Fòrum

[Vicent Partal] El bot del vot: la desbocada força dels cavalls

Rigel52.544 9 9👍 19.564

El bot del vot: la desbocada força dels cavalls

«Diumenge, tots plegats, des dels carrers i les places de tot el Principat, serem el bot ferotge que ferirà per sempre més el règim putrefacte del 78»


Em sembla que va passar la primera vegada que vaig anar a Arenys de Mar. Encara tenien la riera i quan plovia baixaven els ‘bots’. Al Maresme, un bot és un cop d’aigua que crea una mena de paret vertical, que arriba de sobte i que és capaç d’arrossegar qualsevol cosa que trobe. Espriu explica el fenomen en un dels seu poemes més coneguts (‘quan la desbocada força dels cavalls / de l’aiguat de sobte baixa pels rials’), però jo no n’havia vist mai cap. I em va impressionar. Va baixar un bot i es va endur, efectivament, tot el que tenia al davant.


Aquest cap de setmana he recordat aquella imatge, veient els estudiants eixir de la vella facultat central de la Universitat de Barcelona amb les mans plenes de butlletes, escoltant els crits de la plaça de Sant Jaume quan han començat a ploure butlletes del cel, sentint els espectadors de Montilivi junts, fossen de l’equip que fossen, brandant butlletes a les mans i afirmant que votaríem, escoltant els aplaudiments serrats en una homilia a Montserrat que demanava que parlassen les butlletes, mirant la Paeria de Lleida empaperada d’humils cartells ciclostilats i butlletes, i els crits davant l’Ajuntament de Mataró reclamant les butlletes i el repic de claus enmig del concert dels Manel, mirant com la Ràpita aplaudia Lluís Salvadó i els altres detinguts, mentre circulaven les butlletes de mà en mà.


Si cada dia és una batalla, ahir en vam guanyar una de molt important. Han passat vint-i-quatre hores. Només manquen sis dies. I la ‘brigada del Piolín’ s’ha dedicat a mirar de tapar amb lones el seu ridícul vaixell, demostrant-nos que fins i tot ells es moren de vergonya. Han continuat, això sí, acusant gent, ara Botran i els dos Jordis, i han continuat intentant negar les evidències. Tornen a dir que no votarem, com si les paraules poguessen ser un sortilegi per a evitar la realitat.


Però hi ha el bot. Aquest bot imparable que he vist al carrer en les cares de la gent. Un bot que s’expressa en els somriures del país, que se sent fort, preparat i decidit, profundament alliberat. Perquè els hem perdut el respecte. Perquè ens passem les butlletes rient, davant la seua cara, com si fossen aquella rosa de paper que cantava l’Estellés. I perquè, fent-ho, avancem sense aturador, pas a pas, un dia més, un tram de camí més.


Per això supose que molts, aquest cap de setmana, heu sentit això que he sentit jo: aquesta remor que creix des de dins i ens diu que no únicament guanyarem sinó que diumenge, tots plegats, des dels carrers i les places de tot el Principat, serem el bot ferotge que ferirà per sempre més el règim putrefacte del 78. I que ho farem amb la desbocada força dels cavalls…



https://www.vilaweb.cat/noticies/el-bot-del-vot-la-desbocada-forca-dels-cavalls/

Respostes

Configuració
  • ziol6.645 14 321👍 1.966
    A Canet de Mar, el poble del costat d’Arenys, en lloc de bot dèiem maró.
    • Rigel52.544 9 9👍 19.564
      Deu fer por de veure...
      • ziol6.645 14 321👍 1.966

        Jo vivia just a la casa que hi ha a la confluència de les dues rieres més grans de canet. Una d’elles, la més petita, seguia gairebé recta desprès de la confluència, en direcció al mar, però l’altra, apuntava havia de girar a la confluència.

        Quan baixava un maró gran, en lloc de girar continuava en direcció al carrer de l’ajuntament que li quedava a continuació, només separat per un mut gruixut de maons de com un metre i mig d’alçada coronat per un fanal, que era totalment superat per l’embat de les aigües que seguien al ments 50 metres més. Ara, allà, hi ha un mur molt més baix i petit i un fanal normal dels que surten de terra.

        casa canet 

        Des del primer pis, que era alt, no feia por, era més aviat un espectacle de la natura.

        Afortunadament no hi recordo desgràcies humanes, perquè tothom coneixia e perill, ningú no gosava anar cap a l’ajuntament malgrat semblar un carrer normal, perquè sabia que en qualsevol moment un maró el podia inundar molt ràpidament.

        Com a mínim recordo una vegada que les dues rieres van deixar gairebé dos metres de sorra als voltants de casa, la porta va quedar totalment bloquejada tot i que estava un metre per damunt del nivell de la riera —que passava molt més baixa que l’asfaltat actual—, sort que teníem una petita sortida cap un carreró posterior.

        Des que es van asfaltar les rieres, l’aigua baixa molt més ràpidament i ja no hi ha marons, tot i que el corrent pot ser fins i tot més perillós; i des que es van fer conductes subterranis, la que passa pel carrer és molta menys i només en cassos de molta pluja.


Publicitat

Fòrums

  • 8.935.873 missatges
  • 209.112 temes
Fixa la barra dreta
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums

Fils
més votats

Accedeix als fils més votats
Publicitat