Fòrum

(Actualitzat) La jutge obliga Juana Rivas a lliurar els seus fills al pare dilluns vinent

Benisud794 3👍 426

La jutge obliga Juana Rivas a lliurar els seus fills al pare dilluns vinent

   

El Jutjat d'Instrucció número 2 de Granada ha emès una resolució en el qual obliga Juana Rivas, la mare de Maracena en llibertat provisional després de no complir l'ordre de lliurar els seus fills al pare, condemnat el 2009 per lesions en l'àmbit domèstic, a restituir els menors al seu progenitor dilluns que ve, 28 d'agost.

Juana Rivas, que està investigada per suposada desobediència judicial i substracció de menors, està cridada a retornar els fills en un punt d'intermediació a les 17.00 hores dilluns, segons aquesta resolució de la jutge, tal com han informat a Europa Press fonts del cas i ha avançat aquest divendres el diari 'Ideal'.

La jutge també cita a declarar diverses persones de l'entorn de la mare de Maracena en el marc de les diligències que manté obertes, entre elles l'assessora jurídica del Centre Municipal de la Dona de Maracena, Francisca Granados, en qualitat d'investigada com a presumpta inductora d'un possible delicte de substracció de menors.

Juana Rivas va quedar en llibertat provisional comunicada i sense fiança dimarts passat quan el jutge en funcions de guàrdia va considerar que no estava justificada la "mesura excepcional" de presó, que havia sol·licitat la Fiscalia, que estudia recórrer aquesta decisió.

Respostes

Configuració
  • onofre7.615 10 281👍 862
    Puc preguntar qui coi és aquesta? 
  • AviMarcelinero9.835 5 212👍 4.363

    A l'autor del fil.

    Anem a pams,

     

    Tu has dit això:

    Com es passeu no? La denúncia de maltracte no ha segut per cap pallissa sinó per unes moradures al braç, vés a saber si per agafar-la del braç potser amb força, però no hi ha cap denúncia de maltracte als fills. Posem-li mesura.

    Quan es posseu en eixe plan, de guerra de sexes, de venjança i tal... a mi em fa prou pena. Tinc a les dones per més assenyades que els homes però moltes vegades no ho sembleu, us pot massa el sentimentalisme que us arrossega a l'extremisme.

     

    I també has dit això:

    El mascrime poden ser moltes coses, però no crec que es definisca per pensar que les dones es rigen per sentiments i emocions i no tenen raciocini, això no és cert.

    No potser que poseu a tots al mateix sac i amb les mateixes condicions, parlar de maltractadors com un tot és absurd. Hi ha maltractadors que apallisen o maten i hi ha maltractadors amb una denuncia com aquesta (unes moradures al braç). Hi ha maltractadors reincidents i hi ha maltractadors que no ho són (com aquest), i posar-los tot al mateix sac com que no tenen empatia, regeixen el domini i el sotmetiments i bla, bla, bla és absurd. Hi haurà que serà així i hi haurà qui se li anirà l'olla, hi haurà que estarà borratxo (i per tant està malalt i necessita curar-se i pot tenir molta empatia i tot el que vulgues amb condicions normals pot tenir perfectament). Mai es pot generalitzar i cal analitzar-ho tot molt bé i més en casos delicats.

    I no ho oblidem, la falta d'empatia, els que es regeixen pel domini i bla, bla, bla... també són dones (o ara si faràs distinció entre homes i dones?), el que passa és que les dones no passen mai d'un maltractament psicològic a un físic (encara que també hi ha casos d'aquest darrer).

    I això:

    Això que dius del masclisme no és cert, i si ho fóra el masclisme actual del segle XXI (sí, encara existeix) no entraria dins d'eixa catalogació i més quan la mitjana d'estudis de dones i homes és molt favorable a les dones.

    Respecte al segon paràfrag passe totalment de la demagògia, però també et podria dir que tu fas una justificació en tota regla del "col·lectiu" com si foren tots iguals només perquè són homes. Dius que ets dona (tot i tenir d'avatar el nom d'un home i que al principi m'has despistat) però em negu
    e, a pesar de que et faces la víctima com a dona que dius que ets,a discutir sobre eixe paràgraf si no li poses més nivell.


     

    I això:

    No, no combregar amb rodes de molí que la teua mateixa font diu és absurd, és molt diferent d'acusar de supremacisme, masclisme i bla, bla, bla... que és el que fas tu des de fa uns quants comentaris.



    Mira, pots fer tot això que dius si et ve de gust. Però n'has de saber amb qui o contra qui ho fas. Tu ho fas sistemàticament com ja he pogut comprovar i jo tinc la capacitat de tenir les coses clares, però hi ha molta gent que no. I aquestes reaccions a la
    defensiva de gent que en principi no deuria agafar tics masclistes, gent com tu souexperts en potenciar-la. Si realment vols fer que hi haja menys masclistes, sàpigues que fas tot el contrari al que deuríes fer.

    I finalment això:

    Bla, bla, bal demagògia barata. Busca un altre per discutir de memaes.

    Busca't un altre fil per enmerdar. Aquest va d'un cas en concret, parla del cas o fot el camp.

    I et quedes molt ample. No cal ser gaire feminista per entendre que:

    • Desconeixes que és un maltractador.
    • Desconeixes que comporta el maltractament a la dona i als fills.
    • Desconeixes que un maltractament dura anys, molts d’anys.

    Si sapiguessis que és un maltractador entendries que no hi ha gradació posible.

    Si sapiguessis que és un maltractador sabries i entendries que el consum d’alcohol o drogues no és un atenuant.

    Si sapiguessis que comporta el maltractament a la dona i als fills i si sapiguessis que actualment no hi ha cap rehabilitació fiable, no et passaria ni pel cap que el maltractador tingués cap de dret a custòdia dels fills.

    Si sapiguessis quin és el modus operandi d’un maltractador, entendries perquè els maltractaments duren tants anys.

    Si sapiguessis tot això anterior, no defensaries a aquest maltractador concret amb subterfugis de denúncies falses, accidents domèstics, maltractadors bons/dolents, maltractadors amb/sense empatia i, a més, basant-te en informació parcial sobre el maltractador en concret.

    No ho saps  i no ho vols saber, només cal comprovar com reacciones davant de documentació fiable i contrastada, iteres fins l’infinit la paraula demagògia i et perdes en petits jardins formals que directament et patilles per a desviar(fil ‘Ens maten perquè som dones’).

    Des d’aquesta base d’absolut desconeixement i rebuig a informar-te de fonts fiables i contrastades, les idees força del teu argumentari són:

    • Les dones com us regiu des del sentimentalisme no teniu mesura.
    • Les femenistes sou unes demagoges i unes sexistes que odieu als homes.
    • Les feministes provoqueu, potencieu i genereu masclistes… aquesta frase fa un tuf d’intimidació que tira enrera.

    I quan se’t questiona l’argumentari i se’t diu que és argumentari masclista(tradicionalista i 2.0), amb una fatxenderia pròpia de masclistes, et permets el luxe d’exigir nivell i de donar lliçons.

    Vaig tancant,

    Quin dret tens tu a exigir nivell i donar lliçons quan opines des del desconeixement volgut i tirant d’argumentari masclista? Per a exigir nivell i donar lliçons primer de tot t’ho exigeixes a tu mateix i informa’t deguda i solventment i a partir d’aquí et poses a debatre.

    Qui et creus que ets tu per a dir-me que calli o que marxi i més quan et bases en l’absolut desconeixement i rebuig a informar-te amb solvència?

    Qui et creus que ets tu per a dir que és i no és feminisme basant-te en la intimidació? Per a tu el feminisme és ‘ o calles o provoques als masclistes ‘ ‘ feminista, o calles o marxa que aquí la raó la tinc jo’

    Masclisme en estat pur.

    I bona nit, com no!

     

     

     

     

  • Arecnis7.482 5 286👍 4.999
    Em fa gràcia veure com la majoria de comentaris són tipus 'hauria de tenir més informació per posicionar-me'. Escolteu que aquí no som ningú per jutjar si el que diu és cert o no, ella no ha fet això per satisfer la nostra curiositat sobre el que passa a casa seva, està demostrat que ell és un maltractador no hi ha res mes a dir. Hi ha un problema en la justícia si amb antecedents violents familiars decideixen que els nens estiguin amb ell. Ella ha actuat amb rebuig òbviament està en perill la integritat física dels nens. O recordeu el que va fer aquell pertorbat mental per fer mal a la seva ex parella, cremar en una foguera als seus fills... Així que si us plau deixeu de jutjar a les víctimes.
    • Aquest missatge ha estat esborrat
      • Aquest missatge ha estat esborrat
        • Aquest missatge ha estat esborrat
        • Aquest missatge ha estat esborrat
          • Aquest missatge ha estat esborrat
    • Benisud794 3👍 426
      És curiós que fas exactament el que dius que no t'agrada, jutjar, quan el que  fan alguns és ser caut si un no té informació. Com pots dir que no venim a jutjar si el que diu es veritat o no i després dius que tot és veritat? Afirmant fins i tot coses que van precissament contra el que diuen els jutges (a partir d'informes psicosocials) i és que no està en perill l'integritat dels nens? I ho dic independentment de que tinguen que anar amb el pare o la mare, perquè personalment m'és ben igual.

      Ací tens una de les pàgines més fiables que he trobat sobre veritats i mentides del cas, pega-li una ullada i almenys si fem comentaris diem que és "la nostra opinió" però precissament no vinguem a jutjar que dius que no hem de fer i després fas.
      • Arecnis7.482 5 286👍 4.999
        Jo no considero que hagi jutjat simplement que jo hagués fet el mateix en la seva situació i aquesta és una opinió posar en dubte qualsevol cosa que sigui una víctima de violència de gènere és jutjar-los amb ella no al possible maltractador. Si mates a algú no pensem que de primeres la víctima s'ho ha buscat, s'ha d'esbrinar si l'assassí és culpable o no després ja veurem que passa amb la víctima. Segurament ja no sigui ni a Espanya i els nens i ella puguin començar una nova vida de 0. 
        • Benisud794 3👍 426
          De nou jutges. Quan ja era maltractador ella va tornar a Itàlia amb ell, temps després (sense cap denuncia més de maltractament excepte l'interposada a posteriori quan ja la justícia li reclamava els nens) va fer el que ha fet. Perquè la segona cosa està bé que l'haja feta i la primera no si són contradictòries? O és que només per ser "ella" ja tenim que aplaudir-la?

          El problema no és que haja marxat o no, ja t'he dit que jo en això no entre, és que mentisca quan diu que els nens estan en perill amb l'home quan els jutges (els italians i els d'ací) diuen que això no és veritat.
          • Arecnis7.482 5 286👍 4.999
            No vaig a entrar en la vida personal d'ella de si va tornar amb ell sent maltractador una dona maltractada és una dona submissa i acaba fent coses poc coherents i que acaba posant en perill la seva vida.

            Els jutges que van donar la custòdia compartida a José Bretón i no és l'únic cas en què els pares maten o paguen les seves frustracions en els seus fills per fer mal a la mare.
        • oprimit16.149 13 107👍 5.756
          És probable que hagi marxat però és molt difícil poder sobreviure una llarga temporada sense que et trobin, sobretot si has d'inscriure dues criatures a l'escola.

          O té uns bons papers falsos i no arriba a l'octubre.
      • llevantdemallorca17.230 12 95👍 3.137
        Les "feministes" del Racó, com moltes, donen la raó sempre a la dona, pel fer de ser-ho, perquè en un cas random (sense conèixer-ne cap detall) de VG l'home és el culpable. Si el jutge dictamina a favor d'un home, és un fatxa, masclista, no hi ha justícia; si és una dona, MIEN. Per sistema

        I, com sempre, les femiraconaires, si no estan d'acord amb la teva opinió, per molt fonamentada que sigui, ens acusen de "masclistes", com si fossis un ignominiós criminal. Mansplaining! O estàs amb mi, o mort!
    • GatNegre20.662 7 67👍 5.916
      Aviam bonica, deixant de banda les circumstàncies en les que aquest home va acceptar la condemna per maltractaments, d'això ja fa molts anys. Hi ha una cosa anomenada reinserció, canvi etc. Els esquerranosos us ompliu la boca amb segons quins delinquents, sobretot si són de pell fosca, aleshores la felació està garantida. 

      Pero no només això, sinó que temps després d'aquesta condemna, la dona va tornar amb el mascle i van follar repetides vagades...sí, es va obrir de cames amb el "maltractador". D'aquells polvos va néixer la segona criatura, i des d'aleshores no hi ha hagut cap denúncia. 

      Senzillament la tia decideix que se'n va amb els fills i els segresta, deixant a l'home sense res.

      Aviat s'acabarà feliçment aquest espectacle, ell es quedarà la custodia dels SEUS fills i ella anirà a la presó. Això si abans ella no decideix suicidar els seus fills (dic suicidar pq és ben sabut per tots que una dona no mata, sinó que suicida als demés jeje).
  • CATòlic2.225 2👍 1.289
    O troben ràpid la rata segrestadora o aquests nens apareixeran morts.
  • EstatpropiUsuari sumador145.456 10 1👍 19.701
    Ja hi ha hagut un altre carniceria ridícula ací dalt? 

    I me l'he perdut!
  • Bowie F6.038 2 356👍 7.103
    http://www.elperiodico.cat/ca/societat/20170816/constitucional-rebutja-segon-recurs-empara-juana-rivas-6227035

    El TC rebutja el segon recurs d'empara de Juana Rivas per a retenir els seus fills.

    Ni tan sols els jutges corruptes d'en Rajoy l'han pogut salvar el cul.
  • entreribes1.581 2 956👍 854
    Flipo amb la quantitat d'opinions i suposicions basades en si les dones o els homes són "els dolents"
    Aviam, només els implicats saben el que ha passat.
    Òbviament una condemna per violència domèstica no és la millor carta de presentació, però en desconeixem els detalls i el que ha passat des de llavors...

    En qualsevol cas sap greu per la quitxalla, que els pares no puguin arribar a un acord civilitzadament... són la part més innocent i vulnerable en aquelles tragèdies :(
  • RafeldePatraix827 3👍 328
    Açò són les noves serps d'estiu del periodisme.
  • BarratinaireUsuari sumador6.728 13 321👍 3.554
    Jo el que no entenc és perquè Junts X sí té tanta por a desobeir el TC, la Juana Rivas no obeix les sentències judicials i no passa res
  • Gurrea6.743 11 319👍 2.700
    Si Juana Rivas fos presidenta de la Generalitat ja seriem independents fa anys. Quan hom te la raó, la determinació, la voluntat i el suport del poble no hi ha tribunal que l'aturi.
  • Magalí724.441 483👍 1.268
    Han detingut la Juana, per incompliment. Molt bé, estic d'acord. Però... NO HA D'ENTREGAR ELS FILLS AL PAREEEE!!! Oe, oe Oe oeeee!!!! 
    • Benisud794 3👍 426
      No sé d'on et traus que no ha d'entregar els fills al pare, perquè el dilluns ha d'entregar-los. I que conste que la jutge ha actuat bé no detenint-la ni fer-li entregar els fills d'inmediat per no avivar el foc i el sentimentalisme, però la sentència s'ha de complir.

      PD. I tampoc dic que s'hagen de quedar amb el pare i molt menys que la mare no els puga vore com pretenia l'altra part, però tot això s'haurà de fer/pactar a posteriori i posant-li raciocini. Jo no veig l'advocat del pare anant de mala fe, de fet en cap moment li ha demanat que la detingueren o entregara els fills en el moment de declarar, i han estat molt discrets.
  • EstatpropiUsuari sumador145.456 10 1👍 19.701
    Pobres criatures.
  • Benisud794 3👍 426
    El més curiós d'este cas és que precissament són els jutges progresistes del col·lectiu "Jutges per la democràcia", i no els conservadors, qui ha denunciat "desqualificacions" i "pressions polítiques" sobre els tribunals d'este cas.
  • Hades24.367 8 46👍 14.314
    Francesco Arcuri (Gènova, 1966) s'asseu al banc de la seva cuina, posa les mans damunt de la taula de fusta i dóna per acabat el seu llarg viatge. Ell i els seus fills van arribar la matinada de dijous a Carloforte després d'un periple emocional i geogràfic que els va obligar a passar per l'ambaixada italiana a Madrid per obtenir la documentació que, sorprenentment, mai se'ls va tornar. Ha estat un mes i mig devastador per a ell i per a la seva exparella, Joana Rivas, que va marxar un any i mig abans amb els petits, el va denunciar per maltractaments i mai més va tornar. Però sobretot, per a uns nens de 11 i 3 anys atrapats en una allau mediàtica i social sense precedents que ha corroït greument la intimitat d'aquesta família.

    Són les sis de la tarda i el silenci és total a l'hostal rural que la parella va regentar durant tres anys en un paratge muntanyós de Carloforte. Aquí va començar tot. Un petit poble de l'illa sarda de San Pietro, un idíl·lic però una mica allunyat entorn natural que va poder aguditzar la sensació que va adduir Rivas de trobar-se atrapada quan les coses es van torçar. És el lloc, subratlla Arcuri -un tipus assossegat però d'idees ferms- on la llei diu que han de viure els petits i en el qual haurà de desenvolupar una futura custòdia compartida.

    Daniel, el menor dels dos, corre per la casa amb un guitarra i un teclat. El seu germà gran juga en aquests moments a casa d'uns veïns que s'han bolcat en donar un cop de mà. Potser una part del viatge hagi acabat. Però fora de la casa comencen a apostar-càmeres de televisió per robar les primeres imatges del seu retorn. Arcuri només accepta aquesta entrevista amb EL PAÍS per explicar la seva versió d'una història que tantes altres vegades s'hagués resolt de forma rutinària en els tribunals, però en la qual, aquesta vegada, va arribar fins i tot a pensar tot un president del Govern.P. Com estan els nens?

    R. Bé. Al principi va ser complicat, però necessiten temps. Per a ells ha estat també molt dur. Després de dues hores ja em deien que em volien. No m'han vist en un any i tres mesos, i segur que em trobaven a faltar. Però també havien d'estar enfadats per no veure.

    P. Per què no va ser abans a veure'ls, com li retreia ella?

    R. Jo pensava que això aniria més ràpid. El conveni de l'Haia diu que cal solucionar-ho tot en sis setmanes. Al desembre tenia una sentència favorable i vaig suposar que ho resoldria. Però es va anar allargant i aquí estem.

    P. Ha parlat amb Juana durant aquest temps?
    R. No, jo deia per parlar amb els nens i des de novembre no em van deixar fer-ho.

    P. Per què el seu cas ha arribat aquest nivell de enrevessament?

    R. No ho sé. És una separació regulada en el conveni de l'Haia, on es diu que no es poden portar els nens a un altre país sense l'autorització dels dos pares. Podia haver estat normal, els dos vivint en cases diferents, en un lloc en el qual eren feliços. Cal preguntar a la mare.

    P. Ella assegura que vostè és un maltractador. Hi ha una condemna i una denúncia a la Guàrdia Civil a la que li imputa greus agressions.

    R. Tot és inventat.

    P. Mai la va agredir?

    R. No. En absolut. Són coses inventades. Puc imaginar els motius ... La gent del seu entorn li va haver de dir que era l'única manera de justificar la sostracció dels fills. En la denúncia inclou el nom d'un veí com a testimoni que l'ha desmentit. Si l'hagués maltractat havia de denunciar-me aquí, no dos mesos després d'arribar a Espanya.

    P. Ara aquesta denúncia es tramitarà a Itàlia.

    R. Em vaig assabentar al març durant el procediment per a la custòdia. Ningú m'ha notificat res oficialment, jo crec que ja està arxivat. No ho sé, mai he rebut res ni m'han cridat.

    P. Vostè diu que va acceptar la condemna de 2009 per poder veure el seu fill, però que mai la va colpejar. ¿Ara es penedeix?

    R. He de dir que no, perquè gràcies a això vam tenir al meu altre fill [en aquest moment agafa en braços al petit]. Però jurídicament va ser una ficada de pota. Qui sabia que vuit anys després passaria això? El meu advocat no ho va entendre, l'estratègia era la contrària. El dia que vaig entrar al jutjat es va acudir perquè em van dir que podria veure el nen immediatament, treure tensió.

    P. Per què van arribar a la situació de la discussió que li va costar la condemna?

    R. El problema era el seu estil de vida, jo sempre estava sol amb el nen. Si no haguéssim tingut el fill m'hagués anat. Però després ella semblava que havia canviat, em deia que valorava altres coses. I bé ...

    P. Com va viure el mes i mig a Granada?

    R. Va ser un malson, veure l'intent de fer-me passar pel que no sóc. No podia empassar aquesta injustícia. Jo era el perjudicat i la imputada era una altra persona, però semblava que era el culpable. Vaig anar a recollir als meus nens, però tots els mitjans es van tirar contra mi. Però he de dir que de 40 vegades que em van parar, només una va ser per insultar-me i dir-me això de "Joana està a casa meva". Jo tinc un caràcter reservat i ho passo malament amb aquestes coses.

    P. Rajoy també va intervenir.

    R. Crec que no sabia ni del que parlava quan es va pronunciar. Però clar que es va polititzar el cas. Si el tema era el de la visibilitat del maltractament, aquí tots es van oblidar dels meus fills, que són els que l'han passat pitjor. D'una persona pública hagués esperat una intervenció més conciliadora, pel bé dels nens. De la meva part hi havia les portes obertes. Però la van assessorar molt malament, crec.

    P. Es refereix a Paqui Granados?

    R. La vaig conèixer fa sis anys. Vam anar de vacances junts a una acampada amb un grup de l'Ajuntament de Maracena. El tema del viatge era dels drets de les dones. Vaig parlar molt amb ella, em va dir que tenia una educació molt moderna, estava encantada amb mi. Després es devia oblidar que ens coneixíem.

    P. Li consta que Itàlia hagi intervingut diplomàticament?

    R. Crec que si. L'Ambaixada va seguir diàriament el cas [fonts diplomàtiques confirmen que sí va haver un interès d'Itàlia per la qüestió, que va coincidir amb l'agilització del procés].

    P. Vostè té de moment la custòdia dels fills. Però haurà de sotmetre al control dels serveis socials.

    R. La porta està oberta, però ella no és aquí. El 31 d'octubre hem de veure l'aspecte econòmic, quants diners ha de donar-me ella a mi. Però jo estic preparat per oferir la custòdia compartida, que és el just.

    P. No contempla tornar a Espanya perquè els nens estiguin aquí?

    R. Els nens han tornat al lloc on viuen, i la custòdia compartida ha de ser aquí. A més, amb tot el que va passar a Granada, creu que puc tornar aquí? Jo no vull llevar-li a Juana als seus fills ni que vagi a la presó, encara que alguns en el seu entorn s'ho mereixerien. Aquesta gent que busca visibilitat, al final ¿creu que l'han ajudat? S'hauran d'enfrontar a la seva consciència per sempre. No els ha importat espatllar la meva vida i la vida dels nens. Jo segueixo enviant un missatge de pau, però no està a la mà.




    EL País

Publicitat

Novetats

Fòrums

  • 8.985.295 missatges
  • 210.806 temes
Fixa la barra dreta
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums
Publicitat