han de ser els millors independentment de sexe, ètnia, religió o amb qui es giten al llit.
        • JNS4.268 12 494👍 1.499
          Sí? Doncs comenceu per demanar paritat a la mina i a l'obra, on la "meitat de la humanitat" hi esteu discriminades.
        • Anònim1016.457 6 106👍 15.324
          Posem que en un sector hi ha un 70% d'homes i un 30% de dones: 14 homes i 6 dones. I que de mitjana, ambdós gèneres són igual de vàlids, però individualment hi ha de tot en ambdós costats i només hi ha 10 places

          De millor a pitjor:

          - Home 1 (aptitud excel·lent) <- selecció per paritat
          - Dona 1 (aptitud excel·lent) <- selecció per paritat 
          - Home 2 (aptitud excel·lent) <- selecció per paritat
          - Home 3 (aptitud excel·lent) <- selecció per paritat
          - Dona 2 (aptitud notable) <- selecció per paritat
          - Home 4 (aptitud notable) <- selecció per paritat
          - Home 5 (aptitud notable) <- selecció per paritat
          - Dona 3 (aptitud notable) <- selecció per paritat
          - Home 6 (aptitud notable)
          - Home 7 (aptitud notable)
          - Dona 4 (aptitud acceptable) <- selecció per paritat
          - Home 8 (aptitud acceptable)
          - Home 9 (aptitud acceptable)
          - Home 10 (aptitud acceptable)
          - Dona 5 (aptitud acceptable) <- selecció per paritat
          - Home 11 (aptitud acceptable)
          - Home 12 (aptitud deficient)
          - Home 13 (aptitud deficient)
          - Dona 6 (aptitud deficient)
          - Home 14 (aptitud deficient)

          Quina seria la selecció lògica (per aptituds)? Els 10 primers, els més ben situats. (7/14 homes i 3/6 dones)

          Quina seria la selecció per paritat? Els 5 primers homes (5/14) i les 5 primeres dones (5/6)

          Al meu parer és un criteri injust que trinxa totes les notes de tall i segrega la selecció per sexes, el mateix si fos al revés (5/6 homes i 5/14 dones igualment situats), i varia les exigències en funció del sexe de l'individu. En tot cas si el que es vol és aconseguir més presència femenina (o masculina) en un determinat àmbit el que cal és donar igualtat d'oportunitats i evitar que X àmbit sigui encasellat com a "per homes" o "per dones", d'aquesta manera s'aniran reduint les diferències generades per motius culturals en molts àmbits, tot i que en segons quin àmbit segurament sempre romandran algunes diferències mitjanes d'interès per motius biològics.

          Des d'un punt de vista ideal no té sentit la paritat, només puc comprendre relativament les quotes com a mesura urgent per donar visibilitat de cara a noves generacions que puguin "tenir referents del seu gènere en àmbits on per motius culturals/tradicionals hi ha excessiu desequilibri", si amb la igualtat d'oportunitats i la educació no n'hi ha prou, però des d'un punt de vista de la igualtat entre individus i de l'eficiència no té pas sentit.
          • JNS4.268 12 494👍 1.499
            "En tot cas si el que es vol és aconseguir més presència femenina (o masculina) en un determinat"

            El que es vol és aconseguir més presència femenina només en els àmbits que els interessa, no pas en aquells que no els interessa. I per descomptat res d'augmentar la presència masculina en aquells àmbits on no els interessa.
          • AviMarcelinero11.429 6 180👍 5.232
            La selecció la fas sobre un 70%homes-30%dones?
            14 homes i 6 dones i 10 places?
            I si resulta que les sis dones tenen aptitud excel•lent i els 14 homes no passen de deficient? Ens queden 4 places, o com els homes són majoria ens els mengem amb patates dins del sector tot i ser uns inútils integrals en aquest sector?
            Què motiva que en aquest sector només es presentin sis dones?


            • Anònim1016.457 6 106👍 15.324
              Doncs aleshores selecciones les 6 millors, i després els 4 homes menys dolents (o si ho prefereixes hi renuncies perquè no t'aporten el mínim necessari).

              Què ho motiva? Doncs podria ser des de qüestions biològiques-vocacionals (menys interès entre les dones per aquesta professió) fins qüestions purament culturals (feina marcada com a més masculina, manca de referents femenins, tot i que amb aquests percentatges això ja va quedant disolt, etc.), o bé per qüestions de dificultats socials (càrrega de la maternitat etc.), en els dos darrers casos el que s'ha de fer és canviar les normes socials i fer-les més igualitàries, que les institucions ajudin les dones amb aquestes càrregues, incentivar que les dones s'inclinin més per aquest sector etc. Però com bé dic allò lògic i just és posar una mateixa "nota de tall" per tots els individus, i si això és així, si de mitjana són més o menys igual de competents, hi tendirà a haver més representació del grup més nombrós.
              • AviMarcelinero11.429 6 180👍 5.232
                Ok.

                Hem de debatre sobre discriminació positiva, sense reconèixer la prèvia discriminació negativa basada en la inferiorització de la dona o bé continuant donant per vàlida i, per tant, si la majoria són homens doncs que continuen sent majoria independentment de la seva aptitud o de si hi han dones que tenen més aptituds.

                Bentornats als anys 80.

                Així i per començar a debatre, entens la discriminació des de la cosmovisió clàssica de que és la manera de treure a homens brillants per col•locar dones inútils que s'avorreixen a casa?
                • Anònim1016.457 6 106👍 15.324
                  No, no, independentment de la seva aptitud no, precisament dic que allò just és seleccionar els individus per aptituds al marge del sexe (com a les notes de tall) i que és lògic que als àmbits on hi hagi més homes hi tendirà a haver-hi més homes i viceversa.

                  La qüestió de la discriminació negativa o discriminació social se soluciona actuant en aquest camp, neutralitzant els hàndicaps que dificulten les dones dedicar-se plenament a X, no pas posant dues notes de tall diferents entre els candidats per forçar una paritat de places en àmbits on un dels dos sexes hi predomina clarament.
                  • AviMarcelinero11.429 6 180👍 5.232
                    En la primera part justifiques la desigualtat basant-te en una majoria d'homens asolida a base d'inferioritzar i invisibilitzar a les dones. No et preguntes quantes dones brillants s'han hagut de quedar mentre homens menys brillants (de vegades molt menys brillants) han ocupat llocs de treball i poder mitjançant metodologia testicular masclista.
                    Alli on hi han més dones històricament ha estat per imposició masclista, tot generant segregació professional i, conseqüentment, bretxa salarial.

                    La segona part t'ha quedat perfecta i políticament correcta, però no cola atenent-nos a la primera part.

        • dumis1.851 5 880👍 1.132
          Mira noia, que sàpigues que tot el que dius estic sempre molt d'acord amb tu
        • __32331__3.226 1👍 2.836
          Doncs que aqueixa meitat s´afiliï als partits i paguin quota.
      • Gínjol15.435 3 121👍 5.566
          Quan un partit polític comença tot són paios.

          Quan ja treuen resultats acceptables i càrrecs vénen elles i demanen paritat.

          Les dures i les madures.

          I les aprofitades.
  • Aquest missatge ha estat esborrat

Publicitat

Fòrums

  • 9.203.670 missatges
  • 217.832 temes
Fixa la barra dreta
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums

Fils
més votats

Accedeix als fils més votats
Publicitat