Fòrum

El pare de Guardiola: "De Pep, res. A casa sempre diem José ... ''

estepario4.455 1 486👍 673
El pare de Guardiola ens parla dels seus fills i de les posicions independentistes de la seva família. "No volem marxar d'Espanya, volem ser com dos germans"




Valentí Guardiola ens rep amb una samarreta interior de tirants i descalçat. El seu rostre està amarat de suor. En el hall hi ha unes crosses que són de la seva dona, amb forts dolors a les cames que li impedeixen sortir de casa. Ni tan sols van de vacances a Galícia, on altres turistes, en saber que eren de Santpedor, els preguntaven si coneixien al Pep. "Mai els dèiem que érem els seus pares, perquè vegis com som", diu Valentí.

A l'entrada té un retrat de guix del seu fill Pep, una pedra gravada amb l'escut del club culer i unes rajoles amb Santpedor, la muntanya de Montserrat, els colors de Catalunya i dibuixos com un carretó en honor als seus pares pagesos, un paleta pel seu passat com a paleta i una taula amb les dates de naixement dels seus quatre fills: Francesca, l'Olga, Pere i Pep. La primera és ambaixadora de Catalunya a Dinamarca; la segona, ex venedora de roba i casada amb un gran distribuïdor de la cervesa Estrella Damm; el tercer, intermediari en operacions de compravenda de clubs de futbol i assessor de jugadors; i el quart, artífex de l'etapa més llorejada del Barcelona, entrenador del Manchester City i des de diumenge passat símbol del Procés.


En ordre de esquerra a dreta: Francesca, Pere, Olga i Pep

En aquell acte en què va reclamar ajuda internacional "contra els abusos d'un Estat autoritari", van estar Valentí i Francesca. "Pere no sé on era, Olga no va ser i la meva dona està malament i es va quedar a casa", recorda el progenitor, que crida als seus fills pels seus noms en castellà. "Aquí a casa sempre diem José. Res del Pep. Ell li va dir un dia a la mare: 'Aquí a casa sóc José'", rememora "orgullós" de veure el seu fill com a capdavanter de la ruptura amb Espanya.

Aquest home se sent "molt" de la seva terra, perquè a la zona de Santpedor els Guardiola porten des de l'any 1500. Valentí va començar als 14 anys a treballar deu hores al dia com a aprenent d'obra a Manresa. Després va muntar la seva empresa de "pedaços". "Aquest edifici ho he fet jo amb les meves mans", diu mentre ens ensenya les seves palmes plenes de callos.Valentí es va casar amb Dolors Sala, teixidora d'una de les fàbriques que poblaven l'orografia de Santpedor abans que arribés la crisi del tèxtil a els 70. "Anàvem junts al col·legi dels germans Lasalle. Allà resàvem i cantàvem el Cara al sol", recorda aquest senyor "feliç" per la seva estirp. "Estic molt orgullós dels meus fills perquè tenen bon cor. Els hem donat una bona educació i ensenyat que a la vida es tira endavant amb estalvi i treball. També li vam introduir en la religió", confessa. Valentí ens convida a pujar a casa seva. Les persianes estan baixades i la cuinera prepara una sípia a la planxa. El seu saló l'ha reconvertit en un santuari de Pep. Hi ha fotos amb les copes d'Europa o amb la medalla d'or del Parlament. L'home comença a relatar la seva història més desconeguda. També la dels altres Guardiola ...


Pep, 'el cèlebre'

Pep va ser el tercer Guardiola Sala en néixer, un 18 de gener de 1971. Es va criar en un edifici que havia fet el seu pare al número 15 de la plaça de la Generalitat. Ara aquest immoble decadent està ocupada per una família marroquina el amfitrió és camioner. "Ve molta gent a fer fotos", diu la seva dona Salima amb vel. A la plaça hi ha una placa plena de gargots en honor a la penya blaugrana que va muntar el seu amic i regidor d'ERC Toni Valverde. La descurada plaça forma part de la ruta medieval d'aquest municipi emmurallat que van impulsar els governants d'ERC. L'homenatge a l'ex blaugrana va ser donar-li a l'estadi de futbol el seu nom i designar-fill predilecte. Encara que en el poble no tots senten devoció per ell.

"No ha estat molt per aquí. De molt petit va marxar. Si et fixes en els bars no hi ha fotos d'ell", diu Maribel, del bar La Brasa, mentre ofereix una Mahou i sona A poc a poc. "No ha donat ni un duro al poble", diu un altre client. En un altre local recorden Pep enganxat a una pilota per uns carrers que ara llueixen banderes de l'Assemblea Nacional Catalana a favor del referèndum. "Es posava a disparar la pilota contra la porta de l'Església", explica un sampedorense. Perquè Pep va ser entremaliat. "Amb cinc anys va pintar amb retoladors les parets de la plaça de l'ajuntament. Li vaig donar una galleda i un raspall i li vaig dir que ho netegés", diu el seu pare. En el seu col·legi el recorden com un bon noi. "En aquella època Santpedor era una potència de l'handbol i tothom volia jugar a això, però Pep no", diu Josep Mas, un mestre del centre d'ensenyament en català. Els nens allà ja no volen ser Guardiola. Ara somien ser Messi, Cristiano ... "I jo Isco", diu un noi amb la cama plena de rascades mentre fa una folha seca sota un sol de justícia.

"La casualitat", segons el seu pare, portaria al seu nen a La Masia. "Jo jugava als escacs amb un amic i un cop em vaig portar al meu fill. El meu amic quan va veure jugar a Josep em va dir:" Li has d'apuntar al Barça perquè estan posant anuncis en el diari ", i li vaig portar a les proves en el meu Renault 5. el primer dia no va tocar pilota. Estava molt enfadat, però tot i que no va tocar bola ens van donar el paperet per tornar a la següent i aquí ja va destacar ", explica el pare. Guardiola va començar a brillar al Barça i es va convertir en un estendard. Es retiraria i tornaria com l'entrenador que va tornar la glòria a Barcelona. Ara entrena el Manchester City i té poc temps per visitar els seus pares. "Per aquí ve poc. I els néts (té vuit en total) vindran uns dies, però no gaire. He anat a Manchester, però a mi m'agrada Santpedor. Ahir José va venir a Barcelona i li vaig veure a la televisió. I no té el valor de dir-li als seus pares 'mireu la televisió a tal hora que sortiré'. Per xulo! No costa gaire avisar-nos ", es queixa el pare, que assegura que el seu fill pot ser" el que vulgui ser ", fins "president del Barça". O de la Generalitat.


Pep amb el seu germà Pere, que té una empresa de màrqueting.


El seu 'credo' i el full de ruta
 

Valentí no va ser en la seva maduresa una persona políticament activa com Pep. Encara que llaura ha assimilat part del discurs independentista que entona el seu fill, és mostra més conciliador. "Catalunya majoritàriament vol ser independent. I és tan fàcil com que ens deixin votar. I si surt el 'no' doncs ho recolzarem igual. Si la llei no ho permet caldrà canviar-la com és va fer amb els lleis dels romans o de Franco.
 
No entenc per què Rajoy no es vol asseure a dialogar. Això demostra que és molt cortito. Té una idea fixa i no sap veure a la nació pel camí que va. No va saber veure-ho quan Mas va ser a veure-li a plantejar-li les necessitats de Catalunya i les va tirar a la paperera. I ara a Puigdemont li estan donant cop de porta. M'agrada el seu full de ruta. Jo no dic que tinguem la raó, però si es pot dialogar per arribar a una solució intermèdia i que no hi hagi odi en cap de les dues parts implicades", apunta el pare.

En el seu discurs mostra una diferència respecte al seu fill. "Nosaltres no volem marxar d'Espanya. Ara volem ser nosaltres i ser com si anéssim dos germans. Si ens diuen que hi ha hagut un terratrèmol segur que els catalans ajudarem més que ningú, però ens fiquen la porta pels nassos. Només té a veure cada any el que Catalunya dóna a la resta d'Espanya. Potser si haguessin fet amb nosaltres com amb els bascos, que recullen els seus diners i després paguen a l'Estat per mantenir al Rei, tot això de voler ser nosaltres no hauria passat. Nosaltres no volíem això", compte Valentí, que es mostra partidari de celebrar el referèndum "encara que no ho recolzi el Govern". "Què van a fer?Ficar a aquests dos milions de persones que es van manifestar l'any passat a la presó? No home, no".


L'home té interioritzat aquest missatge del "Espanya ens roba", encara que no es pronuncia sobre els Pujol i el 3%. "Són milers de milions que marxen de Catalunya a Espanya. Nosaltres hem de pagar aquestes línies de tren que no funcionen, que ni els nostres néts van a poder pagar a Europa, aquests balafiaments dels espanyols. Nosaltres estem d'acord a pagar 13.000 milions d'euros, però no a tirar-los", diu.

http://www.elmundo.es/cronica/2017/06/18/5944f56c468aebf5408b4577.html

Respostes

Configuració
  • Puigdomènech8.233 11 264👍 1.276
    Aquesta cosa escrita, fot una fortor a nacionalisme ranci espanyol que tomba d'esquena.

    Tant és així que a mesura que el llegia els meus dubtes sobre qui n'era l'autor augmentaven. Sobretot per l'estil, especialment la bajanada aquesta de què a casa li deien josé i mostrar-ho amb aquell orgull tan tronat amb què ho diuen sempre els espanyols

      i evidentment, abans d'acabar de llegir-ho no he pogut més i he baixat fins a veure que l'article era d'ElMundo.
     L'estil de presentar la realitat de l'espanyolisme, distorsionat i amb forta pudor a feixisme és inconfusible.


    òbviament ja he deixat de llegir-ho.
    Certes actituds paranoides, el que s'ha de fer és obviar-les.
  • Aleix84518👍 398
    Els Unionistes teniu un problema greu en vincular ideologia amb noms i cognoms.

    Que cadascu s'anomeni com li doni la gana.
  • EmulatorQUsuari sumador55.544 14 6👍 9.822
  • radi2catUsuari sumador37.457 11 15👍 13.003
    És a dir que si el pare fos indepe diries que ell ho és perquè està adoctrinat, i si el pare no fos indepe diries que ell és un renegat perquè no ha complit amb l'educació que va rebre o com va?

    I a sobre si llegeixes el que diu sencer el seu pare no s'està manifestant contrari a la independència sinó que diu que sou vosaltres amb la vostra actitud qui us ens esteu expulsant.

    Ara, aquest "reportatge" demostra fins a quin punt ha fet mal el discurs de Guardiola a "los mentideros del reino".
  • Alwix2.754 7 676👍 1.085
    L'america del sud en va plena de Josés...
  • Toni Montagutí23.681 6 47👍 12.668
    Hi he estat pensant. És molt possible que a casa dels Guardiola, al fill famós, no li hagin dit mai Pep. Li deuen dir Josep, com a casa meva els meus pares sempre em deien Antoni però gairebé tothom em coneix com en Toni. 
    Que aquest diari ens vulgui fer creure que li diuen José ja són figues d'un altre paner, que el Bages no és a les terres de l'Ebre, on si que és habitual usar els noms en castellà. A la Catalunya Vella, Franciscus, Antònius i d'altres, sí. Però José Juan, en famílies catalanoparlants, no. Mai.
  • radi2catUsuari sumador37.457 11 15👍 13.003

    Aqui ens expliquen el nivell d'honestedat professional dels referents informatius de l'estepario. Que per cert despres dira que nosaltres estem adoctrinats i ell no:

    La frase s’atribueix a Maribel, propietària del bar "La Brasa", l’única persona citada pel nom en tot el reportatge —i només pel de pila. Maribel és Maribel García Lorente. Ella i sa germana José Pili són dues gallegues de Ponferrada que van arribar a Santpedor fa 14 anys, temps després que el Pep marxés del poble. Han parlat amb El Nacional en converses separades, perquè la Maribel feia festa aquest diumenge.

    “No vaig dir res de tot això” explica la Maribel a El Nacional. Menys encara en clau negativa, com ho presenta el reportatge, que fa entrar Maribel després d’un paràgraf que acaba, rotund: “Al poble no tots tenen devoció per ell”. A El Nacional diu: “Només que ell [Pep] porti el nom del poble ja és un gran regal. Ell fa la seva vida, com tothom, i li toca fer-ho lluny del poble. Si vol donar diners o no és cosa seva; no m’hi fico, encara que la gent sí que ho discuteix”.

    Maribel afegeix que l’autor del reportatge en cap moment es va identificar com a periodista, una norma bàsica de l’ofici. “Va venir a preguntar on era casa dels Guardiola. Al bar hi érem dos clients i jo. Li vam dir a l’entrada del poble, l’actual. Però ell no, que vull veure la vella. Li vaig indicar on era. Passa molta gent preguntant-ho. La casa és a l’altre carrer. El noi aquest em va demanar el meu nom. Però això dels bars i les fotos s’ho inventa”.

    [...]

    El periodista d’El Mundo anota diversos detalls en la línia del nom en castellà. Per exemple, quan diu que al bar de la Maribel “se serveix Mahou i sona 'Despacito'”, com fent entendre que al poble dels Guardiola prenen Mahou, la cervesa de Madrid per excel·lència. “La Mahou la devia demanar ell, perquè nosaltres tenim aquí San Miguel, Voll Damm i Estrella”, diu ella. “I no tenim música. La cançó potser sonava a la tele, no ho sé”.

     

    http://www.elnacional.cat/ca/cultura-idees-arts/guardiola-el-mundo_167265_102.html

  • Ohtar15.377 6 116👍 5.831
    M'has convençut, un testimoni com aquest nopot estar equivocat.
  • Canyadesucre5.894 2 361👍 6.692
    Si això és el millor que teniu per atacar la independència bona senyal. Has quedat retratat.

    DELENDA EST MESETARIO! NICARAGUA SANDINISTA! 14/88!
  • Canyadesucre5.894 2 361👍 6.692

    Ara ja sabem d'on venen els Guardiola.
  • Marcos412471.962 1 845👍 1.162
    Pensava que si ibgoraves un usuati, no et sortien els seus fils. M'heu estafat! 
  • EmulatorQUsuari sumador55.544 14 6👍 9.822
    Una altra mostra de la imparcialitat i equanimitat d'El Mundo:

  • tolomón9.856 8 213👍 5.919
    A Casillas a sa casa li diuen Íker, són independentistes?

    Arguments de pes...

Publicitat

Fòrums

  • 8.875.748 missatges
  • 207.028 temes
Fixa la barra dreta
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums

Fils
més votats

Accedeix als fils més votats
Publicitat