Fòrum

Mirades feministes

entreribes1.536 2 971👍 817
Obro aquest fil per a anar compartint periòdicament reflexions, articles, idees i guspires sobre el feminisme.
Tot allò que ens desperti auto(re)coneixement, ens emocioni, ens hi faci reflexionar.

Penso ignorar olímpicament trolls, idiotes, usuaris de la paraula "feminazi" i altres perles avorrides i poc constructives  


SaveSave

Respostes

Configuració
  • Aquest missatge ha estat esborrat
  • AviMarcelinero9.785 4 210👍 4.348

    MAL FOLLATS


    En un scroll habitual pels cercles d'internet vaig topar amb el mot "mal follades" per referir-se a les dones que aquestes setmanes estan denunciant en allau els casos d'assetjament i abús als quals les van sotmetre prestigiosos senyors de la indústria del cinema. Estava clar que no tardaria a arribar la desconfiança habitual cap a les dones que s'atreveixen a desafiar les poderoses estructures del sistema patriarcal que dominen cada espai de l'aire que respirem. Se'ls pregunta a elles: per què ara? en lloc de preguntar-los a ells: per què ho vau fer?Quan vivim en una cultura d'absoluta tolerància cap a l'assetjament sexual que ha perpetuat la seva normalització a uns nivells tals que moltes dones no s'atreveixen a denunciar per les represàlies o els judicis socials i moltes es culpen per això. Pocs entenen que per assumir una violació es necessiten moltes vegades anys i distància, comprensió i un entorn social favorable.Reconèixer-se víctima és tan dur que moltes mai no ho fan. L'assetjament sexual es va convertir en el peatge a pagar per aconseguir papers a Hollywood i, l'extorsió, el càstig habitual cap a les dones que gosaven desafiar-lo. I els diuen mal follades. A Angelina Jolie, a Rosanna Arquette, a Gwyneth Paltrow, a Lena Headey. A dones que poden cardar amb un suau aleteig de pestanyes. Permetin-me que m'escandalitzi.

    Sabedors de les violacions i forçaments de Harvey Weinstein a més de seixanta dones, de la pederàstia reconeguda de Kevin Spacey i de les masturbacions al sol de Louis C.K., es plora Miramax, es plora House of cards i es plora Louie com a insubstituïbles pèrdues de genialitat. Cada dia plouen els articles de cinèfils defensant l'obra dels abusadors, com si la violència exercida fos un mal menor per gaudir d'unes meravelles audiovisuals com aquestes. Convé apuntar que són precisament aquestes pràctiques sobre les quals s'ha fonamentat la "genialitat" de molts. Les pràctiques que permetien violar, forçar i abusar quan fos necessari. Les pràctiques que engreixaven l'ego a base de treure's la cigala davant de la teva companya d'habitació, les pràctiques que definien el perfecte límit entre qui era a sobre i qui sota. Qui la treia i qui la mamava. Traslladin l'empatia d'alguns cinèfils al comportament indecent i violent dels seus actors, directors o productors preferits, a aquests companys de feina que callen quan un altre, sobretot si és un superior, assetja la seva companya. L'èxit s'ha alimentat tradicionalment sobre l'abús de poder.

    Tots els talents que l'art ha perdut per culpa dels mal follats, els senyors que aprofitant la seva posició de privilegi han violat, forçat i abusat durant dècades de les seves companyes

    Ningú no sembla adonar-se del talent perdut de totes les dones que van haver de deixar les seves carreres destrossades físicament i emocionalment, les que es van veure obligades a viure amb la fustigació i les vexacions constants, les que van caure malaltes, o víctimes d'addiccions per suportar els abusos, les que van conviure dècades amb la vergonya i la culpa. Tots els talents que l'art ha perdut per culpa dels mal follats. Els senyors que aprofitant la seva posició de privilegi han violat, forçat i abusat durant dècades de les seves companyes. Els senyors que les han ridiculitzat, els han robat idees i les han amenaçat, mentre defensaven nobles causes en pantalla gegant.

    Fins fa tres dies Louis C.K. era el meu còmic preferit. M'agradava la seva irreverència, la seva falta de límits en l'humor, el seu to depriment i la imatge d'etern perdedor, les seves penoses històries de pare separat. M'agradaven els seus monòlegs, les seves sèries i els seus textos, i l'he vist i recomanat fins a la sacietat. Tant, que em sé molts dels seus gags de memòria. Però Louis C.K., igual que molts d'altres, s'ha convertit en una farsa. L'encantador veí que ajuda les ancianes amb la compra i quan arriba a casa, pega la seva dona. Un mal follat que no va perdre l'oportunitat de fer gala del seu poder a l'habitació de l'hotel, mentre rebia ovacions als teatres. Em conec la història.

    Sàpiguen que són moltes més les dones que han callat els abusos masclistes que les que els han denunciat. Acostumats a la docilitat femenina, és hora que alguns vagin posant les barbes a remullar. Encara ens sobren mal follats.

    http://www.elnacional.cat/ca/opinio/diana-lopez-mal-follats_212211_102.html

    De res, mal follats i degenerats! I bon vent!

  • AviMarcelinero9.785 4 210👍 4.348


    A l'enllaç que deixo al final del text de la notícia, està l'audio de la víctima;

    Una víctima de violació múltiple als Sanfermins compartix la seua traumàtica experiència

    El testimoni de Carlota Álvarez ha sigut especialment aborronador
     
     
     
    per Redacció 07/11/2017

     

     

     

      Hi ha experiències que marquen un abans i un després: algunes són bones, unes altres simplement són, i unes terceres es poden convertir en un vertader malson. Totes aquelles persones que hagen sobreviscut o passat per algun succés traumàtic com un accident, un atemptat o, com en aquest cas, una violació, veuen com les seues vides canvien de forma dràstica, i el succés es converteix en tot un abans i un després.

     

    Com informa ‘Trendencias’, en un acte organitzat pel Tribunal de Dones contra les violències masclistes, que va ser convocat el passat divendres 3 de novembre per la Plataforma 7N, es van arreplegar els testimonis de diferents víctimes de violació. Un d'estos, el pertanyent a Carlota Álvarez, que va ser víctima d'una violació múltiple durant els Sanfermins.

     

     
     

    En el seu relat, Carlota explica al detall com va ser la seua experiència i aconsegueix que tot el món puga entendre-la i posar-se en el seu lloc, sentir la seua por, el seu rebuig i la seua terrible tragèdia. És difícil afegir alguna cosa més a les seues paraules, ja que parlen per elles mateixa i transmeten una desgràcia per la qual no hauria de passar ningú mai. A continuació, adjuntem la transcripció del seu relat:

     

    «Vaig camí a casa, estic cansada i decidisc anar-me'm. Camine pel carrer sense por, però amb por. Decidisc seure en un banc on hi ha un conegut. Estic cansada. Parle amb ell i vénen tres més. Estic incòmoda i decidisc anar-me. Els ho dic i insisteixen a acompanyar-me. No vull. Però sembla que la meua opinió no importa i estic cansada. Cansada de viure sempre amb por», comença Carlota.

     

    «Sense saber-ho, ells planejaven violar-me. Em besa, però no vull fer-ho. De sobte m'agafen pels braços i em fiquen en un carreró. Se'm gela el cos. El cor em palpita fort. Vull cridar, vull córrer, vull no estar ací. Està fosc i tinc por. Realment tinc por. Per favor, que em deixen ací, per favor. M'envolten, em lleven la roba, es lleven la roba i em posen a 4 potes», explica, mentre la seua angoixa es contagia.

     

    «Vull anar-me'n, tinc por. Que passe ja. Que passe ja. Em posen els seus penis en la boca. No vull fer-ho. Em penetren. Que passe ja. Que passe ja. Ejaculen dins de mi sense preservatiu. Que passe ja. Que passe ja. El temps no passa. Em segueixen penetrant. Per davant, per darrere, per tots costats. Riuen. Em fan fotos, em graven. El seu poder és la meua condemna. No puc suportar-ho. Que passe ja. Que passe ja. Se'n van. No sé quant temps ha passat. Em lleven el mòbil, com si açò fóra rellevant per a mi ara», relata.

     

    «Em pose la roba. No sé com ho faig. El meu cap dóna voltes. O no. Camine. Però no tinc forces. Ni ganes. Les llàgrimes brollen per les meues galtes sense poder controlar-les. Tinc fred, calor, temps, no em controle. Em tombe en un banc, m'arrupisc, tanque els ulls. Que no haja passat. Que no haja passat. Resulta que la teua puta nit de bojeria ha sigut la meua destrucció; el teu ‘follant-nos a una entre quatre’, és destrossant a una entre quatre», sentenciava contundentment per a estupefacció de tots.



    https://www.valenciadiari.com/successos/victima-violacio-multiple-sanfermines-compartix-seua-traumatica-experiencia
  • entreribes1.536 2 971👍 817
    Avui us volia parlar de la lliberat de moviment...

    Sovint com a dones ens la trobem limitada, moltes vegades un cúmul de males experiències pròpies, advertències fetes i les imatges i narracions del món en qual vivim ja ni tan sols ens ho fa qüestionar. Simplement ho assumim.
    Assumim que anar soles a unes platjes solitàries, portarà si més no a mirades poc respectuoses, apropaments i acosaments verbals i de l'espai personal importants. L'amenaça de la cosa vagi més enllà sempre sura a l'aire.
    Jo sóc una persona a la qual li agrada fer coses sola de vegades... anar a caminar, anar a la platja, anar a un concert, anar a còrrer... etc. I com a tal he pogut fer experiències d'aquest acosament més o menys subtil sovint.
    Anant a la platja, hi trobava els típics homes solitaris (que per més que siguin excepcions, te'ls trobes a gairebé totes les platjes...) que et van ganivetant amb la mirada gens dissimulada, que venen i et parlen i quan educadament però decidida els fas entendre, que estàs sola perquè vols, i en tot cas NO gaudeixes de la seva companyia, tornen a insistir i a voltar-te com mosques colloneres. Apropant-se massa a tu mentre parlen, arribant de vegades a fregar parts del teu cos (com sense voler), no parant de fer preguntes del pal "Com et dius?", "què fas tan sola", o fent un comentari d'ascenscor rera l'altra. "Quin bon temps, eh?" "Gaudeixes eh?", "Estàs feliç, eh?".... etc etc etc.
    Quan goses aixecar la veu per dir, que estaves ben a gust sola, i que t'agradaria tornar-ho a estar, se'ls veu l'enuig, la ràbia a la carra. Marxen a una certa distància, però se't queden repassant...
    I les vegades quan la cosa comença sent mig simpàtica, i els respons alguna cosa, sembla que els hagis promès alguna cosa més enllà... mai no poden veure la comunicació entre home i dona com una comunicació entre humans, persones, sense segones.

    Fora d'aquest espai d'acosament solitari com poden esdevenir les platges, els parcs, etc. les experiències amb homes que no entenen que pots estar contenta de xerrar una estona amb un home, fer-hi una copa, anar-lo coneixent, gaudint del moment i esbrinant si et fa gràcia per una amistat o fins i tot per una cosa més enllà, que reaccionen agressius, rabiosos (i no només una mica) quan arribes a un punt que veus, que aquella persona no t'interessa, o al menys no t'interessa per a tenir-hi relacions sexuals. Si més no encara, i no on i quan ho plantegen.
    Es pensen que a cada quedada que hi tens, van guanyant "drets" sobre tu. I que tu ets una fresca, una escalfabraguetes si després no "compleixes". No gaudeixen del moment com tu - només interactuen amb tu per obtenir aquella "recompensa" que segons ells els pertoca per haver aguantat cafès, concerts, sopars (i més si t'hi han convidat... cadascu és lliure de convidar a qui vol, però mai no suposa un pagament avançat de res, tòtils!!!)

    Tornant al primer paràgraf: quantes vegades hem deixat de fer una cosa que voliem fer soles: viatjar a tal país, anar a còrrer pel bosc, passejar de nit pel parc, anar soles a una platja solitària, (....) perquè conscient o insconsientment patiem per ser violades, violentades, acosades... amb aquest sentiment d'amença, de por sempre traspuant la situació.

    La meva primera experiència més grossa la vaig tenir als quinze anys voltant sola per Montjuïc amb un llibre, arribat a un mur que m'agradava hi vaig seure i vaig llegir... aixecant el cap amunt per assaborir el que acabava de llegir de cop la mirada es desvia cap a baix: a sota meu hi havia un home mirant-me fixament i fent-se una palla, a dos metres de mi.
    Em vaig aixecar amb el cor bategant i vaig tornar cap a casa girant-me a cada passa... de cop tot aquest aire de llibertat, de fruïment del sol i el meu entorn s'havia esvaït i em sentia... sí, violada. Bruta, violentada... amb aquella necessitat de tancar la porta de casa meva darrere meu amb clau i fer una dutxa ben llarga.


    Aquests dos articles de la Marta Rojals i la Jenn Díaz il·lustren molt bé el que vull dir:

    Marta Rojals:
    https://www.vilaweb.cat/noticies/on-vas-tan-sola/


    Jenn Díaz:
    http://www.elperiodico.cat/ca/opinio/20171114/si-jo-tambe-article-jenn-diaz-assetjament-sexual-6423624
  • AviMarcelinero9.785 4 210👍 4.348
    Vida normal, què t'has cregut!

    La violació en grup a la dona de 18 anys(als San Fermins), ha fet sortir lo pitjor i més abjecte de la cosmovisió social masclista.

    La manca de respecte étic i professional en què s'ha tractat el delicte: en format de tertúlies matinals amb defensors i detractors dels violadors i ergo defensors i detractors de la dona violada. La base de culpabilitzacio i estigmatització vers la víctima de la brutalitat i bogeria ha quedat palesa en aquestes basures televisades. Adoptant els defensors/es el to paternalista i repetint de forma espasmòdica 'pobra noia', 'les dones han de vigilar de no beure i anar soles' i així fins insultar la intel•ligència, sense entrar en el fons del problema.... no entro ni a valorar als defensors dels violadors, cosa la qual hauria d'estar penada de fer-ho en tv.

    Són programes d'una enorme perversitat, pocavergonya i sadisme social.

    Algunes periodistes han demostrat dignitat i han advertit públicament d'aquests tipus d'espectacles vergonyosos i vergonyants.

    El deliri masclista no s'ha aturat aquí. Els advocats defensors la van seguir per saber si tenia una vida normal i això ha estat admès com a prova. És també d'una enorme pocavergonya, perversitat i sadisme social per part dels advocats haver fabricat aquest tipus de prova 'pretenent' demostrar EXACTAMENT QUÈ I EN BASE A QUÈ? Em pregunto també EN BASE A QUÈ el jutge ho ha admès a prova.

    En canvi, cal preservar el dret a la intimitat dels violadors prohibint la publicació de les seves fotos. Sobretot que no els conegui ningú i aixi quan surtin que puguin continuar violant amb total impunitat. Faltaria més!

    I tot perquè es continua sense abordar el problema de fons i perquè no hi ha el més mínim interès en saber que el primer i principal objectiu vers una dona violada és que normalitzi la seva vida sempre i després d'haver donat un primer pas ferm i valent: denunciar, explicar i socialitzar el dolor i sofriment... un primer pas imprescindible i importantíssim fer-ho en entorns familiars i socials propers amb zero dubtes sobre que comporta una violació i de qui és sempre i exclussivament la culpa... és a dir, del/ls violador/s. Com menys favorable sigui l'entorn més costa fer el pas.

    Una dona de 18 anys violada massivament que va fer el pas ferm i valent i té el dret a tenir una vida lo més normal possible. I té la necessitat terapeútica de donar la cara socialitzant l'experiència i, a més, es sent concernida a fer-ho perquè sap que així pot ajudar a altres dones ja que fa un exercici públic de conscienciació social del greu delicte de la violació.



    Jo.
    20.11.2017


    • AviMarcelinero9.785 4 210👍 4.348

      Com s'ha de comportar una dona després d'una violació?

      Es recomana a les víctimes que intentin recuperar la normalitat en la seva vida i precisament aquest fet s'ha acceptat com a prova en el judici per violació dels Sanfermins del 2016
      17 Nov 2017 - 18.33
      6
       
      Palau de Justícia de Pamplona, ><p class=Palau de Justícia de Pamplona, on es fa el judici pel cas de violació múltiple durant dels Sanfermines del 2016

      Que el jutge del cas de violació múltiple en els Sanfermines del 2016 acceptés incorporar a la causa un informe de detectius privats sobre la vida de la víctima després del succés ha aixecat molta polèmica.

      Una investigació sobre el que compartia a les xarxes socials encarregada per les defenses vol demostrar que la víctima va seguir fent "vida normal" i que no va quedar traumatitzada.

      Alba Alfageme, psicòloga especialista en violència masclista de l'Institut Català de la Dona, explica que és precisament, intentar tornar a la normalitat, el que es recomana a les víctimes d'una violació per recuperar-se del trauma que suposa.


      "La normalitat té una capacitat extremadament recuperadora i el que és important és que les dones després d'haver patit una agressió sexual i sempre se'ls recomana és que intentin normalitzar el seu dia a dia. Per tant, és aberrant que això serveixi com un argument o una motivació per treure la culpa, la responsabilitat i assenyalar altre cop a la supervivent d'una agressió sexual com si tingués algun tipus de responsabilitat."

       

      Aquest fet ha posat sobre la taula la indefensió de la víctima i ha generat una campanya com la d'aquest vídeo, on una organització feminista qüestiona com se suposa que s'ha de comportar una víctima després d'una violació.


       

      Una campanya que s'ha sumat a la indignació de moltes persones a través de les xarxes socials.


       



      Mercedes García Aran, catedràtica de Dret Penal UAB, considera que el jutge pot haver acceptat la prova per evitar que es posi en dubte el dret de defensa.


      "S'accepta segurament perquè no es vol posar en dubte el dret de defensa. Que ningú pugui dir que no s'han acceptat totes les proves al·legades per la defensa. Després, el tribunal ho valorarà o no i el tribunal sap perfectament el que pot valorar o no, però, per evitar qualsevol crítica o recurs posterior sobre si s'ha respectat el dret de defensa, s'ha estimat més acceptar-ho."

       

       

      El jutge, en canvi, no ha admès com a prova en el judici els missatges de whatsapp compartits, abans dels fets, pels 5 acusats i els seus amics, on parlaven de portar fàrmacs amb efectes sedants per a les violacions.

  • Sònia91Usuari sumador16.682 9 101👍 2.703
    Es diu molt lo de les denuncies falses, però estic segura que si es denunciés tot el que no s'ha denunciat per por, es doblaria o triplicarien els casos. Si les denuncies falses són un 0.1% els casos que han passat i s'han callat són la meitat. 

    No dic això per dir. Fa poc es va saber que un examic havia assatjat a una amiga. Aquesta ho va fer públic i va rebre de tot, gent que li donava suport i gent que dubtava. Per privat, sé que aquest individu va assatjar més noies, però les noies encara tenen recel d'explicar-ho. Per una que ha explicat han callat, mínim dues. Dic mínim perquè si ho ha fet amb elles ho pot haver fet amb més.

    Arran d'això i per privat, he sabut de més casos, molts dels quals serien delicte però "han passat fa molt de temps", "només tinc la meva paraula" o bé "no tinc força per suportar tot el que em dirien". Casos que no han sortit de grupets petits, només formats per noies. Perquè els nois, quan els expliques alguna cosa així, es tornen igual de botxins, conscientment o no. Després, fora d'això, les noies fingeixen que no passa res, que està tot bé i llavors és quan els seus amics twittegen que les feministes som unes exagerades, que no passa res mai i ens inventem la meitat de coses, i als seus grups de whatsapp passen fotos de pits i acudits masclistes, perquè no tenen res cru a explicar-se. I elles, callades i potser mai ho parlaran. Només cal veure el cas de la manada, que amb un vídeo on es veu la violació, amb missatges seus dient que van a violar, hi ha un nombre important de gent que no creu que hagi estat una violació. En la majoria de casos no hi ha vídeo, els violadors no van gravant-se. I les noies callen per por.

    A més, com dada curiosa, va apareixer un senyor "sóc una víctima de denúncia falsa", que defensava amb firmesa al noi, amic seu. Segons ell, la seva ex l'havia denunciat per venjança i al final havia retirat la denuncia perque "ell tenia raó" i estava convençut que el cas del seu amic era igual. Què va passar? Doncs que al veure el panorama, es va posar en contacte un amic de la ex dient que aquest tio era perillós, que la seva ex era en realitat una menor a qui ell havia fet de tot i quan s'havia atrevit a denunciar havia hagut de retirar la denuncia per por. Hi poden haver denuncies falses? Sí. Però quan veus a un noi que defenesa amb fermesa a masclistes, que insulta a les dones i que es fa la víctima en excés... potser no és el cas.

    Mireu al vostre voltant i si coneixeu cinc noies al menys (segur que sí), hi ha moltes possibilitats que al menys alguna hagi patit un cas d'aquest tipus, d'abús, violació o maltractament (ja sigui de la parella, familiars, amics...). Passa, passa molt i també es calla molt. Segurament més de la meitat dels casos que he sabut jo mai sortiran del petit cercle on han estat explicats per por, i això és el que em fa més ràbia de tot.


Publicitat

Novetats

Fòrums

  • 8.968.452 missatges
  • 210.231 temes
Fixa la barra dreta
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums

Fils
més votats

Accedeix als fils més votats
Publicitat