Fòrum

El Procés ha oblidat els Països Catalans?

Algú17.116 13 93👍 1.452

Diari Ara.

PROCÉS SOBIRANISTA

El Procés ha oblidat els Països Catalans?

La voluntat d’unir tot l’independentisme obliga els partits a posposar la clàssica reivindicació

OT SERRA, DANIEL MARTÍN, JAUME VINYAS Barcelona, València, Palma Actualitzada el 23/06/2017 22:21

0
 

19

 

Manifestació durant la Diada de Catalunya a la plaça del Fossar de les Moreres de Barcelona, on l’esquerra independentista es mobilitza cada 11 de setembre a favor de l’alliberament nacional dels Països Catalans. / XAVIER BERTRAL
 

“El Procés ha fet que allò que no es volia assumir acabés sent assumit de totes totes”, assegura Joan Tardà, portaveu d’Esquerra al Congrés i protagonista de les poques reivindicacions a favor dels Països Catalans -avui se’n celebra la diada- a la cambra espanyola. I allò que s’ha assumit és, segons Tardà, que la independència de tots els territoris de parla catalana no es pot donar alhora, i menys amb l’acceleració que el Procés ha produït al Principat. Amb més o menys matisos, així ho admeten els diferents vectors del sobiranisme a Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears, que esperen que una República Catalana actuï com a “catalitzador” a la resta de territoris. Per què la retòrica independentista ha guardat al calaix el terme Països Catalans?

Un dels components importants l’apunta el regidor de la CUP a Pedreguer (Marina Alta), David Prats, i és que els actors polítics catalans han “prioritzat” posar les seves forces en el Procés engegat a Catalunya. Això ha fet deixar de banda certs debats que formaven part de l’independentisme clàssic, com ara la unitat dels territoris de parla catalana o la defensa de l’oficialitat única de la llengua, amb l’objectiu d’eixamplar la base social. En aquest sentit, el president d’Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV), Josep Barberà, subratlla que la “transversalització del Procés ha fet que els nous independentistes no siguin fusterians”. És el cas de l’espai que representa el PDECat, tal com explica el diputat al Congrés Sergi Miquel, que reivindica la “unitat cultural” dels Països Catalans però no la unitat política, de manera que la seva agenda no inclou altres territoris fora del Principat.

La lògica dels diferents ritmes

“Ho tenim més a prop ara que fa 20 anys”, afirma el diputat de Compromís a les Corts Valencianes Josep Nadal, que no veu “dolent” haver passat d’un nacionalisme “essencialista” a un sobiranisme “pragmàtic”. “Parlar d’independència a la societat valenciana és marcià”, avisa Àgueda Micó, secretària general del Bloc Nacionalista Valencià, que adverteix que no es pot començar la “casa per la teulada”. Segons una enquesta feta pública per la Generalitat Valenciana dimecres passat, només un 6% dels ciutadans està a favor que les comunitats autònomes puguin crear un estat propi.

Tot i la irrupció de MÉS, el suport a l’independentisme a les Illes Balears també és residual, i la identificació amb la idea dels Països Catalans encara més. Una de les explicacions, que val tant per a València com per a les Illes, la dona la coordinadora de la formació sobiranista a Mallorca, Bel Busquets: no haver tingut una “dreta autòctona” com CDC, sinó una derivada “regionalista” del PP. Amb l’arribada dels governs d’esquerres a València i les Balears, coincideixen Micó i Busquets, l’estratègia nacionalista passa per enfortir el subjecte polític propi amb més autogovern i exigir una millora del finançament.

Esquerra i la CUP són els únics partits que tenen implantació arreu dels Països Catalans, però tenen fulls de ruta diferents. “Sense oblidar que formem part d’una mateixa nació, la gent entén molt més que la sobirania recaigui en Mallorca que no pas que la capitalitat es traslladi de Madrid a Barcelona”, exposa el president d’Esquerra a Mallorca, Mateu Matas. Considera que sovint s’ha percebut una visió centralista de la idea de Països Catalans que els detractors han utilitzat per atacar amb la catalanofòbia.

Marcs territorials autonòmics

La diputada de la CUP al Parlament Anna Gabriel critica que “determinades esquerres no qüestionin la cartografia del poder” i es nega a acceptar la lògica dels “diferents ritmes”. Fer-ho, segons el cupaire David Prats, suposa “partir d’uns marcs territorials autonòmics” que la formació no reconeix. Això no vol dir, però, que l’espai de l’esquerra independentista no combregui amb un futur model d’estat descentralitzat dels Països Catalans.

Un cop assumit que el Principat va unes quantes passes més endavant, Tardà està convençut que una eventual República Catalana farà trontollar “l’escaquer del 78” i el País Valencià i les Illes esdevindran l’ase dels cops de l’ofec econòmic de l’Estat. Serà aleshores quan es demostri que “només la ruptura desborda la subordinació”, sentencia Gabriel.

Els valencians, primer, necessiten una identitat pròpia

La convulsa realitat identitària del País Valencià ha propiciat que el teixit associatiu amb un ferm compromís nacional també hagi adaptat els seus plantejaments a una societat que, a conseqüència del blaverisme i el secessionisme lingüístic viscut durant les tres últimes dècades del segle XX, penalitza els vincles amb Catalunya i les Balears. És per això que entitats com l’Associació Cívica Tirant lo Blanc, impulsora de la Fundació Nexe, el principal think tank del Bloc Nacionalista Valencià, defensa que, “tot i que amb Espanya no hi ha espai per construir una relació igualitària, el projecte de Països Catalans no serà viable ni a curt ni a mitjà termini”. El seu president, Gonçal Grau, defineix així el seu full de ruta: “Els valencians primer hem de construir un projecte autònom i crear una identitat pròpia. Un cop en aquest punt, i amb una hipotètica independència, podríem buscar fórmules de relació, com per exemple, una federació. El model de Suïssa és interessant”.

Les Balears, pendents de les seves particularitats

L’Assemblea Sobiranista de Mallorca admet una sensació “agredolça” respecte al Procés. “Estem contents que una part de la nació estigui més a prop d’assolir els seus objectius. Nosaltres encara estem molt lluny d’iniciar res semblant”, admet el seu president, Cristòfol Soler. L’expresident balear pel PP (1995-96) rebutja, justament, l’etiqueta balear, la considera “borbònica i provinciana” i creu que, els darrers anys, a les societats illenques està revifant l’esperit nacional, especialment, diu, a partir de les evidències sobre el maltractament fiscal que rep l’arxipèlag a mans de l’Estat. En aquest sentit, considera positiu que, aquesta legislatura i per primera vegada en democràcia, un partit menorquinista hagi pogut crear grup parlamentari propi al Parlament autonòmic. Incideix, però, en la persistència d’un alt grau de “catalanofòbia” i adverteix el Principat que les Balears no han estat mai un tot polític. La vinculació als Països Catalans, conclou, s’haurà de tractar illa per illa, tal com passava en temps de la Corona d’Aragó.

Respostes

Configuració
  • __30651__404👍 499
    Excepte certes zones molt concretes, els PPCC són tan " catalans " avui en dia com les Filipines són espanyoles.

    Mentre això no canvïi, nosaltres des del principat hem de tirar pel dret.
    • Xetnik_de_Benimaclet70👍 26
      Tu ets un renegat. Els catalans hem poblat aquestes terres des de fa més de vuit-cents anys. Que hi tinguem colons castellans, aljamiats que li fan el joc als moros o comarques aragoneses no vol dir que no siguem catalans i que no hagem d'aspirar a viure tots els catalans a dintre d'un mateix estat.
  • ansar13.265 11 153👍 4.443
    hi ha tres coses diferents:

    -Procés: la seva finalitat es evitar la independencia

    -Procés sobiranista: aparentment la seva finalitat es que els catalans puguin votar en un referendum, sense especificar que faran amb el resultat de les votacions. L'ambiguetat del concepte "sobiranisme" fa que els unionistes infiltrats el facin servir per a sonar com independentistes, quan en realitat no ho son.

    -Procés independentista: la seva finalitat es arribar a la independencia
  • jvalls3👍 1
    El Principat mai ha estat capaç d'articular els Països Catalans, i sovint a tractat amb cert menyspreu els altres territoris. Això s'ha accentuat amb el procés, cert, però no és una dinàmica nova. 
    • català_vilanoví414👍 413
      És clar, des del País Valencià mai s'ha tractat amb menyspreu a Catalunya, veritat?
      I què esperes que faci mama Catalunya? Que ho arregli tot de cop? Que us doni un 60% d'independentisme amb una poció màgica? Ja està be, espavileu.
  • ElCamell2.269 775👍 1.626
    Els valencians, mallorquins, franjolins... que facin el que vulguin, en llibertat.

    I si s'alliberen i després volen venir amb nosaltres i formar alguna cosa conjunta confederal, federal o fedeanarcoprimitivista elquesigui, doncs seran sempre rebuts amb els braços oberts perquè els estimem i tenim arrels compartides i una bonica llengua comú.

    Canviem ratafia per cassalla i pomada? O anem fent un xarrup de cada cosa?
  • Eimeric7.123 10 304👍 866
    Si, però no és res de nou. Ha oblidat els Paisos Catalans, ha oblidat la pròpia Catalunya i a més ha oblidat la llengua i la cultura catalana.

    és increible com fins i tot al racó hi hagi tanta gent que parli de Catalunya com si no fos res més que una comunitat autònoma o que la Catalunya Nord no sigui Catalunya tot i que ho porti implicit al nom...

    Els bascs ho tenen molt més clar. Si dius País Basc fas referència al país, si dius CAB fas referència a una part d'ella. Jo aquí sóc dels pocs que diferencio Catalunya de la CAC. 

    Som de les minories que portem més malament el tema de la territorialitat.

    Fins i tot a Bretanya on d'independentistes n'hi ha quatre i la llengua està encara més morta que el català tenen molt clares quines són les fronteres del seu país basant-se en les fronteres del ducat que França va annexionar al 1532 i no les regions administratives de la França actual.

    • català_vilanoví414👍 413
      Però és que les fronteres d'avui en dia que separen els PPCC no són ni molt menys fruit de divisions fetes per l'Estat Espanyol. Jaume I va ser qui ens va dividir en diferents entitats polítiques, el que ha portat a desenvolupar-s'hi identitats diferents entre catalans, valencians i illencs.
      • Eimeric7.123 10 304👍 866
        Que Catalunya o València siguin entitats diferenciades sí.

        Però la Catalunya Nord no es va separar fins al 1659.
        • Joanot471.397 1👍 357
          Ni el PV i Catalunya van deixar de mirar-se com a germanes fins almenys dues o tres generacions després de la desfeta de 1714, com a mínim... Potser fins la guerra del francés o més.
          • UsuariV7.337 3 291👍 3.641
            Germanes? Jo més prompte diria cosines, amb rivalitats i menyspreus mutus que ja venen del XV.

            En qualsevol cas, amb germanor o no, catalans i valencians se saben diferents pràcticament des del segle XIV quan es consolida el regne de València i la nova societat valenciana.

            • Joanot471.397 1👍 357
              Tu què vas a dir? Deixar-se matar al setge de Barcelona al costat de dos regiments no crec que fos perquè eren 'primos'... La qüstió és acomodar els fets a les idees i no les idees als fets. Si el comte de No-sé-què rivalitzava amb el comte de No-sé-com no era rivalitat sinó interessos de classe i de butxaca.
              Fins l'impresentable de Blasco Ibáñez i la colla de llepaculs i pseudo-radicals que el seguia no hi hagué un refús popular ideologitzat, Més prompte el contrari.
          • Xetnik_de_Benimaclet70👍 26
            El País Valencià és Catalunya. Ni germanes ni no germanes, tots som un.

Publicitat

Fòrums

  • 8.900.877 missatges
  • 207.824 temes
Fixa la barra dreta
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums

Fils
més votats

Accedeix als fils més votats
Publicitat