Fòrum

Mirades feministes

__28550__ 2.026 3 👍 1.209
Obro aquest fil per a anar compartint periòdicament reflexions, articles, idees i guspires sobre el feminisme.
Tot allò que ens desperti auto(re)coneixement, ens emocioni, ens hi faci reflexionar.

Penso ignorar olímpicament trolls, idiotes, usuaris de la paraula "feminazi" i altres perles avorrides i poc constructives  


SaveSave

Respostes

Configuració
  • AviMarcelinero 11.126 5 184 👍 5.053
    Daixonses,

    Copia i enganxo la teva darrera resposta, que estructuro per temes a tractar associats a colors i a fi i efecte d'intentar optimitzar el temps de lectura.

    Per cada tema, faré missatge específic amb el color de lletra.

    -----
    Ep, has tirat d'un fil que es pot allargar moltíssim. Et recomano que n'obris un de nou si vols que hi aprofundim tots plegats, però bé, et contesto.

    L'origen del feminisme històrica i intelectualment el desconec. El segon sexe és un clàssic i l'havia fullejat fa temps, però no llegit. De fet el feminisme és un moviment relativament modern (segles XIX-XX) i alguns llibres anteriors tot i defensar les dones no crec que es puguin considerar pròpiament feministes (com ara el Llibre de la ciutat de les dames de C.Pisan, aquest sí que me l'he llegit)...

    Dit això, i reconeguent la meva ignorància en els llibres del "moviment", he de dir-te que no combrego amb els partidismes sectaris, defujo dels ramats gregaris i, quan estic d'acord amb algun moviment de més persones (com ara l'independentisme o el feminisme), és perque tenim un objectiu comú, però no necessàriament una mateixa estratègia. Per això et dic que jo també estic per la igualtat i per l'empoderament de l'individu (de la dona i de qualsevol cultura oprimida), però no crec que s'estigui fent bé en aquest cas.

    Tinc ganes d'aprendre més sobre el feminisme actual i espero que m'ajudis amb les teves opinions i recomanacions, però per ara res del que he llegit en aquest fil m'ha semblat novedós. És a dir: ja sabia que el feminisme no pregona necessàriament un matriarcat ni tampoc necessàriament que l'home és sobrer o una mena de càncer que s'ha d'extirpar dels llocs de poder social. Hi ha moltes propostes des del món feminista. El tema és: quina arriba a la societat?

    El feminisme combatent més radical sembla defensar aquestes vies que he dit, justament, les quals atien la guerra de sexes (encara que sigui una minoria) i aquestes actituds em fan fàstic, vinguin de qui vinguin, és com la fàbula d'Orwell al seu Animal farm o com si els negres volguessin esclavitzar els blancs o els jueus cremar els alemanys supremacistes, deixant de banda que d'aquesta manera es castiga a tot un col·lectiu per les faltes d'una minoria que ha fet molt de mal. Això és la involució. Cal aprendre del teu enemic, del teu oponent, sinó no mereixes guanyar res, cauràs en la mateixa merda que els altres. I treure valor a l'home dins del feminisme ho veig tant erroni com dir que no hi ha dones masclistes (això després t'ho desglosso millor). No es pot acusar només a alguns homes, tots estem barrejats en cada barco.

    Aquesta estratègia del feminisme actual, encara que sigui minoritària (la qual cosa no sé, tu em diràs si ho és o no, jo parlo de la meva percepció) no em sembla gens bona ni adequada. I encara que no sigui la teva (la qual cosa tampoc sé), no es critica prou des del feminisme general (potser perque teniu el mateix objectiu i com més units estigueu, millor), però jo ho percebo així i per això guanya influència aquesta escola del feminisme que projecta una imatge que perjudica molt al moviment, l'afebleix, l'empetiteix i el tanca en un submón aïllacionista que està condemnat a l'endogamia.


    FEMINISME:  Perquè?, objectiu, pla d'acció estratègic, difusió.


    La primera cosa que no estic d'acord: dius que cap dona és masclista. Hi ha moltes cultures, sovint tradicionals (i més a tocar del que sembla), que viuen en societats masclistes on tant l'home com la dona hi tenen rols ben definits i establerts i on la dona ho accepta, fins i tot trobant-hi avantatges que potser no t'agraden ni a tu ni a mi, però a elles ja els hi va bé. I per això deia abans que cal definir què és masclisme, perquè t'oblides d'aprofundir-hi una mica més.

    Dins d'un món masclista les parts dolentes les hem definit: la dona depèn massa de l'home, és una ciutadana de segona (una mica com els catalans a Espanya), no té dret a escollir el que vol sense el permís de l'home, etc. Ara bé, a l'igual com hi ha catalans autonomistes que, pobrets ells, creuen que és millor estar dins d'Espanya fent cas al que ens diguin, també hi ha dones masclistes.

    I ara podríem parlar d'alguns petits avantatges per cert tipus psicològic de dona. Per ex, dins del món masclista la dona, tot i dependre de l'home, ha de ser mantinguda i s'ha de cuidar dels fills. Ja no ha de treballar, ni d'aguantar la part més dura i grisa de la vida laboral (li queda la feina de casa, però a algunes ja els hi va bé). En la versió més civilitzada del masclisme fins i tot els homes hem de mostrar respecte i galanteria davant la dona, la qual ha de ser tractada amb més delicadesa pel fet de ser una mena de "tresor de l'home", o com li vulguis dir. Ja no diguem en el món musulmà. Evidentment tot això sovint desemboca amb homes cruels, ho sé, però no oblidis que no tots ho són en aquell context i tens societats molt masclistes i avançades alhora com ara el Japó. Conclusió: algunes dones se senten atretes per aquest món. T'agradi a tu o no. A mi no em va aquest rotllo, però existeix i l'has d'assumir. Sinó és viure d'esquena al món.

    Un cop assumit que hi ha dones masclistes igual com hi ha homes masclistes i tot veient que el masclisme és una institució que fa milenis que funciona i que no la destruiràs fent una performance ensenyant les tetes i rapant-te els cabells, si la vols canviar cal posar l'objectiu en qui la sustenta i no tot són homes. Aquesta part em fa demanar que el creixement feminista hauria de ser entre aquestes altres dones, les quals passarien dels arreplegats que queden masclistes. Pensa que ara espanteu a molts homes i per extensió també a moltes dones. Cal saber seduir i pensa que es lluita contra un sistema robust de milers d'anys.


    LA DONA RESPECTE AL FEMINISME I AL MASCLISME.


    Tinc ganes de dir més coses, però sinó m'allargo massa, per això et deia que podríeu obrir un fil sobre els diferents tipus de feminismes actuals i les estratègies que es poden seguir. Només afegiré sobre la mala estratègia (sota el meu punt de vista) un exemple que mi no m'agrada gens.

    No soporto la costum de canviar el plural genèric per demanar la igualtat... les paraules no tenen sexe!!! Em sembla taujà i patètic!! Aleshores hauriem de dir "els persones" per tergiversar els gèneres? És ridícul. Cada llengua té els seus sistemes i nosaltres no som com l'anglès que no té plural genèric, però en canvi no cal que diem he/she cada vegada... Tot idioma té les seves fórmules i jo sóc una mica lletraferit, així que aquestes històries no em van. Si es veuen taules amb cony i gots amb cigala (metafòricament parlant) crec que hi ha uns desitjos darrera que em sonen més a Freud que a Simone de Beauvoir.... bé, no vull monopolitzar més aquest fil. Tant de bo algú obri un altre fil i així en parlem tots.

    Aquest fragment entra dins del primer gran bloc temàtic.

  • AviMarcelinero 11.126 5 184 👍 5.053


    FEMINISME:  Perquè?, objectiu, pla d'acció estratègic, difusió.

    El feminisme com a tal esdevé una realitat quan les dones s'organitzen estratègicament per assolir L'OBJECTIU. Quin és l'objectiu? assolir la igualtat plena de la dona en la societat.

    Cau de madur que si les dones s'organitzen així i per aquest motiu és perquè viuen en una societat organitzada, dirigida i conceptualitzada només per homes que han construït paradigmes de total desfiguració de la dona com a ésser humà que les han acabades convertint en objectes a disposició inútils i invisibilitzats. La primera regla bàsica de l'opressor és desfigurar a la víctima tot deshumanitzant-la. 

    Ens podem preguntar perquè la dona ha estat gairebé 10 segles en aquesta situació. Preguntem-nos-ho doncs, en qualsevol cas les dones veuen una oportunitat en les diferents revolucions del seu entorn més proper, que s'omplen la boca amb la igualtat de les persones. Aquestes dones s'imbrinquen en aquestes revolucions i surten pitjor del que entren. Aprenen la primera gran lliçó, no assoliran la plena igualtat esperant que canvïi l'entorn respecte a la dona i per tant acaben organitzant-se soles i emprenen la seva pròpia revolució.

    Dit d'una altra manera, la dona si vol arribar a la igualtat plena ha de donar el primer pas, organitzar-se estratègicament i plantar cara a l'status quo masclista.

    Les grans accions estratègiques del feminisme han estat, són i seran:

    - Denúncia dels abusos, arbitrarietats i privilegis que oprimeixen a les dones, que les desfiguren i que les deshumanitzen.
    - Reivindicació de drets i assumpció de responsabilitats derivades dels drets.
    - Presència activa de la dona en la societat a tots els nivells.

    Unes accions estratègiques que cauen de madures. Només cal atendre's al perquè del moviment i al seu objectiu.


    Si ens atenem al recentment aprovat Pla Integral sobre la violència de gènere per posar un exemple tangible, proper i contrastable - on les organitzacions feministes han participat activament en les comissions - i a les diferents mesures contingudes, podem concloure que el feminisme estan sent coherent amb l'objectiu. No veig ni una sola mesura orientada a la deshumanització dels homes ni a la seva subordinació vers les dones, només veig mesures orientades a la igualtat de les dones, a la defensa de la seva humanitat i això no és casual ni és minoritari en el feminisme. És el feminisme en la seva màxima expressió.

    Original, novedós? No, és la realitat del feminisme.

    El feminisme és un moviment mundial i transversal ideològicament. Així doncs, hi conflueixen liberals, comunistes, socialdemòcrates, anarquistes, etc. Com diria MLC, hi cap des de la Clinton fins a la Gabriel; perquè dic jo això? ho dic perquè quan les feministes ens posem a debatre sobre quina és la millor forma política per desenvolupar la igualtat ens liem, surten les companyes comunistes i et diuen que el masclisme és un producte del capitalisme, les liberals s'empipen, les socialdemòcrates ens omplim la boca amb la igualtat d'oportunitats i les comunistes contesten a les socialdemòcrates que només diem parides o a l'inversa. Però com també molt bé diu MLC quedar-se amb això del feminisme per desacreditar-lo, és una victòria de molt curt recorregut dels masclistes de saló.

    El Pla Integral sobre la violència de gènere és un exemple clar i meridià de com el feminisme s'abstrau de la ideologia i es centra en l'objectiu.

    Daixonses, et preguntes quina és la proposta del feminisme que arriba a la societat. Només ne té una de proposta el feminisme i al voltant d'un pla estratègic articulat des de l'inici del moviment que no canvia, el que canvia són les fites concretes per arribar a l'objectiu

    En una societat amb accés a la informació il·limitat i informació de molt bona qualitat i molt ben contrastada, si tenim un mínim interès en trobar-la i després cotejar-la, la resposta cau de madura també.

    Ara bé si ens quedem en què el feminisme surt al carrer amb el cap rapat i ensenyant les mamelles - fa 30 anys cremavem sostenidors - i no rasquem, pos vale, pos bueno.

    Per cert, em sembla molt bé que sortim al carrer a ensenyar les mamelles i amb el cap rapat i em sembla molt bé que ho fem davant d'éssers retrògrads que pretenen continuar desfigurant-nos i deshumanitzant-nos i em sembla molt bé que entrem així a les esglèsies i als parlaments. Només faltaria que no poguem ser transgressores i només faltaria que no fem accions de protesta pública, m'agraden tant aquestes performances com la campanya #MeToo o com els ventalls dels Goya. Són accions de protesta, de denúncia i de visibilització.

    Pel que fa a que la CUP emprin a tot hora i amb tot i tothom el gènere femení. I?
    • AviMarcelinero 11.126 5 184 👍 5.053
      Faré alguna esmena i una addenda a aquest missatge.

      Una esmena històrica.
      I una addenda a la tàctica comunicativa de la CUP al respecte d'emprar sistemàticament el gènere femení. També he de dir-te que la faig des d'un cert desconeixement de perquè l'empren, és a dir amb quin objectiu concret ho fan; així que més aviat donaré la meva opinió personal. En aquest sentit, si alguna activista pot opinar amb més coneixement de causa, jo ho agraïria.

      Al respecte de les dones masclistes, et recònec que em costa trobar la FORMA de respondre perquè he distanciar-me i fer-ho des de la fredor i, per tant, des de l'objectivitat màxima.

    • AviMarcelinero 11.126 5 184 👍 5.053
      En missatge anterior dic que les dones hem estat 10 segles sotmeses al règim masclista.

      Com bé apunta Daixonses, és molt probable que el masclisme es pugui començar a datar en societats prehistòriques. Hi han estudis al respecte que es poden trobar per la xarxa.

      En qualsevol cas, i per datar-ho a partir de la primera teorització escrita de la desfiguració de la dona i amb àmplia i obligatòria difusió i d'obligat compliment; jo prenc com a referència els relats de la creació - concretament el segon -, la còpia més antiga conservada és del segle V. 

      Per tant, les dones occidentals hem estat sotmeses al règim mascliste durant 15 segles, com a mínim. En el decurs d'aquests 1500 anys, el masclisme ha anat 'sofisticant' la teoria de la deshumanització de la dona basant-se en el dogma primigeni imposat per aquests relats. Uns relats escrits per homes.

      La desfiguració de la dona la dicten i la teoritzen homes ERGO uns homes masclistes. Des dels relats de la creació fins a les nombroses i posteriors i ' sofisticades' especialitzacions científiques, socials i legals.
    • AviMarcelinero 11.126 5 184 👍 5.053
      Durant anys i panys la gran majoria de professions han estat exercides per homes, d'acord amb les directrius del masclisme.
      I qui diu professions, diu política, diu totes i cadascuna de les posicions de poder.
      Així doncs, parlavem dels parlamentaris, dels Consellers, dels metges, dels advocats, dels científics, dels companys de feina, etc.

      Fins i tot, parlavem dels nostres pares o dels nostres avis tot assimilant a les mares i àvies.

      Jo entendria parlar dels meus pares si haguessin tots dos homes. Jo sempre he parlat del meu pare, de la meva mare i de les meves àvies i dels meus avis.

      I hem continuat parlant i escrivint així, malgrat la dona s'ha incorporat a aquestes professions i malgrat els avenços en la deconstrucció dels paradigmes masclistes. Una manera com una altra de continuar invisibilitzades, fins i tot amb el llenguatge.

      Entenc que parlant en femení s'està reivindicant la presència activa de les dones en la societat en oposició a la invisibilització que ha infectat fins i tot el llenguatge.

      Altra cosa és que amb això és volgués invisibilitzar l'home, desfigurar-lo. No sembla l'estil de la CUP, en tant que és un partit que es declara feminista.

      El feminisme no es dedica a desfigurar ni a deshumanitzar a ningú. ERGO, la CUP jo entenc que amb aquesta tàctica comunicativa està fent una acció reivindicativa.

      • Daixonses 1.139 12 👍 239
        Sobre el plural genèric en femení si es fa bé, amb una proposta filològica raonable es podria impulsar a gran escala, però ara no veig que tingui una estructura ben definida ni reglada i de vegades queda molt estrany (com quan un home de les CUP diu "nosaltres les militants"). Jo ho trobo forçat en aquest cas. No en d'altres. Com dic, s'hauria de sistematitzar. Filològues feministes o filòlegs (homes), tant és. Potser es podria usar el femení o masculí indistintament segons com un es senti (en el cas que hi hagués consens, ja que avui dia no s'usa gairebé mai a gran escala) o bé crear el gènere neutre que ja tenien els antics romans i crec que té també l'alemany. És un tema que cal abordar amb menys lleugeresa i evitant freakismes.

        Sobre l'origen del patriarcat, tu parles de la Bíblia i del segle V, però això és molt etnocèntric, perque el cristianisme només és un apèndix de la historia cultural del patriarcat. Jo crec que comença molt abans, com a mínim amb els grans imperis (Sumeria, Antic Egipte, etc) un cop el sedentarisme es fixa políticament amb una estructura nova i es requereixen nous rols socials i, fins i tot podria venir d'abans i tot, quan érem caçadors-recolectors i l'home acostumava a sortir de caça i la dona a cuidar de l'hort i la llar. No ho sé. Si que hi ha hagut i hi ha societats matriarcals (com les històriques Amazones o la societat Mosuo del llac Lugu etc), però han estat minoritàries i no s'han expandit de forma global que es conegui. Societats on la dona és clau sí, sobretot abans del cristianisme (celtes, ibers etc), però no pròpiament matriarcats majoritaris ni a Europa ni enlloc del món (que conegui).

        Hi ha un cert desconeixement de la prehistòria, que és una època misteriosa, perque deixa pistes que són mudes, doncs no es coneix un sistema propi d'escriptura. Igualment se sap que s'adoraven deeses de la fertilitat, que eren femenines i eren grosses. D'aquí deriven deeses posteriors fins a la nostra Moreneta. Potser perque qui dominava els camps era la dona, qui sap? Aquesta discussió sobre si era un matriarcat o un patriarcat abans seria llarga i jo no en sé prou, però mereixeria un fil apart i potser algun historiador ens podria apuntar algunes coses.
        • AviMarcelinero 11.126 5 184 👍 5.053
          Res més lluny de voler ser etnocèntrica.



          El que he fet és situar l'orígen de la teorització escrita - per tant, inici de normativització i de construcció cultural que s'ha de complir - de la inferioritat de la dona, en el context anem a dir europeu(*), a base de desfigurar-la i deshumanitzar-la.

          (*) De fet, els relats de la creació són pre-cristians tot i que el cristianisme els incorpora en el corpus de les seves sagrades escriptures. Tot i no saber-se amb certesa quan es va escriure per primera vegada, alguns estudis parlen del segle I aC per hebreus.

          De fet, ho he fet així pels mateixos motius que m'has exposat tu en un altre missatge sobre la dona japonesa. Per contextualitzar en l'entorn que ens és proper; i crec que s'entèn, molt explícitament, del meu missatge inicial que això arranca de més lluny, de molt més lluny.... per pura lògica, no es posem a teoritzar destructivament sobre la dona del no res, és evident que hi ha tot un bagatge no escrit que condueix a aquesta teoria destructiva i deshumanitzadora.


          • Daixonses 1.139 12 👍 239
            Ok, però si ho circumscrius a Europa jo parlaria dels conceptes grec i romà clàssics. Hi va haver també dones molt apreciades, no només la famosa Safo de Lesbos, també dones que van trencar amb els rols socials de l'època i tot això molt abans del cristianisme, en plena Europa.

            La figura romana de la matrona ja en època republicana es trenca amb la Docta puella, dona alliberada i culta, ovidiana, sobretot a la fi de la República i principi de l'Imperi. I hi ha escriptores com Suplicia o Clodia, tot i que com bé saps la societat era patriarcal i la majoria d'escrits s'han perdut per desídia de la societat antiga.

            Però ja antigament hi havia matronae i puellae, sempre en les elits de l'Antiga Roma. I ja després del cristianisme hi ha moviments força avançats com les trobairitz medievals (d'aquí ve la nostra arrel literària) o - en un pla més religiós, però també revolucionari - el de les begines o el de moltes pensadores del món espiritual medieval que eren escoltades i respectades, tot i que no per tothom, és obvi.

            Així doncs, si parlem d'història parlem amb més profunditat, ja que treure tòpics i prou no ajuda.
            • AviMarcelinero 11.126 5 184 👍 5.053
              Si vols que parlem d'història en profunditat podem fer-ho fins arribar extenuació.

              Això no invalida la meva contextualització concreta que, sota cap concepte, està basada en tòpics.

              M'agrada molt que hagis anat enrera. És una prova clara de com el paper de la dona 'pre-cristiana' va quedar invisibilitzat sota la premisa de deshumanització descrita, escrita i d'obligat compliment per part d'una enorme estructura de poder coercitiu com va ser l'esglèsia i amb la connivència de les altres estructures de poder coetànies. I així ha continuat durant 20 segles, en el decurs dels quals milers de lliures pensadores eren cremades en funció d'aquesta premisa 

              El masclisme actual no surt d'aquí, eh? I podràs estar d'acord amb mi (o no) que haguem de lluitar contra això per humanitzar la dona, de la mateixa manera que hem de fer difusió i divulgació de totes les dones cristianes i pre-cristianes rellevants en el decurs de la història per desmontar el mantra que la dona mai ha tingut paper en el decurs de la històrua.

              I això, com sembla que diguis tu, no és basar la lluita sota acusacions; sinó que és lluitar deixant clar que hem estat i estem discriminades després d'un llarg, continuat, sostingut i normativitzat procés de deshumanització de la dona.

              I si tenim clar això, llavors és quan tenim clar que la dona és una persona que té el dret i l'obligació de ser i estar activament en la societat a fi i efecte de contribuir activament en el canvi de paradigma cultural, social i professional masclista vigent.

              Els drets polítics i legals ja els tenim, no ha estat suficient.... el següent pas és aquest que estem debatent i que sembla que estem d'acord tots dos.
              • Daixonses 1.139 12 👍 239
                D'acord a mitges. La dona pre-cristiana és poc coneguda, però és que fins i tot els autors clàssics homes són desconeguts!! Qui ha llegit Ovidi, Séneca, Llucià de Samosata? A fons, molt pocs. Per tant estic d'acord en que heu estat víctimes, però compte! Molts homes també han estat a favor de la igualtat des de temps remots. No es tracta de fer bàndols, sinó d'entendre perquè passaven les coses.

                A l'Antiga Roma, per exemple, calia defendre militarment els límits (limes) de l'imperi a través de la força militar. Com es podia fer sinó era amb homes físicament forts? Era un patriarcat en guerra constant i molt violent (circ romà, gladiadors etc). Dins d'aquest ambient hi havia un pre-feminisme de dones alliberades i, després, a l'època medieval i renaixentista, també hi ha un movement potent de dones.

                La lluita entre la dignitat femenina i la dominació masculina sempre ha estat present al llarg de la història, però vull ressaltar que no és una lluita de sexes, sinó de concepcions socials. I que una matrona tradicional romana era tant o més masclista que un patrici romà i una docta puella era segurament molt més semblant a una feminista actual i no estava pas sola, un grup d'homes gens menyspreable li donava suport.

                Per tant: víctimes, sí, però victimisme: no crec que sigui bo per ningú, sobretot per les dones (i menys per dones realment empoderades). Cal entendre perquè passaven les coses i no confondre malalts desviats masclistes que peguen, violen i menyspreen les dones, de persones masclistes amb qui discreparem tant tu com jo, però que porten la seva concepció social d'una forma civilitzada. Que l'home tingui uns rols i la dona uns altres, no implica menyspreu, tot i que jo vull una societat igualitària, perque ni tots els homes són forts, ni totes les dones, delicades. Hi ha de tot.

                Dit això: la humanització de la dona sempre ha existit, com la humanització de l'home. L'humanisme no ha estat masculí, sinó que ha transcendit gèneres i cultures, tot defensant la dignitat humana. Tornem a confondre el patriarcat amb els crims comesos per homes envers dones... i just aquests errors crec que afebleixen el moviment, perque hi poden haver homes cavallerosos, d'arrel cultural masclista, que no menyspreen la dona. I si vols que aquesta part de la societat canvii de xip has de ser inclusiva i no barrejar conceptes.
                • AviMarcelinero 11.126 5 184 👍 5.053
                  Ens estem posant en un jardí molt desfocalitzador, sota el meu punt de vista. Que pot estar molt bé com a exercici intel•lectual, no et dic que no, eh?

                  El masclisme desfigura, deshumanitza i inferioritza a la dona.

                  I explicar això i objectivar-ho i, a partir d'aqui proposar solucions i fer accions reivindicatives que té de victimisme? 

                  El masclisme ha deshumanitzat a certs homes, sí. Des d'una vessant diferent, ja que a aquests homes els ha imposat un rol opressor obligant-los a la manca absoluta d'empatització.

                  Greu, fatal i horrible per aquests homens que han d'actuar com realment no són.

                  Des del moment que la dona fa el canvi de xip i no compra el relat de víctima per obligació cultural, la majoria d'homes s'alliberen de la imposició de gènere de ser opressors.

                  Ens quedem amb lo fàcil parlant de violacions i maltractaments, per definir-nos proclius i comprensius amb el feminisme.

                  I no parlem de la qüotidianitat masclista a que es veu sotmesa la dona les 24h en cadascuna de les seves interaccions.

                  En això estem d'acord? Pregunto.... 

                  • Daixonses 1.139 12 👍 239
                    M'alegro que et sembli interessant alguna cosa de les que he dit. I sí, estem d'acord.

                    Jo estimo les dones i em fa mal veure un home parlant d'una dona en termes masclistes. Però compte! Hi ha dones que també malparlen dels homes. Prou de barrejar bàndols en una guerra de sexes.

                    El masclisme crec que és dolent tant per dones com per homes. Jo sóc home i que m'encorsetin en una sèrie de teòrics rols em molesta (ni em van els putus cotxes, ni m'entusiasma el futbol, ni els temes que els homes acostumen a parlar).

                    La dona s'enfronta a un tipus d'home perillós, de vegades. Totalment d'acord. Ara bé, en la societat masclista no tothom és un violador/maltractador en potencia. Tractar-los com a tal separa. Jo vull un canvi igualitari i no repetir els models masculins revertits en femení. És caure en la mateixa merda.

                    Espero que m'entenguis. Objectiu: igualtat total (no només legal, també mental i cultural), però la manera d'arribar-hi no és generalitzant i posant la gent al mateix sac.
                    • AviMarcelinero 11.126 5 184 👍 5.053
                      Si jo t'entenc i veig que t'obstinis a dir que el feminisme s'obstina a tractar a tots els homens per igual i això és rotundament fals.

                      És molt evident que és fals, el feminisme distingeix perfectament a l'home masclista del que no ho és. Això és molt diferent a denunciar l'origen i proposar solucions, que té res de victimisme i té molt d'humanització de les persones; una humanització que comença perquè les dones tinguin clar que són persones.

                      Té ovaris o pilotes que estem tant d'acord i que portem no sé quans missatges donant-li voltes al tema. Vull pensar que no és perquè hagis prejutjat d'entrada al feminisme perquè fa accions taaaaan provocatives com ensenyar les mamelles(ja fa 25 anys que les ensenyo a la platja) o parlar sistemàticament en femení.
                    • Daixonses 1.139 12 👍 239
                      Sí, perdona, potser m'agrada puntualitzar massa, però en el fons ja t'he dit que estem d'acord en moltes coses. Sobretot en l'objectiu: igualtat i canvi de mentalitat.

                      El que no crec és que tots els qui viuen sota el masclisme siguin l'enemic. Justament el contrari. Hi ha molt bona gent (homes i dones) que viuen en societats tradicionals (sigui al Japó, als Països Catalans o on vulguis) i és en ells on s'han d'expandir aquests nous rols socials. Amb discursos com els que veig que fas, espantes a aquesta gent. No té sentit.

                      L'endogàmia de cercar aliances només en els "nostres" (posem per cas: catalanistes, d'esquerres, feministes i... potser fins i tot crudivegans) no em sembla una bona estratègia. T'ho he dit moltes vegades, no sé si és perque m'expresso malament...

                      PD: i sí, jo també vaig a la platja en pilotes (justament als japonesos els sembla sorprenent, una altra cultura).
                    • AviMarcelinero 11.126 5 184 👍 5.053
                      Però si estem d'acord, tots els que vivim sota el jou del masclisme no som ni uns masclistes ni unes masclistes. Quan he dit jo una altra cosa? Quan ho ha dit això el feminisme?

                      El feminisme combat i denuncia radicalment(=d'arrel) i sense matitsos el sistema masclista i als masclistes actius. Reconeixem perfectament als masclistes actius i practicants i ho són tant els violadors i els maltractadors com aquells que tracten a les dones com 'el seu bé més preuat', com aquells que ho justifiquen, són les diferents cares del masclisme amb diferent gradació.

                      Si que ens passem el dia denunciant el sistema masclista... perquè sense denúncia i reivindicació mai s'han produït canvis de calat. És això el que espanta?¿?¿?



                    • Daixonses 1.139 12 👍 239
                      No, no espanta res, simplement no sedueix prou.

                      Després d'haver vist diverses societats masclistes penso que ser masclista no és un crim. Hi ha masclistes que denigren la dona i masclistes que no. Tu els titlles a tots igual. No es pot canviar res si no s'entén abans la configuració de la societat que vols canviar.

                      Per tant, començar el teu discurs apartant la gent que es troba a gust dins del patriarcat no és bo, acaba convertint-se en endèmic i no té vistes d'expandir-se ni de ser majoritari.

                      Cal colar el discurs feminista dins la gent masclista (homes i dones) i posar èmfasi en l'estructura social que es vol construir (fer propostes realistes més enllà de denunciar, que també està bé).

                      També cal discernir entre bojos que violen i assassinen i els demés "masclistes". Els primers existiran sempre, fins i tot dins un hipotètic món matriarcal al 100%. No confonguem criminals de gent que té idees diferents a nosaltres, perque això és totalitarisme.

                      Per últim (i ja acabo per avui) no m'has respost sobre el que proposava:

                      - Creació de canals de comunicació feministes

                      - Divulgació d'art/literatura/cinema feminista (i el Racó pot ser un bon canal, ara, per difondre-ho)

                      - I el més important: discutir sobre futures formes de societat, més enllà de les lleis, parlem de rols socials, com s'eduquen els fills, quins cànons de bellesa masculins/femenins volem, etc.


                    • AviMarcelinero 11.126 5 184 👍 5.053
                      Oh, oh, oh.

                      Tinc la sensació que m'estàs vacil•lant.

                      Tot i així, per avui suficient. Demà et responc i en algunes qüestions per enèsima vegada, per cert.
                    • Daixonses 1.139 12 👍 239
                      Bé, em sembla que és recíproc, de fet ahir em vas dir un seguit de coses que no invitaven a un diàleg tranquil (potser és casualitat, però així va anar).

                      Em vas dir que el concepte de "seduir la societat" té connotacions sexistes. Avui més avall m'ho raones, d'acord i el fet que no et faci mal als ulls que l'empri amb llibertat, doncs pefecte...  però eliminar del vocabulari paraules com "seduir" o "conquesta" perque a algú li recorden al masclisme em semblaria absurd.

                      Ho entenc en insults racistes, homòfobs o misògins, per exemple, però per a mi seduir és "fer atractiva una cosa", en aquest cas parlava de la societat i "conquerir" que dius tu, podem conquerir la llibertat. O creus que no? Amb directrius tancades del llenguatge jo no em sentiré mai a gust, ho sento. La llibertat d'expressió per a mi és fonamental, i agraeixo que per a tu també ho sigui segons dedueixo de les teves paraules més avall.

                      També crec que vas ser força impertinent amb mi en la teva resposta del Japó, bàsicament perque no t'agrada que jo puntualitzi que fer cites en anglès sobre conceptes japonesos no és el millor en un estudi acadèmic d'Àsia Oriental, malgrat que et vaig raonar el contingut (que sí, el vaig llegir) i et vaig dir que estava bé. Fins i tot el catalàamallorca et feia notar que la teva reacció no era proporcional. No importa, no em sento ofès, però escolta, fas posar sovint a la defensiva i això no ajuda. Potser, com et deia, és un seguit de malentesos, perdona també si tu creus que jo t'he dit alguna cosa que t'hagi sentat malament, no busco brega.

                      Tots tenim el nostre caràcter, sí, però jo el que cerco són punts d'acord entre homes i dones per a configurar els nous rols (més enllà dels tòpics) i formes de canviar realment la societat. La mentalitat i rols socials potser canvien per sí sols d'aquí cent o dos-cents anys. Però jo voldria que canviessin abans i que ho poguessim viure tots.

                      M'hagués agradat més començar a parlar per exemple dins del món del feminisme, de cantautores, d'escriptores, d'artistes, de filosòsofes, de cineastes i, en general, de persones que facin propostes noves factibles de canvi social. I hi segueixo obert.
                    • AviMarcelinero 11.126 5 184 👍 5.053
                      Que tu empris el llenguatge com et plagui, em sembla tant irrellevant o important a com l'empri la CUP.

                      De la mateixa manera que a tu l'ús que fa la CUP del llenguatge et sembli idiota o ridícul, a mi em sembla que empres de forma sexista la paraula seducció, d'acord amb uns rols imposats a les dones.

                      A partir d'aquí, donem llibertat a la CUP a emprar el llenguatge reivindicativament i a tu que l'empris sexistament?

                      El llenguatge com bé dius és important i s'ha d'emprar amb correcció i sense menystenir ni invisibilitzar a ningú sota cap circumstància ni condició.

                      No tinc res més a dir sobre aquest tema del llenguatge.

                      Respecte a altres temes, continuem parlant. Així d'entrada i d'acord amb el darrer missatge d'ahir, més que vacil·lar me n'adono que negues la major i a partir d'aquí és quan començo a entendre't bé. Ahir si que et vaig percebre directe i sincer, no dic que abans no ho fossis, eh?
                    • AviMarcelinero 11.126 5 184 👍 5.053
                      Vaig responent per blocs i en ordre de la teva redacció

                      No, no espanta res, simplement no sedueix prou.

                      Resultats històrics de la dona quan ha estat seductora amb els masclistes: zero.

                      Davant d’aquesta anàlisi empírica de l’estratègia de la seducció - tenim fonts solvents i contrastades d'aquesta anàlisi -. La dona es passa per l’entrecuix el rol imposat seductor, li dona la gana ser i exercir com a persona i assoleix la igualtat legal i política seguint aquest patró: identificació del problema, denúncia pública del mateix i resolució del problema mitjançant pla estratègic pre-definit.

                      ERGO, la seducció i/o l’empatia que són rols que s’han assignat a la dona mitjançant metodologia testicular masclista es demostren inútils. I, precisament, perquè la seducció i/o empatia li han estat imposades.

                      Que em disculpi cert raconariam si sent molest per les possibles connotacions sexistes vers els testicles… és que he emprat l’accepció de la paraula, en sentit figuratiu i en el marc d’una estratègia de comunicació orientada a assenyalar el caràcter totalment irracional de la ideologia masclista.

                      Déu me’n guard de posar en dubte l’utilitarisme dels testicles en la reproducció humana, per cert.
                    • Daixonses 1.139 12 👍 239
                      Parles molt de feminisme però les teves reaccions són les típiques de mascle de testosterona alta.

                      Quins conceptes més esbiaixats de les paraules. Jo, però, no penso entrar en aquest nivell d'agresivitat. Ja ho vaig comentar una mica en d'altres missatges.

                      Seduir és el que ha fet la cultura anglosaxona amb la cultura de masses i el rock (avui dia ja barrejat amb mil tendencies més) o la francesa a la Belle Epoque amb totes les corrents artístiques, també grans personatges com Gaudí, Freud, Einstein etc... tots aquests han seduït la comunitat que els era contrària i han acabat imposant la seva visió de la societat al món. D'això parlo. Has de tenir molts complexes perque cada vegada que algú digui seduir pensis en una dona o en masclisme, però molts.

                      Jo ja entenc quin tipus de discursos tens. Ok. A mi m'agrada la gent més oberta de mires i amb menys prejudicis, però tampoc entro en aquest tema per tenir un debat només amb tu, sinó amb d'altra gent.

                      I acabant amb el rotllo de seduir (maleïts prejudicis), prefereixo que el feminisme sedueixi que no pas que domini i matxaqui per la força, que llavors ja seria el mateix que el masclisme però en dona 
                    • AviMarcelinero 11.126 5 184 👍 5.053
                      Has entrat en una espiral de sinceritat encantadora.

                      Barrejada amb judicis personals summaríssims que tenies ja predefinits sobre mi basant-te en la meva condició de feminista i sobre els teus posicionaments també ben pre-definits sobre el feminisme.

                      I no has sortit d'aquí des del teu primer missatge

                    • AviMarcelinero 11.126 5 184 👍 5.053
                      Abans d'omplir-nos la boca amb Freud com a gran referent, seria interessant llegir sobre alguns estudis seus sobre la dona.


                    • Daixonses 1.139 12 👍 239
                      No tinc res contra tu, t'ho ben asseguro. Simplement que tenim maneres de raonar i discursos diferents. Tu vols que la dona tingui la dignitat que es mereix en la societat i jo exactament el mateix. La diferència és que els dos tenim idees fermes i no ens agrada torçar el braç i, malauradament, tenim estils diferents d'encarar els temes, per això hi ha certa tibantor.

                      Per a mi no passa res, no em desagrada debatre amb tu. Però no vull estar justificant cada vegada l'ús de certes paraules, que són d'ús conegut i no tenen perquè tenir certes connotacions que es veuen en tals o quals escenaris hipotètics. Les paraules si les treus de context poden tenir el significat que vulguis, ja ho saps.

                      Per altra banda tampoc vull desacreditar personatges només perque varen tenir opinions que no comparteixo. Hi ha tanta gent que té opinions que no comparteixo (i molt més a nivell carrer que Freud) que, si hagués de no escoltar o llegir el que diuen o opinen, em quedaria sol ben ràpid. Diferent són els crims o els actes molt abjectes i, fins i tot així, sóc capaç d'escoltar qualsevol persona (exceptuant gent que ha comès actes massa repugnants, com assassins, violadors i gent així). Ara bé, podem parlar de qui sigui.

                      Així doncs, com veus no em sento a gust amb els partits. El paper de les CUP en la política actual és bo i per això li ho agraeixo de cor (hi ha molt bona gent i el raconariam és un bon exemple), però el tuf de sectarisme dels partits (sigui Cup, ERC, petdegat o com es digui ara i la fauna de Manolo el del Bombo), no va amb mi. Vull dir que: jo sóc indepe i crec que cal una igualtat de facto de la dona i més presència, sobretot a nivell cultural, que és el que a mi personalment més m'interessa. Però per fer gran un moviment t'has d'oblidar dels bàndols... o almenys així ho veig jo.

                      Altra vegada disculpa si alguna cosa que t'hagi dit no t'ha sentat bé. No em caus malament, només que pensem de forma diferent. Salut!
                    • AviMarcelinero 11.126 5 184 👍 5.053
                      M'has jutjat de forma molt severa entrant en lo personal basant-te en prejudicis sobre mi com a feminista i sobre el feminisme.

                      No t'has deixat de dir ni un sol tòpic sobre el feminisme i sobre mi i tirant de manual d'ús clàssic: sensible, acomplexada, traumatitzada, agressiva, a la defensiva, matriarcat, guerra de sexes i etc i etc.

                      No passa res, si una cosa vaig aprendre tan aviat vaig fer 'el clic' va ser distanciar-me en lo personal i implicar-me en lo col•lectiu.

                      Em queden parts del teu missatge per respondre, ho faré per blocs i donaré el debat amb tu per tancat.

                      Si bé penso que et creus sincerament defensor de la igualtat i, fins i tot, en algunes de les teves propostes afines prou, negues la major part del que representa el masclisme i et quedes en lo superficial.

                      Nota sobre Freud, etiquetar d'opinions estudis i tractaments que va fer sobre la psicologia de la dona és un blanquejament excessiu.

                      Nota sobre l'ús de les paraules, fixa't que quan has parlat d'homes que van provocar canvis has emprat el verb imposar; amb el feminisme has emprat el verb seduir. 
                    • Daixonses 1.139 12 👍 239
                      Sóc sincer i et dic el que penso perque et respecto. Si no m'importés el que em dius passaria, per això et responc així de sincer.

                      I val a dir que el principi d'un bon cap (o dominador de qualsevol àrea) és tenir la pell gruixuda. 

                      De fet jo crec que el nostre debat podria fins i tot extendre's a si l'ésser humà (home o dona) amb el poder molt a l'abast no es corromp sempre.

                      Probablement en pocs anys els robots i les implantacions tecnològiques (androides) ens poden ajudar a superar-ho, però ara per ara està fotut, és la naturalesa, venim de la selva i de menjar-nos els uns als altres...

                      I sobre imposar/seduir. Són dues escoles diferents per aconseguir el mateix (una més eficaç sempre que l'altra). Cadascú sabrà quina vol seguir.
                    • AviMarcelinero 11.126 5 184 👍 5.053
                      Imposar.

                      Li has donat valor positiu en homes que han estat rellevants.


                      I si, el primer que has aprendre quan tens posicions de poder és a tenir l'esquena ampla.

                      I la segona cosa que has d'aprendre és a no dominar sinó a gestionar situacions.
                    • Daixonses 1.139 12 👍 239
                      Sí, de fet no són vies contradictòries: una de freda i una altra de calenta, com diu el refrany.

                      Els romans conqueriren, però sense seduir no haguessin durat tants anys. El mateix amb qualsevol exemple que vulguis.

                      Igualment et quedes sempre en conceptes parcials i això és molt poc profund. No vull haver de discutir sobre les "connotacions" de cada mot que parlem.

                      Els mots són apolítics, el significat mateix d'imposar és molt més ampli del que tu li dones i no penso estar cada volta fent un debat filològic (podríem fer-ho, però potser caldria obrir un altre debat, de ben segur interessant)

                      imposar [s. XIV; calc del ll. imponĕre, íd.]

                      v 1 tr 1 Posar sobre. Els imposà el jou. Imposar les mans sobre una part adolorida.

                      2 esp LITÚRG Posar sobre el cap en senyal de benedicció, de consagració, etc. El bisbe imposà les mans als ordenands. Imposar la cendra en senyal de penitència. Imposar la birreta al cardenal.

                      3 GRÀF Disposar un determinat nombre de pàgines, en ordre i posició preestablerts i amb els marges indicats, damunt una superfície adequada perquè, un cop impreses i plegat el foli, restin correctament ordenades.

                      2 fig 1 tr Obligar a complir, suportar, fer, acceptar, pagar, etc., alguna cosa. Cada càrrec imposa uns deures. Imposar un tribut, un impost. El professor imposa silenci als alumnes.

                      2 tr Obligar a acceptar una persona com a autoritat, com a company, etc. L'empresari imposà com a primer actor un amic seu.

                      3 pron Obligar-se a si mateix de fer alguna cosa. S'ha imposat de llevar-se cada matí a les sis.

                      4 pron Ésser o esdevenir forçós, obligat, etc., de fer alguna cosa. Davant la vaga de transports públics, s'imposa d'anar a peu.

                      5 pron Prevaler. Imposar-se la voluntat popular. S'imposa per la seva intel·ligència.

                      3 fig 1 intr Infondre respecte, temor, admiració. És un home que imposa per la seva força. Aquelles muntanyes tan altes m'imposen.

                      2 pron Fer-se respectar, obeir, admirar, etc. Cal algú que sàpiga imposar-se.

                      4 tr Imputar.

                      5 tr Instruir algú en una cosa. El vaig imposar en gramàtica.

                      6 tr ECON Posar diners a rèdit o en dipòsit.
                    • AviMarcelinero 11.126 5 184 👍 5.053
                      Després d'haver vist diverses societats masclistes penso que ser masclista no és un crim. Hi ha masclistes que denigren la dona i masclistes que no. Tu els titlles a tots igual. No es pot canviar res si no s'entén abans la configuració de la societat que vols canviar.

                      Negues la major i negant la major qui no entèn la societat ets tu. En metodologia de gestió del canvi, lo primer que s’ha de fer és analitzar empíricament el problema en tota la seva magnitud i les seves derivades i, partir d’aquí, proposar el canvi mitjançant un pla estratègic. El feminisme ho ha fet.

                      El problema greu i flagrant de vulneració de drets humans que ens ocupa i que es basa en la desfiguració i deshumanització de la dona penjant-li la llufa del pecat original i, per tant, se la castiga convertint-la en un apèndix de l’home i confinant-la i invisibilitzant-la – primera teorització escrita i d’obligat compliment per part d’una enorme estructura de poder castrador i violent - ha infectat la societat fins podrir-la a tots els nivells i vessants.

                      Com portem 2000 anys així, l’arrelament de la creença/convenciment de la inferioritat de la dona és profund; ho és tant que ho considerem normal i inevitable i acabem blanquejant-ho fins arribar a extrems com els teus en què hi ha masclisme bo i dolent, on hi ha dones que se senten a gust amb el masclisme perquè se les tracta com un ‘bé preuat’, no se les pega, no se les viola, se les manté i se les tracta amb educació, de manera que acabes comprant tot el discurs cultural.

                      A partir d’aquí, negant el problema(=masclisme), negues la solució(=feminisme).  I la negues des de totes les vessants possibles i de forma subtil, seductora o impositiva, emetent(entremig) judicis de valors personals… tot en funció de com va evolucionant el debat i sempre basant-te en prejudicis perquè negues el problema en tota la seva dimensió i, de tant blanquejar-lo l’acabes justificant negant-te a penalitzar-lo legalment tot esperant que mitjançant només la seducció, algún dia el problema s’acabi per iniciativa pròpia de qui l’origina.

                      I negues la solució, enmig de missatges de reconeixement personal i de respecte vers a mi amb fortes reminiscències paternalistes i condescendents i  sempre després dels judicis ‘summaríssims’ que et faig saber que em fas. Gràcies, però no em calen ni els teus judicis ni els teus reconeixements; només cal que entenguis el problema en la seva dimensió i si no vols entendre-ho no li peguis tantes voltes.
                    • Daixonses 1.139 12 👍 239
                      Mai he negat el masclisme, ni el seu paper denigrant envers la dona, només he dit que no pots equiparar crims amb ideologia. Els masclistes que violenten la dona no són "tots" els qui viuen dins de la societat masclista, ni tant sols tots els masclistes. Això no vol dir que jo negui que el masclisme denigra la dona. Aviam si mires amb més calma els posts.

                      Reitero: el masclisme no és un contuberni judeo-massònic en contra la dona, és un sistema social. Equivocat, erroni, d'acord, però un sistema, acceptat tant per homes com per dones de moltíssimes societats del món, on hi ha criminals que mereixen un tracte sever com el que tu mostres (i pitjor i tot) i també altra gent, normaleta, innocent, que no ha fet res contra la dona, que simplement té "hàbits" adquirits que seria bo que canviessin però que no són pas monstres (com el sistema familiar tradicional, amb rols home-dona etc). Com arribar a aquesta gent "normaleta" és el que estic dient cada vegada. Evidentment no defenso aquests hàbits, només no estic d'acord amb tu amb la manera d'erradicar-los.

                      Pots canviar aquests hàbits violentament, estil Robespierre tallant caps, o d'una forma més subtil, mirant de canviar la cultura i la mentalitat de la gent. Tu tries com fer el canvi. Jo no estic d'acord en com el vols fer tu (per a mi està abocat al fracàs, sempre serà minoritari) o com proposo fer jo (arribant a tothom, de forma transversal). Però el que no pots es muntar-te una pel·lícula sobre mi per molt acostumada que estiguis a parlar així amb la gent per tenir tu el control del discurs. Has d'estar oberta a les discrepàncies. Amb mi no val el mode gregari de seguir consignes que jo no hagi validat per mi mateix. Jo no sóc un xai. Sé pensar sol i m'agrada compartir els pensaments de forma civilitzada i no perdent l'oremus a la mínima.

                      I prou de tòpics i de mentides sobre que nego el masclisme i rotllos així. Tu potser vols que tothom pensi i parli com tu, que els homes siguem xais que esperin el pastor (en aquest cas dona, però em semblaria igual si fos home) que els digui què han de fer i quan. Jo sóc lliure i vull que els demés també ho siguin sense necessitat de mirar-se la figa o la titola. Vull que tothom tingui la opció de pensar i parlar com vulgui, i ampliar l'educació al conjunt de la població.

                      Amb les teves exhaustives directrius morals que cal seguir fil per randa per ser un "bon feminista" no m'hi trobaràs. Sense crítica (rebent-la o donant-la) tampoc m'hi trobaràs. I sobretot prou de muntar-te pel·lícules sobre mi. Si llegissis sense tanta visceralitat veuries que el que dic molt clarament és que l'estratègia que segueix el feminisme canònic no em sembla prou bona. Tu, enlloc de discutir amb mi amb arguments, interpretes això com que nego el masclisme o que sóc un estereotip. Prou! 


                    • AviMarcelinero 11.126 5 184 👍 5.053
                      Per tant, començar el teu discurs apartant la gent que es trova a gust dins del patriarcat no és bo, acaba convertint-se en endèmic i no té vistes d’expandir-se ni de ser majoritari.

                      Bé, continuar parlant de metodologia de gestió del canvi sense tenir clara la dimensió del problema i que se’n deriva socialment pot ser un bon exercici intel·lectual i interessant. No obstant això, no ho faré llarg.
                      1. Dimensió del problema
                      2. Impacte en la societat
                      3. Accions a realizar per a revertir l’impacte
                      4. Implementació d’indicadors de control i seguiment de les accions
                      5. Identificació de les persones (falses)facilitadores i de les (falses)resistents al canvi i del que s’anomena la ‘massa crítica’.
                      Aquest punt és clau, tant en la correcta identificació – si tens clar el problema i, per tant, l’impacte -, com en l’estratègia seguir amb aquest 3 grups de persones:

                      • Persones facilitadores: no has de fer res, sempre les tens -->Activisme passiu(individual) o actiu(col·lectiu). I aquestes persones, en algún moment, han format part de la massa crítica.
                      • Persones resistents: aïllament i sota vigilància constant --> Denúncia pública, penalització.
                      • Massa crítica: aquí està el gran gruix de les persones  --> Deconstrucció radical del problema i difusió del canvi en clau comparativa respecte al problema. Aquest gran gruix de persones són molt critiques, observadores - sobretot en com s’actua amb les persones resistents - i indivualistes. No et compren així com així la deconstrucció si no veuen penalització/compensació: "Si no hi ha penalització, on està el problema?. Si no hi ha penalització, a mi què?. En què m’afavoreix a mi la solució? En què m’afecta a mi el problema? Quan acabin amb el problema, que m’avisin que això és un conyàs"
                    • Daixonses 1.139 12 👍 239
                      Apuntem a llocs diferents. Tu al que es fa (que ja ho sé, per cert) i jo al que també es podria fer (el que et comentava de generar cultura i difondre-la). Però és igual. Jo també sóc breu, com veus.
                    • AviMarcelinero 11.126 5 184 👍 5.053
                      Cal colar el discurs feminista dins la gent masclista (homes i dones) i posar èmfasi en l'estructura social que es vol construir (fer propostes realistes més enllà de denunciar, que també està bé).

                      No estem d’acord amb la identificació de la massa crítica, perquè no estem d’acord amb la radicalitat del problema.

                      També cal discernir entre bojos que violen i assassinen i els demés "masclistes". Els primers existiran sempre, fins i tot dins un hipotètic món matriarcal al 100%. No confonguem criminals de gent que té idees diferents a nosaltres, perque això és totalitarisme.

                      Discernim  el que faci falta, però a veure si discernint acabem blanquejant altres formes de violència masclista que són les que, actualment, encara enforteixen l’arrelament del problema i, per tant, la creença i el convenciment de la inferioritat de la dona.

                      Blanquejant, blanquejant acabem  omplint-nos la boca amb la lliure opinió de les persones i tractant de totalitàries a aquelles persones que lluiten pels drets humans... flipant!

                      La massa crítica, davant d’això es replega i passa de tot aplicant la tàctica de ‘virgencita, virgencita... que me quede como estoy’.

                      I tornem-hi amb la societat matriarcal, no posis en boca meva coses que no he dit i que no he defensat. El feminisme defensa la idea radical de que les dones som persones i, com a tals, tenim dret a la igualtat d’oportunitats. Així que ‘per fa plis’, anem abandonant el prejudici de que el feminisme té somnis humits pensant en una societat d’amazones alpha.
                    • Daixonses 1.139 12 👍 239
                      He decidit no prendre'm tant seriosament les teves respostes, ho sento. Vull debatre entre cervells i no entre orgulls ferits ni entrecuixos reiteradament reivindicats. Freud altre cop (el masclista que tant odiava les dones...).

                      Et dono la raó en tot. És com sembles més contenta i sobretot com jo estic més content i tranquil. I sí, fixa't, blanquejo més que el Perlan i el Norit. No he introduit cap idea, només blanquejo. Cap idea ni una. De fet sóc un home. Què pot aportar un home a una dona tant educada, inteligent, sàvia, serena i conciliadora com tu? Res. Absolutament res. Ets una líder nata (i no de la de muntar). Et desitjo molta sort en el teu paper de salvadora del món.

                      Si més endavant em queden ganes ja seguiré fent alguna aportació en aquest fil (no ho asseguro, perque no vull fer un frontó constant), però si vols anar repartint òsties i lliçons, fes-ho amb un altre amb menys feina. Tot això m'està esgotant sobremanera. Tinc paciència amb certa gent, però el teu nivell d'ofuscament sembla força avançat.

                      No tens la capacitat per dialogar, només matxacar qui no pensa com tu, és dir "l'enemic", encara que no saps ni si aquest "enemic" té el mateix objectiu que tu. Ok. Brillant! Endavant. Eixamplant fronteres 
                    • AviMarcelinero 11.126 5 184 👍 5.053
                      Per últim (i ja acabo per avui) no m'has respost sobre el que proposava:

                      - Creació de canals de comunicació feministes

                      A aquesta proposta et vaig respondre(i fa dies) i t’ho vaig argumentar. A posteriori, he publicat en aquest fil comunicat de la CCMA que aprofundeix en l’argument.

                      Però et torno a respondre i aquesta vegada t’ho oriento clarament a una estratègia d’arribar al gran públic(=massa crítica), perquè la primera vegada que et vaig respondre ho vaig dir molt implícitament.

                      Aquests canals no s’han d’acabar convertint en la ‘secció feminista’ per a convençuts i convençudes i on els masclistes, de tant en tant, vinguin a fer la pixadeta violenta o la pixadeta condescendent.

                      A qui s’ha d’arribar és a la masssa crítica i aquesta no et vé a buscar, hi has d’anar. I l’has d’anar a buscar on sempre s’hi troba.... als grans mitjans i aquí és on entroquem amb la gran acció estratègica – perquè el que tu proposes és una tàctica de comunicació, pràcticament – la incorporació i visibilització activa de la dona en la societat i a tots els nivells de decisió i com a persona igual de ple dret - en el cas que ens ocupa, en els mitjans de comunicació – i aquesta acció entronca en una altra acció estratègica instrumentalista que és la conciliació de la vida familiar i laboral NO orientada a la dona.... que no, que no ... sinó orientada a l’home i a la dona; tots dos tenen dret i obligació de conciliar i ja tenim el primer canvi de constructe masclista i el primer canvi de rol de calat.
                      En primera fase, poden fer un bon treball preliminar aquests canals específics.
                      Per tant, estem parcialment d’acord.
                       
                      - Divulgació d'art/literatura/cinema feminista (i el Racó pot ser un bon canal, ara, per difondre-ho)

                      Aquesta proposta em sembla que no la vaig respondre, disculpa doncs! Més o menys és el mateix que l’apartat anterior.

                      Tenim aquest fil al Racó, per cert. Som-hi!

                      - I el més important: discutir sobre futures formes de societat, més enllà de les lleis, parlem de rols socials, com s'eduquen els fills, quins cànons de bellesa masculins/femenins volem, etc.

                      Discutim i teoritzem fins a no poder més, però no ens oblidem del pas estratègic previ i obligatori: la incorporació i visibilització de la dona en la societat a tots els nivells de decisió amb plena igualtat d’oportunitats, amb els instruments necessaris per a exercir-la i un règim penal real i efectiu a aplicar a tots les formes(cultural, física, personal, professional) de violència masclista. I aquí està la següent onada del feminisme, després d’haver aconseguit la igualtat legal i política com a persones.

                      Si fem això, que ho farem; el canvi de rols cau de madur.

                      El masclisme és violència, és criminalitat, és supremacisme irracional.
                    • AviMarcelinero 11.126 5 184 👍 5.053
                      I la dosi final de menyspreu personal, intel·lectual i professional molt ben animada de prejudicis barats i aferrant-te a una guerra de sexes que només veus tu i que la mostres com un espantall quan et convé.

                      Com és que no em sorpren gens la teva disertació final? 

                      Vinga, que tinguis bona tarda!


                    • Daixonses 1.139 12 👍 239
                      T'he respost igual de contundent que tu sempre m'has respost, des de bon principi i alguns cops, per cert, ho has fet de forma força desagradable, però és igual.

                      Segurament m'he equivocat de fil. Aquest que va obrir l'Entreribes m'agradava. Algunes participacions m'han semblat molt bé, també de teves, però imagino que el meu tema (més cultural i de fons) no qualla gaire o no interessa a tanta gent.

                      I sobre els nostres "diàlegs" simplement no puc estar aclarint coses que no he dit o traient fantasmes que no he tret, ni connotacions lingüístiques que gairebé només veus tu. El tema de les denúncies em sembla molt bé. N'hi ha milers i milions. Però jo volia introduir nous temes i no passa res, aquí no tenen gaire sortida.

                      També volia una discussió oberta i amable i això sembla un míting polític. No és personal.
                • dumis 1.778 5 908 👍 1.054
                  "que l'home tingui uns rols i la dona uns altres no vol dir que hi hagi menyspreu". Agafant el fil d'això que comentes, tu quins rols creus que té la dona i quins té l'home? 
                  • Daixonses 1.139 12 👍 239
                    Entenc que dius ara, no? Actualment com li he dit a l'AviMarcelinero, homes i dones tenim lleis igualitàries al món occidental, però no hi ha rols massa clars per uns i d'altres.

                    Trobo que estem en una transició cultural i veig que el món és ple d'homes i dones amb formació més o menys masclista (és el que encara ens envolta), però mentalitat molt oberta, que saben que viuen en un món ja totalment diferent del del segle XX, però no troben les vies establertes, canòniques o generalitzades socialment, que donin sortida a les seves aspiracions. Això provoca persones més introvertides i rares, és lògic. 

                    En general veig homes que no troben el seu lloc en aquest món on som i dones que volen ser massa perfectes i bones en tot.

                    Conclusió (personal): hi ha homes que no saben com conciliar la seva masculinitat i els seus instints en un món que castra tot el que fa olor a home. O ets un gorila hormonal o ets un ciutadà tranquil, políticament correcte, i menjaflors que no molesta... és una exageració, però estic parlant molt grosso modo.

                    La dona, volent arribar a una igualtat social que les seves àvies i potser mares no tenien, s'esforça al màxim en la seva feina i en la seva vida (intelectual, laboral etc), però alhora, educada com ha estat en el masclisme (altre cop generalitzo al màxim) encara no troba com conciliar els rols de parella, familiars, etc amb l'ideal de dona empoderada.

                    Així doncs l'home sovint es desvaloritza com a home (com si hagués de fustigar-se pels milers d'anys de masclisme imposat) i la dona sovint tendeix a sobredimensionar el que és femení (que està molt bé reivindicar la feminitat a tope, però tampoc és la panacea). 

                    Tot això deshumanitza homes i dones d'avui dia... no vull esperar a que vinguin els robots a ensenyar-nos a valorar-nos per sobre del gènere. Ho podem fer nosaltres mateixos ara mateix.

                    Tot això és un rotllo que veig a grans trets, i no parlo de mi sinó del que veig. La gent cada cop més viu tancada en sí mateixa, al seu món, mancada de referents.

                    Si no tenim un model social d'èxit que incorpori el feminisme, però des d'una base humanística (incloent l'home i tot el que hi ha en aquesta terra), poc puc esperar...
    • Daixonses 1.139 12 👍 239
      Bé, volia llegir-me amb més temps tot el fil, però vist que han passat uns dies i que el fòrum s'anima, et responc als teus missatges.

      Estem d'acord amb els objectius i amb les mobilitzacions i estratègies que has dit (fins i tot la d'ensenyar les mamelles i rapar-se el cap), el que no veig tant clar és que la imatge que es projecti cap enfora sigui aquesta i et dic perquè penso que no és equivalent a la realitat.

      Els mitjans de comunicació majoritaris només volen prosseguir amb l'statu quo actual (subvencions, favors, nepotisme), no volen cap revolució i el que es demana des del feminisme és una revolució, però compte: és una revolució cultural, no tant política, ja que políticament el segle XX ja ha posat les lleis a favor de tothom més enllà del gènere, la raça o la classe social. Si discrepes em dius, però crec que llei en mà ja som iguals, la diferencia és probablement la cultura mental del jutge que pren partit o del polític que no fa polítiques de canvi efectives.

      Així doncs amb una opinió pública en contra i amb por als canvis no hi podem comptar per a res i crec que són ells els qui magnifiquen els malentesos del feminisme per tal d'acallar l'objectiu de canvi real que proposa. Això provoca rebuig en gran part de la població (no parlo de mi, però tots sabeu que està ple d'homes i fins i tot dones que no veuen amb simpatia el feminisme). Es tracta de canviar aquesta percepció social negativa en positiu. 

      Aquí arribo al que deia abans: l'estratègia. Si bé les mobilitzacions i els actes que propulsa el feminisme són molt bons de cara als drets polítics, no veig que hi hagi una bona estratègia en assolir els canvis culturals necessaris, és a dir, canvis de mentalitat. Sé que és lent, sí, però ens podem quedar com estaquirots mirant com tomben tota la feina feta de conscienciació o bé lluitar més activament pel canvi de mentalitat des de dins la societat, amb mitjans propis potents i de forma més incisiva.

      Per exemple, s'oblida de la necessitat de tenir uns bons canals de comunicació propis. Si les dones muntessiu per exemple un canal de TV (on-line) i/o radio (podcasts) en català, jo i molts altres homes el seguiríem. Igual passa amb diaris, revistes, llibres ben escrits, música ben feta, etc. Quants més hi hagi més influent serà el moviment. Ara estem envoltats dels vells canals de sempre, que promouen els vells llibres i música de sempre, i això va en contra del canvi real (mental/cultural) que proposa el feminisme, això és com voler-se informar de l'independentisme català a través de teles espanyoles.

      Aixi doncs jo proposo associacions feministes que inverteixin diners (es pot fer cooperativament) per a crear estructures que es colin en les cases de la gent, que els confronti cada dia o tot sovint amb la seva realitat quotidiana i les seves costums, no només el dia 8 de març. Es tracta d'enfrontar-se amb el model social actual i proposar-ne un altre, amb força i determinació. El canvi formal potser està fet, ara falta l'efectiu, el mental.

      És un fet que l'home té una sexualitat diferent a la dona (temes hormonals: testosterona vs estrògens i moltes altres coses), però som compatibles. Fins ara els homes ens hem acostumat a tenir uns rols que van canviant amb el canvi de mentalitat. L'estratègia que proposo (i que només s'assoleix si les dones emprenen juntes aquests projectes) és d'incidir en la cultura a través de la cultura (art, literatura, música, comunicació, etc.). D'aquesta manera un masclisme com el de Trump, per exemple, seria tant mal vist per tothom com ara que un president fos analfabet. Malauradament molta gent encara veu en aquest rol masculí dominant un mal necessari. Es tracta de proposar rols nous, crear personatges de ficció en llibres i films, entrar en l'inconscient col·lectiu i matxacar les formes antiquades de comportament. Això no ho farà el Trump ni tampoc una gran empresa de comunicació.

      Per últim, sobre el plural genèric, s'està redundant massa en una costum que no té cap base propositiva (no hi ha una norma clara de canvi, si existís la podríem valorar millor). Quan diem catalans i catalanes o diuem "les candidates" incloent-hi homes, crec que es cau en el mateix error. Dubto que això ajudi al moviment, però és una opinió i és el de menys d'aquesta conversa. T'ho diu un "dels persones" que estem a favor del canvi de mentalitat  
      • AviMarcelinero 11.126 5 184 👍 5.053
        Daixonses,

        En aquesta resposta teva, no puc estar més d'acord.

        Ara mateix, el moviment està en un punt d'inflexió i ha de dilucidar quin és el pas següent.

        Després de la irrupció de la segona onada feminista que comporta fites importants a nivell legal i el reconeixement de la dona com a igual en la vessant dels drets humans; crec que va es arribar a la conclusió que tot estava fet i que això aniria sol.

        I no, tot i la dona votar, tenir accés a l'educació i al treball, passats els anys res important ha canviat a nivell de creença. I la clau està aquí, en la creença, en el convenciment. Una creença/convenciment de que la dona contínua sent un apèndix de l'home.

        I sí, jo crec que el següent pas està aquí.

        Un clar exemple que el problema de fons no està resolt, el tenim en com els mitjans de comunicació van tractar el cas de la Juana. Portant a les tertúlies al maltractador al qual s'entrevistava en clau clarament masclista, tot justificant-lo i passar-lo de botxí a una pobre víctima d'una dona 'histèrica' que no sabia el que es feia i, ergo, posava en perill la seva filla i el seu fill; quan el cas és completament a l'inrevés.

        Tots els esforços fets per reconèixer legalment a la dona com a igual, s'havien d'acompanyar de la il·legalització del masclisme en el seu conjunt i en totes les seves variants. I això s'ha de treballar.

        Són moltes les dones que opinen en mitjans sobre el feminisme i moltes ho fan en termes clarament deconstructius del masclisme.

        Cal no obstant, crear canals propis des del moviment tot aprofitant la potència de les xarxes i de les noves plataformes de comunicació audiovisual? Jo crec que si, però no caiguem en l'error d'acabar convertint aquests espais en reductes de convençuts i convençudes i que caiguem en el cofoïsme i l'endogàmia cultural. El posicionament actiu de la dona a tots els nivells socials i d'òrgans de decisió, és una acció estratègica a no abandonar, sinó a potenciar.
      • AviMarcelinero 11.126 5 184 👍 5.053
        sobre el plural genèric en femení o al dualitat de gènere. Crec que estem d'acord que no podem continuar parlar en termes acotats estrictament al gènere masculí. La dona ja està en molts àmbits socials, professionals i en òrgans de representació i de decisió - en condicions d'igualtat plena i efectiva, està clar que no, però estem -, per tant quan ens referim a tots i cadascún d'aquests àmbits les hem de visibilitzar a nivell de llenguatge també.

        és tant forçat parlar sempre en masculí com en femení; però com parlar sempre en masculí és un constructe cultural masclista arrelat no el veiem forçat quan es profundament discriminatori

        i ara sembla que aquesta acció reivindicativa de la CUP tensiona, ofèn i/o molesta - a mi em molesta i molt la invisibilització de les dones a tots els nivells -. Jo penso que aquesta acció posa de manifest el problema de fons d'invisibilització històrica de la dona. A partir d'aquí, com tota acció reivindicativa, agafem consciència i comencem a proposar canvis.

        A mi parlar de catalanes i catalans o dels metges i les metgesses no em provoca cap esforç, però vaja, podem fer el canvi col·lectivitzant.... per exemple:

        - la comunitat científica.
        - l'equip docent.
        - l'òrgan directiu.
        - el comité de direcció.
        - la comunitat mèdica.
        - ...

        i/o combinar totes dues formes.
        • Daixonses 1.139 12 👍 239
          No oblidis que la llengua és un codi. Si no t'agrada llegir i la llengua escrita entenc que no t'importi. Però els qui llegim freqüentment ens agrada que la llengua, amb els canvis que vinguin, tingui una forma comuntment acceptada, sinó acabarem escrivint com es fa amb els mòbils. I no, no m'ofen, ho trobo taujà i punt.

          Si tant important és això per tu dona'm referències de lingüistes i en parlem. Tractar la llengua catalana com si fos l'anglesa, per exemple (on el plural genèric no existeix) em sembla idiota. La forma mitxa es podria estudiar, però sense normes ho trobo freak. En realitat les paraules no tenen ni polla ni cony. Si "militant" és un nom masculí és lògic dir-ne militants en plural. Si "persona" és femení, doncs persones. La resta ho trobo una mica rotllo Paco Martínez Sòria "Un paleto en la ciudad" (amb perdó).
          • DK 8.640 8 251 👍 4.348

            Daixonses escrigué:
             Si "militant" és un nom masculí és lògic dir-ne militants en plural. Si "persona" és femení, doncs persones. La resta ho trobo una mica rotllo Paco Martínez Sòria "Un paleto en la ciudad" (amb perdó).
            Militant és invariable, com 'estudiant'. O com 'president', però per aquelles coses de la pseudocorrectesa, se´n va crear un femení: presidenta

            http://www.ub.edu/cub/criteri.php?id=2556 

            En l´exemple que has posat més amunt l´article (tant si posem "les" com si "els") ha de marcar un gènere concret, però en molts altres casos són aquestes paraules invariables les que donen més joc a l´hora de generar un discurs inclusiu

            No ho dic per criticar-te a tu sinó, precisament, perquè alguns/es ex-companys meus de militància (a la Cup) no ho entenien.
             Anècdota real que té a veure amb les dues paraules que has fet servir: en un comunicat intern que ens van passar deia estem fent un cens de militants i als 2 minuts va arribar la resposta d´una companya: això és llenguatge sexista, heu de posar "cens de persones militants" (encara bo que no va dir "militantes", tot i que potser així s´hauria adonat del seu error)

            vaig estar a punt de respondre: si interpretes una paraula invariable i inclusiva com a masculina potser és perquè ets tu precisament qui penses amb esquemes masclistes 

             però no ho vaig fer perquè, ei, vull una vida tranquila..
            • Daixonses 1.139 12 👍 239
              És aquest nivell d'idiotesa el que vull fer notar. Militants és invariable i el que et va passar a tu a mi em fa vergonya que passi sense que ningú faci veure a la persona en qüestió que el que diu és ridícul. És cert igualment que el meu exemple no valia en aquest cas, però tampoc trobo útil anar sempre dient els/les encara que sigui invariable.

              Crec que cal més auto-crítica en aquests usos poc cultivats de la llengua, el coneixement mai és sobrer i tot i que no sóc lingüista em fot que els nostres representants polítics es prenguin la llengua com un drap brut sense respecte.

              Estic obert als canvis, però ben fets. No soporto els sectarismes, per això no sóc de cap partit. Tampoc veig clar que redundar en una paraula cada cop de forma binària (els i les) ajudi a la comunicació fluida. Més aviat entrebanca i fa pensar en el sexe de les paraules, que a mi personalment em fot perque una cadira no té cony, evidentment.
          • AviMarcelinero 11.126 5 184 👍 5.053
            T'he fet una proposta que entra clarament dins dels codis lingüístics catalans actuals.

            Si a tu això et sembla idiota, tens un problema que hauràs de resoldre sol.

            I dit això, no pretenguis fer-me combregar amb rodes de molí, cau de madur que avui dia no podem parlar de 'els metges' i aixi encabir a 'les metgesses' sense ni mentar-les. Parlem del col•lectiu mèdic i/o de la comunitat mèdica i estarem parlant i escrivint en codi normatiu inclussiu per a la dona i no amb un codi la mar de normatiu però que ens invisibilitza.

            I per acabar, em sembla obvi que l'acció reivindicativa de la CUP de parlar en femení ha tocat el què no sona i ha posat damunt la taula com la invisibilització de la dona arriba fins al llenguatge escrit. Canviem el codi? No cal ser tant sofisticats, emprem-lo de forma inclussiva i igualitària.


            • Daixonses 1.139 12 👍 239
              El català té paraules masculines i femenines. Generalment el plural es fa en masculí, com en d'altres llengües llatines. Es pot canviar. No hi ha problema. Però cau de madur, com dius tu, que cal fer-ho amb un cert ordre. Si hi hagués algun estudi filològic m'ho prendria més seriosament. Ara em sembla redundant.
              • AviMarcelinero 11.126 5 184 👍 5.053
                Doncs ja està, estem d'acord. I mentre els filòlegs es posen d'acord i ens normativitzen el llenguatge igualitari, tenim construccions dins de norma actual que resolen prou bé la invisibilització de la dona en el llenguatge.

                I mentre, al CUP continuarà reivindicant tocant la pera o els ous canviant sistemàticament de gènere. Les reivindicacions tenen aquestes coses... provocar, qüestionar i fer canviar.
    • Daixonses 1.139 12 👍 239
      Gràcies! Conec bé el Japó, hi he estat varies vegades i n'he llegit alguns estudis sobre la seva historia i societat. Aquests apunts de la UOC no estan malament (tot i que no m'agrada que es posin cites en anglès deixant veure que les fonts consultades són traduïdes, però bé). Crec, igualment, que es tracta d'un estudi massa local com per aplicar-se a la societat catalana.

      La societat japonesa (dona inclosa) és molt masclista. De fet és molt tradicionalista, malgrat les aparences de modernor que poden induir a engany. Per això allà la dona viu "mentalment" molt més a prop del patriarcat que la dona d'aquí. I just per això, com es diu a l'estudi, el govern impulsa polítiques d'igualtat com el que l'autor anomena (també en traducció anglesa) "womenomics".

      El cas de ça dona japonesa és un dels que em fa pensar més quan dius que la dona masclista no existeix. I és evident que sí, hi ha molts exemples. No depèn del gènere, sinó de la cultura, de com tens "formatejat" el cervell, si em permets l'expressió. Japó, igual com Corea (Xina també, però és un món molt ampli i hi hauria matisos) té una societat molt arrelada a unes costums amb implicacions múltiples que costarà de que canviïn

      Per això el canvi de mentalitat al Japó crec que arribarà molt més tard que a Occident, on la nostra cultura permet més vies ràpides per a la igualtat que la cultura d'arrel confuciana, que té una fòrmula de lleialtat a uns valors i persones (bushidō) extraordinària. Nosaltres, els europeus, som més aviat anarquistes, ens agrada la varietat de camins i l'empoderament de l'individu enfront la societat (parlo en general), per això crec que tot depèn de ls cultura i no del gènere.
      • AviMarcelinero 11.126 5 184 👍 5.053
        T'he enllaçat aquest treball de final de Master - que no apunts - perquè m'has parlat de la societat japonesa.

        Havíem de poder parlar de la dona japonesa des d'una base documentada fiable i contrastada i aquesta font que he enllaçat ho és.

        No veig grans diferències en l'orígen de la teorització escrita - per tant, un inici de normativització que s'ha de complir - de la inferioritat de la dona japonesa vers la dona europea.

        Si que veig diferències, no de fons però si de forma, en com ha evolucionat.
        • Daixonses 1.139 12 👍 239
          Coneixes Japó? Jo he viscut a diferents països d'Asia Oriental molts anys, per això t'ho dic.
          • AviMarcelinero 11.126 5 184 👍 5.053
            No, no he viscut al Japó.

            Ets tu qui has introduït el tema de la dona japonesa i el que he fet és documentar-me de forma seriosa i que la documentació sigui contrastable.

            Ara bé, si per a tu la documentació són només apunts i no t'agrada que s'hi citi en anglès i a més tu has viscut allà.... doncs okis, parla només tu i contesta't.
            • catalàamallorca 39.398 7 14 👍 14.730
              Mare meva, et dóna el seu punt de vista basat en l'experiència pròpia i li respons així? Potser ets tu qui necessita parlar a soles.
              • AviMarcelinero 11.126 5 184 👍 5.053
                I com m'ha respost ell a mi, després de traure'm el tema i jo respondre d'acord amb documentació seria i contrastada? Ni la font s'ha dignat a validar, d'acord amb la seva experiència pròpia.

                Ara bé, si hem de parlar d'acord amb les nostres experiències pròpies; ho diem d'entrada i no exigim rigor ni objectivitat. Ens posem en mode cunyat i jo surto ràpìdament del debat, que el cunyadisme m'avorreix profundament.

                'Per favort'.
            • Daixonses 1.139 12 👍 239
              El teu to, quan no t'agrada el que et diuen, em sembla massa tancat i a la defensiva, però potser m'equivoco. Espero que només sigui una impressió, tot i que m'ha semblat que uses aquest to defensiu en d'altres missatges sense que jo t'estigués atacant. T'he de dir que això no m'agrada (ho sento).

              El que deia és que el treball de màster de 60 pàgines està bé. Només que els estudis d'Àsia Oriental amb cites en altres llengües que les originals del lloc, em fan arrugar el nas. Sorry, dec ser un pere-punyetes, com dius tu.

              Sigui com sigui et puc dir que la societat japonesa és molt masclista (fins i tot classista i - sento dir-ho - racista). Vull que facin canvii de xip (les noves generacions mica en mica ho fan), però estan a anys llums de la dona europea, només he dit això.
              • AviMarcelinero 11.126 5 184 👍 5.053
                T'equivoques totalment amb mi, i tinc la sensació que t'estàs equivocant amb mi des de l'inici del debat.

                Portem molts missatges i no hem sortit del bucle que el feminisme és victimista, que es basa en la guerra de sexes, que hi ha masclisme bó i, per tant, dones masclistes 'de molt bon grat' d'acord amb segons quina sigui la seva psique de base.

                I que no sabem sedduir(jo flipo amb l'ús que fas d'aquesta paraula) i que seguim una estratègia equivocada

                M'has demanat de bon inici rigor i objectivitat i ho he estat i tu m'has volgut fer entrar en jardins historicistes i invalidant-me fonts i plantejaments perfectament contrastables. 

                Has estat tu quin m'has parlat de la societat japonesa i crec haver-te contestat degudament aportant prèviament documentació rigurosa. Ara bé, si haguessis dit de bon inici: 


                Sigui com sigui et puc dir que la societat japonesa és molt masclista (fins i tot classista i - sento dir-ho - racista). Vull que facin canvii de xip (les noves generacions mica en mica ho fan), però estan a anys llums de la dona europea, només he dit això.

                Quin problema hagués hagut? Segurament hagués emprat la mateixa font i per a dir-te que estavem, essencialment, d'acord i això no treu que continuï pensant que l'origen del problema de les dones japoneses és similar al nostre i les solucions(canvi de rols et alt) també són similars. Si els costarà més o menys, per a mi és secundari i no per això poc important.
                • Daixonses 1.139 12 👍 239
                  Tots tenim la nostra personalitat, jo sóc molt sincer i m'agrada dir el que penso.

                  El bucle no el creo jo. Fixa't que et sents atacada a cada comentari que faig, no em sembla bé.

                  Jo vaig a la meva, no crec que aquest fil hagi de ser una lluita d'egos. Crec en el dret a discrepar de forma civilitzada, no per això ens hauriem de barallar (jo no ho vull).

                  En el fons no em caus malament, perque sé que ets sensible per estar defensant tant aferrissadament el feminisme i he llegit el que has viscut (tela allò dels intents de violació davant els teus nassos), només dic que hi ha formes de defensar el feminisme que em semblen més adequades. Res més.
                  • AviMarcelinero 11.126 5 184 👍 5.053
                    Jo no em sento atacada, continues equivocant-te amb mi. A mi si hi ha una cosa que m'agrada i molt és debatre sobre molts de temes; cert és que quan debato m'agraden més les interlocucions directes i sense massa entrelínies i això és defecte professional. Però vaja, procuro adaptar-me a aquelles persones que no interpelen tant directament, en la majoria d'ocasions

                    No em considero una persona sensibilista en res, m'agraden els debats seriosos i rigurosos; quan tinc clares les meves limitacions respecte a un debat o bé les reconec i demano ajuda o directament no entro.

                    Com a feminista que sóc i sabent que suposa per a una dona no ser-ho o més aviat que li suposa a una dona - cada dia i les 24 hores... més enllà dels extrems de la violació i del maltractaments - no conscienciar-se de la seva humanitat, comprendràs que pugui ser més vehement en determinats debats amb segons qui.

                    I és molt cert, també, que jo he estat testimoni directe d'un intent de violació que vaig impedir que és consumés i en una violació grupal consumada no vaig ser capaç d'intervindre per condicionants culturals masclistes, això no trau que no pugui abstraure'm en debats sobre feminisme.

                    I en aquest debat que he tingut amb tu, l'únic que m'ha molestat i una mica ha estat que m'hagis qüestionat tant i no hagis estat més directe amb algunes qüestions quan des de bon inici hem estat essencialment d'acord.

                    Jo no comparteixo que el feminisme s'enredi en lluites diverses i que s'enredi en ideologia política, perquè perd centralitat i ara mateix el feminisme requereix de centralitat per fer front a la propera etapa, una etapa amb unes accions estratègiques en les quals coincidim tots dos. Assolida la igualtat legal i política, cal afrontar de forma activa el canvi de paradigma cultural.
  • AviMarcelinero 11.126 5 184 👍 5.053


    LA DONA RESPECTE AL FEMINISME I AL MASCLISME.

    Daixonses,

    Més que definir el masclisme de forma senzilla i divulgativa per a què s’entengui – cosa la qual tu has fet, de bon inici, i jo comparteixo la definició – cal establir sota quina premisa es construeix el masclisme i, partir d’aquí, com aquest defineix normes socials, culturals i rols a les dones.

    La premisa sota la qual es fonamenta el masclisme és la inferioritat de la dona respecte a l’home i, indefugiblement, cal iniciar un procés de desfiguració, deshumanització i invisibilització. Un procés que cal formalitzar, cal dotar-lo d’una base que sigui acceptada per la societat.

    La formalització en el món cristià – entenent la formalització pel registre escrit de la premisa i que aquesta és divulgui i sigui d’obligat compliment per una autoritat amb capacitat d’influència vers la població…. una població, per cert, profundament analfabeta– s’inicia en el segon relat de la creació que ens diu que la dona es crea a partir de la costella d’un home, que aquests és la causant del pecat original i que se la castiga fent-la menstruar cada mes i parint enmig de forts dolors.

    I tenint la norma escrita i tenint qui la divulga sense que ningú la qüestioni, el següent pas lògic és definir el rol de la dona d’acord amb aquesta premisa. El masclisme s’enforteix així i consolida els seus privilegis. 

    A mesura que la societat avança democràtica, científica i culturalment, es fa difícil mantenir la premisa i la capacitat d’influència de qui la divulga comença a minvar, tot i així el masclisme va modulant-se i es ‘sofistica’  i en nom de la ciència construeix teories supremacistes per mantenir la premisa. Substitueix gradualment la paraula d’una deïdat per un pseudocientifisme per mantenir els seus privilegis. En el nostre entorn més proper, a més patim una dictadura nacional-catolicista que fa només 40 anys que es va acabar.

    I dit tot això, sembla obvi que les dones durant segles naixem masclistes, si entenem per dona masclista aquella que ‘accepta’ ser inferior. Que fa que una dona ‘decideixi’ continuar sent masclista o es posicioni com a ésser humà? Dit d’una altra manera, que fa que a una dona li ‘vingui de gust’ ser masclista o decideix ser feminista o no. No tota dona que es rebela contra el masclisme, passa a l’activisme feminista.

    De ben segur que no ho decideix en funció de la seva psique, de ben segur que no ho decideix en funció de la seva capacitat intel·lectual, de ben segur que no ho decideix en funció de la classe social.

    I de ben segur que no ho decideix perquè coneix a un mascliste civilitzat que la tracta bé. Unir civilitat amb masclisme és com unir aigua i oli, només cal atendre’s a la premisa deshumanitzadora del masclisme per afirmar-ho sense cap mena de dubte.

    I de ben segur que tampoc ho decideix perquè se sent atreta pel mascliste maco, ric i amb la polla molt grosa que la tracta com el seu tresor més preuat.

    Per cert, la dona tampoc decideix continuar sent masclista després d’escandalitzar-se perquè una femenista ensenya les mamelles o crema sostenidors o parlar sempre en femení.

    Que no, que no i que no. La dona masclista és aquella que exerceix de víctima i de botxí a la vegada, és aquella que els masclistes exposen com una nina de capsa per justificar-se i per carregar contra el feminisme…. Ergo, per no perdre els seus privilegis.

    La dona masclista és aquella que adopta el masclisme com a mecanisme d’auto-defensa davant de la por que li han inoculat durant 15 segles, com a mínim, a rebelar-se i a posicionar-se com un ésser humà.

    I no ens equivoquem, no estic tractant a les dones masclistes com unes pobretes víctimes. Les víctimes són les violades, són les maltractades, aquestes si que ho són.

    Les dones que flanquejades pels masclistes s’omplen la boca denunciant al feminisme em produeixen molta vergonya aliena.

    Les dones masclistes que imploren als homes masclistes que les entenguin i que canviïn i/o que van per les cantonades plorant perquè els homes són dolents les qüestiono molt obertament.

    Les dones que tenen clara la seva humanitat i la exerceixen sense complexos em mereixen admiració, independentment que siguin activistes del moviment o hi passin completament.

    El feminisme, tal i com t’he explicat en altres missatges, mitjançant la denúncia pública de la deshumanització i desfiguració de la dona exigeix per la presència activa de les dones en la societat – a tots i cadascun dels nivells – i reclama les eines necessàries per l’assoliment igual i efectiu dels drets que els hi són inherents com a éssers humans i, per descomptat, de les obligacions que se’n deriven.

    I això ha permès a moltes dones exercir la seva humanitat, independentment de la seva psique, intel·lectualitat i classe social, amb plenitud.

    El feminime no seddueix, en la conquista de drets humans mai es seddueix; és denúncia, es reivindica i es conquereix el dret. Perquè quan parlem de drets humans no hi ha grisos, hi ha blanc o negre. I la dona entenent-la com a col·lectiu, més prompte o més tard serà humana o no serà.

     

    • Daixonses 1.139 12 👍 239
      Cadascú té els seus referents, d'entrada el cristianisme mai ha estat el meu i va clarament de capa caiguda. A més, tot i ser del 76, tampoc veig els joves d'avui massa posats en l'ideari cristià misògin, si bé sí que hi ha una critica dels més joves cap a cert feminisme (fins i tot un ressorgiment del xuloputa de tota la vida) i això és una forma de reduir el feminisme a una cosa minoritària i feble. Per a que aquest moviment arreli i s'expandeixi ha de ser transversal, sinó es diluirà.

      Sobre el que dius que no cal que el feminisme seddueixi tu mateixa, però qualsevol moviment social ha de convèncer i seduir a la majoria i sinó es converteix en minoritari, fins i tot sectari. Jo crec en un canvi de mentalitat més ampli. És obvi que la dona s'ha d'empoderar, però el primer que cal per empoderar-se és fer propostes en positiu i crear uns referents que encara manquen. Jo et parlava de referents socials més enllà de la figura de l'activista polític. Parlo del que miren les nenes i els nens: còmics, dibuixos. També dels que som grans: llibres, música... és això el que canvia les modes i torna als Donald Trumps de torn a la caverna o al museu d'història paleolítica, d'on no haurien d'haver sortit mai.

      En quant a que totes les (segons tu poques) dones masclistes són totes víctima i botxí, no ho crec així de cap manera. Hi ha dones felices en el rol d'ama de casa o en el rol de deixar a l'home certes tasques "difícils" o que no li agraden i fer-ne ella unes altres, mentre aprofiten alguns privilegis que els li dona el patriarcat (cavallerositat, més atencions, etc). A mi no em va una dona així i sóc home. Per tant ni totes les dones son feministes ni tots els homes ens dediquem a assetjar les dones.

      El que està passant és que es confon el patriarcat amb la violència de gènere i això em sembla poc rigorós, malgrat que ho hagi una base clara i lògica per fer-ho, i et dic perquè. La violència de gènere (un home agredint una dona) pot passar també dins d'un matriarcat. Sempre hi haurà gent malalta, malèvola o criminal directament.

      El que sí que crec és que una societat igualitària ajudaria a que les víctimes d'aquest tipus de crim rebessin un suport immediat de tothom i els perpetuadors fossin anatemitzats per tothom: homes i dones. Però aquest tema de la violència de gènere, tot i tenir arrels en el masclisme, obre un altre debat: com gestionem com a societat aquests crims i com veiem els seus càstigs. Jo sóc partidari de més mà dura i crec que en certs casos reincidents de violadors cal castració i als assassins i delinqüents perillosos o pràcticament no-reinsertables els posaria a fer treballs forçats, que serveixin la societat que els paga la manutenció d'estar a la presó menjant i fent esport. És la meva opinió.

      En quant a parlar de deshumanització de la dona ho trobo un pèl injust, perque la dona és essencial al món, sigui en un patriarcat, en un matriarcat o en una robotocràcia (per dir una fotesa qualsevol). Moltes dones s'han aprofitat i s'aprofiten d'aquest rol de dona objecte per aconseguir coses a través de donar (generalment falses) esperances als bavosos que toqui. Cal aprofundir en la psicologia masculina i femenina i fer més propostes i no tantes acusacions.

      Per ex, en un càrrec vacant on hi opten 2 dones, una considerada guapa i l'altre no (aquí hi ha un altre punt: el dels cànons de bellesa) qui dona feina, sent home, diries que sempre triarà la guapa, ok, discutible en tots els casos, però és probable. Però i si és a l'inrevés? No triarà la dona que dona feina a l'home atractiu abans que l'altre? Potser sí i potser no. Però això va per personalitats i no per gèneres. 

      A mi m'agradaria que també parléssim en el fil de la psicologia sexual humana (deixant-nos de gèneres) i de referents culturals feministes (músics, escriptores, artistes, intel·lectuals com Simone de Beauvoir etc). El teu link sobre escriptores m'ha agradat molt. Miraré què trobo de Dolors Monserdà (el seu Estudi Feminista és de 1909 i he vist que també feia novela i tocava varies tecles) i Teresa Claramunt (que l'any 1905, publicà La mujer. Consideraciones sobre su estado ante las prerrogativas del hombre), però seria bo tenir més referents i més moderns, també.
      • AviMarcelinero 11.126 5 184 👍 5.053
        Aquesta argumentació dona molt de si.

        M'ha semblat entendre a què et refereixes quan parles de seducció - no m'agrada aquesta paraula, té connotacions sexistes tot i que pugui no ser la teva intenció emprar-la en aquests termes - i crec que estem parlant tot dos del mateix. No obstant això, m'ho llegeixo detingudament i responc acuradament.
        • Daixonses 1.139 12 👍 239
          Ui! Et veig massa políticament correcte. Jo no sóc gens així. Em veuràs dir seducció més cops i les paraules que naturalment em surtin. No soporto les limitacions absurdes. Tota paraula té interpretacions. I si resulta que quan t'enamores d'algú (seduint i sent seduït) ets masclista i sexista, ja comencem malament. Espero que l'origen de la reproducció no el vegis sexista, també 
      • AviMarcelinero 11.126 5 184 👍 5.053
        En quant a parlar de deshumanització de la dona ho trobo un pèl injust, perque la dona és essencial al món, sigui en un patriarcat, en un matriarcat o en una robotocràcia (per dir una fotesa qualsevol). Moltes dones s'han aprofitat i s'aprofiten d'aquest rol de dona objecte per aconseguir coses a través de donar (generalment falses) esperances als bavosos que toqui. Cal aprofundir en la psicologia masculina i femenina i fer més propostes i no tantes acusacions.

        Sort que no hem de basar-nos en tòpics i falses acusacions.

        • Daixonses 1.139 12 👍 239
          Em referia a que les dones ja estan "humanitzades" des de temps remots. Ara bé, per humanitzar-se sovint cal sortir de la societat majoritària, siguis home com dona. En el patriarcat masclista l'home també està deshumanitzat (fixat amb els que van a morir a la guerra), no dic que la dona no ho estigui, però és un sistema de control i no una lluita d'aviam qui està més fotut. Altra cop crec que és mala estratègia: hem d'anar tots junts, no espantar a una gran part de la societat amb aquests discursos. Cal incloure i no excloure. No confondre conceptes.
      • AviMarcelinero 11.126 5 184 👍 5.053
        Aquesta tarda he vist el debat sobre feminisme que es va fer ahir nit a FAQs.

        El debat ha tractat tots els punts que estem tractant aquí.

        M'ha agradat molt comprovar com l'actriu i directora i l'alta executiva, comparteixen plenament l'objectiu.

        Han parlat clarament de les estratègies a seguir. La nova onada feminista ha d'anar cap aquí, després de comprovar que la igualtat política, legal i el reconeixement com a dret humà de la igualtat real i efectiva de la dona ha estat important però no suficient. Així doncs, han reivindicat el paper actiu de la dona en la societat, la cultura, el món laboral, els òrgans de representació, participació, poder i decisió a fi i efecte de canviar referències, referents, rols i patrons.

        I això ho han dit després de citar de forma curta i clara la definició de feminisme: 'el feminisme és la idea radical que la dona és una persona'. Sintetitza perfectament i mode problema - solució, sent el problema la deshumanització de les dones i sent la solució reivindicar la plena i efectiva humanitat de la dona.

        No puc estar més d'acord en la necessitat de fer central el moviment i això com bé ha dit l'executiva passa per centrar-nos en l'objectiu i no imbrincar-se en altres lluites que sent necessàries i justes fan que el moviment, en alguns moments, és dispersi. 

        Quan ha intervingut la Bea Talegón, ha sortit el recurrent tema de la lliure elecció de les dones a ser mares i a no renunciar-hi. Totes dues activistes han respost amb senzillesa i brillantor.

        Amb les eines adeqüades i el canvi de paradigma assolit i la consegüent il·legalització del masclisme; llavors i només llavors podrem parlar de la lliure eleccció de les dones a ser i fer el que vulguin com a persones i tinc zero dubtes que el nombre de dones masclistes serà zero i el masclisme quedarà reduït a l'absurd, a la marginalitat.

        Mentrestant, quan parlem de dones masclistes estem parlant de dones que 'els agrada estar sotmeses'; ergo, víctimes i botxins i, en aquest ordre precís. Poques, molt poques però fan un soroll que no vegis, flanquejades pels masclistes que les exhibeixen vergonyosament. 
        • Daixonses 1.139 12 👍 239
          No el vaig veure, però està molt bé que hi surti.

          Només un apunt: la idea "radical" de que la dona és una persona em fa pensar en quin boig o boja ha arribat mai a pensar (ara o en el passat) que això no era així. I perdona, però ho trobo repugnant.

          Parlem clar: si un home (o fins i tot dona) no veu a les dones com a persones directament s'ha de considerar un malalt mental i no un masclista.

          La dona objecte existeix, sí, però també (en menor mesura) l'home objecte i l'eròtica del poder. Això sempre ha existit. Però si algú veu una dona (o un home de diferent raça o cultura) i no hi veu una persona (o hi veu algú inferior), cal dur-lo a un hospital psiquiàtric urgent.

          Sé que existeixen homes molt repugnants. Però no barregem les coses, si us plau.

          Estic molt d'acord que cal un feminisme per empoderar la pobra dona que no ha tingut accés a l'educació i que potser ha estat pegada sempre. El mateix que serveixi per a conscienciar a l'home que la pega, potser drogat i també sense accés a uns educació suficient. Però el feminisme ha d'anar més enllà.

          No conec cap home de cap tendència política i de cap dels molts països on he viscut i on he viatjat que hagi vist a la dona inferior a l'home o no com a no-persona. Haberlos haylos, segur, però estem parlant de les societats més marginals i ens oblidem de la societat majoritària.

          Més que reivindicar el que és obvi crec que el feminisme majoritari hauria de confluir amb l'humanisme per teixir unes idees de comunitats urbanes i rurals de persones de diferent gènere i condició, amb rols més definits i referencies més concretes en el món nou del segle XXI.
  • AviMarcelinero 11.126 5 184 👍 5.053

    Expulsats per abusar sexualment d'una companya d'institut a Mataró

    El Nacional 
    Foto: ACN 
    Barcelona. Dijous, 1 de març de 2018
    1 minut
    motxilles escola
     

    Un institut de Mataró ha expulsat dos alumnes que van abusar sexualment d'una companya de classe, una nena de 14 anys que ha denunciat els fets davant dels Mossos d'Esquadra. Els dos agressors van aprofitar un canvi de classe per grapejar l'alumna davant la resta de companys. Un dels nois ha estat expulsat durant un mes i l'altre, que hauria tingut un paper secundari, l'han expulsat durant cinc dies. 

     

    L'agressió es va produir divendres 23 de febrer. En un primer moment la víctima no ho va dir a casa. Els professors no en van tenir coneixement fins dilluns, quan un altre alumne que havia presenciat els fets ho va explicar a una mestra. 

    Un fet com aquest no és el primer cop que passa. El mes de novembre l'alumne que ha estat expulsat durant un mes ja va abusar d'una altra nena. En aquell cas la família de la víctima no ho va voler denunciar. L'institut es planteja l'expulsió definitiva de l'agressor.

     

    La víctima ha deixat d'anar a l'escola durant un temps i està sent atesa pel servei d'atenció a les víctimes de violència de gènere. 

    • Magalí72 7.479 1 289 👍 2.519
      És aquesta la llàstima... Quan no s'atreveixen a dir res,... 14 anys, una nena encara, i el que és més greu, tindrà seqüeles de cara a les seves futures relacions de parella. 
      • AviMarcelinero 11.126 5 184 👍 5.053
        Ens hem de preguntar perquè no diu res. I obtinguda la resposta, combatre radicalment els paradigmes que la porten a no dir res.

        Per això, el masclisme s'obstina en invisibilitzar el problema negant-lo, falsejant-lo i/o justificant-lo. Perquè sap que la denúncia és el primer pas, ho sap perfectament.
    • Columbo 1.264 2 👍 1.759
      Mare meva... pobra nena. I a més reincidint. La meitat de la gent encara està per civilitzar a casa nostra, anant per la vida amb aquesta actitut de que pots fer el que vulguis i que no et passarà res. És molt greu tot això.
      M'agradaria saber-ne més sobre quin tipus de persones són, aquests dos malparits, de ben segur els més xulos de l'institut, que els demés alumnes temen, i els professors mai han fet res. M'hi jugo alguna cosa. Aquestes coses passen perquè certes actituts de pinxo de merda i abusananos no s'aturen d'arrel.
      • AviMarcelinero 11.126 5 184 👍 5.053
        S'ha d'actuar des de l'arrel(=radical) del problema, efectivament.
        • Columbo 1.264 2 👍 1.759
          Quan un adolescent grapeja una noia, és que fa molts anys que se li permetien altres actituts que han portat a que al final fes això. I no em refereixo necessariament a actituts contra les noies. Aquests són els mateixos fdp que comencen fent bulling i passen a pegar als companys. Que quan s'avorreixen agafen al nen més poruc i li fan passar un petit infern. I els mestres ho saben perfectament, que aquell nen té aterroritzats a la resta. I ningú fa res.

          No es tallen aquests comportaments d'arrel, passen els anys, arriben les pulsions sexuals, i aquest comportament de merda arriba al següent nivell, encara més vomitiu.
    • Daixonses 1.139 12 👍 239
      No podem anar amb el lliri a la mà. Malauradament, sigui quina sigui la societat del futur, sempre hi haurà gent que no està bé del cap, maleducada pels seus pares o pel seu ambient, i cal prendre mesures.

      L'educació és molt necessària, però cal també protegir-se contra els tocats de l'ala. Potser l'ús permès (i facilitat) d'esprais de defensa entre nenes i dones en certs àmbits podria ser un pas. No podem fer raonar a certes persones que no volen i se senten a gust en la seva pròpia decadència. Cal enfrontar-s'hi.

      A més, càstigs més severs també podrien ajudar a frenar aquestes actituds, que més que masclistes (tot i que tenen un nucli masclista) a mi em semblen criminals o fins i tot d'inestabilitat psicològica (de vegades empesa per drogues). Vull dir que compte amb pensar que en una societat igualitària no hi haguessin bojos o penjats que no controlen els seus actes.
      • AviMarcelinero 11.126 5 184 👍 5.053


        D'aquí que es proposi una il·legalització plena i efectiva del masclisme, en totes les seves variants. En paral·lel a accions educatives orientades a la deconstrucció del masclisme. 

        Una cosa sense l'altra no s'entèn. I és la manera d'anar trencant amb la creença/convenciment de que amb la dona tot s'hi val ja que aquesta és inferior a l'home.

        Aquestes dues accions estratègiques les considero cabdals.

        Daixonses, és que el masclisme és un règim criminal que vulnera drets humans. I tant inestable és qui magrejar a una xiqueta públicament, com qui ho justifica.

        I sí, per descomptat, que una societat plena i efectivament igualitària no acaba amb els bojos. Una societat d'aquestes característiques el que fa és canviar les referències i els referents.
        • Daixonses 1.139 12 👍 239
          Confons criminals amb masclistes. O el que és el mateix: la part pel tot. De fet diria més: hi podem haver agressions sexuals o violència de gènere en un home feminista que no està en els seus cabals (perque va drogat o pel que sigui)? Jo crec que sí.

          No em van els arguments fàcils i superflus. Cal tenir una amplitud de mires més amplia en aquests temes. Trobo que caus massa en els tòpics perque t'ofen tot això. Ho entenc, és ofensiu. Però per trobar solucions és millor mantenir el cap fred i mirar-ho tot en perspectiva. La teva estratègia en aquest cas no crec que atraigui a gran part de la població i del que es tracta és de fer-ho global.

          Sobre la deconstrucció del masclisme què vol dir exactament? Quins referents teòrics hi ha darrera? Cal destruir-lo, derrocar-lo, però "deconstruir-lo"? Perquè? A més abans de fer-ho calen les propostes de rols socials més ben definides que deia abans.
  • AviMarcelinero 11.126 5 184 👍 5.053

    VIOLÈNCIA CONTRA LA DONA

    Multes de 90 euros a França per comentaris sexistes al carrer

    El govern ultima una llei contra l’assetjament sexual als espais públics

    CRISTINA MAS Barcelona 02/03/2018 00:00

    • El govern francès vol que els gestos inadequats, els xiulets, les mirades insistents i els comentaris obscens cap a les dones al carrer siguin sancionats. / GIORGOS GEORGIOU / EFE
     

     

    El govern francès vol que els gestos inadequats, els xiulets, les mirades insistents i els comentaris obscens cap a les dones al carrer siguin sancionats. / GIORGOS GEORGIOU / EFE
     

    Els xiulets, els comentaris obscens i les mirades incòmodes poden deixar de ser impunes a França. O almenys els seus autors s’hauran de gratar la butxaca. El govern d’Emmanuel Macron es planteja multar amb almenys 90 euros les actituds sexistes en espais públics. Això és el que proposa l’informe de la comissió del Parlament francès que està preparant una llei per sancionar l’assetjament sexual al carrer i que ha d’entrar en vigor abans de l’estiu. Un dels principals reptes és definir en què consisteix l’assetjament, i el document ja n’avança una primera definició prou àmplia: “Qualsevol proposició o comportament o pressió de caràcter sexista i sexual que atempti contra la dignitat de la persona pel seu caràcter degradant o humiliant o que creï una situació intimidant o ofensiva”.

    Els diputats (quatre homes i una dona) de diferents partits que han elaborat l’informe, encarregat per la secretaria d’estat d’Igualtat entre Homes i Dones, es plantegen atacar el que consideren la “zona grisa”, que inclouria “gestos inadequats, xiulets, mirades insistents i comentaris obscens”, entre d’altres, i el fet de seguir una persona pel carrer. Com es fa en altres actes incívics a la via pública, no caldria que la víctima ho denunciés, sinó que la policia de proximitat que vol impulsar Macron se n’ocuparia. Les multes serien de 90 euros si es paguen immediatament i de 200 fins a 15 dies més tard dels fets, però podrien arribar als 750 si l’infractor trigués més a pagar. També es preveuen mesures com la creació d’una aplicació de mòbil per registrar els comportaments assetjadors i la introducció de campanyes de sensibilització en escoles i ajuntaments.

     

    700.000 víctimes d’assetjament

     

    Segons el ministeri de l’Interior, l’any passat, tot i que no es va registrar un augment global de la delinqüència, la violència contra les dones va créixer de manera exponencial, i 700.000 dones van patir “gestos inapropiats”, com ara petons forçats i tocaments, 220.000 dels quals a l’espai públic. El govern defensa el valor pedagògic i la necessitat de posar-hi “una prohibició social”, però no queda clar com les forces policials podran fer respectar la llei.

    L’informe ha de servir per elaborar la llei contra les violències sexistes i sexuals que el govern vol presentar durant el mes de març al consell de ministres. Segons va explicar la ministra d’Igualtat, Marlène Schiappa, a l’octubre l’objectiu és “rebaixar el nivell de tolerància de la societat”.

    L’altre debat gira al voltant de determinar l’edat de consentiment de les relacions sexuals dels menors amb adults. Schiappa vol establir per llei que per sota d’una determinada edat sigui irrellevant si el menor havia mostrat consentiment o no a la relació. El debat va esclatar a França arran de la sentència d’un tribunal de Pontoise que va condemnar per agressió sexual (cinc anys de presó) i no per violació (20 anys) un home de 28 anys que havia mantingut relacions amb una nena d’11. Com que no havia fet servir amenaces ni pressions, el jutge va considerar que la nena hi havia donat un consentiment implícit. Les associacions de defensa dels menors i els grups feministes es van mostrar indignats i van argumentar que la diferència d’edat és un factor de pressió moral en si mateix. Ara els diputats s’hauran de posar d’acord si aquest límit s’ha d’establir als 15 anys com defensa el Partit Socialista o als 13 com proposa el Consell per la Igualtat.

    Amb la mateixa llei, el govern també vol allargar de 20 a 30 anys la prescripció dels crims sexuals comesos contra menors. L’octubre del 2016 la presentadora de televisió Flavie Flament va denunciar en un llibre autobiogràfic que havia sigut víctima d’una violació quan tenia 13 anys a mans de David Hamilton, un fotògraf de prestigi que es va acabar suïcidant mesos més tard de l’acusació. La dona no l’havia pogut denunciar perquè quan va escriure el llibre, als 42 anys, el crim havia prescrit. Tot i que algunes associacions reclamen que aquests delictes no prescriguin mai, el govern ho descarta argumentant que la mesura no passaria el filtre del Tribunal Constitucional: només els crims contra la humanitat no prescriuen.

    • __28550__ 2.026 3 👍 1.209
      Jo la veritat és que també vull que aquests comportaments desapareguin... però no sé si sancions per a coses com mirades i xiulets són viables, ni que ajudin realment a combatre el fons d'aquest problema, que està a l'educació emocional, sexual, social d'aquests homes que es comporten com si fossis un tros de caça.
      És la seva família, el seu entorn, els amics, el col·legi, etc. és clar que és molt més difícil incidir allà, però és la única manera que entenguin que veient així a les dones fan més petit, més pobre el seu propi món!

      El que sí que em sembla important és que els amics, companys, familiars que tinguin s'atreveixin a dir-los que s'estan comportant com idiotes. Sovint els nois segueixen el rotllo del més gamarús en comptes de dir-li que prou.
      • AviMarcelinero 11.126 5 184 👍 5.053
        No et falta raó, entreribes.

        Però il·legalitzar el masclisme i, per tant, penar-lo en tota i cadascuna de les seves variants; ajuda i molt a desconstruir-lo i que en varïi la percepció social.

        • __28550__ 2.026 3 👍 1.209
          Vols dir una il·legalització més simbòlica que amb finalitats penals reals? Sí, entenc el que vols dir... no les tinc totes encara per això Em sap greu que coses com el respecte i la bona educació s'hagin de legislar.
          • AviMarcelinero 11.126 5 184 👍 5.053
            No, una il.·legalització real i efectiva és el que jo considero com un dels punts d'inflexió.
            • AviMarcelinero 11.126 5 184 👍 5.053
              Altres mesures de canvi complementàries:

              Ensenyament a les escoles orientat clarament a la deconstrucció radical(=arrel) del masclisme
              Formació en l'àmbit judicial, policial i mèdic en el tractament de la violència de gènere.
              Presència activa de les dones, implementant lleis de conciliació de la vida familiar i laboral iguals a tots dos gèneres.

              No podem dir masclisme = caca i quedar-nos tan amples esperant que mitjançant alguna revelació 'divina' els masclistes canvïin. Cal explicar el perquè, l'arrel de la maldat intrínseca del masclisme i a partir d'aquí deconstruir.

              I en paral·lel penar a qui insisteixi en aquesta maldat intrínseca. No es tracta de bona/mala educació, es tracta de maldat i de vulneració de drets humans.
    • Nàtius 1.722 3 923 👍 1.854

      AviMarcelinero escrigué:
      El govern francès vol que els gestos inadequats, els xiulets, les mirades insistents i els comentaris obscens cap a les dones al carrer siguin sancionats. / GIORGOS GEORGIOU / EFE
       
       
      Mirades insistents? 
      Puc arribar a entendre els altres casos (gestos, xiulets, paraules...) perquè són bastant més objectius a l'hora de valorar-los, però multar per les mirades.... Cada cop recorda més a un episodi de Black Mirror això... 
  • Gattara 367 👍 257
    M'encanta aquest espai. Espero poder-hi participar aviat amb contingut interessant!! 
  • ziol 7.256 15 297 👍 2.669

    Potser és un llibre humanista amb protagonistes dones.

    Una de les protagonistes, que en té el mitjans, potser a causa d’haver estat menystinguda en una recerca científica molt important, endega un projecte per demostrar que les dones poden arribar tan lluny com els homes en el camp de la ciència i la tecnologia.

    I la història, en forma d’ucrònia entre els anys 1952 i 1957, està narrada en primera persona per una de les noies que hi participa, que té tretze anys quan s’hi incorpora.

    Naturalment que he demanat assessorament tant a la meva parella com a la filla per tal d’intentar posar-me al cap d’una adolescent. Que, a més, és superdotada —per aconseguir això, he fet que els raonaments que té als tretze anys siguin com els que altres podíem fer en edat universitària.

    L’escenari és una societat una mica aïllada, una mena de micro-escola, adjunta a un centre de desenvolupament més o menys dissimulat on hi treballen majoritàriament homes. Tot això al Pirineu, per allò de dedicar-se a pensar lluny del brogit i les distraccions del dia a dia.

    El llibre té tres parts, la primera, 1952, encara sense títol va de l'arribada de la protagonista a l'escola i el contacte amb els científics, la segona, 1954, serà «El codi d'en Franco» i la tercera, 1957, «Operació Anàbasi», títols prou misteriosos des del meu punt de vista.

    Com que sóc relativament rar, la gènesi del projecte també és rara. Va començar per una idea de ciència-ficció, on per colonitzar un planeta s’hi enviava només dones, ja que la part masculina de la reproducció pot viatjar en forma d’espermatozoides. Això em va plantejar una petita societat només de dones. I quan la idea futurista no la vaig acabar de veure clara, vaig decidir d’aprofitar tot el que havia pensat sobre aquesta societat en un context totalment diferent.

    Sí, ara hi intervenen alguns homes, però d’alguna manera han estat deliberadament filtrats per evitar certs comportaments.

    El que no sé, és si sabré reflectir la «lògica femenina», si és que existeix en algun sentit, essent home i sense caure en prejudicis culturals.

    Alguna pot pensar: i què hi fa un home escrivint històries de dones?

    Jo crec que la creació, i la literària en particular, és lliure. I, sincerament, penso que on m’agradaria anar a parar és a una literatura en que el gènere de l’autor no tingués gaire importància, més enllà de la seva experiència i trajectòria personal.

    Torno a afegir que sóc rar —en el sentit de minoritari—, i que el llibre serà rar. Molt remotament en la línia de El teorema del lloro o de L'oncle Petros i la conjectura de Goldbach. Llibres que no acaben d’encaixar en la meva manera de fer pedagogia, perquè un dels temes centrals de la societat de noies en una escola és, necessàriament, la pedagogia i, en aquest cas, les meves idees sobre com aprendre a pensar, o a ensenyar a aprendre a pensar. Idees que considero independents del gènere.

    D’altra banda, afegir que el llibre el penso divulgar sota llicència lliure, com faig amb tot el material cultural que produeixo; es podrà copiar lliurement.

    No em vull fer més pesat, com passa sovint amb els que venim a parlar del nostre llibre, me'n torno a escriure una mica.

    • Daixonses 1.139 12 👍 239
      Sona molt interessant, com en general tot el que escrius 
      • ziol 7.256 15 297 👍 2.669
        El problema és que fer errades o incoherències, és molt fàcil; com a aficionat, la redacció em costa, sobre tot si com ara no escric un relat de manera lineal, sinó anant omplint els episodis de l'esquelet de la novel·la en un ordre qualsevol.

    • catalàamallorca 39.398 7 14 👍 14.730
      Alguna pot pensar: i què hi fa un home escrivint històries de dones?
      Si alguna pensa això té un problema greu. 


      Tinc moltes ganes de llegir la novel•la, espero que ens la facis arribar als raconaires un cop l'enllesteixis!
      • ziol 7.256 15 297 👍 2.669
        Si alguna pensa això té un problema greu.
        Ho dic pel tema de tractar els sentiments d’una noia en primer persona, aspectes emotius que més persones del que sembla, pensen que un home no comprèn gaire. Alguna ja m’ho ha dit.
        Tinc moltes ganes de llegir la novel•la
        Em sembla que jo encara en tinc més ganes que es pugui llegir; és més feinada que la que imaginava. Em temo que, al ritme que vaig, per sant Jordi, que era l'objectiu, encara no estarà acabada.

        Hi ha molts detalls que no són inherents a la trama principal, per exemple caràcters de molts personatges secundaris, que he de cercar com mostrar-los sense forçar la trama ad hoc. Ara mateix em trobo amb força capítols on tinc definida perfectament l'acció, però que, per una banda, cal explicar-la de manera que quedin clares les motivacions i l’escenari —que és complex— i , per altra, omplir-los fins una mida raonable i que no sigui palla.
    • __28550__ 2.026 3 👍 1.209
      Em sembla un projecte molt interessant, i sobre això que dius de "què fa un home escrivint sobre dones"... justament aquest exercici et pot aportar molt en l'aspecte "possar-se en la pell de"... o sigui
      Aviam si en vas compartint més coses
    • AviMarcelinero 11.126 5 184 👍 5.053
      Com bé diu entreribes, serà molt enriquidor. 
    • ziol 7.256 15 297 👍 2.669

      Em perdonareu, però per culpa d'algun d'aquells follets que viuen al Racó, el post anterior ha sortit tallat, no me n’he adonat fins ara, i potser una mica incoherent o fora de context.

      Al principi hi manquen les següents línies que, afortunadament, tenia copiades:

      « 
      Perdoneu, però he vingut aquí a parlar del meu llibre.
      Un llibre en procés d’escriptura que encara no ha arribat a la meitat de la redacció. No sé si és un llibre feminista en el sentit clàssic, ni aquesta era la idea inicial.
      »


Publicitat

Fòrums

  • 9.157.866 missatges
  • 216.207 temes
Fixa la barra dreta
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums

Fils
més votats

Accedeix als fils més votats
Publicitat