Fòrum

La UPC proposa mesures per frenar l'efecte illa de calor a la regió metropolitana de Barcelona...

EstatpropiUsuari sumador137.772 9 1👍 15.647

La UPC proposa mesures per frenar l'efecte illa de calor a la regió metropolitana de Barcelona

Sant Andreu, Nou Barris i la zona del Raval de Barcelona són els barris de més vulnerabilitat al canvi climàtic
Redacció 15 Jul 2017 - 10.37
 
Illa de calor durant la nit a la regió metropolitana de Barcelona (CPSV)

Illa de calor durant la nit a la regió metropolitana de Barcelona (CPSV)

El Centre de Política del Sòl i Valoracions (CPSV) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) ha avaluat i simulat els efectes del fenomen illa de calor urbana i del canvi climàtic a la Regió Metropolitana de Barcelona, una zona constituïda per 164 municipis i amb una població de 4,7 milions d'habitants. Per pal·liar aquests efectes, proposa un conjunt de bones pràctiques de planejament urbà i territorial.

L'efecte illa de calor implica un increment de la temperatura al centre de les àrees urbanes, en contrast amb la perifèria o els espais rurals circumdants, especialment en hores nocturnes. És un fet que s'agreuja en situacions d'onada de calor, i per tant tindrà un paper destacat en un futur marcat per un escalfament global que portarà més episodis de calor extrema.

Les principals causes de l'illa de calor són la falta de vegetació, la impermeabilització del sòl i l'ús de materials com l'asfalt i el formigó, que a la nit desprenen la calor acumulada durant el dia, com també fan els vehicles i els sistemes d'enllumenat i de climatització.

L'equip coordinat pel CPSV, i encapçalat per Josep Roca Cladera, professor de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB), ha analitzat el règim de temperatures de la superfície terrestre, de l'aire (LSAT) i de transferència de calor a l'atmosfera, amb dades obtingudes a a través de satèl·lit i també de les estacions meteorològiques gestionades per la Generalitat i l'Estat.

Els punts més càlids  

Els punts més càlids de dia i més frescos de nit són les zones industrials. En el cas de Barcelona, l'àrea del recinte firal de Montjuïc i les zones amb grans centres comercials, que habitualment tenen cobertes metàl·liques. Són punts que es refreden en les hores nocturnes, quan no hi ha activitat.

Alhora, carreteres i zones residencials compactes assoleixen una temperatura més elevada que la mitjana de la regió metropolitana de Barcelona. Per això, els carrers i la zona més edificada mantenen encara de nit la calor acumulada durant tot el dia. En cas de Barcelona, l'Eixample i Ciutat Vella encapçalen els districtes més càlids. Per contra, les zones verdes de la ciutat són les més fresques, seguides de les àrees de cases unifamiliars dels afores.

Efectes en la salut

El projecte de recerca també avalua els efectes en la salut de l'illa de calor. Entre els anys 1950 i 2016, les temperatures mitjanes nocturnes d'estiu han pujat 2,14 °C. Entre els anys 2016 i 2050 s'estima un increment addicional de 2,4 °C.

Els models desenvolupats estimen que passar d'una mitjana nocturna de 20 ºC a una de 25 °C representa un increment de 3.000 morts addicionals. És l'horitzó previst per a l'any 2050.

L'estudi identifica Sant Andreu, Nou Barris i la zona del Raval de Barcelona com les zones de més vulnerabilitat al canvi climàtic, atès que concentren una quantitat més gran d'edificis de més baixa qualitat, i també per que hi ha més densitat de població i més envellida.

Mesures de refredament

El CPSV proposa introduir diferents elements i bones pràctiques en la planificació urbana i territorial, amb l'objectiu de fer baixar 2 °C la temperatura mitjana a les ciutats.

Per exemple, es proposa augmentar l'ús de paviments urbans que siguin permeables i evitin inundacions, integrar cossos d'aigua artificials on retenir l'aigua de pluja, o canviar el tipus i el colors i materials dels paviments i façanes d'edificis, per modificar el grau de reflexió de la radiació solar. És preferible evitar els colors foscos, que acumulen més temperatura.

També proposen fomentar la ventilació urbana, tenint en compte la morfologia de la ciutat i analitzant el disseny i la disposició dels edificis, de manera que es faciliti la circulació de l'aire, o incrementar les àrees verdes, incloses les cobertes i les façanes dels edificis. Es recomana no dispersar les zones verdes, implantar espècies vegetals caducifòlies i que generin copa (per fer ombra).

Per últim, l'estudi parla de limitar l'expansió urbana i fomentar l'ús del vehicle elèctric. Podeu trobar més detalls d'aquest projecte al comunicat de premsa de la UPC.

Respostes

Configuració
  • Tabernacle859 2👍 844
    Tot i que el Pla Cerdà el trobo molt avorrit, cal reconèixer que tenia una idea brillant, que era l'abundància de zones verdes. Avui però la major part de les illes de l'Eixample tenen la zona central urbanitzada. Recuperar el centre de totes les illes de l'Eixample (en són al voltant de 350, el centre de cadascuna d'elles amb una superfície mitjana de 3000 metres quadrats) implicaria força més d'un quilòmetre quadrat de zona verda en ple centre de la ciutat, afegits als parcs d'illa sencera com el de la Sagrada Família o els carrers arbrats.

    Per desgràcia fer-ho seria ben complicat atenent als múltiples usos d'aquests espais actualment.
    • EstatpropiUsuari sumador137.772 9 1👍 15.647
      Gràcies per tots aquests posts tant complerts que et curres.
        • EstatpropiUsuari sumador137.772 9 1👍 15.647
          Què és l'edifici que sembla mig enterrat? 
          • KaasBroodje185👍 406
            L'edifici no està pas enterrat, té un sostre verd.



            Els sostres verds són una mesura per reduir les inundacions (ja que les plantes absorbeixen l'aigua de la pluja), reduir l'illa de calor (les zones verdes refresquen gràcies a l'evapotranspitació), milloren la qualitat de l'aire (molt poc perquè normalment són plantes petites i amb poca capacitat de filtració) i augmenten l'estètica de la ciutat. Els ajuntaments grans de Nederland financen la instal·lació de sostres verds, i en el cas d'edificis nous, a vegades estan obligats a instalar-los (en zones molt vulnerables a inundacions). En el cas d'edificies amb sostres molt grans (ex: centres comercials), ajuden a reduir la despesa en aires condicionats i arriben a ser rendibles.



            En el cas de petits propietaris o llogaters, és una manera de poder tenir jardí al centre de la ciutat.





            • paleta2.988 1 642👍 3.327
              Això dels sostres verds no crec que arribi a triomfar mai a Catalunya. Aquí som més d'aprofitar les terrasses per a fer-hi vida, estendre la roba, etc...  I a les zones més seques, per recollir aigua de la pluja. És lo que s'ha fet sempre, i no veig perquè ho hauriem de canviar.

              • KaasBroodje185👍 406
                Malauradament no podrem viure mai més com hem viscut sempre, perquè tenim un clima nou i haurem d'adaptar-nos a maneres de fer noves (i recuperar-ne algunes d'antigues).

                Els sostres verds són mesures per a zones urbanes i estan dissenyats per a fer-hi vida. Als pobles no són tan útils, tens raó. Però amb un bon disseny li pots treure partit. Si hi poses gespa, hi podràs jeure i fer-hi barbacoa els dissabtes. Si hi poses cactus, hi podràs convidar el teu cunyat de ciutadans a que hi jegui. Si el teu edifici és un centre comercial gegant o un hospital, podràs reduir la teva despesa en aire condicionat i de passada transformar una part de l'edifici que no serveix per a res en un petit jardí on posar-hi un restaurant o cafeteria. 

                Un altre exemple: les plaques solars redueixen la seva eficiencia cada vegada que se sobreescalfen (a partir dels 25ºC, les plaques solars comencen a perdre eficiència). Els sostres verds ajuden a baixar la temperatura quan fa calor (evapotranspiració). Per tant, aquells sostres solars que combinen plaques solars amb gespa, poden mantenir productivitats molt més grans que els sostres solars normals. 

                I si vols recollir aigua, els sostres verds filtren bastant bé l'aigua de pluja, ja que el sòl retè alguns dels contaminants pesants. No és aigua potable però és millor que el líquid grisós que queda als tolls després d'una pluja a la ciutat.


                Resum: les plàntes són la hòstia.
            • Messier45147👍 152

              Ja m'agradaria tenir això al sostre de casa! Visc en un àtic cutrongo del centre de Barcelona, mal construït i aïllat, i fa molta calor a l'estiu. Crec que si estigués ben aïllat, amb un sostre verd, s'estaria molt millor!

              A Barcelona s'haurien n'haurien de fer per llei als edificis nous, i en la mesura del possible als ja construïts.  

    • paleta2.988 1 642👍 3.327
      Això dels llençols al carrer també és típic del Marroc. És una mesura senzilla i molt eficient.

      Jo a casa meva lo que faig és penjar un llençol de la teulada, de forma que tapi tota la façana.
    • Ohtar15.289 6 117👍 5.720
      Si no m'equivoco és el carrer Larios de Màlaga. Hi he estat a l'agost i s'agraeix molt
    • Rock58 1👍 36

      Durant el rodatge de Joc de Trons a Girona van posar les teles aquestes també (encara que segurament tenia la funció d'evitar que fessin fotografies):

       

    • Tabernacle859 2👍 844
      I de fet, una cosa que m'indigna moltíssim és el fet que a Catalunya hi ha una mania d'asfaltar-ho TOT. Fa poc un parc de sorra a tocar de casa meva el van asfaltar i ara la calor que fot a l'estiu és totalment insuportable.
  • ziol6.493 13 332👍 1.711

    Aquí hi ha algunes coses que no em lliguen.

    És ben cert que l’asfalt és una de les substàncies que més quantitat de la radiació incident l’absorbeixen com a calor, de l’ordre del 96% pel negre i fresc al 12% quan està gastat.

    Però la vegetació, també transforma en calor una part important de la llum incident, del 75 al 92%, molta més que el formigó, 50% o un edifici pintat de blanc net, 30%.

    El que sí és cert és que la vegetació, en evaporar aigua, a fa baixar la temperatura, per això, en climes humits s’ha fet servir algunes vegades de coberta. Però en regió seca no veig clar que sigui adequat, tenint en compte que un arbre caducifoli gran com un plàtan de Barcelona, evapora uns 150 litres d’aigua al dia en ple estiu. Cert que sovint és aigua de baixa qualitat que pot absorbir del sol, mentre n’hi ha; però sovint cal regar perquè sobrevisqui i, a més, l’aigua evaporada no va a parar al freàtic i no és recuperable, ja que els vents dominants a Barcelona la porten al mar.

    L’ideal, per prevenir l’escalfament en clima sec, és pintar de blanc, i això és un invent molt antic. I fer servir el paviment el més clar possible.

    Sofisticant-lo més, podrien ser cobertes que fossin blanques o reflectants quan fa calor i negres de dia si fa fred, de manera que escalfarien l’interior amb la llum solar. Algun tímid invent he vist en aquest sentit, per exemple una persiana de dues cares que es podia desplegar en un sentit o en altre a voluntat.

    L’extrem teòric seria tenir un recobriment que per una banda reflectís els raigs solars, però per altra fos transparent a la radiació tèrmica de manera que des de l’interior s’emetés a l’espai, tot refredant l’edifici sense despesa energètica. Com a mínim conec un material amb aquesta propietat, però impossible emprar-lo pel seu cost elevadíssim, es tracta d’una capa micromètrica d’òxid d’hafni, sobre un substrat transparent als infrarojos. Però no hi ha cap motiu físic per pensar que no se’n podran trobar d’altres a preu assequible.

    La no despesa energètica, també és important: una font de calor gens menyspreable a les ciutats són els aires condicionats. Aquí la substitució a curt termini és difícil, però encara penso el com s’està de bé a l’estiu en algunes catedrals de parets ben gruixudes o en caves ben soterrades.

    • paleta2.988 1 642👍 3.327
      "L’extrem teòric seria tenir un recobriment que per una banda reflectís els raigs solars, però per altra fos transparent a la radiació tèrmica de manera que des de l’interior s’emetés a l’espai, tot refredant l’edifici sense despesa energètica."

      Ja hi ha un recobriment que s'acosta molt a aquest ideal teòric. És un de molt senzill, i que s'usa des de fa milenis. Se'n diu fang, arrebossat amb calç.

      • ziol6.493 13 332👍 1.711

        En absolut, la calç i les argiles no són gens transparent a l’infraroig. Són molt poques les substàncies que deixen escapar fàcilment la radiació tèrmica, cap de les tradicionals ho fa, ni cap pedra, ni el vidre, ni la fusta…

        La realitat és com és, no té cap ideologia o apriorisme.


Publicitat

Fòrums

  • 8.857.453 missatges
  • 206.522 temes
Fixa la barra dreta
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums

Fils
més votats

Accedeix als fils més votats
Publicitat