Fòrum

Mirades feministes

__28550__ 2.026 3 👍 1.209
Obro aquest fil per a anar compartint periòdicament reflexions, articles, idees i guspires sobre el feminisme.
Tot allò que ens desperti auto(re)coneixement, ens emocioni, ens hi faci reflexionar.

Penso ignorar olímpicament trolls, idiotes, usuaris de la paraula "feminazi" i altres perles avorrides i poc constructives  


SaveSave

Respostes

Configuració
  • __28550__ 2.026 3 👍 1.209
    Per la meva banda començaré amb un article i una xerrada TED que per a mi han estat molt esclaridors - Justament perquè he patit de valent l'"auto" censura durant bona part de la meva infantesa, adolescència i joventut.
    Quan era una nena, però, en realitat m'ho passava d'allò més bé sent una paiasa, venint a la llar d'infants disfressada de "tieta" Gerda i sent molt contestona i d'una enèrgia creativa irrefrendada.
    Però ben aviat em van ensenyar, em vaig ensenyar que tot el que havia d'expressar en públic havia de ser perfecte, que la no contenció era ridícula. I vaig arribar a l'extrem de no participar oralment a classe tot i saber sempre les respostes correctes (de fet era la millor de classe). Ara podreu dir que és un cas extrem, i no ho nego. Però crec que certament correspon a una tendència generalitzada. A una educació equivocada i desigual a nois i noies. Moltes vegades aquests errors són inconscients, passen d'àvia a mare a filla. Però això fa que siguin encara més nefastes, doloroses les conseqüències..!
    M'agradaria que les noies puguin seguir sent juganeres, descarades, desenfrenades, divertides, pocasoltes, rialleres... que no es posin, que no se les posi la cotilla de saber-se estar, de ser serioses, aplicades, socials, bones companyes, comprensives i perfeccionistes. Que es puguin trencar el braç, esquinçar els vestits, que puguin cridar i fer el ridícul. Que aprenguin a riure's d'elles mateixes i a tornar-se a aixecar. Que aprenguin que fer, que compartir, és molt més important que ser perfectes!
    (Oh ara m'he emocionat )

    https://www.washingtonpost.com/lifestyle/on-parenting/want-to-raise-an-empowered-girl-then-let-her-be-funny/2017/10/16/f6435fc2-9c9b-11e7-8ea1-ed975285475e_story.html?tid=sm_tw&utm_term=.8e57f7292b27

    https://www.ted.com/talks/reshma_saujani_teach_girls_bravery_not_perfection


    • Magalí72 7.479 1 289 👍 2.520
      Puc saber de quina generació ets...? Jo sóc del 72, això que expliques... Sí que he viscut el fet aquest de la diferència educativa entre nenes i nens, a més vaig fer la primària en escoles no mixtes, desgraciadament... Més que la contenció, sí la diferència de la llibertat de moviment (sortir amb la colla, sortir de nit...). També els meus pares s'escandalitzaven si deia paraulotes (no renyaven els meus germans per això). 
      Ara això ha canviat tant... la meva filla, per exemple, no té cap cotilla en res...! 
      • AviVicenç 15.108 5 127 👍 1.885
        el cual crec que tampoc és bo del tot sigui en el cas de un noi que uns noia que en axò no han d'haver distincions
      • __28550__ 2.026 3 👍 1.209
        Jo sóc del 87, pujada a Alemanya i en un entorn més aviat alternatiu.
        Són coses que he acabat veient amb el temps, la distància... (i no només les veig interessants aplicades en l'educació de nenes sinó de nens en general)
        Allò de la teva filla m'agradaria creure-m'ho, però no m'ho crec.

        I és com dic, aquestes coses són molt subtils i les portem molt endins. Portem generacions i generacions vivint en un món fet a escala masculina... moltes coses les tenim tan assumides que ja no les veiem. No crec que aquesta és una lluita, un procés que veurem enllestit ni tu ni jo (si és que es pot arribar a enllestir, sempre serà un subtil equilibri en etern fer, la igualtat :P)

        Per a posar un altre exemple: per molt que deixem de ser cristians practicants, creients no és tan fàcil deixar enrere la moral, filosofia cristiana oi? Per començar perquè es fa difícil de destriar on acaba i on comença la seva influència. (I potser hi ha parts que no són tan dolentes...)
        De vegades ho tens menys clar quan més te'n pretens allunyar. La meva mare va ser educada catòlica creient, ella va decidir trencar amb la religió, no casar-se amb el meu pare, no batejar-me... però tot i així m'ha educat amb uns valors morals profundament catòlics, però amb molta menys consciència (!!!)

        PS: has llegit l'article, mirat la xerrada?
        • llamp 48.207 17 10 👍 11.828
          No et creus lo de Na Magalí potser perquè no t'ho has de creure? Vols que ella tampoc s'ho cregui? Tens filles tu?

          Ella és d'una altra mitja generació i educada en circumstàncies potser pitxors que les teves i tanmateix et permets fer-la dubtar (a través del teu dubte manifest i així, sense saber-ne rés més)

          a veure, que dubtar les coses i fer-lis donar les voltes que calgui sempre és bó com a exercici, no com a tàctica.EDITO: Tàctica de captació


          • __28550__ 2.026 3 👍 1.209
            Que jo ho dubti, no necessàriament vol dir que ella no tingui raó. Si has llegit la resta del que he escrit entendràs perquè. Que tampoc no vol dir que jo tingui raó. Però, no, jo no ho crec. Vivim en el món que vivim. Queda molt per fer (i tot és possible )
            En qualsevol cas no pretenia ser de cap manera un atac o qüestionament a la seva forma d'educar - si s'ha pogut interpretar així, em sap greu.
        • Magalí72 7.479 1 289 👍 2.520
          Em sap greu, no he llegit l'article perquè no sé suficient anglès. 


          A veure, la meva filla encara té 11 anys, potser quan creixi se n'adonarà que a la societat hi ha aquestes distincions, però educativament no les està patint ni a l'escola ni a casa. També té un germà, més petit. Hi ha distincions òbvies, per exemple a ella li ha vingut ja la regla i sap que el seu germà no la patirà. També m'explica que a l'hora d'esbarjo els nens i les nenes s'acostumen a ajuntar per gèneres de manera espontània, cosa que em sap greu, però interpreto que és per empaties, no perquè hi hagi això marcat... 
          Els meus fills no van ser batejats i és fins i tot sorprenent que encara no entenguin qui és Déu o el sentit de la religió... 
          Tinc clar que no faré distincions a l'hora dels horaris de "sortir", ... Una altra cosa important que han de veure els fills són els rols dels pares: si veiessin que son pare no fa res de casa i jo sí, per exemple,  això és nociu. Però no és el cas, son pare és molt net i ordenat amb la casa, cuina molt bé, etc, etc... 
          Moltes coses de les que dius se les trobarà a la societat, això ho sé...
          • AviMarcelinero 11.134 5 184 👍 5.057
            La meva filla(13 anys) tampoc rep educació distinta a la dels seus companys.

            I des de les escoles, si més no a la de la meva filla, a l'assignatura d'ètica treballen molt específicament en igualtat de gènere. No fa gaires dies la vaig ajudar en un treball al respecte.

            I coincidint amb tu, no n'hi ha prou en l'educació a les escoles. A casa cal que vegin que els rols no queden assignats en funció de gènere, queden assignats en clau d'igualtat.
            • AviMarcelinero 11.134 5 184 👍 5.057
              I no obstant això, ara mateix estem en una fase de debat complicat. És molt crítica amb una companya de la seva classe a la que considera una puta(així de literal ho diu) perquè sempre va ensenyant carn i perquè ja s'ha liat amb un parell de companys.

              I aquí estem... dia a dia.
              • llamp 48.207 17 10 👍 11.828
                Al tanto Avi

                Perquè li diu "puta"?

                I estic segur que totes vosaltres haureu passat per la mateixa concepció i que, naturalment, no voliau ser considerades "putes".

                Jo aqui hi veig una alerta.
                • AviMarcelinero 11.134 5 184 👍 5.057
                  Doncs sobre aquesta alerta estem treballant son pare i jo.
                • AviMarcelinero 11.134 5 184 👍 5.057
                  Estic arribant a la conclusió que quan li diu puta, li ho diu perquè ho sent dir als seus companys de classe.

                  Els quals la estan estigmatitzant públicament pel seu comportament sexual.

                  Ells es vanten de que es "deixa" tocar i besar i ho diuen a tots i totes.

                  Davant d'aquest actitud, ma filla (les seves amigues també) fa rebuig per por a ser assenyalada com a defensora d'aquest comportament davant d'ells.

                  Si jo li pregunto a seques que li sembla malament de que aquesta xiqueta tingui desitjos i vol que la toquin i la besin no li sembla malament, de fet ho considera normal.

                  Si li pregunto pel fet que els xiquets també tenen desitjos i per això volen tocar i besar també ho considera normal.

                  ERGO, es deixa arrossegar pel relat masclista subjacent per no sortir perjudicada socialment.

                  Tot plegat comporta un aïllament social terriblement injust de la victima principal del relat. Que no deixa de ser una persona que està experimentant els primers impulsos sexuals.

                  Jo sobretot li demano que no l'aïlli i que la defensi. 

                  I llavors ve la pregunta del milió i em pregunta ma filla si es podria besar i tocar amb un xiquet que li agrada molt. To be continued....
                  • Lepid 1.195 2 👍 432
                    També li poden dir puta perquè aquesta xiqueta que ensenya carn atrau les atencions que voldrien tenir les altres noies, entre elles ta filla.
                    • AviMarcelinero 11.134 5 184 👍 5.057
                      I en què et bases per dir això de ma filla i de les seves amigues?


                    • Lepid 1.195 2 👍 432

                      Dir-li puta a una dona no es gratuït. Ni un acte reflex. Dubto que els nois que es "lien" amb aquesta noia li diguin puta. Mes aviat apostaria que són els nois que no es poden "liar" amb aquesta noia (per una mala condició fisica, etc) els que tindrien mes numeros per a dir-li aixó. I de retruc les noies, les que no obtenen l'atenció dels nois que desitgen també serien mes propenses a dir-li aquestes coses, mes que una qüestió de "limitació" del comportament sexual d'aquesta noia, aniria mes orientat, en la meva opinió, a una enveja davant la impossibilitat de gaudir d'aquest estat.

                      P.D. Poso "lien" entre cometes, perquè no se si està ben dit en català 

                    • AviMarcelinero 11.134 5 184 👍 5.057
                      Tu ho dubtes, però jo no ho dubto perquè ho he constratat. Jo a molts d'aquests xiquets els coneixo de ben menuts. Com coneixo a les amigues de ma filla i la xiqueta en qüestió.

                      I a qui coneixo moltíssim és a ma filla.

                      I amb aquesta xiqueta sempre anaven juntes. Des de la llar d'infants.

                      És un cas clar d'aïllament amb un fons de masclisme molt clar.

                      Que entengui que no hi ha cap motiu per a dir-li puta ha estat fàcil. Que la defensi i no l'aïlli per inducció és més difícil.

                      Li he proposat que estiguin un cap de setmana juntes i que li pregunti com se sent. De fet, ma filla no està vivint bé aquesta situació.... li noto d'una hora lluny.
                    • llamp 48.207 17 10 👍 11.828
                      Penso que es refereix a l'enveja. No ho trobo exagerat.
                    • AviMarcelinero 11.134 5 184 👍 5.057
                      En el cas concret que ens ocupa la enveja no és el motiu.
                    • llamp 48.207 17 10 👍 11.828
                      Potser sí, potser no.

                      Una "puta" sempre és una competència. EDITO: deslleial, si tu vols

                      I no cal arribar a tocaments ni sexes ni coses així, pot ser només que per la seva personalitat aquella persona atreu als homes.

                      No ho he volgut concretar en la vostre filla sinó admetre-ho com a possibilitat. No només el patriarcat és i vol ser dominandor.
                    • Un_senyor_damunt_un_ruc 2.347 2 760 👍 1.946
                      Precisament a can feminista se solen queixar del foment de la competència entre dones per l'atenció (i aprovació?) dels homes com si aquest fos l'objectiu últim d'ésser de la dona. I aquesta queixa diu que això és precisament conseqüència directa del masclisme. I que així s'explicaria perquè tantes al·lotes es diuen puta entre elles.
                      Realment (i això ja és de collita pròpia), no té sentit des del punt de vista masculí censurar una conducta que bàsicament et facilita follar, si no és que ets dels que no en podran treure rèdit i per enveja també hi fots merda.

                      A partir d'aquesta classe de fets, trob que van treure la línia de sororitatTM per combatre aquestes coses.

                      És una mica el relat que he vist que hi ha sobre aquest tema, però no sé si és vàlid per al teu cas.
                    • AviMarcelinero 11.134 5 184 👍 5.057
                      Jo crec que el cas que ens ocupa i que es repeteix en tants i tants de llocs i edats, és que la dona continua sense tenir dret a prendre iniciativa.
                    • AviMarcelinero 11.134 5 184 👍 5.057
                      L'home quan parlem d'un home alliberat, no té cap problema en què la dona prengui iniciativa.

                      I la dona quan està alliberada viu aquestes situacions de pressió amb molta normalitat i les ignora i busca entorns i relacions d'acord amb la seva manera de veure les coses.

                      Però aquí estem parlant de nens i nenes de 13 a 15 anys i d'uns petons i quatre tocaments i d'una forma de vestir, he vist unes reaccions que no deixen de ser les de tota la vida, les del relat de dominació i conquesta mitjançant intimidació.

                      I això que els eduquen a classe en igualtat de gènere.
                    • Un_senyor_damunt_un_ruc 2.347 2 760 👍 1.946
                      Jo he arribat a la conclusió que hi ha molta gent que sembla que no se'n recorda gaire del que ha viscut. Podria ser que en el teu cas fos així? Em recorda una mica al meu institut quan una sèrie de xerrades sobre sexualitat que tractaven parcialment aquests temes no van fer res per canviar aquestes actituds. És possible que els alumnes no li donin prou importància.
                    • AviMarcelinero 11.134 5 184 👍 5.057
                      Jo crec que la mesura passa per una educació sexual integral i integrada en el marc de la igualtat i aquesta ha de ser a casa(per descomptat) i a les escoles(segur i obligatori).

                      Una educació que ha d'abordar els assetjaments i les agressions sexuals com la conseqüència de la desigualtat i això s'ha d'exemplificar d'una manera realista, sense massa edulcorants.

                      Perquè al final, són temes que no es poden tractar des del silenci. S'ha de posar damunt la taula.

                      La igualtat no és només estudis, professió i diners és quelcom més, molt més. És una forma de viure com a subjectes lliures totes i tots.



                  • llamp 48.207 17 10 👍 11.828
                    Ho teniu ben acotat veig.

                    El problema són els condicionaments "socials" i alerta perquè aixó va de putes com de quina música t'agrada o com vesteixes, què menges...

                    La promiscuitat, la nuesa...en el tema sexual

                    La pregunta del milió?

                    T'en puc fer una resposta de quatre rals: Si ho està sentint (els desitjos) ho ha "d'explorar". Segurament, vamus fijo, seguirà estereotips que ha vist o potser els triarà si n'ha vist de diversos o potser reaccionarà. o reaccionarà el partenaire, d'una nova manera no catalogada.

                    sóc gens partidari de "dirigir" a una persona en aquestes circumstàncies, l'únic límit és l'embaràs (i aixó va dirigit tant a nois com a noies) 
                  • Magalí72 7.479 1 289 👍 2.520
                    Suposo que el que li molesta a la teva filla no és que ho faci, sinó que en presumeixi. El tema sexual hauria de ser una cosa íntima, no per fanfarronejar. 
                    • AviMarcelinero 11.134 5 184 👍 5.057
                      Li preocupa la reacció social. I això la confón i la fa situar en la posició predominant que no és la justa, en aquest cas. Primer ha d'entendre això i la millor manera d'entendre-ho, crec jo, és que parli amb aquesta xiqueta i entengui com ho ha està vivint.

                      No sembla que la xiqueta en qüestió n'hagi fet especial bandera, han estat els xiquets que si que n'han fet. Que no hauria de ser una problema parlar d'aquestes experiències, però es converteix en un problema quan per a uns està bé parlar-ne i per les altres és un estigma.

                      Una de les coses que li hem dit, com bé dius tu, és que les seves relacions són cosa d'ella i de amb qui les tingui i que tingui molt clar no ja el què fa i que ho faci perquè ella vulgui i no pas pressions de cap mena - que, per descomptat que també - sinó amb qui ho fa. Crec que aquest criteri és important.
                    • Magalí72 7.479 1 289 👍 2.520
                      Val, havia interpretat que aquesta noia en feia bandera al seu entorn escolar. 
                      D'acord amb el que dius. 
                      Bé, potser la teva filla no entendrà ara mateix el que li esteu dient al respecte, però és un primer pas de maduració. 
                    • AviMarcelinero 11.134 5 184 👍 5.057
                      A mi m'agradaria saber l'opinió de la xiqueta, però és menor i no m'hi puc posar. Ho hauran de resoldre elles dues, molt especialment ma filla.

                      Així vist des de fora i contrastant aquí i allà, sembla que la xiqueta no li va donar la menor de les importàncies - cosa que ha de ser ser així, de fet no ha fet res que no sigui lògic dins de la seva edat, i més havent estat educada en el concepte de la igualtat tan a casa com a l'escola - i un dels xiquets ho va explicar tot aufanòs i d'aquí la problemàtica.

                      I llavors s'obre la caixa dels trons.
                    • llamp 48.207 17 10 👍 11.828
                      Dius que un dels xiquets va començar a liar la troca.

                      Pregunto: Va ser ell qui la va començar a tractar de puta?

                      Si és així li cruso la cara, amb una dosi suficient d'alcohol com per ser considerat atenuant.
                    • llamp 48.207 17 10 👍 11.828
                      I a banda d'aixó la resposta "del grup"

                      Potser no acabo de repartir nates.
        • dumis 1.779 5 908 👍 1.054
          Mentre les dones seguim debatent com educar els fills perquè les nostres nenes no pateixin el masclisme,  els homes poden obrir fils per debatre com canviar el món.  Queda clar que estem a anys llum i que tenen la partida guanyada i ens tenen agafades pels cullons o els ovaris. Això mostra moooltes coses i que les hores de feina que els hi treiem ells les poden usar per altres interessos la qual cosa retroalimenta la situació. Algunes diran que els fills són la base i que és molt més important. Segur que si, però de mentres aquesta mare ho pagarà "donant" la seva vida i deixant de banda els seus interessos. La qual cosa, com dic, retroalimenta encara més la situació. 
          El dia que vegi homes discutint sobre com educar els fills aquell dia podrem dir que hi ha igualtat, però això no passarà mai.. Penso que caldrà que moltes i moltes dones no entrin en el paper de "mares i esposes" i adquireixin la condició exclusivament "d'individu" (la qual ells mai perden encara que siguin marits o pares)  perquè esdevingui la veritable igualtat. Fins aquell dia tot serà fer volar coloms 
          • __28550__ 2.026 3 👍 1.209
            Mentre no es valori la feina que és la criança de fills (a nivell particular, i en feines com educadors i mestres) és essencial i important -i se'n vulguin fer càrrec d'igual manera homes i dones) no anirem enlloc.
            Aquesta idea que comentava la Jule Goikoetxea en la entrevista que he penjat, que les persones no naixem llestes per encarar el món amb 18 anys (o més)...
            Cal tot un poble per a criar un infant, i per tant la idea interessant seria de donar encara més suport comunitari/estatal a les persones que portin nens endavant.
            Que molt canviar el món, abans cal que aprenem a governar-nos a nosaltres.
            • dumis 1.779 5 908 👍 1.054
              Si clar, la teoria és molt maca.. I mentre no ens fem càrrec que s'ha d'acabar la fam al món i siguem generosos i compartim el poc que tenim amb els habitants de països pobres,  seguirà morint gent de gana. I mentre ni entenguem que no es pot traficar amb la vida de la gent seguiran havent guerres i morts. I mentre aquest dia arriba, que no arribarà mai perquè l'home és egoista per natura, seguirà morint gent injustament. La teoria és molt maca però la realitat és bastant diferent. La teoria és maquissima però la realitat és que els homes no es faran mai càrrec de la criança dels nens del món i no es valorarà mai aquesta feina perquè és un tema que no els hi aporta ni calers ni poder. I mentre esperes justícia tu i les teves filles seguireu marginades. Les coses s'han de parar i afrontar-les d'arrel,  només queixant-se i esperant que es faci justícia t'hi floriràs però ja ús ho fareu. Tu i les teves filles ja podeu anar esperant ja..que en teniu per moltes generacions com seguiu repetint aquest model. 
          • Daixonses 1.139 12 👍 239
            No hi estic gens d'acord. Els homes també ens preocupem per l'educació. Jo no tinc fills, ho reconec, però mirant gent molt propera a mi que en té, veig el pare tant implicat com la mare i més. Hi ha casos i casos.

            No et facis mala sang pels milenis de patriarcat que ens precedeixen. El que ha passat és natural, quan calia usar la força bruta l'home s'impossava, és lògic. Ara cal usar altres atributs, per això és factible un món igualitari (cosa que fa mil anys era molt poc probable, per posar un exemple).

            El millor que es pot fer és proposar com es poden canviar certes actituds socials, més o menys acceptades, que deniguen la dona. Però en positiu.

            I alhora que es fa i s'analitza això cal fer autocrítica, homes i dones, perque no crec que canviem tant ràpid costums que tenen milers i milers d'anys d'història.
            • dumis 1.779 5 908 👍 1.054
              Si us plaaaau... Molts homes s'impliquen.. Si si. El día que tinguis fills veuràs que una cosa és implicar-se i l'altre portar el pes de la criança. I jo no tinc fills però tinc ulls i he conviscut amb nens petits... Criar nens i portar una família és un curro super bèstia. No se sap si no s'ha viscut. I també comentar que en els homes hi ha molt "postureig" pq mola ser bon pare i tal i després a casa no foten l'ou.
              • Magalí72 7.479 1 289 👍 2.520
                Dumis, jo sí tinc fills i visc molt d' aprop un entorn de famílies, a  la meva colla tots som pares i mares. El model de pare ha evolucionat un munt en 30 o 40 anys.  Tant en la demostració d'afecte -ara a els pares no els fa vergonya ser carinyosos i atents als seus fills - com en la criança. El pare dels meus fills, tant quan érem parella com ara que estem separats (custòdia compartida, jo no vaig dubtar-ho perquè fos així) , sempre ha cuinat, ha netejat, ha fet tot, ens hem repartit sempre les tasques. A l'època que eren nadons, la més dura, també es cuidava s'adormir-los, s'aixecava del llit quan fos... Parir i alletar és un pes maternal, clar, però hi ha un munt de coses més.  I així en conec un munt més. Que encara hi ha famílies a on pesa el patriarcat, no ho nego, però les coses no estan iguals que abans ni molt menys.
                • dumis 1.779 5 908 👍 1.054
                  Està clar que no estem com a l'any 36, quan o eres mare o t'havies de fer monja ja que eres criminalitzada com a no dona o dona incompleta. La paternitat ha evolucionat però està a anys llum de ser un cinquanta cinquanta i ho sap tothom. Les custòdies compartides són minoria, el 25% a Espana, ( ja no diguem a la resta del món no Occidental on són una il·lusió) .. I pel que fa a les jornades reduïdes més del 80% són agafades per dones. Penso que amb això ja està tot dit. De deu mares separades 8 viuen amb els fills i dues ho comparteixen. El problema que hi ha és que quan entrem en la maternitat us toca tan la fibra que no hi veieu clar i inclús sortiu a defensar els homes quan precisament estic intentant anar al vostre favor (al nostre) . Per això tantes vegades dic al Racó que no es tracta de demanar als homes que canviïn, no ho faran o ho faran quan a ells els convingui,  les que hem de canviar sobretot  sóm nosaltres. Serà impossible que les nenes creixin sentint-se iguals als homes en un món masclista i sha dacabar amb el masclisme en absolutament tots els àmbits: la família,  l'escola i la formació,  les feines, la publicat, el cinema, la cultura, el paper de cuidadors i cuidadores dels altres, tot. Perque hi tenim tot el dret com a persones a ser iguals que la resta. I òbviament demano com a dona que les mares siguin les primeres en prendre consciència d'aquestes diferències i de la marginació que viu la dona, reivindicar-ho i aplicar-ho cada dia en tots els àmbits que pugui. Si tot el que una dona mare avui dia pot dir és "no no, que els homes han millorat molt eh.." doncs apanyats estem.
                  • Magalí72 7.479 1 289 👍 2.520
                    Ei,  tampoc estic dient que tot estigui bé ni perfecte ...defenso els homes que creuen en la igualtat, que n'hi han. I s'ha de lluitar quan no és així, és clar que sí, jo vaig enfrontar-me al meu pare, per exemple, un masclista recalcitrant que no es podia creure que la seva estimada filleta li suggerís que es portés millor amb la meva mare. Vaig aconseguir que la meva mare guanyés en autoestima i que al meu pare se li baixessin els fums, una lluita de força anys... En fi, que la lluita hi és, i hi crec, sobretot en l'entorn més proper. I en els meus fills també, evidentment. 
                  • Daixonses 1.139 12 👍 239
                    Lluita de sexes. Rebaixa el teu odi. No sé quins homes has conegut a la vida, ni què t'ha passat, però els homes som persones, no bàndols. Si ens vols exterminar vigila que no vinguin després les dones heteros i més tard el món sencer excepte tu (i les teves).

                    Hi ha de tot, i els exemples que dius es poden matissar. Venim d'on venim, sí. Però no ens fotis a tots al mateix sac. I respira....
                    • dumis 1.779 5 908 👍 1.054
                      Meeeec.. Clàssic comentari agressiu per tractar de rebaixar les aspiracions d'igualtat o llibertat de les dones, tractant de fer-nos sentir malament i barrejant temes. La teva tàctica està mooolt trillada.. Ja s'utilitzava als anys 20 del segle passat quan les dones demanaven el sufragi femení,  entre d'altres llibertats,  i se les titllava d'amargades i poc femenines.. Això acabava fent que gent com Margarita Nelken (dona) defensés que les dones espanyoles no estaven "encara prou" preparades per al sufragi femení. També altres com Victòria kent deien que no era el moment. Igualment algunes dones d'avui dia us segueixen el joc i callen, per por de rebre comentaris com el que tu m'acabes de fer. Que sàpigues que mofens zero i menys. El teu argument, "no sé què t'ha passat " tractant datacar-me personalment demostra que no saps per on vas. Usa dades objectives, que són les que uso jo. Si et sembla podria dirte  que "perquè et sents maltractat pels espanyols si tots no són iguals? Amb quins espanyols t'has tu relacionat? Que t'ha passat?  aquesta idea que tens de repressió que vius i de submissió que pateixes és una pel·lícula que t'has muntat perquè estas amargat".  
                    • Daixonses 1.139 12 👍 239
                      WTF?

                      Jo no busco ofendre, ets tu qui ofens posant a tots els homes al mateix sac i destilant una misàndria de manual.

                      Jo m'estimo les dones, igual com m'estimo els homes. Sóc hetero i per tant l'amor romàntic i profund el sento per una dona, però respecto els éssers humans, siguin homes o dones.

                      Començar a titllar-nos als homes d'inútils et fa un flac favor. No et vull ofendre. Et preguntava sincerament si has tingut males experiències amb homes que marquin la teva opinió. És normal. Pot passar. Tots som sensibles i ens poden traumar certes persones.

                      Però no oblidis que no hi ha cap guerra de sexes, sinó de concepcions socials. Igual com hi ha indepes i autonomistes.

                      Sobre dir que "no tots els espanyols són dolents", doncs sí, jo sóc d'aquests. Perdona'm per haver madurat.

                      Salut i no et facis mala sang 
                    • dumis 1.779 5 908 👍 1.054
                      Fer del feminisme un enemic de la dona és un objectiu del neoconservadurimsme. La seva intenció és propiciar que un cert nombre de dones es giri contra la seva pròpia causa.  I segueixo dient que no s'ha de vanalitzar el que comentem tractant de dir que si ens ha passat quelcom personal, argumenta amb dades objectives, no amb anècdotes subjectives de "que t'ha passat"  o "jo sóc bona persona". No és el tema. 
                    • Daixonses 1.139 12 👍 239
                      Diarrees mentals no, si us plau. Qui vol fer el feminisme un enemic de la dona? Jo? Si el que he dit des de sempre és que vull ampliar el feminisme a tota la societat! Homes i dones. Tu acuses sense llegir o directament acuses llegeixis o no? 

                      Em sembles un trol. No et prendré gaire seriosament, perdona. Igualment permet que et digui que el camí de l'odi no és savi. I respirar bé, somriure, relacionar-te amb gent (homes i dones), escoltar... no et farà mal. L'ésser humà no neix amb una punyetera vagina dentata ni amb una polla de 20cm. Neix persona independentment del gènere. I amb actituds com la teva tu sola t'estàs deshumanitzant.

                      No passa res, perque imagino que ets molt jove. Ah i per cert: banalitzar va amb be alta.
                    • dumis 1.779 5 908 👍 1.054
                      Siii exacte aquest és el tema, que tinc odi. De fet tinc tant odi que també em podries denunciar per delicte d'odi. No tenteres de res 
      • Rackoonaire 283 1 👍 286

        Cal educar a les dones en la prudència.
        Però no per questió de masclisme sino per raons biològiques.
        Una dona és més important que un home per a la seva comunitat. Per çò s'envien els homes a la guerra.
        Una comunitat que ha patit un desastre natural com una guerra o un tsunami amb un 90% de dones i un 10% d'homes es recupera en unes dècades.
        Una comunitat que ha patit un desastre natural com una guerra o un tsunami amb un 10% de dones i un 90% d'homes es recupera en uns segles si es que ho fa.
        El comportament idiota té molt més risc amb una dona que en un home perquè és molt més probable que  les consequències no només els pagui ella perquè pot estar embarassada.

      • Quid 244 1 👍 305
        Dir paraulotes no té a veure amb el gènere, sinó amb l'educació. Una persona amb el cap ben moblat, mascle o femella, no precisa dir cap paraulota en cas d'enfrontament o descripció rabiosa. Davant meu, cap fill, ni noi o noia, diu paraulotes considerables com a tals (per sobre d'idiota).
    • MarianoRajoyRealNoFake 51 👍 30
      Espanña es un pais feminista y democraticu y gairebe sense aturo y paru y blablabla Espanña blublublu el rei la orden i mi llei.
    • catalàamallorca 39.405 7 14 👍 14.750
      més bé sent una pallassa 


      Comparteixo la queixa davant la diferència educativa entre nois i noies i estic completament d'acord amb aquesta frase: 
      M'agradaria que les noies puguin seguir sent juganeres, descarades, desenfrenades, divertides, pocasoltes, rialleres... 

      I hi afegiria "esportistes".


      Ara, cal dir que aquesta "auto-cesura" i contenció de les que parla l'article també s'intenten ficar a pressió al cap dels nois, encara que no de manera tan estricta i insistent. Quan un noi surt d'aquesta regla no se li té en compte, de fet sol ser el més popular de la classe per això mateix, el "malote". 
    • JNS 4.102 12 513 👍 1.425
      A mi m'agradaria que als nois se'ls ensenyés a ser sensibles, a plorar, a expressar els seus sentiments, a parlar del que els amoïna, a aprendre a demanar ajuda. A viure la seva sexualitat lliurement, sense pressions, a mostrar i expressar afecte cap a altres nois sense por, a ser amos del seu cos. A entendre que ells no han de salvar ningú ni tenen cap obligació de mantenir ningú que no sigui ells mateixos, que ells també poden estar cansats i que no tenen per què cedir el seu seient, que això de ser un "cavaller' s'ha acabat i que ells són amos de la seva vida.
      • llamp 48.207 17 10 👍 11.828
        Discrepo, la cavallerositat ha d'existir, la faci un home o una dona. Cal entendre la cavallerositat com una mena de humanitat envers al feble o desvalgut. Sí, una mica clàssic, però és que sóc de la vella escola
      • Magalí72 7.479 1 289 👍 2.520
        És la primera vegada que estic d'acord amb tu
      • Sònia91 Usuari sumador 16.775 10 102 👍 2.847
        En la vida m'ha cedit un seient un home (gràcies a Déu). Si ja costa que la gent cedeixi el seient als avis i la gent que ho necessita...
        • JNS 4.102 12 513 👍 1.425
          Que a tu no t'hagi passat no vol dir que no passi.
          • Sònia91 Usuari sumador 16.775 10 102 👍 2.847
            Potser a altres llocs (busos de poble i això) però al metro no ho he vist mai. Ja et dic, allà he arribat a veure vellets de peu perquè ningú vol aixecar-se en general sí que es cedeix el seient a la gent que ho necessita però hi ha cops que no (comptats, per sort, quasi sempre hi ha algú que s'aixeca). Si algú cedeix un seient a una dona és perquè porta un nadó o està embarassada. Però un home aixecant-se perquè entra una dona (que no té cap necessitat d'estar asseguda) ni m'ho han fet ni ho he vist mai i mira que agafo metros. Si existia aquesta costum ja s'ha extingit.
            • JNS 4.102 12 513 👍 1.425
              No s'ha extingit. A mi mateix m'han arribat a dir al metro que hauria de deixar seure una dona perquè era una dona.
            • AviMarcelinero 11.134 5 184 👍 5.057
              Per sort, costum extinta.
            • llamp 48.207 17 10 👍 11.828
              No és fa perquè et jugues que et fotin una òstia per intentar lligar. bé, potser exagero

              Jo he vist actes d'aquests al Metro de BArcelona (lo de cedir seients a gent gran i a dones) i de fet un dia una joveneta m'ho va proposar a mi (em va fer entrar en depressió profunda! perquè no penso que s'em volgués tirar))
              • Sònia91 Usuari sumador 16.775 10 102 👍 2.847
                No sé si anem al mateix metro, de debò, en la vida he vist a ningú cedint el seient a una dona que no ho necesités. Si fos així amb la de gent que puja al metro només hi hauria dones assegudes i si ho mires hi ha de tot. És tan rar que ni coneixia que es fes (i passo molta estona al metro cada dia). 
                Com a molt si només hi ha un seient lliure que l'home deixi seure a una dona, però el que veig és que es lluita per veure qui arriba primer. Jo com sóc jove sempre deixo seure (sigui qui sigui qui ho vulgui, normalment més gran que jo). Però aixecar-se i deixar seure a una dona sense motiu... mai.
                • llamp 48.207 17 10 👍 11.828
                  Ho he vist, no vol dir que es vegi continuament. Només volia deixar constància del fet.

                  ara bé, fixat en una cosa: Si arriba un home i una dona devant d'un seient, no has vist que acostuma a ser l'home qui "cedeix" el pas a la dona més que a l'inrevés?
                • JNS 4.102 12 513 👍 1.425
                  Això passa sempre. Quan hi ha una parella heterosexual i només hi ha un seient lliure qui seu sempre és la dona. Molts cops ni tan sols es dignen a preguntar al seu company si estan cansats o si volen seure ells. Potser ho estan més que elles, però tant se val, són homes, i per tant no importa. Entren i s'hi asseuen directament pels seus ovaris, mai millor dit. I a ells que els bombin. I què calladetes que estan i què poc protesten quan els convé contra aquest sistema tan "opressor".
                  • Sònia91 Usuari sumador 16.775 10 102 👍 2.847
                    Et canvio doncs que a la parella segui l'home. A canvi, que no hi hagi una violació cada vuit hores i una morta a mans del seu home cada setmana. Estic disposada a renunciar al seient a canvi d'això, si no és molt demanar... de debò, si l'unic que m'hagués de preocupar del metro fos un puto seient, tindria una sort increible. Si torno més tard de les deu o les onze, saps que passa? Que les dones ens apropem les unes a les altres mentres els homes ocupen despreocupats tot el metro. Perquè saben que les possibilitats que els passi alguna cosa a ells són petites. Jo sempre que torno sola de nit procuro mirar qui hi ha, i si hi ha dones, anar aprop seu. Les altres fan el mateix. És supervivència. Em sap greu que un seient t'oprimeixi, jo preferira anar amb metro tranquil·la i dreta. I no em diguis que és el mateix amb vosaltres perquè no ho és.

                    Doncs avui m'he fixat amb qui seu al metro i és el que vaig dir, homes (90% espatarrats) i dones indistintament. No està ple de dones com dieu vosaltres. Ja em fixaré en això de les parelles heterosexuals però la majoria de gent al metro va sola.
                    • JNS 4.102 12 513 👍 1.425
                      T'ho canviaria a canvi que els homes morts i/o violats a mans de les seves dones tingueesin el mateix reconeixement i protecció legal. T'ho canviaria a canvi que no hi hagués cap home suïcidat després d'un divorci en què ho ha perdut tot (el 75% de morts per suïcidi són homes). T'ho canviaria si no hi hagués cap home vivint al carrer (el 90% dels qui viuen al carrer són homes, una bona part a causa de l'anterior). T'ho canviaria si els homes no fossin el 95% de les morts en accidents laborals. T'ho canviaria si l'esperança de vida dels homes no fos inferior a la de les dones (i en canvi l'edat de jubilació és la mateixa i en molts països fins i tot és més alta per als homes quan resulta que ells viuen menys). T'ho canviaria si la mutilació genital masculina estigués igual de prohibida i condemnada que la femenina. T'ho canviaria si la taxa de fracàs escolar dels nois no fos el doble que la de les noies. T'ho canviaria si la inversió econòmica en malalties exclusivament o predominantment masculines  i la supervivència a elles no fos inferior a la de les femenines. T'ho canviaria a canvi que el servei militar no fos obligatori només per als homes. T'ho canviaria si els homes no fossin obligats a anar a la guerra a arriscar -i segurament a perdre- la seva vida. T'ho canviaria si els homes no tinguessin legalment menys temps per ser amb els seus fills que les dones. 

                      De debò, si del que m'hagués d'amoïnar és tornar en metro abans de les putes onze en comptes de les putes deu tindria una sort increïble. Perquè saps què passa? Que els homes tenim moltes més probabilitats de patir homicidis o assassinats (la majoria de víctimes en són homes), tant al carrer com a casa. Perquè saps què passa? Que per cada víctima femenina n'hi ha moltes més de masculines a qui no se'ls hi fa ni puto cas. I saps per què? Perquè la vida d'un home importa molt menys que la d'una dona.

                      Per cert, als homes espatarrats els hi afegeixes també les dones espatarrades i/o ocupant el seient adjunt amb bosses, empenyent-te per colar-se i seure elles, etc. D'anatomia masculina ni idea, evidentment.



                    • Sònia91 Usuari sumador 16.775 10 102 👍 2.847
                      Protecció legal les dones? Saps la de vegades que he vist el titular "assassina la seva dona tot i tenir una ordre d'allunyament?" desenes i desenes de vegades. La denuncia fa més mal a la dona que a l'home. Primer perquè es creu abans un home que una dona (i sí no mira un cas recent, el del youtuber Dalas, que fins que no va parlar el Wismichu, que és un altre home, molta gent no va creure que fos un maltractador malgrat 4 exs ho havien explicat amb pèls i senyals. Maltractador que segueix lliure i feliç, per cert, mentre les exs estan amb tractament psicològic) i després que per molt que li posin una ordre d'allunyament, ningú mira si la compleix. La dona està totalment desprotegida. I la prova són els assassinats a dotzenes que hi ha de dones que han denunciat.

                      Tu tens més possibilitats de morir... si et poses en merders. Jo en tinc més per anar pel carrer un divendres a la nit. TOTES les dones que conec han rebut acós amb més o menys gravetat. A tu t'han fet res del que dius? Treballes a una mina? Has pensat que si fossis dona no et passaria x cosa? (A part del seient). Imagina un dia que tornes sol i passes per davant d'un grup de guiris borratxos (cosa molt normal a Barcelona). T'agradaria ser una noia en aquell moment o agraeixes ser noi i que no et diguin res?
                      T'ho canviaria a canvi que el servei militar no fos obligatori només per als homes. T'ho canviaria si els homes no fossin obligats a anar a la guerra a arriscar -i segurament a perdre- la seva vida. T'ho canviaria si els homes no tinguessin legalment menys temps per ser amb els seus fills que les dones. 


                      Aquí que jo sàpiga la mili ja no és obligatòria. A més, que les dones s'usen com a botí de guerra. A la segona guerra mudial hi havia les "dones consol", que eren presoneres del bàndol contrari que les usaven per violar i desfogar-se. Elles, al contrari que els homes, no tenien una arma a les mans per defensar-se. No van rebre homenatge. No són res. 

                      La pobresa és femenina, si hi ha menys dones al carrer és perquè ens ensenyen a socialitzar molt més que a vosaltres (per acabar al carrer, a part de pobre, has d'estar sol), però a totes les estadístiques es veu com nosaltres cobrem menys i tenim menys patrimoni.  A més es pot comprovar, el dia de la vaga de metro, mirant a l'andana, quasi tot érem dones. 80% m'atreviria a dir. 

                      I la custodia és compartida a no ser que:
                      -Es demani explícitament que no ho sigui (que dos decideixin que el fill vagi amb la mare o el pare, normalment és la mare)
                      -En cas de conflicte, que el pare no demostri coneixements bàsics com saber quina talla usa el seu fill, el nom del seu tutor/a i del pediatra. Tristement molts no passen aquesta prova i se li dóna a la mare.

                      En els divorcis hi ha la separació de béns si creus que una dona "ho pot pendre tot" (ja em diràs com). Jo conec tres casos de divorci a la feina:
                      -El primer, el pare del nen va fugir al saber que tenia una malaltia. El va cuidar sola uns 3 anys fins que va tornar a aparèixer, va exigir veure'l i li van donar la raó i ara el nen ha d'estar amb ell obligatòriament varios dies al mes tot i que no li agrada (aquí es veu com prenem els nens, eh).
                      -El segon, un gran pare de família que vam saber després que no pagava les despeses compartides com els llibres de text o la roba dels fills i ho assumia tot la mare.
                      -El tercer, un pare també que va renunciar a la custòdia compartida perquè "no tenia temps". Si a casa seva era com la feina (un inútil) ho entenc.

                      Vaja, en cap cas la dona li va pendre tot al pobre pare. Més aviat al revés. Un cop també ho vaig llegir al facebook, sobre una notícia de custòdies. Els homes deien "es que sempre se la queda la mare i li donen la raó" i les dones, explicaven casos reals d'elles o amigues que havien quedat soles al divorciar-se perque el pare no es va preocupar dels nens. No em sona cap home explicat el que predicava amb exemples. Només semblava que ho haguessin llegit a "cabronazi" i per tant era real. Els testimonis de les dones (alguns com els de la meva companya o altres de pitjors) injustos, però com que són dones suposo que no cal tenir-los en compte. Fins i tot van sortir joves dient que els obligaven a anar amb el pare uns dies malgrat no els hagués atès mai i que els va costar anar només amb la mare. Hi ha problemes amb les divorcis i els fills però no crec que siguin precisament les fantasies de la dona prenent-ho tot...


                      La teva plorera (després dieu que no podeu plorar) és com si jo em posés a dir que tens més privilegis tú com homosexual que jo com heterosexual perquè la homofòbia és un delicte i teniu dies dedicats a vosaltres i feu festes. Una bajanada, jo sé perfectament que jo com hetero estic al sector privilegiat. Tu ara mateix com a home també ho estàs. Tot això de les guerres i els oficis són coses que pots evitar (a més, com si les dones infermeres no acabessin amb dolor d'esquena crònic als 50 anys), i que segurament com a milènial ni et passin. Jo ho visc cada puta setmana que torno de nit, el fet de ser dona. No cal una guerra. I si algun dia acabés en mans d'un maltractador, ja puc tremolar perquè la societat no ho posa gens fàcil. Saps qui és també un maltractador? Berlushito, l'heroi de twitter. Que malament ho està passant, no? Només rep afalacs per tot arreu. Es pot dir que la seva ex menteix, però el fet que surtís amb una de 16 tenint ell 26 no es pot amagar. Aquest tio, com el Dalas, està esplendit i és aplaudit. La seva ex? En tractament. 

                      I aquí una recoplicació de famosos que han fet abús sexual. Des d'octubre.
                      https://twitter.com/luisalisferrer/status/922224143004729346
                      (Un és president del govern dels Estats Units però una denuncia enfonsa un home).
                    • JNS 4.102 12 513 👍 1.425
                      "Protecció legal les dones? Saps la de vegades que he vist el titular "assassina la seva dona tot i tenir una ordre d'allunyament?" desenes i desenes de vegades."

                      Protecció legal específica per a les dones que discrimina els homes maltractats ja que no els empara i per tant no els protegeix. Saps la de vegades que he vist el titular "assassina el seu marit tot i tenir una ordre d'allunyament"? Desenes i desenes de vegades. Segons la llei maltractar i assassinar un home surt molt més barat per a una dona que per a un home fer el mateix amb una dona. I ho saps. Perquè spcialment la vida d'un home importa molt menys que la d'una dona.

                      "La denuncia fa més mal a la dona que a l'home."

                      Sí, clar, sobretot les denúncies falses, que fins i tot quan es demostra que la dona ha mentit a ella no li passa res, mentre a ell li ha destrossat la vida per sempre.

                      "Primer perquè es creu abans un home que una dona"

                      Mentida. Quan un home denuncia una dona per maltractament el més habitual no és només que no es creguin l'home, sinó que aquest serà detingut automàticament i enviat al calabós, car et recordo que a Espanya els homes no tenen presumpció d'innocència en aquests casos. Amb la paraula d'una dona n'hi ha prou per enviar un home a la presó sense cap prova, com s'ha vist amb el cas escandalós de Joan Cardona. L'home està totalment desprotegit. La  prova són casos com aquest que dic una fet que els homes a Espanya no cap protecció legal ni tenen cap servei com sí tenen les dones. En aquest sentit el Regne Unit us dóna mol voltes, aquí la llei protegeix totes les víctimes d'igual manera i es destinen diners públics a lluitar i a fer campanyes de sensibilització contra el maltractament envers els homes a la parella, i els homes compten amb centres d'acollida exclusius i números d'atenció telefònica exclusius per a ells. Una igialtat real que, per descomptat, les femellistes no voleu.

                      "Tu tens més possibilitats de morir... si et poses en merders."

                      Jo, tu i tothom, no et fot. Has descobert la sopa d'all, tu.

                      Jo en tinc més pel simple fet de ser home; et torno a repetir que per cada víctima femenina d'assassinats o homiidis n'hi ha moltes més de masculines, peró la sva vida val menys en tant que homes.

                      "Treballes a una mina?"

                      Jo no, però conec uns quants homes que sí. I tu? Coneixes cap dona que treballi a la mina? Ai, no, calla, que m'oblidava que això de les quotes femenines només val per a les feines que us interessa, aquelles on es remenen les cireres mentre escalfeu la cadira mentre els HOMES són fora penjant d'una bastida arriscant la seva vida per arreglar la façana de l'edifici on treballeu, un edifici construït exclusivament per HOMES i on per cert cap femellista va protestar perquè no hi havia cap dona treballant-hi. Perquè sou unes hipòcrites.

                      "Has pensat que si fossis dona no et passaria x cosa? (A part de tornar a les deu de la nit). Imagina un dia que tornes sol i passes per davant d'un grup de guiris borratxos (cosa molt normal a Barcelona). T'agradaria ser una noia en aquell moment o agraeixes ser noi i que no et diguin res?"

                      I tu què collons saps del que a mi o a altres nois ens ha passat de nit en aquestes situacions? Saps quina és la diferència? Què quan la víctima és una noia tothom posa el crit al cel i corre a ajudar-la. Quan és un noi, que es foti i s'espavili sol. Perquè la seva vida val molt menys.

                      "Aquí que jo sàpiga la mili ja no és obligatòria."

                      Ara no és obligatòria per a ningú. Però ho era hi era només i exclusivament per als homes. Vosaltres només feu que parlar del passat. Nosaltres també ho fem. I encara hi ha molts països on encara és obligatòria només per als homes. I no veig cap femellista com tu queixant-se. Perquè sou unes hipòcrites.

                      "A més, que les dones s'usen com a botí de guerra."

                      I els nens s'utilitzen d'armes i de soldats.

                      "A la segona guerra mudial hi havia les "dones consol", que eren presoneres del bàndol contrari que les usaven per violar i desfogar-se. Elles, al contrari que els homes, no tenien una arma a les mans per defensar-se. No van rebre homenatge. No són res."

                      A la Segona Guerra Mundial milions d'homes van morir obligats a anar a la guerra. Van morir, ho entens? I encara tens els pebrots de voler donar a entendre que les dones van sortir-ne més mal parades que els homes. Ells, al contrari que les dones, estaven obligats a tenir una arma perquè estaven arriscant la seva vida en una guerra, I molts d'ells la van perdre. Elles van sobreviure, els homes no poden dir el mateix. 

                      "La pobresa és femenina, si hi ha menys dones al carrer és perquè ens ensenyen a socialitzar molt més que a vosaltres"

                      La pobresa és masculina. El 90% de la gent que viu al carrer són homes.

                      "(per acabar al carrer, a part de pobre, has d'estar sol)"

                      No tens ni punyetera idea dels molts factors i motius pels quals una persona pot acabar vivint al carrer. He treballat en llars d'acollida per a gent sense sostre i sé del que parlo. Tu no en tens ni punyetera idea, i com sempre parles del que no saps.

                      "Però a totes les estadístiques es veu com nosaltres cobrem menys i tenim menys patrimoni."

                      S'ha demostrat mil vegades que això és fals. Voleu cobrar com els homes? Treballeu com els homes. Aneu a la mina, pujeu a les bastides, trenqueu-vos l'esquena i la salut, arrisqueu la vostra vida. Ah, que això no agrada, oi?

                      "A més es pot comprovar, el dia de la vaga de metro, mirant a l'andana, quasi tot érem dones. 80% m'atreviria a dir."

                      Una "enquesta" molt fiable, sí senyor. Però qui hi arrisca la seva vida? Qui va construir i construeix el metro (I tot allò que veus des que et lleves fins que te'n vas a dormir)? Qui fa la feina dura? Els HOMES. Mentre, evidentment, les dones que des de les seves cadires no es trenquen ni una volen cobrar igual que ells.

                      "I la custodia és compartida a no ser que:
                      -Es demani explícitament que no ho sigui (que dos decideixin que el fill vagi amb la mare o el pare, normalment és la mare)
                      -En cas de conflicte, que el pare no demostri coneixements bàsics com saber quina talla usa el seu fill, el nom del seu tutor/a i del pediatra. Tristement molts no passen aquesta prova i se li dóna a la mare."

                      Quan no hi ha acord, la custòdia es dóna en un 95% dels casos a la dona, a qui evidentment no se li fa cap qüestionari ni se li pregunta res d'això, en té prou amb tenir vagina.

                      "En els divorcis hi ha la separació de béns si creus que una dona "ho pot pendre tot" (ja em diràs com)"

                      Com? Amb la custòdia dels fills que en un 95% de vegades se'ls dóna a elles, gràcies a la qual poden seguir vivint a la casa de l'home, que ha d'anar-se'n de casa seva mentre segueix pagant-ne la hipoteca en cas que n'hi hagi. Amb pensions "compensatòries", etc. Ho saps perfectament. 

                      "Jo conec tres casos de divorci a la feina"

                      I jo conec molts més casos que són a la inversa.

                      "La teva plorera (després dieu que no podeu plorar)"

                      No em parlis tu de plorera que això és el que heu fet sempre: plorar per voler ser sempre el centre d'atenció. I ara us rebenta que se us girin les tornes i comencin a sortir homes com jo que ja no callen ni us diem que sí a tot i reclamem per a nosaltres el que vosaltres reclameu per a vosaltres. Això és el que us cou. Molt omplir-vos la boca "d'igualtat" però quan els homes també la reclamen no us fa ni punyetes gràcia. Perquè no suporteu deixar de ser les úniques víctimes pobretes desgraciades del món.

                      "és com si jo em posés a dir que tens més privilegis tú com homosexual que jo com heterosexual perquè la homofòbia és un delicte i teniu dies dedicats a vosaltres i feu festes."

                      Ja trigava a sortir el tema. Per a la teva informació sóc contrari a moltes maneres de pensar dins del moviment.

                      "Una bajanada, jo sé perfectament que jo com hetero estic al sector privilegiat. Tu ara mateix com a home també ho estàs."

                      No ho estic. El 90 % de la gent que viu al carrer són homes. El 95% de morts en accidents laborals són homes. El 75% de les víctimes mortals de suïcidis són homes. El fracàs escolar dels nois és el doble que el de les noies. La mutilació genital masculina no està ni condemnada ni prohibida com sí que ho està la femenina. El servei miltar només és obligatori per als homes. L'esperança de vida dels homes és més baixa que la de lea dones i tot i així en molts països l'edat de jubilació per als homes és superior que per a les dones. La inversió econòmica en malalties exclusivament o predominantment masculines és ijferior a les femenines, així com la seva taxa de supervivència. La majoria de víctimes d'assassinats o homicidis són homes. Els homes maltractats no tenen la mateixa protecció legal que les dones maltractades. Els homes tenim per llei menys temps per poder ser amb els nostres fills. I així un llarg etcètera.

                      "Tot això de les guerres i els oficis són coses que pots evitar"

                      Ah sí? Explica'm com. Us posareu vosaltres a picar pedra?

                      "(a més, com si les dones infermeres no acabessin amb dolor d'esquena crònic als 50 anys),"

                      Pobres infermeres que acaben amb mal d'esquena als 50, els miners, obrers, etc. acaben molt pitjor peró tant és, aón homes. Pobres infermeres, clar que sí.

                      "i que segurament com a milènial ni et passin."

                      Torno a repetir: no tens ni puta idea del que em passa o em deixa de passar, així que no parlis del que no saps. 

                      "Jo ho visc cada puta setmana que torno de nit, el fet de ser dona."

                      Jo visc coses pitjors per ser home, i què?

                      "I si algun dia acabés en mans d'un maltractador, ja puc tremolar perquè la societat no ho posa gens fàcil."

                      Doncs imagna't si fossis un home maltractat. Ells sí que no ho tenen fàcil. Les seves maltracadores, en canvi, sí que ho tenen, de fàcil.
                    • Sònia91 Usuari sumador 16.775 10 102 👍 2.847
                       "assassina el seu marit tot i tenir una ordre d'allunyament"? Desenes i desenes de vegades. 

                      Passa'm deu titulars així. Va.

                      Jo t'he passat exemples reals d'homes que tot i tenir denúncies estan bé, segueixen sent famosos i respectats. Tu dius tota l'estona "els homes estan desprotegits". Per cert, de denuncies falses, va sortir una estadística que en feien moltes més els homes que les dones. Tan que patiu per això, mireu-vos primer a vosaltres.
                      Denuncies falses per violència de gènere confimades (i poso el mundo que són de dretes): http://www.elmundo.es/sociedad/2017/09/05/59aec40022601d052f8b4574.html

                      A més dius que les que hi ha no es condemnen: 



                      Sobre que s'arruina la vida. Ja veig quina mala vida han tingut noms con Woody Allen o Jonny Deep. I segur que a partir d'ara els pobres no podran sortir al carrer. Només acabo de llegir una notíca que diu que a la seva nova película, Allen posarà una menor tenint sexe amb un adult. Nova pel·lícula que s'estranarà i ell guanyarà molts diners. Eh, però els homes són les principals víctimes. Quins collons.
                      O com he dit abans, el propi Donald Trump va ser denunciat. I és president. La persona més poderosa del plantea. Però els homes se'ls destrossa la vida

                      Aquí tens una llista més ampliada de famosos denunciats:

                      https://twitter.com/DamagedBrainzs/status/736269270619951106

                      I això que dius que quan passa algo a una dona tothom corre a ajudar-la:

                      http://www.lasexta.com/noticias/sociedad/solo-cinco-hombres-presentes-en-el-debate-del-europarlamento-sobre-acoso-sexual-que-deja-decenas-de-casos-abiertos_2017102559f099ee0cf21897acb96c5d.html

                      Diputades denuncien casos d'acós. Només hi venen 5 homes i el parlament està quasi buit. Segons el que acabes d'exposar, haurià d'estar tot ple a vesar i ser portada a tot arreu, no?

                      Una cosa és la teoria de forochoches o cabronazi i l'altra és la realitat. He sentit de tot en cas de dones maltractes i el que dius tu, només ho he llegit de tios que mai han estat ni víctimes de maltractaments ni víctimes de denuncies falses. O ells creuen que sí, que són denuncies falses, perquè potser per ells forçar la parella a tenir sexe no és violació. A més que si veus que un home diu que li han pres els fills per "deuncia" que sàpigues que només s'arriba a aquest punt si hi ha maltractament cofirmat cap als nens. Si "només" és cap a la mare, té dret a veure els nens. Per tant, el proper cop que et faci llàstima un pobre home que no pot veure els seus fills per culpa de la seva malva ex, ja saps que és perquè els apallissava. Les pobres ànimes innocents que apallissaven a la dona però no poden comprovar si feien el mateix amb els fills si tenen dret a veure'ls (i matar-los http://www.elmundo.es/espana/2015/08/02/55bd3087e2704eae318b4597.html - http://www.publico.es/sociedad/violencia-machista-organizaciones-mujeres-culpan.html )


                      La realitat és aquesta, una dona que denuncia (hi ha milers de denuncies l'any) NO té la societat a favor. Primer dubtaran d'ella perquè pobres homes, després haurà de demostrar i tot i demostrat potser no se la creuen (parlant del cas del Dalas que va ser el més sonat, les exs i les menors abusades van esenyar vídeos i captures. Encara hi havia gent que dubtava. El Dalas segueix lliure i guanyant diners). El mite de l'home divorciat plorant per la malvada ex tapa la realitat de moltes mares que han hagut de tirar endavant soles perquè el seu ex marit no s'encarrega dels fills. O el pobre home víctima de denuncia falsa tapa les dones i noies que no s'atreveixen a denunciar ni a dir res perquè estan totalment soles i l'home té més poder.

                      I no sé què dius que el 95% de les custodies són per la mare. Mirant amb una simple búsqueda al google es veu que no és així:


                      Segueix sent la mare la principal (tot i que puja la tendència a compartida), però si vas a una escola o al metge... de debò veus un 50% de pares i un 50% de mares acompanyant als fills? Perquè creus que encara es dóna a la mare? És que per haver, no sé ni si arriba al 25% de pares que fan aquestes funcions. Un mestre (home, perquè vegis) es queixava pel twitter de com encara ara quasi sempre venien les mares i als pares ni els coneixien. I si venien, molts era perquè la mare no podia i no sabien ni les coses bàsiques. Com han de donar la custòdia a algú que dubte de quin curs va el seu fill?

                      Per cert. Dius que els homes són més pobres però després dius que les dones es queden amb la casa de l'home quan hi ha divorci. Si són més pobres els homes, no seria al revés? La casa hauria de ser de la dona. No? Com s'entén que siguiem més riques però no tinguem propietats? 
                    • JNS 4.102 12 513 👍 1.425
                      " "assassina el seu marit tot i tenir una ordre d'allunyament"? Desenes i desenes de vegades. 

                      Passa'm deu titulars així. Va."

                      Aquí en tens uns quants:

                      http://www.periodicocentral.mx/2017/pagina-negra/tragedias/item/17970-mariely-la-mujer-que-asesino-a-su-esposo-en-puebla-es-hija-del-actor-de-televisa-tony-bravo

                      https://www.infobae.com/america/eeuu/2017/07/21/condenaron-a-una-mujer-que-asesino-a-su-esposo-y-fue-delatada-por-un-loro/

                      http://www.periodicocentral.mx/2017/pagina-negra/tragedias/item/17907-mujer-mata-a-su-marido-en-cipreses-de-mayorazgo-y-se-entrega-video

                      http://www.huffingtonpost.es/2017/07/07/una-mujer-mata-a-cuatro-de-sus-hijos-y-a-su-esposo-en-georgia-e_a_23020510/

                      https://www.elheraldo.co/bolivar/mujer-mata-punaladas-su-marido-en-un-motel-de-cartagena-333694

                      http://www.elperiodicodearagon.com/noticias/sociedad/mujer-mata-pareja-trata-quemar-cadaver-caceres_1209165.html

                      http://tribunacampeche.com/nacional/2017/04/26/mujer-asesina-esposo-le-corta-los-pies-no-se-arrepiente/

                      http://www.mendozapost.com/nota/65571/

                      http://www.uniradioinforma.com/noticias/policiaca/485791/mujer-asesina-a-su-marido-tras-conflicto-conyugal.html

                      http://www.panorama.com.ve/sucesos/Mujer-que-asesino-a-su-esposo-en-Maracaibo-habria-matado-a-otras-parejas-20170611-0006.html

                      https://lavozdelmuro.net/la-terrible-historia-de-la-mujer-que-asesino-a-su-marido-y-lo-sirvio-para-la-cena-de-sus-hijos/

                      "Tu dius tota l'estona "els homes estan desprotegits". 

                      Perquè ho estan. Els homes maltractats no estan emparats per la llei ni tenen cap dels serveis  ni el reconeixement social que tenen les dones maltractades. Els homes maltractats estan totalment desprotegits.

                      "Per cert, de denuncies falses, va sortir una estadística que en feien moltes més els homes que les dones. Tan que patiu per això, mireu-vos primer a vosaltres."

                      Quines denúncies falses fan els homes? Els homes denúncies falses per violència de gènere? Quan ni tan sols estan emparats per la llei?

                      Saps què li passa a un home quan s'atreveix a denunciar una dona per violència de gènere? Que ve la policia i se l'enduen a comissaria, on com a mínim hi passarà 48 hores. Denúncies falses, mentre la MALTRACTADORA es queda tan tranquil·lament a casa seva.

                      Per denúncies falses les que fan les dones sobre violència de gènere, de les quals un 80% són falses:

                      http://www.mediterraneodigital.com/espana/nacional/un-informe-confidencial-revela-que-el-80-de-las-denuncias-por-violencia-de-genero-son-falsas.html

                      "A més dius que les que hi ha no es condemnen: "

                      On he dit que no les condemnin? Que en condemnin una no vol dir que condemnin el 80% de les denúncies falses que les dones fan per violència de gènere ni de bon tros.

                      "Sobre que s'arruina la vida. Ja veig quina mala vida han tingut noms con Woody Allen o Jonny Deep. Segur que a partir d'ara els pobres no podran sortir al carrer.""

                      Fer servir el cas de dos homes rics i sobretot famosos per intentar minimitzar. el fet que la gran majoria d'homes ho perden tot amb el divorci i molts d'ells acaben vivint al carrer. Ets més cínica del que em pensava.

                      "Eh, però els homes són les principals víctimes. Quins collons."

                      Sí, els homes són les principals víctimes d'assassinats i homicidis, tant a casa com al carrer. Quins collons, sí, els nostres, i tant que sí.

                      "Però els homes se'ls destrossa la vida"

                      Sí, als homes se'ls destrossa la vida als divorcis i quan són maltractats/violats. Riu tot el que vulguis que amb els masculinistes no podreu.

                      "Aquí tens una llista més ampliada de famosos denunciats"

                      Jo, al contrari que tu, parlo de gent del carrer. En vols més? Au, té:

                      http://www.mirror.co.uk/lifestyle/health/men-who-were-sexually-assaulted-10271205

                      https://thoughtcatalog.com/lorenzo-jensen-iii/2014/08/19-men-share-stories-of-being-raped-by-a-woman-nsfw/
                      http://nypost.com/2017/09/20/teen-pleads-no-contest-to-raping-man-at-knifepoint/

                      Ni tan sols s'aturen quan un home els diu que és homosexual i que NO vol res amb una dona. Què és el que no enteneu quan un home us diu que NO?

                      https://www.thesun.co.uk/news/4658608/man-sexually-assaulted-by-woman-found-out-gay-scotland/

                      "I això que dius que quan passa algo a una dona tothom corre a ajudar-la"

                      Ho dic i em reafirmo. Quan un home agredeix/abusa d'una dona, tothom corre a ajudar-la i es llença a sobre de l'home. Quan una dona agredeix/abusa d'un home, tothom passa i fa com si res, fins i tot n'hi ha qui se'n fot. Aquí uns quants exemples:

                      https://www.youtube.com/watch?v=lDCZhkvxHc0

                      https://www.youtube.com/watch?v=dtVHnZX8E50

                      https://www.youtube.com/watch?v=XNrWuZV3jjw&t=8s

                      https://www.youtube.com/watch?v=8E3xgEE8vNE

                      https://www.youtube.com/watch?v=cRyruagRub0

                      Per cert, en català se'n diu assetjament. Aprèn a parlar correctament abans de voler donar lliçons d'allò que ni tan sols saps anomenar ni escriure correctament.

                      "He sentit de tot en cas de dones maltractes i el que dius tu, només ho he llegit de tios que mai han estat ni víctimes de maltractaments ni víctimes de denuncies falses. "

                      Perquè a tu les víctimes masculines t'importen un rave, com a totes les femellistes com tu.

                      "O ells creuen que sí, que són denuncies falses, perquè potser per ells forçar la parella a tenir sexe no és violació."

                      O ells creuen que sí, que són denuncies falses, perquè potser per a ells ser denunciats per violència de gènere quan ni tan sols han tocat mai una dona és una denúncia falsa. I per exemple un botó, el cas de Joan Cardona, sobre el qual calles com a bona femellista que ets.

                      https://www.losreplicantes.com/articulos/joan-cardona-prision/

                      "A més que si veus que un home diu que li han pres els fills per "deuncia" que sàpigues que només s'arriba a aquest punt si hi ha maltractament cofirmat cap als nens."

                      Fals.

                      "Si "només" és cap a la mare, té dret a veure els nens."

                      Tenir dret a veure els fills dos cops al mes no és tenir els seus fills, cínica.

                      "Per tant, el proper cop que et faci llàstima un pobre home que no pot veure els seus fills per culpa de la seva malva ex, ja saps que és perquè els apallissava."

                      O perquè ella és una filla de puta que l'ha denunciat falsament, com en el 80% dels casos.

                      "Les pobres ànimes innocents que apallissaven a la dona però no poden comprovar si feien el mateix amb els fills si tenen dret a veure'ls (i matar-los http://www.elmundo.es/espana/2015/08/02/55bd3087e2704eae318b4597.html - http://www.publico.es/sociedad/violencia-machista-organizaciones-mujeres-culpan.html )"

                      Vols parlar de matar els fills? Comencem per les dones, que en són unes expertes:

                      http://www.lasexta.com/noticias/sociedad/madre-mata-sus-tres-hijos-suicida-que-estuvieran-padre_20170616594396790cf26e79abb14218.html

                      http://www.latribuna.hn/2017/08/06/mujer-mata-hijos-envia-fotos-al-esposo-se-suicida/

                      http://www.20minutos.es/noticia/3084930/0/mata-cuatro-hijos-esposo-atlanta-eeuu/

                      http://www.elperiodicodearagon.com/noticias/sociedad/mujer-mata-sus-dos-hijos-e-intenta-suicidarse-barcelona_187122.html

                      "La realitat és aquesta, una dona que denuncia (hi ha milers de denuncies l'any) NO té la societat a favor."

                      Fals. Qui no té la societat a favor és l'home que denuncia. No té a favor ni la societat, ni la llei ni res.

                      "Primer dubtaran d'ella perquè pobres homes, després haurà de demostrar i tot i demostrat potser no se la creuen"

                      No confonguis desitjos amb realitat. Quan una dona denuncia a l'home se l'enduen directament al calabós. I quan és l'home qui denuncia, també és a ell a qui s'enduen al calabós mentre la filla de puta es queda a casa seva i amb els fills si n'hi ha.

                      "El mite de l'home divorciat plorant per la malvada ex tapa la realitat de moltes mares que han hagut de tirar endavant soles perquè el seu ex marit no s'encarrega dels fills."

                      El mite de la dona desgraciada plorat pel seu malvat ex tapa la realitat de molts homes que són privats dels seus fills perquè la seva ex els ha denunciat falsament per maltractaments, i també la de molts homes quan han hagut de fer-se càrrec dels seus fills sols perquè l'ex se n'ha desentès.

                      "O el pobre home víctima de denuncia falsa tapa les dones i noies que no s'atreveixen a denunciar ni a dir res perquè estan totalment soles i l'home té més poder."

                      O la pobra noia que és molt desgraciada perquè no pot tornar a casa a les onze de la nit tapa els homes i nois que no s'atreveixen a denunciar ni a dir res perquè estan totalment sols i la dona té més poder.

                      "I no sé què dius que el 95% de les custodies són per la mare. Mirant amb una simple búsqueda al google es veu que no és així:"

                      70% de custòdies exclusives per a la mare + 25% de custòdies compartides (per a la mare) = 95% de custòdies per a la mare.

                      Igualment, que el 70% de les custòdies siguin exclusives per a la mare en contra de només un 5% siguin exclusives per a l'home no et sembla prou desigualtat. Hipòcrita.

                      "Segueix sent la mare la principal (tot i que puja la tendència a compartida)"

                      Igualment, que el 70% de les custòdies siguin exclusives per a la mare en contra de només un 5% siguin exclusives per a l'home no et sembla prou desigualtat. Hipòcrita.

                      "però si vas a una escola o al metge... de debò veus un 50% de pares i un 50% de mares acompanyant als fills?"

                      Quan els homes tinguin per llei els mateixos drets i el mateix temps que les dones per ser amb els seus fills, aleshores en parlem.

                      "Perquè creus que encara es dóna a la mare?"

                      Perquè es considera que els homes són inferiors i menys aptes per tenir cura dels seus fills.

                      "És que per haver, no sé ni si arriba al 25% de pares que fan aquestes funcions."

                      Quan els homes tinguin per llei els mateixos drets i el mateix temps que les dones per ser amb els seus fills, aleshores en parlem.

                      "Un mestre (home, perquè vegis) es queixava pel twitter de com encara ara quasi sempre venien les mares i als pares ni els coneixien. I si venien, molts era perquè la mare no podia i no sabien ni les coses bàsiques."

                      I fas cas de tot el que surt a Twitter? Ara entenc moltes coses.

                      "Com han de donar la custòdia a algú que dubte de quin curs va el seu fill?"

                      I com han de donar la custòdia a alguna que es droga i va beguda tot el dia i apallissa els seus fills? Doncs l'hi donen.

                      "Per cert. Dius que els homes són més pobres però després dius que les dones es queden amb la casa de l'home quan hi ha divorci. Si són més pobres els homes, no seria al revés? La casa hauria de ser de la dona. No? Com s'entén que siguiem més riques però no tinguem propietats? "

                      Seria al revés si es tractés d'una societat on els homes tinguessin els mateixos drets que les dones, però no és el cas.
                    • Sònia91 Usuari sumador 16.775 10 102 👍 2.847
                      Primer em passes casos de dones assassines d'altres paísos i èpoques, després repeteixes que els pares no tenen els mateixos drets quan legalment no hi ha cap llei que doni més drets a la mare. Donen els fills a les mares pels motius que he dit jo: ho sol·liciten així, o bé el pare demostra que no té coneixements del seu fill. Vaja, no crec que la mare, abans del divorci, l'obligui a no saber quin curs fa o a no acompanyar-lo al metge. És absurd. Simplement, pels rols tradicionals, qui fa tot això és la mare.

                      Després, el cas de Juana Rivas, on hi ha maltractament condemnat cap a ella, demostra dues coses: que la societat està a molt a favor dels homes (perquè no és una denuncia, hi ha condemna, o sigui, està demostrat que la va maltractar i tot i així milers de persones tracten al home com un màrtir) i el que deia jo que si no hi ha maltractament demostrat cap als fills, per molt que n'hi hagi cap a la mare, el pare té dret a demanar la custòdia. Així ha sigut, l'ha demanat i l'ha tingut. I repeteixo, hi ha un jutge que va sentenciar que l'home va ser maltractador, o sigui que sí passa.

                      Casos i notícies d'aquesta setmana:

                      https://elpais.com/ccaa/2017/11/05/catalunya/1509876769_016103.html
                      https://playground.do/cultura/actrices-espanolas-denuncian-acoso-cine-weinstein_1_23255846.html
                      http://www.elperiodico.com/es/barcelona/20171104/arrestado-hombre-cinco-agresiones-sexuales-barcelona-6401584
                      http://www.elmundo.es/madrid/2017/11/03/59fc46dde2704e5b078b45c4.html
                      https://www.elespanol.com/espana/sucesos/20171103/259224691_0.html
                      https://www.elconfidencial.com/espana/madrid/2017-11-03/tetuan-joven-asesinada-exnovio-policia-madrid_1471896/
                      https://www.infolibre.es/noticias/politica/2017/11/02/la_organizacion_women_link_denuncia_que_espana_vulnera_los_derechos_las_mujeres_victimas_trata_71417_1012.html
                      https://politica.elpais.com/politica/2017/11/02/actualidad/1509617389_091814.html
                      http://www.eitb.eus/es/noticias/sociedad/detalle/5185697/abusos-sexuales-donostia-san-sebastian-1-noviembre-2017/
                      http://www.levante-emv.com/sucesos/2017/11/02/hombre-patea-novia-arrastra-pelo/1636240.html
                      http://www.publico.es/internacional/15-millones-chicas-adolescentes-victimas.html
                      http://www.lavozdealmeria.es/Noticias/140699/2/Una%20de%20cada%2020%20europeas%20ha%20sido%20violada%20y%20una%20de%20cada%20diez%20es%20v%C3%ADctima%20de%20acoso%20sexual
                      http://www.ideal.es/almeria/almeria/abusaron-sexualmente-conocida-20171101115257-nt.html
                      https://elfarodemelilla.es/2017/11/01/propina-varios-punetazos-mujer-despues-espiarle-los-mensajes-whatsapp/
                      http://www.farodevigo.es/portada-ourense/2017/11/01/abandona-casa-mujer-herida-darle/1777464.html

                      Des del dia 1 de Novembre a avui. Sé que és en àmbit espanyol, però no trobo recopilació catalana. Igualment, pots veure que en molts casos són notícies de diaris petits (i en diaris més grans també està en la secció local). Notícies que segurament no se sàpiguen gaire. 
                      Les sentències, ridícules en molts casos. Només cal mirar la última
                      Un individuo fue ayer condenado a 60 días de trabajos en beneficio de la comunidad por el Juzgado de lo Penal número 1. El magistrado dictó sentencia después de que el encausado reconociera en el juicio los hechos por los que había sido procesado: espió los mensajes de whatsapp de su mujer y luego le propinó varios puñetazos y golpes en el cuerpo.

                      Vaja, igual com descrius, tot un infern per l'home...
                    • JNS 4.102 12 513 👍 1.425
                      "Primer em passes casos de dones assassines d'altres paísos i èpoques"

                      L'altra època és en la que vius tu. Tots d'enguany.

                      "després repeteixes que els pares no tenen els mateixos drets quan legalment no hi ha cap llei que doni més drets a la mare."

                      Clar, per això els homes legalment no tenen el mateix temps per ser amb els seus fills.

                      "Donen els fills a les mares pels motius que he dit jo: ho sol·liciten així,"

                      No ho sol·liciten així, ho sentencien així: el 70% de les custòdies són exclusives per a les dones.

                      "o bé el pare demostra que no té coneixements del seu fill. Vaja, no crec que la mare, abans del divorci, l'obligui a no saber quin curs fa o a no acompanyar-lo al metge. És absurd. Simplement, pels rols tradicionals, qui fa tot això és la mare."

                      Clar, igual que les mares que maltracten els seus fills i van begudes i drogades tot el dia i tot i així se'ls hi manté la custòdia a elles.

                      "Després, el cas de Juana Rivas, on hi ha maltractament condemnat cap a ella, demostra dues coses: que la societat està a molt a favor dels homes"

                      La societat està tan a favor dels homes que el 90 % de la gent que viu al carrer són homes. El 95% de morts en accidents laborals són homes. El 75% de les víctimes mortals de suïcidis són homes. El fracàs escolar dels nois és el doble que el de les noies. La mutilació genital masculina no està ni condemnada ni prohibida com sí que ho està la femenina. El servei militar només és obligatori per als homes. L'esperança de vida dels homes és més baixa que la de les dones i tot i així en molts països l'edat de jubilació per als homes és superior que per a les dones. La inversió econòmica en malalties exclusivament o predominantment masculines és inferior a les femenines, així com la seva taxa de supervivència. La majoria de víctimes d'assassinats o homicidis són homes. Els homes maltractats no tenen la mateixa protecció legal que les dones maltractades. Els homes tenim per llei menys temps per poder ser amb els nostres fills. I així un llarg etcètera.

                      La societat està tan a favor dels homes que quan un home és agredit i/o abusat per part d'una dona en públic, no només ningú no fa res per ajudar-lo sinó que se'n riuen. Aquí una mostra:

                      https://www.youtube.com/watch?v=lDCZhkvxHc0

                      https://www.youtube.com/watch?v=dtVHnZX8E50

                      https://www.youtube.com/watch?v=XNrWuZV3jjw&t=8s

                      https://www.youtube.com/watch?v=8E3xgEE8vNE

                      https://www.youtube.com/watch?v=cRyruagRub0

                      De la darrera setmana:

                      https://www.click2houston.com/news/police-woman-allegedly-stabs-kills-boyfriend

                      http://www.elnuevodiario.com.ni/nacionales/444760-mujer-mata-5-estocadas-su-marido-barrio-cuba

                      http://elnacional.com.do/mujer-mata-marido-con-tijera/

                      http://fox6now.com/2017/10/31/elderly-arkansas-woman-shoots-kills-19-year-old-who-broke-into-home/

                      https://www.ndtv.com/world-news/pakistani-wife-kills-husband-12-others-with-poisoned-lassi-1769235

                      http://www.scmp.com/news/asia/east-asia/article/2118554/woman-south-korea-jumps-13th-floor-kills-man-his-way-work

                      http://pix11.com/2017/11/03/new-bride-inadvertently-kills-17-family-members-in-botched-plot-to-poison-husband/

                      http://www.foxnews.com/us/2017/11/03/texas-mom-accused-killing-2-kids-hours-after-deputies-visit-home.html

                      http://people.com/crime/texas-mom-allegedly-shot-daughters/

                      https://www.nbcphiladelphia.com/news/local/Kill-or-Be-Killed-Bucks-County-Woman-Accused-of-Killing-Washington-Crossing-Boyfriend-Says-She-Feared-For-Her-Life-455661193.html

                      https://www.lipstickalley.com/threads/miami-woman-kills-daughter-after-she-talked-back-and-throws-her-in-the-garbage-bin.1311147/

                      http://www.nydailynews.com/news/crime/british-woman-admits-murder-bucket-list-article-1.3609466

                      https://www.clickondetroit.com/news/woman-charged-with-killing-co-worker-at-burlington-coat-factory-in-taylor-bound-over

                      https://www.local10.com/news/crime/woman-arrested-after-daughter-found-dead-in-dumpster

                      Des de la darrera setmana fins a avui. Pots veure que en molts casos són notícies de diaris petits (i en diaris més grans també està en la secció local). Notícies que segurament no se sàpiguen gaire, i menys tenint en compte la censura femellista catalana. Afortunadament no us en sortiu.

                      "An argument between a man and his girlfriend ended in a deadly stabbing Friday night, police said.

                      It happened at the Villas at Colt Run apartments on East Houston Road near Ley Road around 10:30 p.m., police said.

                      According to police, the couple was celebrating the Astros earlier in the day. When they returned to their apartment, they got into an altercation.

                      That altercation escalated, police said, and the woman allegedly stabbed her boyfriend in the chest"

                      Vaja, tot un infern per a la dona, sí. La filla de puta deu estar molt afectada després d'haver assassinat el seu xicot.





      • __28550__ 2.026 3 👍 1.209
        Sí, sí, sóc la primera que diu que el patriarcat és dolent per a homes i dones.
        El que passa que tot això de que els homes han de cuidar de les dones, defensar-les, proveir per elles és perquè durant moooolt de temps s'ha negat a les dones els mitjans per fer-se fortes, cuidar d'elles mateixes, ni tan sols podien viure soles -de la casa del pares passaven a la del marit.
        Com que això són processos històrics llargs de corregir, reequilibrar, les dones encara arrosseguem més pobresa, menys salari, tota mena d'obstacles per combinar la nostra condició sexual amb la vida professional... etc.
        Així que, si bé en part tens raó, sinó valores els motius històrics d'aquestes "exigències" cap als homes, t'estàs quedant només amb mig quadre.
        • JNS 4.102 12 513 👍 1.425
          El sexisme és dolent per als homes. Menys pobresa? El 90% de la gent sense sostre són homes.

          Menys salari? Els homes cobren més globalment perquè també fan feines més arriscades (el 95% de les víctimes dels accidents laborals mortals són homes). El que passa és que aquestes feines no interessen, l'esquena que se la trenquin els homes. Aquí no hi ha quotes, ni se les espera. Les quotes només allà on interessa, els llocs còmodes on es remenen les cireres, escalfant còmodament la cadira mentre que qui és fora penjant d'una bastida arreglant la façana de la nostra oficina jugant-se la vida és, evidentment, un home. Però nosaltres volem cobrar igual que ells, això sí, sense trencar-nos ni una ungla.

          Obstacles per combinar la vostra condició sexual amb la vida professional? Quan els homes gaudeixin per llei del mateix temps per poder ser amb els seus fills aleshores en parlem.

          Si no valores els motius històrics d'aquestes "exigències" cap a les dones, t'estàs quedant només amb mig quadre.
          • __28550__ 2.026 3 👍 1.209
            Feines més arriscades? En part, però això teu és altre cop molt esbiaixat... hi ha moltes feines duríssimes fetes per dones, feines que a primera vista no poden semblar "arriscades" però que comporten un desgast físic i emocional allargat que causa no poques malalties.
            Prostitutes, dones de fer feines, infermeres, treballadores socials, educadores per no comptar totes les feines que tradicionalment fa més la dona com la cura d'infants, de familiars vells o minusvàlids, la doble feina fora de la llar i dins de la llar (que suposa gairebé no tenir temps de descans). Totes aquestes feines dures i igual d'importants que són escombrades sota la catifa per la societat, que sovint ni tan sols són valorades i menys recompensades econòmicament (no permetent o dificultant la independència real, que és l'econòmica).
            Sí, hi ha feines perilloses i dures executades per homes... però arribats a aquest punt encara no has entès que el feminisme no pretén negar el patiment masculí. Pretén visibilitzar una realitat amagada, feta oblidar durant segles: la femenina.
            Amb tu JNS ja he coincidit en diverses ocasions pels fils i sempre m'ha semblat traspues odi.. un odi tan aferrissat, tan cruel contra les dones, que ja no sents res. Entres en aquests fils només per dir nosaltres també, nosaltres més, en comptes d'obrir fils sobre aquests temes educatius, socials que afecten l'home que et semblen interessants.
            Com dit traspues odi... per molt que siguis gai hauràs tingut/tens mare, potser germanes, i això em fa trist per tu i per a elles.
            Després d'aquesta resposta, no et penso respondre més... per felicitat pròpia, per salut emocional... no em recompensa en cap sentit.
            • JNS 4.102 12 513 👍 1.425
              "Feines més arriscades? En part, però això teu és altre cop molt esbiaixat."

              Parla d'esbiaixar la més esbiaixada de totes.

              "hi ha moltes feines duríssimes fetes per dones, feines que a primera vista no poden semblar "arriscades" però que comporten un desgast físic i emocional allargat que causa no poques malalties."

              I tens les penques d'equiparar el "desgast físic i emocional" amb les morts per accident laboral, de les quals un 95% són d'homes.

              http://www.aseguravida.com/prensa/los-hombres-suponen-el-95-de-las-muertes-por-accidente-laboral.php

              "Prostitutes, dones de fer feines, infermeres, treballadores socials, educadores per no comptar totes les feines que tradicionalment fa més la dona com la cura d'infants, de familiars vells o minusvàlids, la doble feina fora de la llar i dins de la llar (que suposa gairebé no tenir temps de descans)."

              T'ho canvio per la construcció i la mineria, només per posar uns exemples. I que els homes es dediquin majoritàriament a netejar, ser infermers, treballadors socials, educadors, i a la cura d'infants, de familiars vells o minusvàlids. I les dones a picar pedra a la mina i treballar a la construcció arriscant la seva vida cada dia. Ara mateix.

              Per cert, de prostituts també n'hi ha, el que passa és que estan molt més invisibilitats i els seus problemes no importen a ningú.

              "Totes aquestes feines dures i igual d'importants que són escombrades sota la catifa per la societat, que sovint ni tan sols són valorades i menys recompensades econòmicament (no permetent o dificultant la independència real, que és l'econòmica)."

              Evidentment, no pots pretendre que es recompensi econòmicament de la mateixa manera algú que arrisca la seva vida i salut cada dia a dalt d'una bastida o picant pedra en una mina que algú NO arrisca la seva vida cada dia i es dedica a netejar o a cuidar nens.

              "Sí, hi ha feines perilloses i dures executades per homes... però arribats a aquest punt encara no has entès que el feminisme no pretén negar el patiment masculí. Pretén visibilitzar una realitat amagada, feta oblidar durant segles: la femenina."

              El feminisme no existeix. Sí que existeix el femellisme que, efectivament, pretén negar el patiment masculí, entre d'altres coses.

              "Amb tu JNS ja he coincidit en diverses ocasions pels fils i sempre m'ha semblat traspues odi.. un odi tan aferrissat, tan cruel contra les dones, que ja no sents res.

              Doncs vés per on, amb tu, entreribes, ja he coincidit en diverses ocasions pels fils i sempre m'ha semblat que traspues odi, un odi tan aferrissat, tan cruel contra els homes, que ja no sents res."

              "Entres en aquests fils només per dir nosaltres també, nosaltres més"

              Entro en aquests fils per dir-hi la meva i perquè hi tinc tot el dret. I sí, nosaltres també i nosaltres més o menys (en segons què, exactament igual que vosaltres). I si et molesta posa-t'hi fulles.

              "en comptes d'obrir fils sobre aquests temes educatius, socials que afecten l'home que et semblen interessants."

              Em llegeixes poc doncs, i com a masculinista encara em coneixes menys.

              "Com dit traspues odi... per molt que siguis gai hauràs tingut/tens mare, potser germanes, i això em fa trist per tu i per a elles."

              Ah, per què deu ser que tard o d'hora no podeu estar-vos de fer referència a la meva orientació sexual cada vegada que parlo dels drets i de la discriminació dels homes? Sí, sóc homosexual, però això no em fa menys home ni menys conscient de la discriminació que patim els homes com a col·lectiu. La diferència potser és que com a home homosexual sóc més lliure de dir el que penso sobre el tema i de denunciar la discriminació envers els homes que un home heterosexual, per raons més que òbvies. O resulta que hi poden haver dones homosexuals "feministes" però no homes homosexuals masculinistes?

    • Dretsend 187 👍 74
      Gràcies, m'ho llegiré...a veure si n'aprenc una mica i em surten unes filles millors que son pare...

      De debó, m'hi he vist reflexat...de vegades sóc el propi Grinch... i tinc una petita que sempre ve bruta, es va trencar el braç i feia servir el guix d'arma...
    • MLC 10.329 4 205 👍 8.105
      Més adolescents pocassoltes i descarats (del sexe que sigui) no, si us plau!(Un profe)
    • Daixonses 1.139 12 👍 239
      Abans que res, felicitats pel fil! És molt interessant. I això que et passava de petita i el que recomanes per a totes les nenes que estan creixent em sembla fantàstic. Que creixin sense estigmatitzacions i no com a futurs objectes de plaer visual o social dels homes, que creixin lliures. Em sembla molt bé. Però també veig que cal crear nous rols literaris i dins l'art per a la dona d'avui.

      Tu que ets una lletraferida confessa em pots recomanar literatura on ho apareguin personatges femenins que encarnin ideals feministes? També poden ser sobre dones no feministes, però amb una nota molt de gènere subjacent... hi estic molt interessat.

      I després, com que no sabia qui era la tieta Gerda he googlejat i em surt una novela de Martin Amis. És un personatge d'aquesta novela?

      Edito: no he pogut mirar el vídeo (encara, no tinc wifi ara), però he entès el que s'hi tracta i he llegit les altres aportacions
  • enriquito 10.086 14 209 👍 1.687
    una pregunta, més aviat filosòfica: creus que el patriarcat

    1) és una proposta social legítima amb la qual estàs en desacord?

    2) és una proposta intrínsecament ilegítima?


    • AviVicenç 15.108 5 127 👍 1.885
      La cosa no és tant simple de com planteges las preguntes.

      Diria que és una situació que cal revertir i com tot te moltes coses negatives, però també alguna positiva i que és molt difícil destriar el gra de la palla

      Que la reversió difícilment és farà de un dia per altre i si be és veritat que des de els homes la component masclista és molt forta i costara erradicar, entre les dones encara hi ha un diguem instint que les fa tindre actituds  o acceptar-les, masclistes envers a elles mateixes


      Contraposarr Missandria a Misoginia, tampoc ajuda
    • __28550__ 2.026 3 👍 1.209
      2)

      Però les preguntes d'aquesta mena em semblen massa simplificadores. Trobaria més interessant una reflexió sobre l'article / la xerrada que he penjat, o una reflexió intima
      • enriquito 10.086 14 209 👍 1.687
        és molt difícil dialogar abans d'haver fixat una base filosòfica comuna

        T'he fet la pregunta perquè crec que le patriarcat és una forma legítima d'organització social, que té els seus avantatges i els seus inconvenients com qualsevol altra, i que la millor manera de combatre'l és justament demostrant que hi ha formes d'organització que són millors globalment.  És a dir, es pot fer una taula d'avantatges i inconvenients de cada mètode, i el patriarcat hi surt perdent.  Si tu ja comences suposant que el patriarcat és inherentment inacceptable, crec que només pots raonar en cercles sense arribar enlloc.  Ho dic perquè porto molts anys fent-ho, i tinc la sensació que és improductiu.

        Un altre tema, és que la societat europea actual no és un sistema 100% patriarcal, sinó només en part.  Hi ha algunes característiques del patriarcat que ja s'han perdut.
    • Dretsend 187 👍 74
      És només una forma d'organitzar-nos...crec que més violenta...
  • AviMarcelinero 11.134 5 184 👍 5.057
    M'agrada aquest fil.

    Es poden penjar articles i/o notícies sobre feminisme i la situació actual de la dona en diferents àmbits i sectors?
     
  • DK 8.640 8 251 👍 4.348
    se les > SE´LS (HI) 

    Molt bona idea de fil, però l´article del WP no m´ha fet ni fred ni calor. No sé a Amèrica, però jo mai he detectat aquí que es reprimeixi el sentit de l´humor femení... (Així com sí he notat que es segueix pensant per exemple que una noia ha d´anar guarnida com un arbre de nadal per ser més maca: pulseres, collars i les inefables arracades)

    per cert, alguna vegada t´he llegit que ets molt perfeccionista -no de manera imposada, sinó de caràcter- i que això et fa ser de vegades una persona tensa, a qui a voltes li falta prendre´s les coses amb més humor  Consideres que l´entorn hi ha influit?
    • Dretsend 187 👍 74
      Us asseguro que mai he potenciat res de semblant però els collarets, penjolls etc els molen...la meva dona mai s'ha maquillat, però a les nenes els encanta pintar-se com els indis...
      No sé d'on deu venir...
      • DK 8.640 8 251 👍 4.348
        ahir o abans d´ahir van fer a TV3 un reportatge sobre el càncer de mama, una dona operada i amb el pit reconstruit va dir "les dones som vanitoses, ens agrada estar guapes"

        qualsevol possible simpatia (que no empatia) per ella em va desaparèixer.. precisament perquè penso -vull pensar?- que no tenia raó. Està "encorsetada" mentalment, però no sabria dir si el problema rau en ella i en d´altres com ella o si tots, per dir-ho d´alguna manera, en tenim la culpa
      • catalàamallorca 39.405 7 14 👍 14.750
        Doncs de l'entorn. La tele fa molt en aquest aspecte, les companyes de classe, potser alguna mestra que es maquilla molt...
  • AviMarcelinero 11.134 5 184 👍 5.057
    Jo sempre he estat de la idea que cada dona és feminista a la seva manera i, per tant, fent ús de la seva llibertat es manifesta com a dona.

    Les meves àvies ho van ser, la meva mare ho és. I totes tres em van transmetre que era una dona i com a tal m'havia d'expressar.

    I totes tres m'ho van transmetre amb els condicionants culturals de la seva época i amb totes les contradiccions derivades d'aquests condicionants

    I jo li transmetro a la meva filla. Amb moltíssimes menys contradiccions que les meves àvies i la meva mare. Si no hagués estat per elles tres, jo mai hagués estat feminista activa i no podria educar a ma filla amb llibertat i en igualtat amb el seu pare.

    I dit tot això i tornant a l'inici, la més gran de les llibertats de qualsevol dona, lo que la fa empoderar-se d'ella mateixa amb drets i obligacions iguals és NO esperar que algú li concedeixi la llibertat intrínsica que li pertany; sinó que l'agafi ella i la exerceixi cada dia i en totes i cadascuna de les seves interaccions socials.

    I com diria la gran Simone: el feminisme és una manera de viure individualment i una manera de lluitar col•lectivament.

    I és important l'ordre en què ho citava, molt important.


    • Magalí72 7.479 1 289 👍 2.520
      Veus, la meva mare es va passar la vida hipermegaencorsetada, també amb poca autoestima, i també per això jo he trencat esquemes. Ella es va casar verge amb el primer home que va conèixer, en la seva joventut no va parlar mai privadament amb cap home íntimament, sempre a l'ombra del marit, aguantant que ell fes el "papallona" amb altres... Coses així. Jo amb la meva vida sentimental i sobretot sexual he sigut totalment oposada a ella.  I lo bo és que ja fa anys que diu que la meva postura la troba molt bé, que tantdebo ella hagués sigut així. 
      • AviMarcelinero 11.134 5 184 👍 5.057
        Cada situació és individual i són moltes les dones de la nostra generació(jo sóc del 71) que s'han empoderat d'elles mateixes com a reacció a la manera de viure de les nostres mares.

        A més dones emporades i amb consciència de genere, més fortalesa com a col·lectiu.

        En el meu cas concret, les meves àvies sempre em van dir que havia de casar-me amb qui volgués i que el patrimoni que em deixessin els meus pares l'havia de disposar jo i ningú més que jo. I mentre em deien això també em deien que no fumés perquè era cosa d'homes i que em guardés fins el matrimoni.

        La meva mare sempre em va dir que havia d'estudiar per tal de treballar i per tant tenir suficiència financera. I mentre em deia això sempre va ser molt contrària i continua sent a què treballi amb dones violades... perquè considera que una violació és un fet que s'ha de callar i no remenar.
        • Magalí72 7.479 1 289 👍 2.520
          Entenc. Hi ha moltes coses que pesen encara en ta mare, que nosaltres trobem contradictòries... La meva mare em va felicitar per ser valenta de divorciar-me però ella sempre s'ha buscat excuses a l'hora d' explicar per què en canvi ella no ho ha fet si el seu matrimoni ha anat sempre com el cul... 
        • llamp 48.207 17 10 👍 11.828
          Quins collons que tens!

          Ets del 71 i et fas dir Avi Marcelinero. OMR! (Oh my Racó!)
        • llamp 48.207 17 10 👍 11.828
          Però les dones violades necessiten atenció. No ho pot compendre aixó la teva mare?


          • AviMarcelinero 11.134 5 184 👍 5.057
            Perquè ma mare considera que la millor atenció per a una dona violada és que no se'n parli.
            • AviVicenç 15.108 5 127 👍 1.885
              La meva mare també tenia aquesta manera de pensar en aquest tema i potser en la epoca que els va tocar viure tenia la seva raó de ser. sense que aixó suposi cap justificació.

              Encara a dia d'avui malauradament davant una violació surt sempre un descerebrat que insinua si no hagut provocació o convivencia
            • llamp 48.207 17 10 👍 11.828
              No es tracta de que dugui un rètol al pit dient que ha estat violada. Es tracta de que se l'ajudi, que no s'ho quedi per ella. Aixó ho ha de poder compendre la teva mare. Penso jo.
              • AviMarcelinero 11.134 5 184 👍 5.057
                Ma mare no és capaç de sortir d'una sèrie de constructes molt marcats i en un context de forta repressió. I això que ma mare en alguns aspectes la considero avançada a la seva època.

                Això no treu que es desgarri davant de casos de violació i li dolguin com a dona. 

                Però considera que el silenci porta a l'oblit.
                • llamp 48.207 17 10 👍 11.828
                  Tractes amb dones violades?

                  què necessiten a banda d'un mínim de justicia?
                  • AviMarcelinero 11.134 5 184 👍 5.057
                    Molta ajuda per arribar a un objectiu clar i molt necessari: que tornin a fer vida normal.

                    I això no és fàcil si tenim en compte que el relat de culpabilització i estigmatització continua arrelat.

                    És un tema llarg d'explicar, però si et puc dir que moltes se'n surten.

                    I lo més important és que socialitzin la situació traumàtica viscuda, en aquell moment, deixen de victimitzar-se i d'autoestigmatitzar-se. Aquest pas és molt important.
                    • llamp 48.207 17 10 👍 11.828
                      No entenc perquè s'han de culpabilitzar, victimisar-se i autoestigmatitzar-se.

                      Sembla una espiral negativa.
                    • AviMarcelinero 11.134 5 184 👍 5.057
                      Doncs per la senzilla raó que d'acord amb els constructes masclistes vigents, una dona violada s'ho busca. Així de senzill.

                      I aquest constructe a banda de vigent està arrelat conscient o inconscientment. I la dona violada el pateix des del mateix moment que va a denunciar, durant el judici, a casa, al carrer. Tota una xarxa nociva per a què calli.

                      No pots arribar ni a imaginar-te l'alliberament que suposa per a una dona violada, socialitzar la violació patida. En aquell moment, trenca la xarxa de sotmetiment i dominació.
                    • llamp 48.207 17 10 👍 11.828
                      "S'ho busca" ?

                      No em quadra
                    • AviMarcelinero 11.134 5 184 👍 5.057
                      Què no et quadra i per part de qui no et quadra?
                    • llamp 48.207 17 10 👍 11.828
                      Aquest "busacr-s'ho"

                      Hi ha violacions que poden venir de calentumientes -i encara ni així- però n'hi ha de estar en el lloc equivocat en el moment equivocat.
                    • AviMarcelinero 11.134 5 184 👍 5.057
                      Continuo fent les mateixes preguntes, perquè continuo sense entendre't.
                    • AviMarcelinero 11.134 5 184 👍 5.057
                      En el cas d'una violació, la diferència amb altres delictes greus és que la dona violada parteix de la base, construïda des del mascliste, que o bé s'ho mereix o bé no és un delicte ja que la dona és un objecte a disposició i, per tant, violar-la entra dins del paquet de dominació, de propietat.

                      I d'aquí s'explica el que costa trencar el silenci i denunciar públicament.

                      Per tant, hi ha un doble dificultat per superar:

                      - la primera que interioritzi que el que li han fet ningú té dret a fer-li i que ella no ha fet absolutament res per a què li facin. No hi ha ni una sola circumstància, ni una, que motivi la violació.
                      - la segona i conseqüència de la primera, socialitzar-ho sense embuts, denunciant, no victimitzant-se.

                      Amb els maltractaments passa exactament el mateix.

                      Com més es socialitza, com més es denuncia, més es trenca el constructe i això ho ha de fer la dona; se la d'ajudar? evidentment, se la ha d'ajudar molt individualment. Perquè el primer que s'ha de fer és centrar-se en la dona agredida i/o violada per a què torni a viure en normalitat. Una vegada aconseguit això, que passa per la socialització i la denúncia, per cada dona que aconsegueix recuperar la normalitat i que ho denuncia públicament, més es trenca el constructe.

                      En missatge a banda, et passo un article al respecte. Ho podem documentar de forma molt més 'tècnica', si vols, però crec que l'article ajuda a situar-se prou bé.
                    • AviMarcelinero 11.134 5 184 👍 5.057

                      Assetjament sexual: esquerdes al mur de silenci

                      • La denúncia de les actrius de Hollywood s’universalitza per posar fi a la impunitat dels assetjadors
                      Assetjament sexual: esquerdes al mur de silenciL’actriu Rose McGowan (Rebecca Cook / Reuters)
                       Comparte en Facebook  Comparte en Twitter 
                       
                       0
                       
                      CRISTINA SENBarcelona
                       
                      28/10/2017 02:56Lea la versión en castellano

                      Hollywood ha destapat la caixa. Centenars d’actrius han sortit del glamurós món de les pantalles per denunciar públicament el que passa a la vida real: a la seva i a la d’una majoria de dones. El cas de Harvey Weinstein, acusat per assetjament i abús sexual, ha fet sortir a pressió, i per tot el món, una realitat coneguda però fins ara pràcticament silenciada. Passa a l’oficina d’una ciutat, al Parlament Europeu, en qualsevol carrer, en una gran empresa financera, a la universitat, en el cinema espanyol... El pas endavant d’aquestes actrius comença a canviar les coses.

                      L’assetjament sexual és un aspecte oblidat de la violència masclista, assenyala Cristina Cuenca Piqueras, sociòloga de la Universitat d’ Almeria ( UAL). En una definició genèrica, s’ha d’entendre com “qualsevol comportament verbal o físic de na­turalesa sexual que tingui el propòsit o produeixi l’efecte d’atemptar contra la dignitat d’una persona, sobretot quan es creï un entorn intimidatori, degradant o ofensiu”. Però aquesta definició no flota en l’aire, sinó que s’emmarca en una societat en què, malgrat els avenços en la igualtat entre homes i dones, es mantenen relacions de gènere desiguals i en què es continua (o s’intenta) subordinant les dones en l’àmbit professional i en la sexualitat, subratlla Begonya Enguix, professora d’ antropologia de la UOC.

                      Perviuen desigualtats en els patrons de relació personal i persisteix en alguns sectors la idea que l’home té dret sobre el cos de la dona, indica, el “privilegi” de fer i dir el que li dona la gana pel fet de ser home. Però el que està canviant és que elles ja no ho toleren. I aquesta no tolerància ha fet un pas endavant aquests dies amb la campanya llançada a les xarxes per l’actriu Alyssa Milano, que amb el hashtag #MeToo animava totes les dones a denunciar els casos que han patit per fer aflorar la magnitud del problema. La campanya va arrasar i continua viva. Als Estats Units desenes de dones han denunciat el director James Toback i el fotògraf de moda Terry Richardson. La gran empresa de gestió de fons d’inversió Fidelity va fer públic l’acomiadament dels seus directius per assetjament sexual. Actrius espanyoles han aixecat la mà. I cada dia s’hi sumen més dones.

                      Feia falta posar nom a l’assetjament, i també es reclama assenyalar els assetjadors i trencar el silenci còmplice que els ha acompanyat. La sociòloga Cuenca Piqueras assenyala que, a diferència dels Estats Units, a Espanya és una qüestió amb prou feines estudiada i a què amb prou feines s’ha posat nom, tret que ja siguin casos d’abusos greus. Apareixen fets aïllats, poden tornar a la memòria alguns casos, com el de la regidora Nevenka Fernández, que fa més d’una dècada va denunciar Ismael Álvarez, alcalde de Ponferrada, però que després cauen al pou de l’oblit. Cal denunciar per crear una consciència social, perquè, si hi ha poques denúncies, la victimització és doble, explica aquesta sociòloga. I aquí no es tracta de parlar de víctimes, sinó d’assenyalar els assetjadors.

                      L’advocat Àlex Fontelles ha treballat a fons en el dia a dia d’aquest problema ocult. En l’entorn laboral l’assetjament es pot donar entre persones del mateix rang a les empreses o de manera vertical, és a dir, quan l’assetjador té un càrrec superior. En tots dos casos, indica, l’assetjador té sensació de control i les víctimes es veuen superades. Ells van buscant el camí, primer de manera suau, amb petits comentaris, i si no es para les seves conductes assetjadores cada vegada són més greus.

                      Quan l’assetjador té un rang professional superior la situació encara és més complexa, ja que se superposen dos poders: l’ autoritat masculina d’una societat masclista i el càrrec a l’empresa. S’instal·la la por: por de l’assetjador, de perdre la feina, de ser rebutjada.

                      El problema és que la persona assetjada –la immensa majoria són dones– es culpabilitza perquè es pensa que ha fallat en alguna cosa, que no ha sabut actuar. I sap que denunciar li complicarà la vida. Moltes vegades, assenyala l’expert laboralista de Fontelles Advocats, és ella la que ha d’acabar marxant de l’empresa o canviant de departament, i en aquesta espiral d’injustícies té dret a la rescissió del contracte.

                      A més a més, la via jurídica no frena el calvari, ja que s’han de demostrar moltes coses de les quals no és fàcil tenir proves i respondre a preguntes molt invasives. Així mateix, quan s’activa la via penal es paralitza la laboral. Sigui com sigui, a les empreses tampoc no acaben de funcionar els protocols interns.

                      Es poden obrir investigacions, però en molts casos les companyies no volen que es filtri res, i continuen amb el que ha estat fins ara aquesta capa de silenci i en molts casos deixen qui
                      denuncia en una situació molt feble.

                      Hi ha diferents anàlisis sobre si hi ha professions amb més perill que proliferin els assetjadors sexuals, però aquest no és el tema. El problema és molt transversal i reflecteix una societat en què es continuen vulnerant els drets de les dones. Però aquests dies ha aparegut un punt d’inflexió important: les dones estan abandonant els presumptes rols tradicionals apresos, i això és el que permet trencar el mur de silenci.

                      Un dels estudis més amplis sobre l’assetjament sexual el va elaborar l’ Agència de Drets Fonamentals ( FRA) de la UE el 2014 (vegeu informació adjunta), i indica que entre un 45% i un 55% de les dones europees han estat víctimes d’assetjament sexual. L’ agència europea alertava que, malgrat aquests alts percentatges, una immensa majoria no parlen d’aquest tema amb ningú i que molt poques traslladen aquest greu problema a les direccions de les seves empreses. Per això, entre les principals conclusions es destacava la necessitat que les companyies promoguin la vigilància a l’assetjament sexual i animin les dones a denunciar-ho.

                      D’això fa tres anys, i l’ onada de denúncies ha hagut d’arribar des de Hollywood. “Un moment pot crear un moviment. Aquest és el nostre moment. Aquest és el nostre moviment”, escrivia l’actriu Alyssa Milano fa poc més d’una setmana. Des d’aleshores, cada dia en diversos països dones conegudes públicament aixequen la mà per intentar posar fi a la impunitat dels assetjadors. La impunitat penal i, sobretot, la social.

    • Estatpropi Usuari sumador 157.093 10 1 👍 23.803
      Jo sempre he estat de la idea que cada dona és feminista a la seva manera i, per tant, fent ús de la seva llibertat es manifesta com a dona.

      La zoe també?    
  • EPS 59.780 13 8 👍 8.565
    El joc de mirades és patriarcal, per cert.
  • DK 8.640 8 251 👍 4.348
    per cert, ja que parlem del WP, ells cauen de quatre potes en la trampa de redactats com aquest -que a mi i a molts altres raconaires ens semblen absolutament anti-feministes:

    A suicide bomber detonated explosives (..) killing 39 people — among them women and children 

    https://www.washingtonpost.com/national/world-digest-oct-20-2017/2017/10/20/4223b46a-b5b9-11e7-a908-a3470754bbb9_story.html?utm_term=.d2f02470c4ce
  • eestlaasedcatalà 10.078 2 210 👍 2.086
    Considero que els homes i les dones no són iguals i que han de tenir els mateixos drets. No crec en cap superioritat per raó de sexe i/o génere. Considero que el feminisme parteix d'una base equivocada en el sentit de qué, en proposant que som iguals, actua com si no ho fòssim.
  • Un_senyor_damunt_un_ruc 2.347 2 760 👍 1.946
    "Penso ignorar olímpicament trolls, idiotes, usuaris de la paraula "feminazi" i altres perles avorrides i poc constructives"

    Idò obriré el meu propi fil feminista. Amb casinos i meuques. 
  • Caupes 3.660 2 559 👍 2.117
    Pel títol em pensava que era un fil d'adoració al Femen.

  • titafred4 495 2 👍 250
     Als homes se'ns ensenya des de petits que no hem de mostrar emocions, que els sentiments de felicitat, tristesa, etc s'han de contenir perquè són "mariconades" pròpies del gènnere femení. No tot és dolent per les nenes i flors i violes pels nens com sembla que vols transmetre amb aquest fil.

    • Magalí72 7.479 1 289 👍 2.520
      Però tu creus que ara actualment això és així? Jo crec que això ara ha quedat obsolet. 
    • AviMarcelinero 11.134 5 184 👍 5.057
      Actualment, veiem molts homes plorant i emocionant-se públicament.

      I això és bó, no per a la dona  (que també) sinó per a l'home.

      Contenir emocions mai és bó per ningú.
      • AviVicenç 15.108 5 127 👍 1.885
        Una cosa que mai he pogut contenir son les llagrimes sigui en veient una pelicula o sentint algun concert i be que m'enrrabiava d'adolescent.

        Recordo l'emoció que em va fer plorar veient Fantasia la transició de Una nit a la muntanya pelada de Mussorgsky i el Ave Maria de F.P.Schubert i la vergonya que vaig passar en adonar-se'n els companys de clase que haviem anat plegats al cine
        • AviMarcelinero 11.134 5 184 👍 5.057
          Que gran ets, amic Vicenç!

        • llamp 48.207 17 10 👍 11.828
          A mi de petit només Bambi quan li maten la mare.

          Ara ja m'he tornat més tou
        • xicotiu 9.445 2 227 👍 1.998
          Hi ha homens que podem tindre sensibilitat sense que açó estiga renyit ni en ser o no fort, ni en ser o no...mil coses més al mateix temps. S'estàn diluint, trobe jo, les característiques associades a "lo masculí" i "l femení".

          Vulc dir, que a lo millor tens una força que et cagues ( o no), a lo millor pots ser més dur que el ferro ( o no), sense que açó tinga que estar barallat en que pugues ( o no) tindre sensibilitat. 

          prou de gent asocia eixa sensibilitat a ser feble. I potser que estiga asociada, o no, depén de la persona. 
          • AviVicenç 15.108 5 127 👍 1.885
            Però debia ser + o - el any 55 (8 anys) i va ser la primera vegada que vaig sentir a un company mes gran que jo aixó si, la paraula maricon referida a mi, significat que vaig preguntar a casa amb el enrenou que et pots imaginar.

            S'ha de tindre en compte que en aquells temps era molt inocent, potser tampoc he canviat tant  i per aixó estic al Raco
            • xicotiu 9.445 2 227 👍 1.998
              S'ha de tindre en compte que en aquells temps era molt inocent, potser tampoc he canviat tant  i per aixó estic al Raco

              hahaha si és que no canviem en el fons..tractem de pensar que sabem més ( bé, i algo hem deprés, tots vivint, clar), però continuem tenint la mateixa esència.

              Doncs mira, com a curiositat, em jugaria diners a que has acavat follant -parlant clar- prou més que eixos que et deien  al cinema per plorar en eixa peli. però prou  prou més segurament. I esperat que algú d'eixos no haja acavat..a saber com 

              Salut company 
    • xicotiu 9.445 2 227 👍 1.998
      Sí tens raó que als homens de menut se'ns ensenya a no mostrar emocions etc. Que és "poc masculí". O la empatía, és poc masculina es suposa, per se. La gent es preocupa masa per lo que es presuposa que ha de ser segons el seu sexe, per les presions socials. Quen te dones conte d'açó, tot és més sencill.
      Coses tan sencilles com q mostrar sentiments quan se'n tenen, o empatia, no vol dir ser poc home, ni que hi haja que actuar demanant perdó per ser home, ni que no es puga tindre caràcter si ú ne té...o que la masculinitat no és roïna, simplement. Però hi ha molta presió social, també cap als homens, que fan que molts nenesiten fer gala d'hiper masculinitat, lo que és molt cutre, i que adamunt es nota. Tot açó es pot canviat de totes maneres, sapientlo i sient com ú es, sense donarli cap importància. Jo sóc home i au, no demane perdó a cap. Ni em planetje per altra banda si mostrar empatia es percebut co més o menys masculí, em té lo mateix. Crec que d'eixa manera natural és més sencill escapar a la presió social. 

      Però sí,  clar que també hi ha presiós social cap als homens.  va disminuint en segons quines cases, però hi ha molta encara.

      Però no crec que haja enfocat el fil com que "les dones ho tenen més fàcil" o simpleries d'eixe pal. Si ho haguera enfocat aixina, no m'hi haguera agradat.
      • Saimdusan 4.609 5 466 👍 2.736
        Exacte. És més: aquest tema està ampliament tractat pel feminisme. El feminisme sol agrupar aquests fenomens sota el concepte de "masculinitat tòxica", que té efectes negatius sobre els homes.
        • AviMarcelinero 11.134 5 184 👍 5.057
          Aquí arribem a un punt clau amb múltiples derivades.

          L'home comenca a estar molt fart d'haver de mostrar-se vertical i impositiu. És un rol que li ha imposat el masclisme.

          I aquest rol, cada vegada més sovint, el fa entrar en conflicte amb la dona que ja no ho tolera.

          És un forçament de rol que el tensiona en moltes interaccions socials i professionals.

        • xicotiu 9.445 2 227 👍 1.998
          Es curiós, ara que ho comentes, he esta fent memoria, i la veritat que al grup del institut, erem molt poc donats a mostrat cap tipo d'emoció. Al de la universitat, ja menys, però també poc donats a. Ja després, al meu cas, jo em senc més còmode en gent que no té perquè demostrar rés. Açó ho note jo moltísims, quan algú tracta de de mostrar, eixa falsa hiper masulinitat, i la veritat que tinc poca paciència ja per aguantar la gent aixina. Que s'arreglen ells mateixos, la seua ment,  i ja després si decàs, jo'ls aguante , però abans no.

          M'ha vingut també al cap, l'anècdta esta que referixc, al fil de les banderes als balcosn de Valencia, d'ú que trobaba que per a impresionarme, havia de mostrat molta d'eixa hipermasculinitat. I que a mi, em contes d'impresionarme, m'avorrix, de vore lo buida que és eixa actitut quan no hi ha cap cosa al darrere. Com sopar en un plat de plàstic en contes d'en ú de cristal. Ací:


          https://www.racocatala.cat/forums/fil/212941/valencia-sesta-omplint-banderes-espanyoles-als-balcons?pag=1#9567174

          Salut! 

          PS: lo que vulc dir és que les experiències vitals són fonamentals per a evitar caure en eixe parany de masculinitat aftificial, trobe jo. Els que m'he trobat, per no parlar de mi, que han tengut anys de relatcions al darrere, o de nits casuals té lo mateix, com que saben d'alguna manera intuitiva que no tenen rés a demostrar. I ahí és més sencill tot. El viure com a home sense artificialismes vulc dir. 

          PS2: Lo que sí que faig jo, ara que pense, es reservarme determinades coses de com sóc jo, sensibilitat per exemple, perque com és el món com és, se ho mostre només a qui vulc.  Per a no parèixer feble que se't menjen si no! 

  • Sònia91 Usuari sumador 16.775 10 102 👍 2.847
    He après força aquest any, com diu AviMarcelinero no és un moviment amb un únic punt de vista, n'hi ha molts, i també molts debats (per exemple prostitució i pornografia, relació del feminisme amb altres moviments, etc). Aquest any he canviat el punt de vista amb vàries coses.

    Per exemple, i costa més del que sembla, genitals ≠ gènere. No associar homes amb penis i penis amb coses de mascle per respecte les dones trans. Elles tenen o han tingut penis i estan molt discriminades socialment. Per referir-se als homes no cal posar penis pel mig (ho he fet mil vegades i ara ja intento no fer-ho).

    També, tot i que no seria 100% feminista sinó que es pot associar a molts més camps, a detectar actituds i frases tòxiques que ens han educat per creure que són maques i poden acabar convertint-se en armes. Si algú us diu "tu ets especial, ets l'única persona que em comprèn i em dona suport" sembla molt maco però a la llarga pot voler dir "si dius algo en contra meu passaràs a ser del bàndol dels traidors i tu no vols ser d'aquest bàndol" i deixa a l'altre persona sense poder dir el que pensa per por de ser considerada dolenta. Aneu amb compte si algú us diu això. I el típic de "totes les meves ex van acabar sent bojes/putes/falses" en aquest cas la probabilitat d'acabar dins del grup de "males ex" és del 100% així que deixis de donar-li la raó i fereixis el seu orgull...

    Una altra idea que ens passa a moltes noies és repudiar tot el que soni a femení al entrar a l'adolescencia (va ser el meu cas). Odiar el rosa, els vestits, el maquillatge, les revistes de noia, la moda, etc. Això és molt normal, però desacertat. És normal perquè a ningú ens agrada que ens imposin els gustos i generem una reacció contrària, estem formant el caràcter i volem ser persones independents. I lamentablement també és normal perquè es veu tot això com a rídicul, inferior. Una noia que diu "odio els videojocs, prefereixo estar a casa i maquillar-me" generarà rebuig en canvi una que diu "odio maquillar-me, perfereixo estar a casa jugant a videojocs" molta gent dirà "ohhh quins ovaris!" i després la tractarà de poser i puta
    Ambdues activitats tenen el seu què, sé de noies que maquillen molt i molt bé (i per aconseguir-ho han de practicar molt), i altres que fan art directament amb el maquillatge. Què té de dolent, doncs? Doncs que és una cosa femenina i tendim a associar les coses femenines amb negativitat. Hem d'ensenyar a les noies que poden ser científiques encara que els agradi anar de compres, que poden jugar a videojocs i saber-se maquillar a la vegada, que no pensin que és superior fer coses "de noi" i inferior fer coses "de noia" i que si tenen gustos "de noia" mai podran destacar en res "de noi". Jo mateixa he acabat sent un popurrí, igual que m'agrada jugar a videojocs i participar a tornejos m'agrada anar mirar vestits Pin up. En ambdues coses perdo el temps així que no considero que jugar a videojocs sigui millor. Ho consideraria si encara tingués interioritzat que els gustos típicament masculins són millors que els típícament femenins. Tampoc m'agrada maquillar-me i admiro a noies que amb 18 anys maquillen com professionals molt més que nens de 18 anys que no saben ni passar l'escombra perquè estan tot el dia jugant al LoL.

    I el tema més maco, la sororitat, que encara costa moooolt. La tendència a fer cas abans als homes que a les dones està arrelada fins i tot en noies feministes. Ens eduquen en la misòginia des de petites. Poc a poc i amb paciència, fa anys si un noi deia puta a una noia per ser sexualment activa les noies es posaven a favor del tio, ara ja és el tio que ha de callar la boca. 

    Edito: he resumit vàries idees, en un altre moment ja desenvoluparé una a una.
    Edito2: he parlat de coses lights, però el problema principal són els assassinats, violacions i abusos sexuals, encara presents.
    • Magalí72 7.479 1 289 👍 2.520
      Crec doncs que la qüestió més important a eliminar és que existeixen "gustos, activitats, etc femenines " i "masculines ". 

      Això d'emfatitzar que no suportes el color rosa ni la barbie ho fa la meva filla d'11 anys, per exemple. Jo li dic que no s'ha de renegar de cap gust,  que tots els gustos s'han de respectar.

      En el sexe, això de que una dona sexualment promíscua, o molt activa o que demostres que t'agrada molt és una porca i en canvi en un home és un triomfador, o lliberal, o exitós, és un aspecte que comprovo que encara pesa en les generacions joves, llàstima...
      • Sònia91 Usuari sumador 16.775 10 102 👍 2.847
        Les generacions joves són pitjors que la vostra en aquest aspecte. Ara ja sembla que la gent agafi més consciència, però fa dos o tres anys qui es sortia de la norma rebia burla i odi. Potser hem evolucionat més les noies i els nois han tirat enrere. O simplement ara m'adono de les barbaritats que diuen i abans no.
        • AviMarcelinero 11.134 5 184 👍 5.057
          Més aviat és lo segon, tot i que si es detecta regressió en els joves a causa de la relaxació de les noves generacions de dones que creuen que el fet d'estudiar i treballar ja han assolit la igualtat de gènere.

          De fet, moltes dones(d'aquesta generació i de l'anterior) es consideren feministes pel fet d'haver estudiat i treballar i quan rasques una mica són d'allò més regressives en igualtat de gènere i això ho transmeten a fills i companys o parelles provocant la regressió que t'he comentat a l'inici.

        • Magalí72 7.479 1 289 👍 2.520
          Sí que crec que hi ha hagut una quants nois/homes que no s'acaben d'acostumar a la idea d'aquesta evolució... 
      • Patriarca 2.020 2 834 👍 1.623
        No crec que sigui només una construcció social aquest darrer fenomen. Els mascles estan orientats a reproduir-se amb tantes fèmines com puguin i les dones a seleccionar. Potser d'aquí se'n deriva la concepció actual reforçada per construccions socials?
        Tampoc ho justifico al 100%, ja que no som "només" animals, però intento comprendre el fenomen.
    • AviMarcelinero 11.134 5 184 👍 5.057
      És cert, el feminisme té moltes corrents no ja de pensament - el principi i l'objectiu el compartim plenament - sinó d'operativa cultural, social i econòmica. Jo sempre he pensat que el feminisme s'ha d'abstraure de fer política i s'ha de centrar en canviar polítiques discriminatòries, però bé això ja és un altre tema.

      En qualsevol cas, un dels temes que genera molt debat és la prostitució dins del feminisme i aquí al Racó l'hem tractat tot i que no lo suficient entre dones i corrents feministes, ja que quan generes debat sobre això entren en tromba els masclistes a pontificar i de vegades es perd certa perspectiva del debat.
  • Patriarca 2.020 2 834 👍 1.623
    No vull derivar el tema massa cap als homes, però ja que es parla de l'educació i la classe, l'altre dia vaig llegir un article a La Vanguardia que parlava sobre com el fet de que la majoria professors fossin dones podia perjudicar als homes professionalment...
      • Patriarca 2.020 2 834 👍 1.623
        Perquè empatitzaven més amb les nenes per tendència i les afavorien més donant-les-hi un tracte més directe i personalitzat. Perquè orientaven la comprensió de les matèries al punt de vista femení (hi ha matissos que canvien). Ara no trobo el link.
        • AviMarcelinero 11.134 5 184 👍 5.057
          Amb permís, 

          Aquests tipus d'observacions també es fan quan són les dones les que dirigeixen homes.

          Jo tinc dubtes molt raonables al respecte d'aquests tipus d'observacions que, més prompte que tard, l'únic que demostren és rebuig a que les dones tinguin professions i/o exerceixin lideratge i acaben donant com a solució que les dones només ensenyin a dones o que les dones només liderin a dones; tot fomentant la segregació per gènere.

          Igual no és el cas que tu menciones. Si trobes el link, ho podríem debatre.
          • Patriarca 2.020 2 834 👍 1.623
            Malauradament no puc trobar l'article original, però si còpies d'ell a altres webs:
            https://www.pressreader.com/spain/la-vanguardia-català/20171016/282007557621397

            No ho dic en la direcció que tu ho encares, sinó, en un món més masclista, un reducte amb autoritat només femenina pot comportar que per empatitzar i buscar combatre la situació general, es creïn desequilibris en el micromón de l'escola.
            • AviMarcelinero 11.134 5 184 👍 5.057
              M'ho llegeixo, merci!
            • AviMarcelinero 11.134 5 184 👍 5.057
              Podríem arribar a l'estudi complert i la metodologia emprada?

              Així d'entrada, no veig la causa-efecte. Dir com diu que les mestres desmotiven als nois pel fet de ser homes... no ho veig.

              Durant anys i panys, les dones hem estat educades per mestres homes i podríem arribar a la mateixa conclusió a la inversa.

              De fet, hauríem de comparar fracàs escolar en franges d'edat iguals i per sexe en distintes èpoques de predomini de mestres homens i mestres dones. I a partir d'aquí estudiar els diferents models educatius emprats en aquestes èpoques i contextualitzar.

              Però comencem primer per l'estudi concret i la metodologia emprada i el model educatiu actual.

              Jo també el buscaré.
              • Patriarca 2.020 2 834 👍 1.623
                Ni idea de la metodologia que han utilitzat, al cap i a la fi jo només especulo.

                Ja que dius el greuge general de les dones, penso que sí; que no les afavoria a l'hora d'aprendre que tots els professors fossin homes (i més atenent a la societat de l'època).
            • AviMarcelinero 11.134 5 184 👍 5.057
              Al respecte de la teva apreciació, hauríem d'analitzar-ho 'in situ'.

              I en un entorn així, si jo fora docent més que estimular al combat de les noies buscaria eines de suport social i proposar i provocar canvis des de dalt. Posar-les en situació de combat amb infimes possibilitats d'èxit i deixar-les en situació de perill real de violència física o verbal seria una temeritat i una irresponsabilitat.

              No sé. No veig a un/a docent posant en perill i en situació de tensió als/les alumnes.

              No dic jo que, com en totes les professions, hi hagi uns/es pocs/poques frikis perillosos/es.
    • __28550__ 2.026 3 👍 1.209
      El fet que, sobretot a les llars d'infants i les escoles primàries existeixen més professors dones que homes, no és bo, ni per als nois ni per a les noies.
      Ara, el motiu d'això... perquè hi ha menys homes interessats, disposats a fer feines de cura, feines menys valorades i pitjor pagades (injustament per la seva importància i dificultat!!!)? Feines que abans les dones havíem de proporcionar gratuïtament... ja veus.
      Crec que tens raó que als nois els falten models d'home del seu propi sexe, i allà no els troben. Però justament també models d'home que s'encarreguen de feines de cura, que trenquen amb els models generalitzats.
      I com que és un peix que es mossega la cua, és una cosa que costa de revertir, caldrà temps i conscienciació.
  • xicotiu 9.445 2 227 👍 1.998
    Molt interesant. Combregue en moltes coses. Com en que la educació, generació rere generació, ha anant influint en la psicpologia femenina..ja s'ha demostrat que els factor ambientals provocan canvis químics, orgànics, al cervell...es a dir que no tot és genètica -que també ho és- però que els factor ambientals directament influixen al codi genètic. I açó quadra en com les diferències socials , generació rere generació, han influit..en lo que relates. 

    Açó que dic al damunt està canviant de fà ja alguna generació en realitat..encara que els primers canvis socials afectaren "només" a la capacitat de poder treballar sense que s'escandalitzara la societat. 

    També que qualsevol situació d'status quo social, afectarà a tota la societat. Per lo que dius que també afecta a homes.



    No combregue en lo que pensan algunes de les que s'autoanomenen feministes i que dupte que pugen enraonar per elles mateixes més enllà de 4 slogans. Però bé...açó pasa a totes les ideologies. Tampoc combregue en gent d'slogans d'altres ideologies. Curillas que pretenen imposar la seua moralitat. Quan no poden vore la profunditat del assumpte. I es queden en una frase buida i un cpodi de regles morals. he arrivat a sentir barbaritats simplistes com "totes les dones són millor que els homens" ...li preguntí..i tatcher o Merkel? ( estava molt polititzada ella) ...i em responc..es comporten com homens, no són dones. Masa simplista, i tan de Walt Disney, tant de bons bons i de roïns roíns, que dona riure de lo infantil que és. Però bé, acçó pasa en totes les dieologies i pensaments ( que hi ha gent aixina ). 


    Interesant açó de la teua experiència de menuda, i el com la interpretes ara, que t'ha influenciat.

Publicitat

Fòrums

  • 9.158.067 missatges
  • 216.211 temes
Fixa la barra dreta
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums

Fils
més votats

Accedeix als fils més votats
Publicitat