Fòrum
Problema lingüistic anant a comprar
Benfresc
Bon dia.
Aquest dematí he anat a comprar peix fresc al mercat, he estat mirant una estona i he decidit comprar tonyina.
- Benfresc: posa'm dos-cents grams de tonyina si us plau.
- peixatera: Perdon? cuanto? - Perdò? quant?
- Benfresc: dos-cents grams.
- peixatera: Doce? - dotze?
- Benfresc: no, dos-cents.
- peixatera: cuanto es esto? no entiendo. - Quant és? no ho entenc.
- Benfresc: doscientos... - dos-cents...
Havia d'haver marxat sense comprar la tonyina... en fi.
Vivim en una societat bilingüe, sí, on tothom sap parlar en castellà i una minoria sabem parlar català i castellà.
Aquest dematí he anat a comprar peix fresc al mercat, he estat mirant una estona i he decidit comprar tonyina.
- Benfresc: posa'm dos-cents grams de tonyina si us plau.
- peixatera: Perdon? cuanto? - Perdò? quant?
- Benfresc: dos-cents grams.
- peixatera: Doce? - dotze?
- Benfresc: no, dos-cents.
- peixatera: cuanto es esto? no entiendo. - Quant és? no ho entenc.
- Benfresc: doscientos... - dos-cents...
Havia d'haver marxat sense comprar la tonyina... en fi.
Vivim en una societat bilingüe, sí, on tothom sap parlar en castellà i una minoria sabem parlar català i castellà.
Respostes
ConfiguracióToni Montagutí
Encara sort que no t'hagi intentat atonyinar.
La setmana passada, a la cafeteria de l'estació de tren de Figueres, em vaig trobar amb una situació ridícula. Vaig demanar un tallat i la cambrera, a qui mai abans no havia vist allà, em va respondre "en castellano, porfa, que no te entiendo". No sé perquè, en lloc de dir-li "cortado", li vaig dir cafè, amb una e ben oberta. Quan em va dir que si "solo", vaig saltar dient que "volia un tallat, però com que no m'entens..." i aleshores el somriure forçat i el "porfa" maleducat van esvair-se i un "cómo?" agressiu va aparèixer. Era un "com goses parlar-me en català". Vaig girar cua i, creuant la plaça triangular, tan francesa, vaig anar a fer el tallat a l'estació d'autobusos, on ni el cambrer marroquí ni el paquistanès que hi treballen, m'han fet traduir mai res del que els demano. És més, tot i que gairebé ningú no els parla en català, fan l'esforç de parlar-m'hi a mi.
Només m'hi he trobat un altre cop, en un locutori de la mateixa plaça de l'estació que ja no hi és. Una argentina no volia entendre'm quan li demanava el prefix internacional d'Algèria. Em va dir que "estamos en España". La meva resposta va ser "de moment. I la llei diu que aquí hi ha dues llengües oficials, i una d'aquestes és la que parlo jo, un d'aquests indígenes que resisteix els intents de fer-nos desparèixer, com va passar amb els pobles indígenes que els argentins vau massacrar a començaments del segle XX". Va quedar ben mocada. El seu company de feina, un brasiler que parlava un català tot lluminós, em va mirar amb un gran somriure.Astralcat
No és savi generalitzar, però m'es igual si semblo ruc: es pot dir que el conjunt d'argentins són força catalanofòbics.
Hi ha de tot, des d'una fantàstica Gabancho, o una no menys fantàstica Caram, a l'estúpida aquella del locutori.
El meu oncle, quan es va començar a posar de moda aquesta estupidesa, els solia dir "ah, que estic obligat a demanar alguna altra cosa?".
GuillemRM
Molt bon. Ep! et puc assegurar que quan dius, "amb sucre" queden descol·locats. La darrera vegada va ser el dissabte passat a Caldetes. La cambrera, era del país, quan li vaig respondre amb sucre, em digué; molt bona, molt bona.
Per si et serveix això t'explicaré que faig normalment en aquestes situacions, si ho creus interessant, és clar.
Abans que res, t'haig de dir que he arribat a tal punt de cansament amb aquestes batalles idiomàtiques que desde fa un temps procuro en la mesura de lo possible anar a establiments on sé que m'atendràn en català.
Ara bé, si l'intolerant de torn se'm dirigeix en castellà faig exactament com ells i els hi etzibo amb incredulitat: 'ehh?? no parles català?? Amb lo qual li trasllado a ell la vergonya o la necessitat d'autojustificar-se d'alguna manera i no haig de ser jo que passi al castellà (com fan el 90% de catalans) ni haig d'escoltar el 'en castellano, por favor'
De fet de vegades, si el temps m'ho permet, he entrat a restaurants que ja es veu que són monolingües i he dit: 'hola, volia reservar una taula per 10 persones a les 14:30'......perdona no entiendo catalán, a lo cual sí que li dic en castellà: ' que quiero venir con 10 amigos a comer, pero me perdonaràs e iré a otro sitio, és que ninguno de mis amigos habla castellano i se pueden incomodar' i me'n vaig.....t'asseguro que es queden amb un pam de nas i reflexionen la necessitat d'entendre, almenys, alguna cosa en català
Mercès! bona la del restaurant haha, però si després t'entenen i et diuen d'acord, et quedes ben fotut.
No, però aqui està el tema: Si tu dius que aniràs amb gent que no entén el català no hi ha discussió possible. Ell com a comerciant perd una venta interessant i no pot fer altre cosa que lamentar-se o disculpar-se.
Ells a que juguen? A que la comunicació és impossible, per què no entenen el català. Doncs es tracta de fer el mateix a la inversa. No cal discutir.
Un gran amic holandès que tinc i catalanista sempre em diu: És que el problema que teniu els catalans és que sou bilingües.
Deia que si entres allà amb la idea de que no t'entendran però que després dius això dels 10 amics i t'entenen et quedes cardat.
Només ho faig en restaurants xinesos o estrangers que han obert fa poc on ja sé de bona tinta i quasi mai erro que no entendràn un mot de català.
Ho faig expressament amb gent que sé que no entendràn el català amb la única finalitat que pel seu caparronet hi circuli, encara que de casualitat, la conveniència d'apendre alguna cosa de català ni que sigui per fer butxaca. Que ja seria gran cosa.
Ben fet que fas. PEr aquí hi ha molt de ploraner derrotista que diu que el problema és demogràfic i blabla, però si els catalanoparlants focim ferms amb la nostra llengua tots els foraster apendrien a parlar-la, que de fet és el que passa en alguns llocs de comarques com Olot o Banyoles, allà hi ha molts immigrants, tots quan porten uns quants anys visquent aquí parlen català, i els seus fills el parlen perfectament com qualsevol altre català i entre ells es comuniquen en català.
Una altre cosa que faig, tot i que només els dies que estic tocacollons és: Entro a una botiga i dic, per exemple: Posa'm una barra de pà, i la dependenta: 'un euro con cuarenta' i jo li dic: 'oh well I gotta give you 50 euros I have no coins' amb lo qual em diu:
pero tio, por que me hablas en inglés? I aleshores li dic: bueno, és que t'he preguntat en català, t'has passat al castellà i m'ha agradat el joc i t'he respòs en anglès...
I si té bon humor riu tot dient: ' ah buenu jaja tiu, ka yo parlu català lu ka pasa es que ma surt aixi de vegades en castallà'
Amb lo qual has guanyat una petita batalleta lingüistica en la difícil Barcelona,Patriarca
Sí Fresc, però en gran part és donat perquè són majoria a casa seva i també n'és el motiu del perquè de la seva actitut.
⬆