Fòrum

Aconseguiu la independència com a acte de justícia (...) els que han estat víctimes d’una prohibició per parlar català

Josep Carles 5.841 12 360 👍 1.262


Una bona raó per als qui volem la Independència, primorialment, per raons històriques i per assegurar un futur en normalitat per a la llengua catalana. Per raons identitàries, vaja (i no es vulgui mal interpretar aquest concepte).


Esperança frustrada i independència per procuració

«Aconseguiu la independència com a acte de justícia extensible a tots els que han patit, pateixen o patiran una prohibició, una vexació, un insult pel fet de parlar català»

 16.07.2017  22:00

És un llibre de text trobat en un mercat de vell, escrit en català normatiu a les planes interiors i en català pre-fabrià a la portada. I la portada diu: ‘Aplech, models en vers y en prosa del nostre Renaixement pera ús de las escolas de Catalunya, Mallorca, València, Rosselló’. I jo, és clar, em dic: ‘Oh, també per al Rosselló?’ L’autor, Anton Busquets i Punset i l’editor, Dalmau Carles Pla, S.A., van pensar, l’any 1920, que un llibre pensat i editat a Girona podia servir fora dels límits del Principat i, en particular, a la Catalunya Nord? Gairebé cent anys més tard, els dedico un agraïment fraternal. El llibre, com indica el títol, és una antologia de textos, essencialment del segle XIX, destinats a l’ús escolar. Però l’escola, a la Catalunya Nord del 1920, era graníticament monolingüe. Oficialment no hi havia, per al català, ni l’ombra d’una escletxa per on esmunyir-se a les aules. I l’interès dels pocs mestres que en feien un ús oficiós i discret era que els infants, per comparació de regles i de pronúncies, aprenguessin millor el francès.

En aquells anys immediatament posteriors a la Primera Guerra Mundial, el nacionalisme francès es trobava en un punt àlgid, monstruosament voraç, i ocupava la totalitat de l’espai mental de gairebé tots els ciutadans francesos. Els soldats que havien tornat de la guerra, havent vist morir tanta gent en nom de França, sentien que havien de ser més francesos que quan havien marxat. Si no hagués estat així, de què haurien servit, tantes morts? Per això, el gest de donar la possibilitat a mestres nord-catalans d’utilitzar aquest ‘Aplech’ era un gest generós, commovedor i inútil. En aquells mateixos anys, una revista perpinyanesa que propugnava un catalanisme lleu sota els auspicis del patriotisme francès va anunciar la seva intenció d’organitzar un concurs de redaccions en català destinat a la mainada però, un mes després, va haver de renunciar-hi: la Inspecció Acadèmica havia ordenat als mestres que prohibissin als seus alumnes de participar-hi.

Prudenci Bertrana ho havia entès perfectament, com va demostrar amb El vagabund, publicat el 1933. En aquesta novel·la, l’àlter ego de l’autor, el gironí Innocenci Aspriu, assisteix a uns Jocs Florals a Perpinyà en què es desil·lusiona constantment per l’esperit català de les terres catalanes del nord fins que un dels seus companys de taula, lúcid i sense manies, li explica quina és la mentalitat real dels catalans septentrionals. Avís per a lectors sensibles: la citació que segueix té, encara, una validesa esfereïdora. Només cal substituir ‘levites’ per ‘corbates’ o qualsevol altra peça de vestit. Diu: ‘Ells, un jorn determinat, actuen catalanescament. Àdhuc se senten catalans. És un bell motiu per a organitzar una festa que atregui forasters, per a desarnar levites i fer grans dinades, beure xampany i discursejar. Això pot tenir de durada unes quaranta-vuit hores, tirant llarg. La resta de l’any són francesos, profundament francesos. Aquesta és la veritat, però no convé divulgar-la. Amb l’engany s’il·lusionen una dotzena de personalitats d’una banda i altra dels Pirineus.’

Aquesta actitud, induïda per tot l’aparell assimilador francès, implicava necessàriament l’abandó de la llengua catalana. No és possible romandre fidel a dues llengües alhora quan una d’elles és burlada i menyspreada per un estat a l’encop venerat i totpoderós. Per això s’equivocava amargament el director de l’Almanach català rossellonès, Horaci Chauvet, quan, el 1950, escrivia a tall d’epígraf a la seva revista: ‘És que la llengua catalana no deixarà mai d’ésser parlada en els pobles del Rosselló, tant són fondes les arrels que té posades en la nostra terra.’ Sí, s’equivocava.

Els francesos han assassinat la llengua catalana allà on ha imperat la seva voluntat. Ara només els faltaria rematar-la, però la mandra i un polsim de mala consciència fan que la deixin malviure, atorgant-li un espai minúscul, amb una mica d’oxigen i d’aigua, per tal que la seva agonia sigui discreta, per tal que puguin dir que viu, tanmateix, i que la generositat dels francesos és gran i admirable. Davant d’aquest panorama desolador, probablement cal insistir que l’única via estreta de salvació, si és que n’hi ha una, passa per la independència de Catalunya. Aquesta independència és justa, necessària i urgent per a Catalunya però també per als altres territoris catalanoparlants, encara que siguin catalanomoribunds, com aquest tros de terra on escric aquestes ratlles. Guanyeu, doncs, aquesta independència, per Catalunya i també per tots nosaltres, els catalans que ara per ara quedarem a l’altre costat de la ratlla. Tant de bo us siguem un incentiu afegit per aconseguir-la. Aconseguiu la independència com a acte de justícia extensible a tots els que han estat víctimes d’una prohibició, una vexació o un insult pel fet de parlar català.


http://www.vilaweb.cat/noticies/esperanca-frustrada-i-independencia-per-procuracio/

Respostes

Configuració
  • Friheden 10.892 3 189 👍 5.347
    La independència de Catalunya serà la flama que encendrà el patriotisme de tota la nació sencera, només s'ha de tenir paciència.Cap imperi és etern, l'espanyol és a punt de caure, posteriorment també caurà l'imperi francès.
    • enricmm 14.533 9 132 👍 4.164
      Jo cada vegada crec més que la independència en el fons serà la tomba del català.
      • Friheden 10.892 3 189 👍 5.347
        Doncs vas molt errat.
        • enricmm 14.533 9 132 👍 4.164
          Compara la voluntat política dels líders letons quant a la llengua i els nombrosos problemes que encara tenen en aquest aspecte després de 25 anys d'independència i aplica-ho a l'absoluta manca de voluntat política dels líders catalans i l'encara més nul•la voluntat de la societat de moure un dit pel català i et faràs una idea de com acabarà el català a la Catalunya independent.
          • eestlaasedcatalà 9.390 2 227 👍 1.927
            Els Letons, una vegada independents, van anar a tocar els collons als Russos. I no es manera de començar un estat independent. Van anar, per dir-ho d'alguna manera, a per ells. Amb gent del govern dient que "si tingués que curar un rus, no el curaria, deixaria què es morís". I no va funcionar. A Riga el 60% de la població es russòfona. A Estònia, en canvi, la grandíssima majoria dels russos saben parlar Estonià. El govern es va limitar a fer que passèsin un exàmen sobre la constitució, de llengua, i cultura per tenir la nacionalitat. Els fills, tot i que segueixen parlant Rus entre ells, se senten estonians i escriuen els seus noms russos "Estonianitzats". Obviament què hi ha també els típics inadaptats que la van liar al 2007 perquè van moure de lloc cert monument. Els que es neguen a aprendre Estonià i el que t'he dit, o s'en van anant cap a Rússia lentament o són persones molt grans que dintre de poc ja no estaran amb nosaltres. El que vull dir es que s'ha de ser dur però just amb el tema de la llengua, no podem tolerar que els catalans hàgim de canviar d'idioma al nostre país, què el castellà sigui li llengua majoritària, ni que la gent vingui amb l'espanyol per davant. S'ha de ser estricte però amable. Perquè si es fa així el català tornarà a ser hegemònic. I l'Aranés. Fent com Letònia només aconseguirem encara més ghettoització i una cinquena columna dins la pàtria. Fent com ara acabarem com Irlanda.
          • henke 56.632 10 9 👍 9.389
            /Fil
            /Català
      • Benfresc 10.832 5 193 👍 8.028
        Home, jo no sóc gaire optimista, però seguir formant part d'espanya serà pitjor pel català, si ha de morir de les dues maneres dins d'espanya la mort serà més ràpida, seguríssim.
  • disop 258 👍 59
    Com deia el Yoyas, jo parlaria en català si estigués prohibit com durant el franquisme, però ara Catalunya la situació es l'inversa, es el castellà el que està sent perseguit (no tant, òbviament) i parlar-lo és un acte revolucionar contra el règim que controla la Generalitat. Esperem que Ximo Puig no seguisca el mateix camí, perquè si alguna cosa bona té València respecte a Catalunya es la llibertat que es respira i que és una terra per tothom.
  • Calidoscòpic 19.879 14 75 👍 12.132
    Espanya ha estat tan inepta que ignora que si hagués participat a les guerres mundials a favor dels aliats, propablement hauria tingut més ascendent sobre Catalunya. Fins i tot lingüístic... Però no. Va voler quedar-ne al marge per poder continuar bombardejant Catalunya a lliure voluntat. Ara paga la factura del seu aïllament voluntari. Aznar ho va voler corregir però encara la va cagar més...

    No sé... Podríem marxar d'una vegada, ja...

Publicitat

Fòrums

  • 9.067.577 missatges
  • 213.349 temes
Fixa la barra dreta
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums
Publicitat