Fòrum

Eulàlia Reguant: ‘Amb el govern, hem fet els ulls grossos amb moltes coses i moltes polítiques’...

EstatpropiUsuari sumador139.787 9 1👍 16.681

Eulàlia Reguant: ‘Amb el govern, hem fet els ulls grossos amb moltes coses i moltes polítiques’

Entrevistem la diputada de la CUP per parlar dels preparatius del referèndum i el seguiment que fan del govern

El camí que falta fins al referèndum que ha convocat el govern per a l’1 d’octubre –altrament dit el procés– viu uns dies de calma tensa. Les vacances han donat uns dies de treva a la política. I també als òrgans judicials espanyols. L’activitat tornarà d’aquí a dues setmanes i a la vista hi haurà la campanya i el referèndum de l’1-O. Per parlar amb calma d’uns dies que es preveuen convulsos, entrevistem la diputada de la CUP Eulàlia Reguant. Li demanem pels preparatius del referèndum, la llei de transitorietat jurídica –on, de moment, xoquen amb Junts pel Sí–, els comuns i la seva relació amb el govern.

—Per què sou partidaris d’aprovar la llei de transitorietat jurídica abans de l’1-O?
—Pensem que és important tant entrar-la a tràmit com aprovar-la, en la lògica que és la llei que marca el terreny de joc o les normes postreferèndum, si guanya el sí. Per tant, és important que prèviament a l’1 d’octubre, a l’hora de votar sí o no, tinguem clar què passarà l’endemà. S’ha d’explicar quin és el recorregut posterior un cop guanyi el sí. Saber d’acord amb quines normes ens regirem, com es farà el procés constituent… I amb una disposició que digui que aquesta llei entrarà en vigor l’endemà d’haver guanyat el sí al referèndum. Si surt que no, doncs no entrarà en vigor.

—Heu dit que l’entrareu a tràmit encara que Junts pel Sí no es posi d’acord. És una amenaça?
—No és cap amenaça. És una llei que s’ha discutit i elaborat conjuntament, i fins ara no hem arribat a un consens de com procedir. Nosaltres diem que és important que es conegui, que entri a tràmit i que la puguem votar. I si Junts pel Sí no hi està d’acord, la presentarem.

—Heu acostat les posicions, o la carta de registrar la llei continua sobre la taula?
—La carta continua sobre la taula i no la retirem. Entenem que és una manera de dir que volem que això sigui públic, volem que s’aprovi abans i estem disposats a fer-ho de manera directa nosaltres. Ara, l’objectiu és fer-ho conjuntament i crec que en els pròxims dies s’anirà solucionant.

—Benet Salellas deia, recentment, que s’ha de poder explicar la llei per demostrar als catalans que el referèndum no serà un altre 9-N. Què ens en podeu dir?
—Bé, el primer article ja es va fer públic i Catalunya es declararà una república independent si guanya el sí. Per tant, aquesta és la principal diferència amb el 9-N.

—I no n’hi ha cap més?
—N’hi ha més, en el sentit que defineix les normes i diu a quines altres del dret espanyol ens subroguem mentre no tinguem una constitució pròpia. En els casos que ja hi ha una legislació catalana, és evident que la legislació serà la catalana, i en molts dels casos que no, ens subrogarem a la legislació espanyola mentre no n’hi hagi una de pròpia. És la cosa més normal del món i la més senzilla. Entenem que, després de l’1 d’octubre, s’obrirà una certa transició, malgrat que la paraula està una mica viciada pel mal ús que se n’ha fet, en la qual passarem de l’autonomia a la república.

—Hi ha un gran secretisme al voltant d’aquesta llei. Per exemple, ara no me’n voleu dir res.
—No és que hi hagi secretisme, sinó que jo no em sé al detall tots els articles d’aquesta llei. Però regula, per exemple, el dret a la ciutadania, en què certes coses queden modificades respecte de la manera com s’accedeix a la ciutadania espanyola. Ara hi ha un temps d’espera que nosaltres entenem que es pot escurçar. No cal esperar deu anys a tenir la ciutadania. Podem reduir-ho.

—A quan es retallaria?
—A la meitat. No ho sé, exactament. Però també és evident que aquesta llei, a banda de declarar-nos com a república, defineix qui és ciutadà. Això també ho farà la llei. S’ha volgut fomentar la idea que ha tot d’elements secrets, en aquesta llei, i no és real. No hi ha un secretisme amb una mala intenció, sinó que hi ha hagut tot un procés de feina i de debat, i no calia explicar als quatre vents què discutíem. Però aquesta llei serà pública, evidentment, i tothom la coneixerà abans no sigui aprovada.

—I la llei del referèndum? Com es tramitarà, ara que el Tribunal Constitucional ha acceptat el recurs de suspensió de la reforma del reglament?
—Es tramitarà mitjançant mecanismes que són a la reforma del reglament. Cal tenir clar que el Tribunal Constitucional ha suspès un article de la reforma, que és el que fa referència a la lectura única. La resta, no. Per tant, el reglament té diversos mecanismes, que ja existien abans, per a impulsar la llei. Per exemple: que dos grups parlamentaris demanin d’entrar un punt a l’ordre del dia, com ja hem fet en ocasions anteriors. Aquesta pot ser una via. Veurem conjuntament quina és la millor. És previst que s’aprovi a principi de setembre. Però és possible que abans que acabi l’agost entri definitivament a tràmit.

—Teniu el compromís del govern que es desobeirà si algun moment ho requereix?
—Diversos membres del govern ho han anat dient, aquests últims dies. No es tracta que tinguin un compromís amb nosaltres, sinó amb la ciutadania. A qui s’ha de dir que el referèndum anirà endavant tant sí com no és la gent.

—La CUP té constància que s’hagin comprat les urnes?
—El govern ha dit que té les urnes, aquesta és la constància que tenim. Si algú ens pregunta si les hem vistes, doncs no, no les hem vistes.

—Us n’han donat alguna garantia?
—Han dit que les tenien. Molt probablement, perquè tothom n’estigui convençut, estaria bé veure-les, però el govern ha dit que les tenien, i de moment és el que hi ha. Hi ha informació que sempre és benvinguda, però si de moment no hi és, tampoc no s’acaba el món.

—Benet Salellas també va dir que hi havia un cens. Us han dit com s’ha obtingut?
—A mi, no. Per tant, jo no ho sé. Però han dit que hi havia cens. Fa temps, deien que no el tenien, i ara diuen que el tenen. Aquí, probablement, hi ha un debat molt més profund. Si, davant l’envit de l’estat, hem de ser cautelosos o bé es poden explicar les coses tal com són. És un debat existent des dels inicis dels inicis d’aquesta legislatura. I aquí és on som. Qui prepara i ha d’organitzar el referèndum és el govern. I és el govern qui ha de posar els elements sobre la taula. Nosaltres continuarem no solament fiscalitzant el govern sinó treballant perquè el dia 1 la gent vagi a votar i hi hagi una participació com més alta millor.

—En aquest paper fiscalitzador que assumiu, hi ha algun aspecte dels preparatius del referèndum que penseu que no està lligat?
—Sobretot, la campanya i la mobilització de la gent.

—Però això no depèn del govern.
—Depèn de tots els actors que hi estem implicats. Durant massa temps, ho hem delegat tot al govern. Durant massa temps, les entitats i la mobilització ciutadana s’han esperat que el govern preparés el referèndum. És evident que ho ha de fer el govern, però no és un referèndum segons l’ús. És un referèndum davant un estat que prova de confrontar permanentment, que prova d’impedir permanentment. Per tant, l’element determinant d’aquest referèndum ja no és si hi haurà urnes o no, que sí que n’hi haurà, sinó com la gent es mobilitzarà i defensarà prèviament el referèndum davant l’estat i, sobretot, com es defensarà el resultat. És un element que cal que comencem a discutir.

—No veieu la gent mobilitzada?
—A partir del moment que naturalitzem que la Guàrdia Civil cridi gent a declarar i no reaccionem, pensem que hem de reactivar-nos. Com havíem fet temps enrere. És molt greu que la Guàrdia Civil cridés la gent a declarar sense saber exactament per què i ho naturalitzéssim. Ho vam naturalitzar i no vam fer res, més enllà que el govern posés una denúncia. I aquest procés, en un determinat moment, arriba on arriba gràcies a la mobilització de la gent.

—La CUP va preparar una protesta davant la caserna de la Guàrdia Civil a Travessera de Gràcia.
—Sí, nosaltres ens vam mobilitzar.

—Us vau sentir sols?
—A nosaltres ens hauria agradat no estar sols i no haver de fer nosaltres la convocatòria. Un cop allà, va venir gent de l’ANC, ‘iaioflautes’ i altres organitzacions. No volíem una convocatòria massiva, però no ens podíem quedar quiets.

—El debat sobre si cal fixar un mínim de participació és un recurrent i apareix contínuament. El govern ja ha dit que no. La CUP pensa que s’ha d’establir un topall?
—Pensem que és un debat perillós. Ara, pensem que tampoc no podem menystenir la participació. Farem un referèndum que el podem comparar amb molts d’altres. Cert. Però també és evident que cap dels altres es confrontaven directament amb un estat que negava el dret de decidir. Per tant, és molt important, per nosaltres, que hi hagi una participació com més alta millor, que fomentem al màxim la participació i que aconseguim que el sí i el no, sobretot el no, vagin a votar. Per tant, és un debat que encara cal acabar de tancar, però no ens fa cap favor, a vegades, dir que no cal tenir en compte la participació.

No ens fa cap favor, a vegades, dir que no cal tenir en compte la participació

—Si el moment ho requereix, acceptaríeu d’entrar al govern?
—Aquest és un tema que no està sobre la taula. En el seu moment, al començament de la legislatura, la CUP ja va decidir que no entraria al govern perquè hi havia una sèrie de condicions que no es complien. I, de moment, és tot el que hi ha. Cadascú ha de tenir el seu rol i el paper de la CUP és treballar per accelerar i pressionar. Per fer això, no cal Ser al govern, necessàriament. Ara per ara, no ho considerem, i tampoc no ens ho ha proposat ningú.

—I si us ho demanessin?
—Arribat el moment, la CUP valorarà allò que tingui sobre la taula.

—La confiança amb el govern és màxima?
—La confiança hi és, igual com hi va ser quan vam votar la qüestió de confiança. Entenent que cal que continuem fiscalitzant, pressionant i proposant. Perquè, més enllà de fiscalitzar al llarg de la legislatura, hem fet moltes propostes. Algunes s’han incorporat i d’altres no. Confiem en les reunions que fem i en els intercanvis que tenim, i així anem treballant. Però, sobretot, ens preocupen les mobilitzacions, i per això és la qüestió en la qual volem pressionar més ara: preparar les mobilitzacions d’abans i després de l’1 d’octubre. Cal que ens posem d’acord i ho comencem a fer visible. També és evident que es fa complicat de treballar amb un govern que presenta querelles per certes coses i per unes altres no.

'Cal que comencem a visualitzar mobilitzacions abans i després de l'1-O per a defensar el resultat'

—Us referiu al fet que s’hagi personat en la causa per l’atac d’Arran a un bus turístic?
—Sí. Presenta querelles contra les accions d’Arran i no ho fa contra grans empreses que es dediquen a desnonar la gent ni quan tallen els subministraments bàsics a molta gent. Això es pot separar del referèndum o pot entendre’s que, a vegades, dificulta confiar en un govern que es dedica a fer determinades polítiques.

—L’entesa sempre ha estat complicada?
—Absolutament. Com va dir l’Anna Gabriel, en les polítiques socials, econòmiques i culturals, no ens posarem d’acord. És impossible. Ens trobarem de cara i ens hem trobat sistemàticament de cara. Nosaltres som aquí, i amb aquest govern només coincidim amb la voluntat de fer un referèndum l’1 d’octubre.

—Heu hagut de fer els ulls grossos amb el govern?
—Hem fet els ulls grossos amb tantes coses i amb tantes polítiques! Hem hagut de votar un pressupost davant un xantatge de manera clara. Vam haver de votar-los perquè se’ns deia que, si no ho fèiem, no hi hauria referèndum. Després, es va suspendre la disposició, i hi haurà referèndum igualment. Hem hagut de fer els ulls grossos, sí, molt.

A la CUP esteu decebuts amb el paper dels comuns en relació amb el referèndum?
—Sí. La sensació és que els comuns i Catalunya en Comú ho veuen tot en clau electoral i van fent tacticisme. De moment, s’ho miren tot de perfil. I en aquests moments, estar de perfil és posicionar-se clarament cap a un costat. S’han de poder posicionar a favor del referèndum, més enllà d’una crida a la participació; o bé, si ells internament no s’aclareixen, donar arguments pel sí i pel no. Però no s’ho poden mirar des de la barrera perquè la seva pròpia tradició política pateix.

Els comuns es miren el referèndum de perfil, i això és posicionar-se clarament cap a un costat

—Confieu que acabin prenent partit?
—Espero que sí. Internament, hi ha moviments i hi ha gent que demana que es posicionin. Però el rellotge va corrent i cada vegada s’acosta més l’1 d’octubre i no han fet cap moviment. És preocupant. Ara, queda l’esperança perquè la seva tradició política els hauria d’interpel·lar directament a implicar-s’hi.

VilaWeb

Respostes

Configuració

Publicitat

Fòrums

  • 8.871.322 missatges
  • 206.926 temes
Fixa la barra dreta
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums

Fils
més votats

Accedeix als fils més votats
Publicitat